Fizahan-teny

Ohabolana : miondrika

Ohabolana 1Ataovy fitia tera-bary : tsy vitan’ ny efa nijoro, fa niondrika indray hila saina. [2.653 #305, 2.974 #318]
Dikanteny frantsayFaites comme les épis de riz naissant: c’est peu de se tenir debout, il faut encore s’incliner pour prendre conseil. [2.974 #318]

Ohabolana 2Fotsy maso an-danonana, tsy vatra ny hiondrika, ka aseho vahoaka sao tsy mahita ny hitan' ny olona. [2.558]

Ohabolana 3Hitraka, tsy avelan' ny alahelo; hiondrika, tsy avelan' ny voninahitra. [2.165 #997, 2.653 #1078, 2.415, 2.974]
Hitraka tsy avelan' ny alahelo, hiondrika tsy avelan' ny voninahitra, toy ny amboninjato mahantra. [2.558 #1345]
Dikanteny frantsayPour lever la tête, on est trop pauvre; et pour la baisser, on est trop fier. [2.165 #997]
Que la douleur empêche de lever la tête, mais que la dignité empêche de courber le front. [2.974 #347]
Si on veut relever la tête, la douleur ne le permet pas ; si on veut la baisser, c' est l'honneur qui s' y oppose. [2.415 #2791]
Fanazavana frantsayDans la maladie ou dans le deuil il faut garder une certaine force d'âme pour régler tout avec honneur. [2.415 #2791]

Ohabolana 4Mpanarivo roa ray : mitraka mahazo ny trafony, miondrika mahazo ny tratrany. [2.558 #2583]

Ohabolana 5Ny lahy mamindra intelo ka mahazo hevitra; ny vavy miondrika inefatra vao mahazo ny azy. [2.165]
Ny lehilahy, raha mandingana intelo, mahazo hevitra ; ny vehivavy, raha miondrika inefatra, mahazo saina. [2.415 #1878, 2.974]
Ny lehilahy raha mandingana intelo mahazo hevitra, ny vehivavy raha miondrika in' efatra mahita saina. [2.558]
Ny lehilahy, raha mandingana intelo, mahazo hevitra ; ny vehivavy, raha miondrika inefatra, maka saina. [2.415 #1678]
Dikanteny frantsayAu mari, il suffit de faire trois pas pour trouver son idée; mais il faut que la femme se penche quatre fois pour trouver la sienne. [2.165]
Il suffit à l'homme de faire trois pas pour trouver la décision à prendre ; la femme doit s' incliner profondément jusqu' à quatre fois avant de savoir que faire. [2.415 #1678]
Que l’homme fasse trois pas, et il mûrira son idée ; que la femme s’incline quatre fois, et elle aura la lumière. [2.974 #327]
Fanazavana frantsayDrôle de façon d'exprimer la supériorité intellectuelle du sexe fort. [2.165]
L' homme l' emporte sur la femme dans l' art de discuter et de raisonner. [2.415 #1678]

Ohabolana 6Ny olombelona toy ny embok' akondro ka raha manondro lanitra, iray ihany fa raha mitsontsorika, samy manana ny holafiny. [1.1]
Ny olombelona toy ny embok' akondro: raha manondro lanitra, iray ihany, fa raha miondrika, samy manana ny holafiny. [1.1]
Ny olombelona toy ny embok' akondro : raha manondro lanitra, iray ihany ; fa raha mitsontsorika, samy manana ho lafiny. [2.653, 2.415]
Ny olombelona toy ny embok' akondro : raha manondro lanitra iray ihany, fa raha mitsontsorika samy manana ny ho lafiny. [2.558]
Ny olombelona toy ny embok' akondro: raha manondro ny lanitra, iray ihany; fa raha miondrika, samy manana ny lafiny. [2.165 #12]
Toy ny akondro : raha manondro lanitra iray ihany, fa raha miondrika samy manana ny ho lafiny. [2.415 #861]
Toy ny embok' akondro : raha manondro lanitra iray ihany, fa raha miondrika, samy manan-ko ho lafiny. [2.558 #4272]
Toy ny embok’ akondro: raha manondro lanitra, iray ihany; fa raha miondrika, samy manan-ko lafiny. [2.653]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny firaisam-piavian' ny olombelona na dia misampana ho karazany maro aza. [1.1]
Enti-milaza ny olombelona izay mitovy daholo ihany raha ny mahaolona azy no jerena, fa samy hafa kosa ara-karazana. [1.1]
Dikanteny frantsayLes hommes ressemblent aux fleurs du bananier: quand elles sont encore dirigées vers le ciel, elles paraissent ne former qu' un seul tout, mais quand elles s' inclinent, chacune occupe sa place propre. [2.165]
Les hommes sont comme les bananes : quand le bananier a la tête levée vers le ciel, il est un seul tout, mais quand il baisse la tête les bananes se séparent. [2.415 #861]
Les hommes sont comme les bouquets de bananiers : quand le bouquet est levé vers le ciel il est unique, mais lorsqu' il s' incline vers la terre, il se divise en rameaux. [2.415]
Fanazavana frantsayLes hommes sont tous des mortels, mais ils sont différents les uns des autres. [2.415 #1681]
Les hommes sont tous des mortels, mais quand on les examine on voit qu'ils viennent de tribus et de castes différentes. [2.415 #861]

Ohabolana 7Saino, fa intelo miondrika, inefatra mitraka ; inenin' ny vata no vary iray. [2.415 #6152]
Dikanteny frantsayRéfléchissez, car il faut s' incliner trois fois, se relever quatre fois : ce sont six mesures de riz qui font une grande mesure. [2.415 #6152]
Fanazavana frantsayOn n' a rien sans peine et sans réflexion. [2.415 #6152]

Ohabolana 8Tsy misy tsy fantatr' Andriamanitra, saingy minia miondrika izy. [2.165 #17]
Tsy misy tsy fantatr' Andriananahary, fa saingy minia miondrika izy. [2.415 #59]
Tsy misy tsy fantatr' Andriananahary, fa saingy miondrika izy. [2.415 #59]
Tsy misy tsy fantatr' ilay Nanahary, fa minia miondrika izy. [2.558 #308]
Tsy misy tsy fantatr' Ilainanahary, saingy minia miondrika izy. [2.653]
Tsy misy tsy fantatr' Ilainanahary, sangy minia miondrika izy. [2.415 #692]
Dikanteny frantsayIl n' y a rien d' inconnu pour Dieu, mais il veut parfois baisser la tête et ignorer, pour ne pas punir. [2.415 #59]
Il n' y a rien qui soit ignoré de Lainanahary, mais il fait exprès de baisser la tête pour avoir l' air d' ignorer. [2.415 #692]
Rien n' est caché à Dieu, quoiqu' il veuille bien se pencher (comme pour voir ce que font les hommes). [2.165]
Fanazavana frantsayApplication, faite à Dieu, des paroles dites par le roi Andrianampoinimerina, de son fils. [2.415 #59]
Le roi Andrianampoinimerina disait ces paroles d'un de ses fils qui se taisait prudemment ; on les appliqua dans la suite aux personnes haut placées et sachant se taire. [2.415 #692]

Ohabolana 9Voalavo latsaka an-kentona, ka ny halavoana leo ihany, fa ny akoralavan' ny olona no tsy toha ; hitraka moa tsy avelan' ny henatra ; hiondrika, tsy avelan' ny voninahitra. [2.415 #6053]
Voalavo mianjera an-kentona: ka ny halavoana leo ihany, fa ny horakora-bahoaka no tsy toha. [2.165 #1036]
Voalavo nianjera an-kentona : ny halavoana leo ihany, fa ny horakora-bahoaka no tsy toha. [2.558]
Dikanteny frantsayRat qui tombe de très haut : passe pour la chute, mais ce qui est insupportable ce sont les huées des gens qui sont là. [2.415]
Un rat tombé d' une poutre: sa chute est supportable, mais non les cris des gens (qui sont dans la case). [2.165]

Fizahan-teny