Fizahan-teny

Ohabolana : mora

Ohabolana 1Akoho vahiny mora lanim-posa. [1.147 #A29]

Ohabolana 2Anao aho ka mora; fa raha an' olona aho dia sarotra. [2.165 #181]
Anao aho ka mora, fa raha an' olona aho ka sarotra. [2.415 #4361, 2.653]
Anao aho ka mora fa raha an' olona aho sarotra. [1.1]
Anao aho ka mora, fa raha an' olona sarotra. [2.558 #202]
Fanazavana malagasyMatetika tsy dia raharahaina firy ny zavatra raha eny amin' ny tena, fa raha vao lasan'olona iny, mahasarotiny izaitsizy. [1.1]
Dikanteny frantsayC' est parce que je suis à vous que je suis bon marché ; si j' étais à un autre je serais cher. [2.415 #4361]
Je suis à vous et c' est facile; si j' étais à un autre, ce serait difficile. [2.165]
Fanazavana frantsayAllusion à ce que dans les ventes, le vendeur dit que c'est bon marché afin de vendre cher, et l' acheteur dit que c' est trop cher pour acheter bon marché. [2.415 #4361]

Ohabolana 3Aza atao andry ombin' ilay adala, ka ny aloha voatora-tandroka, ary ny aoriana voafola-drambo ; fa ataovy andry ombin' ilay mora, ka ny aloha voakahankahana, ny aoriana voasafosafo. [2.415]
Aza atao andri-ombin’ ilay adala, ka ny aloha voa-tora-tandroka, ary ny aoriana voahavokavoka ; fa ataovy andry ombin’ ilay mora, ka ny aloha voakahankahana, ny aoriana voasafosafo. [2.653 #336, 2.415]
Dikanteny frantsayNe gardez pas les boeufs comme ce sot qui lance des pierres aux comes de ceux qui sont devant et frappe ceux qui sont derrière ; mais imitez la douceur de celui qui appelle ceux qui vont trop vite et caresse ceux qui sont derrière. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait de la manière de traiter et de conduire les gens : il ne faut pas les traiter avec méchanceté. [2.415 #2064]

Ohabolana 4Aza atao fitia rano-trambo : be fihavy ka mora ritra ; fa ataovy tahaka ny rano am-pasika : tsy nampoizina hisy ka nahazoana. [2.974]
Aza ataonao fitia ranon-trambo : be fihavy, ka mora ritra ; fa ataovy tahaky ny rano am-pasika : tsy nampoizina hisy, ka nahazoana. [2.415 #5074]
Aza ataonao fitia rano-trambo: be fihavy, ka mora ritra; fa ataovy tahaka ny rano am-pasika: tsy nampoizina hisy, ka nahazoana. [2.653 #375]
Aza dia atao toy ny ranotrambo ny fitia, ka be fihavy fa mora tankina. [2.558 #434]
Aza manao fitia ranotrambo: be fihavy, fa mora mianina. [2.653 #443]
Aza manao fitia ranotrambo: be fihavy, fa mora ritra. [2.653 #443]
Aza manao fitia rano trambo: be fihavy, ka mora lasa. [2.165]
Dikanteny frantsayQue l’amour n’imite pas les fortes ondées : abondantes mais vite épuisées; mais qu’il soit comme l’eau cachée dans le sable : on n’y comptait pas, et l’on en trouve. [2.974 #9]
Que votre amitié ne soit pas comme l' eau d' un torrent: elle vient en grande abondance, mais disparaît en peu de temps. [2.165]
Que votre amour ne soit pas comme le torrent qui se déverse à grands flots et tarit vite ; mais qu' il soit comme l' eau dans le sable : on n' espérait pas en trouver et cependant on a pu en recueillir. [2.415 #5074]

Ohabolana 5Aza mamono biby mora. [2.165 #438]
Dikanteny frantsayNe tuez pas une bête inoffensive (un serpent). [2.165 #438]

Ohabolana 6Aza manao lakam-pohy mora mivadika. [2.415 #5328]
Dikanteny frantsayNe soyez pas comme la pirogue trop courte qui se retourne facilement. [2.415 #5328]
Fanazavana frantsayProverbe betsimisaraka : soyez fidèle et constant. [2.415 #5328]

Ohabolana 7Aza manao mora hielezana, fa manaova sarotra hiangonana. [2.653 #483, 2.415]
Dikanteny frantsayNe soyez pas facile à dépenser mais soyez dur à entasser. [2.415]

Ohabolana 8Batain-tsy zaka fa afindra mora foana toa lalana. [2.558]
Batain-tsy zaka, toy ny lalana, ka afindra mora foana. [2.653 #741, 2.974 #260]
Dikanteny frantsayComme la route : impossible de la transporter, mais rien de plus aisé que de la déplacer. [2.974 #260]

Ohabolana 9Faty be mora efaina. [2.415 #3338]
Dikanteny frantsayOn se tire facilement d' une affaire où il y a beaucoup de complices. [2.415 #3338]

Ohabolana 10Hividy aza hatao, ka mahazo vao mifararemotra. [2.653 #1080]
Hividy sarotra atao, ka mahazo mora vao mifararemotra. [2.558 #1353]
Hividy sarotra hatao, ka mahazo mora vao mifendrofendro. [2.653 #1082]

Ohabolana 11Izay tsy faly amin' ny fitiavam-badiny, mora hozongozonina ho diso. [2.558 #1522]

Ohabolana 12Kibontehana mora voky, olo-misy fanahy mora anarina. [1.147 #K18]

Ohabolana 13Kitapo mora feno : vady miara-mihary. [2.415 #1199]
Mpivady miara-mihary mora feno kitapo. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa ny fifanampian' ny mpivady amin' ny fitadiavana dia mety hahangonany harena haingana. [1.1]
Dikanteny frantsaySi le sac se remplit promptement, c' est que le mari et la femme travaillent ensemble. [2.415 #1199]
Fanazavana frantsaySe disait des ménages diligents, prospères, en bon accord. [2.415 #1199]

Ohabolana 14Lambon-dRatsikonkona : sady tsy mora tsy miady. [1.147 #L8]

Ohabolana 15Lehibe nangataka : ny miloa-bava mora ihany, fa ny mamerin-tanana tsy mahazo no henatra. [2.653]
Lehibe no mangataka : ny miloa-bava mora ihany fa ny mamerin-tanana no tsy toha. [2.558]

Ohabolana 16Madilan-tsy maito, malemy tsy tapaka, fa na tapaka aza mora atohy. [2.415 #5275]
Dikanteny frantsayLe coton malgré son étroitesse ne se rompt pas, faible il ne se brise pas, et s' il est brisé, il se raccommode facilement. [2.415 #5275]
Fanazavana frantsaySe disait de la patience et de la douceur qui conservent l' amitié. [2.415 #5275]

Ohabolana 17Mamia fotaka malemy : giazana mafy, miporiatra amy ny elnkela-tanana; hazonina moramora, lany mitsika. [2.653 #1475]
Mamia fotaka malemy : giazana mafy, miporiatra amin' ny elakela-tanana ; hazonina moramora, lany mitsika. [2.415 #293]
Mamia fotaka malemy : giazana mafy miporitsaka, tazonina mora lany mitsika. [2.558 #1950]
Dikanteny frantsaySerrer dans les mains de la vase coulante : si on la serre fortement, elle s' échappe par les intervalles des doigts ; si on la retient mollement, elle s' en va tout entière goutte à goutte. [2.415 #293]
Fanazavana frantsayLe gouvernement des hommes est difficile : il faut éviter les excès de sévérité et de faiblesse. [2.415 #293]

Ohabolana 18Manantena tsy misy no sarotra, fa raha mamoy mora foana. [2.415 #5856]
Ny manantena tsy misy no sarotra, fa ny mamoy mora foana. [2.653 #2318, 2.974 #272]
Dikanteny frantsayEspérer ce qui n' est pas est pénible, mais une fois qu' on a abandonné cette espérance, cela ne coûte plus. [2.415 #5856]
Espérer, pour aboutir à la déception, est dur ; tandis qu’il est facile de se désister d’avance. [2.974 #272]
Fanazavana frantsayIl vaut mieux dire la vérité que de faire de vaines promesses. [2.415 #5856]

Ohabolana 19Manao vilaniben' Amboanjobe : tsy miherin' andro akory dia vaky. [2.558 #134]
Manao vilanin' Amboanjobe, vao miherina andro ka vaky. [2.415 #2613]
Tefy vilanin' Amboanjobe : malady ihany fa mora vaky. [2.415 #3820, 2.653]
Dikanteny frantsayFaire comme la marmite d' Amboanjobe : à peine l' a-t-on gardée une semaine qu' elle est cassée. [2.415 #2613]
Marmites façonnées à la manière de celles d' Amboanjobe : elles sont faciles à s' échauffer mais elles sont fragiles. [2.415 #3820]
Fanazavana frantsayAmboanjobe avait la réputation de ne pas faire les marmites solides ; ce proverbe se disait des bonheurs et des biens de peu de durée. [2.415 #2613]
Se disait d' un travail fait rapidement mais pas soigné. [2.415]

Ohabolana 20Mandady mora tsy folaka, tana-mihamana tsy voavely. [1.147 #M48]
Tana-mihamana tsy voavely, mandady mora tsy folaka. [1.147 #T33]

Ohabolana 21Miadam-pandeha ny fahalainana, ka mora tratry ny fahoriana. [2.974 #490]
Dikanteny frantsayLa paresse va si lentement que bientôt la misère l’a atteinte. [2.974 #490]

Ohabolana 22Mihazakazaka avy orana: handeha mafy toa maninana ny lanitra, handeha mora kotsakotsa. [2.558]

Ohabolana 23Mora manembona ny efa zatra. [2.415 #2635]
Dikanteny frantsayOn regrette une chose à laquelle on était habitué. [2.415 #2635]
Fanazavana frantsayAinsi les enfants regrettent leur mère. [2.415 #2635]

Ohabolana 24Mpividy mora. [2.415 #4308]
Dikanteny frantsayRecéleurs sont gens qui achètent à bon compte. [2.415 #4308]

Ohabolana 25Nangataka hianao nomeko, nividy nanaovako mora, ka no nitsirika ny ao am-bilany indray, ka inona kosa no mba ho an' ny zanako? [2.558]
Nangataka nomeko, nividy hianao nanaovako mora, ka nitsirika ny ao am-bilany indray, ka inona kosa no mba ho any ny zanako ? [2.653 #2082]
Nangataka, nomeko ; nividy ihanao, nanaovako mora ; ka nitsirika ny ao am-bilany indray, ka inona kosa no mba ho an' ny zanako ? [2.415 #4542]
Dikanteny frantsayQuand vous avez demandé je vous ai donné, quand vous avez acheté je vous ai vendu à bon compte, et voici que vous regardez encore ce qu' il y a dans la marmite ; alors que restera-t-il pour mes enfants ? [2.415 #4542]
Fanazavana frantsayRéponse aux gens trop exigeants. [2.415 #4542]

Ohabolana 26Ny ambany no tsy zaka, fa raha mby an-koditra mora foana. [2.415 #2643]
Dikanteny frantsayL' appréhension d' un malheur est intolérable, mais une fois échu le malheur se porte facilement. [2.415 #2643]

Ohabolana 27Ny fihavanana tsy azo vidina. [2.165 #160]
Ny fihavanana tsy azo vidina : angatahina, mora foana. [2.653 #2228]
Ny fihavanana : vidiana sarotra, angatahina mora. [2.558 #2987]
Dikanteny frantsayL' amitié ne s' achète pas. [2.165]

Ohabolana 28Ny fitia ketsa ka mora afindra. [2.558]
Ny fitia ketsa ka mora mifindra. [2.558]
Ny fitia toy ny ketsa, ka raha afindra dia maniry. [2.165 #1812]
Ny fitia toy ny ketsa : raha afindra, maniry. [2.415 #5118, 2.653 #2236]
Dikanteny frantsayL' amour est comme un jeune plant de riz, transplanté, il repousse ailleurs. [2.165]
Les affections sont comme les plants de riz, quand on les transplante, elles poussent. [2.415 #5118]
Fanazavana frantsayL'amour est changeant. [2.415 #5118]

Ohabolana 29Ny hanina zaraina mora lany; ny raharaha zaraina mora vita ; ny sakafo lany mahatsara vava. [2.653 #2249]
Ny hanin-jarai-mora lany, ny entan-jarai-mora zaka, ny sakafo lany mahatsara vava! [2.558 #3029]
Ny hani-zarai-mora lany ; ny raharaha-zarai-mora vita. [2.974 #15]
Dikanteny frantsayUn repas pris en commun est vite achevé; une besogne mise en commun est vite accomplie. [2.974 #15]

Ohabolana 30Ny havana ataovy toy ny andry ombin' ilay mora: ny aloha voasafosafo, ary ny aoriana voatehatehaka. [2.165]
Dikanteny frantsayTraitez vos parents (ou vos amis) comme un doux pâtre traite ses bœufs: il caresse ceux qui vont devant et il tapote ceux qui viennent derrière. [2.165 #197]

Ohabolana 31Ny lainga mora atentina fa sarotra ialana. [2.165 #469, 2.415 #4942, 2.558 #3056, 2.653 #2291]
Dikanteny frantsayLe mensonge est facile à ajouter, mais il est difficile de s' en dédire. [2.165]
Le mensonge se plaque facilement ; mais une fois plaqué, il est difficile de s' en défaire. [2.415 #4942]
Fanazavana frantsayC' est tenace et bien difficile à réparer. [2.415 #4942]

Ohabolana 32Ny lainga tahaka ny fasika: ka mora ama-mandry, fa sarotra ama-mifoha. [2.165]
Ny lainga tahaka ny fasika : mora ama-mandry, fa sarotra ama-mifoha. [2.558 #3057]
Dikanteny frantsayLe mensonge est comme le sable: il paraît doux quand on s' y couche, mais dur quand on se lève. [2.165]

Ohabolana 33Ny mandainga mora, fa ny manala sarotra. [2.415 #4946]
Dikanteny frantsayMentir c' est facile; réparer c' est difficile. [2.415 #4946]

Ohabolana 34Ny mianjona mora fa ny ianjonana no sarotra. [2.558 #3143]

Ohabolana 35Ny mihambo mora, fa ny manana tsy efa foana. [2.558 #3146]

Ohabolana 36Ny milondra tehina mora, fa ny mitondra tena sarotra. [2.974 #434]
Dikanteny frantsayIl est facile de diriger sa route, mais il est difficile de diriger sa vie. [2.974 #434]

Ohabolana 37Ny mitondra tehina mora, fa ny mitondra tena sarotra. [2.165 #1166, 2.653 #2351]
Dikanteny frantsayIl est facile de porter un bâton (ou une canne), mais il est difficile de se conduire (Litt. de se porter soi-même). [2.165]

Ohabolana 38Ny olombelona mora soa, mora ratsy. [2.415 #2739, 2.653]
Ny olombelona mora soa sy mora ratsy. [2.165 #1]
Dikanteny frantsayLes hommes peuvent être facilement bons comme ils peuvent être facilement mauvais; se dit aussi de la bonne et la mauvaise santé. [2.165]
L' homme est facilement bon, facilement mauvais. [2.415 #2739]
Fanazavana frantsaySe disait de l' inconstance humaine. [2.415 #2739]

Ohabolana 39Ny raharaha ifanakonana mora efa, izay iaraha-manao, vita haingana. [2.558 #3209]

Ohabolana 40Ny rariny no singam-bolo mandavo ny vositra, rohy mora tsy afaky ny omby. [2.415 #3393, 2.653 #2400]
Dikanteny frantsayLa justice est un cheveu qui terrasse un boeuf, une corde peu serrée que les vaches ne peuvent pas rompre. [2.415]
Fanazavana frantsayLes grands et les puissants sont tenus à la justice comme les autres. [2.415 #3393]

Ohabolana 41Ny tarehy no tsy azo ovana, fa ny toetra mora ovana. [2.558 #3269]
Ny tarehy ratsy no tsy azo ovana, fa ny fanahy ratsy azo ovana. [2.415 #3053, 1.1]
Ny tarehy ratsy no tsy azo ovana, fa raha ny fanahy mora foana. [2.415 #3053]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa ny bika aman' endrika dia sarotra ovana satria efa izao no nanaovan' ny Nahary azy, fa ny toetra amam-panahy kosa dia miankina amin' ny sitrapon' ny tena ny mahatsara na maharatsy azy. [1.1]
Dikanteny frantsayUne vilaine figure ne peut pas être changée mais une mauvaise conduite peut facilement être changée. [2.415 #3053]
Fanazavana frantsayOn peut corriger sa conduite. [2.415 #3053]

Ohabolana 42Ny teny malemy mahamora harena. [2.165 #375, 2.653 #2440, 1.1]
Ny teny mora mahamora harena (tsy maha-sarotiny). [2.558 #3282]
Teny malemy mahamora harena. [2.974 #68]
Fanazavana malagasyNy resaka am-pilaminana sy an-kamorana mahatonga ny tompontrosa halefaka, na ny teny malemy mampitony ny hatezerana. [1.1]
Dikanteny frantsayLes paroles douces facilitent (l' acquisition de) la richesse. [2.165 #375]
Une parole douce rend suaves les relations. [2.974]

Ohabolana 43Ny volo : ahandroina, tsy masaka ; atono, levona. [2.415 #4559]
Ny volo : ahandroina tsy masaka, atono mora foana. [2.558 #3369]
Ny volo : andrahoina, tsy masaka; atono, levona. [2.653 #2492]
Dikanteny frantsayCheveux et plumes : si on les fait cuire, ça ne cuit pas ; si on les fait griller, cela se consume. [2.415 #4559]
Fanazavana frantsayBon à rien. [2.415 #4559]

Ohabolana 44Ody fitian-dRamorabe : alao mora fa ho entina ela. [2.558 #3391]

Ohabolana 45Ranonando ny harena : mora mihintsana. [1.147 #R36]

Ohabolana 46Salasala toa mpantsaka tratr' orana : miadana, toa miandry loza ; mihazakazaka, toa maninana ny lanitra. [2.415 #791]
Salasala toy ny mpantsaka tratr' orana: miadana, toa miandry ny loza; mihazakazaka, toa maninana ny lanitra. [2.165 #988]
Salasala toy ny olona mantsaka tratr' orana : mandeha mora toa miandry loza, mihazakazaka toa maninana ny lanitra. [2.558 #3819]
Salasala, toy ny olona mantsaka tratr’ orana: miadana, toa miandry loza ; mihazakazaka, toa maninana ny lanitra. [2.653 #2851]
Dikanteny frantsayIndécis comme le porteur d' eau surpris par la pluie : s' il va lentement, il s' expose au malheur ; s' il court, il a l' air de rivaliser avec le ciel. [2.415 #791]
Qui ne sait trop que faire comme un porteur d' eau atteint par la pluie; s' il continue à marcher lentement, il semble attendre le malheur; mais s' il se met à courir, il paraît vouloir rivaliser avec le ciel. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui étaient chez les seigneurs ou les chefs et ne savaient comment faire pour les contenter ; et aussi des gens perplexes qui ne savent comment faire parce qu'ils ont toujours tort. [2.415 #791]

Ohabolana 47Sarotra loatra : tsy mahay monina, mora loatra, tsy manan-ko an-tena. [2.558 #3854]
Sarotra loatra, tsy monina amin’ olona; mora loatra, tsy manan-ko an-tena. [2.415 #6004, 2.653 #2874]
Dikanteny frantsayCelui qui est trop sévère est détesté de tout le monde ; celui qui est trop bon est la proie de tout le monde et ne garde rien pour lui. [2.415 #6004]

Ohabolana 48Tsy mahaleo mora, ohatra ny mpantsaka. [2.165]
Tsy mahaleo mora, toa mpantsaka. [2.558 #4514, 2.653]
Tsy mahaleo mora toy ny mpantsaka. [2.415 #3992]
Dikanteny frantsayCelui qui ne sait pas choisir le moment favorable, est semblable aux porteuses d' eau qui renvoient au soir ou au dernier moment pour aller chercher de l' eau, alors qu' il y aura encombrement ou mauvais temps. [2.415 #3992]
Qui ne peut pas résister à ce qui est faible, comme un porter d' eau. [2.165]
Fanazavana frantsayCe qui est faible, c' est l' eau, le fluide qu' on porte sur la tête, dans une cruche; c' est donc l' eau qui occupe la position la plus élevée, de là le proverbe. [2.165]
Laisser passer le moment favorable, par paresse ou négligeance. [2.415 #3992]

Ohabolana 49Tsy mahaleo mora, toa mpividy vary. [2.415 #3991, 2.653]
Dikanteny frantsayCelui qui ne sait pas choisir le moment favorable, est comme l' acheteur de riz qui ne sait pas choisir son temps, et remet au dernier moment, alors que le riz sera très cher ou qu' il n' y en aura plus. [2.415 #3991]

Ohabolana 50Tsy misy mora atao, toy ny malemy, nefa aleon' ny kamo matory. [2.558]

Ohabolana 51Vidian-tsy azo, ka alai-mora foana. [2.558 #4948]
Vidin-tsy azo, alaina mora foana. [2.165 #1186]
Vidin-tsy azo, ka alai-mora foana. [2.653 #3673]
Dikanteny frantsayQu' on ne peut pas acheter, mais qu' il est facile d' obtenir par un autre moyen. [2.165]
Fanazavana frantsayC.à.d. en le demandant). [2.165]

Ohabolana 52Vorona ambo loha : mora taka-balavala. [1.147 #V98]

Ohabolana 53Zato iray alinalina; arivo iray hetsihetsy. [2.653 #3766]
Zato iray alinalina, arivo iray hetsihetsy, mora lazaim-bava fa tsy araky ny tanana kiraina. [2.558]

Fizahan-teny