Fizahan-teny

Ohabolana : hanina

Ohabolana 1Akoholahy maneno an-tsena: tsy hery, fa alahelo ny tanana nilaozana. [2.653 #63]
Akoholahy maneno an-tsena : tsy hery fa hanina ny tany nilaozana. [2.558]

Ohabolana 2Atao adala ka tezitra: vary misy ro ka haronina, sisan' Idalo ka hanina. [1.1]
Atao adala ka tezitra: vary misy ro ka haronina, sisan' ny Idalo ka hanina. [2.165 #1652]
Atao adala ka tezitra, vary misy ro ka haronina, tanan-tsy mioza ka enti-mitsabaka. [2.653 #291]
Atao ho adala ka tezitra, nefa vary misy ro ka haronina, sisan' Idalo ka hanina. [2.415 #2060]
Atao ho adala ka tezitra, nefa vary misy ro ka haronina, tanan-tsy mioza ka enti-mitsabaka. [2.415 #2060]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona tezitra raha atao hoe adala, kanefa ny toetra amam-pombany rehetra mitory toetran' olona adala. [1.1]
Dikanteny frantsayIl s' irrite de ce qu' on le traite de sot, et cependant il met la main dans le riz cuit avec de la sauce, il la plonge sans s' être lavé et il mange les restes d'Idalo. [2.415 #2060]
On le traite d' imbécile et il se fâche: pourtant il prend avec la main du riz sur lequel on a mis de la sauce, et il mange les restes d' Idalo (nom de quelqu' un de malpropre, très probablement). [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui protestent contre ce qu' on dit d' eux et qui cependant, par leur conduite, montrent la vérité de ce qui est allégué contre eux. [2.415 #2060]

Ohabolana 3Aza atao hala maina, hoatry ny vorondolo : tsy hohanin-kena, tsy hosotroin-dro, fa vonoim-poana. [2.415 #5645]
Aza atao hala maina ohatra ny vorondolo: tsy ho hanin-kena, tsy hosotroin-dro, fa vonoim-poana. [2.165]
Aza atao hala maina toa vorondolo : tsy ho hanina, tsy halain-dro fa vonoim-poana. [2.558]
Dikanteny frantsayNe haïssez pas sans motif comme on hait le hibou ; on ne le mange pas, on n' en fait pas de bouillon, mais on le tue pour rien. [2.415 #5645]
Ne haïssez pas sans raison comme on hait le hibou; on ne le mange pas, on n' en fait pas du bouillon, mais on le tue pour rien. [2.165]

Ohabolana 4Aza manao tahaka ny ambiaty hianao : mahalala ny taon-kamoazana, fa tsy manam-boa. [2.653 #507]
Aza manao tahaka ny ambiaty : mahalala taon-kamoazana fa tsy manam-boa. [2.558 #580]
Toy ny ambiaty : mahalala taona fa tsy misy voany ho hanina. [2.558 #274]

Ohabolana 5Aza manao voan-tapia : iray no hanina telo no aloa. [2.558 #636]
Aza manao voatapia : iray no arapaka ka telo no aloa. [2.415 #5650, 2.653 #549]
Dikanteny frantsayQue ce ne soit pas comme le fruit du tapia : on en avale un, ou en crache trois. [2.415 #5650]
Fanazavana frantsayEsprit de contradiction. [2.415]

Ohabolana 6Hanina am-bolony. [2.415 #286]
Dikanteny frantsayTraiter les affaires sérieuses sans examen et sans discernement, c' est comme si l' on mangeait une poule avec les plumes. [2.415 #286]

Ohabolana 7Hanina azy fa toa tsy hahazo, hoy ilay boka manani-boara. [2.558 #1271]
Hanina azy, toy ny boka manani-boara. [2.415 #1999]
Hanina azy, toy ny boka nanani-boara. [2.653]
Dikanteny frantsayPur regret, comme le lépreux qui est monté sur un figuier. [2.415 #1999]
Fanazavana frantsaySe disait de l'impuissance. [2.415 #1999]

Ohabolana 8Hanina omena andevolahy : tsy tian-kano, tian-kano. [2.415 #552, 1.3]
Toy ny hanina omena andevo : "Tian-kano, tsy tian-kano". [2.165 #1564, 2.653 #3195]
Toy ny hanina omena mpanompo : tian-kano, tsy tian-kano. [2.558 #4283]
Dikanteny frantsayComme la nourriture qu' on donne aux esclaves: qu' ils l'aiment ou qu' ils ne l' aiment pas, il faut qu'ils la mangent. [2.165]
Nourriture donnée à un esclave: qu'elle soit bonne ou mauvaise à manger, il est obligé de la manger. [1.3]
Nourriture qu' on donne à l' esclave : qu' elle soit bonne ou mauvaise, il est obligé de la manger. [2.415 #552]
Fanazavana frantsayIl faut se contenter de tout ce qui vient des supérieurs. [1.3]
Ils n' ont pas le choix. [2.165]
Se disait des travaux qu'on était obligé de faire. [2.415 #552]

Ohabolana 9Hanina voaray maty afo ka ny vava tsy mba maizina. [2.558]
Hanina voaray maty afo : ny vava tsy mba maizina. [2.415 #4489, 2.653 #1027]
Hanina voaray maty jiro ka ny vava tsy mba maizina. [2.558]
Dikanteny frantsayNourriture prise au moment où le feu s' éteint : la bouche n' est jamais dans l' obscurité. [2.415 #4489]
Fanazavana frantsayLes Malgaches prenaient leur repas autour du feu et restaient ensuite à causer ; le feu s' éteignait peu à peu. Le sens est qu' il n'y a pas besoin d'y voir pour manger. [2.415 #4489]

Ohabolana 10Hoatry ny taizan-drenibe : voky hanina, fa tsy mitombo saina. [2.415 #971]
Hoatry ny zaza taizan-drenibe : voky hanina, fa tsy mitombo saina. [2.415 #971]
Zaza taizan-drenibe : voky hanina fa votsa saina. [2.558 #5102]
Dikanteny frantsayEnfant élevé par sa grand-mère : il est bien repu, mais il ne grandit pas en sagesse. [2.415 #971]
Fanazavana frantsaySe disait des enfants auxquels on laissait de la fortune mais qu' on avait mal élevés. [2.415 #971]

Ohabolana 11Ilaozanao mbola tsy manaritra aho, ka hanina anao no androatokon' aretina. [2.558 #1396]
Ilaozanao mbola tsy manaritra aho, ka ny hanina anao no androatokon' aretina. [2.165 #1990]
Ilaozanao mbola tsy manaritra aho, ka ny hanina anao no androa-tokon' ny aretina. [2.415]
Dikanteny frantsayVous me laissez avant que je sois guéri, et le désir que j' ai de vous voir fait les deux tiers de ma maladie. [2.415 #2793]
Vous me quittez avant que je sois guéri, et l' ennui de vous forme les deux tiers de ma maladie. [2.165]

Ohabolana 12Irery tena manan-tsoavaly : sady mitaingina no mamahy. [2.653 #1144]
Irery tena manan-tsoavaly : sady mitaingina no manome hanina azy. [2.558 #1444]

Ohabolana 13Kamboty tsy mba midongy sao lanin' ny velondray aman-dreny ny hanina. [2.558 #1596]

Ohabolana 14Lokan' ankizy, ka izay azo dia hanina. [2.415 #2381]
Lokan' ankizy ka ny azo dia hanina. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny loka omena eo no ho eo. [1.1]
Dikanteny frantsayJeux d'enfants : ce qu' ils attrapent, ils le mangent. [2.415 #2381]
Fanazavana frantsaySe disait des gens ne sachant pas économiser, mais dépensant l' argent à mesure qu' ils en ont. [2.415 #2381]

Ohabolana 15Mampisalasala ohatra ny mitsako vozon' akoho : hatelina toa taolana, haloa toa nofony. [2.558]
Mampisalasala, ohatra ny mitsako vozon’ akoho ; hatelina, toa taolana; haloa, toa nofony ihany. [2.653]
Manalasala ohatra ny vozon' akoho tanora. [1.1]
Manalasala ohatra ny vozon' akoho tanora; hanina toa taolana, avala toa nofony ihany. [1.1]
Salasala mivozon’ akoho tanora : haloa, toa nofony ; hatelina, toa taolana. [2.974 #280, 2.415]
Salasala toa vozon' akoho tanora : haloa toa nofony, hatelina toa taolana. [2.558 #3816]
Fanazavana malagasyEnti-milaza zavatra tsy hita hatao ho tsara na ratsy ka manahirana ny saina ny manapaka na hitana na hamela azy. [1.1]
Dikanteny frantsayAmbigu ou équivoque comme le cou d’un jeune poulet : le rejeter? mais c’est de la chair ; l’avaler ? mais c’est de Vos. [2.974 #280]
Ni l' un ni l' autre, tel le cou d' un poulet : si on veut le rejeter, il semble cependant que c' est de la chair ; si on veut l' avaler, il semble que c' est un os. [2.415 #4590]
Fanazavana frantsaySe disait pour signifier l' incertitude, quand on se demandait par exemple si un procédé dénotait amitié ou hostilité. [2.415 #4590]

Ohabolana 16Manafaingana tena toy ny marary be tsy homan-kanina. [2.415 #2800]
Manafaingan-tena ohatra ny marary tsy homan-kanina. [2.558]
Manafaingan-tena ohatra ny marary tsy mahatelin-kanina. [2.558]
Manafaingan-tena toy ny marary be tsy homan-kanina. [2.165 #2110, 2.653 #1488]
Marary be tsy mahatelin-kanina, ka manafaingana ny ainy. [2.165 #2003, 2.415 #2804]
Dikanteny frantsayCelui qui est gravement malade et ne peut plus rien avaler accélère sa fin. [2.165]
Hâter sa fin comme un malade qui ne mange plus rien. [2.165 #2110]
Hâter sa perte comme un malade qui ne mange même plus les choses qu' il aimait. [2.415 #2800]
L' homme gravement malade qui ne peut plus prendre de nourriture hâte sa fin. [2.415 #2804]
Fanazavana frantsayCelui qui ne pouvait plus manger allait mourir. [2.415 #2804]
Les malgaches pensent que quand quelqu' un ne peut plus manger, il doit être près de sa mort. [2.165]
On faisait manger beaucoup les malades ; quand un malade refusait de manger, son entourage disait qu'il hâtait sa mort ; ce proverbe se disait de ceux qui ne font pas leur possible pour se tirer d' embarras. [2.415 #2800]

Ohabolana 17Mangahazo mangidy malemy: hanina amin' ny lemim-panahiny. [1.1]
Mangahazo mangidy malemy, ka hanina amin' ny lemim-panahiny. [2.165 #383, 2.415 #5960, 2.558 #2100]
Fanazavana malagasyRaha tsy maintsy mandray vola na zavatra manana toetra mifangaroharo, ny toetra tsara ananany no jerena. [1.1]
Dikanteny frantsayLe manioc amer et tendre: c' est sa tendreté qui le fait manger. [2.165]
Le manioc amer et tendre, on le mange à cause de sa tendresse. [2.415 #5960]

Ohabolana 18Maniry hanina an-tenda, hoatry ny amboa miambozon-koditra. [2.415 #5859]
Maniry manitra ohatra ny alika miambozon-koditra. [1.62, 2.558, 1.1]
Nahoana no maniry manitra tahaka ny alika miambozon-koditra ? [2.558 #179]
Fanazavana malagasyEntina milaza olona mitsiriritra zava-tsoa izay lavitra azy sy mety ho sarotra ny hahazoana azy nefa tsy lavitra azy dia efa misy an'io zavatra tsiriritiny io saingy tsy azony alaina ho azy akory. [1.62]
Entina milaza olona tsy lavitra zava-tsoa iray, nefa tsy afaka haka azy fa mitsiriritra lava eny. [1.1]
Eo akaikin' ny zavatsoa iray lalandava, nefa tsy afaka hanararaotra. [1.1]
Maniry hahazo zavatra mahafinaritra izay eo akaikin' ny tena lalandava, nefa tsy ho azo na oviana na oviana. [1.1]
Dikanteny frantsayDésirer une nourriture qu' on a à la gorge, c' est comme le chien qui a un collier en peau. [2.415 #5859]

Ohabolana 19Matin-kenamaso, ka homam-barim-boka. [2.415 #6306, 1.1]
Matin-kenamaso, ka homan-kanina voa mosavy. [2.415 #6305]
Matin-kenamaso ka mihinam-barim-boka. [2.165 #1118, 2.558 #2180, 2.653 #1678]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona apanaikinaiky foana noho ny henatra, na dia zava-dratsy aza no atolotra azy. [1.1]
Dikanteny frantsayPar fausse honte, il mange le riz d' un lépreux. [2.165]
Victime du respect humain, il mange des mets ensorcelés. [2.415 #6305]
Victime du respect humain, il mange les restes de riz d' un lépreux. [2.415 #6306]
Fanazavana frantsayRefuser de manger avec quelqu' un est très impoli; pour ne pas l'être, on mange avec un lépreux, ce qui est regardé avec horreur; de deux maux, choisir non le moindre, mais le pire. [2.165]
Se disait des gens qui s'exposent imprudemment par respect humain. [2.415 #6306]
Se disait du respect humain. [2.415 #6305]

Ohabolana 20Ny ankizy no tia tsapa fatana, ny ray aman-dreny no tia tonotono. [1.1]
Ny zaza no tia tsapa-fatana, dia ry zareo vaventy no tia tono hanina. [2.558 #3381]
Ny zaza no tia tsapa fatana, ny ray aman-dreny no tia tono hanina. [2.415 #992, 2.653 #2534]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny toetran' ny lehibe izay tsy miafina amin' ny ankizy ka mazàna no alainy tahaka. [1.1]
Dikanteny frantsaySi les enfants aiment à tripoter le feu, c' est que les parents aiment à manger des grillades. [2.415 #992]
Fanazavana frantsayLes enfants imitent les parents. [2.415 #992]

Ohabolana 21Ny fitia aza atao tsy mivaly ohatra ny hanina nomena boka. [2.558]
Ny fitia aza atao tsy mivaly, toy ny hanina omem-boka. [2.165 #2034, 2.415 #5116]
Dikanteny frantsayQue l' affection ne reste pas sans récompense, comme la nourriture qu' on donne à un lépreux. [2.165]
Que l' amour ne reste pas sans récompense comme la nourriture qu' on donne à un lépreux. [2.415 #5116]
Fanazavana frantsayQuand on donne à manger à un lépreux, on ne désire pas qu' il vous rende la pareille! [2.165]

Ohabolana 22Ny jinjanay, ny ambeo no hanina, fo era. [2.415 #5816]
Dikanteny frantsayLa récolte est brûlée, la réserve est mangée, que faire ? mon coeur est en délibération. [2.415]

Ohabolana 23Ny vitsika no keliray, ny fanompoana no mafy : mivoaka, mitondra tany ; miditra, mitondra hanina ; kanefa nony tonga, ny tsy naka no homana. [2.415 #731, 2.653 #2481]
Dikanteny frantsaySi les fourmis sont chétives, c' est que leur corvée est rude : en sortant elles portent de la terre ; en rentrant elles apportent des provisions ; mais quand elles arrivent, c' est celui qui n' a pas amassé qui mange tout. [2.415 #731]
Fanazavana frantsayCe proverbe qui s'appliquait aux exacteurs, fait allusion au serpent renimandotra ; les Malgaches disaient que ce serpent habitait les fourmilières et était nourri par les fourmis qui à leur tour mangeaient son cadavre. [2.415 #731]

Ohabolana 24Rafotsibe mihinam-boangory tokana : tapahina poritra, hanina amin' izao malaky lany. [2.558 #3514]
Rafotsibe mihinam-boangory tokana: tapahina, poritra; hanina, malady lany. [2.165]
Rafotsibe nihinam-boangory tokana: tapahina, poritra ; abosika, malady lany. [2.415 #1919, 2.653]
Dikanteny frantsayLa vieille femme qui veut manger un unique hanneton: si elle le partage en deux, elle l' écrase; si elle n' en fait qu' une bouchée, il est bientôt avalé (et le plaisir est de bien courte durée). [2.165]
Vieille qui n' a qu' un hanneton à manger : si elle le partage, elle le presse et il ne reste plus que la peau ; si elle l'avale, il est vite mangé. [2.415 #1919]
Fanazavana frantsaySe disait des pauvres. [2.415 #2500]

Ohabolana 25Raha noana hianao atakalonao hanina. [2.415 #5473]
Dikanteny frantsaySi vous avez faim, vous m' échangerez pour ce qui se mange. [2.415 #5473]
Fanazavana frantsayParoles de femmes, pour reprocher à un homme son peu d'amour. [2.415 #5473]

Ohabolana 26Rano tsy androana, tsy mahafatseroka, lamba tsy atafy, tsy mahafana, ny vary tsy hanina, tsy mahavoky, ny raharaha tsy atao, tsy lavorary. [2.558 #3714]
Rano tsy androana tsy mahafa-tseroka, ny lamba tsy atafy tsy mahafana, ny vary tsy hanina tsy mahavoky, ny raharaha tsy atao tsy mety lavorary. [2.165 #725, 2.415 #3969]
Dikanteny frantsayL' eau dans laquelle on ne se baigne pas n' enlève pas la crasse; un vêtement qu' on ne met pas ne préserve pas du froid; le riz qu' on ne mange pas ne rassasie pas; le travail qu' on ne fait pas ne peut réussir. [2.165]
L' eau dans laquelle on ne se trempe pas n' enlève pas la crasse, le vêtement qu' on ne porte pas ne réchauffe pas, le riz qu' on ne mange pas ne rassasie pas, ainsi le travail qu' on ne fait pas ne réussit pas. [2.415 #3969]

Ohabolana 27Sorohitra, ka torahan-tsy ho hanina. [2.415 #2407]
Dikanteny frantsayCe qu' on gâte sans en tirer profit, c' est comme une alouette qu' on tue d' un coup de pierre et qu' on ne mangera pas. [2.415 #2407]
Fanazavana frantsayBeaucoup de Malgaches s' interdisaient superstitieusement de manger les alouettes. [2.415 #2407]

Ohabolana 28Tapian' Imamo : iray no hanina ka telo no aloa. [2.558 #4103]

Ohabolana 29Tendrom-pary avy amin' andriana tsy hanina irery. [2.415 #483]
Dikanteny frantsayTête de canne à sucre donnée par le souverain ou par un seigneur : ce n' est pas seulement un mets, c' est un honneur. [2.415 #483]
Fanazavana frantsaySe disait des cadeaux faits par le souverain, les seigneurs ou une personne de condition distinguée. [2.415 #483]

Ohabolana 30Toy ny rambon' osy : hanina mahavoafady, ariana rambon-karena. [2.558 #4315]

Ohabolana 31Tokantrano tsy ampoizina, ka hanin-tonta no hanina. [2.415 #1238, 2.653 #3108]
Tokantrano tsy nampoizina, ka hanin-tonta no hanina. [2.558 #4155]
Dikanteny frantsayMénage qu' on ne soigne pas : on s' y nourrit de mets grossiers. [2.415 #1238]

Ohabolana 32Torahan-kariana toy ny sorohitra ambony fasana. [2.415 #2924]
Torahan-tsy hohanina, toy ny sorohitra ambony fasana. [2.165 #427, 2.653 #3143]
Torahin-tsy ho hanina tahaka ny sorohitra ambony fasana. [2.558]
Dikanteny frantsayC'est comme l' alouette sur un tombeau : si elle est chassée avec des pierres et si elle est tuée, on ne peut pas la manger mais il faut la jeter. [2.415 #2924]
Qu' on tue sans vouloir le manger, comme une alouette sur un tombeau. [2.165 #427]
Fanazavana frantsayC' était là une des nombreuses prescriptions superstitieuses ; se disait des gens sans pudeur. [2.415 #2924]

Ohabolana 33Tsy ankaninona toy ny trondro maimbon-dReningaraka : hanina, mahamaimbo rezatra ; ariana, zava-manasatra ; tehirizina, lo ; ahahy, anozonan' ny olona. [2.415 #6093]
Dikanteny frantsayDont on ne sait quoi faire comme le poisson trondro de Reningaraka lorsqu' il sent mauvais : si on le mange, on a l' haleine mauvaise ; si on le jette, on le regrette comme une chose pour laquelle on s' est fatigué ; si on le conserve, il se pourrit ; si on le fait sécher, on est maudit par les gens. [2.415 #6093]
Fanazavana frantsayLa juste mesure est difficile à atteindre. [2.415 #6093]

Ohabolana 34Tsy satrin' ny mpiasa ny ho be herikerika, fa ny mpanatitsakafo no mivezivezy. [2.558 #4790]
Tsy satrin' ny mpiasa ny miherikerika, fa ny mpitondra hanina no mivezivezy. [2.415 #3422]
Tsy satrin’ ny mpiasa no miherikerika, fa ny mpitondra hanina no mivezivezy. [2.653 #3577]
Dikanteny frantsaySi le travailleur des rizières se retourne, ce n' est pas qu' il le veuille, mais c' est que le porteur de vivres rôde çà et là. [2.415 #3422]
Fanazavana frantsaySe disait des envoyés qui changent les termes de la commission : ce n' est pas la commission qui veut être changée mais c' est le commissionnaire qui la change. [2.415 #3422]

Ohabolana 35Voalavo manaiki-by, ka ny tsy laitra hanina no hanihaniny. [2.415 #2125]
Voalavo manaiki-by ka ny tsy laitran' ny nify no vazivazina. [1.1]
Voalavo manaiki--by ka ny tsy laitry ny nify no hanihanina. [1.3 #843]
Voalavo manaiki--by, ka ny tsy laitry ny nify no vazivazina. [2.415 #6333]
Voalavo nanaiki--by : ny tsy laitry ny nify avy no inanina. [2.558 #4977]
Voalavo nanaiki-by: ny tsy laitry ny nify avy no mba hanihanina. [2.653 #3695, 2.974]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ireo manandranandram-poana ka ny tsy azo atao no naikanaikana. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui tente l' impossible est comme le rat qui veut ronger le fer et s' attaque à plus fort que lui. [2.415 #6333]
Rat qui ronge du fer : pourquoi s’attaquer à plus fort que ses dents ? [2.974 #291]
Tenter l' impossible, c' est faire comme le rat qui mord du fer : il veut manger ce qui ne peut pas être mangé. [2.415 #2125]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui voulaient l'impossible. [2.415 #2125]

Fizahan-teny