Fizahan-teny

Ohabolana : fararano

Ohabolana 1Alahelo fararano, ka veri-dian’ ny havokisana. [2.653 #80, 2.415, 2.558]
Dikanteny frantsayChagrins d' automne : ils sont compensés par la bonne chère. [2.415 #3093]
Fanazavana frantsayA l' automne il y avait abondance et cette abondance était une compensation dans le chagrin ; ce proverbe se disait des chagrins qui ne sont pas sans consolation. [2.415 #3093]

Ohabolana 2Alahelo fararano : na tsy very dian' ny raharaha aza, very dian' ny sakafo betsaka. [2.558 #99]

Ohabolana 3Anarany ihany hoatry ny fatambary fahavaratra. [2.415 #1607]
Anarany ihany, ohatra ny fatambary fahavaratra. [2.653]
Anarany ihany sahala amin' ny fantambary fararano. [2.558 #210]
Dikanteny frantsayIl n' y a que le nom, comme la mesure du riz en été. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des choses ou des gens qui devenaient inutiles, comme la mesure de riz quand il n' y a plus de riz. [2.415 #1607]

Ohabolana 4Anosizato milalao, ary ny terak’ Ambohimanarina manetsa ririnina; fararano an-tanan-dany tsy mba vatry ny olon-tsy hanana azy, fa vatran’ ny hanana azy. [2.415 #6206, 2.653 #243]
Anosizato milalao, ary ny terak' Ambohimanarina manetsa ririnina, fararano an-tanan-dany : tsy vatran' ny olona tsy hanana azy fa vatran' ny hanana azy. [2.558 #289]
Dikanteny frantsayProverbe analogue à la fable de la cigale et de la fourmi : rira bien qui rira le dernier. [2.415 #6206]
Fanazavana frantsayAnosizato s' amuse, et les gens d' Ambohimanarina plantent le riz en hiver ; être à l' époque de la moisson alors que les provisions s' épuisent, c' est bien pour ceux qui vont avoir une récolte, mais pas pour ceux qui n' en auront pas. [2.415]

Ohabolana 5Dia saotra no atao anareo, mba tsy ho vaky lovia fararano, tsy ho banga nify voka-katsaka, tsy ho tapa-tsalaka vory vahoaka. [2.415 #4124, 2.653 #833]
Dia saotra no atao anareo mba tsy ho vaky vilia fararano, tsy ho banga nify voka-katsaka, tsy ho tapa-tsalaka vory vahoaka. [2.558]
Dikanteny frantsayTous nos souhaits : que vos assiettes ne se brisent pas en automne, que vos dents ne tombent pas à l' époque de la récolte du maïs, que le salaka dont vous ceignez vos reins ne se rompe pas au milieu de la foule. [2.415 #4124]
Fanazavana frantsaySouhaits de prospérité. [2.415 #4124]

Ohabolana 6Fararano tsy an' olom-bitsy. [2.558 #1122]

Ohabolana 7Fararano tsy manango-mololo, ka lohataona vao mifako vodivary. [2.653 #935, 2.974 #241]
Dikanteny frantsayNégliger de ramasser le chaume en automne, et ramasser l’éteule du riz au printemps. [2.974 #241]

Ohabolana 8Fararano tsy mitsitsy ka niasa mafy vao kely fandrotsaka. [2.558 #1121]

Ohabolana 9Fararano vao didimaso ; vokatra ovy vao vilam-bava ; voky vomanga vao be lohalika. [2.415 #3104, 2.653 #936]
Fararano vao didimaso, vokatr' ovy vao vilam-bava, voky vomanga vao be lohalika. [2.558 #1123]
Dikanteny frantsayIl devient chassieux juste au moment de la récolte ; il a la bouche tordue au moment où il y a des tubercules de songe en abondance ; il est rachitique lorsqu' il est repu de patates. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait de celui qui manque son coup et ne sait pas profiter des occasions. [2.415]

Ohabolana 10Kamo manetsa hianao, ka fararano vao mandry fotsy. [2.558 #1593]

Ohabolana 11Mandihiza, rey hitsikitsika, mba hianaranay raha fararano. [2.558 #2073]
Mandihiza, ry hitsikitsika: hianaranay raha fararano. [2.415 #1523, 2.653 #1590]
Dikanteny frantsayDansez, crécerellès, nous vous imiterons à l' automne. [2.415 #1523]
Fanazavana frantsayLes enfants disaient ces paroles lorsqu' ils apercevaient une crécerelle planant et trémoussant ses ailes sans changer de place. [2.415 #1523]

Ohabolana 12Miangolangola mitenda fararano : ny vary tsy lany, ka anana indray no tadiavina. [2.415 #2722, 2.653 #1724]
Miangolangola toa tenda fararano : ny vary tsy lany, ka anana indray no tadiavina. [2.415 #2722]
Dikanteny frantsayDifficile et capricieux comme le gosier à l' automne : le riz n'est pas épuisé et on cherche des herbes ou autre chose. [2.415 #2722]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui sont difficiles dans la prospérité et qui, une fois déchus, se contentent de ce qu'ils méprisaient autrefois ; à l'automne, il y a beaucoup de riz et on est paresseux à le manger s'il n' y a rien pour l'accompagner ; mais plus tard quand il diminue, on le mange facilement même sans accompagnement. [2.415 #2722]

Ohabolana 13Miangolangola mitendan’ akoho fararano: ny akotry tsy tiana, ka ny bibikely no tadiavina. [2.415 #4693, 2.653 #1723]
Miangolangola toa tendan' akoho fararano : ny vary tsy lany, ka ny bibikely indray no zahana. [2.558]
Dikanteny frantsayGourmet comme un gosier de poule en automne : elle dédaigne le riz non décortiqué et elle va chercher des insectes. [2.415 #4693]
Fanazavana frantsaySe disait aussi des gens qui délaissent ce qu'ils ont désiré, une fois qu' ils l' ont obtenu. [2.415 #4693]

Ohabolana 14Miangolangola ohatra ny tenda fararano. [2.558]
Miangolangola toy ny tenda fararano. [2.165 #1137]
Dikanteny frantsaySatisfaire ses caprices, comme le gosier au moment de la récolte. [2.165]

Ohabolana 15Ny hakamoana no handriam-potsiny fararano. [2.165 #705, 2.415 #3947]
Dikanteny frantsayC' est à cause de la paresse qu' on n' a rien à manger en automne. [2.165]
C' est la paresse qui fait qu' on se couche sans manger en automne. [2.415 #3947]
Fanazavana frantsayLitt. qu' on se couche sans manger. [2.165]

Ohabolana 16Ny lainga toy ny vato am-balam-parihy, na tsy hitam-pangady raha lohataona aza, hitan' ny antsy raha fahavaratra. [2.558 #3062]
Vato am-balam-parihy, ka na dia tsy hitan' ny fangady raha lohataona aza, dia ho hitan' ny antsy raha fararano. [2.415 #3159]
Vato am-balamparihy: raha tsy hitan' ny antsy raha fahavaratra, hitan' ny angady raha lohataona. [1.1]
Vato an-tanimbary : na tsy azon' ny antsy raha fararano, hitan' ny angady raha lohataona. [2.558]
Vato an-tanimbary : na tsy voan’ ny antsy amy ny fararano aza, ho tratry ny angady amy ny lohataona. [2.653 #3635]
Vato an-tanimbary : na tsy voan' ny antsy amin’ ny fararano aza, ho tratry ny angady amin’ ny lohataona. [2.974 #384]
Fanazavana malagasyEntina milaza ny vato latsaka eny an-tanimbary, izay na dia tsy hitan' ny antsin' ny mpijinja aza dia hitan' ny angadin' ny mpiasa, ka ny tiana holazaina amin' izany dia hoe: tsy misy zavatra tsy ho hita na ho ela na ho haingana. [1.1]
Dikanteny frantsayPierre de la petite digue : si la bêche ne la trouve pas au printemps, le couteau la trouvera à l' automne. [2.415 #3159]
Pierres dans la rizière : si elles sont épargnées par la faucille en automne, elles seront victimes de la bêche au printemps. [2.974 #384]
Fanazavana frantsayOn disait ce proverbe pour signifier que tôt ou tard, une chose arrivera : au printemps la bêche sert à travailler la terre, et à l' automne le couteau sert à faire la moisson ou à couper les herbes qu' on donne aux animaux pour les engraisser. [2.415 #3159]

Ohabolana 17Oram-pararano: rehefa mifanandrify dia latsaka. [2.165]
Oram-pararano : rehefa mitandrify dia mirotsaka. [2.415 #3137, 2.653 #2583]
Dikanteny frantsayLes pluies de l' automne: elles tombent au hasard. [2.165]
Pluie d' automne : dès qu' elle se forme au passage d' un nuage, elle tombe. [2.415 #3137]
Fanazavana frantsayLitt. sur l'endroit où elles se trouvent, elles tombent là où on ne les attendait pas. [2.165]
Se disait des paroles en l'air, dites sans réflexion. [2.415 #3137]

Ohabolana 18Tamboho fararano, ka indray mientana ihany. [2.653]

Ohabolana 19Vato natora-jatovo lohataona aho, ka voin-tenanao ta-hanary ahy: fa raha tsy hitan' ny mpihosy raha manetsa aza, tsy ho hitan' ny mpijinja raha fararano? [2.165 #2308]

Fizahan-teny