Fizahan-teny

Ohabolana : mivoaka

Ohabolana 1Akoholahy kelin' Antananarivo : mivoaka maraina, fa tsy mitsindroka. [2.415 #2989, 2.653 #61]
Dikanteny frantsayPetit coq de Tananarive : il sort de bonne heure mais ce n' est pas pour becqueter. [2.415 #2989]
Fanazavana frantsaySe disait des jeunes débauchés de la ville qui sortaient de bonne heure, mais ce n' était pas pour travailler. [2.415 #2989]

Ohabolana 2Akoholahin' an-tanantanana : mivoaka maraina fa tsy mitsindroka. [2.558]

Ohabolana 3Aza atao akohon’ Ibafo: mivoaka, kohokohoina ; mandroso, kapohina. [2.415 #2063, 2.653 #335]
Aza atao akohon' Ibafo : mivoaka kohokohoina, nony miditra kapohina. [2.558 #373]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme Ibafo avec ses poules : quand les poules sortent, elles entendent kohokoho le mot qui sert à les appeler ; et quand elles viennent, elles sont frappées. [2.415 #2063]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas traiter ainsi les gens. [2.415 #2063]

Ohabolana 4Aza hendry anatiny, tahaka ny samoina, ka raha mivoaka, afatotry ny sasany. [2.653 #385]
Aza hendry anatiny toa samoina, fa nony mivoaka afatotry ny sasany. [2.558 #450]
Aza manao handry anatiny toa samoina, ka raha mivoaka afatotry ny sasany. [2.165]
Hendry anaty toa samoina fa raha mivoaka afatotry ny sasany. [2.558 #1308]
Dikanteny frantsayNe soyez pas sage à l' intérieur comme la chrysalide du ver à soie devenue papillon, et qui, une fois hors du cocon, se fait attraper. [2.165]

Ohabolana 5Aza kilonga mahay lapa: mivoaka, manao halalaka; miditra, manao tsy ho tery. [2.653 #391, 2.415]
Aza kilonga mahay lapa : mivoaka, manao halalaka, miditra, manao tsy ho tery tongotra aman-tanana. [2.558]
Dikanteny frantsayNe soyez pas comme les jeunes familiers du palais : quand ils sortent ils veulent être au large et quand ils rentrent ils ne veulent pas être à l' étroit. [2.415 #1557]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait de la fierté de ces jeunes gens. [2.415 #1557]

Ohabolana 6Aza manao foza kely anaty lavaka : Halorina tsy azo, topazan-drano tsy mety mivoaka, fa ao anaty lavaka ihany no manaingainga tanana. [2.558]
Aza manao foza kely anaty lavaka : halorina tsy azo ; topazan-drano tsy mety mivoaka ; fa ao anaty lavaka ihany no manaingainga tanana, ka mety aminao va aho ? [2.415 #1755]
Aza manao foza kely anaty lavaka : halorina, tsy azo; topazan-drano, tsy mety mivoaka ; fa ao anaty lavaka ihany no maninganinga tanana; ka mety aminao va aho ? [2.653]
Foza kely anaty lavaka : halorina, tsy azo ; topazan-drano, tsy mety mivoaka ; fa ao anatiny ihany no manaingainga. [2.415 #3676]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme le petit crabe dans un trou : si on enfonce le bras, on ne l' attrape pas ; si on lui jette de l' eau, il ne veut pas sortir mais il se contente de lever ses pattes dans son trou et feint de demander : est-ce que je vous conviens? [2.415 #1755]
Petit crabe dans un trou : avec la main on ne l' atteint pas ; si on lui jette de l' eau il ne veut pas sortir ; mais il reste blotti au fond. [2.415 #3676]
Fanazavana frantsaySe disait des femmes ou filles qui se faisaient désirer. [2.415 #1755]
Se disait des gens qui restent blottis chez eux, au lieu d' aller avec les autres et de prendre part aux travaux communs ; se disait aussi des jeunes filles qui ne répondaient pas aux avances qui leurs étaient faites. [2.415 #3676]

Ohabolana 7Aza manao papango lahy anaty katsaka, ka tsy misy lahy afa-tsy izaho na izay mivoaka babany avokoa. [2.558 #556]
Papangolahy anaty katsaka, ka izay mivoaka babany avokoa. [2.558 #3478, 1.1]
Papangolahy anaty katsaka ka izay mivoaka rainy avokoa. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny samy mahakinga na mahay ny olona maro mifandimby manao zavatra imasom-bahoaka. [1.1]
Ilazana ny mpifaninana, ka izay miseho mahay daholo. [1.1]

Ohabolana 8Aza mitondra teny mivoaka. [2.415 #1068]
Dikanteny frantsayNe répandez pas au-dehors les secrets de famille. [2.415 #1068]

Ohabolana 9Izoky mipaipai-drindrina, izaho hivoaka rahateo. [2.558 #1530]

Ohabolana 10Kasy mivoaka tahaka ny mpanasa lamban' Antananarivo. [2.558 #1603]

Ohabolana 11Malahelo, ka nony maraina fivoaka toy ny hangataka, ary raha hariva fivoaka, heverin' ny sasany hisakan-dalana. [2.558]
Malahelo mivoaka maraina : ataon' ny olona hangalatra ; mivoaka hariva : ataon' ny olona hisakana. [2.165 #1454, 2.415 #2518]
Dikanteny frantsayLe pauvre qui sort le matin, on dit qu' il va voler ; il sort le soir, on dit qu' il va détrousser les gens. [2.415 #2518]
Quand un pauvre sort le matin, les gens disent qu' il va voler; et s' il sort le soir, on pense que c' est pour détrousser quelqu' un. [2.165]

Ohabolana 12Malahelo latsa-kota, ka ny efa ao am-bava aza mivoaka. [2.558 #130]

Ohabolana 13Miditra manambolo, mivoaka manambolo. [2.415 #1153, 2.558 #152, 2.653 #1744, 2.165]
Mivoaka manambolo, miditra manambolo. [2.415 #1153]
Dikanteny frantsayÊtre indiscret (litt. flairer) en entrant, être indiscret en sortant. [2.165]
Sortant de la maison paternelle elle emporte avec elle le parfum de son frère ; elle retrouve ce parfum lorsqu' elle revient après avoir été répudiée par son mari. [2.415 #1153]
Fanazavana frantsayLe frère est toujours l'appui de sa soeur quand les autres secours lui font défaut. [2.415]

Ohabolana 14Miditra misonandranandrana, ka nony mivoaka no miondri-doha. [2.558 #2285]

Ohabolana 15Mitsanga-mitoetra tahaka ny akoho mantsina atody. [2.558 #2499]
Mivoaka sy midi-matetika tahaka ny akoho mantsina atody. [2.558 #2525]
Mivoaka sy midi-matetika, toy ny akoho mantsina atody. [2.653 #1923]
Mivoaka sy midi-matetika toy ny akoho mantsin' atody. [2.165 #1005]
Mivoaka sy miditra matetika toy ny akoho mantsina atody. [2.415 #3044]
Dikanteny frantsayLes libertins et les scandaleux qui ne font que sortir et rentrer et portent la mauvaise odeur de leur conduite, sont comme la poule qui ne peut plus couver parce que les oeufs sont gâtés et qui porte la mauvaise odeur des oeufs pourris. [2.415]
Qui ne fait qu' entrer et sortir comme une poule (couveuse) dont les œufs sont pourris. [2.165 #1005]

Ohabolana 16Mpivaro-by : mivoaka hatatao, miditra raisina. [2.558 #2636]

Ohabolana 17Ny azo amin' ny makarakara mivoaka amin' ny loadoaka. [1.1]
Fanazavana malagasyIzay azo amin' ny tsy rariny matetika lany amin' ny tsinontsinona. [1.1]

Ohabolana 18Ny mpamosavy aza mivoaka misasaka alina dia hita ihany, ka indrindra fa izay manao ratsy antoandro. [2.165]
Dikanteny frantsayOn voit même les sorciers sortant à minuit, et combien mieux ceux qui font du mal en plein jour. [2.165]

Ohabolana 19Ny vitsika no keliray, ny fanompoana no mafy : mivoaka, mitondra tany ; miditra, mitondra hanina ; kanefa nony tonga, ny tsy naka no homana. [2.415 #731, 2.653 #2481]
Dikanteny frantsaySi les fourmis sont chétives, c' est que leur corvée est rude : en sortant elles portent de la terre ; en rentrant elles apportent des provisions ; mais quand elles arrivent, c' est celui qui n' a pas amassé qui mange tout. [2.415 #731]
Fanazavana frantsayCe proverbe qui s'appliquait aux exacteurs, fait allusion au serpent renimandotra ; les Malgaches disaient que ce serpent habitait les fourmilières et était nourri par les fourmis qui à leur tour mangeaient son cadavre. [2.415 #731]

Ohabolana 20Ondry mivoaka maraina : bokan’ ny ataony. [2.653, 2.415]
Ondry mivoaka maraina ka bokan' ny ataony. [2.558 #3463]
Dikanteny frantsayBrebis qui sortent de bon matin : elles deviennent lépreuses par leur propre faute. [2.415 #3058]
Fanazavana frantsaySe disait des libertins et des libertines. [2.415 #3058]

Ohabolana 21Raha manan-karen-drahavavy tsy tia: raha miditra, ataony hangataka; raha mivoaka, ataony hangalatra. [2.653 #2686]

Ohabolana 22Sokina mitsoka sodina : ny mivoaka no be noho ny miditra. [2.415 #6038]
Sokina nitsoka sodina, ka ny mivoaka no be noho ny miditra. [2.558 #3923]
Sokina nitsoka sodina : ny mivoaka no be noho ny miditra. [2.653 #2919]
Dikanteny frantsayHérisson qui souffle dans une flûte : le souffle qui sort est plus abondant que celui qui entre. [2.415 #6038]
Fanazavana frantsaySe disait des ignorants qui veulent faire ce qu'ils ne sauraient faire. [2.415 #6038]

Ohabolana 23Toy ny amboakely voakapoka ny adala, ka mitondra teny mivoaka. [2.558 #4256]

Ohabolana 24Toy ny trano vaky vovonana ka mitondra teny mivoaka. [2.165 #551, 2.653 #3242, 1.1]
Toy ny trano vaky vovonana : ka mitondra teny mivoaka ary ny mitete ambiny ihany. [2.558 #4345]
Fanazavana malagasyIlazana izay tsy mahatam-bava ka milazalaza any ivelany izay tsy tokony ho fantatry ny olona. [1.1]
Dikanteny frantsaySemblable à une maison ouverte par le faîte et qui laisse échapper les paroles (dites à l' intérieur). [2.165]

Ohabolana 25Tsy kofehy no nafehy trano, fa zaza no miandry trano, ka ny miditra hitany, ary ny mivoaka hitany. [2.415 #1007, 2.653 #3359]
Tsy kofehy no nafehy trano, fa zaza no miandry trano, ka ny miditra hitany, ny mivoaka hitany. [2.558]
Dikanteny frantsayCe n' est pas une corde qui sert à fermer la maison, mais c' est un enfant qui garde la case : ce qui entre il le voit, ce qui sort il le voit. [2.415 #1007]
Fanazavana frantsayC'était me grande pensée malgache que l' enfant consolidait le foyer et rendait plus stable l'union des parents ; on employait aussi ce proverbe pour dire qu'on savait tout ce qui s' était passé. [2.415]

Ohabolana 26Tsy misy adala tahaka ny kisoa; nefa nony mivoaka, manao tondro-molotra. [2.558 #4700, 2.653 #3507]
Tsy misy adala tahaky ny kisoa ; nefa nony mivoaka, manao tondro molotra. [2.415 #598]
Dikanteny frantsayIl n' y a pas plus sot qu' un porc, et pourtant lorsqu' il sort, il fait des signes en allongeant les lèvres. [2.415 #598]
Fanazavana frantsayCe proverbe fait allusion à la vente perfide et rusée d'un esclave ou d' un homme libre, en l' indiquant des lèvres. [2.415 #598]

Ohabolana 27Tsy misy zazakely vao miana-mandeha, ka hotoroana ny lalan-kaleha ; tsy misy akohokely jamba ka hotohinina vao mianavaratra, tsipazam-bary vao mivoaka. [2.415 #6134]
Dikanteny frantsayVous n' êtes pas un enfant à qui on montre la route qu' il doit suivre ; vous n' êtes pas un poussin aveugle qui aille au nord, à la place d'honneur, quand on le chasse, ou qui sorte du parc quand on y jette du riz pour lui. [2.415 #6134]
Fanazavana frantsaySe disait des personnes sages et fidèles. [2.415 #6134]

Ohabolana 28Tsinombina anaty katsaka: mivoaka iray, izaho no babany ; mivoaka iray, izaho no rainy. [2.653]

Ohabolana 29Tsinombina anaty katsaka : mivoaka iray ka izaho no dadany, mivoaka koa ny hafa, ka izaho no rainy. [2.558]

Ohabolana 30Vato navalavala voay, ny nivalavalana tsy niboana, ny navalavala nihitsoka. [1.147 #V29]
Vato navalavala voay: ñy nivalavalana, tsy niboaña; ñy navalavala tsy nivoaka. [2.165]
Fanazavana malagasyVato natora-mamba: ny notorahana tsy nipoitra; ny natoraka tsy niseho. [2.165]

Fizahan-teny