Fizahan-teny

Ohabolana : ananana

Ohabolana 1Amboa ananam-be tsy ananan-daza, tsy ananana mahafa-baraka. [2.415 #2341]
Dikanteny frantsayAvoir beaucoup de chiens ne rend pas célèbre, n' en plus avoir rend confus. [2.415 #2341]
Fanazavana frantsaySe disait des héritiers dissipateurs à qui il ne reste rien, pas même un chien mort. [2.415 #2341]

Ohabolana 2Amboa nihaza mamba, ka mandimby ananana. [2.165 #1720, 2.653 #128]
Amboa nihaza mamba, ka nandimby ananana. [2.558 #175]
Dikanteny frantsayUn chien chassait un crocodile, et les rôles ont changé (c.à.d. c' est le crocodile qui a pris le chien). [2.165]
Fanazavana frantsayUn voleur volé. [2.165]

Ohabolana 3Anamalahon' Ambanidia : takalo kely no ananana azy. [2.415 #5249, 2.653 #156]
Anantsongan' Ambanidia : takalo kely no ananana azy. [2.558 #200]
Dikanteny frantsayPlantes potagères d' Ambanidia : on les obtient par de petits échanges. [2.415 #5249]
Fanazavana frantsaySe disait des petites attentions réciproques qui entretiennent l' amitié. [2.415 #5249]

Ohabolana 4Andry ondrin' Ikotokely, ka ny maty no ananam-be. [2.558 #250]
Ikotokely miandry ondry ka ny maty no ananam-be. [2.558 #1394]
Ikotokely miandry ondry, ka ny maty no ananany. [2.165 #1445, 2.415 #554]
Ikotokely miandry ondry: ny maty no ananany. [2.653 #1109]
Dikanteny frantsayIkotokely est gardien de brebis : quand une brebis meurt, c' est alors qu' il a une grande part. [2.415 #554]
Le petit gamin gardant des moutons: c' est de ceux qui ont péri seulement qu' il lui revient quelque chose. [2.165]
Fanazavana frantsayIl n' a encore aucun salaire, mais lorsqu' un animal périt par accident, il attrape un morceau de viande. [2.165]
Se disait des esclaves appartenant à des maîtres exigeants et cruels ; ils se réjouissaient des pertes de leurs maîtres, car ils pouvaient manger les bêtes qui mouraient ; on appliquait ce proverbe à tous ceux qui profitaient des pertes des autres. [2.415 #554]

Ohabolana 5Fisoitrafo nitonoan-kena : menaka kely no anjarany fa ny ventiny tsy ananany anjara. [2.558 #79]

Ohabolana 6Ilay nahandro takatra, ka izay no takatra. [1.1]
Izay no takatry ny aina hoy ilay nahandro takatra. [2.558]
Izay no takatry ny ananana hoy ilay nahandro takatra. [2.558]
Izay takatry ny aina, hoy ilay manan-takatra. [2.415 #5852]
Izay takatry ny aina, hoy ilay namahan-takatra. [2.653 #1199]
"Izay takatry ny ananana no atao" , hoy ilay namahan-takatra. [2.165]
Rafotsibe nahandro takatra ka izay no takatry ny aina. [2.558]
Rafotsibe nahandro takatra ka izay no takatry ny ananana. [2.558]
Toy ilay nahandro takatra, ka izay no takatry ny ananana. [2.415 #4608, 2.165]
Fanazavana malagasyTsilalaon-teny manambara fa izay no vita tamin' ny sakafo, ka aoka tsy hahazo tsiny avy amin' izay nasaina. [1.1]
Dikanteny frantsayC' est comme celui qui a fait cuire un oiseau takatra : il a fait ce qu' il a pu. [2.415 #4608]
"Chacun fait selon ses moyens" , dit celui qui servait un "takatra" (à ses hôtes). [2.165]
Fais ton possible, dit celui qui nourrit un oiseau takatra. [2.415 #5852]
Pareil à celui qui a cuit un "takatra" , il a fait ce qu' il a pu (d' après ce qu' il possédait). [2.165]
Fanazavana frantsayC' était une manière plaisante d' encourager et de s'encourager. Jeu de mots sur les deux sens du mot takatra : possible et oiseau. [2.415 #5852]
Jeu de mots sur les deux sens de takatra : le nom d' un oiseau, et ce à quoi on peut arriver. [2.415 #4608]
Le "takatra" , sorte d' ombrette, est un oiseau de mauvais augure pour les Malgaches; et pour en manger il fallait n' avoir rien d' autre à se mettre sous la dent. Ce proverbe renferme un jeu de mots sur "takatra" , pouvoir ou atteindre, et "takatra" , oiseau. [2.165]

Ohabolana 7Malahelo tsy ananan' olom-bola, ka tsy azo amidy maina. [2.558]
Malahelo tsy ananan’ olon-trosa, ka tsy azo amidy maina. [2.653 #1453]

Ohabolana 8Malahelo tsy ananan' olon-trosa : mba isan' ny mpanana ihany. [2.558 #1925]

Ohabolana 9Mason-tsokina : izay any ny tena kely ahiratra. [2.653 #1652]
Mason-tsokina : izay an' ny tena kely ahiratra. [2.415 #2208]
Mason-tsokina, ka izay an' ny tena kely ahiratra. [2.165 #1367]
Mason-tsokina ka ny an' ny tena kely no ahiratra. [2.558 #2160]
Mason-tsokina ka ny kely ananana no ahiratra. [1.1 #35]
Mason-tsokina, masom-boalavo, izay kely ananana ahiratra. [2.415 #844]
Mason-tsora, mason-tsokina : ny kely ananana ahiratra. [1.147 #M89]
Fanazavana malagasyTsy misahirana mitady zavatra tsy takatra, fa ny kely ananana no ampiasaina. [1.1 #35]
Dikanteny frantsayYeux de hérissons, yeux de rats, quoique petits on les fait voir. [2.415 #844]
Les yeux du hérisson: ce qu' il a à sa petite personne, il l' ouvre bien. [2.165]
Oeil de hérisson : l' oeil qu' on a, si petit soit-il, on l' ouvre et on l' écarquille. [2.415]
Fanazavana frantsayChacun jouit de son bien, si petit soit-il : l'oeil du hérisson est petit ; ce proverbe se disait aussi de la destinée : que chacun s'estime content de son sort. [2.415]
S' applique à celui qui sait bien se servir du peu qu' il possède. [2.165]
Se contenter du peu qu' on a. [2.415 #844]

Ohabolana 10Mihambo ny soa tsy ananana ka vao midify dia fosain' ny olona. [2.558 #2309]

Ohabolana 11Mirehaka amy ny be tsy ananana, toy ny vadi-kelin’ Antananarivo. [2.653 #1812]
Mirehaka amin' ny be tsy ananana toy ny vadikelin' Antananarivo. [2.165 #1810, 2.415 #1427]
Dikanteny frantsayCeux qui se vantent de beaucoup de choses qu' ils n' ont pas, sont comme les femmes des polygames de Tananarive. [2.415 #1427]
Se vanter des richesses qu' on n' a pas, comme la seconde (litt. petite) femme (d' un polygame) de Tananarive. [2.165]
Fanazavana frantsayCes concubines s'imaginaient à tort que ce qui était à leur mari était à elles ; ce proverbe se disait des gens fiers et vantards. [2.415 #1427]
Cette femme s' imagine que tout ce qui est à son mari et quelle voit dans sa maison à Tananarive lui appartient aussi, ce qui est une grosse erreur. [2.165]

Ohabolana 12Na ambony aza ny tetika izay takatry ny ananana ihany no vita. [2.558 #2644]

Ohabolana 13Ny fitia no tsy ananana ka ny mody no mankalaina. [2.558 #2999]

Ohabolana 14Ny harena no tian-kananana, ka ny aina no atao tsy ho zavatra. [2.558 #3033]
Ny harena no tian-ko azo, ka ny aina no atao tsy ho zavatra. [2.415 #6316, 2.653 #2250]
Dikanteny frantsayCe sont les richesses qu' on veut acquérir et on fait peu de cas de la vie. [2.415 #6316]

Ohabolana 15Ny harena sahala amin' ny angely ka samy miritika amin' ny ananany. [2.558 #3034]
Ny harena tahaka ny angely ; samy miritika ny ananany. [2.653 #2251]
Ny harena tahaky ny angely : samy miritika ny ananany. [2.415]
Dikanteny frantsayLes richesses sont comme le grillon de combat : chacun a beaucoup d' estime pour le sien. [2.415]

Ohabolana 16Ny mahantra tsy ananan' olon-trosa : miantsena miadana ihany. [2.558 #3089]

Ohabolana 17Ny mpivady tsy ananan' olom-bola : miheby tsy arahin-tebaka. [2.558 #3165]

Ohabolana 18Ondry boka tsy mba fihambo na ananana maro aza. [2.558 #3459]

Ohabolana 19Patsa no ananana ka ny amalom-boasira no ananganan' efitra. [2.558 #3487]

Ohabolana 20Rafotsibe manara-moron-drano ka tsy mahazo, dia miroboka ka maty nandimby ananana. [2.415 #1900]
Dikanteny frantsayVieille qui suit le bord de l' eau pour pêcher ; ne prenant rien, elle se met à l' eau pour poursuivre les poissons, elle se noie et devient la proie de ceux qu' elle voulait manger. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des plaideurs qui perdaient leurs biens dans les procès où ils voulaient prendre le bien des autres. [2.415 #1900]

Ohabolana 21Tanin' andro hariva ka kely sisa hananana azy. [2.558 #4048]
Tanin' andro hariva : kely no ananana azy. [2.415 #6179]
Toy ny tanin' andro hariva, ka kely no ananana azy. [2.165 #715]
Toy ny tanin' andro hariva, ka tsy ho ela intsony dia ho lasa. [2.558 #4334]
Toy ny tanin' andro hariva: kely no ananana azy. [2.653 #3234]
Toy ny tanin' andro hariva : kely sisa no ananana azy. [2.974 #473]
Dikanteny frantsayC’est, le soleil du soir : profitons du peu qui reste, chauffons nous à ses derniers rayons. [2.974 #473]
Quand on se chauffe le soir aux rayons du soleil, on ne peut pas le faire longtemps. [2.415 #6179]
Quand on va se mettre au soleil le soir, il n' y en a plus pour longtemps. [2.165 #715]
Fanazavana frantsaySe disait des choses faites à la hâte et sans préparation, des choses auxquelles on ne pouvait pas se préparer et aussi de celles dont on ne pouvait pas profiter longtemps. [2.415 #6179]

Ohabolana 22Toy ny amboa: anana-mahavoafady, tsy anana-mahavoafady. [2.165 #1487]
Toy ny amboa : ananana mahavoafady, tsy ananana mahavoafady. [2.558 #4255]
Dikanteny frantsayComme les chiens si on en a, on vous blâme; et si on n' en a pas, on vous blâme aussi. [2.165]
Fanazavana frantsayDans le premier cas, c' est parce qu' un chien peut incommoder les voisins; et dans le second, c' est parce qu' on dit de celui qui ne possède rien: il n' a pas même un chien. [2.165]

Ohabolana 23Toy ny amboa : ananam-be, tsy malaza ; tsy ananana, maha-voafady. [2.415 #2252, 2.653 #3177]
Dikanteny frantsayC' est comme les chiens : en avoir beaucoup ce n' est pas une gloire, mais n' en plus avoir cela déshonore. [2.415 #2252]
Fanazavana frantsayDans certaines contrées il y avait beaucoup de chiens ; ce proverbe se disait des héritiers dissipateurs à qui il ne reste rien, pas même un chien. [2.415 #2252]

Ohabolana 24Tokantranon' angely, ka midrikina amin' izay ananana. [2.558 #270]

Ohabolana 25Tsy ny omby be ananana no olona. [2.558]
Tsy ny omby betsaka ananana no olona. [2.558]

Ohabolana 26Vantotr' akoho no ananana, ka ny hanati-bodiondry no saintsainina. [2.558 #4855]

Ohabolana 27Venty no ananana, ka ny kirobo telon' ny olona no tsy ahaiza-miaina. [2.558 #4932]

Ohabolana 28Zava-tsy ananana mahabakabaka, hoy ilay namahana saobakaka. [2.558]
Zava-tsy ananana mahabakabaka, hoy ilay namahan-tsabakaka. [2.653 #3772]

Fizahan-teny