Fizahan-teny

Ohabolana : fangady

Ohabolana 1Angady tsy mahatapaka ahitra. [2.415 #5975]
Fangady tsy mahatapaka ahitra. [2.653 #925]
Dikanteny frantsayPioche émoussée ne peut pas couper l' herbe. [2.415 #5975]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui n' osent pas user de leur pouvoir pour la répression, et de ceux qui sont incapables de trancher une difficulté. [2.415 #5975]

Ohabolana 2Aza mialoha lelany ohatra ny angady. [2.558 #732]
Aza mialoha lelany, toy ny fangady. [2.653 #601, 2.974 #197]
Dikanteny frantsayNe marchez pas la langue la première, comme la bêche. [2.974 #197]

Ohabolana 3Fangady lava zarana hahamainty molaly ny tany sy ny fanjakana. [2.415 #489]
Dikanteny frantsayLes Hova sont comme des bêches à manche long et fort, pour fertiliser le sol et rendre le royaume prospère. [2.415 #489]
Fanazavana frantsayParoles du roi Andrianampoinimerina pour exciter le peuple à travailler la terre ; se disait de ceux qui travaillaient à rendre leur famille riche et prospère. [2.415 #489]

Ohabolana 4Ny angady no maranitra asesiky ny anjainginy. [2.558 #2887]
Ny fangady no maranitra, asesiky ny anjainginy. [2.415 #658, 2.653 #2212]
Dikanteny frantsaySi la bêche est tranchante, c' est qu' elle est aidée par le bout en fer. [2.415]
Fanazavana frantsayLes honneurs donnent de l'autorité. [2.415 #658]

Ohabolana 5Ny lainga toy ny vato am-balam-parihy, na tsy hitam-pangady raha lohataona aza, hitan' ny antsy raha fahavaratra. [2.558 #3062]
Vato am-balam-parihy, ka na dia tsy hitan' ny fangady raha lohataona aza, dia ho hitan' ny antsy raha fararano. [2.415 #3159]
Vato am-balamparihy: raha tsy hitan' ny antsy raha fahavaratra, hitan' ny angady raha lohataona. [1.1]
Vato an-tanimbary : na tsy azon' ny antsy raha fararano, hitan' ny angady raha lohataona. [2.558]
Vato an-tanimbary : na tsy voan’ ny antsy amy ny fararano aza, ho tratry ny angady amy ny lohataona. [2.653 #3635]
Vato an-tanimbary : na tsy voan' ny antsy amin’ ny fararano aza, ho tratry ny angady amin’ ny lohataona. [2.974 #384]
Fanazavana malagasyEntina milaza ny vato latsaka eny an-tanimbary, izay na dia tsy hitan' ny antsin' ny mpijinja aza dia hitan' ny angadin' ny mpiasa, ka ny tiana holazaina amin' izany dia hoe: tsy misy zavatra tsy ho hita na ho ela na ho haingana. [1.1]
Dikanteny frantsayPierre de la petite digue : si la bêche ne la trouve pas au printemps, le couteau la trouvera à l' automne. [2.415 #3159]
Pierres dans la rizière : si elles sont épargnées par la faucille en automne, elles seront victimes de la bêche au printemps. [2.974 #384]
Fanazavana frantsayOn disait ce proverbe pour signifier que tôt ou tard, une chose arrivera : au printemps la bêche sert à travailler la terre, et à l' automne le couteau sert à faire la moisson ou à couper les herbes qu' on donne aux animaux pour les engraisser. [2.415 #3159]

Ohabolana 6Tsy mampandry fangady. [2.415 #2927]
Dikanteny frantsayÉpidémie qui ne laisse pas reposer la pioche. [2.415 #2927]
Fanazavana frantsaySe disait d' une grande mortalité, parce qu' on était toujours occupé à travailler aux tombeaux. [2.415 #2927]

Ohabolana 7Vy nahitana sy fangady nananana. [2.415 #1485]
Dikanteny frantsayC'est le fer qui a servi à trouver, c' est la bêche grâce à laquelle on possède : il faut se montrer reconnaissant. [2.415 #1485]
Fanazavana frantsayCe proverbe qui avait un sens général de gratitude et de reconnaissance, se disait des beaux-parents auxquels on devait de bons soins par reconnaissance. [2.415 #1485]

Fizahan-teny