Fizahan-teny

Ohabolana : mahazo

Ohabolana 1Abidy nahazo masina : tsy ampiana koa. [1.147 #A3]

Ohabolana 2Adaladala nahazo vorona : ny volom-bodiny no nongotany, fa tsy ny elany, koa lasa izy. [2.974 #248, 2.653]
Adala nahazo vorona : ny volom-bodiny no nongotany, fa tsy ny elany, koa lasa izy. [2.415 #2054]
Dikanteny frantsayImbécile qui a pris un oiseau : il lui a enlevé les plumes de la queue au lieu des ailes, et l'oiseau s' est échappé. [2.415 #2054]
Oiseau aux mains d’un insensé : il lui coupe la queue et non les ailes, ce qui lui permet de s’enfuir. [2.974 #248]
Fanazavana frantsaySe disait des maladroits qui faisaient au rebours les choses qu' on leur disait de faire. [2.415 #2054]

Ohabolana 3Adalo angaha ireny ? Mahazo mitomany, tsy mahazo mitomany. [2.415 #2576]
Dikanteny frantsayIls sont donc nés au mois d'Adalo, sous le destin des pleurs? ils obtiennent, ils pleurent ; ils n' obtiennent pas, ils pleurent. [2.415 #2576]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui sont tristes et pleurent toujours. [2.415 #2576]

Ohabolana 4Amboa miantsena: maty antoka, tsy mba mameno ; mahazo tombony, tsy mba mizara. [2.165 #1203, 2.653 #125, 2.558]
Dikanteny frantsayUn chien au marché: s' il perd (s' il n' attrape rien), il ne doit rien à personne, et s' il gagne (s' il trouve quelque chose à manger), il ne partage avec personne. [2.165]
Fanazavana frantsayIl ne dépend de personne. [2.165]

Ohabolana 5Androngo nahazo voangory: ny mihinana tsy toy inona, fa ny mamolapolaka ny elany no tsy tanty. [2.415 #702, 2.653 #225, 2.558]
Dikanteny frantsayLézard qui a pris un hanneton : le manger n' est pas une affaire, mais le difficile c' est de briser ses ailes. [2.415 #702]
Fanazavana frantsayS'appliquait aux officiers concussionnaires qui prenaient soin d'empêcher les résistances des exploités. [2.415 #702]

Ohabolana 6Ankizy toa misy ambiny, lehibe toa tsy ampy kely, ohatra ny antitra nahazo bodokely. [2.558 #285]

Ohabolana 7Arahaba nahazo tokantrano. [2.415 #4104]
Dikanteny frantsaySalut, vous qui êtes entrés en ménage. [2.415 #4104]
Fanazavana frantsayFormule de félicitations aux nouveaux mariés. [2.415 #4104]

Ohabolana 8Aza manao lahy antitra mahazo lamokan' atody akoho, ka tsy mitodi-jafy intsony. [2.165 #1958]
Lahy antitra nahazo lamokan' atodiakoho, ka tsy mitodi-jafy intsony. [2.415 #1826]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme un vieillard trouvant un œuf pourri et ne se tournant plus vers son petit-fils. [2.165]
Vieillard qui a trouvé un oeuf couvé et gâté, il ne se tourne plus vers son petit-fils. [2.415]
Fanazavana frantsayIl veut le manger seul. [2.415 #1826]
Parce qu' il veut le manger seul. Les œufs un peu gâtés étaient très estimés par certains. [2.165]

Ohabolana 9Aza manao Tanala mahazo amponga. [2.558 #43, 2.653 #509, 2.165]
Manao Tanala mahazo amponga. [2.415 #2085]
Dikanteny frantsayIl en joue toute la journée comme un enfant. Se disait des gens simples. [2.415 #2085]
Ne faites pas comme un Tanala ayant trouvé un tambour. [2.165]
Fanazavana frantsayFaire comme le Tanala, habitant des forêts, lorsqu'il trouve un tambour. [2.415 #2085]
Il est comme un enfant avec un nouveau fouet et ne cesse de s' en servir. Les Tanala sont une tribu habitant la forêt, dans la partie sud-est du Plateau central. [2.165]

Ohabolana 10Aza manao tovolahy mahita fotsimbary, ka arotsahy ihany. [2.558 #597]
Toy ny tovolahy mahita fotsimbary, ka "Arotsahy, arotsahy ihany" . [2.165 #1920]
Tovolahy mahazo fotsimbary, ka " arotsahy ihany " . [2.415 #1590]
Tovolahy mahita fotsimbary : tsy mitsapa izay ho farany, fa ny "arotsahy ihany". [2.558 #4232]
Tovolahy mahita fotsimbary : tsy mitsapa ny farany, fa " arotsahy ihany " . [2.415 #1590, 2.653]
Dikanteny frantsayComme un jeune homme trouvant du riz blanc (c.à.d. décortiqué) et disant: "Mettez-le dans la marmite" . [2.165]
Jeune homme qui a du riz décortiqué : il ne songe pas à l' avenir mais il dit : faites-en toujours cuire, et il le consomme. [2.415 #1590]
Fanazavana frantsayCe n' est pas lui qui a eu la peine de le produire, et il ne pense pas non plus au lendemain. [2.165]
Se disait des prodigues et des imprévoyants. [2.415 #1590]

Ohabolana 11Be feo mananatra, ka ny alan-trano no mahazo aloha. [2.558 #892]
Be feo mananatra, ka ny ala-trano no mahazo aloha. [2.165 #1592]
Be feo mananatra, ka ny any ala trano no hendry aloha. [2.415 #5596, 2.653 #746]
Dikanteny frantsayHomme à grosse voix qui gronde : les gens du dehors deviennent sages avant ceux de la maison. [2.415 #5596]
Quelqu' un admonestant en criant (chez lui): ce sont ceux qui passent dehors qui entendent les premiers. [2.165 #1592]
Fanazavana frantsaySe disait des gens bourrus qui ne savent rien arranger en famille. [2.415 #5596]

Ohabolana 12Boka misambo-balala : mahazo ihany fa potsitra. [2.558 #62]
Sambo-balalan' ny boka mahazo ihany fa potsitra. [2.558]
Sambo-balalan' ny mondry mahazo ihany fa potsitra. [2.558]

Ohabolana 13Ebo miampy lainga : vao mihodina dia mahazo tondro-molotra (henatra). [2.558 #1019]

Ohabolana 14Ela namandripandrihana ka nahazo sorohitra vilam-bava. [2.558 #1027]

Ohabolana 15Falifaly mahazo vorona ka ny volombodiny no nalana ka lasana. [2.415 #5532]
Dikanteny frantsayHeureux d' avoir attrapé un oiseau, il lui a enlevé les plumes de la queue au lieu de lui enlever celles des ailes, et l' oiseau est parti. [2.415 #5532]
Fanazavana frantsaySe disait des gens que la joie aveugle. [2.415 #5532]

Ohabolana 16Faly sahirana ohatra ny akohokely tsipazam-potsimbary. [1.1 #45]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona nahazo soa betsaka mitontohitra ka diboky ny hafaliana nefa sahirana indray fa toa tsy hita izay horaisina. [1.1 #45]

Ohabolana 17Fanangan-kena : midina mahazo ny tratrany, miakatra mahazo ny trafony. [2.558 #1087, 2.653 #913]
Fanangan-kena: midina, mahazo ny tratrany; mitraka, mahazo ny trafony. [2.165 #2209]
Dikanteny frantsayLa chair qui entoure l' omoplate (d' un bœuf): si on coupe au-dessous, on touche au poitrail; et si on coupe au-dessus, on touche à sa bosse. [2.165]
Fanazavana frantsayCette chair se trouve entre deux parties de bonne qualité et ainsi elle est aussi de bonne qualité. [2.165]

Ohabolana 18Filam-biavy ta-Iaroka : izay tsy mahazo miala. [1.147 #F26]

Ohabolana 19Foratse nahazo langy, toy toy koa. [1.68]
Dikanteny frantsayBlessure qui attaque la joue, elle revient toujours. [1.68]

Ohabolana 20Fosa lahy nahazo akoho vanga : variana mizaha ny volony ka tsisy hinanana ny isiny. [1.147 #F42]

Ohabolana 21Hividy aza hatao, ka mahazo vao mifararemotra. [2.653 #1080]
Hividy sarotra atao, ka mahazo mora vao mifararemotra. [2.558 #1353]
Hividy sarotra hatao, ka mahazo mora vao mifendrofendro. [2.653 #1082]

Ohabolana 22Indray mandeha no mahazo vodiakoho ka manao mason-renivitsika. [2.558 #1427]

Ohabolana 23Ingahibe nitono voamaho, azom-pahasahiranana an-trano. [2.558 #1436, 2.165]
Ranalahy nitono voamaho : nahazo saoka an-drano. [1.147 #R19]
Rañalahy nitono voamaho: azon-tsaoka an-draño. [2.165]

Ohabolana 24Izaho anie lany fototra amam-pondrana, vao nahazo olon-tiana. [2.415 #203]
Dikanteny frantsayIl m' a fallu dépenser jusqu'au dernier tronc et la dernière souche pour me faire de véritables amis. [2.415]
Fanazavana frantsayUne des comparaisons proverbiales du roi Andrianampoinimerina exprimant ce qu' il a souffert pour fonder son royaume ; les pères de famille l' employait vis-à-vis de leurs enfants. [2.415]

Ohabolana 25Izay manan-dity mahazo vorona. [2.415 #1633, 2.653]
Izay manan-dity, mahazo vorona, ny tsy manan-katao milalao tanana. [2.558]
Dikanteny frantsayCelui qui a de la glu attrape les oiseaux. [2.415 #1633]
Quiconque a de la glu est en état de prendre des oiseaux. [2.974 #323]
Fanazavana frantsayEn y mettant les moyens, on arrive au but que l' on poursuit ; se disait de la recherche d'une épouse. [2.415 #1633]

Ohabolana 26Kakazo tokana tsy ala; tondro tokana tsy mahazo hao. [1.147 #K9]

Ohabolana 27Keliray mahazo jiolahy, ka tano fa azoko, vonjeo aho fa lasany. [2.415 #712]
Keliray mahazo jiolahy : vonjeo aho fa azoko izy fa lasany aho. [2.558 #1608]
Keliray mahazo jiolahy : vonjeo aho, fa azoko izy ka lasany aho. [2.415 #712]
Kely ray nahazo jiolahy: "Tano fa azoko, vonjeo aho fa lasany". [2.165]
Keliray nahazo jiolahy : "Vonjeo aho, fa azoko izy, ka lasany aho". [2.653 #1254]
Dikanteny frantsayNain qui s' empare d' un brigand : au secours, s' écrit-t-il, car je l' ai saisi et il m' entraîne. [2.415 #712]
Un petit homme qui a attrapé un voleur (ou brigand): "Au secours, je le tiens, mais il m' emporte!". [2.165]
Fanazavana frantsayLes petits, exploités par les grands, peuvent les menacer et c' est tout ; se disait aussi de tous ceux qui étaient exploités sans pouvoir se défendre. [2.415 #712]

Ohabolana 28Keliray nahazo zava-tsoa ka ifandroritan' ny olona. [2.653 #1255, 2.558]

Ohabolana 29Lahiantitra kendam-bodiakoho : mahazo fanjakana vao mivadi-boamaso, tonga ny valim-pitia vao voan' ny totohondry any an-katony. [2.558 #1668]
Lahy antitra kendam-body akoho : mahazo fanjakana vao mivadi-boamaso ; tonga ny valim-pitia vao voa totohondry any an-katony. [2.653]

Ohabolana 30Lany fatotra amam-pondrana. [2.558 #117, 2.653 #1324]
Lany fatotra amam-pondrana vao nahazo olon-tiana. [2.415 #5274]
Tsy mety raha lany fatotra amam-pondrana. [2.165 #784]
Tsy mety raha lany fatotra amam-pondrana vao alavitin-kavana. [2.558 #4596]
Dikanteny frantsayIl m' a fallu dépenser jusqu' à la dernière corde et la dernière souche pour me faire de véritables amis. [2.415 #5274]
Il ne faut pas tout dépenser, jusqu' à ses dernières économies (ou réserves). [2.165]
Fanazavana frantsayParoles du roi Andrianampoinimerina à son fils. [2.415 #5274]

Ohabolana 31Lehibe nangataka : ny miloa-bava mora ihany, fa ny mamerin-tanana tsy mahazo no henatra. [2.653]
Lehibe no mangataka : ny miloa-bava mora ihany fa ny mamerin-tanana no tsy toha. [2.558]

Ohabolana 32Loka ampitika, ka izay mahavoa, mahazo. [2.415 #6186]
Dikanteny frantsayConcours de tir à la flèche : celui qui touche, gagne. [2.415 #6186]
Fanazavana frantsayLe plus habile l' emporte. [2.415 #6186]

Ohabolana 33Loka an' ongona ny teny, zaran' izay mahazo be. [2.415]
Dikanteny frantsayAffaires qui ressemblent au jeu des tas de terre : tant mieux pour celui qui gagnera. [2.415]
Fanazavana frantsayCe jeu consistait à cacher un caillou dans un des tas de terre et il fallait deviner lequel; ce proverbe se disait des affaires où il y a quelque chose de secret et qui reste caché jusqu' à ce que le hasard, la destinée ou les chefs, fassent la lumière. [2.415 #3260]

Ohabolana 34Mahazo patsa indray mahandro, ka manao tsy ho orin-daoka. [2.558 #1871, 2.653 #1414]
Raha mahazo patsa indray mahandro, aza manao tsy ho orin-daoka. [2.415 #4566]
Raha mahazo patsa indray mahandro, aza manao tsy ho orin-daoka intsony. [1.1]
Raha mahazo patsa indray mahandro hianao, aza manao tsy ho orin-daoka intsony. [2.165 #841]
Tsy mety raha mahazo patsa indray mahandro, ka manao tsy ho orin-daoka. [2.653 #3423]
Tsy mety raha mahazo patsa indray mahandro ka manao tsy ho orin-daoka intsony. [2.558 #4600]
Fanazavana malagasyNy fiainana dia fiezahana isan' andro tsy tapaka, ka raha mahita ny hohanina anio, tsy tokony hianina amin' izay. [1.1]
Dikanteny frantsayLorsque vous recevez des chevrettes pour un repas, n' allez pas croire que vous avez des mets pour toujours. [2.415 #4566]
Si vous avez assez de chevrettes pour un repas, ne croyez pas que par le fait vous ne manquerez plus jamais de viande. [2.165 #841]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des choses de peu de durée ; il servait aussi à se moquer de ceux qui se vantaient trop d'un petit profit. [2.415 #4566]

Ohabolana 35Mahazo voamena, manita-kitapo ; maty kirobo, mbola ho hendry; mahatonga masonkarena, miedinedina. [2.653 #1415]
Mahazo voamena, manita-kitapo, maty kirobo, mbola ho hendry, mahatonga ny masonkarena, miedinedina. [2.558 #126]

Ohabolana 36Manan-jara samy hazo ny ambiaty : nahazo to amin' Andriamanitra, ka nataon' ny olona famantaran-taona noho ny tenin' ny razana. [2.415 #3115, 2.653 #1510]
Dikanteny frantsayHeureux sort que celui des arbustes ambiaty : ils ont reçu de Dieu la vérité et le pouvoir d' inspirer confiance, et sur la parole des ancêtres, les hommes en font le signe auquel ils reconnaissent les saisons. [2.415 #3115]
Fanazavana frantsayLa floraison de l' arbuste ambiaty servait à déterminer la saison propre aux semailles de printemps. [2.415 #3115]

Ohabolana 37Manao fanahin-tsokina : raha mahazo zavatra dia mivonkina. [2.415 #2299]
Dikanteny frantsayL' avare fait comme le hérisson qui se referme lorsqu' il tient quelque chose. [2.415 #2299]
Fanazavana frantsayIl enfouit son argent. [2.415 #2299]

Ohabolana 38Mandray tsy mahazo menatry ny tanana, mitsaha-tsy voky menatry ny vava. [2.558]
Mandray tsy mahazo, menatry ny tanana; mitsako tsy voky, menatry ny vava. [2.415 #6451, 2.653 #1594]
Dikanteny frantsayCelui qui tend la main sans recevoir, est tout confus à cause de sa main ; celui qui mâche et n' est point rassasié, est tout confus à cause de sa bouche. [2.415 #6451]
Fanazavana frantsayLa honte vient à la suite d'un projet qui n' a pas réussi. [2.415 #6451]

Ohabolana 39Mandremby manan-tohotra : tsy mahazo ny an’ ala, omana ny an-tanàna. [1.147 #M70]

Ohabolana 40Mandry mpisikidy, matory mpialanana : manana ny marary tsy mahazo tory. [1.147 #M55]

Ohabolana 41Mangataka, mahazo ; nony angatahana, tsy azahoana. [2.415]
Mangata-mahazo ; angatahan-tsy ahazoana. [2.415]
Dikanteny frantsayQuand il demande, il obtient ; quand on lui demande, à lui, on n' obtient pas. [2.415 #5387]
Fanazavana frantsayC' est un égoïste. [2.415 #5387]

Ohabolana 42Maso sy sakay, ka tsy mahazo mifampikasika. [2.415 #6304]
Sakay sy maso, ka tsy mahazo mifampikasika. [2.558 #3818, 2.653]
Dikanteny frantsayLes yeux et le piment, ce sont deux choses qui ne doivent pas se toucher. [2.415 #6304]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ne peuvent pas s'entendre. [2.415 #6304]

Ohabolana 43Miandry mahazo ohatra ny vovo. [1.1]
Ny vovo no miandry mahazo : ao ny be siasia. [2.558 #3374]
Fanazavana malagasyEntina ilazana izay rehetra tsy mba manenjika nefa mahazo ihany. [1.1]

Ohabolana 44Miasa jamba rafozana : berim-po very foana. [2.653 #1733]
Miasa jamba rafozana; herim-po very foana. [2.165 #1841]
Miasa jamba rafozana, ka herim-po very foana. [2.415 #1450]
Miasa jamba rafozana ka herim-po very maina (tsy mahazo sitraka). [2.558 #2269]
Miasa tsy hitan-drafozana, ka herim-po very foana. [2.415 #1451]
Dikanteny frantsayC' est pour un gendre se dépenser en pure perte que de travailler en présence d'un beau-père ou d' une belle-mère aveugle. [2.415 #1450]
Labourer pour des beaux-parents aveugles, c' est de la peine perdue. [2.165]
Travailler sans être vu de son beau-père ou de sa belle-mère, c' est pour un gendre dépenser sa vaillance en pure perte. [2.415 #1451]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui se dépensaient inutilement. [2.415 #1450]
S' emploie fréquemment en parlant d' un travail, d' un effort, qui restent sans récompense. [2.165]

Ohabolana 45Miditra misosososo, lasa mirintondrintona, sahala amin' ny mpisambotra tsy nahazo ny nilainy. [2.558]

Ohabolana 46Mividy mahazo, mangataka omena, ka nony anontaniana hitokija! [2.558 #2522]
Mividy mahazo, mangataka omena : ka nony ierana hitokija. [2.415 #6513, 2.653 #1920]
Dikanteny frantsayQuand vous achetez, vous recevez ; quand vous demandez, on vous donne ; mais quand il s'agit d' un avis, vous trouvez bouche close. [2.415 #6513]
Fanazavana frantsayUn avis est plus difficile à donner. [2.415 #6513]

Ohabolana 47Mpanao soa am-po mahazo tombony : avo roa toko ny fiadanam-po. [2.558 #2580]

Ohabolana 48Mpanarivo roa ray : mitraka mahazo ny trafony, miondrika mahazo ny tratrany. [2.558 #2583]

Ohabolana 49Mpialin-drafia nahazo mpangalatra : vonona raha hamatorana. [1.147 #M141]
Mpialin-drafia nahazo mpangalatra: voñona hafatotra hamatorana. [2.165]
Mpivaro-drofia nahazo mpangalatra, ka vonona ny tady hamatorana. [2.558 #2637]
Mpivaro-drofia nahazo mpangalatra : vonona ny kofehy hamatorana. [2.415 #4307, 2.653 #1998]
Fanazavana malagasyMpaka rofia nahazo mpangalatra: vonona ny kofehy hamatorana. [2.165]
Dikanteny frantsayQuand un marchand de raphia arrête un voleur, il a le lien tout prêt pour le garrotter. [2.415 #4307]

Ohabolana 50Ny an-drano reny no mifananatra, ka ny kamboty no hendry aloha. [2.653, 2.415]
Ny an-drano reny no mifananatra, ka ny kamboty no mahazo anatra. [2.653]
Ny an-drano reny no mifananatra, ka ny kamboty no makazo anatra. [2.415]
Ny an-trano reny no mifananatra, ka ny kamboty no mandatsaka am-po. [2.558 #2897]
Dikanteny frantsayCe sont les enfants ayant leur mère au foyer qui se gourmandent réciproquement, et c' est l' orphelin qui en profite et est déjà sage. [2.415 #1038]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait le soin que prenaient les orphelins pour se ménager les bonnes grâces. [2.415 #1038]

Ohabolana 51Ny kary aza mifona amin' Andriampatsa mahazo, ka indrindra fa ny havana. [2.415 #1119, 2.653]
Ny kary aza mifona amin' Andriampatsa, mahazo ; ka mainka ny olombelona. [2.415 #662]
Ny kary aza mitsaoka amin' Andriampatsa mahazo, ka indrindra fa ny havana. [2.165 #180]
Dikanteny frantsayMême un chat sauvage demandant (des poissons) à "Andriampatsa" obtient (quelque chose), et à plus forte raison un parent. [2.165]
Un chat sauvage lorsqu' il supplie Andriampatsa, obtient son pardon ; plus forte raison les hommes doivent-ils être pardonnés. [2.415 #662]
Un chat sauvage supplie Andriampatsa et obtient son pardon ; à plus forte raison, des parents qui se repentent et demandent pardon doivent-ils être épargnés. [2.415 #1119]
Fanazavana frantsayAllusion à la légende d' un chat sauvage poursuivi et qui se réfugie dans la maison d' Andriampatsa ; celui-ci touché des supplications du chat, lui sauve la vie. [2.415 #1119]
Paroles proverbiales empruntées à une légende et qu' on disait pour apaiser le souverain ou toute autre personne. [2.415 #662]

Ohabolana 52Ny kibo no be eritreri-dratsy, ka ny vava no mahazo loza. [2.165 #121, 2.558 #3047, 2.653 #2282]
Dikanteny frantsayC' est du cœur que viennent les mauvaises pensées, mais c' est la bouche qui reçoit les reproches. [2.165]

Ohabolana 53Ny lahy mamindra intelo ka mahazo hevitra; ny vavy miondrika inefatra vao mahazo ny azy. [2.165]
Ny lehilahy, raha mandingana intelo, mahazo hevitra ; ny vehivavy, raha miondrika inefatra, mahazo saina. [2.415 #1878, 2.974]
Ny lehilahy raha mandingana intelo mahazo hevitra, ny vehivavy raha miondrika in' efatra mahita saina. [2.558]
Ny lehilahy, raha mandingana intelo, mahazo hevitra ; ny vehivavy, raha miondrika inefatra, maka saina. [2.415 #1678]
Dikanteny frantsayAu mari, il suffit de faire trois pas pour trouver son idée; mais il faut que la femme se penche quatre fois pour trouver la sienne. [2.165]
Il suffit à l'homme de faire trois pas pour trouver la décision à prendre ; la femme doit s' incliner profondément jusqu' à quatre fois avant de savoir que faire. [2.415 #1678]
Que l’homme fasse trois pas, et il mûrira son idée ; que la femme s’incline quatre fois, et elle aura la lumière. [2.974 #327]
Fanazavana frantsayDrôle de façon d'exprimer la supériorité intellectuelle du sexe fort. [2.165]
L' homme l' emporte sur la femme dans l' art de discuter et de raisonner. [2.415 #1678]

Ohabolana 54Ny maso no tia jerijery, ka ny fo no mahazo raki-dratsy. [2.974 #293, 2.653]
Dikanteny frantsayC’est l’œil qui se mêle de tout regarder, et c’est le cœur qui se charge de trésors dangereux. [2.974 #293]

Ohabolana 55Ny mpanjatobe roa ray : anatiny mahazo ny trafony, ivelany milanja ny tratrany. [2.558 #3158]
Ny mpanjatobe tsara ray roa, ka anatiny mahazo ny trafony, any ivelany milanja ny tratrany. [2.653 #2354]
Ny mpanjatobe tsara ray roa, ka anatiny mahazo trafony, any ivelany milanja ny tratrany. [2.415 #2228]
Dikanteny frantsayLes richards ont deux prérogatives : chez eux ils ont la bosse du boeuf, dehors ils emportent la poitrine. [2.415]

Ohabolana 56Ny saina toy ny farango, raha tsotra loatra tsy mahazo, raha melo-doatra mipaoka ny tokony tsy hopaohina. [2.558 #3234]
Ny saina toy ny havitra: koa raha tsotra loatra, tsy mitondra; ary raha melo-doatra, mipaoka izay tsy hopaohina. [2.165 #2176]
Dikanteny frantsayL' esprit (ou l' intelligence) est comme une broche: s' il est trop simple (litt. droit), il n' attrape rien; et s' il est trop recourbé, il emporte (Litt. rafle) ce qui ne devrait pas être emporté. [2.165]

Ohabolana 57Ny toko no tapaka ka ny sampanan-dalana no mahazo loza. [2.165 #2197, 2.558]
Ny toko no tapaka, ka ny sampanan-dalana no manana adidy. [1.1 #22, 2.653 #2507]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona manome loza ny hafa, nefa ny nataony ihany no nahavoa azy. [1.1 #22]
Dikanteny frantsayLe trépied est cassé, et c' est sur le sentier que tombent les reproches. [2.165]
Fanazavana frantsayQuand une des trois pierres du foyer est cassée, c' est à l'entrée d' un sentier qu' on jette les morceaux, ce qui fait crier les passants, car le sentier est obstrué. [2.165]

Ohabolana 58Nitondra fitia ila-hoho, ka nahazo fitia tsy omby horona. [2.558 #2794]

Ohabolana 59Nitsapa sokin-tsy nahazo ka tsy navelan' Andriamanitra hihinam-boalavo. [2.558 #2799]
Nitsapa sokin-tsy nahazo, tsy avelan’ Andriamanitra hihinam-boalavo. [2.415 #48, 2.653 #2110]
Dikanteny frantsayChasser des hérissons sans rien prendre, c' est que Dieu ne veut pas qu' on mange des rats. [2.415 #48]
Fanazavana frantsaySe disait en guise de consolation lorsqu' on manquait son coup ; les Malgaches croyaient que le hérisson est un rat transformé. [2.415 #48]

Ohabolana 60Ny tsy mena-manihika, mahazo. [2.415 #3735]
Dikanteny frantsayCeux qui n' ont pas honte de pêcher au panier prennent du poisson. [2.415 #3735]
Fanazavana frantsayLes audacieux et les travailleurs arrivent à leurs fins. [2.415 #3735]

Ohabolana 61Ny voalavo no mahazo homana entana, ny jiro no maty takariva. [2.415 #4312, 2.653 #2483]
Dikanteny frantsaySi les rats peuvent ronger les paquets, c' est que la chandelle est éteinte dès la tombée de la nuit. [2.415 #4312]
Fanazavana frantsayIl faut prendre ses précautions contre les voleurs. [2.415 #4312]

Ohabolana 62Ombilahy miady amin-dreniomby : mandresy tsy mahazo akora, raha resy afa-baraka. [2.558 #3412]

Ohabolana 63Papango nahazo hoditsokatra: nahazo, fa tsy nahazohazo loatra. [2.653]

Ohabolana 64Papango nahazo hodi-tsokatra : nahazo, fa tsy nahazo loatra. [2.415 #4314]
Papango nifaoka hodi-tsokatra: nahazo ihany, fa akorany. [2.165 #969]
Papango nifaoka hodi-tsokatra, nahazo ihany fa toa akorany. [2.558 #3481]
Dikanteny frantsayOiseau de proie papangue qui a enlevé une écaille de tortue : il a bien pris quelque chose, mais cela ne lui va pas beaucoup. [2.415 #4314]
Un milan qui se jette sur la carapace d' une tortue: il a attrapé quelque chose, mais ce n' était que de l' écaille. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des voleurs déçus. [2.415 #4314]

Ohabolana 65Papango nahazo sokatra : ny remby ka azo fa ny fihinana anazy tsy hita. [1.147 #P2]

Ohabolana 66Rafotsibe manara-moron-drano ka tsy mahazo, dia miroboka ka maty nandimby ananana. [2.415 #1900]
Dikanteny frantsayVieille qui suit le bord de l' eau pour pêcher ; ne prenant rien, elle se met à l' eau pour poursuivre les poissons, elle se noie et devient la proie de ceux qu' elle voulait manger. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des plaideurs qui perdaient leurs biens dans les procès où ils voulaient prendre le bien des autres. [2.415 #1900]

Ohabolana 67Rafotsibe nanihika an-tatatra : atao ambany lomotra no azo, antenantenany, tsy misy hihodinana, atao ambony tsy mahazo. [2.558 #228]
Rafotsibe nanihika an-tatatra; atao ambany, lomotra no azo; antenantenany, tsy misy hihodinana; atao ambony, tsy misy azo. [2.415 #1915, 2.653 #2617]
Dikanteny frantsayVieille qui pêche au panier dans un petit canal de rizière : si elle met le panier en bas, elle prend des algues ; si elle le met au milieu, elle n' a pas la place de le retourner ; si elle le met en haut, elle ne prend rien. [2.415 #1915]
Fanazavana frantsaySe disait de l' insuccès. [2.415 #1915]

Ohabolana 68Raha an-tsingoloka no hatao dia ny vorombazaha no hahazo be. [2.558 #231]
Raha antsongoloka no atao, ny vorombazaha no hahazo aloha. [2.415 #5032, 2.653 #2639]
Raha ny an-tsingoloka no ahazoana, ny vorombazaha no mahazo aloha. [2.165 #2298]
Dikanteny frantsaySi on use de perfidie, comme ceux qui mettent la tête en bas, pour prendre les biens d' autrui, ce sont les canards qui prendront les premiers, car ils mettent la tête en bas pour chercher leur nourriture. [2.415 #5032]
Fanazavana frantsaySe disait par moquerie de ceux qui cherchaient une occasion pour voler. [2.415]

Ohabolana 69Raha indray mandeha no misambo-bary ka tsy mahazo, aza mandoro ny fatambary. [2.165 #966]
Raha indray mandeha no misambo-bary tsy mahazo, aza dorana ny fatambary. [2.558 #230]
Dikanteny frantsayPour une fois que vous désirez emprunter du riz et qu' on ne vous en donne pas, n' allez pas brûler la petite corbeille. [2.165]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas se décourager trop vite! [2.165]

Ohabolana 70Raha ny manan-dray no anarina, dia ny kamboty no mahazo aloha. [2.415 #1040, 2.165]
Raha ny manan-dray no tenenina (anarina) ny kamboty no nahazo aloha. [2.558 #3637]
Dikanteny frantsaySi l' on fait des réprimandes à ceux qui ont un père, ce sont les orphelins qui les reçoivent les premiers. [2.165]
Si on fait des reproches aux enfants qui ont un père, les orphelins les reçoivent les premiers. [2.415 #1040]

Ohabolana 71Ranomason-Janahary ny harena : zay ilatsahany mahazo anazy. [1.147 #R37]

Ohabolana 72Remby tsy azo an’ ala, vatam-be tsy nahazo an-tanàna. [1.147 #R45]

Ohabolana 73Rendrika vao nahazo amalona. [2.558 #3743]

Ohabolana 74Renitsimandao no nahazo zaza, ka Renikotobobo no miongobolo. [2.415 #1789, 2.558 #3754, 2.653 #2791]
Dikanteny frantsayC' est Renitsimandao qui a eu un enfant, et c' est Renikotobobo qui s' arrache les cheveux. [2.415 #1789]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui s' affligent du bonheur des autres. [2.415 #1789]

Ohabolana 75Solanga mahazo, joko mahavoa. [2.415 #6005, 2.558 #3939, 2.165, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza zavatra na toe-javatra roa samy ahombiazana. [1.1]
Dikanteny frantsayDirigées en haut, les comes attrapent ; dirigées en bas, elles frappent. [2.415 #6005]
Les cornes dirigées en haut attrapent, celles qui sont dirigées en bas frappent. [2.165]

Ohabolana 76Tafik' i Brady : avela andrao mahazo babo ny vahoaka, ampan-dehanina andrao maty. [2.415 #455]
Tari-tafik' i Brady : handroso, ndrao matin' ny azy ; tsy handroso, ndrao mahazo babo. [2.415]
Dikanteny frantsayBrady conduisant son armée : s' il avance, peut-être que ce sera la mort ; s' il n' avance pas, peut-être qu'il perd l' occasion de faire du butin. [2.415 #458]
L' armée de Brady : on ignore si elle fera du butin ou si elle trouvera la mort. [2.415 #455]
Fanazavana frantsayCette armée n' a pas encore fait ses preuves : sous Radama I le sergent anglais Brady organisa l' armée ; ce proverbe se disait en général de ceux qui hésitent, faute de courage. [2.415 #455]

Ohabolana 77Takatra nahazo nofon-kena, ka ny rahalahy ihany no mody fahavalo. [2.415 #5410, 2.558 #4005, 2.653]
Dikanteny frantsayOiseau takatra qui tient un morceau de viande : c' est un frère qui devient un ennemi. [2.415 #5410]
Fanazavana frantsaySe disait de deux parents ou amis qui se brouillent pour une question d' intérêt. [2.415 #5410]

Ohabolana 78Taky trosa amin' andriana : mahazo, tratra antitra, tompoko, tsy mahazo tratra antitra, tompoko. [2.558]
Toy ny taky trosa amin' andriana : mahazo, "trarantitra tompoko " ; tsy mahazo, "trarantitra tompoko " . [2.415 #4454, 2.653 #3228]
Dikanteny frantsayC' est comme la réclamation d' une dette à un noble : si on obtient, on dit puissiez-vous atteindre une longue vieillesse ; si on n' obtient pas, on dit puissiez-vous atteindre une longue vieillesse. [2.415 #4454]
Fanazavana frantsayFormule par laquelle on saluait les nobles. [2.415 #4454]

Ohabolana 79Tanosy nita rano, ka rendrika vao nahazo amalona. [2.558 #4073]
Tanosy nita rano : rendrika vao mahazo amalona. [2.653 #3025, 2.974 #98]
Dikanteny frantsayUn Antanosy qui traverse une rivière doit plonger dans l’eau avant d’attraper une anguille. [2.974 #98]

Ohabolana 80Tao ny vaha-loha, fa ny aretina no tsy mamela mahazo. [2.558 #4115]

Ohabolana 81Teny nahoin' ny razana ka tsy mahazo miova. [2.415 #341]
Dikanteny frantsayParoles prononcées par les ancêtres : elles ne peuvent pas changer. [2.415 #341]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait le respect des Malgaches pour leurs ancêtres et les traditions des anciens. [2.415 #341]

Ohabolana 82Tintely sabadiana : tsy mahazo an’ ala, omana ny an-tanàna. [1.147 #T72]

Ohabolana 83Toy ny fotsimbary mahazo am-po ny vilany. [2.165 #2316, 2.653 #3193]

Ohabolana 84Toy ny kamboty mivozihi-kibo, ka nahazo ny havokisana. [2.165 #1905]
Toy ny kamboty mivozihi-kibo, ka nomen' Andriamanitra ny fahavokisana. [2.558 #4294]
Toy ny kamboty mivozihi-kibo, nomen' Andriamanitra ny havokisana. [2.415 #57, 2.653 #3204]
Dikanteny frantsayL' orphelin qui a trouvé de quoi remplir son estomac : c' est Dieu qui lui a donné de quoi être rassasié. [2.415 #57]
Pareil à l' orphelin qui a un énorme estomac, il est déjà plus que rassasié. [2.165]
Fanazavana frantsayCertains enfants malgaches ont l'estomac fortement dilaté, et ce fait provient non de suralimentation, mais de maladie. [2.165]
Proverbe analogue au français : aux petits des oiseaux, Dieu donne la pâture. [2.415 #57]

Ohabolana 85Toy ny tandroky ny haolo: kirongo mahazo; baka mahavoa. [2.653, 2.165]
Toy ny tandroky ny haolo : Kirongo mahazo sady tsy azo idirana, baka mahavoa sady mahay manohana. [2.558 #4332]
Dikanteny frantsayComme les cornes des bœufs sauvages: celles qui sont rentrantes sont solides, et celles qui sont divergentes frappent bien. [2.165]
Fanazavana frantsayLes unes et les autres ont leurs avantages. [2.165]

Ohabolana 86Toy ny tongotra mby an-dakana, ka tsy azo averina. [2.653 #3241, 2.974 #235]
Toy ny tongotra mby an-dakana, ka tsy azo averina intsony. [2.558 #4330]
Tomboke avy an-daka tsy mimpoly an-tete koa. [1.68]
Tomboke fa an-daka tsy mimpoly koa. [1.68]
Tongotra mby an-dakana itý. [1.1]
Tongotra mby an-dakana, ka tsy mahazo mifody intsony. [2.165 #731]
Tongotra mby an-dakana ka tsy miverina intsony. [1.1]
Tongotra mby an-dakana, tsy azo averina intsony. [2.415 #3309]
Tongotr' omby an-dakana, ka tsy mimpody intsony. [2.415 #3309]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona efa eo am-pivononana handeha ka saro-miverina. [1.1]
Zavatra efa notinapaka ary efa vita daholo ny fiomanana ny amin' izany ka tsy azo ahemotra intsony. [1.1]
Dikanteny anglisyYour feet are already in the canoe. [1.7]
Fanazavana anglisyYou are on your way now. [1.7]
Dikanteny frantsayComme le pied déjà posé dans la pirogue : plus moyen de reculer. [2.974 #235]
Pieds dans la pirogue ne retournent plus au village. [1.68]
Une fois que le pied est dans la barque, on ne peut pas revenir en arrière. [2.415 #3309]
Une fois que le pied est dans la pirogue, on ne revient plus en arrière. [1.68]
Une fois qu' on a les pieds dans le canot, on ne peut plus revenir en arrière. [2.165]
Vous avez les pieds dans la pirogue. [1.8]
Fanazavana frantsayIl faut finir une affaire commencée et on ne revient pas sur me affaire conclue. [2.415 #3309]
Proverbe très employé pour marquer la persévérance ou la ténacité; correspond à: quand le vin est tiré, il faut le boire. [2.165]
Vous voilà bien parti, vous ne pouvez plus reculer. [1.8]

Ohabolana 87Tondro iray tsy mahazo hao, hazo tokana tsy mba ala. [2.415 #5232]
Tondro tokana tsy mahazo hao. [2.165 #238, 2.558 #4182, 2.653 #3124]
Tonjo raike tsy mahazo hao. [1.68]
Dikanteny frantsayUn doigt ne suffit pas pour saisir un poux, un seul arbre ne constitue pas une forêt. [2.415 #5232]
Un seul doigt n'attrape pas de poux. [1.68]
Un seul doigt ne peut attraper un pou. [2.165]
Fanazavana frantsayIl est nécessaire de s' unir et de s' entendre. Le roi Andrianampoinimerina appliquait ce proberbe à l' union du souverain et du peuple. [2.415 #5232]
L' union fait la force. [2.165]

Ohabolana 88Tsy afa-bintana no tsy mba mahazo, fa malahelo. [2.415 #119]
Dikanteny frantsayIl n' a donc pas chassé le mauvais sort, qu' il n' acquiert rien et reste misérable. [2.415 #119]

Ohabolana 89Tsy fidiny ny mahazo ny njola ka hangarika olon-tsy miady. [2.558]
Tsy fidiny omen’ ny njola, ka hangarika olon-tsy miady. [2.653 #3344]

Ohabolana 90Tsimadilo manao ratsy an-trano : ny iray no manao ka ny betsaka no voasoketa. [2.558 #4433]
Tsimadilo manao ratsy an-trano: ny iray no manao, ka ny maro no mahazo loza. [2.165 #1178]
Tsimadilo manao ratsy an-trano : ny iray no manao, ka ny maro no mahazo loza. [2.415 #3074]
Dikanteny frantsayUn ouistiti salit sa maison : c' est lui seul qui l' a fait mais tous souffrent de la mauvaise odeur. [2.415 #3074]
Fanazavana frantsayUn Tsimadilo qui salit la maison: c' est le fait d' un seul, mais plusieurs en sont blâmés (à cause de la mauvaise odeur). [2.165]

Ohabolana 91Tsy mety raha hanao sokina mahazo valala : raha mahazo dia mivonkina. [2.558]
Tsy mety raha manao sokina nahazo valala : raha mahazo, dia mivonkina. [2.653]

Ohabolana 92Tsy mety raha hitarika amboa mihazo ity, fa nony mitondra hena nivily lalana. [2.558]
Tsy mety raha mitarika amboa ; mahazo ity ; fa nony mitondra hena, mivily lalana. [2.653]
Tsy mety raha mitarika amboa : mandalo tanàna, fa nony mitondra hena mivily lalana. [2.558]

Ohabolana 93Tsy mety raha ny mahazo andevo milefa indray no mandoa vola folo. [2.415 #597, 2.558 #4661, 2.653 #3477]
Dikanteny frantsayIl ne convient pas que celui qui rattrape un esclave déserteur, paie deux piastres et demie. [2.415 #597]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas être puni d'une bonne action. [2.415 #597]

Ohabolana 94Tsintsina mitondra sompanga: ny taona dia zina, fa ny kibo hasiana no tsy misy. [2.653 #3320]
Tsintsina mitondra sompanga : ny taona dia zina fa tsy omby ny kibo. [2.558 #4450]
Tsintsina mitondra sompanga : tongan' ny aina, fa tsy omby ny vava. [2.558 #4451]
Tsintsina nahazo sompanga: nahazo lehibe, fa tsy omby ny kibo. [2.415 #5880, 2.653 #3321]
Tsintsina nitondra sompanga : ny taona dia zina, fa ny kibo hasiana no tsy misy. [2.415 #2410]
Tsintsina nitondra sompanga : tongan' ny aina, fa tsy omby vava. [2.415 #5880, 2.653]
Tsintsina nitondra sompanga: tongan' ny ainy, fa tsy omby ny vavany. [2.165]
Dikanteny frantsayPetit oiseau qui porte de grosses sauterelles : c' est un temps d' abondance, mais il n' a pas de ventre pour les mettre. [2.415 #2410]
Petit oiseau tsintsina qui a pris une grosse sauterelle sompanga il a pris une grosse proie, mais son ventre ne peut pas la contenir. [2.415 #5880]
Un "tsintsina" (petit oiseau) portant une "sompanga" (grosse sauterelle): il a été assez fort pour l' apporter, mais elle est trop grosse pour son bec. [2.165]
Fanazavana frantsayAvoir des yeux plus gros que le ventre. [2.165]
Les yeux plus gros que le ventre. [2.415 #5880]

Ohabolana 95Tsoka anatin’ ny taolana: izay manontona no mahazo ny tsirony. [2.653 #3329, 2.974 #396]
Tsoka anatin' ny taolana, ka izay manontona no mahazo azy. [2.558 #4469]
Dikanteny frantsayMoelle à l’intérieur de l’os : il faut frapper et secouer pour pouvoir en goûter à l’aise. [2.974 #396]

Ohabolana 96Vinanto nahazo rafoza. [1.68]
Dikanteny frantsayUn gendre qui a couché avec sa belle-mère. [1.68]

Ohabolana 97Vitsika nahazo valala: tonga ny entana, fa ny vava no tsy omby. [2.165 #637]
Vitsika nahazo valala : zakan' ny aina fa tsy omby ny vava. [2.558 #4957]
Dikanteny frantsayDes fourmis qui ont pris une sauterelle; le butin est arrivé, mais la bouche est trop petite (pour le manger). [2.165]

Ohabolana 98Voalavolahy mikiky vy : tsy nahazo na hatao ody lolo aza. [2.415 #4332, 2.558 #4967, 2.653 #3699]
Dikanteny frantsayRat qui ronge du fer : il n' en a rien pris, pas même un petit déjeuner, pas même de quoi calmer les maux d' entrailles. [2.415 #4332]
Fanazavana frantsaySe disait de l'insuccès dans une entreprise. [2.415 #4332]

Fizahan-teny