Fizahan-teny

Ohabolana : antitra

Ohabolana 1Ambarivatry : antitra vao mikorinteana. [2.653 #121]
Ambarivatry ka antitra vao mikorintsana. [2.558 #154]
Amberivatry : antitra vao mikorintsana. [2.415 #1797]
Dikanteny frantsayPlante qu' on nomme ambrevade : c' est quand elle est vieille qu' elle résonne. [2.415 #1797]
Fanazavana frantsayAllusion aux gousses qui font du bruit ; ce proverbe se disait des vieillards grondeurs, mais aussi des vieillards intrépides. [2.415 #1797]

Ohabolana 2Amboalahy antitra : matoa mivanika, hanaikitra. [2.415 #798, 2.558 #164, 2.653 #134]
Dikanteny frantsayVieux chien : s' il montre les dents, c' est qu' il va mordre. [2.415 #798]
Fanazavana frantsaySe disait des vieillards difficiles. [2.415 #1799]

Ohabolana 3Ampemby : antitra vao mitsiky vazana. [2.415 #1799, 2.653 #150]
Ampemby ka antitra vao mitsiky vazana. [2.558 #188]
Dikanteny frantsayGrains de sorgho : c' est une fois vieux qu' ils montrent les dents. [2.415 #1799]
Fanazavana frantsaySe disait des vieillards difficiles. [2.415 #1799]

Ohabolana 4Anantsinahy lavitra olona : ho antitra eny am-pijoroana, ka homba ny lamban' ny mpandalo. [2.415 #1800]
Anantsinahy lavitr' olona, ka antitra am-pijoroana. [2.558 #198]
Anantsinahy lavitr’ olona, ka antitra eo am-pijoroana. [2.653 #160]
Dikanteny frantsayHerbe qu'on nomme anantsinahy : lorsqu' elle est loin de tout le monde, elle vieillit et pousse sans être cueillie ; mais devenue vieille et sèche, elle s' attache aux vêtements des passants. [2.415 #1800]
Fanazavana frantsayCette herbe vieille et sèche se prenait aux habits ; ce proverbe se disait des vieillards inutiles et gênants. [2.415 #1800]

Ohabolana 5Ankizy toa misy ambiny, lehibe toa tsy ampy kely, ohatra ny antitra nahazo bodokely. [2.558 #285]

Ohabolana 6Antidahin-dambo, antitra am-pandrembezana. [1.147 #A85]

Ohabolana 7Antitra fahanan-kanina, ka na atao voky an-tenda aza mbola manjoko ihany. [2.558 #293]
Antitra fahanan-kanina, ka na atao voky hatenda aza, mbola manjoko ihany. [2.415 #1802, 2.653]
Dikanteny frantsayVieillard auquel on donne de la nourriture : il a beau être rassasié jusqu' au gosier, il marche toujours courbé. [2.415 #1802]
Fanazavana frantsaySoins inutiles. [2.415 #1802]

Ohabolana 8Antitra manara am-pandriana: mivoady ny masoandro hiseho. [2.415 #1803, 2.653 #247]
Antitra mangatsiaka am-pandriana ka mivoady ny masoandro hiseho. [2.558 #294]
Dikanteny frantsayVieillard qui a froid sur sa couche : il appelle de tous ses voeux le lever du soleil pour se chauffer. [2.415]

Ohabolana 9Antitra natonton' olona, ka zara raha nahatana ny ainy. [2.558 #295]
Antitra natonton’ olona : zara raha mahatana ny ainy. [2.415 #1804, 2.653 #248]
Dikanteny frantsayVieillard qu' on se met à frapper : heureux pour lui s' il garde la vie. [2.415 #1804]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui étaient sans défense. [2.415 #1804]

Ohabolana 10Avelao ho antitry ny ditrany izy. [2.415 #6342]
Dikanteny frantsayLaissez-le se vieillir par son obstination. [2.415 #6342]
Fanazavana frantsayLes Malgaches disaient qu' on se ratatine par l' entêtement. [2.415 #6342]

Ohabolana 11Aza adala lava ohatra ny valalanamboa : mandrak' antitra ka mitsipika ihany. [2.558 #362]
Aza adala lava toa valalan' amboa : mandrak' antitra mitsambikimbikina ihany. [2.415 #2062, 2.653]
Dikanteny frantsayNe soyez pas toujours sot, comme les sauterelles de chiens qui ne font que sautiller jusqu' à la vieillesse. [2.415 #2062]
Fanazavana frantsaySe disait des lourdauds. [2.415 #2062]

Ohabolana 12Aza manao lahy antitra mahazo lamokan' atody akoho, ka tsy mitodi-jafy intsony. [2.165 #1958]
Lahy antitra nahazo lamokan' atodiakoho, ka tsy mitodi-jafy intsony. [2.415 #1826]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme un vieillard trouvant un œuf pourri et ne se tournant plus vers son petit-fils. [2.165]
Vieillard qui a trouvé un oeuf couvé et gâté, il ne se tourne plus vers son petit-fils. [2.415]
Fanazavana frantsayIl veut le manger seul. [2.415 #1826]
Parce qu' il veut le manger seul. Les œufs un peu gâtés étaient très estimés par certains. [2.165]

Ohabolana 13Aza manao toy ny voavahy : tanora, manani-kazo ; antitra, vao mikorintsana. [2.415 #1807, 2.653 #528]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme certains haricots : jeunes ils s' appuient sur un morceau de bois qui leur sert de tuteur ; devenus vieux, ils résonnent. [2.415 #1807]
Fanazavana frantsaySe disait de la fierté de certains vieillards. [2.415 #1807]

Ohabolana 14Aza mifanaratsy an-toerana hoatry ny vavy antitra mitanina andro. [2.415 #4861]
Mifanaratsy an-toerana ohatra an-dRafotsibe mitanin' andro. [2.165]
Mifanaratsy an-toerana, ohatra ny vavy antitra mitanin-andro. [2.653]
Rafotsibe mitanin' andro, ka mifanaratsy an-toerana ka rafitr' ady. [2.415 #1909]
Dikanteny frantsayDes vieilles femmes se chauffant au soleil, elles médisent l' une de l' autre tout en étant ensemble. [2.165]
Ne vous dénigrez pas en face, comme les vieilles femmes qui se chauffent au soleil. [2.415 #4861]
Vieilles qui se chauffent au soleil : elles médisent à qui mieux mieux, et les disputes vont leur train. [2.415 #1909]
Fanazavana frantsayÊtre accroupi au soleil est l' occupation favorite des gens oisifs à Madagascar surtout des vieux et des malades. Et alors comme les bras ne font rien, la langue travaille souvent d' autant plus. [2.165]
Se disait des gens qui par leurs médisances ou leurs racontars mettent la division et sèment la dispute. [2.415 #1909]

Ohabolana 15Be ny tanora natao tsy hivaona fa nony antitra niady lohalika. [2.558 #881]
Be ny tanora natao tsy hivaona, fa raha antitra miady lohalika. [2.653 #759, 2.974 #111]
Tsy misy tanora natao tsy hivaona, fa rehefa antitra, lohalika. [2.415 #2780]
Tsy misy tanora natao tsy hivaona, fa rehefa antitra miady lohalika. [2.558 #4743, 2.653 #3543]
Dikanteny frantsayLes adolescents, on croit toujours qu' ils ne se plieront pas, mais vieux tout le monde devient bancal. [2.415 #2780]
Nombreuses sont les jeunes personnes qu' on croit ne pas devoir dévier, et puis la vieillesse arrivée, les genoux rentrent en dedans. [2.415 #562]
Que de jeunes gens qui semblaient ne devoir jamais branler et dont la vieillesse a jait trembler les genoux. [2.974 #111]
Fanazavana frantsaySe disait des ravages de l' âge. [2.415 #2780]

Ohabolana 16Be resaka hoatry ny vavy antitra nisaoram-bady, ka izay hita rehetra dia anokonan-dresaka avokoa. [2.415 #1365]
Dikanteny frantsayBavard comme une vieille femme que son mari a répudiée : tout ce qu' elle voit lui sert à bavardage. [2.415 #1365]

Ohabolana 17Dihin' antitra ka ny tana-milantsika an-daniny, ny ranomaso koa an-daniny ihany. [2.558]

Ohabolana 18Fiaron' amboalahy antitra. [2.415 #5367]
Dikanteny frantsayL'égoïste garde son bien comme un vieux chien édenté protège son os. [2.415 #5367]
Fanazavana frantsayLa même expression signifiait : faire grand tapage et fracas sans effet, comme un vieux chien qui ne fait plus qu' aboyer pour défendre la maison. [2.415 #5367]

Ohabolana 19Fisoitra afom-bavy antitra : hita alika, kapohina ; mandroatra ny vary, haroina aminy indray. [2.415 #1873]
Fisoitr' afom-bavy antitra: hita alika, kapohina; mandroatra ny vary, haroina aminy indray. [2.653 #969]
Dikanteny frantsayTisonnier entre les mains d' une vieille femme : un chien approche, elle s' en sert pour le frapper ; le riz écume, elle s' en sert pour le retourner et le mêler. [2.415 #1873]
Fanazavana frantsaySe disait des choses qui servaient à plusieurs fins, et des gens qui étaient de deux partis. [2.415 #1873]

Ohabolana 20Hoditra azon' antitra : tsy hanina fa tanontanonina foana. [2.415 #1814]
Hoditra azon’ antitra : tsy hanina, fa tanontanoniny foana. [2.653 #1090]
Hoditra azon' antitra : tsy haniny fa tanontanoniny foana. [2.558 #1363]
Dikanteny frantsayVieillard qui a pris une peau : il ne la mange pas, mais il reste assis à côté. [2.415 #1814]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui prenaient par pure malice, sans pouvoir se servir de ce qu' ils prennent ; le vieillard n' a pas de dents, il ne peut pas mâcher la peau. [2.415 #1814]

Ohabolana 21Izay mahia zokin' antitra. [2.415 #1818, 2.558 #1498]
Ny mahia zokin' antitra. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa ratsy noho ny fahanterana ny fahiazana satria heverin' ny olona ho be taona ny mahia mitrakitraky taolana, na dia zandrin' ny matavy mandimandina aza. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui est maigre paraît plus âgé qu' un vieux. [2.415 #1818]

Ohabolana 22Izay mandroboka indroa manana antitra. [2.415 #5268]
Toy ny nato: izay manoboka indroa manana antitra. [2.653 #3216]
Toy ny nato: izay manoka indroa manana antitra. [2.653 #3216]
Toy ny nato, ka izay mamerina indroa, manana antitra. [2.415 #6181]
Toy ny nato, ka izay manasoka indroa manana ny antitra. [2.558 #4308]
Toy ny nato, ka izay mandroboka indroa, manana antitra. [2.415 #6181]
Toy ny nato: ka izay mandroboka indroa no manana ny antitra. [2.165]
Toy ny nato: ka izay manoka indroa no manana ny antitra. [2.165]
Dikanteny frantsayCelui qui plonge la soie deux fois dans la teinture, lui donne une bonne teinte. [2.415 #5268]
C' est comme la teinture rouge faite avec l' écorce du natte : il faut tremper deux fois le tissu dans la couleur pour que la teinte soit à point. [2.415 #6181]
C' est comme pour la teinture: c' est celui qui plonge deux fois qui obtient une couleur foncée. [2.165]
Fanazavana frantsayIl faut de la constance et du travail pour réussir. Autre sens : il est bon d' examiner plusieurs fois une affaire. [2.415 #5268]
Pour bien faire une chose il faut y revenir à deux fois. [2.415 #6181]

Ohabolana 23Kabaro tsy hefaina tsy andoavana andevo antitra. [1.147 #K4]
Kabaro tsy hifaina, tsy andoavana andevo antitra. [2.165]
Fanazavana malagasyKabary tsy efa tsy andoavana andevo antitra. [2.165]

Ohabolana 24Kalon' antitra ka tany no farany. [1.1]
Kalon' antitra ka tany (tomany) no farany. [2.558 #1591]
Toy ny kalon' antitra, ka ranomaso no farany. [2.558 #4293]
Toy ny kalon' antitra, ka tomany no farany. [2.165 #1940]
Toy ny kalon' antitra : tany no farany. [2.415 #1867, 2.653 #3203, 2.974 #232]
Fanazavana malagasyIlazana ny hira fanaon' ny antitra mitanisanisa ny fotoan-dasa ka mahatonga azy hanembonembona ary mazàna miafara amin' ny tomany. [1.1]
Dikanteny frantsayChanson de vieux : à la fin ce sont des larmes. [2.974 #232]
Chants de vieillards : chants de plainte qui se terminent par des larmes. [2.415 #1867]
Comme le chant des vieux, il finit par des larmes. [2.165 #1940]
Fanazavana frantsayIls passent le temps à regretter le passé. [2.415 #1867]

Ohabolana 25Katsaka lavi-tanàna : raha antitra lanin' ny goaika. [2.558 #1606, 2.653 #1235, 2.415]
Dikanteny frantsayMaïs qui sont loin du village : quand ils sont mûrs, les corbeaux les pillent. [2.415 #4293]
Fanazavana frantsayCe qui est loin du maître, est bien exposé aux déprédations. [2.415 #4293]

Ohabolana 26Ketsa va aho ka ho antitra iray taona? [2.165 #820, 2.653 #1260]
Dikanteny frantsaySuis-je un jeune plant de riz pour vieillir en une année? [2.165]

Ohabolana 27Korodona an’ i Boso ; antitra mahefa. [1.147 #K27]

Ohabolana 28Lahiantitra kendam-bodiakoho : mahazo fanjakana vao mivadi-boamaso, tonga ny valim-pitia vao voan' ny totohondry any an-katony. [2.558 #1668]
Lahy antitra kendam-body akoho : mahazo fanjakana vao mivadi-boamaso ; tonga ny valim-pitia vao voa totohondry any an-katony. [2.653]

Ohabolana 29Lahy antitra kendan' ovy, ka tsy natolaky ny sasany, fa maty nasesiky ny tendany. [2.415 #1819]
Lahy antitra kendan’ ovy: tsy atolak’ olona, fa matin’ ny nasesiky ny tanany. [2.415 #1820, 2.653 #1290]
Lahiantitra kendan' ovy : tsy atolak' olona fa matin' ny nasesiky tanany. [2.558]
Dikanteny frantsayVieillard étranglé par des patates : n' accusez personne de lui avoir jeté un sort, car il est mort de ce que ses mains avaient poussé dans son gosier. [2.415 #1820]
Vieillard étranglé par des patates : ne rejetez pas le fait de sa mort sur des gens qui lui auraient jeté un sort, car il est mort de ce qui était pressé dans son gosier. [2.415 #1819]
Fanazavana frantsayChacun est responsable de ses actes et puni par où il a péché. [2.415 #1820]
Chacun est responsable de ses actes. [2.415 #1819]

Ohabolana 30Lahiantitra lozabe ka tsy mahatsiaro ny soa nataon-kavana. [2.558 #1670]
Lahy antitra lozabe : tsy mahatsiaro ny soa ataon-kavana. [2.653]

Ohabolana 31Lahy antitra mampirafy : homan-droa trano vao ranga sofina. [2.653 #1292, 2.558]
Lahy antitra nampirafy : homan-droa trano vao ranga sofina. [2.415 #1423]
Dikanteny frantsayVieillard qui a deux femmes : depuis qu' il mange dans deux maisons il devient maigre à en avoir les oreilles dressées. [2.415 #1423]
Fanazavana frantsayChacune compte sur l'autre pour le bien nourrir. [2.415 #1423]

Ohabolana 32Lahiantitra manao lelik’ asa ka mosaren' ny hafetseny. [2.558 #1674, 2.165]
Lahy antitra manao lelik’ asa : matin’ ny hafetsena. [2.415 #1822, 2.653 #1294]
Dikanteny frantsayUn vieillard bêchant mal (en recouvrant de terre remuée des parties non labourées), il souffrira de la faim par sa propre ruse. [2.165]
Vieux qui recouvre et cache avec des mottes de terre la partie de sa rizière non travaillée : il est victime de sa ruse. [2.415 #1822]
Fanazavana frantsayIl fait un travail inutile ; ce proverbe se disait des gens rusés mais dont on voyait les ruses. [2.415 #1822]
Parce que sa rizière ne produira pas grand chose. [2.165]

Ohabolana 33Lahy antitra manina : hitsinjo tsy mahita, handeha tsy afaka. [2.415]
Lahy antitra manin-kavana: hitsinjo, tsy mahita ; handeha, tsy afaka. [2.165 #1954, 2.653 #1295, 2.415]
Dikanteny frantsayUn vieillard s' ennuyant après ses parents (ou ses amis): il voudrait regarder, mais ne peut pas voir; il voudrait aller (auprès d' eux), mais ne peut plus marcher. [2.165 #1954]
Vieux qui a la nostalgie et veut revoir ses parents et son pays : il veut regarder et il ne voit pas, il veut marcher et il ne peut pas. [2.415 #1823]
Fanazavana frantsaySe disait des désirs inutiles ou impossibles. [2.415 #1823]

Ohabolana 34Lahy antitra misondro-nifin' ny henan-kisoa : voky menaka vao tsy mahakombom-bava. [2.415 #1824]
Lahy antitra nisondro-nifin’ ny henan-kisoa: voky menaka vao tsy mahakombom-bava. [2.653 #1297, 2.558]
Dikanteny frantsayVieillard qui a les dents longues à force d' avoir mangé de la viande de porc : rassasié de graisse, c' est alors seulement qu' il commence à ne plus pouvoir fermer la bouche. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des vieux gourmands. [2.415]

Ohabolana 35Lahiantitr' Imamo : manao tsy mahomby, mihinana atosika ihany. [2.558 #1678]
Lahy antitr' Imamo : manao tsy mahomby, nefa homana atosika ihany. [2.415 #1827, 2.653]
Dikanteny frantsayVieillard de l' Imamo : il ne peut pas travailler, mais quand il mange il faut l' arrêter. Il n'est bon à rien excepté à manger. [2.415 #1827]

Ohabolana 36Lamban' antitra : tsy ilana izay rendrarendrany intsony, fa ny mafy ihany no tsara. [2.415 #1829, 2.653]
Lamban' antitra : tsy mila izay rendrarendrany, fa ny mafy sy ny mafana no iadiam-barotra. [2.558 #1707]
Dikanteny frantsayLamba de vieillard : il n' y a plus besoin de couleurs brillantes, il est bien s' il est solide. [2.415 #1829]
Fanazavana frantsayLe vieillard n' a plus de prétentions. Autre sens : préférer la solidité à l' éclat. [2.415 #1829]

Ohabolana 37Lava hadalana tahaka ny tana : kely midraiko ; lehibe midraiko. [2.558]
Toy ny tana : tanora midraiko, antitra midraiko. [2.558]

Ohabolana 38Malaina hatry ny fahazaza, ka ory mandraka antitra. [2.558 #1926]
Manaram-po fahazaza, ka maka kitay fotsy volo. [2.653 #1566, 2.974 #189]
Miara-monina amim-pahalainana fahazaza, ka mitafy voro-damba efa antitra. [2.415 #1576]
Miara-monina amim-pahalainana fahazaza ka mitafy voro-damba rehefa antitra. [2.165 #1914]
Dikanteny frantsayUn enfant trop dorloté finit par ramasser des fagots quand il a des cheveux blancs. [2.974 #189]
Vivre dans (litt. avec) la paresse quand on est jeune, et être couvert de haillons une fois vieux. [2.165 #1914]
Vivre en paresseux quand on est jeune, et être couvert de guenilles dans la vieillesse. [2.415 #1576]

Ohabolana 39Manampontsampona hoatry ny fatin' antitra. [2.415 #1830]
Dikanteny frantsayEmbarrassant comme le cadavre d' un vieillard dont la mort excite peu de regrets. [2.415 #1830]
Fanazavana frantsaySi on ne va pas à l' enterrement, on manque à son devoir ; si on y va, on ne peut pas vaquer à ses affaires ; ce proverbe se disait des choses embarrassantes ; il se disait aussi des petites occupations qui en empêchent de plus grandes. [2.415 #1830]

Ohabolana 40Manaraka am-bokony, tahaka ny vavy antitra miandry ombilahy. [2.653 #1564]
Manaraka am-bokony toa an-dRafotsibe miandry ombalahy. [2.558 #2030]
Rafotsibe miandry ombalahy ka manaraka ambokony. [2.415 #1903]
Rafotsibe miandry ombilahy, ka manaraka am-bokony. [2.165]
Dikanteny frantsayLa vieille femme gardant un taureau: elle le suit docilement! [2.165 #1961]
Vieille qui garde un taureau : elle n'est pas maîtresse de ses mouvements, mais entraînée par le taureau elle va forcément où il va. [2.415 #1903]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui suivaient les autres aveuglément par crainte ou par respect humain ; il se disait du peuple imitant les chefs. [2.415 #1903]

Ohabolana 41Mandalo dia raikitra ohatra ny tsipolitra antitra. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona mora tia sy revorevo foana, na amin' ny fitiavana na amin' ny zavatra hafa. [1.1]

Ohabolana 42Mandroroa ohatra ny mason' antitra. [2.558 #2082]
Mandroroa toy ny mason' antitra. [2.415 #1836, 2.653 #1600, 2.165]
Dikanteny frantsayVoir double comme les yeux des vieux. [2.165 #1939]
Voir double comme les yeux du vieillard. [2.415 #1836]
Fanazavana frantsaySe disait au propre et au figuré. [2.415 #1836]

Ohabolana 43Manjohizohy mihafihafy ohatra ny antitra mahantra. [2.558]

Ohabolana 44Mihalohalo toa voanjo am-bavan' antitra : tsy midina ho tohan' aina, tsy mitsipika ho an' ny akoho. [2.558]

Ohabolana 45Mihena an-toerana karaha fen’ antitra. [1.147 #M112]

Ohabolana 46Mitabataba hoatry ny voanjo am-bavan' antitra. [2.415 #1839]
Mitabataba, ohatra ny voanjo am-bavan’ antitra. [2.653]
Dikanteny frantsayTumultueux comme les arachides dans la bouche d' un vieillard édenté : il les tourne et retourne sans pouvoir les mâcher. [2.415 #1839]
Fanazavana frantsaySe disait des gens remuants, agités. [2.415 #1839]

Ohabolana 47Mivarahontsana hoatry ny vavy antitra mandre faty lavitra. [2.415 #1886]
Mivarahontsana, ohatra ny vavy antitra mandre faty lavitra. [2.653]
Mivarahontsana sahala amin-dRafotsibe nandre faty lavitra. [2.558 #2515]
Dikanteny frantsayAtterré comme la vieille qui apprend que quelqu' un est mort au loin. [2.415 #1886]
Fanazavana frantsayC'était un grand chagrin de mourir loin du tombeau des ancêtres. [2.415 #1886]

Ohabolana 48Mivezivezy, tahaka ny tsaramaso am-bavan’ antitra. [2.653 #1919]
Mivezivezy tahaka ny voanjo am-bavan' antitra fa sady tsy malemin' ny rora no tsy toron' ny akanjo-nify. [2.558 #2520]
Mivezivezy tahaky ny tsaramaso am-bavan' antitra. [2.415 #1841]
Dikanteny frantsayAller et venir comme les haricots dans la bouche d'un vieillard qui n' a plus de dents. [2.415 #1841]
Fanazavana frantsaySe disait des gens tumultueux, de ceux qui allaient et venaient, donnaient ordres sur ordres. [2.415 #1841]

Ohabolana 49Nahandro varin-dahiantitra ka masaka ihany fa tsy afa-droatra. [2.558 #2656]
Nahandro varin-dahy antitra : masaka ihany, fa tsy afa-droatra. [2.415 #1842, 2.653]
Dikanteny frantsayManière de faire cuire le riz comme les vieillards : le riz est cuit mais l' écume n' est pas partie, parce que le feu n' est pas assez vif. [2.415 #1842]
Fanazavana frantsaySe disait des gens sans énergie et aussi des choses faites incomplètement. [2.415 #1842]

Ohabolana 50Nahoana no tony tanora tsy miala nenina, ka efa tsipolotra antitra vao tia sangy? [2.165 #1115]
Dikanteny frantsayPourquoi ne pas s' amuser quand on est jeune, et attendre d' être vieux pour plaisanter, comme les graines du bident? [2.165 #1115]

Ohabolana 51Ny antitra antitra ihany. [2.415 #1844]
Dikanteny frantsayLes vieillards sont ce qu' ils sont. [2.415 #1844]
Fanazavana frantsayRiches d' expérience, mais réduits à l' impuissance par l' âge. [2.415 #1844]

Ohabolana 52Ny antitra hazo amoron-tevana, ny tanora tany mandondona, ka tsy hita izay ho lasa aloha. [2.415 #2892]
Ny antitra hazo amoron-tevana, ny tanora vato mandondona ka tsy fantatra izay ho lasa aloha. [1.1]
Ny tanora vato mandondona, ny antitra hazo amoron-tevana. [2.558 #3262, 2.653 #2428, 2.974 #163, 1.1]
Ny tanora vato mandondona, ny antitra hazo amoron-tevana, ka tsy hita izay hianjera aloha. [2.165 #1931]
Ny tanora vato mandondona, ny antitra hazo amoron-tevana : tsy fantatra izay hianjera aloha. [2.415 #2910]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa na ny tanora na ny antitra dia samy mety hopaohin-dRafahafatesana daholo. [1.1]
Na ny antitra na ny tanora, dia mety hindaosin' ny fahafatesana daholo, fa tsy misy hoe "Iretsy tsy maintsy lasa aloha na irery lasa aoriana". [1.1]
Dikanteny frantsayLa jeunesse est une pierre qui surplombe, la vieillesse un arbre au bord du précipice : qui s’en ira le premier ? [2.974 #163]
Le jeune homme est comme une pierre qui surplombe, et le vieillard comme un arbre au bord du précipice : on ne sait pas lequel des deux tombera le premier. [2.415 #2910]
Les jeunes sont (comme) un rocher surplombant, et les vieux (comme) un arbre planté au bord d' un précipice: on ne sait lequel des deux tombera le premier. [2.165]
Le vieillard est comme un arbre au bord du précipice et le jeune comme un terrain qui surplombe : on ne sait pas lequel tombera le premier. [2.415 #2892]
Fanazavana frantsayCe proverbe signifiait l' incertitude du moment de la mort ; il signifiait aussi que le passé ne revient pas. [2.415 #2892]
Incertitude du moment de la mort. [2.415 #2910]

Ohabolana 53Ny ditra maha-kely antitra. [2.415 #6373, 2.653]
Ny ditra maha-keliray. [2.165 #409, 2.415 #6373, 2.653]
Dikanteny frantsayL' entêtement empêche de croître. [2.165 #409]
L' obstination rend rabougri et vieillot. [2.415 #6373]
Fanazavana frantsayParce qu' on se fait du mauvais sang. [2.415 #6373]

Ohabolana 54Nifin’ antitra : niainga tsy nitoravana. [1.147 #N3]

Ohabolana 55Ny fofony ihany no anjarany : ohatra ny vaviantitra nahandro hoditra. [2.558]
Ny fofony no anjarany, hoatry ny vavy antitra mahandro hoditra. [2.415 #1888]
Ny fofony no anjarany, ohatra ny vavy antitra mahandro hoditra. [2.653]
Dikanteny frantsayN' avoir pour part que l' odeur, comme la vieille qui fait cuire de la peau. [2.415 #1888]
Fanazavana frantsayLa vieille édentée ne peut pas manger la peau ; ce proverbe se disait des gens lésés dans un partage ou une distribution. [2.415 #1888]

Ohabolana 56Ny maharenin-janaka tsara anao no mavokely tsy miofo, ka hitiavan' ny vadinao anao ambaraka antitra. [2.415 #1312]
Dikanteny frantsayParce que que tu as de nombreux enfants, tu es comme une étoffe de couleur rose qui garde l' éclat de sa couleur, et tu seras aimée de ton mari jusque, dans ta vieillesse. [2.415 #1312]
Fanazavana frantsayParoles dites à l'épouse féconde ; les femmes stériles étaient souvent répudiées. [2.415 #1312]

Ohabolana 57Ny mahia zokin' antitra, ary ny tsy manam-bato hatoraka zandrin-jaza! [2.558 #3093]
Ny mahia, zokin’ antitra ; ny tsy manam-bato batoraka, zandrin’ olona. [2.653 #2309]

Ohabolana 58Rafotsibe mampiady kalo, ka ny antitra antitra ihany. [2.558 #226, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny fahaizana ananan' ireo efa ela nanaovan-javatra miolotra indrindra amin' ireo vao zazavao. [1.1]

Ohabolana 59Raiki-pitia tamin’ antitra hianao, ka mbola tia ka nilaozany maty ; fa ny manina irery no mangozohozo. [2.415 #1781, 2.653 #2732]
Raiki-pitia tamin' antitra, ka mbola tia dia nilaozany maty. [2.558 #3688]
Dikanteny frantsayVous vous êtes éprise d' un vieillard et vous l' aimez encore alors qu' il vous a laissée là pour mourir ; mais la femme qui reste seule s' abandonnant à ses regrets, est faible et chancelante. [2.415 #1781]
Fanazavana frantsayInvitation à se remarier. [2.415 #1781]

Ohabolana 60Rakitr' antitra. [2.415 #2324]
Dikanteny frantsayTrésor de vieux est gardé avec soin. [2.415 #2324]
Fanazavana frantsaySe disait d' un vieil avare. [2.415 #2324]

Ohabolana 61Ratsy miafara, hoatry ny lahy antitra maka mosavy. [2.415]
Ratsy miafara, ohatra ny lahy antitra maka mosavy. [2.653]
Ratsy miafara sahala amin' ny lahiantitra maka mosavy. [2.558 #3725]
Dikanteny frantsayFinir mal comme le vieux qui se fait initier à la sorcellerie. [2.415]

Ohabolana 62Ratsy miafara toy ny fanoto : antitra vao kely anarana. [2.415 #1852, 2.653 #2768]
Dikanteny frantsayFinir comme le pilon à riz : c' est quand il est devenu vieux que son nom diminue. [2.415 #1852]
Fanazavana frantsaySe disait des gens peu honorés dans leur vieillesse : comme le pilon vieux et usé auquel on donne le nom de fanoto kely. [2.415 #1852]

Ohabolana 63Resak' antitra. [2.415 #1853]
Dikanteny frantsayCauseries de vieux : des redites sans fin. [2.415 #1853]

Ohabolana 64Sahala amin' ny voatavo : antitra vao avadiky ny sasany. [2.415 #1854]
Voatavo, ka antitra vao avadiky ny sasany. [2.558 #4998, 2.653 #3712]
Dikanteny frantsayC' est comme les citrouilles : quand elles sont vieilles, on les retourne. [2.415 #1854]
Fanazavana frantsaySe disait des vieillards pour lesquels on n' avait pas de respect. [2.415 #1854]

Ohabolana 65Sifotra antitra aho, ka tsy maha-reny vorona anao. [2.165 #1945]
Dikanteny frantsayJe suis un vieil escargot, et pour moi vous n' êtes pas une cane qu' on laisse pondre (et qui mange les escargots). [2.165]
Fanazavana frantsayJe suis plus rusé que vous, et moi, vous ne m' aurez pas! [2.165]

Ohabolana 66Sifotra antitra, ka tsy mahangeza renivorona. [2.653 #2886]

Ohabolana 67Sifotra antitra ka tsy maha-renivorona. [2.558 #3873]

Ohabolana 68Sondraran’ antitra : ianin’ ny taloha. [1.147 #S56]

Ohabolana 69Tahaka ny antitra mitomany: mainka loza miketrona manaratsy tena. [2.165 #1943]
Tahaky ny antitra mitomany : mainka loza miketrona manaratsy tena. [2.415 #1859]
Dikanteny frantsayC' est comme les vieillards qui pleurent : ils se rident davantage et deviennent plus laids. [2.415 #1859]
Comme des vieux qui pleurent: ils n' en sont que plus ridés et plus laids. [2.165]

Ohabolana 70Tahaka ny tsipolitra: antitra vao tia sangy. [1.1]
Tahaky ny tsipolitra, ka antitra vao tia sangy. [2.415 #682]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona efa zokinjokiny ihany nefa mbola manao zavatra na fihetsika tsy antonona ny taonany intsony. [1.1]
Dikanteny frantsayC'est comme les graines de bident : devenues vieilles et bien mûres elles se collent aux habits et semblent plaisanter. [2.415 #682]
Semblable aux graines du bident qui se collent aux habits (et semblent ainsi plaisanter) lorsqu'elles sont bien mûres ou vieilles. [1.3]
Fanazavana frantsaySe disait des grands lorsqu' ils s'abaissaient et plaisantaient d' une manière indigne de leur rang et de leur âge. [2.415 #682]
Se dit de ceux qui s'abaissent en plaisantant, alors que ce n'est digne ni de leur âge ni de leur rang. [1.3]

Ohabolana 71Tahaka ny valalanamboa : kely mitsipika, lehibe indrindra indrindra. [2.558 #3985]
Toy ny valalanamboa : kely mitsipika, lehibe mitsipika. [2.558 #4350]
Valalanamboa : fony kely mitsipika, nony lehibe tsy afa-manidina. [2.558 #4840]
Valalanamboa, ka lehibe mitsipika, kely mitsipika. [2.165 #1384]
Valalanamboa: kely, mandady ; antitra, mitsipika. [2.653 #3601]
Valalanamboa: tanora mitsipika, antitra mitsipika. [2.165]
Dikanteny frantsayLes "sauterelles de chien" : jeunes, elles ne savent que sauter; vieilles, elles ne savent que sauter (et non voler). [2.165]
Les "sauterelles des chiens" : grandes ou petites, elles ne savent que sauter (et non voler). [2.165 #1384]
Fanazavana frantsayLes "sauterelles de chien" sont des acridiens à très belles couleurs, mais elles sentent mauvais et ne peuvent que se traîner sur le sol. [2.165]

Ohabolana 72Taizan' antitra. [2.415 #1860]
Dikanteny frantsayLes vieillards, on les fait manger souvent. [2.415 #1860]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui mangeaient souvent. [2.415 #1860]

Ohabolana 73Tanalahy manani-bero : antitra mijaiko, tanora mijaiko. [2.415 #1711, 2.653 #2993]
Dikanteny frantsayCaméléons qui grimpent sur les hautes herbes qu' on nomme vero : les vieux vont lentement, les jeunes vont lentement. [2.415 #1711]
Fanazavana frantsayOn disait ce proverbe des gens qui sont vieux avant l' âge. [2.415 #1711]

Ohabolana 74Tanora kamo, ka nony antitra : sady lava ahoriana no manilika ny nenina. [2.558 #4054]

Ohabolana 75Tanora ratsy fihary: antitra vao maka kitay. [1.1]
Tanora, ratsy fihary: antitra, vao ratsy laoka. [2.415 #1862, 2.653 #3020]
Tanora ratsy fihary ka antitra vao ratsy laoka. [2.165 #1919, 2.558 #4062, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa izay manao an-tsirambina amin' ny fitadiavana raha tanora dia hahantra sahirana raha antitra. [1.1]
Izay tsy manao ny hahatsara fivelomana azy ra ha mbola tanora, rehefa antitra vao mijaly na sahirana. [1.1]
Tokony hitsinjo ny ho avy; izay tsy mba mihevitra ny hanangona fony tanora, hahantra tsy mba hanana ny metimety rehefa antitra. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui ne sait pas amasser dans sa jeunesse est réduit à se contenter d' une mauvaise nourriture lorsqu' il est atteint par la vieillesse. [2.415 #1862]
Ne guère amasser pendant sa jeunesse, et n' avoir guère à manger dans sa vieillesse. [2.165]
Un jeune qui ne sait pas épargner, finira dans sa vieillesse par se contenter d’aliments détestables. [2.974 #110]
Fanazavana frantsaySe disait des jeunes gens paresseux et prodigues. [2.415 #1862]

Ohabolana 76Tanora tsara, fa antitra vao ratsy tahaka ny vero. [2.558 #4065]
Toy ny vero : tsara faniry fa ratsy antitra. [2.165 #1946, 2.415 #1868, 2.653]
Dikanteny frantsayComme les "vero" (longues herbes): elles poussent bien, mais ne sont pas bonnes une fois vieilles. [2.165 #1946]
Les gens c' est comme l' herbe haute qu' on appelle vero : c' est bien quand cela pousse et quand c' est vert, mais quand c' est vieux et desséché c' est vilain. [2.415 #1868]

Ohabolana 77Tanora tsy kinga, ka antitra vao misanitika. [2.415 #1863]
Dikanteny frantsayJeune il n' est pas adroit, et c' est dans la vieillesse qu' il commence à se débrouiller. [2.415 #1863]
Fanazavana frantsaySe disait des jeunes gens ou jeunes filles de peu d' adresse. [2.415 #1863]

Ohabolana 78Tanora tsy nanao na inona na inona, ka nony antitra : mipitrapitra. [2.558 #4068]

Ohabolana 79Taolan' antitra, ka raha tapaka tsy mitohy intsony. [2.558 #4109]
Taolan' antitra : raha tapaka tsy mitohy intsony. [2.415 #1864, 2.653 #3036]
Dikanteny frantsayLes os des vieillards ne se raccommodent pas. [2.974 #330]
Os de vieux: s' il vient à se briser, il ne se raccommode pas. [2.415 #1864]
Fanazavana frantsayOn disait ces paroles aux vieillards pour les exhorter à prendre garde. [2.415 #1864]

Ohabolana 80Tavin-kena am-bavan' antitra, ka lasa tsy antonon-tonony (mbola tsy re ny tsirony). [2.558 #4115]
Tavin-kena am-bavan' antitra : lasa tsy antonontonony. [2.415 #1865, 2.653 #3049]
Dikanteny frantsayGraisse de viande dans la bouche d' un vieillard : elle est partie avant le temps. [2.415 #1865]
Fanazavana frantsayPlaisanterie sur les édentés. [2.415 #1865]

Ohabolana 81Toy ny fanoto: antitra vao kely anarana. [2.165 #1942, 2.653 #3191]
Dikanteny frantsayPareil au pilon (à riz): c' est quand il est vieux qu' il est petit (litt. petit de nom). [2.165]
Fanazavana frantsayA l' usage, le pilon s' use et se raccourcit; et c' est ainsi après qu' il a rendu de longs services qu' on en fait peu de cas. [2.165]

Ohabolana 82Toy ny vero : tanora mandimandina, antitra main-dambana. [2.558 #4376]

Ohabolana 83Torimasom-baviantitra ka vita am-pitsongoana anana ihany. [2.558 #273]
Torimasom-bavy antitra : vita am-pitsongoana anana ihany. [2.415 #1937]
Torimasom-bavy antitra : vita am-pitsongoana ihany. [2.653]
Dikanteny frantsaySomme de vieille : il se passe en ramassant les légumes. [2.415 #1937]
Fanazavana frantsayElle somnole toujours. [2.415 #1937]

Ohabolana 84Tovolahy manambady antitra, ka ny loa-bary no hianteherana ; fa atositosika, toa renibe ; avela ihany, anjara vadin' ny tena, ka izay voky matanjaka. [2.415 #1335]
Tovolahy manam-bady antitra, ka ny loa-bary no hiantehorana; fa atositosika, toa renibe; avala ihany, anjara vadin' ny tena, ka izay voky matanjaka. [2.165 #1790]
Dikanteny frantsayJeune homme qui a épousé une vieille femme : c' est pour avoir une bonne cuisine ; car s' il veut s' amuser il semble que sa femme soit sa grand-mère, et s' il la laisse, elle reste sa femme et un homme rassasié est fort. [2.415 #1335]
Un jeune homme qui a épousé une vieille femme: c' est pour avoir quelqu' un qui lui fasse bonne cuisine, car s' il veut s' amuser avec elle, il lui semble qu' elle est sa grand' mère; et s' il ne s' en occupe pas, elle est quand même sa femme, et un homme rassasié est fort. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. il a quand même de bons repas. [2.165]

Ohabolana 85Tovony manaja tanana, ka antitra vao be fitsiriritana. [2.558]

Ohabolana 86Tsy avelan’ ny ela tsy ho antitra. [2.165 #1938, 2.653 #3340]
Dikanteny frantsayAvec le temps, on devient vieux. [2.165]
Fanazavana frantsayC' est fatal! [2.165]

Ohabolana 87Tsy avelan' ny ela tsy ho antitra, ary ny andro iray aza maha-zokiny. [2.558 #4482]

Ohabolana 88Tsy hita hatanorana ohatra ny tana : tanora midreho, antitra midreho. [2.558]
Tsy hita hatanorana, toy ny tana: antitra midreho, tanora midreho. [2.415 #1729, 2.653 #3349]
Dikanteny frantsayChez qui on n' aperçoit pas la jeunesse comme chez les caméléons : vieux, ils se traînent ; jeunes, ils se traînent. [2.415 #1729]
Fanazavana frantsaySe disait des gens vieux avant l' âge. [2.415 #1729]

Ohabolana 89Tsy misy hianterana ohatra ny bozaka : tanora sakafon' ny omby, nony antitra sakafon' ny fatana. [2.558]
Tsy misy hianterana toa bozaka : tanora, sakafon' ny omby ; antitra, sakafom-patana. [2.165 #1947, 2.415 #2779]
Dikanteny frantsayQui n' a pas le temps de vieillir, comme l' herbe: jeune, elle sert à nourrir le bétail, vieille, elle sert à nourrir le foyer (c. à. d. à brûler). [2.165]
Qui ne peut pas vieillir comme l' herbe : jeune elle nourrit les boeufs, vieille elle alimente le foyer. [2.415]

Ohabolana 90Tsy ny firongarongan' ny voalavo fa ny faha-kely antitry ny totozy. [2.558]

Ohabolana 91Tsipolitra antitra ka manara-damba mandalo. [2.558 #4457]

Ohabolana 92Tsipolitra ka antitra vao tia savitsavika (sangy). [2.558 #4458]
Tsipolotra: antitra vao tia sangy. [2.415 #1869, 2.653 #3325]
Dikanteny frantsayCeux qui s' abaissent en plaisantant d' une manière indigne de leur âge, sont semblables aux graines de bident qui devenues mûres, se collent aux habits et semblent plaisanter dans leur vieillesse. [2.415 #1869]
Fanazavana frantsayOn les méprisait. [2.415 #1869]

Ohabolana 93Valalanamboa : mandadilady mandrak' antitra. [2.558 #4839]

Ohabolana 94Vavy antitra maka kitay : midina, manahy ny tsy hahazo; miakatra, manahy ny tsy hahazaka. [2.653 #3647]
Vavy antitra maka kitay : midina manahy ny tsy hahazo, miakatra manahy tsy hahazaka. [2.558 #316]

Ohabolana 95Vavy antitr' Imerina : andrasan-kanjoko vao mitera-dahy. [2.415 #1941, 2.558 #318, 2.653 #3651]
Dikanteny frantsayVieille femme de l'Imerina : on s' attend à ce qu' elle se courbe et voici qu' elle enfante un garçon. [2.415 #1941]
Fanazavana frantsayAffaire qui réussit quand on n'y comptait plus. [2.415 #1941]

Ohabolana 96Voan’ angivy ny olombelona : tsy miarak’ antitra. [1.147 #V71]

Ohabolana 97Voatelina tsy satry, hoatry ny tavin-kena am-bavan' antitra. [2.415 #1870]
Voatelina tsy satry, ohatra ny tavin-kena am-bavan’ antitra. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayC' est avalé avant qu' il l' ait voulu, comme de la viande grasse dans la bouche d' un vieillard. [2.415 #1870]
Fanazavana frantsayPlaisanterie sur les édentés, analogue à l' expression : n' en faire qu' une bouchée ; autre sens : fait à la hâte et malgré soi. [2.415 #1870]

Ohabolana 98Volombavan' antitra : hariva vao menafify. [2.558 #5020]
Volombavan' antitra ka hariva vao mena fify [1.1 #416]
Fanazavana malagasyenti-manambara ny fahombiazan' ny efa zokinjokiny amin' ny lazon' ady feno fikirizana. [1.1 #416]

Ohabolana 99Za-drano toa amalona antitra. [2.165 #1948, 2.415 #6137, 2.558 #5076]
Dikanteny frantsayAvoir l' habitude de l' eau comme une vieille anguille. [2.165 #1948]
Qui a l' habitude de l' eau comme une vieille anguille. [2.415 #6137]
Fanazavana frantsayInstruit par l' expérience. [2.415 #6230]

Ohabolana 100Zai-damban antitra, ka tsy mila izay rendrarendra, fa ny hahamafy azy ihany. [2.558 #5077]
Zai-damban’ antitra, ka tsy mila izay rendraren-drany, fa izay hahamafy azy no atao. [2.415 #1942, 2.653 #3756]
Dikanteny frantsayCoutures de vieille : elle ne cherche pas à donner une apparence brillante, mais de la solidité. [2.415 #1942]

Ohabolana 101Zaza niara-nilalao izahay, antitra niara-nitanina andro, ka izay nalehany hitako avokoa. [2.558 #5095]
Zaza niara-nilalao (izahay); antitra, niara-nitanin-andro, ka izay nalehany hitako avokoa. [2.653]

Fizahan-teny