Fizahan-teny

Ohabolana : maina

Ohabolana 1Adrisa tsy ampoky ny ahitra angaha aho no hifiaka izay antsoro maina. [2.558]
Ataonao ho valala tsy ampoka ny ahitra ve aho, ka hifiaka ny antsoro maina ? [2.653 #300, 2.415]
Ataonao ho valala tsy ampoka ny ahitra ve aho, ka hihinana ny ahi-tsorohitra ? [2.653 #300, 2.415]
Ataonao ho valala tsy ampoky ny ahitra va aho ka hifiaka ny antsoro maina? [2.165 #2284]
Dikanteny frantsayMe prenez-vous pour une sauterelle non rassasiée d' herbe, et qui va manger l' herbe des alouettes ou mâcher de l'herbe antsoro sèche ? [2.415]
Fanazavana frantsayMe prenez-vous pour un affamé ? [2.415]

Ohabolana 2Aleo kely fanahy sitrak' olona, toy izay be fanahy maty foana. [2.165 #1624]
Aleo kely fanahy sitrak' olona, toy izay be fanahy maty maina. [2.558 #114]
Tsara ny kely fanahy sitrak’ olona, fa ratsy ny be fanahy maty foana. [2.558 #4407, 2.653 #3285]
Dikanteny frantsayMieux vaut n' être pas trop malin mais aimé, que d' avoir trop d' esprit et en souffrir. [2.165]

Ohabolana 3Anaovana aro riaka raha maina andro, hialofana raha fahavaratra. [2.558 #204]
Anaovana aro riaka raha main’ andro: ny tahotry ny ho lena fahavaratra. [2.653 #164]
Ny anaovako aro riaka raha main' andro, ialofako raha fahavaratra. [2.558 #185]
Ny anaovana aro riaka main' andro, matahotra ny ho lena raha fahavaratra. [2.653 #2152, 2.974 #224]
Ny anaovana aro riaka raha maina andro, tahotra ny ho lena raha fahavaratra. [1.1]
Ny anaovana aro-riaka raha main' andro, matahotra ny ho lena raha fahavaratra. [2.165 #1267]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fahamalinana sy fitsiniovana ny ho avy. [1.1]
Dikanteny frantsayC’est pendant le beau temps qu’on se prémunit contre les ondées de l’orage. [2.974 #224]
Si l' on construit des digues pendant la saison sèche, c' est parce qu' on craint l' eau qui viendra en été. [2.165]
Fanazavana frantsaySe dit de toute précaution ou mesure qu' on prend en vue de l' avenir. [2.165]

Ohabolana 4Ataovy mifikitra amim-bahy lena, fa tsy amim-bahy maina. [2.415 #828]
Tsy mifikitra amim-bahy maina, fa mifikitra amim-bahy lena. [2.415 #828, 1.1]
Fanazavana malagasyMiantehitra na miankina amin' ny olona azo antoka. [1.1]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas s' appuyer sur une liane sèche, mais sur une liane verte. [2.415 #828]
Fanazavana frantsayIl faut chercher des appuis solides. [2.415 #828]

Ohabolana 5Aza atao hazo lazoin’ ny varatra: malazo mbamin-draviny, maina mbamy ny vatany, ary fohatra mbamy ny fakany. [2.653 #349]
Aza atao hazo lazoin' ny varatra : malazo mbamin-draviny, maina mbamin' ny vatany, ary fohatra mbamin' ny fakany. [2.415 #2586]
Aza atao hazo lazoin' ny varatra : malazo mbamin' ny raviny, maina mbamin' ny vatany, ary fohatra mbamin' ny fakany. [2.558 #400]
Dikanteny frantsayQu'on ne le traite pas comme l' arbre flétri par la foudre : les feuilles sont fanées, le tronc desséché, les racines abîmées. [2.415 #2586]
Fanazavana frantsayIl faut traiter les gens avec ménagements. [2.415 #2586]

Ohabolana 6Aza homa-maina, toy ny tsofaben' Andohalo. [2.165 #590]
Homa-maina toy ny tsofaben' Andohalo. [2.558 #1369, 2.653 #1095]
Mitsofa maina hoatry ny tsofaben' Andohalo. [2.415 #5456]
Mitsofa maina ohatra ny tsofaben' Andohalo. [1.3, 1.1]
Tsy mety raha homa-maina, toy ny tsofaben’ Ambodinandohalo. [2.653 #3416]
Tsy mety raha homa-maina toy ny tsofaben' Andohalo. [2.558 #4591]
Fanazavana malagasyMihinana ny tsy nisasarana. [1.1]
Dikanteny frantsayManger ce qui n' a rien coûté comme la grande scie d' Andohalo. [2.415 #5456, 1.3]
Ne travaillez pas pour rien comme la grande scie d' Andohalo. [2.165]
Fanazavana frantsayAndohalo est le nom d' une des places de Tananarive où travaillaient autrefois des scieurs de long. [2.165]
Il s' agit de la scie construite par Laborde. Ce proverbe se disait des enfants prodigues dissipant les biens de leurs parents. [2.415 #5456]

Ohabolana 7Aza ilazana ny mahalam-be fototra aho, fandrao miava tany maina. [2.558 #452]
Aza ilazanao ny mahalam-be fototra aho, fandrao miava tany maina. [2.165 #520]
Dikanteny frantsayN' allez pas dire (au propriétaire de la rizière) que le riz est clairsemé mais très tallé, car il vous fera sarcler la terre sèche. [2.165]

Ohabolana 8Aza manan-tahotra, fa tsy mihazom-bahy maina, fa mihazom-bahy lena. [2.415 #805, 2.653 #412]
Aza matahotra fa manara-bahy lena fa tsy manara-bahy maina. [2.558 #703]
Dikanteny frantsayN' ayez pas peur, la liane à laquelle vous vous tenez n' est pas une liane sèche ; c' est une liane verte et solide. [2.415 #805]
Fanazavana frantsayParoles dites par les protecteurs pour assurer qu'ils sont un appui solide. [2.415 #805]

Ohabolana 9Aza manary tena homan-katsa-maina, nefa tsy vazana tsinona. [2.415 #6272, 2.653 #560]
Aza manary tena : tsy am-bazana ka tia katsa-maina. [2.558 #650]
Aza manary tena: tsy vazan-tsinona, ka homan-katsa-maina! [2.165 #933]
Dikanteny frantsayNe vous exposez pas en mangeant des grains de maïs secs, lorsque vous n' avez pas de dents. [2.415 #6272]
Ne vous faites pas du mal à vous-même: n' ayant pas de molaires, comment voudriez-vous manger du maïs sec et dur! [2.165]
Fanazavana frantsayNe vous lancez pas dans une affaire que vous serez incapable de mener à bien. [2.415 #6272]

Ohabolana 10Lany foana hoatry ny volan' Inambina. [2.415 #2374]
Lany foana, ohatra ny volany Nambina. [2.653]
Lany foana tahaka ny volan' i Nambina. [2.558 #1735]
Lany maina toy ny koban' Inambina. [2.415 #2379]
Dikanteny frantsayDépensé sans profit comme l' argent de Nambina, célèbre pour ses opérations peu fructueuses. [2.415 #2374]
Dépensé sans profit comme les pains de Nambina. [2.415 #2379]
Fanazavana frantsayLa légende raconte que Nambina vendant ses pains trop chers, personne n' en achetait, et alors il les donnait pour rien parce qu' ils seraient devenus rances. [2.415 #2379]

Ohabolana 11Lany maina hoatry ny bala atifi-potaka. [2.415 #2377]
Dikanteny frantsayL' argent dépensé en pure perte c' est comme les balles qu' on tirerait sur de la boue. [2.415 #2377]

Ohabolana 12Lany maina hoatry ny goavin' Ilaihavana. [2.415 #2378]
Lany maina ohatra ny goavin' Ilaihavana. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayDépensé en pure perte et par trop de bonté comme les goyaves d' Ilaihavana qu' il donnait à tous ceux qui lui en demandaient. [2.415 #2378]
Fanazavana frantsayIlaihavana, l' ami de tout le monde, était un bonasse. [2.415 #2378]

Ohabolana 13Lany maina ohatra ny sakafon-doholona. [2.165]
Lany maina toy ny sakafon-doholona. [2.415 #714, 2.558 #1741, 2.653 #1332]
Dikanteny frantsayDépensé en pure perte comme le repas offert aux chefs du village. [2.415 #714]
Obtenu gratis, comme le repas d' un notable. Les familiers ont mangé à sa table sans rien payer. [2.165]
Fanazavana frantsayLes chefs de village prennent les cadeaux et ne font rien pour l'affaire qu'on leur a recommandée ; on appliquait ce proverbe à tous ceux qui avaient reçu de l' argent pour un travail et ne le faisaient pas. [2.415 #714]

Ohabolana 14Lany maina ohatra ny sakafon-dRandrahona. [2.558]
Lany maina toy ny laokan-Radrahona. [2.415 #3925, 2.653 #1330]
Dikanteny frantsayMangé sans être accompagné de riz comme les mets de Radrahona. [2.415 #3925]
Fanazavana frantsaySe disait des gloutons qui sont trop pressés de manger. [2.415 #3925]

Ohabolana 15Lany maina ohatra ny sakafon' ilay kamo. [2.558]
Lany maina, tahaka ny sakafon’ ilay kamo. [2.653 #1329]
Lany maina, tahaky ny sakafon' ilay kamo. [2.415 #3924]
Dikanteny frantsayDépensé inutilement comme la nourriture du paresseux. [2.415 #3924]

Ohabolana 16Lany maina toy ny omby nanirinana. [2.415 #2380, 2.558 #1742, 2.653 #1331]
Dikanteny frantsayDépensé en pure perte comme le boeuf des funérailles, dépensé pour celui à qui on a fermé les yeux. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des dépenses exagérées, par allusion aux dépenses des funérailles où l' on tuait beaucoup de boeufs. [2.415]

Ohabolana 17Maina tsy azo diasana, hoatry ny fia-parin' andevolahy. [2.415 #560]
Maina tsy azo diasana, ohatra ny fia-parin’ an-devolahy. [2.653, 2.165]
Maina tsy azo diasana, toy ny fia-parin' ankizilahy. [2.558 #1895]
Dikanteny frantsayC' est une chose complètement sucée et desséchée sans qu' un autre puisse y revenir, comme la canne à sucre sucée par un esclave. [2.415 #560]
Trop sec pour qu' on puisse encore y sucer, comme un morceau de canne à sucre sucé par un esclave. [2.165]
Fanazavana frantsayOu bien il avait de fortes dents, ou bien il était à moitié affamé. [2.165]
Se disait des choses dont on avait épuisé toutes les ressources. [2.415 #560]

Ohabolana 18Malahelo tsy ananan' olom-bola, ka tsy azo amidy maina. [2.558]
Malahelo tsy ananan’ olon-trosa, ka tsy azo amidy maina. [2.653 #1453]

Ohabolana 19Mamaky vilany an-tsena : manalady, mandoa vola kely ihany ; miezaka maina, afaka ihany. [2.415 #4389, 2.653]
Mamaky vilany an-tsena : manalady, mandoa vola kely, miezaka amin' izao afaka ihany. [2.558 #1940]
Dikanteny frantsayQuand on casse des pots au marché, si on s' excuse, on paie tout de même une petite somme ; mais si on s' en va en toute hâte, on est quitte. [2.415 #4389]
Fanazavana frantsayLa ruse l' emporte sur la loyauté. [2.415 #4389]

Ohabolana 20Mandany ny azo maina ohatra ny mpandova be sitrapo. [2.558]

Ohabolana 21Manenji-balala maina andro, ka raha tsy azoko anio, azoko ampitso. [2.415]
Manenji-balala main-andro, ka raha tsy azoko anio, azoko ampitso. [2.653 #1608]
Manenji-balala main' andro, ka raha tsy azoko anio, azoko rahampitso. [2.558 #2096]
Misambo-balala maina andro, ka raha tsy azoko anio, azoko ampitso. [2.415]
Dikanteny frantsayPoursuite de sauterelles par un jour de clair soleil : si je ne les prends pas aujourd' hui, je les prendrai bien demain. [2.415 #5858]
Fanazavana frantsayPar un temps sec, les sauterelles volent bien ; on espère que la pluie viendra et que la prise sera plus facile, car les sauterelles auront les ailes mouillées. Il ne faut pas se décourager au premier insuccès. [2.415 #5858]

Ohabolana 22Miala maina toy ny avy nandevina alika. [2.558 #2245]
Miala maina toy ny mandevina amboa. [2.415]
Miala maina toy ny mpandevim-boka. [2.415]
Dikanteny frantsayS' en retourner les mains vides comme on était venu, à la façon de ceux qui ont enterré un lépreux ou un chien. [2.415 #2013]
Fanazavana frantsayAllusion à ce qu' il n'y avait pas de distribution à ces sortes de funérailles ; on appliquait ce proverbe à ceux qui partaient sans avoir reçu de présents. [2.415 #2013]

Ohabolana 23Miasa jamba rafozana : berim-po very foana. [2.653 #1733]
Miasa jamba rafozana; herim-po very foana. [2.165 #1841]
Miasa jamba rafozana, ka herim-po very foana. [2.415 #1450]
Miasa jamba rafozana ka herim-po very maina (tsy mahazo sitraka). [2.558 #2269]
Miasa tsy hitan-drafozana, ka herim-po very foana. [2.415 #1451]
Dikanteny frantsayC' est pour un gendre se dépenser en pure perte que de travailler en présence d'un beau-père ou d' une belle-mère aveugle. [2.415 #1450]
Labourer pour des beaux-parents aveugles, c' est de la peine perdue. [2.165]
Travailler sans être vu de son beau-père ou de sa belle-mère, c' est pour un gendre dépenser sa vaillance en pure perte. [2.415 #1451]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui se dépensaient inutilement. [2.415 #1450]
S' emploie fréquemment en parlant d' un travail, d' un effort, qui restent sans récompense. [2.165]

Ohabolana 24Mifia-bary maina. [2.415 #2533]
Dikanteny frantsayLe pauvre suce son riz sec. [2.415 #2533]
Fanazavana frantsayIl n'a rien pour manger avec le riz. [2.415 #2533]

Ohabolana 25Nanantena ny hanateran-kena ka nifia-bary maina. [2.558 #2742]

Ohabolana 26Ny aina tsy mba bozaka, ka raha maina ny lohany dia maniry indray ny fakany. [2.558 #2835]
Ny aina tsy mba bozaka, ka raha maina ny lohany maniry indray ny fakany. [2.415 #2770, 2.653 #2128, 2.974 #470]
Dikanteny frantsayLa vie n’est pas comme l’herbe, dont la tige peut reverdir, si la pointe se flétrit. [2.974 #470]
La vie n'est pas comme l' herbe qui repousse par la racine lorsque la tête est desséchée. [2.415 #2770]
Fanazavana frantsayLa vie est courte. [2.415 #2770]

Ohabolana 27Ny antsiantsy no manana anaka ka ny androngo no vaky manta. [2.558 #2900]
Ny antsiantsy no manan-janaka, ka ny androngo no voky maina. [2.165 #2168, 2.415 #728]
Dikanteny frantsayLes petits lézards verts ont des petits, et le grand lézard androngo s' en régale gratuitement. [2.415 #728]
Un petit lézard a des petits, et un grand lézard trouve un repas gratuit. [2.165]
Fanazavana frantsayIl mange les petits de l' autre. [2.165]

Ohabolana 28Ny olombelona tsy maina fa lena. [2.415 #1682, 2.558 #3184, 2.653 #2370]
Dikanteny frantsayLes hommes ne sont pas secs mais verts comme les plantes. [2.415 #1682]
Fanazavana frantsayIls sont sujets à des maladies. [2.415 #1682]

Ohabolana 29Ny vato natao hiafenana no namosaka antsoro maina. [2.165 #2281]
Ny vato natao hiafenana no namosaka ny antsoro maina. [2.415 #3135]
Dikanteny frantsayC'est la pierre où l' herbe sèche s' était cachée, qui l' a montrée. [2.415 #3135]
Fanazavana frantsayEn allant aiguiser à la pierre, le couteau à couper l' herbe, on aperçoit l'herbe qui se trouvait cachée par la pierre ; se disait des gens qui se dissimulent, mais se trahissent par quelque endroit. [2.415 #3135]

Ohabolana 30Sambo-balala maina andro ka raha tsy azoko anio, azoko rahampitso. [1.1]
Sambo-balala mainandro : raha tsy azo anio, azo ampitso. [2.974 #27, 2.653]
Sambo-balala main' andro : raha tsy azoko anio, azoko rahampitso. [2.558 #3821]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa azo atao amin' ny andro hafa izay manahirana anio, fa manova zavatra ny fotoana. [1.1]
Dikanteny frantsayChasse aux sauterelles par un jour sec : si on les manque aujourd'hui, on les aura demain... [2.974 #27]

Ohabolana 31Sasa-poana manao saha maina, fa tsy ho tompon-tanàna akory. [2.165]
Sasa-poana manao saha maina, fa tsy ho tompon-tanàna rahoviana! [2.558 #3860]
Sasa-poana manao saha maina, fa tsy ho tompon-tanàna tsy akory. [2.653]
Dikanteny frantsayVous vous fatiguez pour rien en préparant un champ auprès d' un village que vous n' habiterez jamais. [2.165]

Ohabolana 32Tanalahy misarotro maina andro : manakona ny anjara maso-andron' ny tena. [2.415 #1712]
Tanalalahy misarotro mainandro : manakona ny anjara-masoandron’ ny tena. [2.653 #2992]
Dikanteny frantsayCaméléon qui porte capuchon par une journée de clair soleil : il se prive de sa part de soleil. [2.415 #1712]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui restent enfermés chez eux loin du soleil. [2.415 #1712]

Ohabolana 33Tiako tahaky ny voatavo hianao : lena hianao haniko ; maina hianao ataoko zinga ; vaky hianao, ataoko toham-baliha hotendreko eroa amoron-dalana. [2.415 #5142]
Dikanteny frantsayJe vous aime comme la citrouille : fraîche je vous mange, sèche je fais de vous une tasse à puiser l' eau, cassée je fais de vous un chevalet de guitare pour jouer doucement au bord des routes. [2.415 #5142]
Fanazavana frantsayParoles d' amoureux. [2.415 #5142]

Ohabolana 34Tomany andro avy orana, kanefa mainandro tsy miasa. [2.653 #3115, 2.974 #192]
Tomany andro avy orana, nefa fony maina andro tsy niasa. [2.558 #271]
Dikanteny frantsaySe plaindre de la pluie, et cependant se croiser les bras quand vient le beau temps. [2.974 #192]

Ohabolana 35Tsy mety raha manan-jiro homa-maizina, na manan-kitay maina, mitaina ny lena. [2.558 #4607]
Tsy mety raha manan-jiro, ka homa-maizina. [2.415 #4630, 2.653 #3431]
Dikanteny frantsayPourquoi posséder une bougie, et manger dans l’obscurité. [2.974 #4]
Quand on a des chandelles il ne faut pas manger dans l' obscurité. [2.415 #4630]
Fanazavana frantsayC'est de l'avarice. Au figuré le proverbe signifie qu' il ne faut pas agir à l' aveuglette quand on peut consulter de bons conseillers. [2.415 #4630]

Ohabolana 36Tsy mety raha miala maina ohatra ny nandevim-boka. [2.558]
Tsy mety raha miala maina toy ny mandevim-boka. [2.653, 2.165]
Tsy mety raha miala maina toy ny mandevin-amboa. [2.165]
Tsy mety raha mody maina toy ny avy nandevina amboa. [2.558 #4654]
Tsy mety raha mody maina, toy ny mandevina amboa. [2.653 #3471]
Dikanteny frantsayIl n' est pas convenable de s' en aller les mains vides comme lorsqu' on a enterré un lépreux (ou: un chien). [2.165]
Fanazavana frantsayAux ensevelissements de gens qui se respectaient, il y avait toujours une distribution d' argent (le "ala fady") et de viande de bœuf. [2.165]

Ohabolana 37Vinanto tsy manam-bary maina : tsy vinanto fa vy nahantona. [2.415 #1484, 2.558 #4955, 2.653 #3680]
Dikanteny frantsayGendre qui n' a pas de riz sec : ce n' est pas un gendre, mais un fer inutile qui reste suspendu dans la maison au lieu de servir à travailler les rizières. [2.415 #1484]
Fanazavana frantsayCe n' est pas la peine d'avoir un gendre s' il en est ainsi. Jeu de mots sur vinanto qui signifie gendre, et vy nahantona qui signifie fer suspendu. [2.415 #1484]

Fizahan-teny