Fizahan-teny

Ohabolana : miandry

Ohabolana 1Akangalahy miditra ala : miandry ny oran-kisava, vao tratry ny ora-mikija. [2.558]
Akangalahy miditra ny ala : miandry ny oran-kisava, ka tratry ny ora-mikija. [2.415 #4263, 2.653 #34]
Dikanteny frantsayPintade qui entre sous bois : elle veut attendre que l' orage passe, et elle est surprise par une pluie qui tombe sans discontinuer. [2.415 #4263]
Fanazavana frantsaySe disait d' un filou ou autre personne se croyant en sûreté. [2.415 #4263]

Ohabolana 2Aleo andrasan' olona, toy izay miandry olona. [2.558 #109]

Ohabolana 3Amboabe miandry varavarana: tsy vitan-dranom-bary, fa notsipazan-taolana. [2.415 #699, 2.653 #132]
Amboabe miandry varavarana : tsy vitan' izay ranom-bary, fa notsipazan-taolana koa. [2.558 #20]
Dikanteny frantsayGros chien qui monte la garde à la porte : il ne se contente pas d' eau de riz, on lui jette des os. [2.415 #699]
Fanazavana frantsaySe disait des exigences des grands, et aussi de celles des créanciers. [2.415 #699]

Ohabolana 4Amboalahy miandry embok' akondro: andrasana tsy latsaka, ilaozana toa hena. [1.1 #62, 1.3]
Amboa niandry embok' akondro : ilaozan-toa hena, andrasan-tsy latsaka. [2.558 #19]
Toy ny alika miandry embok' akondro: andrasana, tsy latsaka: ilaozana, toa hena. [2.165 #948]
Toy ny amboa miandry embok' akondro : andrasan-tsy latsaka, ilaozana toa hena. [2.558 #4259]
Toy ny amboa miandry embok’ akondro : an-drasan-tsy latsaka, ilaozan-toa hena. [2.653 #3179]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona manantena na nampanantenaina zavatra betsaka, nefa diso fanantenana. [1.1 #62]
Dikanteny frantsayPareil à un chien qui attend un bouquet de bananier: ce qu' il espère avoir ne tombe pas, et s' il s' en va il lui semble perdre un morceau de viande. [2.165]
Quand un chien regarde le bouquet du bananier, il attend, mais en vain, qu’il tombe; s'il s'en va, c'est à regret pensant que c’est de la viande. [1.3]
Fanazavana frantsayLe bouquet du bananier, c. à. d. la grande fleur composée d' où sortiront les bananes, est rouge, et peut ressembler vaguement à un morceau de viande. [2.165]
Souvent celui à qui on fait de belles promesses est déçu dans ses espérancos. [1.3]

Ohabolana 5Andevolahy miandry lapa : miambin-draha tsy an-tena. [1.147 #A65]

Ohabolana 6Andranobe very laona ka miandry izay hingadonany. [2.415 #1871, 2.653 #199, 2.558]
Rafotsibe very laona ka miandry izay hingadonany. [2.558]
Rafotsibe very laona : tsy mahavezivezy fa miandry izay ingadonany. [2.558 #230]
Randranobe very laona: miandry izay hingadonany. [2.653 #2740]
Randranobe very laona, tsy mitady fa mampandry sofina. [2.558 #240]
Dikanteny frantsayFemme qui a perdu son mortier à piler le riz : elle attend pour le recouvrer qu' on fasse du bruit en s' en servant. [2.415 #1871]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui se croient rusés et qui sont peu actifs. [2.415 #1871]

Ohabolana 7Andry ondrin' Ikotokely, ka ny maty no ananam-be. [2.558 #250]
Ikotokely miandry ondry ka ny maty no ananam-be. [2.558 #1394]
Ikotokely miandry ondry, ka ny maty no ananany. [2.165 #1445, 2.415 #554]
Ikotokely miandry ondry: ny maty no ananany. [2.653 #1109]
Dikanteny frantsayIkotokely est gardien de brebis : quand une brebis meurt, c' est alors qu' il a une grande part. [2.415 #554]
Le petit gamin gardant des moutons: c' est de ceux qui ont péri seulement qu' il lui revient quelque chose. [2.165]
Fanazavana frantsayIl n' a encore aucun salaire, mais lorsqu' un animal périt par accident, il attrape un morceau de viande. [2.165]
Se disait des esclaves appartenant à des maîtres exigeants et cruels ; ils se réjouissaient des pertes de leurs maîtres, car ils pouvaient manger les bêtes qui mouraient ; on appliquait ce proverbe à tous ceux qui profitaient des pertes des autres. [2.415 #554]

Ohabolana 8Aza dia miandry teza ho potraka (lavo). [2.165 #939]
Dikanteny frantsayN' attendez pas que le bois dur tombe de lui-même. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. N' attendez pas que les choses se fassent d' elles-mêmes. [2.165]

Ohabolana 9Aza miandry vava latsaka. [2.415 #4737]
Dikanteny frantsayN' épiez pas une parole échappée à quelqu' un, pour lui nuire. [2.415 #4737]

Ohabolana 10Fana-saonjon-dRangahy, ka ny miandry noana. [2.415 #1811, 2.653 #917]
Fana-saonjon' Ingahy ka ny miandry noana. [2.558 #1091]
Dikanteny frantsayFaire chauffer des tubercules de gouet à la manière des vieux : ceux qui attendent finissent par être las d' attendre. [2.415 #1811]
Fanazavana frantsayLes vieux ne savent plus faire un bon feu ni l'entretenir ; ce proverbe se disait de la lenteur, des longues attentes. [2.415 #1811]

Ohabolana 11Hitoto vary, somorina ; hiandry omby, olon-dehibe. [2.415 #2496]
Dikanteny frantsayLes gens riches, quand ils sont déchus, sont obligés à l' âge mûr de piler le riz ; devenus vieux, ils gardent les boeufs. [2.415]
Fanazavana frantsayOn disait ces paroles aux enfants pour les admonester. [2.415 #2496]

Ohabolana 12Hoatry ny mpiara-dia samy miavona izy roa, ka ny aloha tsy manao hoe haingana, ary ny aoriana kosa tsy manao hoe andraso. [2.415 #4008]
Miara-dia samy miavona ka ny eo aloha tsy miandry, ny eo aoriana tsy miantso. [2.558]
Mpiara-dia roa samy miavona : ny aloha tsy manao " haingana " , ny aoriana tsy manao " andraso " . [2.415 #6012]
Dikanteny frantsayCe sont deux orgueilleux qui voyagent ensemble : celui qui est devant ne dit pas à l' autre de marcher plus vite, et celui-ci ne lui dit pas de l'attendre. [2.415 #6012]
Ils sont comme deux voyageurs orgueilleux : celui qui est devant, ne dit pas à l' autre d' aller plus vite ; celui qui est derrière, ne dit pas de l' attendre. [2.415 #4008]
Fanazavana frantsaySe disait des gens, surtout des époux qui allaient chacun de leur côté, sans entente. [2.415 #4008]

Ohabolana 13Ikotokely miandry ondry. [2.415]
Dikanteny frantsayC' est comme Ikotokely qui garde les brebis : il n' en est pas le maître. [2.415 #3402]
Fanazavana frantsayL'intendant et le gardien ont le soin d' une chose, mais n'en sont pas les maîtres. [2.415 #3402]

Ohabolana 14Ikotokely miandry ondry : raha tsaratsara ny sakafo, dia sady maka kitay no miandry ondry, fa raha ratsiratsy ny sakafo, ny ondry aza ahina ho very. [2.558 #1395]
Ikotokely miandry ondry : raha tsaratsara sakafo, dia sady maka kitay no miandry ondry ; ary raha ratsiratsy sakafo, ny ondry aza no ahina ho very. [2.415 #555, 2.653 #1110]
Dikanteny frantsayIkotokely est gardien de brebis : si on lui donne un bon repas, non seulement il garde les brebis, mais il ramasse la provision de paille à brûler ; mais quand il mange mal, il ne peut même pas garder les brebis. [2.415 #555]
Fanazavana frantsaySe disait des maîtres avares et cruels qui donnaient à leurs esclaves une nourriture insuffisante ; sens général : pour bien travailler, il faut être bien traité. [2.415 #555]

Ohabolana 15Ilay osa niandry vary, ka rehefa tsy maharo, dia hoe : Hanombo va izay lasany ? [2.653 #1127]
Ilay osa niandry vary, ka rehefa tsy naharo dia hoe : hanombo ve izay lasany? [2.558 #1418]

Ohabolana 16Mamba miandry fitàna : izay mirotsaka ao aminy, na tsy maty aza, tsy maintsy harahim-pahoriana. [2.653, 2.415]
Mamba miandry fitàna : izay mirotsaka ao aminy, na tsy maty aza tsy maintsy mitondra fahoriana. [2.558]
Dikanteny frantsayCaïman qui attend au gué : tous ceux qui descendent dans l' eau, lors même qu' ils ne meurent pas, trouvent malheur. [2.415 #3347]
Fanazavana frantsaySe disait des gens adonnés à la chicane, et des exploiteurs. [2.415 #3347]

Ohabolana 17Mamba noana, mamba miandry. [2.415 #717]
Dikanteny frantsayCaïman affamé toujours aux aguets, caïman qui attend une occasion. [2.415 #717]

Ohabolana 18Mamoaka omby zato, miandry omby arivo, ka ny mania no betsaka. [2.558 #1952]
Mamoaka omby zato, miandry omby arivo, ka tsy ilaozan’ izay hafa soratra. [2.415 #2201, 2.653]
Mamoaka omby zato, miandry omby arivo : ny mania no be noho ny tonga ; mitari-drano an-kilahila : ny mitobaka no be noho ny mizotra. [2.415 #3349, 2.653 #1478]
Mamoaka omby zato, miandry ondry arivo: ny mania no be noho ny tonga. [2.165 #1206]
Miandry ondry zato, miambina omby arivo, ka tsy ilaozan' izay mania. [2.165 #149, 2.415 #1656]
Miandry ondry zato, miandry omby arivo, ka tsy ilazaon' izay hania. [2.558 #146]
Dikanteny frantsayConduire cent bœufs, faire paître mille moutons: ceux qui errent à droite et à gauche sont plus nombreux que ceux qui arrivent tout droit. [2.165]
Garder cent moutons, faire paître mille boeufs, il y en a toujours qui s' égarent. [2.415 #1656]
Quand on fait sortir du parc cent boeufs, quand on fait paître mille boeufs, dans un tel nombre il ne manquera pas de boeufs de couleurs diverses. [2.415]
Quand on fait sortir du parc cent boeufs, quand on garde mille boeufs, ceux qui s' égarent sont plus nombreux que ceux qui rentrent; quand on canalise l' eau pour la conduire sur le versant d' une colline, il s' en perd plus qu' il n' en arrive par la conduite. [2.415]
Quand on garde cent moutons et qu' on fait paître mille bœufs, il y en a toujours qui s' égarent. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait de la variété qui est inévitable ; autre sens : il est impossible qu' il n'y ait pas des méchants. [2.415 #2201]
Ce proverbe s' emploie en parlant d' un travail ou d' une affaire difficiles. [2.165]
Se disait des biens qui se perdent en route, dans un procès, ou autrement. [2.415 #3349]

Ohabolana 19Manao andevolahy miandry faty : ny hena no andrasany eo, tsy mba ny faty no andrasana. [2.415 #563]
Dikanteny frantsayFaire comme l' esclave qui veille un mort : ce n' est pas le mort qu' il veille, mais le morceau de viande qui lui reviendra du boeuf tué à l' occasion des funérailles. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui agissent par intérêt. [2.415 #563]

Ohabolana 20Manaraka am-bokony, tahaka ny vavy antitra miandry ombilahy. [2.653 #1564]
Manaraka am-bokony toa an-dRafotsibe miandry ombalahy. [2.558 #2030]
Rafotsibe miandry ombalahy ka manaraka ambokony. [2.415 #1903]
Rafotsibe miandry ombilahy, ka manaraka am-bokony. [2.165]
Dikanteny frantsayLa vieille femme gardant un taureau: elle le suit docilement! [2.165 #1961]
Vieille qui garde un taureau : elle n'est pas maîtresse de ses mouvements, mais entraînée par le taureau elle va forcément où il va. [2.415 #1903]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui suivaient les autres aveuglément par crainte ou par respect humain ; il se disait du peuple imitant les chefs. [2.415 #1903]

Ohabolana 21Maty foana, hoatry ny mamelon-jaza boka : miandry izay hahalehibiazany, kanjo nilaozany nanala rantsana. [2.415]
Maty foana, ohatra ny mamelon-jaza boka miandry izay hahalehibiazany, kanjo nilaozany nanala-rantsana. [2.653]
Maty foana ohatra ny mitaiza zaza boka : miandry izay hahalehibeazany kanjo nilaozany nanala rantsana. [2.558]
Dikanteny frantsayPeiner pour rien, comme celui qui élève un enfant lépreux : on attend qu' il grandisse et il est en train de perdre ses doigts. [2.415 #2010]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui travaillent en pure perte. [2.415 #2010]

Ohabolana 22Miandry mahazo ohatra ny vovo. [1.1]
Ny vovo no miandry mahazo : ao ny be siasia. [2.558 #3374]
Fanazavana malagasyEntina ilazana izay rehetra tsy mba manenjika nefa mahazo ihany. [1.1]

Ohabolana 23Miandry teza ho lavo. [2.415 #3354, 1.1]
Tsy mety raha dia miandry teza ho lavo. [2.558 #4589, 2.653 #3408]
Tsy mety raha miandry teza ho lavo, na mirary harena ho lovana. [2.558 #4639]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny fiandrasana ny tompon-javatra iray – na vavolombelona – ho faty vao manaraka an' io zavatra io. [1.1]
Dikanteny frantsayAttendre que ceux qui se tenaient debout, tombent. [2.415 #3354]
Fanazavana frantsayCette expression se disait de ceux qui laissent disparaître les témoins pour faire plus tard d'injustes réclamations. [2.415 #3354]

Ohabolana 24Mpandova angaha aho no hiandry ny farany? [2.558]

Ohabolana 25Ny maty tsy mandry ama-nenina. [2.165 #2124, 2.558 #3139]
Ny maty tsy miandry ama-nenina. [2.415 #6426, 2.653 #2344]
Dikanteny frantsayIl faut enterrer quelqu' un de façon à ne pas en avoir de regrets. [2.165]
Les morts n' attendent pas avec amertume. [2.415 #6426]
Fanazavana frantsayC. à. d. il faut le faire aussi convenablement que possible et selon son rang. [2.165]
Ils sont en repos. [2.415 #6426]

Ohabolana 26Ny maty tsy miandry manenona. [2.165 #2125, 2.415 #2905]
Dikanteny frantsayLes morts n' attendent pas qu' on ait fini de tisser le linceul. [2.415 #2905]
Un mort ne peut pas attendre qu' on ait fini de tisser (son linceul). [2.165 #2125]

Ohabolana 27Ny mazoto no nambinina ka ny kamo avy koa no milaza ho miandry lahatra. [2.558 #3141]

Ohabolana 28Ombilahy miady amoron-kady, ka samy miandry ny loza hihatra. [2.558 #3414]
Ombilahy miady amoron-kady: samy miandry ny loza hihatra. [2.653 #2558]

Ohabolana 29Raha soasoa no ataon-drahavana, dia tsiriry miandry farihy izahay, fa raha ratsiratsy no ataon-drahavana, manifi-drano izahay dia lasa. [2.558 #3656]

Ohabolana 30Salasala toa mpantsaka tratr' orana : miadana, toa miandry loza ; mihazakazaka, toa maninana ny lanitra. [2.415 #791]
Salasala toy ny mpantsaka tratr' orana: miadana, toa miandry ny loza; mihazakazaka, toa maninana ny lanitra. [2.165 #988]
Salasala toy ny olona mantsaka tratr' orana : mandeha mora toa miandry loza, mihazakazaka toa maninana ny lanitra. [2.558 #3819]
Salasala, toy ny olona mantsaka tratr’ orana: miadana, toa miandry loza ; mihazakazaka, toa maninana ny lanitra. [2.653 #2851]
Dikanteny frantsayIndécis comme le porteur d' eau surpris par la pluie : s' il va lentement, il s' expose au malheur ; s' il court, il a l' air de rivaliser avec le ciel. [2.415 #791]
Qui ne sait trop que faire comme un porteur d' eau atteint par la pluie; s' il continue à marcher lentement, il semble attendre le malheur; mais s' il se met à courir, il paraît vouloir rivaliser avec le ciel. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui étaient chez les seigneurs ou les chefs et ne savaient comment faire pour les contenter ; et aussi des gens perplexes qui ne savent comment faire parce qu'ils ont toujours tort. [2.415 #791]

Ohabolana 31Tanora miandry lova, ka ny mihary no faingana. [2.415 #3183]
Dikanteny frantsayJeune homme qui attend un héritage : il aurait plus vite fait d' amasser lui-même, car l' héritage est loin et incertain. [2.415 #3183]

Ohabolana 32Toy ny andevolahy miandry faty : izay mahery vava ihany no amboninjato. [2.415 #593, 2.653]
Toy ny andevolahy miandry faty, ka izay mahery vava no lohany. [2.165]
Toy ny ankizilahy miandry faty, ka izay be vava no lohany. [2.558 #4262]
Dikanteny frantsayEsclaves qui veillent un mort : le plus fort en bouche est centenier. [2.415 #593]
Semblables aux esclaves veillant un mort: c' est celui qui parle le plus qui est considéré comme chef. [2.165]
Fanazavana frantsayLes braillards l'emportent. [2.415 #593]
Parce que chez les esclaves il n' y avait ni organisation ni hiérarchie. [2.165]

Ohabolana 33Tolo-kena alina : vintana no andrasana. [2.415 #3217]
Tolo-kena maty alina : vintana no andrasana. [2.653 #3112]
Tolo-kena maty jiro, ka miandry izay anjara vintana. [2.415 #3218]
Tolo-kena maty jiro, ka vintana no andrasana. [2.165 #90, 2.558, 1.1]
Tolo-kena maty jiro : vintana no andrasana. [2.653 #3112]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny toe-javatra izay ny anjara tokana ihany no mety hahazoana na tsy hahazoana. [1.1]
Dikanteny frantsayDans une distribution de viande faite une fois que la lampe est éteinte, on attend la chance. [2.165]
Lorsque les portions de viande sont faites et distribuées dans la nuit, il faut s' en rapporter au hasard. [2.415 #3217]
Lorsque les portions de viande sont faites et distribuées dans l' obscurité, c' est le hasard qui sert. [2.415 #3218]
Fanazavana frantsaySe disait des partages faits sans aucun privilège. [2.415 #3218]
Se disait des partages faits sans privilège. [2.415 #3217]

Ohabolana 34Tsabo mararin' Antoby, ka ny marary indray no miandry sotro. [2.558 #4393, 2.165]
Tsabo-mararin’ Antoby: ny marary indray no miandry sotro. [2.653 #3274]
Dikanteny frantsayLes malades soignés à Antoby: ce sont eux qui doivent attendre leur tour de saisir la cuiller (pour manger). [2.165]
Fanazavana frantsayIl n' y a pas assez de cuillers pour tous (malades et bien portants) et ce sont les malades qui doivent attendre. [2.165]

Ohabolana 35Tsy kofehy no nafehy trano, fa zaza no miandry trano, ka ny miditra hitany, ary ny mivoaka hitany. [2.415 #1007, 2.653 #3359]
Tsy kofehy no nafehy trano, fa zaza no miandry trano, ka ny miditra hitany, ny mivoaka hitany. [2.558]
Dikanteny frantsayCe n' est pas une corde qui sert à fermer la maison, mais c' est un enfant qui garde la case : ce qui entre il le voit, ce qui sort il le voit. [2.415 #1007]
Fanazavana frantsayC'était me grande pensée malgache que l' enfant consolidait le foyer et rendait plus stable l'union des parents ; on employait aussi ce proverbe pour dire qu'on savait tout ce qui s' était passé. [2.415]

Ohabolana 36Tsy mety raha tsy miandry ny rariny, nefa milaza ho mpandefitra. [2.558 #4686]

Ohabolana 37Tsy miandry omby lavitra ny tanàna, tsy milalao lavitra ny vohitra. [2.653 #3503]
Tsy miandry omby lavitry ny tanàna, tsy milalao lavitry ny vohitra. [2.558]

Ohabolana 38Tsy sasa-poana akory ny katsaka ela nihantonana fa niandry vanin-taona haniriana. [1.1]
Tsy sasa-poana tahaka ny katsaka ela nihantonana, fa miandry ny vanin-taona haniriana. [2.558 #4789]
Tsy sasa-poana, tahaka ny katsaka ela nihantonana, fa niandry vanin-taona haniriana. [2.653]
Fanazavana malagasyIlazana ny olona nahita voka-tsara amin' ny fiandrasana ela fa tsy mba maimaika nanao zavatra tsy amin' ny fotoanany. [1.1]

Ohabolana 39Vady tsy vita fisaorana : hanao haody menatra, hiandry ny mandrosoa toa tsy hisy. [2.558 #319]

Ohabolana 40Zarazarao ny raharaha : ny tapa-tanana miandry ondry, ny tapa-tongotra mitoto vary. [2.653 #3765, 2.974 #24, 2.415, 2.558]
Dikanteny frantsayDivision du travail : le manchot garde les brebis, l’éclopé va piler le riz. [2.974 #24]
Qu' on distribue les travaux : que les manchots gardent les moutons et les culs-de-jatte pilent du riz. [2.415 #870]
Fanazavana frantsayChacun doit s' employer suivant ses aptitudes. [2.415 #870]

Fizahan-teny