Fizahan-teny

Ohabolana : hariva

Ohabolana 1Adin' ankizy: miady maraina, tsara hariva. [1.1 #416]
Miady maraina fa tsara hariva, toy ny adin' ankizy. [2.558]
Miady maraina, tsara hariva; miady hariva, tsara maraina : toy ny adin’ ankizy. [2.653]
Miady maraina, tsara hariva; miady hariva, tsara maraina, toy ny mpivady. [2.165 #1797]
Mpivady miady maraina, tsara hariva ; miady hariva, tsara maraina. [2.415 #1306]
Mpivady miady maraina, tsara hariva ; miady hariva, tsy miloaka ny andro maraina. [2.415 #1306]
Fanazavana malagasyEntina milaza ny olona miady tsy mba manana otri-po na fankahalana maharitra fa mora mifankahazo na mihavana indray. [1.1 #416]
Dikanteny frantsayEn guerre le matin, en paix le soir; en guerre le soir, en paix le matin, comme des époux. [2.165]
Époux qui se disputent le matin, le soir ils sont réconciliés ; s' ils se disputent le soir, le lendemain matin ils sont réconciliés. [2.415 #1306]
Fanazavana frantsaySe disait des disputes incessantes mais sans conséquences. [2.415 #1306]

Ohabolana 2Akondro jinjaina hariva : raha tsy malazon' ny andro aza, mantsasaky ny alina. [2.415 #2582, 2.558 #15]
Akondro jinjana hariva: raha tsy malazon' ny andro aza, mantsasaky ny alina. [2.165 #141, 2.653 #72]
Ravina nalaina hariva, na tsy malazon' ny andro aza; mantsasaky ny alina. [2.558 #3733]
Dikanteny frantsayBananier coupé le soir : s' il n'est pas flétri par le soleil du jour, il est jauni et flétri par le froid de la nuit. [2.415 #2582]
Un bananier coupé le soir: s' il n' a pas été desséché par la chaleur du jour, il sera gâté par la fraîcheur de la nuit. [2.165]

Ohabolana 3Andevolahy maty hariva, ka vovon' alika no anjara tafondrony. [2.415 #522, 2.165]
Dikanteny frantsayEsclave mort le soir : les aboiements du chien remplacent pour ses funérailles les coups de canon. [2.415 #522]
Un esclave mort le soir, ce sont les aboiements du chien qui remplacent pour lui les coups de canon des funérailles. [2.165]

Ohabolana 4Andevolahy mikalo hariva: tsy alahelo fa kibo tsy feno. [2.165]
Andevolahy mikalo maraina, na hariva : tsy alahelo, fa kibo tsy voky. [2.415 #524]
Andevolahy mikalo maraina : tsy alahelo, fa kibo tsy voky. [2.653 #189]
Mpanompo mikalo hariva : tsy alahelo fa kibo tsy feno. [2.558 #2601]
Dikanteny frantsayEsclave qui fait entendre, le matin ou le soir, des chants plaintifs : ce n' est pas le chagrin qui le fait gémir, mais c' est qu' il n' a pas le ventre plein. [2.415 #524]
Un esclave chantant plaintivement le soir: ce n' est pas de tristesse, mais de faim. [2.165 #1583]
Fanazavana frantsayCe proverbe était dit par ceux qui avaient à travailler, le ventre vide. [2.415 #524]

Ohabolana 5Any an' ala no mandoro tavy, ka Imerina no manjavona antoandro (hariva). [2.558 #311]

Ohabolana 6Avy alina toa hen' ondry. [2.653, 2.558]
Avy hariva toa hen' ondry. [2.558]

Ohabolana 7Aza atao hoatry ny kifafa : mipepipepy marain-tsy hariva, ka tsy hita izay rariny hiainana. [2.415 #753]
Aza atao ohatra ny kifafa: mipepipepy marain-tay hariva, ka tsy mahita izay rariny hiainana. [2.653]
Aza atao toy ny kifafa : mipepipepy marain-tsy hariva, nefa tsy mahita izay rariny iainana ihany. [2.558]
Dikanteny frantsayNe le traitez pas comme le balai : du matin au soir, il va à droite et à gauche, toujours occupé, sans jamais recevoir un témoignage de satisfaction, sans pouvoir jamais se reposer. [2.415 #753]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas accabler de travail les petits sans les encourager. [2.415 #753]

Ohabolana 8Fahantitry ny andro, hariva. [2.653 #882]
Fahantitry ny andro ny hariva. [2.558 #1052]
Fahatanoran' ny andro, maraina ; ary fahantitry ny andro, hariva. [2.415 #3101]
Dikanteny frantsayLe matin est comme la jeunesse du jour, il peut beaucoup ; le soir en est la vieillesse qui ne peut plus rien. [2.415 #3101]
Fanazavana frantsayExhortation à faire dès le matin, les oeuvres de la journée. [2.415]

Ohabolana 9Fatambary hariva ka tsy azon-tsampona intsony. [2.558 #1130]
Fatambary hariva, ka tsy azo sakanana intsony. [2.653 #940]
Tsy azon-tsampona sahala amin' ny fatambary hariva. [2.558 #4485]
Tsy azon-tsampona, toy ny fatambary hariva. [2.653 #3341]

Ohabolana 10Hady voanjo hariva : fantaro ny mena volo hongotana. [2.415 #3250, 2.558 #1237, 2.653 #999]
Dikanteny frantsayQuand vous arrachez les arachides à coups de bêche le soir, distinguez bien celles qui ayant déjà la couleur rouge, sont bonnes à arracher. [2.415 #3250]
Fanazavana frantsaySe disait des affaires embrouillées et mal étudiées ; autre sens : choisir le meilleur parti. [2.415 #3250]

Ohabolana 11Hainandro hariva ka ny avo no trany farany. [2.558 #1245]
Hain' andro hariva : ny avo ihany no trany. [2.653, 2.415]
Hain' andro, ka ny avo ihany no vonjena. [2.415]
Toy ny hainandro, ka ny avo ihany no vonjeny. [2.165]
Toy ny hainandro ka ny avo ihany no vonjeny aloha. [2.558 #4282]
Toy ny hainandro: ny avo ihany no vonjeny. [2.653]
Dikanteny frantsayChaleur du soleil : ce sont les régions élevées qui sont secourues. [2.415 #765]
Pareil au soleil, qui n' éclaire (d' abord) que les endroits élevés. [2.165]
Fanazavana frantsayLes grands seuls et non les petits sont l' objet d' égards. [2.415 #765]

Ohabolana 12Heviny ihany toy ny torimaso hariva. [2.558 #90, 2.653]

Ohabolana 13Maka afo amin' ny maty, ka hariva foana eo. [2.558 #1905]

Ohabolana 14Malahelo, ka nony maraina fivoaka toy ny hangataka, ary raha hariva fivoaka, heverin' ny sasany hisakan-dalana. [2.558]
Malahelo mivoaka maraina : ataon' ny olona hangalatra ; mivoaka hariva : ataon' ny olona hisakana. [2.165 #1454, 2.415 #2518]
Dikanteny frantsayLe pauvre qui sort le matin, on dit qu' il va voler ; il sort le soir, on dit qu' il va détrousser les gens. [2.415 #2518]
Quand un pauvre sort le matin, les gens disent qu' il va voler; et s' il sort le soir, on pense que c' est pour détrousser quelqu' un. [2.165]

Ohabolana 15Manasa lamba hariva : manaram-po am-panasana, fa kely andro anahazana. [2.415 #6234, 2.653 #1572]
Manasa lamba hariva : manaram-po eo am-panasana, fa kely andro anahazana. [2.558 #2040]
Sasa-lamba hariva ; manaram-po am-panasana, fa kely andro anahazana. [2.558 #3855, 2.653 #2876, 2.165]
Sasa-lamba mitsidika andro; manaram-po am-panasana, fa kely andro anahazana. [2.165]
Dikanteny frantsayQuand on lave le linge le soir, on est satisfait en le lavant, mais on a peu de temps pour le faire sécher. [2.415 #6234]
Quand on lave son lamba l' après-midi, on peut bien le laver à son aise, mais pour le sécher le temps sera court. [2.165]
Fanazavana frantsayParce que le soleil se couchera bientôt. [2.165]
Se disait des gens qui suivent leurs goûts et leurs caprices sans aucune prévoyance. [2.415]

Ohabolana 16Manasa lamba hariva : tsy didy fa sitrapo. [2.558 #2041]
Sasa-lamba hariva: tsy didy fa sitraka. [2.653, 2.165]
Sasa-lamba hariva : tsy didy fa sitrapo. [2.558 #3856]
Dikanteny frantsaySi quelqu' un lave des vêtements le soir, ce n' est pas parce qu' il est forcé de le faire, mais parce qu' il le veut bien. [2.165]
Fanazavana frantsayC' est le matin qu' on lave généralement. [2.165]

Ohabolana 17Manenji-dambo alina : manasa anazy mody. [1.147 #M39]
Manenji-dambo hariva ka maniraka azy hody. [2.558 #2097]
Manenji-dambo hariva: maniraka azy hody. [2.415 #3031, 2.653 #1609, 2.165]
Dikanteny frantsayPoursuivre le soir un sanglier, c' est le renvoyer chez lui. [2.415 #3031]
Poursuivre un sanglier le soir ne sert qu' à le faire rentrer dans son repaire (litt. le renvoyer chez lui). [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des fainéants et des mauvais sujets. [2.415 #3031]

Ohabolana 18Maraina tsy miala nenina, ka hariva vao aiza aho rey olona! [2.558 #2128]

Ohabolana 19Moa ny somisi-tanana dia mpanokona ary ny mpandeha maro mpanao be hariva? [2.558]
Moa ny somisi-tanana dia mpanokona ? Moa ny mpandeha maromaro dia mpanao behariva ? [2.415 #1667, 2.653 #1931]
Dikanteny frantsayEst-on cuisinier, parce qu'on a la peau des mains qui s' écaille et se soulève? appartient-on à une bande de détrousseurs de nuit, parce qu' on va en bandes nombreuses? [2.415 #1667]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas se fier aux apparences. [2.415 #1668]

Ohabolana 20Ny manam-pitia tsy mba hariva na maizina aza ny andro. [2.558 #3102]

Ohabolana 21Ny marina toy ny ketsa an-doharano : tomaratra maraina, mavana hariva. [2.558]

Ohabolana 22Ondrilahy tonga hariva, ka mitady ravin-katsaka horaotina. [2.415 #4702, 2.558 #220, 2.653 #2580]
Dikanteny frantsayBélier qui rentre le soir: il cherche des feuilles de maïs à brouter. [2.415]
Bélier qui rentre le soir : il cherche des gourmands. [2.415 #4702]
Fanazavana frantsaySe disait des gourmands. [2.415]

Ohabolana 23Saron-doha hariva, ka ny hitako anikeheo ihany no afenina. [2.165 #1281]
Saron-doha hariva, ka ny hitako anikeheo no afenina. [2.415 #1706, 2.653 #2867]
Saron-doha hariva ka ny hitako aninkeheo no afenina. [2.558 #250]
Dikanteny frantsayC' est bien inutile qu' il se couvre la tête le soir sous son lamba puisqu'il ne veut cacher que ce que j' ai déjà vu dans la journée. [2.415 #1706]
Quelqu' un qui se couvre la tête le soir ne me cache que ce que j' avais vu tout à l' heure. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait aussi de l' oubli des chagrins. [2.415 #1706]

Ohabolana 24Takatra mody hariva ka samy may amin' ny mahamay azy. [2.558 #4004]

Ohabolana 25Tampotampohin' ny manambady Raketaka, ka misambobalala hariva. [2.165 #1749, 2.415 #1330]
Dikanteny frantsayCelle qui vient de se marier n' a pas encore l' habitude du ménage et s' en va à la chasse aux sauterelles le soir. [2.165]
Raketaka est encore peu habituée au ménage et elle s' en va le soir à la chasse aux sauterelles. [2.415 #1330]
Fanazavana frantsayC' est le matin qu' on attrape les sauterelles. [2.165]
La chasse aux sauterelles se fait le matin. [2.415 #1330]

Ohabolana 26Tanin' andro hariva ka kely sisa hananana azy. [2.558 #4048]
Tanin' andro hariva : kely no ananana azy. [2.415 #6179]
Toy ny tanin' andro hariva, ka kely no ananana azy. [2.165 #715]
Toy ny tanin' andro hariva, ka tsy ho ela intsony dia ho lasa. [2.558 #4334]
Toy ny tanin' andro hariva: kely no ananana azy. [2.653 #3234]
Toy ny tanin' andro hariva : kely sisa no ananana azy. [2.974 #473]
Dikanteny frantsayC’est, le soleil du soir : profitons du peu qui reste, chauffons nous à ses derniers rayons. [2.974 #473]
Quand on se chauffe le soir aux rayons du soleil, on ne peut pas le faire longtemps. [2.415 #6179]
Quand on va se mettre au soleil le soir, il n' y en a plus pour longtemps. [2.165 #715]
Fanazavana frantsaySe disait des choses faites à la hâte et sans préparation, des choses auxquelles on ne pouvait pas se préparer et aussi de celles dont on ne pouvait pas profiter longtemps. [2.415 #6179]

Ohabolana 27Tanin' andro hariva : sady mihamangatsiaka no mihamaizina. [2.558 #4049]

Ohabolana 28Torimaso hariva : heviny ihany ny lasa. [2.653]
Torimaso hariva ka ara-keviny ihany. [2.558 #272]

Ohabolana 29Tsy mahamendrika, hoatry ny saron-doha hariva, ka ny mody no soa. [2.415 #173]
Tsy mahamendrika ohatra ny saron-doha hariva, ka ny mody no soa. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayC' est une chose inconvenante, comme le fait de se couvrir la tête le soir : le mieux c' est de rentrer chez soi. [2.415 #173]
Fanazavana frantsayIl faut laisser aux sorciers cette habitude de sortir la nuit et de se couvrir la tête. [2.415 #173]

Ohabolana 30Valala hariva ka tsy mahamasim-panidy. [2.558 #4836]

Ohabolana 31Volombavan' antitra : hariva vao menafify. [2.558 #5020]
Volombavan' antitra ka hariva vao mena fify [1.1 #416]
Fanazavana malagasyenti-manambara ny fahombiazan' ny efa zokinjokiny amin' ny lazon' ady feno fikirizana. [1.1 #416]

Fizahan-teny