Fizahan-teny

Ohabolana : lany

Ohabolana 1Aiza ny ala no eto Ankeramadinika dia lany vatsy sahady. [2.558]
Aiza no ala no Ambatomanga no lany vatsy ? [2.165 #1983, 2.415 #4014]
Mbola aiza ny ala no vao eto Ambatomanga dia lany vatsy. [2.558 #2222]
Mbola aiza no ala, no vao eto Ambatomanga ka lany vatsy ? [2.415 #4014, 2.653 #1699]
Sao vao eo Ambatomanga, ka lany vatsy sahady. [2.415 #2404]
Dikanteny frantsayÊtre à peine à Ambatomanga, près de Tananarive, et avoir déjà dépensé ses provisions de voyage. [2.415 #2404]
La forêt n' est-elle pas encore bien loin, et déjà vos provisions sont épuisées à Ambatomanga ? [2.415]
Où donc est la forêt, pour qu' arrivé à Ambatomanga, vous n' ayez déjà plus de provisions de voyage? [2.165]
Fanazavana frantsayAmbatomanga était une ville sur la route de l' est qui était la route de la forêt ; ce proverbe se disait de ceux qui ne savent pas épargner. [2.415]
Il s' agit de quelqu' un de Tananarive se rendant à la forêt de l' Est; il n' est qu' à Ambatomanga, c.à.d. seulement à peu près à mi-chemin, et pourtant il a déjà mangé toutes ses provisions! [2.165]
Se disait des jeunes gens dissipateurs et imprévoyants. [2.415 #2404]

Ohabolana 2Akoho tsy maneno hoatr’ izay : lanim-posa. [1.147 #A30]

Ohabolana 3Akoho vahiny mora lanim-posa. [1.147 #A29]

Ohabolana 4Ambiaty niakaram-bitsika : hondrahondrany foana, fa ny aty efa lany. [2.415 #2419]
Ambiaty niakaram-bitsika : hondrahondrany foana, fa ny tenany be efa haroka. [2.415 #2419, 2.653 #124]
Ambiaty niakaram-bitsika: hondrahondrany foana ny raviny, fa ny tenany be efa haroka. [2.165]
Ambiaty noladinim-bitsika, ka hondrahondrany foana fa ny tenany be efa haroka. [2.558 #19]
Dikanteny frantsayArbuste ambiaty envahi par les fourmis : il lui reste encore l' écorce et les feuilles comme semblant de vie, mais il n' a plus de moelle. [2.415 #2419]
Un buisson d' "ambiaty" (arbuste) sur lequel les fourmis sont montées; les feuilles s' agitent encore, mais l' intérieur (des tiges) est creux (ou percé). [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des riches ruinés qui ne changent encore rien à leur extérieur. [2.415 #2419]

Ohabolana 5Anaovany tsindry lany, ohatra an-dRafotsibe mirako-tsihy. [2.558 #205, 2.653, 2.415]
Dikanteny frantsayIl entasse contre lui les arguments sans fin, et sans lui donner le temps de la réplique : c' est comme la vieille qui se couche sur la moitié de la natte et se couvre de l' autre moitié. [2.415 #3540]

Ohabolana 6Andevolahy maty vady : sikajy latsaka erany no azy, ka "lanio izay ho lany". [2.165, 2.415]
Ankizilahy maty vady ka sikajy latsaka erany ny azy koa lanio izay ho lany. [2.558 #277]
Dikanteny frantsayEsclave dont la femme vient de mourir : c' est à peine s' il a douze sous, et il dit : dépensez ce qui est nécessaire. [2.415 #523]
Un esclave dont la femme vient de mourir; il ne possède pas même soixante centimes en tout, et pourtant il dit: "Dépensez ce qu’il faut". [2.165]
Fanazavana frantsayLes enterrements sont une des plus grandes occasions de dépenses à Madagascar. [2.165]

Ohabolana 7Ataovy fitian-dranon' erika: madini-pihavy fa mahatondra-drano. [2.165 #200]
Aza manao fitian-dranon' erika: fa aoka hasesiky ny fitia tanteraka, ka tsy mahalala ranonorana ho lany. [2.558 #499]
Aza manao fitian-dranon’ erika : madini-pihavy, fa mahatondra-drano ; fa aoka hasesiky ny fitia tanteraka, ka tsy mahalala ranonorana ho lany. [2.653 #444]
Dikanteny frantsayQue votre amitié soit comme la bruine: elle tombe fine, mais elle peut faire déborder les rivières. [2.165]

Ohabolana 8Aza atao fitia fary ka raha lany ny mamy, dia nariana. [2.558 #385]
Aza atao fitia paraky : nony lany tsiro narora amim-bovoka. [2.558]

Ohabolana 9Aza lalin-kevitra toy ny tsiboboka : lany ny androa-tokon-tsaina vao hary tongotra aman-tanana. [2.558]
Aza lalin-kevitra, toy ny tsiboboka : lany ny an-droatokon-tsaina vao maniry tongotra. [2.653 #392]

Ohabolana 10Aza manao lainga marivo tototra, ka ny tongo-tsaka lazain-ko lanim-boalavo. [2.974 #139]
Aza manao lainga marivo tototra, ka ny tongo-tsaka no lazaina lanim-boalavo. [2.558]
Aza manao lainga marivo tototra, ka ny tongo-tsaka no lazain-ko lanim-boalavo. [2.415 #4910, 2.653 #476]
Dikanteny frantsayNe faites pas de mensonges faciles à découvrir : c' est comme si vous disiez que la patte d' un chat a été mangée par un rat. [2.415 #4910]
Ne pas inventer des mensonges trop évidents, comme de dire que la patte du chat a été mangée par le rat. [2.974 #139]

Ohabolana 11Aza manao resaky ny mpantsaka : lany enti-mandroso fa tsy misy ho enti-miverina. [2.558]
Aza manao tafan’ ny mpantsaka: lany enti-mandroso ihany, fa tsy hisy ho enti-miverina. [2.653]
Aza manao tafasirin' ny mpantsaka, ka ny lasa ihany no averimberina. [2.653]
Aza manao tafasirin' ny mpantsaka : ny teo ihany no averimberina. [2.558]
Tafasirin' adala, ka ny lasa ihany no averimberina. [2.165 #1631, 2.558 #3963]
Tafasirin' adala : ny lasa ihany no averimberina. [2.415 #2112, 2.653]
Tafasirin' ny mpantsaka : ny lasa ihany no averimberina. [2.415 #2112, 2.653]
Dikanteny frantsayConversations de sots ou de porteuses d' eau : c' est sans cesse la répétition de ce qui a été déjà dit. [2.415 #2112]
La conversation d' un nigaud, il répète toujours les mêmes choses. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des redites perpétuelles. [2.415 #2112]

Ohabolana 12Aza manao tovolahy tia daka : ny andro hiainana mbola ho lava, fa ny tovon-karena ho lany. [2.415 #1559]
Aza manao tovolahy tia daka: ny andro hiainana mbola ho lava, fa ny tovon-kerena ho lany. [2.165 #1930]
Aza manao tovolahy tia daka : ny andro iainana mbola ho lava, ny tovon-karena ho.lany. [2.558 #599]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme le jeune homme qui aime le jeu : il a encore de longs jours à vivre, mais ses biens seront vite épuis. [2.415 #1559]
Ne soyez pas comme un jeune homme qui aime le jeu: il a encore longtemps à vivre, mais sa fortune sera vite épuisée. [2.165]

Ohabolana 13Babantany, hoatry ny vehivahy somorina. [2.415 #4822]
Baka lany sahaza, hoatry ny vehivavy somorina. [2.415 #4822]
Baka lany sahaza, toy ny vehivavy somorina. [2.558 #842, 2.653 #727, 2.165]
Tapitra ohatra, hoatry ny vehivavy somorina. [2.415 #4822]
Dikanteny frantsayQui est sans pareil et dépasse toute comparaison, comme une femme barbue. [2.415 #4822]
Sans pareil, comme une femme barbue. [2.165]
Fanazavana frantsayIncomparable, prodigieux ; se disait en bonne ou mauvaise part. [2.415 #4822]

Ohabolana 14Be loha mangataka ka mandra-pitsidika, lany ny hanina. [2.558 #870]
Be loha nangataka: mandra-pitsidika lany ny hanina. [2.653 #751]

Ohabolana 15Boka nangala-pihinana ka lany andro eo am-pisangian-takotra. [2.558 #938]
Boka nangala-pihinana: tratr’ andro eo am-pisangian-takotra. [2.415 #1985, 2.653 #809]
Dikanteny frantsayLépreux qui a résolu de voler des aliments : il se laisse surprendre en train de caresser le couvercle de la marmite qu' il n' arrive pas à découvrir. [2.415 #1985]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui se trahissent d'eux-mêmes. [2.415 #1985]

Ohabolana 16Efa lany rambo tahaka ny jono indray alina. [2.558 #1022]
Efa lany rambo toy ny jono indray alina. [2.165 #973, 2.415 #2490, 2.653 #866]
Dikanteny frantsayDéchiqueté et usé comme les appâts pour la pêche qui ont passé une nuit dans l' eau. [2.415 #2490]
Qui a fait tout son possible, comme celui qui a pêché toute une nuit. [2.165]
Fanazavana frantsayMais sans rien prendre! [2.165]

Ohabolana 17Ela niandrasana ka lanin' ny moka. [2.558 #1029]

Ohabolana 18Faly loatra aho, ka tsy jabako intsony ny vola ho lany. [2.415 #5535]
Dikanteny frantsayJe suis tellement content que je ne regarde plus aux dépenses. [2.415 #5535]

Ohabolana 19Fitia miara-maniry, ka raha lany ny anao, dia lany koa ny ahy. [2.165 #1814, 2.415 #1372]
Fitia miara-maniry : raha lany ny anao, mba lany ny ahy. [2.415 #5091]
Dikanteny frantsayL'amour est chose mutuelle : si le vôtre est épuisé, le mien l' est aussi. [2.415 #5091]
L' amour est réciproque : si le vôtre est parti, le mien est parti aussi. [2.415 #1372]
Notre amour était réciproque, et si le vôtre est parti, le mien l' est également. [2.165]
Fanazavana frantsayJe vous aime dans la mesure où vous m' aimez. [2.415 #5091]

Ohabolana 20Havako, raha misy patsa; fa raha lany ny patsa, havan-tetezina. [2.165 #222, 2.415 #1073, 2.653 #1038, 2.974]
Havako raha misy patsa fa rehefa lany, havan-tetezina. [2.558 #1287]
Havan-draha misy patsa. [2.415 #1078]
Dikanteny frantsayIl est mon parent lorsque j' ai des crevettes à lui donner, mais lorsqu' il n' y en a plus, il n' est plus qu' un parent très éloigné. [2.415 #1073]
Il est parent lorsqu' il y a des crevettes à manger. [2.415 #1078]
(Il se dit) mon (proche) parent quand il y a des crevettes à manger; mais quand il n' y en a plus, ce n' est qu' un parent éloigné. [2.165]
Proches parents, quand il y a des crevettes ; parents très éloignés quand il n’y en a plus. [2.974 #390]
Fanazavana frantsayIl se réclame de la parenté lorsqu'il y a quelque chose à gagner. [2.415 #1078]
Se disait des parents très intéressés qui abandonnaient leurs parents devenus malheureux. [2.415 #1073]

Ohabolana 21Hianareo no vaky loha sy tapa-pe sy lany mondron-kery. [2.415 #3677]
Dikanteny frantsayVous avez eu vos crânes brisés, vos jambes cassées, vos forces épuisées dans cette entreprise. [2.415 #3677]
Fanazavana frantsayVous avez pris de la peine. [2.415 #3677]

Ohabolana 22Ilay jamba nampiady ombalahy : lany ritra ny zana-bahoaka raha izay alehako no alehany. [2.558 #1398]
Ilay jamba nampiady ombalahy : " lany ritra ny zana-bahoaka, raha izay alehako no nalehany " . [2.415 #2148]
Ilay jamba nampiady ombilahy : "Lany ritra ny zana-bahoaka, raha izay alehako izay no nalehany". [2.653 #1112]
Dikanteny frantsayAveugle qui a fait battre des taureaux : ils sont exterminés les enfants de la contrée, dit-il, s' ils ont passé par où je passe. [2.415 #2148]

Ohabolana 23Izaho anie lany fototra amam-pondrana, vao nahazo olon-tiana. [2.415 #203]
Dikanteny frantsayIl m' a fallu dépenser jusqu'au dernier tronc et la dernière souche pour me faire de véritables amis. [2.415]
Fanazavana frantsayUne des comparaisons proverbiales du roi Andrianampoinimerina exprimant ce qu' il a souffert pour fonder son royaume ; les pères de famille l' employait vis-à-vis de leurs enfants. [2.415]

Ohabolana 24Izay lany haren-dany haingo. [2.415]
Raha lany harena, lany haingo. [2.165 #783]
Raha lany haren-dany haingo. [2.558 #3593, 2.653 #2667]
Dikanteny frantsayQuand la fortune est perdue, la parure l' est aussi. [2.415]
Fanazavana frantsayQuand il n' y a plus d' argent, il n' y a plus d' ornements. [2.165 #783]
Se disait des gens ruinés qui ont perdu toute influence. [2.415 #2434]

Ohabolana 25Izay mahihitra ihany no lany be. [2.558 #1499]
Izay mahihitra no lany be. [2.415 #2290, 2.974]
Dikanteny frantsayC'est lorsqu'on est avare qu' on dépense beaucoup. [2.415 #2290]
Rien n’appauvrit comme l’avarice. [2.974 #1]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ne veulent pas faire de petites réparations d' entretien ou bien qui achètent des objets de mauvaise qualité qui durent peu ; ils sont obligés ensuite à de grandes dépenses. [2.415 #2290]

Ohabolana 26Izay manana no anak' andriana, fa izay lany harena jiolahy. [2.165 #1426, 2.415 #2192]
Izay manana no anakandriana, fa izay lany harena, toa jiolahy. [2.558 #100]
Dikanteny frantsayLe riche est traité de noble, et celui qui est ruiné est traité de voleur. [2.415 #2192]
Qui est riche est traité de prince, mais qui n' a plus rien est un voleur. [2.165]

Ohabolana 27Izay manjahana no mipapapapa, ary ny lany atody mikoràka. [2.558 #1507]

Ohabolana 28Izay tia ady dia ho lany harena. [2.558 #1517]
Tia ady ka lany harena. [2.165 #1083, 2.558 #4127]
Dikanteny frantsayQui aime les procès se ruine. [2.165 #1083]

Ohabolana 29Izay tia ady no ho lany harena. [2.415 #3341, 2.653 #1201]
Dikanteny frantsayCeux qui aiment les procès y mangeront leur argent. [2.415 #3341]

Ohabolana 30Kamboty be kibo : ny harena lany, ny kibo tsy misy mpananatra. [2.415 #1021]
Kamboty be kibo : ny haren-dany, ny kibo tsy misy mpananatra. [2.558 #1593]
Toy ny kamboty be kibo: ny haren-dany, ary ny kibo tsy misy mpananatra. [2.165 #1904]
Dikanteny frantsayComme un orphelin glouton: il a tout mangé et il n' a personne pour lui conseiller la modération. [2.165]
Orphelin gourmand : ses biens sont épuisés et il n' y a personne pour le modérer. [2.415 #1021]

Ohabolana 31Kamboty be sitrapo, ka lany hatramin' ny taninketsa vao miondri-doha. [2.558]
Kamboty be sitrapo, ka lany mbamin' ny tanin-ketsa ka "Inona indray no hataoko?". [2.165]
Kamboty be sitrapo, ka lany mbamin' ny taninketsa, ka inona indray re no hataoko? [2.415 #1023]
Kamboty manan-tiana: lany mbamy ny tanin-ketsa. [2.653 #1223]
Kamboty manan-tiana : lany mbamin' ny taninketsa. [2.558]
Dikanteny frantsayOrphelin qui suit ses caprices et vend sa dernière rizière, il dit ensuite : et maintenant que vais-je faire? [2.415 #1023]
Un orphelin qui fait tout ce qu' il veut et vend jusqu' à la rizière servant de pépinière; il dit ensuite: "Et maintenant que vais-je devenir?". [2.165]

Ohabolana 32Kamboty tia toaka: ny haren-dany, ny tena tsy misy mpananatra. [2.415 #1032, 2.653 #1230]
Kamboty tia toaka : tsy ny haren-dany ihany no very, fa ny tenany koa. [2.558 #1591]
Dikanteny frantsayOrphelin qui aime à boire du rhum : ses richesses sont épuisées et il n' y a personne pour le gourmander. [2.415 #1032]
Fanazavana frantsaySe disait des ivrognes et débauchés. [2.415 #1032]

Ohabolana 33Lany andro am-piresahana, ka tsy mitondra mody. [2.165 #734, 2.415 #3923, 2.558 #1729]
Dikanteny frantsayIl passe le temps à causer, et il rentre à la maison les mains vides au lieu de rapporter sa provision de combustible. [2.415 #3923]
Passer son temps à causer et ne rien rapporter chez soi. [2.165]
Fanazavana frantsayIl s' agit de quelqu' un qui est sorti, comme c' est l' habitude, pour chercher un peu de combustible pour cuire le repas du soir; ayant lié conversation avec quelqu' un, il la continue si longtemps, qu' ensuite il est trop tard pour se procurer ce dont il avait besoin. [2.165]

Ohabolana 34Lany an-tetiny toy ny rano am-paladia. [2.165 #2239, 2.415 #2711, 2.558 #1730]
Dikanteny frantsayQui disparaît (est épuisé) petit à petit, comme de l' eau sous la plante des pieds. [2.165]
Qui s' épuise peu à peu comme l' eau sous la plante des pieds. [2.415 #2711]

Ohabolana 35Lany an-tetiny toy ny rano an-kitsaka akoho. [2.558 #116]

Ohabolana 36Lany fatotra amam-pondrana. [2.558 #117, 2.653 #1324]
Lany fatotra amam-pondrana vao nahazo olon-tiana. [2.415 #5274]
Tsy mety raha lany fatotra amam-pondrana. [2.165 #784]
Tsy mety raha lany fatotra amam-pondrana vao alavitin-kavana. [2.558 #4596]
Dikanteny frantsayIl m' a fallu dépenser jusqu' à la dernière corde et la dernière souche pour me faire de véritables amis. [2.415 #5274]
Il ne faut pas tout dépenser, jusqu' à ses dernières économies (ou réserves). [2.165]
Fanazavana frantsayParoles du roi Andrianampoinimerina à son fils. [2.415 #5274]

Ohabolana 37Lany fitia, ka be trerona. [2.558 #118]

Ohabolana 38Lany fitia, ka mihamaro ny sampona misakana. [2.558 #119]

Ohabolana 39Lany foana hoatry ny volan' Inambina. [2.415 #2374]
Lany foana, ohatra ny volany Nambina. [2.653]
Lany foana tahaka ny volan' i Nambina. [2.558 #1735]
Lany maina toy ny koban' Inambina. [2.415 #2379]
Dikanteny frantsayDépensé sans profit comme l' argent de Nambina, célèbre pour ses opérations peu fructueuses. [2.415 #2374]
Dépensé sans profit comme les pains de Nambina. [2.415 #2379]
Fanazavana frantsayLa légende raconte que Nambina vendant ses pains trop chers, personne n' en achetait, et alors il les donnait pour rien parce qu' ils seraient devenus rances. [2.415 #2379]

Ohabolana 40Lany hatoka hoatry ny akoholahy matin' ady. [2.415 #3472]
Lany hatoka ohatra ny akoholahy matin' ady. [2.165]
Dikanteny frantsayN' avoir plus de plumes à la nuque comme un coq battu dans le combat. [2.165]
Qui a perdu la nuque comme un coq battu dans le combat. [2.415 #3472]

Ohabolana 41Lany hena alohan' ny olona ka ny nify no aolanolana. [1.1]
Lany hena alohan' olona. [2.415]
Lany hena alohan' olona, ka ny nify no aolanolana. [2.165 #779, 2.415 #2376, 2.558 #1736, 2.653 #1326]
Raha lany hena alohan' olona dia ny nify no aolanolana. [2.558 #3594]
Raha lany hena alohan’ olona, ny nify no aolanolana. [2.653]
Fanazavana malagasyEntina mandatsa ireo mpirobaroba tsy mahay mitsitsy ka mipitrapitra nony farany. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui a mangé sa viande avant les autres, a honte et fait semblant de se curer les dents. [2.415 #2376]
Il a fini sa viande avant les autres, et il continue à faire mouvoir (litt. tordre) ses dents. [2.165]
Qui a mangé sa part de viande avant les autres. [2.415]
Fanazavana frantsayAyant honte d' avoir fini avant les autres, il fait semblant de manger encore. [2.165]
Se disait des gens ruinés et tout honteux. [2.415 #2376]
Se disait des jeunes prodigues. [2.415 #2375]

Ohabolana 42Lany lena, ohatra ny valalan’ ny maro an-drano. [2.653]
Lany lena, tahaka ny valalan' ny maro an-trano. [2.558 #1737]

Ohabolana 43Lany maina hoatry ny bala atifi-potaka. [2.415 #2377]
Dikanteny frantsayL' argent dépensé en pure perte c' est comme les balles qu' on tirerait sur de la boue. [2.415 #2377]

Ohabolana 44Lany maina hoatry ny goavin' Ilaihavana. [2.415 #2378]
Lany maina ohatra ny goavin' Ilaihavana. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayDépensé en pure perte et par trop de bonté comme les goyaves d' Ilaihavana qu' il donnait à tous ceux qui lui en demandaient. [2.415 #2378]
Fanazavana frantsayIlaihavana, l' ami de tout le monde, était un bonasse. [2.415 #2378]

Ohabolana 45Lany maina ohatra ny sakafon-doholona. [2.165]
Lany maina toy ny sakafon-doholona. [2.415 #714, 2.558 #1741, 2.653 #1332]
Dikanteny frantsayDépensé en pure perte comme le repas offert aux chefs du village. [2.415 #714]
Obtenu gratis, comme le repas d' un notable. Les familiers ont mangé à sa table sans rien payer. [2.165]
Fanazavana frantsayLes chefs de village prennent les cadeaux et ne font rien pour l'affaire qu'on leur a recommandée ; on appliquait ce proverbe à tous ceux qui avaient reçu de l' argent pour un travail et ne le faisaient pas. [2.415 #714]

Ohabolana 46Lany maina ohatra ny sakafon-dRandrahona. [2.558]
Lany maina toy ny laokan-Radrahona. [2.415 #3925, 2.653 #1330]
Dikanteny frantsayMangé sans être accompagné de riz comme les mets de Radrahona. [2.415 #3925]
Fanazavana frantsaySe disait des gloutons qui sont trop pressés de manger. [2.415 #3925]

Ohabolana 47Lany maina ohatra ny sakafon' ilay kamo. [2.558]
Lany maina, tahaka ny sakafon’ ilay kamo. [2.653 #1329]
Lany maina, tahaky ny sakafon' ilay kamo. [2.415 #3924]
Dikanteny frantsayDépensé inutilement comme la nourriture du paresseux. [2.415 #3924]

Ohabolana 48Lany maina toy ny omby nanirinana. [2.415 #2380, 2.558 #1742, 2.653 #1331]
Dikanteny frantsayDépensé en pure perte comme le boeuf des funérailles, dépensé pour celui à qui on a fermé les yeux. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des dépenses exagérées, par allusion aux dépenses des funérailles où l' on tuait beaucoup de boeufs. [2.415]

Ohabolana 49Lany marika hoatry ny tranon-dRarija, ka tonta am-panaovana hoatry ny tranon-dRatsarahoby. [2.415 #3802]
Dikanteny frantsayVous vouliez quelque chose de parfait comme la maison de Rarija, et pendant que vous travailliez trop longuement, cela s' est abîmé comme la maison de Ratsarahoby. [2.415]
Fanazavana frantsayÀ vouloir faire trop bien on risque de ne pas aboutir. [2.415]

Ohabolana 50Lany mbamin' ny taninketsa. [2.415 #2506]
Dikanteny frantsayQui a dépensé jusqu' à sa dernière ressource, comme celui qui est obligé de vendre la rizière où se trouvent ses semis de riz. [2.415 #2506]
Fanazavana frantsayLes semis se faisaient dans la meilleure terre et étaient ensuite transplantés dans les autres rizières. [2.415 #2506]

Ohabolana 51Lany mondron-kery. [2.415 #881]
Dikanteny frantsayLes parents qui ont tout sacrifié et tout dépensé pour leurs enfants, sont comme une bêche usée qui a perdu toute sa force. [2.415 #881]

Ohabolana 52Lany ny kipikipy zato vao tonga ny voron-tsara dia. [2.415 #2507]
Lasa ny kipikipy zato vao tonga ny voron-tsara dia. [2.165 #956, 2.558 #1749, 2.653 #1337, 1.1]
Fanazavana malagasyLany tamin' ny tsinontsinona ny vola sy ny fitaovana vao tonga ny ilana azy. [1.1]
Dikanteny frantsayAvoir épuisé ses cent projectiles avant que les bons oiseaux arrivent. [2.165]
Avoir épuisé toutes ses ressources lorsqu'arrive le moment favorable, c' est être comme le chasseur qui a déjà lancé tous ses bâtonnets aux oiseaux lorsqu' arrive un oiseau facile à viser. [2.415 #2507]
Fanazavana frantsayNe plus pouvoir saisir une bonne occasion quand elle se présente. [2.165]

Ohabolana 53Lany tetika toa ondry bada. [2.558 #1744]
Lany tetika toa ondry momba. [2.165 #1862, 2.415 #916]
Dikanteny frantsayN' avoir aucun descendant comme une brebis stérile. [2.415 #916, 2.165]

Ohabolana 54Lany tsy mamy hoatry ny siran' ny mahihitra. [2.415 #2293]
Lany tsy mamy, ohatra ny siran’ ny mahihitra. [2.653]
Lany tsy mamy, tahaka ny siran' ny mahihitra. [2.558 #1743]
Dikanteny frantsayÉpuisé sans avoir jamais eu de goût comme le sel de l' avare. [2.415 #2293]
Fanazavana frantsayL' avare le dépense avec peine, ce qui fait qu' il n' y trouve aucun goût. [2.415 #2293]

Ohabolana 55Lany va ny arosy ka ny takatra no omen-dasiray ? [2.558 #1745]
Lany va ny arosy, no ny takatra no omen-dasiray ? [2.653 #1334]

Ohabolana 56Lany vary tonga havana, ka ny loha no haotraorina. [2.415 #1089, 2.558 #1746, 2.653 #1335]
Dikanteny frantsaySi un parent ou un ami arrive alors que le riz est épuisé, on se gratte la tête de confusion. [2.415 #1089]
Fanazavana frantsayAllusion à la coutume malgache d' offrir le riz aux visiteurs ; on disait ce proverbe de ceux qui se trouvaient sans ressources lorsqu' ils en avaient le plus besoin. [2.415 #1089]

Ohabolana 57Lozoka toa hisy biby, rano toa hisy mamba, raha ny fo itokisana no lany. [2.558 #1820]

Ohabolana 58Mamabo tena hoatry ny mitoto vary lena : ny an' ny tena ihany, ka iadiam-po ho lany. [2.415 #2383]
Mamabo tena, ohatra ny mitoto vary lena: ny any ny tena ihany, ka iadiam-po ho lany. [2.653]
Mamabo tena ohatra ny mitoto vary lena, ny an' ny tena ihany no iadiam-po ho lany. [2.558]
Dikanteny frantsaySe piller soi-même, comme celui qui pile du riz encore humide : c' est votre propre bien que vous vous hâtez d' épuiser. [2.415 #2383]

Ohabolana 59Mamia fotaka malemy : giazana mafy, miporiatra amy ny elnkela-tanana; hazonina moramora, lany mitsika. [2.653 #1475]
Mamia fotaka malemy : giazana mafy, miporiatra amin' ny elakela-tanana ; hazonina moramora, lany mitsika. [2.415 #293]
Mamia fotaka malemy : giazana mafy miporitsaka, tazonina mora lany mitsika. [2.558 #1950]
Dikanteny frantsaySerrer dans les mains de la vase coulante : si on la serre fortement, elle s' échappe par les intervalles des doigts ; si on la retient mollement, elle s' en va tout entière goutte à goutte. [2.415 #293]
Fanazavana frantsayLe gouvernement des hommes est difficile : il faut éviter les excès de sévérité et de faiblesse. [2.415 #293]

Ohabolana 60Manana amby tsy ampy ohatra ny sola vaohina. [1.1 #60, 2.165]
Manana amby tsy ampy, toy ny sola vaohina. [2.653 #1502]
Tsy ampy manana amby toy ny sola somorina. [2.415 #2144]
Tsy ampy manana amby toy ny sola vaohina. [2.415 #2144]
Tsy ampy tsy lany, tahaka ny sola somorina. [2.558 #4478]
Dikanteny frantsayAvoir de trop et pourtant n' avoir pas assez, comme un chauve avec des favoris. [2.165 #2042]
Manquer du suffisant tout en en ayant de reste, comme le chauve qui est barbu. [2.415 #2144]
Fanazavana frantsayAvoir trop et pas assez ; avoir du superflu et de la parure, et manquer du nécessaire. [2.415 #2144]

Ohabolana 61Manasa ny be kibo, ka ny vary no lany ; mananatra ny adala, ka ny vava no vizana. [2.165 #1595, 2.415 #6474, 2.558 #137]
Dikanteny frantsayInvitez un grand mangeur, et il vous consommera tout votre riz; reprenez un sot, et vous vous fatiguerez la bouche. [2.165 #1595]
Si on invite un gros mangeur, il mange beaucoup de riz, si on reprend un sot, on se fatigue la bouche. [2.415 #6474]

Ohabolana 62Manemitra ivelany toy ny vady lany fitiavana. [2.558 #2094]

Ohabolana 63Miangolangola mitenda fararano : ny vary tsy lany, ka anana indray no tadiavina. [2.415 #2722, 2.653 #1724]
Miangolangola toa tenda fararano : ny vary tsy lany, ka anana indray no tadiavina. [2.415 #2722]
Dikanteny frantsayDifficile et capricieux comme le gosier à l' automne : le riz n'est pas épuisé et on cherche des herbes ou autre chose. [2.415 #2722]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui sont difficiles dans la prospérité et qui, une fois déchus, se contentent de ce qu'ils méprisaient autrefois ; à l'automne, il y a beaucoup de riz et on est paresseux à le manger s'il n' y a rien pour l'accompagner ; mais plus tard quand il diminue, on le mange facilement même sans accompagnement. [2.415 #2722]

Ohabolana 64Miangolangola mitendan’ akoho fararano: ny akotry tsy tiana, ka ny bibikely no tadiavina. [2.415 #4693, 2.653 #1723]
Miangolangola toa tendan' akoho fararano : ny vary tsy lany, ka ny bibikely indray no zahana. [2.558]
Dikanteny frantsayGourmet comme un gosier de poule en automne : elle dédaigne le riz non décortiqué et elle va chercher des insectes. [2.415 #4693]
Fanazavana frantsaySe disait aussi des gens qui délaissent ce qu'ils ont désiré, une fois qu' ils l' ont obtenu. [2.415 #4693]

Ohabolana 65Mirediredy foana toy ny andriandahy lany harena. [2.415 #475, 2.653 #1811]
Mirediredy toy ny andrian-dany harena. [2.165 #780]
Dikanteny frantsayRadoter comme un noble qui est ruiné. [2.165]
Radoter comme un seigneur ruiné auquel les revers de fortune ont troublé la raison. [2.415 #475]
Fanazavana frantsayIl revient toujours sur le temps où il était encore riche. [2.165]
Se disait de ceux qui avaient éprouvé de grandes pertes, mais surtout de ceux qui parlaient beaucoup et sans aucune utilité. [2.415 #475]

Ohabolana 66Miroborobo ny afo tsy mba mamindro, ka lany ny kitay vao mamihin-tanana. [2.415 #3273, 2.653 #1821]
Miroborobo ny afo tsy mba namindro, fa efa lany ny kitay vao mamihin-tanana. [2.558]
Dikanteny frantsayQuand le feu flambe on ne se chauffe pas, et quand il est consumé on se met à joindre les mains et croiser les doigts pour se chauffer. [2.415 #3273]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui manquent l' occasion. in conduit l' eau sur un versant, choses qui se perdent en route, des de l' argent en litige qui est absorbé. [2.415 #3273]

Ohabolana 67Misakaiza amim-Bazimba malahelo; ka ny akoholahy lany, ny fitahiana tsy misy. [2.165]
Misakaiza amim-Bazimba malahelo : ny fitahiana tsy misy, fa ny akoholahy foana no lany. [2.558]
Misakaiza amim-Bazimba malahelo : ny fitahiana tsy misy, fa ny akoholahy foana no tapa-doha. [2.558]
Dikanteny frantsayAvoir pour ami un Vazimba pauvre: on sacrifie un coq, mais il n' en résulte aucune bénédiction. [2.165]

Ohabolana 68Miseho lany ohatra ny vehivavy lava volon-dranjo. [2.558]

Ohabolana 69Mody an-tanindrazana, toy ny andevolahy lany harena. [2.415 #578, 2.653 #1936]
Dikanteny frantsayRevenir dans le domaine de ses ancêtres comme un esclave qui a fait faillite. [2.415 #578]
Fanazavana frantsayIl sera obligé de demeurer esclave ; le proverbe se disait de ceux qui retombaient dans leur malheureux état antérieur. [2.415 #578]

Ohabolana 70Mpanan-karen-tsy milaoka: mitsahatra amy ny be efa lany. [2.653 #1961]
Mpanan-karen-tsy milaoka : mitsahatra amin' ny be efa lany. [2.415 #4535]
Dikanteny frantsayRiche qui mange son riz sec, sans aucun accompagnement : il s' en tient aux nombreux mets qu' il a autrefois mangés. [2.415 #4535]
Fanazavana frantsaySe disait des avares ou des gens qui ont fait bonne chère autrefois. [2.415 #4535]

Ohabolana 71Mpiasa be kibo, ka sahala ihany ny lany sy ny vita. [2.415 #4536, 2.653]
Mpiasa be kibo : mifamatra ny vita sy ny lany. [2.558 #168]
Dikanteny frantsayTravailleur qui a un gros ventre : il y a égalité entre ce qu' il mange et ce qu' il fait. [2.415 #4536]
Fanazavana frantsaySe disait d' un bon travailleur qui n' économise rien. [2.415 #4536]

Ohabolana 72Nahandrom-bomangan-dRenilita, ka lany atono ny ampahatelony. [2.415 #4539]
Nahandrom-bomangan-dReninilita, ka lany atono ny ampahatelony. [2.653 #2018]
Dikanteny frantsayPatates cuites à la façon de Renilita : on en mange un tiers grillé sous la cendre. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gloutons, et aussi des ménagères ou autres personnes sans ordre et sans patience. Il est plus vite fait de faire griller les patates sous la cendre que de les faire cuire, mais c'est moins bon. [2.415]

Ohabolana 73Natsangako kiady, nazerany, nalahatro vato, nakorontany, koa veloma ry tantely lava, masina ry tantely fohy, fa lany haika izaho havanareo. [2.558 #2771]
Natsangako kiady, nazerany ; nalahatro vato, nakorontany; veloma, ry tantely lava; masina, ry tantely fohy, fa lany haika aho. [2.653 #2097]

Ohabolana 74Ny amalona no lany fa ny fe nanoharana azy inty eto ihany. [2.558 #2858]
Ny amalona no lany, fa ny fe nanoharana mbola eto ihany. [2.415 #5769, 2.653]
Ohatra ny fe nanoharana amalona, ka ny amalona no lany, fa ny fe tsy mbola miova. [2.165]
Dikanteny frantsayComme la cuisse à laquelle on a comparé une anguille: l' anguille a été mangée, mais la cuisse reste. [2.165]
L' anguille est consommée, mais la cuisse avec laquelle on l' a comparée est encore ici. [2.415 #5769]
Fanazavana frantsayLes témoins du fait sont là pour l' attester. [2.415 #5769]

Ohabolana 75Ny fitia tsy hanjary ve no andritana aina? [2.558 #3005]
Ny fitia tsy ho lany no andritana ny aina. [2.415 #5119, 2.653 #2237]
Dikanteny frantsayUn amour inépuisable dessèche la vie. [2.415 #5119]
Fanazavana frantsayDépérir d'amour. [2.415 #5119]

Ohabolana 76Ny fitiavana no lany ka ny maso no tsy ajery havana. [2.558]

Ohabolana 77Ny hanina zaraina mora lany; ny raharaha zaraina mora vita ; ny sakafo lany mahatsara vava. [2.653 #2249]
Ny hanin-jarai-mora lany, ny entan-jarai-mora zaka, ny sakafo lany mahatsara vava! [2.558 #3029]
Ny hani-zarai-mora lany ; ny raharaha-zarai-mora vita. [2.974 #15]
Dikanteny frantsayUn repas pris en commun est vite achevé; une besogne mise en commun est vite accomplie. [2.974 #15]

Ohabolana 78Nihinan-kanin-kely, ka vao mandrapaka dia lany. [2.558 #2787]

Ohabolana 79Ny kely tsy lany hadalana, ny lehibe tsy lany hatezerana. [2.558 #3040]

Ohabolana 80Ny soa tsy lany aman-tany. [2.415 #2974]
Dikanteny frantsayIl y aura toujours du bien sur la terre. [2.415 #2974]

Ohabolana 81Ny teny marina ohatra ny fia-pary, ka na lava aza, tsy lany hamamiana. [2.165]
Ny teny marina ohatra ny fia-pary lava : tsy lany hainamiana. [2.974]
Ny teny marina ohatra ny fia-pary lava: tsy lany hamamiana. [2.653]
Ny teny marina ohatra ny fia-pary lava vany, ka na lava aza tsy lany hamamiana. [2.558]
Dikanteny frantsayLes paroles sages sont comme la canne à sucre qu’on ne cesse de sucer: la saveur n’en peut être épuisée. [2.974 #203]
Les paroles vraies sont comme la canne à sucre que l'on mâche: quoiqu' elle soit longue, elle est douce partout. [2.165]

Ohabolana 82Ny vola tsy lany hamamiana fa ny fihavanana mahavonjy amin' ny sarotra. [2.558 #3366]

Ohabolana 83Ombalahy lany vilona, mitre-mandry. [2.415 #672]
Ombalahy lany vilona, mitrena am-pandriana. [2.415 #672]
Ombilahy lany vilona ka mitre-mandry. [2.165 #1470, 2.558 #3408]
Ombilahy lany vilona: mitre-mandry. [2.653]
Ombilahy lany vilona: mitrena am-pandriana. [2.653]
Dikanteny frantsayTaureau dans un parc à boeuf où il n' y a plus d' herbe : il mugit couché à terre. [2.415]
Un boeuf qui n' a plus d' herbe à manger: il beugle tout en étant couché. [2.165]
Fanazavana frantsayLes bœufs que l'on voulait engraisser en vue de la Fête annuelle étaient placés dans une espèce de fosse et constamment pourvus de rations d' herbe fraîche. [2.165]
Se disait des grands ruinés et qui n' avaient plus d'influence. [2.415 #672]

Ohabolana 84Omena manta : " tsy omby vilany " ; omena masaka : " sisa tsy lany " . [2.415 #1465, 2.653 #2571]
Omena ny manta ka hoe : tsy omby vilany, omena ny masaka, lazaina ho sisa tsy lany. [2.558 #3444]
Rafozana be menomenona: anaterana ny masaha, lazainy "sisa tsy lany"; anaterana ny manta, lazainy "tsy omby vilany". [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona sarotra omena fahafahampo, be fanakianana na inona inona atao aminy. [1.1]
Dikanteny frantsayDonnez-leur quelque chose qui n'a pas passé au feu, ils disent qu' on le donne parce que la marmite n' a pas pu le contenir ; donnez-leur quelque chose qui est cuit, ils disent qu' on "leur donne des restes. [2.415 #1465]
Fanazavana frantsayCe proverbe, dont le sens général s'applique aux gens qui ne sont jamais contents, se disait surtout des beaux-parents qui avaient la réputation d'être exigeants. [2.415 #1465]

Ohabolana 85Rafotsibe lany laoka aho, ka mitsahatra amy ny be efa lany. [2.653 #2601]
Rafotsibe lany laoka aho, ka mitsahatra amin' ny be efa lany. [2.415 #1892]
Rafotsibe lany laoka, ka mitsahatra amin' ny be efa lany. [2.558 #3498]
Dikanteny frantsayJe suis une pauvre vieille qui a dépensé ses provisions de bouche : je m' arrête à ce que j' ai dépensé, cela me suffit. [2.415 #1892]

Ohabolana 86Rafotsibe mihinam-boangory tokana : tapahina poritra, hanina amin' izao malaky lany. [2.558 #3514]
Rafotsibe mihinam-boangory tokana: tapahina, poritra; hanina, malady lany. [2.165]
Rafotsibe nihinam-boangory tokana: tapahina, poritra ; abosika, malady lany. [2.415 #1919, 2.653]
Dikanteny frantsayLa vieille femme qui veut manger un unique hanneton: si elle le partage en deux, elle l' écrase; si elle n' en fait qu' une bouchée, il est bientôt avalé (et le plaisir est de bien courte durée). [2.165]
Vieille qui n' a qu' un hanneton à manger : si elle le partage, elle le presse et il ne reste plus que la peau ; si elle l'avale, il est vite mangé. [2.415 #1919]
Fanazavana frantsaySe disait des pauvres. [2.415 #2500]

Ohabolana 87Rafotsibe mitakarina ka lany andro eo am-piresahana. [2.558 #3516, 2.653 #2611]

Ohabolana 88Rafotsibe nankatratra, ka lany andro am-pisikinana. [2.415 #1917]
Rafotsibe nankatratra : lany andro am-pisikinana. [2.558 #229, 2.653 #2619]
Dikanteny frantsayVieille qui a surpris son mari avec une autre femme : elle passe son temps à serrer son lamba autour de ses reins pour se préparer à battre sa rivale. [2.415 #1917]

Ohabolana 89Raha indrindra ho lany ihany ny paiso an-kady, avelao mba hirotsaka Ilambosalama. [2.415 #733]
Raha indrindra ho lany ihany ny paiso an-kady, dia avelao mba hirotsaka Ilambosalama. [2.558 #3584]
Raha indrindra ho lany ihany ny peso an-kady, avelao mba hirotsaka Ilambosalama. [2.165 #639, 2.653]
Dikanteny frantsayDu moment que les pêches qui sont dans le fossé doivent être mangées, laissez Ilambosalama y descendre. [2.165]
Puisque les pêchers des fossés doivent être dévastés, qu' on y laisse descendre Lambosalama. [2.415 #733]
Fanazavana frantsayA tout prendre, puisqu'il faut être exploité, il vaut encore mieux que ce soit par celui-là ; si tout le monde a sa part, pourquoi pas moi ? [2.415 #733]
Pour qu' il en ait aussi sa part. Il ne faut pas manquer les bonnes occasions. [2.165]

Ohabolana 90Raha lany ny harena, mihatra amin' ny aina. [2.415 #2553]
Dikanteny frantsayQuand on a dépensé tout son bien, la vie même y passe. [2.415 #2553]
Fanazavana frantsayAllusion au vol qui était souvent puni de mort. [2.415]

Ohabolana 91Raha lany ny hena dia mihatra amin' ny akalana. [2.558 #3595]
Raha lany ny hena, mihatra amy ny aka-lana. [2.653 #2669]
Raha lany ny hena, mihatra amin' ny akalana. [2.165 #782, 2.415 #2554]
Dikanteny frantsayQuand toute la viande est dépensée, on va jusqu' au billot où l' on coupe la viande. [2.415 #2554]
Fanazavana frantsayOn vend tout, même le billot. [2.415 #2554]
Quand il n' y a plus de viande, c' est sur l' étal que tombe le couperet. [2.165]

Ohabolana 92Raha malahelo tia tombo-tsira, dia mitety ny tsena haleha ; ary raha kamboty raiki-pitia, lany mbamy ny tanimbary. [2.653 #2680]
Raha malahelo tia tombo-tsira, dia mitety tsena haleha ary raha kamboty raiki-pitia, lany mbamin' ny tanimbary. [2.558 #234]

Ohabolana 93Raha miroborobo ny afo, dia samy mamela tanana hamindro; fa raha lany ny kitay, ny tompon-trano ihany no manary lavenona. [2.974 #378, 2.653]
Raha miroborobo ny afo, miara-mamindro ; fa raha maty ny afo, dia ny tompon-trano ihany no manary lavenona. [2.653, 2.415]
Raha miroborobo ny afo, miara-mamindro izy rehetra; fa ny tompon-trano ihany no manala ny lavenona. [2.165 #616]
Raha miroborobo ny afo, miara-mamindro ny rehetra, fa nony lany ny kitay ny tompon-trano no manary ny lavenona. [2.558 #3616]
Raha velona ny afo, dia samy mamela-tanana hamindro ; fa raha lany ny kitay, dia ny tompon-trano ihany no manary lavenona. [2.415]
Dikanteny frantsayQuand le feu flambe, chacun étend les mains et on se chauffe ensemble ; mais une fois le bois consumé et le feu éteint, ce sont les maîtres de la maison seuls qui jettent les cendres. [2.415]
Quand le feu flambe, tous étendent la main pour se chauffer ; mais quand le bois fait défaut, c’est au maître de la maison à jeter les cendres. [2.974 #378]
Quand le feu flambe, tout le monde se chauffe; mais c' est le maître du logis qui a l' ennui d' enlever les cendres. [2.165]
Fanazavana frantsayC' est lui qui a la peine, les autres n' ont que le profit. [2.165]
On trouve des amis pour jouir, mais pas pour peiner ; beaucoup d' amis dans la prospérité et peu dans le malheur. [2.415]

Ohabolana 94Raharahan' i Mantasoa, ka ny miera maty venty, ary ny mandeha fotsiny mandoa loso. [2.415 #393]
Raharahan' i Mantasoa, mandeha tsy miera, maty loso ; mandeha miera, maty venty. [2.415 #393]
Raharahan' Imantasoa: ny miera mandoa venty, ny mandeha fotsiny maty loso. [2.165]
Raharahan' Imantasoa : ny miera maty venty, ny mandeha fotsiny maty loso. [2.558 #3646]
Raharahan' i Mantasoa: ny miera maty venty, ny mangala-dia maty loso; ny mitoetra lany lamba aman-tsalaka. [2.415 #393, 2.653, 1.1]
Dikanteny frantsayCorvée de Mantasoa : ceux qui s' absentent avec permission sont à l' amende de seize sous, et ceux qui s' absentent sans permission sont à l' amende d' une demi-piastre. [2.415 #393]
Le travail à Mantasoa: ceux qui demandent une permission payent quatre-vingts centimes; et ceux qui s' absentent sans permission payent deux francs cinquante. [2.165]
Mantasoa : ceux qui s' absentent avec permission sont à l' amende de seize sous ; ceux qui s' absentent sans permission sont à l' amende d' une demi-piastre ; ceux qui sont présents usent au travail leur lamba et jusqu' au salaka qui entoure leurs reins. [2.415]
Fanazavana frantsayAu temps de Ranavalona 1ère il existait à Mantasoa (à 60 km. à l' est de Tananarive) de grands ateliers établis par J. Laborde pour le compte du gouvernement malgache. Des centaines d' ouvriers (jusqu' à 1500, dit-on), y fondaient des canons, y fabriquaient des poteries, etc. Des chrétiens persécutés y étaient aussi employés et ce n' est peut-être qu' à ces derniers que s' appliquaient les dures mesures qui ont passé en proverbe. [2.165]
La corvée dans les ateliers royaux de Mantasoa était particulièrement pénible ; le proverbe se disait de toute corvée dure et pénible : le français Laborde avait construit à Mantasoa à 40 km de Tananarive, des ateliers royaux où l'on faisait des armes. [2.415 #393]

Ohabolana 95Rainy lany voamena zato sy reniny nihazon-drindrina irery ary nisotro rano. [2.415 #995]
Dikanteny frantsayEnfant ingrat : son père a dépensé pour lui vingt francs, et sa mère pour avoir du lait après l' enfantement s' est appuyée au mur et a bu de l' eau, et il se montre ingrat envers eux ! [2.415 #995]

Ohabolana 96Ron' i Mandiavato; ny sisa tsy lany anasan-tongotra. [1.1]
Ron-kenany Mandiavato : ny sisa tsy lany anasan-tongotra. [2.653 #2804]
Ron-kenan' ny Mandiavato: ka ny sisa tsy lany anasan-tongotra. [2.165 #1509]
Fanazavana malagasyOhabolana ilazana tsy fahaizan-javatra ka mahatonga ny zavatra hariariana foana, toy ireo olona voalaza eto izay nanisy rano be loatra ny laoka ka nanjary tsy nisy tsirony ary tsy lany ilay laoka. [1.1]
Dikanteny frantsayLa sauce des gens d' Imandiavato: quand ils ont mangé, le surplus leur sert à se laver les pieds. [2.165]
Fanazavana frantsayCe qui montre que cette sauce ne valait pas grand chose, ou qu' on en avait bien trop préparé. [2.165]

Ohabolana 97Sakafo lany tsy adidy. [2.558 #3789, 2.653 #2825]

Ohabolana 98Sodi-drofian-dRainilaizafy : midina, lany vola folo ; miakatra, lany fatotra amam-pondrana. [2.415 #2406, 2.653 #2913]
Sodin-drofian-dRainilaizafy : midina lany vola folo, miakatra, lany fatotra amam-pondrana. [2.165 #2288, 2.558]
Dikanteny frantsayIl se ruine et fait de mauvaises affaires. [2.415 #2406]
Fanazavana frantsayRainilaizafy détache les fibres de raphia : en descendant sur la côte il dépense deux piastres et demie, et en remontant il épuise tout l' indigo et la teinture que donne la souche du bananier. [2.415 #2406]

Ohabolana 99Soron' afon' adala, ka ny aloha tsy lany ka ny ato aoriana asesika ihany. [2.558 #3954]
Soron’ afon’ adala: ny eo tsy mbola lany, ka ny ato aoriana asesika ihany. [2.653]
Soron' afon' Ikala adala : ny aloha tsy levona, ny ato aoriana asesika ihany. [2.415 #2111]
Toy ny soron' afon' adala: ny aloha tsy levona, ny aoriana asesika ihany. [2.165 #1649, 2.653]
Toy ny soron' afon' adala : ny eo aloha tsy levona, ny ato aoriana asesika hameno fatana. [2.558 #4325]
Dikanteny frantsayAttiser le feu à la manière de la pauvre sotte : la paille ou le bois qu' elle a mis ne sont pas encore consumés et elle en met d' autres. [2.415 #2111]
Semblable à un nigaud qui conduit le feu (pour faire cuire le riz), la poignée (d' herbe sèche) qu' il vient d' y mettre n' est pas encore consumée qu' il en jette une autre (d' où gaspillage). [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe était très usité et avait plusieurs sens : il se disait de ceux qui négligent le présent pour l' avenir, de ceux qui sont trop pressés, de ceux qui dépensent inutilement ; il se disait encore des gens obstinés qui ajoutent paroles sur paroles avant même d' avoir achevé les précédentes. [2.415 #2111]

Ohabolana 100Tahaky ny angady ery an-joro, mbola tsy niasana hoatrinona ka lany vazana. [2.415 #1582]
Dikanteny frantsayLa vie est semblable à une bêche reléguée dans le coin de la maison : avant qu' on s' en soit servi pour travailler, elle est usée. [2.415 #1582]

Ohabolana 101Tsy ampy tsy lany, ohatra ny vary be vato. [2.653, 2.974]
Tsy ampy tsy lany, sahala amin' ny vary be akotry. [2.558]
Tsy ampy tsy lany, sahala amin' ny vary be vato. [2.558]
Dikanteny frantsayLe riz pierreux peut être insuffisant, il y en a toujours trop. [2.974 #381]

Ohabolana 102Tsy mahatsiaro ny be efa lany ohatra ny tenda. [2.653, 2.558]

Ohabolana 103Tsy mety raha sady ho lany harena no ho very hitsiny. [2.558 #4670]

Ohabolana 104Tsy misy manao soa ohatra ny vilany, fa raha lany ny ao anatiny, ahohoky ny olona. [2.558]
Tsy misy manao soa tahaka ny vilany ; fa raha lany ny mamy ao anatiny, dia ahohoky ny olona. [2.653 #3529, 2.974 #312]
Dikanteny frantsayQu’y a-t-il de plus utile qu’une marmite : et pourtant, dès qu’elle a été vidée, elle est aussitôt renversée. [2.974 #312]

Ohabolana 105Tsy misy mangidy hoatry ny sakay, hono, fa raha atao teny ierana dia mafanafana. [2.415]
Tsy misy mangidy hoatry ny sakay, hono, fa raha atao teny ierana dia mamy. [2.415]
Tsy misy mangidy noho ny sakay, fa raha teny ierana dia hanina. [2.165 #265]
Tsy misy mangidy ohatra ny sakay fa rehefa teny ierana laitra ihany. [1.1]
Tsy misy mangidy ohatra ny sakay fa rehefa teny ierana lany ihany. [1.1]
Tsy misy mangidy toy ny sakay; fa raha teny ierana, mafanafana. [2.653 #3533]
Tsy misy mangidy toy ny sakay fa rehefa teny ierana mamy. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa rehefa sitraka sy nifanarahana, dia maniary mora na dia sarotra sy manahirana aza. [1.1]
Na inona na inona hasarotan-javatra eo amin' ny fifampiraharahana, rehefa ifanarahana vita ihany. [1.1]
Na inona na inona zava-tsarotra, rehefa ifanarahana tonga mora. [1.1]
Dikanteny frantsayRien n' est plus cuisant que le piment, mais quand il y a union et entente, c' est doux à manger. [2.415 #4842]
Rien n' est plus piquant que le piment, mais si l' on s' accorde pour cela, on le mange quand même. [2.165 #265]
Fanazavana frantsayLes peines sont adoucies en famille. [2.415 #4842]

Ohabolana 106Tsy mitety ny lany. [2.415 #2415]
Dikanteny frantsayLe prodigue ne regarde pas à la dépense. [2.415]

Ohabolana 107Tsitsio ny harena, fa raha lany haren-dany haingo. [2.415 #2411]
Dikanteny frantsayÉconomisez votre argent, car une fois la fortune perdue le luxe et la parure sont finis. [2.415 #2411]

Ohabolana 108Valala an-tany mena, ka na koro aza ny elatra, tsy lany piaka. [2.558 #4832]
Valala an-tany mena: na dia tapaka elatra aza, tsy lany piaka. [2.165 #881]
Valala an-tany mena, na dia tapaka elatra aza, tsy mba lany piaka. [2.415 #4846, 2.653]
Dikanteny frantsaySauterelles dans une terre rougeâtre : elles ont beau avoir les ailes brisées, elles font beaucoup de bruit. [2.415 #4846]
Une sauterelle sur la terre rouge: bien que ses ailes soient coupées, elle ne cesse pas de crisser. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des paroles. [2.415 #4846]

Ohabolana 109Vehivavy tsy lany keninkenina, lehilahy tsy lany adidy. [2.558 #4918]

Ohabolana 110Vomangan-dRenisoa : teny an-dalana maro mpanontany, nodiany tsy re, fa nony natoko teny an-tsena, tsy lany sasaka. [2.558]

Fizahan-teny