Fizahan-teny

Ohabolana : miteraka

Ohabolana 1Angalisa zanaky ny tafondro : ny feon-drainy ihany no feon-janany. [2.415 #956, 2.653]
Tafondro niteraka angalisa, ka ny feon-drainy ihany no feon-janany. [2.558 #3970]
Dikanteny frantsayLe fusil est fils du canon : la voix du père est la voix du fils. [2.415 #956]
Fanazavana frantsayTel père, tel fils. [2.415 #956]

Ohabolana 2Ataonao ho katsaka va aho ka hiteraka an-tehezana. [2.415 #1264, 2.653 #295]
Ataonao ho katsaka ve aho ka hiteraka an-tehezana? [2.165 #1663]
Dikanteny frantsayMe prenez-vous pour du maïs que vous pensiez que je puisse produire (ou engendrer) par mes côtes? [2.165]
Pensez-vous que je sois comme le maïs qui porte ses fruits sur le côté ? [2.415 #1264]
Fanazavana frantsayAllusion au fait que les épis du maïs viennent vers le milieu de la tige. S' applique à ce qui n' est pas dans l'ordre, ou à quelque chose qu' il n' est pas raisonnable de demander de quelqu' un. [2.165]
Ces paroles étaient dites de dépit par les personnes stériles ; elles faisaient allusion à la fécondité étonnante du maïs ; elles avaient aussi un sens général : vous me demandez ce que je n'ai pas. [2.415 #1264]

Ohabolana 3Boka miteraka Alahamady, ka hitan' Andriamanitra ny tarehiny. [2.415 #1975, 2.165]
Boka niteraka Alahamady, ka hitan' Andriamanitra ny tarehiny. [2.415 #24, 2.653 #814]
Boka teraka alahamady : hitan' Andriamanitra ny tarehiny. [2.558 #948]
Dikanteny frantsayLépreux qui lance quelque chose à la nouvelle lune d' Alahamady : Dieu voit sa figure. [2.415 #1975]
Pauvre lépreuse qui enfante pendant le grand jour de fête d' Alahamady : Dieu seul voit sa face. [2.415 #24]
Un lépreux qui lance quelque chose en haut au mois d' Alahamady: Dieu voit sa figure. [2.165]
Fanazavana frantsayAllusion à l' ancienne coutume de lancer des morceaux de bouse de bœuf à la lune lors de la nouvelle lune d' Alahamady, le premier mois de l'année malgache; en ce faisant, le lépreux découvrait son visage défiguré qu' il n' aurait pas voulu montrer. [2.165]
Ce proverbe disait l' éloignement des Malgaches pour les lépreux, et s' employait pour signifier une chose dont il n'y a pas à tenir compte. [2.415 #24]
Il la découvre pour lancer ; on lançait de la bosse de boeuf à la nouvelle lune du mois d' Alahamady. [2.415]

Ohabolana 4Harongam-pohatra ny momba; milevin' ila fa tsy lo ny miteraka, andrasan' amboa varavarana ny amboalambo, ary mandry be tsy matory ny mpitrosa. [2.558]
Harongam-pohatra ny momba; milevin' ila tsy lo ny miteraka. [2.415 #912]
Harongam-pohatra ny momba ; milevin' ila tsy lo ny miteraka ; andrasan' amboa varavaranany amboalambo ; mandry be tsy matory ny mpitrosa. [2.653 #1037]
Dikanteny frantsayLa femme stérile est comme un arbre haronga arraché ; la femme qui a enfanté peut avoir sa moitié enfouie sans être pourrie. [2.415 #912]
Fanazavana frantsayCe proverbe dit la tristesse de la stérilité et le bonheur de la maternité ; il fait allusion au placenta que le père va enfouir au sud de la maison, après la naissance de l' enfant. [2.415 #912]

Ohabolana 5Mila adidy amin' ny mainty natovona, fa ny fotsy nolalaina tsy niteraka. [2.415 #6478]
Dikanteny frantsayEncourir des reproches parce qu' on a choisi la noire, moins belle ; mais c' est que la blanche qu' on a aimée, est demeurée stérile. [2.415 #6478]
Fanazavana frantsaySe disait des vaches, mais aussi des épouses. [2.415 #6478]

Ohabolana 6Miteraka an-tehezana, tahaka ny katsaka. [2.653 #1866]
Miteraka an-tehezana toa katsaka. [2.558 #2453]

Ohabolana 7Ny andraso andraso manariva ny mody. [1.1]
Ny takariva no mahatonga ny alina; ny sangy mahery no mahatonga ny ady ; ny "andraso kely" no mahariva ny andro; ny hadino no mahavery ny entana. [2.415 #6244, 2.653 #2422]
Ny takariva no mahatonga ny alina, ny sangy no miteraka ny ady, ny andraso kely no mahariva ny andro ary ny hadinodino no mahavery ny entana. [2.558]
Fanazavana malagasyNy hataka andro lava, ny fampiandrasana ary ny fiolakolahana dia mahatonga ho tratra hariva nony hody (tokony hotsorina izay fanapahankevitra raisina). [1.1]
Dikanteny frantsayLe crépuscule amène la nuit ; la plaisanterie trop forte engendre les disputes; le attendez un peu, retarde jusqu' au soir; l' oubli fait perdre les paquets. [2.415 #6244]
Le soir appelle la nuit ; les familiarités excessives engendrent les querelles ; les fréquents délais épuisent la journée ; les oublis causent la perte des bagages. [2.974 #274]
Fanazavana frantsayUne petite cause a de grands effets. [2.415 #6244]

Ohabolana 8Ny ony niteraka ny mamba, fa ny loharano niteraka ny ony. [2.558 #3203]
Ny ony niteraka ny mamba; ny loharano niteraka ny ony. [2.165 #2247, 2.415 #303, 2.653 #2386]
Dikanteny frantsayLe fleuve a donné naissance aux caïmans; la source a donné naissance au fleuve. [2.165]
Le lac a produit un caïman, la source a produit un fleuve. [2.415 #303]
Fanazavana frantsayParoles dites par les descendants du roi Ralambo source des nobles de l' Imerina pour dire qu'ils étaient la source des souverains ; on les appliquait aux richesses. [2.415 #303]

Ohabolana 9Ny vola tahaky ny vato sy ny vy, koa tsy mba miteraka, fa ny vava no mampiteraka azy sy ny teny fanekena. [2.415 #2232]
Dikanteny frantsayL' argent est comme la pierre et le fer, il ne produit pas ; c' est la bouche, ce sont les paroles du contrat qui lui font produire des intérêts. [2.415 #2232]
Fanazavana frantsayFormule de prêt à intérêt. [2.415 #2232]

Ohabolana 10Notodian' Imainty namidy hianao, ka sendra an' Imena alain-tsy niteraka. [2.558 #2815]
Notodin’ Imainty namidy hianao, ka sendra any Imena alain-tsy niteraka. [2.653 #2118]
Notodin' Imainty namidy hianao, ka sendra an' Imena alain-tsy niteraka. [2.415 #2733]
Dikanteny frantsayLa vache noire que vous avez vendue se venge, aussi êtes-vous tombé sur une vache rouge qui par une évidente destinée est stérile. [2.415 #2733]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ne gagnent pas au change. [2.415 #2733]

Ohabolana 11Ondrin' Ibesa : raha maty soloana, raha miteraka tsy omena azy ny zanany. [2.558 #3457, 2.653]

Ohabolana 12Toy ny ray aman-dreny: ny iray niteraka, ny iray niampofo. [2.165 #1876]
Toy ny ray aman-dreny : ny iray niteraka, ny iray niampofo, ka samy tiavo. [2.415 #1005, 2.653 #3223]
Toy ny ray aman-dreny : ny iray niteraka, ny iray niampofo, ka tsy asiana tombo sy hala. [2.558 #4319]
Dikanteny frantsayComme le père et la mère: l' un a enfanté et l' autre a tenu sur ses genoux. [2.165]
Père et mère : l'un t' a engendré, l' autre t'a bercé sur son sein ; montre-leur à tous les deux un amour égal. [2.415 #1005]
Fanazavana frantsayDonc, ils ont tous deux droit à la reconnaissance. [2.165]

Ohabolana 13Toy ny ray aman-dreny : ny iray niteraka, ny iray nitaiza nanangana. [2.415 #947]
Dikanteny frantsayPère et mère : celui qui n' a pas enfanté, a nourri, soigné, adopté les enfants de l' autre. [2.415 #947]
Fanazavana frantsaySe disait de la manière égale de traiter les enfants. [2.415 #947]

Ohabolana 14Tsy keliray aho fa iva dia ; tsy banga aho fa makaka nify ; tsy sola aho fa mazava ray. [2.415 #1730, 2.653 #3357]
Tsy keliray aho fa iva dia, tsy banga fa makaka nify, tsy sola fa mazava ray, ka izay niteraka anay nitera-dehilahy. [2.558 #4502]
Dikanteny frantsayJe ne suis pas nain mais court sur pieds ; je ne suis pas édenté mais j' ai les dents espacées ; je ne suis pas chauve mais j' ai le front découvert. [2.415 #1730]
Fanazavana frantsayJe n' ai pas les défauts dont on m'accuse. [2.415 #1730]

Fizahan-teny