Fizahan-teny

Ohabolana : entina

Ohabolana 1Afo lavitra tsy azo amindroana ; vary zato tsy enti-mandeha. [2.974 #488]
Ro tsy atoraka ; vary zato tsy enti-mandeha. [2.653 #2796]
Vary zato tsy enti-mandeha. [2.415 #2260, 2.558 #4883, 2.165]
Dikanteny frantsayFlamme éloignée ne peut vous chauffer; cent mesures de riz ne peuvent se transporter en voyage. [2.974 #488]
On ne peut emporter cent (grandes) mesures de riz avec soi. [2.165]
On ne peut pas emporter avec soi cent grandes mesures de riz. [2.415 #2260]
Fanazavana frantsaySe disait des biens qu'on ne pouvait dépenser que sur place. [2.415 #2260]

Ohabolana 2Akohokely misotro rano : ny kely azo enti-miandrandra. [2.974 #303]
Akohokely nisotro rano : ny kely azo enti-miandrandra. [2.415 #832, 2.653 #56]
Dikanteny frantsayPetit poulet qui a bu de l' eau : le peu qu' il a pris, lui fait lever le tête vers le ciel. [2.415 #832]
Poussin qui boit : le peu qu’il reçoit est aussitôt présenté vers les hauteurs. [2.974 #303]
Fanazavana frantsayIl faut être reconnaissant envers le ciel de la destinée qu'on a reçue, quelle quelle soit ; allusion à la manière de boire des poules qui lèvent la tête pour faire descendre l'eau. [2.415 #832]

Ohabolana 3Atao adala ka tezitra: vary misy ro ka haronina, sisan' Idalo ka hanina. [1.1]
Atao adala ka tezitra: vary misy ro ka haronina, sisan' ny Idalo ka hanina. [2.165 #1652]
Atao adala ka tezitra, vary misy ro ka haronina, tanan-tsy mioza ka enti-mitsabaka. [2.653 #291]
Atao ho adala ka tezitra, nefa vary misy ro ka haronina, sisan' Idalo ka hanina. [2.415 #2060]
Atao ho adala ka tezitra, nefa vary misy ro ka haronina, tanan-tsy mioza ka enti-mitsabaka. [2.415 #2060]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona tezitra raha atao hoe adala, kanefa ny toetra amam-pombany rehetra mitory toetran' olona adala. [1.1]
Dikanteny frantsayIl s' irrite de ce qu' on le traite de sot, et cependant il met la main dans le riz cuit avec de la sauce, il la plonge sans s' être lavé et il mange les restes d'Idalo. [2.415 #2060]
On le traite d' imbécile et il se fâche: pourtant il prend avec la main du riz sur lequel on a mis de la sauce, et il mange les restes d' Idalo (nom de quelqu' un de malpropre, très probablement). [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui protestent contre ce qu' on dit d' eux et qui cependant, par leur conduite, montrent la vérité de ce qui est allégué contre eux. [2.415 #2060]

Ohabolana 4Atodin' anganga : avela, mahafaty raibe ; entina, mahafaty renibe. [2.415 #5789]
Toy ny atodin' anganga : entina mahafaty raibe, avela mahafaty renibe. [2.558 #274]
Toy ny atodin’ anganga: havela, mahafaty raibe; entina, mahafaty renibe. [2.653 #3186]
Toy ny atodin' anganga: ka avela, mahafaty raibe; entina, mahafaty renibe. [2.165 #86]
Dikanteny frantsayOeuf d'anganga, oiseau qui porte malheur : le laisser tue le grand-père, l'emporter tue la grand-mère, que faire ? [2.415]
Semblable aux œufs de l' "anganga" (oiseau censé porter malheur): en les laissant on cause la mort de son grand-père, en les emportant on fait mourir sa grand' mère. [2.165]
Fanazavana frantsayC' était une croyance superstitieuse. [2.415 #5789]

Ohabolana 5Aza manao resaky ny mpantsaka : lany enti-mandroso fa tsy misy ho enti-miverina. [2.558]
Aza manao tafan’ ny mpantsaka: lany enti-mandroso ihany, fa tsy hisy ho enti-miverina. [2.653]
Aza manao tafasirin' ny mpantsaka, ka ny lasa ihany no averimberina. [2.653]
Aza manao tafasirin' ny mpantsaka : ny teo ihany no averimberina. [2.558]
Tafasirin' adala, ka ny lasa ihany no averimberina. [2.165 #1631, 2.558 #3963]
Tafasirin' adala : ny lasa ihany no averimberina. [2.415 #2112, 2.653]
Tafasirin' ny mpantsaka : ny lasa ihany no averimberina. [2.415 #2112, 2.653]
Dikanteny frantsayConversations de sots ou de porteuses d' eau : c' est sans cesse la répétition de ce qui a été déjà dit. [2.415 #2112]
La conversation d' un nigaud, il répète toujours les mêmes choses. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des redites perpétuelles. [2.415 #2112]

Ohabolana 6Aza tanora be sondrotr' aina, fandrao tsy misy ho enti-miantitra. [2.415 #2591, 2.653]
Aza tanora loza, ka tsy misy ho enti-miantitra. [2.415 #2591]
Dikanteny frantsayN' ayez pas dans votre jeunesse un mauvais caractère, car vous n' auriez personne pour vous venir en aide dans le malheur de votre vieillesse : on s' éloignerait de vous. [2.415 #2591]

Ohabolana 7Bokalahy lavo amin-karavola: ka kibo no enti-manarina. [2.165 #2029]
Boka lavo amin-karavola ka ny kibo no enti-manarina ny tena. [2.558 #908]
Boka lavo amin-karavola : ny kibo no enti-manarina. [2.415 #1949]
Boka lavo amin-karavola: ny kiho no enti-manarina. [2.653 #776]
Dikanteny frantsayLépreux tombé dans l' herbe qu' on appelle haravola : n' ayant plus de mains, c' est avec l' aide de son ventre qu' il se relève. [2.415 #1949]
Un lépreux tombé sur l' herbe: c' est en s' aidant de son ventre qu' il se relève. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui sont dans le malheur et qui s' en tirent comme ils peuvent. [2.415 #1949]

Ohabolana 8Entam-panjozoro : bataina, tsy zakan’ irery ; aiditra, tsy omby varavarana; ataina, tsy mahaloaka alina. [2.653 #871, 2.974]
Entam-panjozoro : batain-tsy zakan' ny irery ; aiditra, tsy omby varavarana ; ataina, tsy mahaloaka alina. [2.415]
Entam-ponjozoro : bataina tsy zakan' ny irery, aiditra tsy omby varavarana, fa nony ataina indray alina monja. [2.558 #70]
Mivongovongo foana hoatry ny entam-panjozoro : batain-tsy zakan' ny irery ; aiditra, tsy omby varavarana ; ataina, tsy mahaloaka alina. [2.415]
Mivongovongo foana toy ny anten-jozoro : entina tsy zakan' ny irery, aiditra tsy omby varavarana, ataina tsy mahaloaka alina. [2.558 #2528]
Mivongovongo foana, ohatra ohatra entam-panjozoro: entina, tsy zakan’ ny irery ; aiditra, tsy omby varavarana; ataina, tsy mahiloaka alina. [2.653]
Toy ny entan-jozoro: bataina, tsy zakan' ny irery; aiditra, tsy omby varavarana; ataina, tsy mahaloaka alina. [2.165]
Dikanteny frantsayComme un paquet de zozoro : un seul homme ne peut le transporter ; la porte d’une maison est trop petite pour le laisser passer; mais quand on le fait flamber, il ne suffit même pas pour une nuit. [2.974 #338]
Paquet de moelles de joncs : quand on veut le soulever, une seule personne n' arrive pas à le faire ; quand on veut l' introduire dans la maison, il ne peut pas passer par la porte ; mais quand on le brûle pour la cuisine, il ne suffit pas pour une nuit. [2.415 #5897]
Pareil à une botte de souchets: on ne peut ni la porter seul, ni la faire entrer par la porte, et si on les brûle, il n' y en a pas assez pour durer toute la nuit. [2.165]
Fanazavana frantsayBeaucoup d' apparence, mais peu de réalité. [2.415 #5897]

Ohabolana 9Entina ho any Vohilena. [2.415 #2852]
Roahina ho any Vohilena. [2.415 #2852]
Dikanteny frantsayConduit à Vohilena. [2.415 #2852]
Fanazavana frantsayCette expression se disait de ceux qu' on conduisait à la mort ; Vohilena était un village à vingt-cinq lieues au nord de Tananarive, où un prince avait été mis à mort. [2.415 #2852]

Ohabolana 10Entina tsy zaka, avela tsy foy. [2.415 #5792]
Entin-tsy zaka, avela tsy foy. [2.165 #995, 2.558 #72, 2.653 #874]
Dikanteny frantsayPorter cet enfant, je ne le peux pas ; quant à le laisser, il est trop petit pour l' abandonner. [2.415 #5792]
Pour emporter, c' est trop lourd; pour le laisser, cela fait trop de peine. [2.165 #995]
Fanazavana frantsaySe disait des affaires embarrassantes. [2.415]

Ohabolana 11Entin' ny fitia ta-hanam-be: ka ny sinibe no enti-mantsaka, sobiky no enti-manjono. [2.165]
Fitia te-hanam-be, ka sinibe no enti-mantsaka, sobika no enti-manjono. [2.415 #3797]
Fitia te-hanam-be ka sinibe no enti-mantsaka, sobiky no enti-manjono. [2.558 #1179]
Fitia te-hanam-be no amparina, ka sobika no enti-manjono, sinibe no enti-mantsaka. [2.415 #3797]
Ny fitia ta-hanam-be no amparina, ka sobiky no enti-manjono, sinibe no enti-mantsaka. [2.653 #2235]
Ny fitia te-hanam-be no amparina, ka sobiky no enti-manjono ary sinibe no enti-mantsaka. [2.558 #3002]
Dikanteny frantsayLa cupidité: elle fait prendre la "grande cruche" pour aller puiser l' eau et un panier pour aller pêcher. La "grande cruche" sert à mettre l' eau que l' on tient en réserve à la maison, et elle est souvent fixée dans le sol. [2.165]
On a le désir des richesses et des grandeurs et on porte une grande cruche pour puiser de l' eau, un grand panier pour la pêche. [2.415 #3797]
Fanazavana frantsaySe disait des désirs excessifs. [2.415 #3797]

Ohabolana 12Fanafodin’ Ikotomadio: asiana ody vao mainka loza; enti-miantafika vao maimaina. [2.653 #895, 2.558]

Ohabolana 13Firaka atakalo ve iny, ka ho entina mitety vohitra ? [2.653 #963]
Firaka atakalo ve iny no entina mitety vohitra. [2.558 #1163]

Ohabolana 14Haren-kiadiam-boamena ; enti-miady, ariary ; fitsaram-bolafolo. [2.415 #3340]
Dikanteny frantsayProcès pour une affaire de quatre sous : on dépense une piastre, sans compter les douze francs cinquante, frais de justice. [2.415 #3340]
Fanazavana frantsayOn dépense plus que cela ne vaut. [2.415 #3340]

Ohabolana 15Ilay nihaino kalokalo : tsetsetra no nentina nody. [2.558 #1414]
Ilay nihaino kalo, ka tsetsetra no enti-mody. [2.165]
Dikanteny frantsayCelui qui avait écouté une complainte: c' est avec des pensées tristes qu' il retourne chez lui. [2.165]
Fanazavana frantsayCes pensées tristes viennent de son fait, il n' avait qu' à ne pas écouter! [2.165]

Ohabolana 16Izaho misakeli-pary, mibaby akondro, miloloha tantely : izay entiko mamy avokoa. [2.653 #1160]
Izaho misakeli-pary, mibaby akondro, miloloha tantely : izay entiko tsy misy mangidy. [2.558]
Misakeli-pary, mibaby akondro, miloloha tantely : izay entina mamy avokoa. [2.974 #125]
Dikanteny frantsayPorter sous le bras des tiges de canne à sucre, sur le dos des bananes, sur la tête du miel : douceur sur douceur. [2.974 #125]

Ohabolana 17Kely lamba mitaiza ka tsy misy ho enti-mitrifana. [2.558 #1616]

Ohabolana 18Lambo soso-nify ka nentim-paharazana. [2.165 #143, 2.415 #325, 1.1]
Lambo soso-nify; nentim-paharazana. [2.653, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny zanaka na taranaka manahaka ireo ray aman-dreniny eo amin' ny toetra na fomba nolovana taminy. [1.1]
Enti-milaza toetra nananana hatry ny ela, nolovana tamin' ny razana. [1.1]
Dikanteny frantsayLes usages transmis de génération en génération, c' est comme des sangliers qui ont des surdents. [2.415 #325]
Un sanglier qui a des surdents: elles lui viennent de ses ancêtres. [2.165 #143]

Ohabolana 19Lava hadalana hoatry ny trambo : tongotra hahelika, ka enti-mandady. [2.415]
Lava hadalana, ohatra ny trambo: tongotra hahelika, ka enti-mandady. [2.653, 1.1]
Lava hadalana tahaka ny trambo : tongotra hahelika ka enti-mandady. [2.558 #119]
Fanazavana malagasyAzon' ny hadalana ka tsy mahay mitandro izay tokony hotandrovina, toy ny haja, voninahitra. [1.1]
Dikanteny frantsayD' une éternelle sottise comme le mille-pieds : des pattes, il en a jusque sous les aisselles et il s' en sert pour ramper. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gens peu débrouillards pour leurs intérêts. [2.415 #2081]

Ohabolana 20Loza enti-mody ny marina tsy ambara havana. [2.558 #1813]
Loza enti-mody ny rariny tsy ambara havana. [2.415 #1090, 2.653]
Dikanteny frantsayLa vérité qu' on ne communique pas aux parents, c' est un malheur qu' on rapporte chez soi. [2.415 #1090]
Fanazavana frantsayIl faut tout traiter en famille. [2.415 #1090]

Ohabolana 21Mahitsy tsy aritra : ny rariny tsy enti-mandalo. [2.415 #643, 2.558 #1891, 2.653]
Mahitsy tsy aritra : ny rariny tsy enti-mandefitra. [2.415 #643, 2.653]
Ny hitsiny tsy aritra, ny rariny tsy enti-mandefitra. [2.415 #3390, 2.165]
Ny mahitsy tsy aritra, ny rariny tsy enti-mandalo. [2.415 #2964, 2.558 #3094, 2.653]
Ny mahitsy tsy aritra, ny rariny tsy enti-mandefitra. [2.415 #2964, 2.653]
Dikanteny frantsayLa justice ne peut pas attendre, le droit ne peut pas plier. [2.415 #3390]
Le droit, on ne passe pas outre sans le dire. [2.415 #2964]
L' équité ne peut pas attendre, et le droit ne peut pas se soumettre. [2.165]
Quand on a pour soi la justice, on ne se contient pas ; quand on a le droit, on ne se plie pas. [2.415 #643]
Fanazavana frantsayParoles proverbiales dites par les chefs ; elles servaient en général à affirmer la vérité. [2.415 #643]

Ohabolana 22Mandrohy moka, mamatotra aloy : izay any ny tena kely enti-mitia havana. [2.653 #1597]
Mandrohy moka, mamatotra aloy : izay an' ny tena kely enti-mitia havana. [2.415 #1097]
Dikanteny frantsayGarrotter un moustique, attacher un moucheron : le peu qu' on a, on s' en sert pour s' attacher les parents. [2.415 #1097]
Fanazavana frantsaySe disait des attentions et petites choses qui prouvent l' affection et entretiennent l'union entre parents. [2.415 #1097]

Ohabolana 23Miaramila kely ray : vava no enti-manompo. [2.653 #1730, 2.415, 2.558]
Dikanteny frantsaySoldats chétifs : ce n' est que par la parole qu' ils servent le souverain. [2.415 #440]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui circonvenaient les chefs pour obtenir des exemptions. [2.415 #440]

Ohabolana 24Mitondra entina, hoatry ny tongotra. [2.415 #4019]
Mitondra entina ohatra ny tongotra. [2.165]
Dikanteny frantsayPorter et être porté comme les pieds. [2.415 #4019]
Qui porte et est porté en même temps, comme les pieds. [2.165]

Ohabolana 25Mivarotra ombin-drafozana : izay vidiny no entina. [2.415 #1455, 2.653]
Mivarotra ombin-drafozana ka izay vidiny no entina any aminy. [2.558 #2516]
Dikanteny frantsayGendre qui vend les boeufs de ses beaux-parents, il rapporte le prix qu' il les "a vendus. [2.415]
Fanazavana frantsayLe sens est qu' on ne cherche pas à bien vendre ce qui est aux beaux-parents. [2.415 #1455]

Ohabolana 26Mpitrosa tsy manary harena : ny vava no enti-manilika. [2.558 #2631, 2.653]

Ohabolana 27Na midarona aza ny sandry, na manao laniala aza ny nify, ny tohiloha tsy azo enti-mitsinjaka. [2.415 #2448, 2.653 #2011]
Dikanteny frantsayLes bras ont beau s'agiter avec grâce et ampleur, les dents ont beau être nettoyées, on ne peut pas danser avec un lamba dont les bords extérieurs ont été cousus ensemble parce que le milieu était usé. [2.415]

Ohabolana 28Ny adidy efa tsy enti-mirehaka, ny mahaory tsy efan-kavana. [2.558 #2821]

Ohabolana 29Ny kibo tsy mba lamosina. [1.1]
Ny kibo tsy mba lamosina ary ny tsinay tsy mba vatsy. [2.558 #197]
Ny kibo tsy mba lamosina; tsinay tsy mba vatsy; enti-miady an-dilana. [2.653 #2286]
Tsinay tsy mba vatsy, kibo tsy mba lamosina. [2.165 #1985]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa tsy maintsy misakafo mba hahavelona azy ny kibo, ka araka izany, raha misy atao na ampanaovin' olona na ataon' ny tena samy irery, izay tokony hivelomana tsy azo hadinoina. [1.1]
Ny tiana holazaina amin' izany dia ny hoe: malemilemy ny kibo fa tsy mba mafy sahala amin' ny lamosina, hany ka tsy mba maharinoana. (Matetika io ohabolana io no tovonana tapany manao hoe: ny tsinay tsy mba vatsy). [1.1]
Dikanteny frantsayLes intestins ne sont pas des aliments (litt. provisions de voyage), le ventre n' est pas le dos. [2.165]
Fanazavana frantsayProverbe souvent employé pour marquer la nécessité qu' il y a de manger, d' avoir des moyens d' existence suffisants. [2.165]

Ohabolana 30Ny lamba ratsy no azo enti-mivily, fa ny tarehy ratsy tsy mba azo enti-mivily. [2.415 #2452, 2.653 #2294]
Ny lamba ratsy no azo enti-mivily, fa ny tarehy ratsy tsy menatra hifanena. [2.558 #3068]
Dikanteny frantsayUn mauvais lamba peut se dissimuler mais un visage laid et vilain ne le peut pas. [2.415 #2452]

Ohabolana 31Ny rariny tsy enti-mandefitra. [2.653 #2403]

Ohabolana 32Ny trano valozoro tsy enti-mivahiny. [2.558 #3323]

Ohabolana 33Ny vady renianaka ka tandra enti-mihantitra. [2.415 #1395]
Ny vady tsy misaraka, ka tandra enti-mihantitra. [2.415 #1396]
Dikanteny frantsayÉpoux qui ne se séparent pas : c' est comme la tache qui est sur la peau et qui y demeure, vieillissant avec elle. [2.415 #1396]
Une épouse qui a des enfants, c' est comme une tache sur la peau : elle vieillit avec son mari, sans séparation. [2.415 #1395]
Fanazavana frantsayLes enfants étaient un gage de stabilité, car les maris répudiaient plus difficilement les épouses dont ils avaient des enfants ; d'une manière générale, ce proverbe disait l'attachement à une personne ou une chose. [2.415 #1395]

Ohabolana 34Notodian' ny ambora tsy nentina ka mivongika hazo tsy fantatra. [2.558]
Todian' ny ambora tsy nentina, ka mivongika hazo tsy fantatra (meloka). [2.558 #4142]
Todin’ ny ambora tsy nentina, ka mitari-kazo tsy fantatra. [2.653]
Todin' ny ambora tsy nentina, ka mivesatry ny hazo tsy fantatra. [2.415 #3419]
Todin' ny ambora tsy nentina ka mivongika ny hazo tsy fantatra. [2.653, 2.165]
Todin' ny ambora tsy nentina ka mivongi-kazo tsy fantatra. [1.1]
Todin' ny ambora tsy nentina, mitari-kazo tsy fantatra. [2.415]
Todin' ny ambora tsy nentina, mivongika hazo tsy fantatra. [2.415]
Fanazavana malagasyAnisan' ny fanompoana fahiny ny maka ambora any an' ala hanaovana vatam-patin' andriana; izay nanao mosalahy tamin' izany dia voasazy ka nampitondraina izay hazo hita teny ho eny: enti-milaza ny famaizana tsy maintsy mihatra amin' izay manao tsirambina ny adidiny. [1.1]
Ara-bakiteny: taloha ny nanao fanompoana dia naka ambora (hazo mafy fanao vatam-patan' andriana) tany an' ala; raha nisy nanao kilavadavaka, dia nosazina hitondra izay hazo sendra teny ho eny. Iharan' ny todin' ny tsy anaovana fanompoana na adidy, ka manjary manao ny tsy fanao. [1.1]
Enti-milaza ny sazy miandry izay manao tsirambina ny adidiny. [1.1]
Dikanteny frantsayPour ne pas avoir voulu porter de l' "ambora" , on est obligé de ployer sous le poids d' un arbre qu' on ne connaît pas. [2.165]
Vengeance du bois ambora qu'on n' a pas porté : on est chargé d' un bois d' une essence inconnue et inutile. [2.415 #3419]
Fanazavana frantsayIl s' agit des gens qui vont à la forêt chercher de l' ambora qui est un bois de construction très solide, et en reviennent avec un autre bois inconnu dont ils se chargent inutilement ; ce proverbe se disait des commissionnaires qui se trompent et font mal les commissions : ils ont à supporter les conséquences de leur erreur. [2.415 #3419]
L' "ambora" , à bois imputrescible, était bien connu et très apprécié autrefois; mais les bûcherons qui, pour une raison ou pour une autre, n' ont pas voulu remporter de la forêt, se chargeront d' un autre arbre inconnu, dont ils ne pourront peut être pas disposer. Au figuré, refuser de faire un certain travail, puis se voir pourtant forcé d' en faire un autre moins agréable ou moins rémunérateur. [2.165]

Ohabolana 35Ody fitian-dRamorabe : alao mora fa ho entina ela. [2.558 #3391]

Ohabolana 36Rafotsibe nibata vato : ny vato tsy zaka fa ny fo zaka no nentina. [2.558 #3525]

Ohabolana 37Ratsy tarehy maka vady, ka ny anaran-dray no enti-mila. [2.558 #3728]
Ratsy tarehy mila vady, ka ny anaran-dray no enti-mila. [2.415 #1233, 2.653 #2773]
Dikanteny frantsayQuand on est laid, c' est en faisant valoir le nom de son père qu' on trouve à se marier. [2.415 #1233]
Fanazavana frantsaySe disait souvent des animaux de moins belle apparence, mais de bonne race. [2.415 #1233]

Ohabolana 38Reniketaka Ambodinangavo : malaza ho mpanan-karena, ka saran-dakana no enti-manala taona. [2.415 #2242, 2.653 #2786]
Reniketaka Ambodinangavo : malaza ho mpanan-karena, ka saran-dakana no entina manala taona. [2.558 #3749]
Dikanteny frantsayReniketaka d' Ambodinangavo : elle a la réputation d' être riche et cependant c' est en louant sa pirogue qu' elle joint les deux bouts à la fin de l' année. [2.415 #2242]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui avaient de la réputation et non de la réalité. [2.415 #2242]

Ohabolana 39Saboha midin-kariva : na tay ho enti-miady aza, fanala-tahotry ny osa. [2.653 #2812]
Saboha midin-kariva : na tsy ho enti-miady aza fanala tahotry ny osa. [2.558 #3770]

Ohabolana 40Sakalava very omby: ny any ny tena hita no entina. [2.653 #2832]
Sakalava very omby, ny an' ny tena hita no enti-mody. [2.558 #3801]

Ohabolana 41Sarotr' entina toy ny rafozam-be tsiny: omena ny manta, "Tsy omby vilany" ; omena ny masaka, "Sisa tsy lany" . [2.165]
Dikanteny frantsayDifficile à contenter comme des beaux-parents qui trouvent toujours à redire: on leur offre de la viande crue, (et ils disent): "C' est ce que vous n' avez pu mettre dans la marmite" ; on leur en donne de la cuite, (ils répondent): "Ce sont des restes!". [2.165]

Ohabolana 42Sitraka enti-matory, ka valian-draha mahatsiaro. [2.165 #572]
Dikanteny frantsayA une chose qui a fait plaisir au moment de s' endormir, on répond en se réveillant. [2.165]

Ohabolana 43Sobika nenti-nanjono : lehibe voavivitra. [2.415 #1856]
Sobiky nentina nanjono, ka lehibe ihany fa voavivitra. [2.558 #3908]
Sobiky nenti-nanjono ka lehibe voavivitra. [2.165 #1376]
Sobiky nenti-nanjono : lehibe voavivitra. [2.653 #2910]
Dikanteny frantsayPanier qu' on emploie pour la pêche : c' est un grand qu' on tiraille par-ci par-là. [2.415 #1856]
Une corbeille servant à la pêche, c' est quelque chose de grand qu' on pince et soulève ((comme lorsqu' on tire les oreilles à quelqu' un). [2.165]
Fanazavana frantsayC' est humiliant pour elle! [2.165]
Se disait des personnes âgées qu' on traitait avec peu d' égards. [2.415 #1856]

Ohabolana 44Tantely tapa-bata ka ny fo no mameno azy. [1.1]
Tantely tapa-bata, ka ny vava no mameno. [2.415 #4821]
Tantely tapa-bata, ka ny vava no mameno azy. [2.558 #4102, 2.165]
Tantely tapa-bata: ny vava no enti-mameno azy. [2.653 #3034, 2.974 #73]
Tintely tapa-bata : vava mameno. [1.147 #T70]
Fanazavana malagasyEnti-miala tsiny raha kely tsy arakaraka ny fitiavana ny fanomezana atao. [1.1]
Dikanteny frantsayBoîte à moitié remplie de miel : c’est à la bouche à la rendre pleine. [2.974 #73]
Du miel ne remplissant que la moitié d' une boîte, des belles paroles remplissent le reste. [2.165]
Une demi-mesure de miel : la bouche supplée à ce qui manque. [2.415 #4821]
Fanazavana frantsayC. à. d. que quand on n' a pas fait tout ce qu' on aurait dû, on s' en tire par des paroles, des excuses ou des promesses. [2.165]
La manière de donner supplée à ce qui manque au cadeau. [2.415 #4821]

Ohabolana 45Tarehy enti-maty, tandra enti-milevina. [2.558 #4104]

Ohabolana 46Toy ny ondrindrano, lefona dimy, fampohaza iray, famaky iray, ireo no nentina, nefa nosorohin' Itsaramanampy, ka tonga any an-karona fihazana. [2.558 #4341]
Tsy misy manao ho vazaha noho ny ondrindrano: lefona dimy no nentiny, fampohazarana no nentiny, ary famaky iray no nentiny; kandrefa raha nankao atsimon-drano, nosorohin' Itsaramanampy ka tonga any an-karona fihazana. [2.165 #2309]

Ohabolana 47Toy ny voahangy: tsy mandry làlana; apetraka, ravaky ny trano; entina, endriky ny dia. [2.165]
Dikanteny frantsayPareilles à des perles: elles ne s' arrêtent jamais (d' être utiles): si on les dépose, elles sont l' ornement de la maison; et si on les porte, elle sont un ornement pour le voyage. [2.165]

Ohabolana 48Toy ny vorombazaha entina amin' ny tendany. [2.558 #4385]

Ohabolana 49Tsy hita hanaovana, hoatry ny ondry kely sarak' andro : avela an-tanàna, ivorian' ny lalitra ; entina an-tsaha, iangonan' ny tsipolitra. [2.415]
Tsy hita hanaovana, ohatra ny ondrikely sarak’ andro: avela an-tanana, ivorian’ ny lalitra; entina an-tsaha, iangonan’ ny tsipolitra. [2.653]
Tsy hita izay hanaovana azy, ohatra ny ondry kely sarak' andro : avela an-tanàna ivorian' ny lalitra, aidina an-tsaha, iangonan' ny tsipolitra. [2.558]
Dikanteny frantsayUne personne dont on ne sait pas quoi faire, c' est comme l' agneau que la mère n'allaite plus que le soir : si on le laisse à l' étable, il est couvert de mouches ; si on le conduit aux champs, il est couvert de graines de bident. [2.415 #3990]
Fanazavana frantsaySe disait des bons à rien. [2.415 #3990]

Ohabolana 50Tsy leo entin-tody. [2.415 #6441]
Dikanteny frantsayMal dont on ne voudrait pas subir les conséquences, ou dont les conséquences sont insupportables. [2.415 #6441]
Fanazavana frantsayLes parents répétaient cette expression aux enfants qui les maltraitaient. [2.415 #6441]

Ohabolana 51Tsy manan-damba ho entina any amin' ny mpanjaka aho. [2.415 #4093]
Dikanteny frantsayJe n'ai pas de lamba pour me présenter devant le roi. [2.415 #4093]
Fanazavana frantsayExcuses d' Andriamampandry pour ne pas aller à l' appel du roi. [2.415 #4093]

Ohabolana 52Tsy mba akanga hanidina aho, fa ny ganagana raisina amin' ny tendany. [2.558 #4546]
Tsy mba ny akanga hanidina aho, fa ny vorombazaha entina amin' ny tendany. [2.165 #376]
Dikanteny frantsayJe ne suis pas une pintade pour m' envoler, mais un canard que l' on porte par le cou. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. vous pouvez faire de moi tout ce que vous voudrez. [2.165]

Ohabolana 53Tsy mba ny ravoravo natentina, fa ny tandra vadin-koditra. [2.165 #1359]
Tsy mba taniravo atentina, fa tena tandra vadin' ny hoditra. [2.415 #5316, 2.558 #4562, 2.653 #3398]
Tsy ny taniravo natentina afaky ny rano, fa ny tandra vadin-koditra enti-milevina. [2.558 #4780]
Dikanteny frantsayCe n' est pas (comme) de la terre blanche que l' on peut se mettre (et qui tombe), mais (comme) des taches de rousseur inséparables de la peau. [2.165]
Ce n' est pas de la terre blanche appliquée sur la peau, mais une véritable tache, épouse inséparable de la peau. [2.415 #5316]
Fanazavana frantsaySe disait des choses inséparables. Par superstition on appliquait de la terre blanche sur le front. [2.415 #5316]

Ohabolana 54Tsintsina mitondra vonimbero, ka ny eran' ny vava no nentina. [2.558 #286]
Tsintsindahy mitondra vonimbero ka izay eran' ny vava no entina. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona manao fanomezana, araka ny fananany na izay mety ho vitany. [1.1]

Ohabolana 55Tsy satry ny mandihy mipetraka, fa ny lamba ho enti-mitsangana no tsy misy. [2.558 #308]
Tsy satry no mandihy mandry, fa ny lamba ho enti-mitsangana no tsy misy. [2.415 #2570, 2.653 #3574]
Dikanteny frantsayCe n' est pas de dessein prématuré qu' on danse assis ou couché, mais c' est le lamba qu' il faut porter pour se lever qui manque. [2.415]

Ohabolana 56Varo-bomanga-dRenisoa : enti-mihazakazaka poritra, enti-miadana tsy mahatratra tsena. [2.558]
Varo-bomanga-dRenisoa : enti-mihazakazaka, poritra ; entina miadana, tsy mahatratra tsena. [2.415]
Varo-bomangan-dRenisoa : enti-mihazakazaka, poritra ; entina miadana, tsy mahatratra tsena. [2.653 #3628]
Fanazavana frantsayRenisoa est marchande de patates : si elle les porte au marché en courant, elle les écrase ; si elle les porte doucement, elle manque le marché. [2.415 #5836]

Ohabolana 57Volom-bodin' akoho folaka : ny vava no manitsy. [2.415 #4849, 2.653 #3728]
Volom-bodin' akoholahy folaka, ka ny vava no enti-manitsy azy. [2.558 #5020]
Dikanteny frantsayPlumes cassées de la queue d' une poule : c' est la bouche qui les redresse. [2.415 #4849]
Fanazavana frantsayLes bonnes paroles arrangent les choses. [2.415 #4849]

Ohabolana 58Voro-damba tsy mahafa-dririnina ka enti-mitsinjaka. [2.558 #5034]

Ohabolana 59Voromahery miongo-bolo : ny aina be ihany, fa ny ho enti-manidina no tsy misy. [2.415 #697, 2.558 #5037, 2.653]
Dikanteny frantsayAigle qui mue : la force est grande, mais ce qui manque, c' est de quoi voler. [2.415 #697]
Fanazavana frantsaySe disait des grands qui n'exerçaient pas leur puissance. [2.415 #697]

Fizahan-teny