Fizahan-teny

Ohabolana : manitra

Ohabolana 1Ampango tsy indroa manitra. [1.147]

Ohabolana 2Eo tsy manitra ka lasa vao mamerovero. [2.558 #1042]
Teo tsy manitra ka lasa vao mamerovero. [2.165 #1116, 2.415 #6440, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona na zavatra tsy niraikana akory fony mbola teo anatrehana, fa nony lasa vao alahelovana sy dokadokafana. [1.1]
Dikanteny frantsayQuand il était encore là il ne sentait pas bon, et ce n' est qu' une fois parti, qu' il a été odoriférant. [2.165]
Quand il était là il n' exhalait pas une bonne odeur, et maintenant qu' il est parti il est odoriférant. [2.415 #6440]
Fanazavana frantsayPersonne ou chose que l' on apprécie trop tard. [2.415 #6440]
Se dit de quelqu' un ou de quelque chose qu' on n' apprécie que quand on ne l'a plus. [2.165]

Ohabolana 3Mangalingalin’ ny voara : vitsika anatiny. [1.147 #M82]
Ny fihavanan' ny olona tahaka ny voara : amboloina manitra, fa raha vakina be aloy. [2.558 #2988]
Ny fihavanan’ ny olona toy ny voara : raha am-boloina, manitra ihany ; fa raha verahina, dia be aloy. [2.653]
Ny fitondran-tena tahaky ny voara, ka raha verahina, vitsika. [2.415 #3049]
Toy ny voara izy: jerena, toa mandina, fa raha verahina, vitsika daholo no ao anatiny. [2.165 #480]
Toy ny voara : jere-mandina, amboloina manitra, nony verahina feno vitsika. [2.558 #4379]
Dikanteny frantsayIl est comme le "voara" (fruit): il paraît beau au dehors, mais quand on l' ouvre il est plein de fourmis. [2.165 #480]
La conduite est comme une figue sauvage ; si on l' examine en l' ouvrant, elle est pleine de fourmis. [2.415 #3049]

Ohabolana 4Maniry hanina an-tenda, hoatry ny amboa miambozon-koditra. [2.415 #5859]
Maniry manitra ohatra ny alika miambozon-koditra. [1.62, 2.558, 1.1]
Nahoana no maniry manitra tahaka ny alika miambozon-koditra ? [2.558 #179]
Fanazavana malagasyEntina milaza olona mitsiriritra zava-tsoa izay lavitra azy sy mety ho sarotra ny hahazoana azy nefa tsy lavitra azy dia efa misy an'io zavatra tsiriritiny io saingy tsy azony alaina ho azy akory. [1.62]
Entina milaza olona tsy lavitra zava-tsoa iray, nefa tsy afaka haka azy fa mitsiriritra lava eny. [1.1]
Eo akaikin' ny zavatsoa iray lalandava, nefa tsy afaka hanararaotra. [1.1]
Maniry hahazo zavatra mahafinaritra izay eo akaikin' ny tena lalandava, nefa tsy ho azo na oviana na oviana. [1.1]
Dikanteny frantsayDésirer une nourriture qu' on a à la gorge, c' est comme le chien qui a un collier en peau. [2.415 #5859]

Ohabolana 5Maniry manitra ohatra ny boka anaty tapia. [2.558]
Nahoana no maniry manitra, hoatry ny boka anaty tapia ? [2.415 #2018]
Nahoana no maniry manitra ohatra ny boka anatin' ny ala-tapia. [2.558]
Nahoana no maniry manitra ohatra ny boka anaty tapia? [2.653, 2.165]
Dikanteny frantsayPourquoi recherchez-vous ce qui est doux (ou: sent bon) comme un lépreux au milieu des "tapia?". [2.165]
Pourquoi soupirer après les parfums comme un lépreux au milieu des arbres tapia ? [2.415 #2018]
Fanazavana frantsayDésirs peu proportionnés. [2.415 #2018]
Le "tapia" est un arbre dont les fruits sont comestibles et dont les feuilles servent de nourriture aux vers à soie. Mais, quoique cet arbre ne soit pas élevé, le lépreux ne peut pas saisir les fruits, ni même ramasser ceux qui sont à terre. [2.165]

Ohabolana 6Ny vao tsy manitra no ratsy fa rehefa tonta sahala ihany. [2.558 #3357]

Ohabolana 7Sabora raiki-molaly, ka na manitra atono aza, mangidy. [2.558]
Sabora raiki-molaly: na manitra aza mangidy. [2.165 #154, 2.653 #2814]
Dikanteny frantsayDu suif couvert de suie; lors même qu' il sent encore bon, il est amer. [2.165 #154]

Ohabolana 8Safosehaky ny adabo, ka manimbolo ny voara manitra. [2.558 #3773]
Safosehaky ny adabo, ka manimbolo voara manitra. [2.415 #4581]
Safosehaky ny adabo, ka tsy manimbolo voara manitra. [2.653 #2819]
Dikanteny frantsayÊtre rassasié de figues adabo et sentir la bonne odeur des figues voara bien parfumées. [2.415 #4581]
Fanazavana frantsayNe pas pouvoir profiter d' une bonne occasion. [2.415 #4582]

Ohabolana 9Sakaitany ny olona : laha tsy tohin-tsy manitra. [1.147 #S20]

Ohabolana 10Tsara manitra afon' anjavidy, kitain' ny mpanjaka. [2.415 #260]
Dikanteny frantsayFeu d'ambaville au doux parfum, feu de roi. [2.415 #260]
Fanazavana frantsayL' ambaville était une haute bruyère très inflammable et de bonne odeur que les Malgaches appréciaient beaucoup pour le chauffage ; les meilleures choses sont pour le souverain ; elles sont dignes de lui. [2.415 #260]

Ohabolana 11Voamaho ny olombelona : lah' tsy tohinina tsy manitra. [1.147 #V73]

Ohabolana 12Voninkazo manitra anaty ahitra : hosihosena vao mamerovero. [2.653 #3736, 2.974 #438]
Voninkazo manitra anaty ahitra, ka voahosihosy vao mamerovero. [2.558 #5030]
Dikanteny frantsayFleur parfumée cachée sous l’herbe : c’est quand on la piétine qu’elle embaume. [2.974 #438]

Fizahan-teny