Fizahan-teny

Ohabolana : finaritra

Ohabolana 1Anaovan-draha finaritra, hitoeran-draha marary. [2.165 #2002, 2.415 #3652, 2.558 #203, 2.653 #163]
Be feo raha marary, fa kely feo raha finaritra. [2.558 #865]
Tsy mety raha be feo raha narary, fa kely feo raha finaritra. [2.558 #4585]
Dikanteny frantsayIl faut travailler quand on est en bonne santé pour se reposer dans la maladie. [2.415 #3652]
On travaille quand on est en bonne santé afin de pouvoir s' arrêter quand on est malade. [2.165]

Ohabolana 2Aza be feo marary, fa kely feo finaritra. [2.165]
Be feo marary, fa kely feo finaritra. [2.415 #2594]
Dikanteny frantsayNe faites pas de belles promesses (vœux) quand vous êtes malade, pour ne pas les tenir une fois rétabli. [2.165]
On promet beaucoup quand on est malade, mais on donne peu quand on est en bonne santé. [2.415 #2594]
Fanazavana frantsayOn promet beaucoup dans la détresse, mais on donne peu quand le danger est passé. [2.415 #2594]

Ohabolana 3Boka mangala-kitoza : finaritra am-pihinanana, fa ny manala kaka no ady mafana. [2.415]
Boka mangala-kitoza : finaritra am-pihinanana, fa ny manala kaka no adiny. [2.415 #1956]
Boka mihinan-kitoza: ny fihinana no lavorary, fa ny manala kaka no ady mafana. [2.165 #2018]
Boka nangala-kitoza : ny fihinanana dia lavorary fa ny manala kaka no ady mafana. [2.558 #934]
Boka nihinan-kitoza: ny manala kaka no adiny. [2.653 #812]
Dikanteny frantsayLépreux qui vole des lanières de viande boucanée : il est content de manger, mais après avoir mangé c' est en vain qu' il bataille pour enlever les parcelles qui sont rentrées entre ses dents. [2.415 #1956]
Un lépreux mangeant de la viande boucanée: pour manger, ça va bien; mais c' est pour se curer les dents ensuite qu' il est embarrassé. [2.165]
Fanazavana frantsayLe tout n' est pas d' avoir le plaisir, il faut voir la suite. [2.415 #1956]

Ohabolana 4Finaritra hianao tsy mamboly saonjo, ka marary vao te-hihinan-koririka. [2.415 #6222]
Finaritra hianao tsy miasa saonjo, ka marary vao te-hihinan-koririka. [2.415 #6222]
Finaritra tsy mamboly saonjo ka niarary vao te-hihinan-koririka. [2.558 #1161]
Finaritra tsy miasa saonjo, ka marary vao te-hihinan-koririka. [2.653 #961]
Finaritra tsy namboly saonjo, ka nony marary vao tia horirika. [2.165 #2006, 2.415 #2789]
Dikanteny frantsayBien portant, vous ne plantez pas de gouets comestibles ; et à peine êtes-vous malade, que vous voulez manger des arums. [2.415 #6222]
N' avoir pas planté des arums comestibles quand on était en bonne santé, et en désirer les feuilles une fois malade. [2.165]
Quand on se portait bien on n' a pas planté de gouets comestibles, et devenu malade on aimerait en manger les feuilles. [2.415 #2789]
Fanazavana frantsaySe disait des paresseux et des imprévoyants. L' arum est de la même famille que le gouet. [2.415 #6222]

Ohabolana 5Hano velona, hano finaritra. [2.415 #4132]
Dikanteny frantsayMangez et vivez, mangez et soyez heureux. [2.415 #4132]
Fanazavana frantsaySouhait fait en offrant des vivres en cadeau. [2.415 #4132]

Ohabolana 6Jamba mitanina andro : finaritra ny hafanany fa tsy mahita ny famirapiratany. [2.415 #2154]
Jamba mitanina andro : ny hafanana dia lavorary fa ny famirapiratana no tsy hita. [2.558 #1543]
Jamba mitanin' andro: finaritry ny hafanany, fa tsy mahita ny famirapiratany. [2.165]
Dikanteny frantsayAveugle qui se chauffe au soleil : il se réjouit de sentir sa chaleur, mais il ne voit pas sa lumière. [2.415 #2154]
Un aveugle se chauffant au soleil: il est content de sentir sa chaleur, mais il ne peut voir son éclat. [2.165]

Ohabolana 7Marary manao izay ho vitany, finaritra mamono masoandro. [2.653 #1631]

Ohabolana 8Mararin’ ny vara-maina: ny finaritra manao izay ho vitany, ka ny marary indray no mamono niasoandro. [2.653 #1632]

Ohabolana 9Misikidy finaritra, malain-karary, misikidy marary, malain-ko faty. [2.558 #2356]

Ohabolana 10Raha mahare teny tsy tiana : ny marary tonga finaritra ary ny malemy tonga matanjaka. [2.558 #3599]
Raha mahare teny tsy tiana : ny marary tonga manaritra, ny malemy tonga matanjaka. [2.415 #2820, 2.653 #2674]
Dikanteny frantsayEn entendant des mots désagréables, les malades sont guéris et les faibles deviennent forts. [2.415 #2820]
Fanazavana frantsayOn se trouve excité par les mots désagréables. [2.415 #2820]

Ohabolana 11Tafamandry maraim-boaratsy, mitafy voro-damba ka finaritra. [2.415 #3067]
Tafandry maraim-boafady, toy ny mitafy voro-damba. [2.165 #707, 2.558 #3962, 2.653 #2948]
Tafandry maraim-boaratsy, toy ny mitafy voro-damba. [2.415 #3068]
Dikanteny frantsayDormir tranquillement alors qu' on est déshonoré, c'est faire comme celui qui est vêtu de haillons et qui s' en montre content. [2.415 #3068]
Il est couché tranquillement alors qu' on le calomnie ; il est content alors qu' il est vêtu de haillons. [2.415 #3067]
Rester coucher le matin, mais en avoir honte comme un homme en guenilles. [2.165]
Fanazavana frantsayIl fait la grasse matinée, non pas parce qu' il est riche et peut se passer ça, mais parce qu' il n' a rien à se mettre! [2.165]
Se disait des gens habitués au déshonneur. [2.415 #3068]
Se disait des gens sans caractère et acceptant tout. [2.415 #3067]

Ohabolana 12Taozavatr' i Mantasoa : ny marary manao izay ho vitany, ny finaritra mamono masoandro. [2.558 #4116, 2.165]
Taozavatry Mantasoa: ny marary manao izay vitany, ny finaritra mamono masoandro. [2.653 #3039, 2.415]
Toazavatr' i Mantasoa : marary manao izay ho vitany, finaritra mamono masoandro. [2.415]
Dikanteny frantsayLe travail à Mantasoa: les (ouvriers) malades font ce qu' ils peuvent, et les biens portants travaillent jusqu' à la nuit (litt. tuent le soleil). [2.165]
Travail dans les ateliers royaux de Mantasoa : les malades font ce qu' ils peuvent, et ceux qui se portent bien travaillent jusqu' au coucher du soleil. [2.415 #397]
Fanazavana frantsayOn y travaillait sérieusement, plus sérieusement qu' on ne le fait depuis lors semble-t-il. [2.165]

Ohabolana 13Tsy mety raha be feo marary, fa kely feo finaritra. [2.653 #3405]

Fizahan-teny