Fizahan-teny

Ohabolana : maro

Ohabolana 1Akanga be tsy vakin' amboa. [2.415]
Akanga irai-dia tsy vakin’ amboa. [2.974 #411]
Akanga maro tsy vakin' amboa. [1.1 #41, 1.5, 1.3, 2.415, 2.558]
Ny akanga irai-dia tsy vakin’ alika. [2.653 #2133]
Ny akanga maro tsy vakin' amboa. [2.558 #2839]
Fanazavana malagasyNy firaisana no hery. [1.1 #41]
Dikanteny frantsayLorsque les pintades sont nombreuses, le chien n'en saisit aucune. [1.3]
Lorsque les pintades vont en troupe, le chien n' en saisit aucune. [2.415 #5160]
Pintades en troupe, un chien ne les disperse point. [1.5]
Une troupe de pintades est impénétrable au chien. [2.974 #411]
Fanazavana frantsayL'union fait la force. [1.5, 2.415 #5205, 1.3]

Ohabolana 2Akoholahy maneno an-drova, ka samy te-hoderain' ny tompony. [2.558]
Akoholahy maro an-drova : samy ta-haneno avokoa. [2.415 #181, 2.653 #64]
Toy ny akoholahy an-drova : ka tsy vitan' ny miedinedina fotsiny fa te-haneno koa. [2.558 #4249]
Toy ny akoholahy an-drova: samy ta-haneno avokoa. [2.165 #814]
Dikanteny frantsayCoqs nombreux dans un enclos : chacun veut chanter et faire taire les autres. [2.415 #181]
Pareils aux coqs habitant la même cour: ils veulent tous chanter en même temps. [2.165 #814]
Fanazavana frantsaySe disait de l' entourage du souverain, des courtisans qui veulent tous avoir la première place. [2.415 #181]

Ohabolana 3Ambatsilahy voa arato : sady maro saoka, maro saohina. [1.147 #A40]
Ambatsy lahy voa harato: sady maro saoka, maro saohina. [2.165]
Fanazavana malagasyAmbatsy lahy voa harato: sady maro mifaoka no maro faohina. [2.165]

Ohabolana 4Andevo maro tompo, ka mifidy ny avo tokonana. [2.558 #212]
Andevo maro tompo: mifidy izay avo tokonana. [2.415 #536, 2.653 #172]
Dikanteny frantsayEsclave qui est à plusieurs maîtres : il travaille d' abord pour celui qui est le plus riche. [2.415 #536]

Ohabolana 5Arivo vavy iray tanàna tsy mifandrandrana, toy ny zozoro. [2.653, 2.415]
Ny zozoro no maro vavy tsy mifandrandrana. [2.558 #3386]
Dikanteny frantsayMille femmes qui sont dans le même village et qui ne s' aident pas à tresser leurs cheveux, c' est comme les joncs qui eux aussi ont une touffe sur la tête et ne s'entraident pas. [2.415 #1752]
Fanazavana frantsayIl faut s'entraider. [2.415 #1752]

Ohabolana 6Ataovy betsaka ny sakaizanao, fa ataovy vitsy ny itokiana. [2.415 #5067]
Ataovy maro ny sakaiza, fa ataovy vitsy ny mahatoky. [2.415 #5067]
Ataovy maro ny sakaiza, fa iray ihany no itokisana. [1.1]
Fanazavana malagasyOhabolana mampahatsiaro fa na maro aza ny namana, vitsy no tena azo itokisana. [1.1]
Dikanteny frantsayAyez beaucoup d' amis, mais confiez-vous à un petit nombre. [2.415 #5067]

Ohabolana 7Aza manao sofin' ny mpitaiza maro anaka. [2.558]

Ohabolana 8Aza manao Vazaha fito an-trano. [2.165]
Tsy mba manao Vazaha maro an-trano foana. [2.415 #3993, 2.653 #3387]
Vazaha fito an-trano. [2.653 #3653]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme sept Européens habitant la même maison. [2.165]
Nous ne faisons pas comme des Européens ou des Blancs vivant inutilement à plusieurs dans une maison. [2.415 #3993]
Fanazavana frantsayChacun veut commander, personne ne veut obéir, c' est la cour du roi Pétaud. [2.165]
Les Malgaches prétendaient que dans les maisons des Blancs tout le monde voulait commander et personne ne voulait travailler. [2.415 #3993]

Ohabolana 9Dia maro mahatsara hatovo. [1.147 #D2]

Ohabolana 10Didimaso maro anaka, ka tsy mahita ny efa nihinana. [2.165]
Didimaso maro anaka : tsy mahita ny efa nihinana. [2.415 #908]
Didimaso maro anaka : tsy nahita ny efa nihinana. [2.653 #845]
Dikanteny frantsayFemme aux yeux chassieux qui a beaucoup d' enfants : elle ne distingue pas quels sont ceux qui ont déjà mangé. [2.415 #908]
Un chassieux ayant beaucoup d' enfants: il ne voit pas ceux qui ont déjà mangé. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des mères négligentes. [2.415 #908]

Ohabolana 11Dobo solom-pitaratra sy felatanan’ ny ory sy totohondrin’ ny osa, trano be fihantonan’ ny amponga, dadan’ ny maro. [2.974 #12]
Dikanteny frantsay(Soyez) La nappe d’eau qui fait office de miroir, la main ouverte aux indigents, le poing qui protège les faibles, la salle où l’on suspend les tambours, le père de la multitude. [2.974 #12]

Ohabolana 12Fatoram-poza: ny tongony maro, ka ny tratrany no voafatotra. [2.415 #3673, 2.653 #942]
Fatoram-poza : ny tongony maro nefa ny tratrany no voafatotra. [2.558 #1133]
Dikanteny frantsayManière d' attacher un crabe : il a de nombreuses pattes et c' est sa poitrine qu' on lie. [2.415 #3673]
Fanazavana frantsayS'y prendre maladroitement dans son travail. [2.415 #3673]

Ohabolana 13Fotsimbary tsy ilaozan' akatatra (akotry) ary lohan' omby tsy ilaozan-delany. [2.558 #1203]
Fotsimbary tsy ilaozan’ akatatra ; lohan’ omby tsy ilaozan-delany. [2.653 #991]
Fotsimbary tsy ilaozan' akatatra, lohan' omby tsy ilaozan-delany, teny maro tsy ilaozan' ny ota. [2.415]
Fotsimbary tsy ilaozan' akatatra, tanàna tsy ilaozan' adala. [1.1 #42]
Ny vary tsy ilaozan' akatatra, tanàna tsy ilaozan' adala. [1.1]
Fanazavana malagasyNa aiza na aiza tsy maintsy ahitana olona hafahafa miavaka amin' ny maro ihany. [1.1 #42]
Tsy maintsy misy tsininy kely fa tsy tsara tanteraka akory. [1.1]
Dikanteny frantsayDans du riz blanc, il reste toujours des grains non décortiqués; dans une tête de boeuf, il y a toujours une langue ; dans un long discours il y a toujours quelques fautes. [2.415]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas demander l' impossible. [2.415 #5752]

Ohabolana 14Foza mantsina an-karona : ny iraika manamaimbo ny maro. [1.147 #F45]

Ohabolana 15Haja omena ny tantely no anaovana azy sorona, fa ny mamy toa azy maro ihany. [2.558 #85]
Haja omena ny tantely no anaovana azy sorona, fa ny mamy toa azy mba misy ihany. [2.165 #851]
Dikanteny frantsayC' est par considération envers le miel qu' on l' emploie dans les sacrifices, mais il y a d' autres choses qui sont tout aussi douces. [2.165]

Ohabolana 16Hevitsiñi ty maro mahataka-davitse. [1.68]
Dikanteny frantsayIdée de beaucoup va loin. [1.68]

Ohabolana 17Hianao no dobo solom-pitaratra, felan-tanan' ny ory sy totohondrin' ny osa, ary trano be fihantonan' ny amponga sy dadan' ny maro. [2.558]
Hianao no dobo solom-pitaratra, sy felatanan' ny ory, sy toto-hondrin' ny osa, tranobe fihantonan' ny amponga, dadan' ny maro. [2.415 #812, 2.653 #1061]
Dikanteny frantsayVous êtes le réservoir d' eau qui tient lieu de miroir, vous êtes la main des malheureux et le poing des faibles, vous êtes la grande case où le tambour est suspendu, vous êtes le père de beaucoup. [2.415 #812]
Fanazavana frantsayCes paroles se disaient des protecteurs et des bienfaiteurs. [2.415 #812]

Ohabolana 18Hoatry ny ondrilahy maro am-pisoko. [2.415 #3469]
Dikanteny frantsayC' est comme plusieurs béliers dans le parc. [2.415 #3469]
Fanazavana frantsayIls ne s' entendent pas et se battent ; ce proverbe se disait des sens qui ne s'entendent pas. [2.415 #3469]

Ohabolana 19Izay manana-tsira, mahay mahandro, izay tiam-bady mahay miteny. [2.558 #103]
manana-tsira ka mahay mahandro. [2.165 #1600, 2.974 #284]
manana-tsira ka mahay mahandro, tiam-bady ka mahay miresaka. [2.415]
manana-tsira ka mahay mahandro, tiam-bady ka mahay miteny. [2.653 #1523, 2.415]
manana-tsira ka mahay mahandro, tiam-bady, ka mahay miteny, be vola ka maro mpankasitraka. [2.558]
Tiam-bady, ka mahay miresaka; manana-tsira, ka mahay mahandro. [2.653]
Tiam-bady, ka mahay miteny; manana-tsira, ka mahay mahandro. [2.653]
Tiam-bady ka mahay miteny, tsara rafozana ka mihaminkamina. [2.558 #4132]
Dikanteny frantsayEtre bon cuisinier parce qu’on a du sel. [2.974 #284]
Qu' a du sel fait bonne cuisine, qui possède l' amour de son époux sait parler. [2.415 #1293]
Quand on a du sel, on peut faire la cuisine. [2.165 #1600]
Fanazavana frantsayOn réussit quand on a ce qu' il faut. [2.415 #1293]

Ohabolana 20Kakazo maro tanantanana tsy ilatsaha-mananika. [1.147 #K10]

Ohabolana 21Karazan' ontsy (akondro ranjalia) aho, ka madini-boa fa maro mpitia. [2.558 #1599]

Ohabolana 22Ladim-boatavo ny olombelona : iray fototra, fa maro rantsana. [2.415 #1087]
Dikanteny frantsayIl en est des hommes comme des tiges de citrouilles : il n' y a qu' une tige, mais elle se partage en beaucoup de rameaux. [2.415 #1087]
Fanazavana frantsaySe disait des familles. [2.415 #1087]

Ohabolana 23Lany lena, ohatra ny valalan’ ny maro an-drano. [2.653]
Lany lena, tahaka ny valalan' ny maro an-trano. [2.558 #1737]

Ohabolana 24Manan-jara izay maro anaka, fa tsy ilaozan' izay hahavelo-maso, na lahy na vavy : ny vavy mpanihika, ny lahy mpihalo-poza, ary ny zafy mpaka volo fotsy. [2.415]
Dikanteny frantsayHeureux les parents qui ont beaucoup d' enfants : ils ne sont pas abandonnés par leurs héritiers, garçons ou filles ; les filles prennent des poissons avec leurs paniers, les garçons prennent des crabes et les petits-fils enlèvent les cheveux blancs. [2.415 #882]
Fanazavana frantsaySe disait des familles nombreuses. [2.415 #882]

Ohabolana 25Mangidy maro tia toa sakay. [2.558 #2105]
Mangidy maro tia, toy ny paraky. [2.415 #4518, 2.653]
Mangidy maro tia, toy ny sakay. [2.415 #4518, 2.653]
Dikanteny frantsayAmer et cependant aimé de beaucoup, comme le piment ou le tabac. [2.415 #4518]
Fanazavana frantsaySe disait aussi des choses difficiles, mais recherchées. [2.415 #4518]

Ohabolana 26Maro an-drano : tsy lavan’ amalona. [1.147 #M84]

Ohabolana 27Maro araby mitety molotra. [1.147 #M13]

Ohabolana 28Maro foana, toa tanam-poza. [2.165 #277, 2.653]
Dikanteny frantsayÊtre nombreux mais inutile, comme les pattes des crabes. Se dit de beaucoup de travailleurs qui font peu d' ouvrage. [2.165]

Ohabolana 29Maro ihany ny hazo: fa ny fary no mamy. [2.165 #768, 2.653]
Dikanteny frantsayIl y a bien des espèces de plantes (litt. d' arbres): mais la canne à sucre seule est douce. [2.165]
Fanazavana frantsayPropos d' amoureux. [2.165]

Ohabolana 30Maro, ka tsy mahalava amalona. [2.415 #3204, 2.653 #1637]
Maro ka tsy mahalava amalona, betsaka ka saro-tantanina. [2.558 #2140]
Dikanteny frantsayL' anguille a beau être longue, les partageants étant nombreux, chacun n' aura que peu de chose. [2.415 #3204]
Fanazavana frantsayLes parts sont petites. [2.415 #3204]

Ohabolana 31Maro ny fahoriana, fa ny rovi-damba ririnina no isany. [2.415 #2526]
Dikanteny frantsayLes misères sont nombreuses : avoir des vêtements en lambeaux pendant les froids de l'hiver, en est une. [2.415 #2526]

Ohabolana 32Maro ny mpihira fa ny manga feo no izy indrindra. [2.558 #2143]
Maro no mpihira, fa ny manga feo no izy indrindra. [2.653 #1638, 2.415]
Maro no mpihira, fa ny tsara feo no fidina. [2.415]
Dikanteny frantsayIl y a beaucoup de chanteurs, mais c' est celui qui a une belle voix qui est le meilleur et qui est choisi. [2.415 #3587]
Fanazavana frantsayParmi les bons on choisit les meilleurs pour discourir ou commander. [2.415 #3587]

Ohabolana 33Maro ny olona, fa hianao no andrian' ny saiko. [2.415 #5099]
Dikanteny frantsayIl y a beaucoup de gens, mais c' est en vous que mon esprit se repose. [2.415 #5099]
Fanazavana frantsayParoles dites à une personne. [2.415 #5099]

Ohabolana 34Maro ny omby any an' ala fa ny an' ny Andriana ihany no marani-tsofina. [2.558 #2145]
Maro ny omby any an-ala, fa ny marani-tsofina ihany no an' ny andriana. [2.165 #1410]
Maro ny omby any an-ala, fa ny marani-tsofina no ombin’ Andriana. [2.415 #214, 2.653 #1640]
Dikanteny frantsayIl y a beaucoup de boeufs dans la forêt ; mais seuls ceux qui ont les oreilles taillées en pointe, sont les boeufs du souverain. [2.415]
Il y a beaucoup de bœufs dans la forêt, mais seuls ceux qui sont marqués aux oreilles appartiennent au souverain. [2.165]
Fanazavana frantsayIl y a donc des distinctions à faire. [2.165]
Se disait pour signifier l' excellence d' une chose. [2.415 #214]

Ohabolana 35Maro ny sangy fa ny tain' amboa tsy hifampitorahana. [2.558 #2144]
Maro no sangy, fa ny tain’ amboa tsy azo hifanorahana. [2.653 #1639]
Maro no sangy, fa ny tain' amboa tsy azo ifanorahana. [2.415 #4088]
Dikanteny frantsayIl y a beaucoup de plaisanteries, mais cependant on ne peut pas se jeter des excréments de chiens. [2.415 #4088]
Fanazavana frantsayIl y a des limites à la plaisanterie. [2.415 #4088]

Ohabolana 36Maro ny sola, fa ny an-tsatro-mena no izy. [2.415 #2132, 2.653 #1641]
Maro no sola, fa ny an-tsatro-mena no izy. [2.165 #2037]
Dikanteny frantsayBeaucoup sont chauves, mais seuls ceux qui ont un chapeau rouge sont bien respectés. [2.165]
Il y a beaucoup de chauves, mais les vrais sont ceux qui sont coiffés de rouge. [2.415 #2132]
Fanazavana frantsayAllusion au fait que la couleur rouge (ou pourpre) était la couleur distinctive de la famille royale. [2.165]
Plaisanterie sur le crâne rouge des vrais chauves et allusion à la pourpre royale. [2.415 #2132]

Ohabolana 37Maro ny valala, fa ny ambolo no tsara soratra. [2.415 #5100]
Dikanteny frantsayNombreuses sont les sauterelles, mais c' est la sauterelle ambolo qui a de belles couleurs. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait d'une personne aimée. [2.415]

Ohabolana 38Maro ny vorona fa ny goaika ihany no nihinana ny voanjo. [1.1]
Na maro aza ny vorona, dia ny goaika no nihinana ny voanjo. [2.415]
Na maro aza ny vorona, ny goaika no nihinana ny voanjo. [2.165 #1072, 2.558 #2730, 2.653 #2010]
Fanazavana malagasyRehefa misy toetra ratsy ahafantaran' ny olona anao, raha tahiny misy asa mifandray amin' io, dia ianao ihany no ho voatomboka nanao na dia tsy nanao aza. [1.1]
Dikanteny frantsayIl y a beaucoup d' oiseaux, mais ce sont les corbeaux qui sont accusés d' avoir mangé les arachides. [2.415]
Quoique les oiseaux fussent nombreux, ce sont les corbeaux seuls qui ont mangé les arachides. [2.165]
Fanazavana frantsayOn accuse les gens qui ont déjà mauvaise réputation. [2.415 #4249]

Ohabolana 39Maro no sima, fa izay vaky orona no ratsy. [2.165 #1295]
Dikanteny frantsayBeaucoup ont un bec-de-lièvre, mais ce sont ceux qui ont le nez rongé, (litt. cassé ou fendu) qui sont (vraiment) laids. Les gens affligés de la syphilis à la période tertiaire ont souvent le nez complètement défiguré. [2.165]

Ohabolana 40Maro tanan-tsy miasa karaha foza. [1.147 #M85]

Ohabolana 41Maro tsy azo tompoina : roa mifamono, telo mifandoro trano, fa iray no mahasoa. [2.415 #215, 2.165]
Maro tsy azo tompoina, roa mifamono, telo mifanoro trano, fa ny iray no mahasoa. [2.558 #2146]
Maro tsy azo tompoina; roa, mifamono ; telo, mifonoro trano ; fa iray no mahasoa. [2.653 #1642]
Dikanteny frantsayOn ne peut être le serviteur de plusieurs: si on a deux maîtres, ils se battront (à cause de vous); si on en a trois, ils se mettront le feu à leurs maisons; il faut n' en avoir qu' un. [2.165]
On ne peut pas servir plusieurs souverains : quand il y en a deux, ils se battent ; quand il y en a trois, ils se font la guerre et mettent le feu aux maisons ; mais quand il n' y en a qu' un, c' est la paix et la prospérité. [2.415 #215]
Fanazavana frantsayOn ne peut pas servir plusieurs maîtres et l' autorité ne doit pas être partagée. [2.415 #215]

Ohabolana 42Maro vola ka hararavo. [1.68]
Dikanteny frantsayBeaucoup de paroles comme l'accordéon. [1.68]

Ohabolana 43Matokim-pitiavan’ ny maro, ka mifidy takona, maka mangina. [2.558 #2190, 2.653 #1686]

Ohabolana 44Moa ny somisi-tanana dia mpanokona ary ny mpandeha maro mpanao be hariva? [2.558]
Moa ny somisi-tanana dia mpanokona ? Moa ny mpandeha maromaro dia mpanao behariva ? [2.415 #1667, 2.653 #1931]
Dikanteny frantsayEst-on cuisinier, parce qu'on a la peau des mains qui s' écaille et se soulève? appartient-on à une bande de détrousseurs de nuit, parce qu' on va en bandes nombreuses? [2.415 #1667]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas se fier aux apparences. [2.415 #1668]

Ohabolana 45Mpandranto maro anaka : any an-dalana no miala liana. [2.558]

Ohabolana 46Ny alahelo no itafiam-boro-damba. [2.415 #2542]
Ny fahoriana no itafiam-boro-damba. [2.165 #1460]
Ny fahoriana no itafiam-boro-damba ary isentoana anivon' ny maro. [2.558 #2947]
Dikanteny frantsayC' est la misère qui fait porter des guenilles. [2.165 #1460]
C' est par misère qu' on va déguenillé. [2.415 #2542]

Ohabolana 47Ny andriamanjaka maro tia, fa tsy maro mahavatra. [2.415 #222]
Dikanteny frantsayLe souverain : beaucoup l' aiment, mais peu vont jusqu' à l' intimité. [2.415 #222]
Fanazavana frantsayLes favoris du souverain sont peu nombreux. [2.415 #222]

Ohabolana 48Ny andriamanjaka tsy anao irery, fa maro mahay. [2.415 #298]
Dikanteny frantsayLe souverain n' est pas pour vous seul, mais il y a beaucoup de sages qui peuvent aussi lui donner des conseils. [2.415 #298]
Fanazavana frantsayOn disait ce proverbe à ceux qui cherchaient à prendre trop d'influence sur le souverain. [2.415 #298]

Ohabolana 49Ny be no basy, izay maro andrianina. [2.558 #188]
Dikanteny frantsayC' est le grand nombre qui vaut des fusils. [1.68, 2.165 #242]
Fanazavana frantsayDes soldats nombreux, même sans fusils, remportent la victoire ; l' union fait la force ; la quantité remplace la qualité. [2.415 #444]

Ohabolana 50Ny be vola maro sakaiza ary ny harena mampitombo tarehy. [2.558 #2921]

Ohabolana 51Ny fandrahoan-kena maro manana fa ny vilanin-dronono sarotra ihamboana. [2.558 #2957]
Ny fandrahoan-kena no maro manana, fa ny vilanin-dronono sarotra ihamboana. [2.415 #4544, 2.653 #2210]
Dikanteny frantsayUne marmite pour faire cuire la viande, beaucoup l' ont, mais une marmite pour le lait, il est difficile d' y prétendre. [2.415 #4544]
Fanazavana frantsayC' est du luxe. [2.415 #4544]

Ohabolana 52Ny hevitry ny maro no fanjakana. [2.415 #301]
Dikanteny frantsayLe gouvernement du royaume dépend des conseils des chefs. [2.415 #301]
Fanazavana frantsayParoles du roi Andrianampoinimerina dans le discours qu'il fit avant de mourir. [2.415 #301]

Ohabolana 53Ny hovadina be ihany, fa ny horafozanina no tsy misy. [2.415 #458, 2.653, 1.1]
Ny hovadina be ihany, fa ny rafozanina no tsy misy. [2.165]
Ny vadin-ko maro, fa ny rafozanina tsy misy. [2.415 #1462]
Fanazavana malagasyMora ny mitady izay halaina ho vady, fa ny ho rafozana, sarotra ny hahalala mialoha na ho tsara izy na ho ratsy. [1.1]
Dikanteny frantsayDes personnes à marier, on en trouve assez, mais ce sont les beaux-parents (convenables) qui sont rares. [2.165]
On trouve assez facilement des femmes à épouser, mais on trouve rarement un beau-père ou une belle-mère qui donnent satisfaction. [2.415 #458]
On trouve beaucoup de femmes à épouser mais il y a peu de beaux-parents qui contentent. [2.415 #1462]
Fanazavana frantsayLe choix des beaux-parents est peut-être encore plus important que celui de la future. [2.165]
Le difficile n' est pas de se marier, mais de s' entendre avec ses beaux-parents. [2.415 #1462]

Ohabolana 54Ny maty aza te-ho maro. [2.558 #3132, 2.653]
Ny maty aza te-ho maro, ka indrindra isika velona. [2.415 #2901]
Dikanteny frantsayLes morts eux-mêmes appellent les vivants au tombeau pour augmenter leur nombre ; à plus forte raison, nous qui sommes vivants devons-nous aimer la société. [2.415 #2901]
Même les morts désirent être nombreux. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe montre combien les Malgaches sont sociables. [2.165]
Ces paroles se disaient aux misanthropes et à ceux qui nourrissaient de la haine contre quelqu' un. [2.415 #2901]

Ohabolana 55Ny mpanjaka tsy manjaka olona iray, ary ny hevitry ny maro no mety. [2.415 #237]
Dikanteny frantsayLe souverain ne règne pas sur un seul homme : il est bon qu' il ait plusieurs conseillers. [2.415 #237]
Fanazavana frantsayCe proverbe frappait ceux qui voulaient prendre trop d' influence sur le souverain. [2.415 #237]

Ohabolana 56Ny papelika no maro vava dia mitana ny hafatry ny Ntaolo. [2.558 #3208]
Ny papelika no maro vava, mitana ny hafatry ny ntaolo. [2.165 #68, 2.415 #331, 2.653 #2390]
Dikanteny frantsaySi la caille babille tant, c' est quelle rapporte les paroles ou recommandations des ancêtres. [2.165 #68]
Si les cailles ont de la renommée, c' est quelles gardent toutes les recommandations des ancêtres. [2.415 #331]
Fanazavana frantsaySe disait des bavards, par plaisanterie. [2.415 #331]

Ohabolana 57Ny raharahan' ny maro tsy efan' ny vitsy. [2.415 #3291, 2.653 #2393]
Dikanteny frantsayL' affaire de beaucoup ne peut pas être accomplie par quelques-uns. [2.415 #3291]
Fanazavana frantsaySe disait dans les réunions de famille où l'on devait délibérer sur les affaires de la famille. [2.415]

Ohabolana 58Ny saboy maro maiva-mavesatra. [2.653 #2409, 2.165, 2.558]
Dikanteny frantsayUne malédiction (prononcée) est une chose légère et considérable en même temps. [2.165]

Ohabolana 59Ny sangy maro fa ny maso tsy azo haronina. [2.558 #3242, 2.653 #2415]

Ohabolana 60Ny sangy maro, fa ny tain-kary tsy azo atora-kavana. [2.653 #2416]

Ohabolana 61Ny sitrapo maro mahay fa ny mihafy mampikavia. [2.558 #3246]

Ohabolana 62Ny torovok' amboa maro mpahalala, fa ny hisafelehan' ny rambony no tsy misy mahafantatra. [1.1]
Torovok' amboa maro mahalala, fa ny fisafeliky ny rambony no tsy fantatra. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa ny tenin' ny olona mahay mandahatra dia mety hazava ho azy fa ny hevitra miafina fonosiny na ny safeli-teny tiany hatao no tsy fantatra. [1.1]
Ilazana fa misy toetran' olona na toe-javatra iaraha-mahalala izao, fa ny ho fihetsiny na ho vokany any aorianano tsy misy mahafantatra. [1.1]

Ohabolana 63Ny tsinjaka maro mahay, fa ny dada no sarotra ianarana. [2.653 #2525]
Ny tsinjaka maro mahay, fa ny dada sarotra hianarana. [2.165]
Ny tsinjaka, maro mahay ; fa ny dada, sarotra ianarana. [2.415 #3294]
Ny tsinjaka maro mpahay fa ny dada no sarotra ianarana. [1.1]
Tsinjaka no maro mahay, fa ny dada no sarotra hianarana. [2.653 #3318]
Tsinjaka no maro mahay, fa ny dada no sarotra ianarana. [2.558 #4447]
Dikanteny frantsayBeaucoup savent (danser) le "tsinjaka" , mais le "dada" est difficile à apprendre. [2.165]
Danser, beaucoup savent le faire ; mais la danse qu' on appelle dada voilà qui est difficile à apprendre. [2.415 #3294]
Fanazavana frantsayCes deux termes désignent des danses et la seconde était peut-être accompagnée d' un chant. [2.165]
Se disait des affaires ou choses difficiles. [2.415 #3294]

Ohabolana 64Ny vady hariam-be tsiny. [2.415 #1394, 2.653 #2459]
Ny vady hariana maro tsiny. [2.558]
Vady nariana maro tsiny, ary izay tsy tiana toa be molotra. [2.558 #316]
Vady tsy hariam-be tsiny. [2.653]
Vady tsy hovadim-be tsiny. [2.415 #1246, 2.653]
Vady tsy tiana be tsiny. [2.415 #1353]
Dikanteny frantsayA femme qu' on veut répudier on trouve beaucoup de défauts. [2.415 #1394]
A l' époux ou l' épouse qu'on n' aime plus on trouve bien des défauts. [2.415 #1353]
A une personne qu' on ne veut pas épouser on trouve beaucoup de défauts. [2.415 #1246]
Fanazavana frantsaySe disait aussi de ceux qui critiquent les affaires des autres. [2.415 #1246]
Se disait aussi des autres personnes que les époux, et même de toutes les choses qu' on n'aimait pas. [2.415 #1353]

Ohabolana 65Ny vilany fahandroam-barin' ny maro an-trano. [2.415 #6000]
Ny vilany fahandroam-barin' olona mivady an-trano. [2.415 #6000]
Ny vilany fahandroam-barin' olona telo mianaka. [2.415 #6000]
Dikanteny frantsayMarmite à faire cuire le riz pour les deux époux, ou pour trois personnes, ou pour quatre personnes, etc... jusqu’à dix ; grandes marmites à faire cuire le riz pour un grand nombre. [2.415]
Fanazavana frantsayLe roi Andrianampoinimerina avait donné aux fabricants de marmites en terre, l' ordre de faire des marmites de ces différentes dimensions. [2.415]

Ohabolana 66Ny vitsy andevolahin’ ny maro. [2.653 #2478]
Ny vitsy andevon' ny maro. [2.165 #1548]
Dikanteny frantsayCeux qui sont peu nombreux sont les esclaves de ceux qui le sont. [2.165 #1548]

Ohabolana 67Ondry boka tsy mba fihambo na ananana maro aza. [2.558 #3459]

Ohabolana 68Raha hihinana, alao ny vitsy; fa raha hanao, alao ny maro. [2.165 #620]
Raha hihinana alao ny vitsy, fa raha hanao lahasa alao ny maro! [2.558 #3572]
Raha hihinana, alao ny vitsy; fa raha manao, alao ny maro. [2.653]
Raha hihinana, alao ny vitsy ; raha hanao, alao ny maro. [2.415 #4703]
Dikanteny frantsayQuand il s'agit de manger vous dites : appelez peu de monde ; mais quand c' est pour travailler vous dites : appelez-en beaucoup. [2.415]
Quand je m' en vais manger, n' appelez que peu de gens; mais quand je m' en vais travailler, appelez beaucoup de monde. [2.165 #620]
Fanazavana frantsaySe disait des égoïstes, des gourmands, des paresseux. [2.415]

Ohabolana 69Raha mahita ny asa vadi-drano, dia alao aho ray maro; fa nony mahita ny amalom-boasira, tsy manan-kavana afa-tsy ny maty aho. [2.165 #619]
Dikanteny frantsayQuand je vois un travail rude à faire, j' appelle les autres (pour m' aider), mais quand je vois une anguille salée (à manger), je n' ai pas d' autres amis que les morts. [2.165]

Ohabolana 70Raha malahelo maro anaka dia ho mpanan-karena any am-parany. [2.558 #233]
Raha malahelo maro anaka, mpanan-karena am-parany. [2.415 #2555]
Raha malahelo maro anaka, mpanan-karena any am-parany. [2.653 #2679, 2.974 #177]
Dikanteny frantsayPauvre qui a beaucoup d' enfants : il finit par être riche. [2.415 #2555]
Une pauvresse qui a beaucoup d’enfants connaîtra un jour la richesse. [2.974 #177]
Fanazavana frantsayLes Malgaches regardaient les enfants comme un trésor ; les enfants travaillaient pour la famille. [2.415 #2555]

Ohabolana 71Raha mihinana ny amalom-boasira hianao, manao hoe: "Ny maty no havakoary raha asa zama, manao hoe : "Mamosavy ny tsy tia maro". [2.653]
Raha mihinana ny amalom-boasira hianao, manao hoe ny maty no havako, ary raha tonga ny asa jama dia hanao hoe : ny mpamosavy no tsy tia maro. [2.558 #3615]

Ohabolana 72Raha ny tokan-tsy tia tsy hamonoako tena, fa raha ny be sy ny maro, hisotro tsingala aho ho faty. [2.558]
Raha olona iray no tsy tia ahy, mitoto koba aho hatavy; fa raha ny be sy ny maro no tsy tia ahy, hisotro tsingala aho ho faty. [2.165]
Dikanteny frantsaySi je ne suis haï que d' un seul, je préparerai de la farine pour m' engraisser; mais si tous me haïssent, j' avalerai une "tsingala" pour mourir. [2.165]
Fanazavana frantsayLa "tsingala" est un insecte aquatique que l' on prétend être fatal à qui l'avale. Je n' ai plus qu' à disparaître. [2.165]

Ohabolana 73Sadika maro tompo : maro mitantàna. [1.147 #S5]

Ohabolana 74Sakay ka mangidy maro tia. [2.653 #2836, 2.974 #48]
Dikanteny frantsayComme le piment, qui pique, mais trouve beaucoup d'amateurs. [2.974 #48]

Ohabolana 75Tanan' aolo tsy ilaozam-pandrotrarana ; hadivory tsy ilaozan' ambiaty ; teny maro tsy ilaozan' izay ota. [2.415 #4823, 2.165]
Tanàna haolo, tsy ilaozam-pandrotrarana, hadivory tsy ilaozan' ambiaty, teny maro tsy ilaozan-diso. [2.558]
Tendrombohitra tsy ilaozan' ambiaty, tanàna maro tsy ilaozan' adala, kabary be tsy ilaozan-diso. [2.653 #3072, 1.1]
Fanazavana malagasyEntina miala tsiny ka ilazana fa amin' ny zavatra maro atao tsy maintsy misy izay tsy metimety, misy kilemany. [1.1]
Dikanteny frantsayIl y a nécessairement du chiendent dans un village abandonné, et des buissons d' "ambiaty" dans le fossé circulaire, et des fautes dans beaucoup de paroles. [2.165]
Pas de village abandonné sans chiendent ; pas de fossé sans ambiaty ; pas de nombreuses paroles sans fautes. [2.415]

Ohabolana 76Tenenin-kavana anatrehan' ny maro, ka am-po no marary. [2.558 #4120]
Tenenin-kavana imaso : ka am-po no marary. [2.415 #4893]
Tenenin-kavan-imaso, ka am-po no marary. [2.653 #3074]
Tenenin' olon-kavana imaso dia mampalahelo. [2.165 #1124]
Dikanteny frantsayIl est pénible d' entendre quelqu' un dire devant vous du mal d' un membre de votre famille. [2.165]
Personne en présence de qui on parle mal de ses parents : elle souffre dans son coeur. [2.415]

Ohabolana 77Tintely maro tompo : maro mamiafia. [1.147 #T69]

Ohabolana 78Torovok’ amboa maro mahalala, ny safeliky ny ohiny tsy maro mahay. [1.147 #T103]

Ohabolana 79Trandraka am-bato : maro mangazana. [1.147 #T123]

Ohabolana 80Tsakitsaky bodoka, maro ny olona. [1.147 #T130]

Ohabolana 81Tsimadilo manao ratsy an-trano : ny iray no manao ka ny betsaka no voasoketa. [2.558 #4433]
Tsimadilo manao ratsy an-trano: ny iray no manao, ka ny maro no mahazo loza. [2.165 #1178]
Tsimadilo manao ratsy an-trano : ny iray no manao, ka ny maro no mahazo loza. [2.415 #3074]
Dikanteny frantsayUn ouistiti salit sa maison : c' est lui seul qui l' a fait mais tous souffrent de la mauvaise odeur. [2.415 #3074]
Fanazavana frantsayUn Tsimadilo qui salit la maison: c' est le fait d' un seul, mais plusieurs en sont blâmés (à cause de la mauvaise odeur). [2.165]

Ohabolana 82Tsy mba maro herehina tahaka ny mason' ny mpandrary, fa tokam-pilana toa siny, ka rano ihany no ampoizina. [2.558 #4544]
Tsy mba maro herehina, tahaka ny mason’ ny mpandrary ; fa tokam-pilana toy ny siny, dia ny rano ihany no ampoizina. [2.974 #285, 2.653]
Tsy mba maro herehina, tahaky ny mason' ny mpandrary ; fa tokam-pilana toy ny siny, ka dia ny rano ihany no ampoizina. [2.415 #1409]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas regarder plusieurs endroits comme les yeux de la femme qui tresse les nattes, mais il faut n' avoir qu' un but comme la cruche qui n' a de souci que pour l' eau. [2.415 #1409]
Ne pas avoir de multiples préoccupations, comme l’œil de celui qui tresse ; mais n’avoir qu’un métier, comme la cruche qui ne pense qu’à l’eau. [2.974 #285]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait du mari qui ne cherchait plus à changer de femme ; il se disait aussi en général de l' attention qu' on devait apporter à une affaire. [2.415 #1409]

Ohabolana 83Tsy mety raha maniry biby maro soratra, ka nony tonga tsiravin' endrika. [2.558 #4635]
Tsy mety raha maniry biby maro soratra, ka nony tonga, tsy tian-kozahana. [2.415 #5347, 2.653]
Dikanteny frantsayDésirer des animaux bigarrés, et ne pas vouloir les voir quand ils sont arrivés, cela ne convient pas. [2.415 #5347]
Fanazavana frantsaySe disait des gens fantasques et capricieux. [2.415 #5347]

Ohabolana 84Tsy misy melo-batana, fa izay melo-bava no meloka. [2.165 #1080]
Tsy misy melo-batana, fa ny melo-bava no maro. [2.558 #305]
Tsy misy melo-batana, fa ny melo-bava no melo-batana. [2.653 #3537]
Dikanteny frantsayPersonne n' est coupable par son corps, mais c' est celui qui est coupable en paroles qui est coupable. [2.165 #1080]

Ohabolana 85Tsy tia maro, toa mpamosavy. [2.165 #46, 2.653 #3582]
Dikanteny frantsayHaïr beaucoup de monde tel un sorcier. [2.165 #46]

Ohabolana 86Vady tsy hovadiana, maro fondro (feno kilema). [2.558 #318]

Ohabolana 87Vahiny mahantra, ka maro mpamakafaka. [2.558 #321]

Ohabolana 88Vavahady no soa maro miditra, fantsakana no soa maro maka, fa ny lalam-bady tsy roa maro manana. [2.558]
Vavahady no soa maro miditra ; fantsakana no soa maro maka ; fa ny lalam-bady tsy roa trano manana. [2.415 #1247, 2.653 #3643]
Dikanteny frantsayIl est bon pour la porte du village que beaucoup de personnes y entrent ; il est bon pour la fontaine que beaucoup de personnes y puisent ; mais pour ce qui est des lois du mariage, il n' y a pas deux maisons qui les possèdent. [2.415 #1247]
Fanazavana frantsayCela ne regarde que les époux. [2.415 #1247]

Ohabolana 89Vavany maro ohatra ny sodina. [2.558]
Vavany maro tahaka ny sodina. [2.653 #3644]
Vavany maro tahaky ny sodina. [2.415 #5348]
Dikanteny frantsayQui a plusieurs bouches comme la flûte. [2.415 #5348]
Fanazavana frantsaySe dédire souvent ; ou bien : dire l'un et l' autre. [2.415 #5348]

Ohabolana 90Vololon-drafia : maty anivon' ny maro. [1.147 #V94]

Ohabolana 91Volom-bodin’ akoholahy : izay ihoronan’ ny inaro mba hihoronana. [2.653 #3729]
Volom-bodin' akoholahy : izay ihoronan' ny maro mba ihoronana. [2.415 #2266]
Volom-bodin' akoholahy, ka izay ihoronan' ny maro mba hihoronany. [2.558 #5021]
Dikanteny frantsayPlumes de la queue d' un coq : là où se rassemble la plus grande partie se fait la réunion. [2.415 #2266]
Fanazavana frantsaySe disait des riches qui amassent toujours, et des grands qui sont suivis du peuple. [2.415 #2266]

Ohabolana 92Vomangan-dRenisoa : teny an-dalana maro mpanontany, nodiany tsy re, fa nony natoko teny an-tsena, tsy lany sasaka. [2.558]

Fizahan-teny