Fizahan-teny |
| ||||||||||||||||||||
Ohabolana : lany | |||||||||||||||||||||
Ohabolana 1 | Aiza ny ala no eto Ankeramadinika dia lany vatsy sahady. [2.558]
Aiza no ala no Ambatomanga no lany vatsy ? [2.165 #1983, 2.415 #4014] Mbola aiza ny ala no vao eto Ambatomanga dia lany vatsy. [2.558 #2222] Mbola aiza no ala, no vao eto Ambatomanga ka lany vatsy ? [2.415 #4014, 2.653 #1699] Sao vao eo Ambatomanga, ka lany vatsy sahady. [2.415 #2404] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Être à peine à Ambatomanga, près de Tananarive, et avoir déjà dépensé ses provisions de voyage. [2.415 #2404]
La forêt n' est-elle pas encore bien loin, et déjà vos provisions sont épuisées à Ambatomanga ? [2.415] Où donc est la forêt, pour qu' arrivé à Ambatomanga, vous n' ayez déjà plus de provisions de voyage? [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Ambatomanga était une ville sur la route de l' est qui était la route de la forêt ; ce proverbe se disait de ceux qui ne savent pas épargner. [2.415]
Il s' agit de quelqu' un de Tananarive se rendant à la forêt de l' Est; il n' est qu' à Ambatomanga, c.à.d. seulement à peu près à mi-chemin, et pourtant il a déjà mangé toutes ses provisions! [2.165] Se disait des jeunes gens dissipateurs et imprévoyants. [2.415 #2404] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 2 | Akoho tsy maneno | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 3 | Akoho vahiny mora lanim-posa. [1.147 #A29] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 4 | Ambiaty Ambiaty Ambiaty Ambiaty | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Arbuste ambiaty envahi par les fourmis : il lui reste encore l' écorce et les feuilles comme semblant de vie, mais il n' a plus de moelle. [2.415 #2419]
Un buisson d' "ambiaty" (arbuste) sur lequel les fourmis sont montées; les feuilles s' agitent encore, mais l' intérieur (des tiges) est creux (ou percé). [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait des riches ruinés qui ne changent encore rien à leur extérieur. [2.415 #2419] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 5 | Anaovany tsindry lany, ohatra | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Il entasse contre lui les arguments sans fin, et sans lui donner le temps de la réplique : c' est comme la vieille qui se couche sur la moitié de la natte et se couvre de l' autre moitié. [2.415 #3540] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 6 | Andevolahy maty vady : sikajy latsaka erany no azy, ka "lanio izay ho lany". [2.165, 2.415]
Ankizilahy maty vady ka sikajy latsaka erany ny azy koa lanio izay ho lany. [2.558 #277] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Esclave dont la femme vient de mourir : c' est à peine s' il a douze sous, et il dit : dépensez ce qui est nécessaire. [2.415 #523]
Un esclave dont la femme vient de mourir; il ne possède pas même soixante centimes en tout, et pourtant il dit: "Dépensez ce qu’il faut". [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Les enterrements sont une des plus grandes occasions de dépenses à Madagascar. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 7 | Ataovy Aza manao Aza manao | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Que votre amitié soit comme la bruine: elle tombe fine, mais elle peut faire déborder les rivières. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 8 | Aza atao fitia fary ka raha lany ny mamy, dia nariana. [2.558 #385]
Aza atao fitia paraky : nony lany tsiro narora | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 9 | Aza lalin-kevitra toy ny tsiboboka : lany ny Aza lalin-kevitra, toy ny tsiboboka : lany ny | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 10 | Aza manao lainga marivo tototra, ka ny Aza manao lainga marivo tototra, ka ny tongo-tsaka no lazaina lanim-boalavo. [2.558] Aza manao lainga marivo tototra, ka ny tongo-tsaka no lazain- | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Ne faites pas de mensonges faciles à découvrir : c' est comme si vous disiez que la patte d' un chat a été mangée par un rat. [2.415 #4910]
Ne pas inventer des mensonges trop évidents, comme de dire que la patte du chat a été mangée par le rat. [2.974 #139] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 11 | Aza manao resaky ny mpantsaka : lany enti-mandroso fa tsy misy ho enti-miverina. [2.558]
Aza manao tafan’ ny mpantsaka: lany enti-mandroso ihany, fa tsy hisy ho enti-miverina. [2.653] Aza manao tafasirin' ny mpantsaka, ka ny lasa ihany no averimberina. [2.653] Aza manao tafasirin' ny mpantsaka : ny teo ihany no averimberina. [2.558] Tafasirin' adala, ka ny lasa ihany no averimberina. [2.165 #1631, 2.558 #3963] Tafasirin' adala : ny lasa ihany no averimberina. [2.415 #2112, 2.653] Tafasirin' ny mpantsaka : ny lasa ihany no averimberina. [2.415 #2112, 2.653] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Conversations de sots ou de porteuses d' eau : c' est sans cesse la répétition de ce qui a été déjà dit. [2.415 #2112]
La conversation d' un nigaud, il répète toujours les mêmes choses. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait des redites perpétuelles. [2.415 #2112] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 12 | Aza manao tovolahy tia daka : ny andro hiainana mbola ho lava, fa ny tovon-karena ho lany. [2.415 #1559]
Aza manao tovolahy tia daka: ny andro hiainana mbola ho lava, fa ny Aza manao tovolahy tia daka : ny andro iainana mbola ho lava, ny tovon-karena ho.lany. [2.558 #599] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Ne faites pas comme le jeune homme qui aime le jeu : il a encore de longs jours à vivre, mais ses biens seront vite épuis. [2.415 #1559]
Ne soyez pas comme un jeune homme qui aime le jeu: il a encore longtemps à vivre, mais sa fortune sera vite épuisée. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 13 | Babantany, hoatry ny Baka lany sahaza, hoatry ny vehivavy somorina. [2.415 #4822] Baka lany sahaza, toy ny vehivavy somorina. [2.558 #842, 2.653 #727, 2.165] Tapitra ohatra, hoatry ny vehivavy somorina. [2.415 #4822] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Qui est sans pareil et dépasse toute comparaison, comme une femme barbue. [2.415 #4822]
Sans pareil, comme une femme barbue. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Incomparable, prodigieux ; se disait en bonne ou mauvaise part. [2.415 #4822] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 14 | Be loha mangataka ka Be loha nangataka: | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 15 | Boka nangala-pihinana ka lany andro eo Boka nangala-pihinana: tratr’ andro eo | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Lépreux qui a résolu de voler des aliments : il se laisse surprendre en train de caresser le couvercle de la marmite qu' il n' arrive pas à découvrir. [2.415 #1985] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait des gens qui se trahissent d'eux-mêmes. [2.415 #1985] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 16 | Efa lany rambo tahaka ny jono indray alina. [2.558 #1022]
Efa lany rambo toy ny jono indray alina. [2.165 #973, 2.415 #2490, 2.653 #866] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Déchiqueté et usé comme les appâts pour la pêche qui ont passé une nuit dans l' eau. [2.415 #2490]
Qui a fait tout son possible, comme celui qui a pêché toute une nuit. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Mais sans rien prendre! [2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 17 | Ela niandrasana ka lanin' ny moka. [2.558 #1029] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 18 | Faly loatra aho, ka tsy jabako intsony ny vola ho lany. [2.415 #5535] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Je suis tellement content que je ne regarde plus aux dépenses. [2.415 #5535] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 19 | Fitia miara-maniry, ka raha lany ny anao, dia lany koa ny ahy. [2.165 #1814, 2.415 #1372]
Fitia miara-maniry : raha lany ny anao, mba lany ny ahy. [2.415 #5091] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | L'amour est chose mutuelle : si le vôtre est épuisé, le mien l' est aussi. [2.415 #5091]
L' amour est réciproque : si le vôtre est parti, le mien est parti aussi. [2.415 #1372] Notre amour était réciproque, et si le vôtre est parti, le mien l' est également. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Je vous aime dans la mesure où vous m' aimez. [2.415 #5091] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 20 | Havako, raha misy patsa; fa raha lany ny patsa, havan-tetezina. [2.165 #222, 2.415 #1073, 2.653 #1038, 2.974]
Havako raha misy patsa fa rehefa lany, havan-tetezina. [2.558 #1287] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Il est mon parent lorsque j' ai des crevettes à lui donner, mais lorsqu' il n' y en a plus, il n' est plus qu' un parent très éloigné. [2.415 #1073]
Il est parent lorsqu' il y a des crevettes à manger. [2.415 #1078] (Il se dit) mon (proche) parent quand il y a des crevettes à manger; mais quand il n' y en a plus, ce n' est qu' un parent éloigné. [2.165] Proches parents, quand il y a des crevettes ; parents très éloignés quand il n’y en a plus. [2.974 #390] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Il se réclame de la parenté lorsqu'il y a quelque chose à gagner. [2.415 #1078]
Se disait des parents très intéressés qui abandonnaient leurs parents devenus malheureux. [2.415 #1073] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 21 | Hianareo no vaky loha sy | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Vous avez eu vos crânes brisés, vos jambes cassées, vos forces épuisées dans cette entreprise. [2.415 #3677] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Vous avez pris de la peine. [2.415 #3677] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 22 | Ilay jamba nampiady ombalahy : lany ritra ny zana-bahoaka raha izay alehako no alehany. [2.558 #1398]
Ilay jamba nampiady ombalahy : " lany ritra ny zana-bahoaka, raha izay alehako no nalehany " . [2.415 #2148] Ilay jamba nampiady ombilahy : "Lany ritra ny | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Aveugle qui a fait battre des taureaux : ils sont exterminés les enfants de la contrée, dit-il, s' ils ont passé par où je passe. [2.415 #2148] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 23 | Izaho anie lany fototra | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Il m' a fallu dépenser jusqu'au dernier tronc et la dernière souche pour me faire de véritables amis. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Une des comparaisons proverbiales du roi Andrianampoinimerina exprimant ce qu' il a souffert pour fonder son royaume ; les pères de famille l' employait vis-à-vis de leurs enfants. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 24 | Izay lany haren-dany haingo. [2.415]
Raha lany harena, lany haingo. [2.165 #783] Raha lany haren-dany haingo. [2.558 #3593, 2.653 #2667] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Quand la fortune est perdue, la parure l' est aussi. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Quand il n' y a plus d' argent, il n' y a plus d' ornements. [2.165 #783]
Se disait des gens ruinés qui ont perdu toute influence. [2.415 #2434] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 25 | Izay mahihitra ihany no lany be. [2.558 #1499]
Izay mahihitra no lany be. [2.415 #2290, 2.974] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | C'est lorsqu'on est avare qu' on dépense beaucoup. [2.415 #2290]
Rien n’appauvrit comme l’avarice. [2.974 #1] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait des gens qui ne veulent pas faire de petites réparations d' entretien ou bien qui achètent des objets de mauvaise qualité qui durent peu ; ils sont obligés ensuite à de grandes dépenses. [2.415 #2290] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 26 | Izay manana no Izay manana no anakandriana, fa izay lany harena, toa jiolahy. [2.558 #100] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Le riche est traité de noble, et celui qui est ruiné est traité de voleur. [2.415 #2192]
Qui est riche est traité de prince, mais qui n' a plus rien est un voleur. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 27 | Izay manjahana no mipapapapa, ary ny lany atody mikoràka. [2.558 #1507] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 28 | Izay tia ady dia ho lany harena. [2.558 #1517]
Tia ady ka lany harena. [2.165 #1083, 2.558 #4127] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Qui aime les procès se ruine. [2.165 #1083] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 29 | Izay tia ady no ho lany harena. [2.415 #3341, 2.653 #1201] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Ceux qui aiment les procès y mangeront leur argent. [2.415 #3341] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 30 | Kamboty be kibo : ny harena lany, ny kibo tsy misy mpananatra. [2.415 #1021]
Kamboty be kibo : ny haren-dany, ny kibo tsy misy mpananatra. [2.558 #1593] Toy ny kamboty be kibo: ny haren-dany, ary ny kibo tsy misy mpananatra. [2.165 #1904] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Comme un orphelin glouton: il a tout mangé et il n' a personne pour lui conseiller la modération. [2.165]
Orphelin gourmand : ses biens sont épuisés et il n' y a personne pour le modérer. [2.415 #1021] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 31 | Kamboty be sitrapo, ka lany hatramin' ny taninketsa vao Kamboty be sitrapo, ka lany mbamin' ny tanin-ketsa ka "Inona indray no hataoko?". [2.165] Kamboty be sitrapo, ka lany mbamin' ny taninketsa, ka inona indray re no hataoko? [2.415 #1023] Kamboty Kamboty | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Orphelin qui suit ses caprices et vend sa dernière rizière, il dit ensuite : et maintenant que vais-je faire? [2.415 #1023]
Un orphelin qui fait tout ce qu' il veut et vend jusqu' à la rizière servant de pépinière; il dit ensuite: "Et maintenant que vais-je devenir?". [2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 32 | Kamboty tia toaka: ny haren-dany, ny tena tsy misy mpananatra. [2.415 #1032, 2.653 #1230]
Kamboty tia toaka : tsy ny haren-dany ihany no very, fa ny tenany koa. [2.558 #1591] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Orphelin qui aime à boire du rhum : ses richesses sont épuisées et il n' y a personne pour le gourmander. [2.415 #1032] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait des ivrognes et débauchés. [2.415 #1032] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 33 | Lany andro | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Il passe le temps à causer, et il rentre à la maison les mains vides au lieu de rapporter sa provision de combustible. [2.415 #3923]
Passer son temps à causer et ne rien rapporter chez soi. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Il s' agit de quelqu' un qui est sorti, comme c' est l' habitude, pour chercher un peu de combustible pour cuire le repas du soir; ayant lié conversation avec quelqu' un, il la continue si longtemps, qu' ensuite il est trop tard pour se procurer ce dont il avait besoin. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 34 | Lany an-tetiny toy ny rano | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Qui disparaît (est épuisé) petit à petit, comme de l' eau sous la plante des pieds. [2.165]
Qui s' épuise peu à peu comme l' eau sous la plante des pieds. [2.415 #2711] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 35 | Lany an-tetiny toy ny rano | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 36 | Lany fatotra Lany fatotra Tsy mety raha lany fatotra Tsy mety raha lany fatotra | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Il m' a fallu dépenser jusqu' à la dernière corde et la dernière souche pour me faire de véritables amis. [2.415 #5274]
Il ne faut pas tout dépenser, jusqu' à ses dernières économies (ou réserves). [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Paroles du roi Andrianampoinimerina à son fils. [2.415 #5274] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 37 | Lany fitia, ka be trerona. [2.558 #118] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 38 | Lany fitia, ka mihamaro ny sampona misakana. [2.558 #119] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 39 | Lany foana hoatry ny volan' Inambina. [2.415 #2374]
Lany foana, ohatra ny volany Nambina. [2.653] Lany foana tahaka ny volan' i Nambina. [2.558 #1735] Lany maina toy ny koban' Inambina. [2.415 #2379] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Dépensé sans profit comme l' argent de Nambina, célèbre pour ses opérations peu fructueuses. [2.415 #2374]
Dépensé sans profit comme les pains de Nambina. [2.415 #2379] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | La légende raconte que Nambina vendant ses pains trop chers, personne n' en achetait, et alors il les donnait pour rien parce qu' ils seraient devenus rances. [2.415 #2379] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 40 | Lany hatoka hoatry ny akoholahy matin' ady. [2.415 #3472]
Lany hatoka ohatra ny akoholahy matin' ady. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | N' avoir plus de plumes à la nuque comme un coq battu dans le combat. [2.165]
Qui a perdu la nuque comme un coq battu dans le combat. [2.415 #3472] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 41 | Lany hena alohan' ny olona ka ny nify no Lany hena alohan' olona. [2.415] Lany hena alohan' olona, ka ny nify no Raha lany hena alohan' olona dia ny nify no Raha lany hena alohan’ olona, ny nify no | ||||||||||||||||||||
Fanazavana malagasy | Entina mandatsa ireo mpirobaroba tsy mahay mitsitsy ka mipitrapitra nony farany. [1.1] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Celui qui a mangé sa viande avant les autres, a honte et fait semblant de se curer les dents. [2.415 #2376]
Il a fini sa viande avant les autres, et il continue à faire mouvoir (litt. tordre) ses dents. [2.165] Qui a mangé sa part de viande avant les autres. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Ayant honte d' avoir fini avant les autres, il fait semblant de manger encore. [2.165]
Se disait des gens ruinés et tout honteux. [2.415 #2376] Se disait des jeunes prodigues. [2.415 #2375] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 42 | Lany lena, ohatra ny valalan’ ny maro an-drano. [2.653]
Lany lena, tahaka ny valalan' ny maro an-trano. [2.558 #1737] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 43 | Lany maina hoatry ny bala | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | L' argent dépensé en pure perte c' est comme les balles qu' on tirerait sur de la boue. [2.415 #2377] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 44 | Lany maina hoatry ny goavin' Ilaihavana. [2.415 #2378]
Lany maina ohatra ny goavin' Ilaihavana. [2.653, 2.558] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Dépensé en pure perte et par trop de bonté comme les goyaves d' Ilaihavana qu' il donnait à tous ceux qui lui en demandaient. [2.415 #2378] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Ilaihavana, l' ami de tout le monde, était un bonasse. [2.415 #2378] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 45 | Lany maina ohatra ny sakafon-doholona. [2.165]
Lany maina toy ny sakafon-doholona. [2.415 #714, 2.558 #1741, 2.653 #1332] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Dépensé en pure perte comme le repas offert aux chefs du village. [2.415 #714]
Obtenu gratis, comme le repas d' un notable. Les familiers ont mangé à sa table sans rien payer. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Les chefs de village prennent les cadeaux et ne font rien pour l'affaire qu'on leur a recommandée ; on appliquait ce proverbe à tous ceux qui avaient reçu de l' argent pour un travail et ne le faisaient pas. [2.415 #714] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 46 | Lany maina ohatra ny sakafon-dRandrahona. [2.558]
Lany maina toy ny laokan-Radrahona. [2.415 #3925, 2.653 #1330] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Mangé sans être accompagné de riz comme les mets de Radrahona. [2.415 #3925] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait des gloutons qui sont trop pressés de manger. [2.415 #3925] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 47 | Lany maina ohatra ny sakafon' ilay kamo. [2.558]
Lany maina, tahaka ny sakafon’ ilay kamo. [2.653 #1329] Lany maina, tahaky ny sakafon' ilay kamo. [2.415 #3924] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Dépensé inutilement comme la nourriture du paresseux. [2.415 #3924] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 48 | Lany maina toy ny omby nanirinana. [2.415 #2380, 2.558 #1742, 2.653 #1331] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Dépensé en pure perte comme le boeuf des funérailles, dépensé pour celui à qui on a fermé les yeux. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait des dépenses exagérées, par allusion aux dépenses des funérailles où l' on tuait beaucoup de boeufs. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 49 | Lany marika hoatry ny tranon-dRarija, ka tonta am-panaovana hoatry ny tranon-dRatsarahoby. [2.415 #3802] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Vous vouliez quelque chose de parfait comme la maison de Rarija, et pendant que vous travailliez trop longuement, cela s' est abîmé comme la maison de Ratsarahoby. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | À vouloir faire trop bien on risque de ne pas aboutir. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 50 | Lany mbamin' ny taninketsa. [2.415 #2506] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Qui a dépensé jusqu' à sa dernière ressource, comme celui qui est obligé de vendre la rizière où se trouvent ses semis de riz. [2.415 #2506] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Les semis se faisaient dans la meilleure terre et étaient ensuite transplantés dans les autres rizières. [2.415 #2506] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 51 | Lany mondron-kery. [2.415 #881] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Les parents qui ont tout sacrifié et tout dépensé pour leurs enfants, sont comme une bêche usée qui a perdu toute sa force. [2.415 #881] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 52 | Lany ny kipikipy zato vao tonga ny Lasa ny kipikipy zato vao tonga ny | ||||||||||||||||||||
Fanazavana malagasy | Lany tamin' ny tsinontsinona ny vola sy ny fitaovana vao tonga ny ilana azy. [1.1] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Avoir épuisé ses cent projectiles avant que les bons oiseaux arrivent. [2.165]
Avoir épuisé toutes ses ressources lorsqu'arrive le moment favorable, c' est être comme le chasseur qui a déjà lancé tous ses bâtonnets aux oiseaux lorsqu' arrive un oiseau facile à viser. [2.415 #2507] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Ne plus pouvoir saisir une bonne occasion quand elle se présente. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 53 | Lany tetika toa ondry bada. [2.558 #1744]
Lany tetika toa ondry momba. [2.165 #1862, 2.415 #916] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | N' avoir aucun descendant comme une brebis stérile. [2.415 #916, 2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 54 | Lany tsy mamy hoatry ny siran' ny mahihitra. [2.415 #2293]
Lany tsy mamy, ohatra ny siran’ ny mahihitra. [2.653] Lany tsy mamy, tahaka ny siran' ny mahihitra. [2.558 #1743] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Épuisé sans avoir jamais eu de goût comme le sel de l' avare. [2.415 #2293] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | L' avare le dépense avec peine, ce qui fait qu' il n' y trouve aucun goût. [2.415 #2293] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 55 | Lany va ny arosy ka ny takatra no omen-dasiray ? [2.558 #1745]
Lany va ny arosy, no ny takatra no omen-dasiray ? [2.653 #1334] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 56 | Lany vary tonga havana, ka ny loha no haotraorina. [2.415 #1089, 2.558 #1746, 2.653 #1335] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Si un parent ou un ami arrive alors que le riz est épuisé, on se gratte la tête de confusion. [2.415 #1089] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Allusion à la coutume malgache d' offrir le riz aux visiteurs ; on disait ce proverbe de ceux qui se trouvaient sans ressources lorsqu' ils en avaient le plus besoin. [2.415 #1089] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 57 | Lozoka toa hisy biby, rano toa hisy mamba, raha ny fo itokisana no lany. [2.558 #1820] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 58 | Mamabo tena hoatry ny mitoto vary lena : ny an' ny tena ihany, ka iadiam-po ho lany. [2.415 #2383]
Mamabo tena, ohatra ny mitoto vary lena: ny any ny tena ihany, ka iadiam-po ho lany. [2.653] Mamabo tena ohatra ny mitoto vary lena, ny an' ny tena ihany no iadiam-po ho lany. [2.558] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Se piller soi-même, comme celui qui pile du riz encore humide : c' est votre propre bien que vous vous hâtez d' épuiser. [2.415 #2383] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 59 | Mamia fotaka malemy : giazana mafy, miporiatra amy ny Mamia fotaka malemy : giazana mafy, miporiatra amin' ny elakela-tanana ; hazonina moramora, lany mitsika. [2.415 #293] Mamia fotaka malemy : giazana mafy miporitsaka, tazonina mora lany mitsika. [2.558 #1950] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Serrer dans les mains de la vase coulante : si on la serre fortement, elle s' échappe par les intervalles des doigts ; si on la retient mollement, elle s' en va tout entière goutte à goutte. [2.415 #293] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Le gouvernement des hommes est difficile : il faut éviter les excès de sévérité et de faiblesse. [2.415 #293] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 60 | Manana amby tsy ampy ohatra ny sola vaohina. [1.1 #60, 2.165]
Manana amby tsy ampy, toy ny sola vaohina. [2.653 #1502] Tsy ampy manana amby toy ny sola somorina. [2.415 #2144] Tsy ampy manana amby toy ny sola vaohina. [2.415 #2144] Tsy ampy tsy lany, tahaka ny sola somorina. [2.558 #4478] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Avoir de trop et pourtant n' avoir pas assez, comme un chauve avec des favoris. [2.165 #2042]
Manquer du suffisant tout en en ayant de reste, comme le chauve qui est barbu. [2.415 #2144] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Avoir trop et pas assez ; avoir du superflu et de la parure, et manquer du nécessaire. [2.415 #2144] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 61 | Manasa ny be kibo, ka ny vary no lany ; mananatra ny adala, ka ny vava no vizana. [2.165 #1595, 2.415 #6474, 2.558 #137] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Invitez un grand mangeur, et il vous consommera tout votre riz; reprenez un sot, et vous vous fatiguerez la bouche. [2.165 #1595]
Si on invite un gros mangeur, il mange beaucoup de riz, si on reprend un sot, on se fatigue la bouche. [2.415 #6474] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 62 | Manemitra ivelany toy ny vady lany fitiavana. [2.558 #2094] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 63 | Miangolangola Miangolangola toa tenda fararano : ny vary tsy lany, ka anana indray no tadiavina. [2.415 #2722] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Difficile et capricieux comme le gosier à l' automne : le riz n'est pas épuisé et on cherche des herbes ou autre chose. [2.415 #2722] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait des gens qui sont difficiles dans la prospérité et qui, une fois déchus, se contentent de ce qu'ils méprisaient autrefois ; à l'automne, il y a beaucoup de riz et on est paresseux à le manger s'il n' y a rien pour l'accompagner ; mais plus tard quand il diminue, on le mange facilement même sans accompagnement. [2.415 #2722] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 64 | Miangolangola Miangolangola toa tendan' akoho fararano : ny vary tsy lany, ka ny bibikely indray no zahana. [2.558] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Gourmet comme un gosier de poule en automne : elle dédaigne le riz non décortiqué et elle va chercher des insectes. [2.415 #4693] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait aussi des gens qui délaissent ce qu'ils ont désiré, une fois qu' ils l' ont obtenu. [2.415 #4693] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 65 | Mirediredy foana toy ny andriandahy lany harena. [2.415 #475, 2.653 #1811]
Mirediredy toy ny | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Radoter comme un noble qui est ruiné. [2.165]
Radoter comme un seigneur ruiné auquel les revers de fortune ont troublé la raison. [2.415 #475] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Il revient toujours sur le temps où il était encore riche. [2.165]
Se disait de ceux qui avaient éprouvé de grandes pertes, mais surtout de ceux qui parlaient beaucoup et sans aucune utilité. [2.415 #475] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 66 | Miroborobo ny afo tsy mba mamindro, ka lany ny kitay vao mamihin-tanana. [2.415 #3273, 2.653 #1821]
Miroborobo ny afo tsy mba namindro, fa efa lany ny kitay vao mamihin-tanana. [2.558] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Quand le feu flambe on ne se chauffe pas, et quand il est consumé on se met à joindre les mains et croiser les doigts pour se chauffer. [2.415 #3273] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait de ceux qui manquent l' occasion. in conduit l' eau sur un versant, choses qui se perdent en route, des de l' argent en litige qui est absorbé. [2.415 #3273] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 67 | Misakaiza amim-Bazimba malahelo; ka ny akoholahy lany, ny fitahiana tsy misy. [2.165]
Misakaiza amim-Bazimba malahelo : ny fitahiana tsy misy, fa ny akoholahy foana no lany. [2.558] Misakaiza amim-Bazimba malahelo : ny fitahiana tsy misy, fa ny akoholahy foana no | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Avoir pour ami un Vazimba pauvre: on sacrifie un coq, mais il n' en résulte aucune bénédiction. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 68 | Miseho lany ohatra ny vehivavy lava | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 69 | Mody an-tanindrazana, toy ny andevolahy lany harena. [2.415 #578, 2.653 #1936] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Revenir dans le domaine de ses ancêtres comme un esclave qui a fait faillite. [2.415 #578] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Il sera obligé de demeurer esclave ; le proverbe se disait de ceux qui retombaient dans leur malheureux état antérieur. [2.415 #578] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 70 | |||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Riche qui mange son riz sec, sans aucun accompagnement : il s' en tient aux nombreux mets qu' il a autrefois mangés. [2.415 #4535] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait des avares ou des gens qui ont fait bonne chère autrefois. [2.415 #4535] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 71 | Mpiasa be kibo, ka sahala ihany ny lany sy ny vita. [2.415 #4536, 2.653]
Mpiasa be kibo : mifamatra ny vita sy ny lany. [2.558 #168] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Travailleur qui a un gros ventre : il y a égalité entre ce qu' il mange et ce qu' il fait. [2.415 #4536] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait d' un bon travailleur qui n' économise rien. [2.415 #4536] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 72 | Nahandrom-bomangan-dRenilita, ka lany atono ny ampahatelony. [2.415 #4539]
Nahandrom-bomangan-dReninilita, ka lany atono ny ampahatelony. [2.653 #2018] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Patates cuites à la façon de Renilita : on en mange un tiers grillé sous la cendre. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait des gloutons, et aussi des ménagères ou autres personnes sans ordre et sans patience. Il est plus vite fait de faire griller les patates sous la cendre que de les faire cuire, mais c'est moins bon. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 73 | Natsangako kiady, nazerany, nalahatro vato, nakorontany, koa veloma ry tantely lava, masina ry tantely fohy, fa lany haika izaho havanareo. [2.558 #2771]
Natsangako kiady, nazerany ; nalahatro vato, nakorontany; veloma, ry tantely lava; masina, ry tantely fohy, fa lany haika aho. [2.653 #2097] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 74 | Ny amalona no lany fa ny fe nanoharana azy inty eto ihany. [2.558 #2858]
Ny amalona no lany, fa ny fe nanoharana mbola eto ihany. [2.415 #5769, 2.653] Ohatra ny fe nanoharana amalona, ka ny amalona no lany, fa ny fe tsy mbola miova. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Comme la cuisse à laquelle on a comparé une anguille: l' anguille a été mangée, mais la cuisse reste. [2.165]
L' anguille est consommée, mais la cuisse avec laquelle on l' a comparée est encore ici. [2.415 #5769] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Les témoins du fait sont là pour l' attester. [2.415 #5769] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 75 | Ny fitia tsy hanjary ve no andritana aina? [2.558 #3005]
Ny fitia tsy ho lany no andritana ny aina. [2.415 #5119, 2.653 #2237] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Un amour inépuisable dessèche la vie. [2.415 #5119] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Dépérir d'amour. [2.415 #5119] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 76 | Ny fitiavana no lany ka ny maso no tsy ajery havana. [2.558] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 77 | Ny hanina zaraina mora lany; ny raharaha zaraina mora vita ; ny sakafo lany mahatsara vava. [2.653 #2249]
Ny Ny | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Un repas pris en commun est vite achevé; une besogne mise en commun est vite accomplie. [2.974 #15] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 78 | |||||||||||||||||||||
Ohabolana 79 | Ny kely tsy lany hadalana, ny lehibe tsy lany hatezerana. [2.558 #3040] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 80 | Ny soa tsy lany | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Il y aura toujours du bien sur la terre. [2.415 #2974] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 81 | Ny teny marina ohatra ny Ny teny marina ohatra ny Ny teny marina ohatra ny Ny teny marina ohatra ny | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Les paroles sages sont comme la canne à sucre qu’on ne cesse de sucer: la saveur n’en peut être épuisée. [2.974 #203]
Les paroles vraies sont comme la canne à sucre que l'on mâche: quoiqu' elle soit longue, elle est douce partout. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 82 | Ny vola tsy lany hamamiana fa ny fihavanana mahavonjy amin' ny sarotra. [2.558 #3366] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 83 | Ombalahy lany vilona, Ombalahy lany vilona, mitrena am-pandriana. [2.415 #672] Ombilahy lany vilona ka Ombilahy lany vilona: Ombilahy lany vilona: mitrena am-pandriana. [2.653] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Taureau dans un parc à boeuf où il n' y a plus d' herbe : il mugit couché à terre. [2.415]
Un boeuf qui n' a plus d' herbe à manger: il beugle tout en étant couché. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Les bœufs que l'on voulait engraisser en vue de la Fête annuelle étaient placés dans une espèce de fosse et constamment pourvus de rations d' herbe fraîche. [2.165]
Se disait des grands ruinés et qui n' avaient plus d'influence. [2.415 #672] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 84 | Omena manta : " tsy omby vilany " ; omena masaka : " sisa tsy lany " . [2.415 #1465, 2.653 #2571]
Omena ny manta ka hoe : tsy omby vilany, omena ny masaka, lazaina ho sisa tsy lany. [2.558 #3444] Rafozana be menomenona: anaterana ny | ||||||||||||||||||||
Fanazavana malagasy | Enti-milaza olona sarotra omena fahafahampo, be fanakianana na inona inona atao aminy. [1.1] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Donnez-leur quelque chose qui n'a pas passé au feu, ils disent qu' on le donne parce que la marmite n' a pas pu le contenir ; donnez-leur quelque chose qui est cuit, ils disent qu' on "leur donne des restes. [2.415 #1465] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Ce proverbe, dont le sens général s'applique aux gens qui ne sont jamais contents, se disait surtout des beaux-parents qui avaient la réputation d'être exigeants. [2.415 #1465] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 85 | Rafotsibe lany laoka aho, ka mitsahatra amy ny be efa lany. [2.653 #2601]
Rafotsibe lany laoka aho, ka mitsahatra amin' ny be efa lany. [2.415 #1892] Rafotsibe lany laoka, ka mitsahatra amin' ny be efa lany. [2.558 #3498] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Je suis une pauvre vieille qui a dépensé ses provisions de bouche : je m' arrête à ce que j' ai dépensé, cela me suffit. [2.415 #1892] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 86 | Rafotsibe Rafotsibe Rafotsibe | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | La vieille femme qui veut manger un unique hanneton: si elle le partage en deux, elle l' écrase; si elle n' en fait qu' une bouchée, il est bientôt avalé (et le plaisir est de bien courte durée). [2.165]
Vieille qui n' a qu' un hanneton à manger : si elle le partage, elle le presse et il ne reste plus que la peau ; si elle l'avale, il est vite mangé. [2.415 #1919] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait des pauvres. [2.415 #2500] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 87 | Rafotsibe mitakarina ka lany andro eo | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 88 | Rafotsibe nankatratra, ka lany andro Rafotsibe nankatratra : lany andro | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Vieille qui a surpris son mari avec une autre femme : elle passe son temps à serrer son lamba autour de ses reins pour se préparer à battre sa rivale. [2.415 #1917] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 89 | Raha indrindra ho lany ihany ny paiso Raha indrindra ho lany ihany ny paiso Raha indrindra ho lany ihany ny peso | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Du moment que les pêches qui sont dans le fossé doivent être mangées, laissez Ilambosalama y descendre. [2.165]
Puisque les pêchers des fossés doivent être dévastés, qu' on y laisse descendre Lambosalama. [2.415 #733] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | A tout prendre, puisqu'il faut être exploité, il vaut encore mieux que ce soit par celui-là ; si tout le monde a sa part, pourquoi pas moi ? [2.415 #733]
Pour qu' il en ait aussi sa part. Il ne faut pas manquer les bonnes occasions. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 90 | Raha lany ny harena, mihatra amin' ny aina. [2.415 #2553] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Quand on a dépensé tout son bien, la vie même y passe. [2.415 #2553] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Allusion au vol qui était souvent puni de mort. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 91 | Raha lany ny hena dia mihatra amin' ny akalana. [2.558 #3595]
Raha lany ny hena, mihatra amy ny aka-lana. [2.653 #2669] Raha lany ny hena, mihatra amin' ny akalana. [2.165 #782, 2.415 #2554] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Quand toute la viande est dépensée, on va jusqu' au billot où l' on coupe la viande. [2.415 #2554] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | On vend tout, même le billot. [2.415 #2554]
Quand il n' y a plus de viande, c' est sur l' étal que tombe le couperet. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 92 | Raha malahelo tia tombo-tsira, dia mitety ny tsena haleha ; ary raha kamboty raiki-pitia, lany mbamy ny tanimbary. [2.653 #2680]
Raha malahelo tia tombo-tsira, dia mitety tsena haleha ary raha kamboty raiki-pitia, lany mbamin' ny tanimbary. [2.558 #234] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 93 | Raha miroborobo ny afo, dia samy mamela tanana hamindro; fa raha lany ny kitay, ny tompon-trano ihany no manary lavenona. [2.974 #378, 2.653]
Raha miroborobo ny afo, miara-mamindro ; fa raha maty ny afo, dia ny tompon-trano ihany no manary lavenona. [2.653, 2.415] Raha miroborobo ny afo, miara-mamindro izy rehetra; fa ny tompon-trano ihany no manala ny lavenona. [2.165 #616] Raha miroborobo ny afo, miara-mamindro ny rehetra, fa nony lany ny kitay ny tompon-trano no manary ny lavenona. [2.558 #3616] Raha velona ny afo, dia samy | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Quand le feu flambe, chacun étend les mains et on se chauffe ensemble ; mais une fois le bois consumé et le feu éteint, ce sont les maîtres de la maison seuls qui jettent les cendres. [2.415]
Quand le feu flambe, tous étendent la main pour se chauffer ; mais quand le bois fait défaut, c’est au maître de la maison à jeter les cendres. [2.974 #378] Quand le feu flambe, tout le monde se chauffe; mais c' est le maître du logis qui a l' ennui d' enlever les cendres. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | C' est lui qui a la peine, les autres n' ont que le profit. [2.165]
On trouve des amis pour jouir, mais pas pour peiner ; beaucoup d' amis dans la prospérité et peu dans le malheur. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 94 | Raharahan' i Mantasoa, ka ny miera maty venty, ary ny mandeha fotsiny mandoa loso. [2.415 #393]
Raharahan' i Mantasoa, mandeha tsy miera, maty loso ; mandeha miera, maty venty. [2.415 #393] Raharahan' Raharahan' Raharahan' i Mantasoa: ny miera maty venty, ny mangala-dia maty loso; ny mitoetra lany lamba | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Corvée de Mantasoa : ceux qui s' absentent avec permission sont à l' amende de seize sous, et ceux qui s' absentent sans permission sont à l' amende d' une demi-piastre. [2.415 #393]
Le travail à Mantasoa: ceux qui demandent une permission payent quatre-vingts centimes; et ceux qui s' absentent sans permission payent deux francs cinquante. [2.165] Mantasoa : ceux qui s' absentent avec permission sont à l' amende de seize sous ; ceux qui s' absentent sans permission sont à l' amende d' une demi-piastre ; ceux qui sont présents usent au travail leur lamba et jusqu' au salaka qui entoure leurs reins. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Au temps de Ranavalona 1ère il existait à Mantasoa (à 60 km. à l' est de Tananarive) de grands ateliers établis par J. Laborde pour le compte du gouvernement malgache. Des centaines d' ouvriers (jusqu' à 1500, dit-on), y fondaient des canons, y fabriquaient des poteries, etc. Des chrétiens persécutés y étaient aussi employés et ce n' est peut-être qu' à ces derniers que s' appliquaient les dures mesures qui ont passé en proverbe. [2.165]
La corvée dans les ateliers royaux de Mantasoa était particulièrement pénible ; le proverbe se disait de toute corvée dure et pénible : le français Laborde avait construit à Mantasoa à 40 km de Tananarive, des ateliers royaux où l'on faisait des armes. [2.415 #393] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 95 | Rainy lany voamena zato sy reniny | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Enfant ingrat : son père a dépensé pour lui vingt francs, et sa mère pour avoir du lait après l' enfantement s' est appuyée au mur et a bu de l' eau, et il se montre ingrat envers eux ! [2.415 #995] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 96 | Ron' i Mandiavato; ny sisa tsy lany | ||||||||||||||||||||
Fanazavana malagasy | Ohabolana ilazana tsy fahaizan-javatra ka mahatonga ny zavatra hariariana foana, toy ireo olona voalaza eto izay nanisy rano be loatra ny laoka ka nanjary tsy nisy tsirony ary tsy lany ilay laoka. [1.1] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | La sauce des gens d' Imandiavato: quand ils ont mangé, le surplus leur sert à se laver les pieds. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Ce qui montre que cette sauce ne valait pas grand chose, ou qu' on en avait bien trop préparé. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 97 | Sakafo lany tsy adidy. [2.558 #3789, 2.653 #2825] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 98 | Sodi-drofian-dRainilaizafy : midina, lany vola folo ; miakatra, lany fatotra Sodin-drofian-dRainilaizafy : midina lany vola folo, miakatra, lany fatotra | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Il se ruine et fait de mauvaises affaires. [2.415 #2406] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Rainilaizafy détache les fibres de raphia : en descendant sur la côte il dépense deux piastres et demie, et en remontant il épuise tout l' indigo et la teinture que donne la souche du bananier. [2.415 #2406] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 99 | Soron' afon' adala, ka ny aloha tsy lany ka ny ato aoriana asesika ihany. [2.558 #3954]
Soron’ afon’ adala: ny eo tsy mbola lany, ka ny ato aoriana asesika ihany. [2.653] Soron' afon' Ikala adala : ny aloha tsy levona, ny ato aoriana asesika ihany. [2.415 #2111] Toy ny soron' afon' adala: ny aloha tsy levona, ny aoriana asesika ihany. [2.165 #1649, 2.653] Toy ny soron' afon' adala : ny eo aloha tsy levona, ny ato aoriana asesika hameno fatana. [2.558 #4325] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Attiser le feu à la manière de la pauvre sotte : la paille ou le bois qu' elle a mis ne sont pas encore consumés et elle en met d' autres. [2.415 #2111]
Semblable à un nigaud qui conduit le feu (pour faire cuire le riz), la poignée (d' herbe sèche) qu' il vient d' y mettre n' est pas encore consumée qu' il en jette une autre (d' où gaspillage). [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Ce proverbe était très usité et avait plusieurs sens : il se disait de ceux qui négligent le présent pour l' avenir, de ceux qui sont trop pressés, de ceux qui dépensent inutilement ; il se disait encore des gens obstinés qui ajoutent paroles sur paroles avant même d' avoir achevé les précédentes. [2.415 #2111] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 100 | Tahaky ny angady ery an-joro, mbola tsy niasana hoatrinona ka lany vazana. [2.415 #1582] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | La vie est semblable à une bêche reléguée dans le coin de la maison : avant qu' on s' en soit servi pour travailler, elle est usée. [2.415 #1582] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 101 | Tsy ampy tsy lany, ohatra ny vary be vato. [2.653, 2.974]
Tsy ampy tsy lany, sahala amin' ny vary be akotry. [2.558] Tsy ampy tsy lany, sahala amin' ny vary be vato. [2.558] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Le riz pierreux peut être insuffisant, il y en a toujours trop. [2.974 #381] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 102 | Tsy mahatsiaro ny be efa lany ohatra ny tenda. [2.653, 2.558] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 103 | Tsy mety raha sady ho lany harena no ho very hitsiny. [2.558 #4670] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 104 | Tsy misy manao soa ohatra ny vilany, fa raha lany ny ao anatiny, ahohoky ny olona. [2.558]
Tsy misy manao soa tahaka ny vilany ; fa raha lany ny mamy ao anatiny, dia ahohoky ny olona. [2.653 #3529, 2.974 #312] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Qu’y a-t-il de plus utile qu’une marmite : et pourtant, dès qu’elle a été vidée, elle est aussitôt renversée. [2.974 #312] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 105 | Tsy misy mangidy hoatry ny sakay, hono, fa raha atao teny ierana dia mafanafana. [2.415]
Tsy misy mangidy hoatry ny sakay, hono, fa raha atao teny ierana dia mamy. [2.415] Tsy misy mangidy noho ny sakay, fa raha teny ierana dia hanina. [2.165 #265] Tsy misy mangidy ohatra ny sakay fa rehefa teny ierana laitra ihany. [1.1] Tsy misy mangidy ohatra ny sakay fa rehefa teny ierana lany ihany. [1.1] Tsy misy mangidy toy ny sakay; fa raha teny ierana, mafanafana. [2.653 #3533] Tsy misy mangidy toy ny sakay fa rehefa teny ierana mamy. [1.1] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana malagasy | Enti-milaza fa rehefa sitraka sy nifanarahana, dia maniary mora na dia sarotra sy manahirana aza. [1.1]
Na inona na inona hasarotan-javatra eo amin' ny fifampiraharahana, rehefa ifanarahana vita ihany. [1.1] Na inona na inona zava-tsarotra, rehefa ifanarahana tonga mora. [1.1] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Rien n' est plus cuisant que le piment, mais quand il y a union et entente, c' est doux à manger. [2.415 #4842]
Rien n' est plus piquant que le piment, mais si l' on s' accorde pour cela, on le mange quand même. [2.165 #265] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Les peines sont adoucies en famille. [2.415 #4842] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 106 | Tsy mitety ny lany. [2.415 #2415] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Le prodigue ne regarde pas à la dépense. [2.415] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 107 | Tsitsio ny harena, fa raha lany haren-dany haingo. [2.415 #2411] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Économisez votre argent, car une fois la fortune perdue le luxe et la parure sont finis. [2.415 #2411] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 108 | Valala an-tany mena, ka na koro aza ny elatra, tsy lany piaka. [2.558 #4832]
Valala an-tany mena: na dia tapaka elatra aza, tsy lany piaka. [2.165 #881] Valala an-tany mena, na dia tapaka elatra aza, tsy mba lany piaka. [2.415 #4846, 2.653] | ||||||||||||||||||||
Dikanteny frantsay | Sauterelles dans une terre rougeâtre : elles ont beau avoir les ailes brisées, elles font beaucoup de bruit. [2.415 #4846]
Une sauterelle sur la terre rouge: bien que ses ailes soient coupées, elle ne cesse pas de crisser. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Fanazavana frantsay | Se disait des paroles. [2.415 #4846] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 109 | Vehivavy tsy lany keninkenina, lehilahy tsy lany adidy. [2.558 #4918] | ||||||||||||||||||||
Ohabolana 110 | Vomangan-dRenisoa : teny an-dalana maro mpanontany, nodiany tsy re, fa nony natoko teny an-tsena, tsy lany sasaka. [2.558] | ||||||||||||||||||||
Fizahan-teny |
| ||||||||||||||||||||