Fizahan-teny

Ohabolana : lavorary

Ohabolana 1Boka mangala-kitoza : finaritra am-pihinanana, fa ny manala kaka no ady mafana. [2.415]
Boka mangala-kitoza : finaritra am-pihinanana, fa ny manala kaka no adiny. [2.415 #1956]
Boka mihinan-kitoza: ny fihinana no lavorary, fa ny manala kaka no ady mafana. [2.165 #2018]
Boka nangala-kitoza : ny fihinanana dia lavorary fa ny manala kaka no ady mafana. [2.558 #934]
Boka nihinan-kitoza: ny manala kaka no adiny. [2.653 #812]
Dikanteny frantsayLépreux qui vole des lanières de viande boucanée : il est content de manger, mais après avoir mangé c' est en vain qu' il bataille pour enlever les parcelles qui sont rentrées entre ses dents. [2.415 #1956]
Un lépreux mangeant de la viande boucanée: pour manger, ça va bien; mais c' est pour se curer les dents ensuite qu' il est embarrassé. [2.165]
Fanazavana frantsayLe tout n' est pas d' avoir le plaisir, il faut voir la suite. [2.415 #1956]

Ohabolana 2Boka misikidy : ny tokin' aina dia lavorary fa ny aretina no manapa-kozatra. [2.558 #63]

Ohabolana 3Ilay misondro-mandry no lavorary. [2.415 #6067]
Dikanteny frantsayCelui qui dort la tête haut placée sur l'oreiller, est parfait. [2.415 #6067]
Fanazavana frantsayParoles dites par le sage Andriamampandry au roi Andriamasinavalona : des quatre fils du roi, un seul dormait d' une façon régulière et sage ; c' était un présage, il devait régner. [2.415 #6067]

Ohabolana 4Jamba mitanina andro : finaritra ny hafanany fa tsy mahita ny famirapiratany. [2.415 #2154]
Jamba mitanina andro : ny hafanana dia lavorary fa ny famirapiratana no tsy hita. [2.558 #1543]
Jamba mitanin' andro: finaritry ny hafanany, fa tsy mahita ny famirapiratany. [2.165]
Dikanteny frantsayAveugle qui se chauffe au soleil : il se réjouit de sentir sa chaleur, mais il ne voit pas sa lumière. [2.415 #2154]
Un aveugle se chauffant au soleil: il est content de sentir sa chaleur, mais il ne peut voir son éclat. [2.165]

Ohabolana 5Ny raharaha no ho lavorary, ny teny ifanarahana. [2.653 #2392]
Ny raharaha no lavorary, ny teny ifanarahana. [2.415]
Ny raharaha no lavorary, ny teny ifanatrehana. [2.415]
Dikanteny frantsayCe qui rend les affaires bonnes, ce sont les délibérations et les conseils réciproques. [2.415 #3292]

Ohabolana 6Ny raharaha no lavorary : ny tenierana no tsara. [2.558 #3210]

Ohabolana 7Ny toerana no tsy lavorary dia ny trano atsimo sy avaratra no mifanaraby. [2.558 #3300]
Ny toerana no tsy lavorary, ny trano atsimo sy avaratra no mifanaratsy. [2.165 #339, 2.415 #3503]
Dikanteny frantsayCe qui empêche d' être bien chez soi, c' est que la maison du sud et celle du nord se disent des injures. [2.415 #3503]
Ce qui fait qu' on n' est pas bien chez soi, c' est qu' on ne s' entend pas avec ses voisins. Litt. la maison du sud et celle du nord (qui sont voisines) se disent des injures. [2.165 #339]
Fanazavana frantsayIl y a mésentente. [2.415 #3503]

Ohabolana 8Rano tsy androana, tsy mahafatseroka, lamba tsy atafy, tsy mahafana, ny vary tsy hanina, tsy mahavoky, ny raharaha tsy atao, tsy lavorary. [2.558 #3714]
Rano tsy androana tsy mahafa-tseroka, ny lamba tsy atafy tsy mahafana, ny vary tsy hanina tsy mahavoky, ny raharaha tsy atao tsy mety lavorary. [2.165 #725, 2.415 #3969]
Dikanteny frantsayL' eau dans laquelle on ne se baigne pas n' enlève pas la crasse; un vêtement qu' on ne met pas ne préserve pas du froid; le riz qu' on ne mange pas ne rassasie pas; le travail qu' on ne fait pas ne peut réussir. [2.165]
L' eau dans laquelle on ne se trempe pas n' enlève pas la crasse, le vêtement qu' on ne porte pas ne réchauffe pas, le riz qu' on ne mange pas ne rassasie pas, ainsi le travail qu' on ne fait pas ne réussit pas. [2.415 #3969]

Fizahan-teny