Fizahan-teny

Ohabolana : monina

Ohabolana 1Akory ity adala miara-monina amin-kendry ! [2.415 #2058, 2.165]
Akory ity adala miara-monina amin' ny hendry. [2.558 #93]
Dikanteny frantsayQu' est-ce que cet ignorant demeurant avec les sages! [2.165 #1646]
Qu'est-ce que cet insensé qui est avec les sages ! [2.415 #2058]

Ohabolana 2Aleo miady toy izay mankany Ankaratra tsy misy olona. [2.165]
Ankaratra tsy misy monina ka aleo miady. [2.558]
Ankaratra tsy misy olona, ka aleo miady. [2.415 #410, 2.653 #238, 2.558]
Dikanteny frantsayIl vaut mieux se battre que de s' en aller dans l' Ankaratra où il n' y a personne. [2.165]
Mieux vaut aller guerroyer dans l' Ankaratra contre des ennemis qui évacuent leurs positions, que de déserter pour être ensuite brûlé vif. [2.415 #410]
Fanazavana frantsayEncore un autre proverbe montrant la sociabilité des Malgaches, qui préfèrent avoir de mauvais voisins plutôt que de ne pas en avoir du tout. [2.165]
L'Ankaratra est inhabité : mieux vaut aller combattre. [2.415 #410]

Ohabolana 3Andriandrainazy tsy manam-panjakana; andriana, lozabe tsy monina amim-bahoaka. [2.165 #1420]
Andriandrainazy, tsy manam-panjakana ; lozabe, tsy monina amin' olona. [2.415 #186, 2.558 #231, 2.653 #213]
Dikanteny frantsayUn chef est-il débonnaire ? c’est le gâchis ; est-il cruel ? c’est la terreur. [2.974 #252]
Un roi trop débonnaire ne règne pas ; un roi trop sévère n' a pas de commerce avec les hommes, car on s' écarte de lui. [2.415 #186]
Un souverain trop indulgent n' a pas de royaume (ou d' autorité); mais un souverain trop dur n' obtient pas l' affection de son peuple (litt. n' habite pas avec son peuple). [2.165]
Fanazavana frantsayIl faut un juste milieu. [2.415 #5770]

Ohabolana 4Aza malahelo vaky vilany, fa mbola mitomoetra aminay Ambohitrandraina. [2.415 #2587]
Aza malahelo vaky vilany, fa mbola mitomoetra amin' Ambohitrandraina. [2.415 #2587, 2.653 #397, 2.165]
Aza malahelo vaky vilany fa monina amin' Ambohitrandraina. [2.558]
Dikanteny frantsayNe regrettez pas d' avoir brisé votre marmite, car vous demeurez encore à Ambohitrandraina. [2.165]
Ne soyez pas malheureux parce que votre marmite est cassée, car les habitants du village d' Ambohitrandraina qui en fabriquent sont encore là. [2.415 #2587]
Fanazavana frantsayOù on en fabrique en quantité. [2.165]
Se disait à ceux qui avaient perdu une poule ou autre chose, pour dire que le conseil de village chercherait l' objet ou donnerait une compensation. [2.415 #2587]

Ohabolana 5Be faniriana ohatra ny mpangataka monina amoron-tsena. [2.558 #891]

Ohabolana 6Lava ny tanety ka misy fisainana. Ny monina ela, ny mitomoe-dehi-lava. [2.653 #1348]

Ohabolana 7Malahelo amoron-tsena : be sitrapo, fa tsy ampy fanaovana. [2.415 #2512, 2.653]
Malahelo monina amoron-tsena. [2.415]
Malahelo monina amoron-tsena: be sitrapo fa tsy ampy fanaovana. [2.165 #1448, 2.558 #1915, 1.1]
Tovolahy miantsena: be sitra-po, fa tsy ampy fanaovana. [2.653 #3165, 2.974 #231]
Tovolahy miantsena, ka be sitrapo fa tsy ampy fanaovana. [2.558 #4233]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona mahita sy maniry zavatra tsara isankarazany nefa tsy maharaka ny faniriany ny vola ananany, ka mipetraka ho faniriana fotsiny ny fitiavany hanana. [1.1]
Dikanteny frantsayJeune homme au marché : la volonté ne lui fait pas défaut mais ce sont les moyens qui lui manquent pour réaliser ses désirs. [2.415 #1591]
Jeune homme qui va au marché : ce ne sont pas les désirs qui manquent, ce sont les moyens. [2.974 #231]
Pauvre près d' un marché : il a beaucoup de désirs, mais peu de moyens de les réaliser. [2.415 #2512]
Pauvre qui demeure près du bazar : il voit beaucoup de choses qui lui plaisent, mais il ne peut les acheter. [2.415]
Un pauvre demeurant près d' un marché: il a beaucoup de désirs, mais manque de moyens. [2.165]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas être excessif dans ses désirs. [2.415 #1591]
Se disait de ceux qui avaient trop de désirs. [2.415 #2519]
Trop de désirs. [2.415 #2512]

Ohabolana 8Manan-jara samy monina ny zanak’ Antananarivo, fa lakolosy no mamoha, tafondro no mampandry. [2.653 #1511]

Ohabolana 9Miala fo aman-kavana, fa ny monina irery zava-tsarotra ; miala fo aman-taona, fa ny oran-ko ritra. [2.415 #1101, 2.653 #1714, 2.558]
Dikanteny frantsaySoyez bien ouvert avec vos parents, car il est dur d'habiter seul ; travaillez de tout coeur à la saison propice, car la pluie cessera et la terre deviendra dure. [2.415]

Ohabolana 10Monina ambanin' ny riaka fa tsy lena. [2.165 #2213]
Dikanteny frantsayDemeurer au-dessous d' un torrent et ne pas être mouillé. [2.165]

Ohabolana 11Monina ambanin' ny saokan' ny handry. [2.165]
Dikanteny frantsayDemeurer sous le menton (c. à. d. dans la compagnie) des sages. [2.165]
Fanazavana frantsayOn devient sage comme eux. [2.165]

Ohabolana 12Monina amoron' ala ka mahita ny mahitsy hokapaina. [1.1]
Raha monina amoron' ala, mahita ny mahitsy hokapaina. [2.558 #3624]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa ny fisian' ny tena amin' ny toerana iray dia ahalalana miohatra an' iza na iza izay rehetra mikasika an' io, na koa: izay zatra mifampikasokasoka amin' olona na zavatra maro no mahalala izay tokony hatao. [1.1]

Ohabolana 13Monina amoron-drano tsy madio, hoy Ambohimitsinjorano. [2.415 #2217, 2.558 #2559, 2.653 #1947]
Dikanteny frantsayDemeurer au bord de l' eau sans être propre, disent les gens d' Ambohimitsinjorano, le village qui est au-dessus de l' eau. [2.415 #2217]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ne profitent pas de ce qu' ils ont. [2.415 #2217]

Ohabolana 14Ny alahelo tsy ahaleovana, ny trosa mahaleo monina. [2.558 #2849, 2.653 #2139]

Ohabolana 15Ny fifonana no mendriky ny diso, fa mandia tany ka lavo, miloloha lanitra ka lena. [2.558 #2980]
Ny fifonana re no hatao, fa diso ; fa mandia ny tany, ka lavo ; miloloha ny lanitra, ka lena ; miara-monina aman-kavana, ka diso amim-pihavanana. [2.653 #2225, 2.415]
Dikanteny frantsayIl ne nous reste qu' à demander pardon, car nous avons été en faute ; en effet quiconque foule la terre, tombe ; quiconque a le ciel au-dessus de sa tête, se mouille ; quiconque demeure avec des parents, peut faillir contre les devoirs de la parenté. [2.415 #6420]
Fanazavana frantsayIl est humain d'errer, il faut savoir reconnaître sa faute. [2.415 #6420]

Ohabolana 16Ny trosa mahaleo monina. [2.558 #3328, 2.653]

Ohabolana 17Raha misambo-bola hianao, aloavy haingana ny volan' olona, fa ny trosa mahalao monina. [2.415 #4448]
Dikanteny frantsaySi vous empruntez de l' argent à quelqu' un, rendez-le vite, car les dettes dégoûtent du pays. [2.415 #4448]
Fanazavana frantsayLes débiteurs s'expatrient, ce qui est une grande peine. [2.415 #4448]

Ohabolana 18Raha monina amoron-drano, mahalala ny marivo irobohana. [2.558 #3623]

Ohabolana 19Raha monina anosy dia lavitra olon-kiresahana. [2.558 #3625]
Raha monina anosy, lavitra olon-kiresahana. [2.165 #240]
Dikanteny frantsaySi vous habitez une île, vous êtes loin de ceux avec qui vous pourriez causer. [2.165 #240]

Ohabolana 20Sarotra loatra : tsy mahay monina, mora loatra, tsy manan-ko an-tena. [2.558 #3854]
Sarotra loatra, tsy monina amin’ olona; mora loatra, tsy manan-ko an-tena. [2.415 #6004, 2.653 #2874]
Dikanteny frantsayCelui qui est trop sévère est détesté de tout le monde ; celui qui est trop bon est la proie de tout le monde et ne garde rien pour lui. [2.415 #6004]

Ohabolana 21Tsy adala monina Ankaratra aho ka tsy hahalala sahondra ho vaky. [2.558, 1.1]
Tsy adala monina Ankaratra, ka tsy hahalala sahondra ho vaky. [2.415 #2046, 2.653 #3333]
Fanazavana malagasyOlona mahalala ny ataoko aho. [1.1]
Dikanteny frantsayJe ne suis pas un insensé habitant la montagne Ankaratra pour ne pas connaître le bourgeon de l' aloès sur le point de s' épanouir. [2.415 #2046]

Fizahan-teny