Fizahan-teny

Ohabolana : ohatra

Ohabolana 1Afa-nenina, ohatra ny manam-bady momba manala ratsiaina. [2.653]
Afa-nenina ohatry ny manambady momba manala ratsiaina. [2.558]

Ohabolana 2Aingaingain-kazera, ohatra ny famono vato. [2.653]
Aingaingain-kazera sahala amin' ny famono vato. [2.558]

Ohabolana 3Akaiky fanafody ohatry ny mihiaka ambony lakana. [2.558]

Ohabolana 4Akaiky mahatahotra, lavitra mahamanina, ohatry ny kotrok' orana. [2.558]
Akaiky mahatahotra, lavitra mahamanina, toy ny orana. [2.165 #905, 2.415 #3092]
Dikanteny frantsayFaire peur de près et faire soupirer de loin, comme la pluie. [2.415 #3092]
Qui effraye de près et fait soupirer de loin, comme la pluie. [2.165 #905]

Ohabolana 5Akaiky tsy azo ohatry ny kiho. [2.558]

Ohabolana 6Akanjon-goaika, ka enti-maty hoatry ny tarehy. [2.415 #5247]
Dikanteny frantsayCollier blanc des corbeaux : ils l' emportent avec leur tête en mourant. [2.415 #5247]
Fanazavana frantsaySe disait des choses qui durent, par exemple d' une amitié fidèle. [2.415 #5247]

Ohabolana 7Akaro, aidino, ohatra ny ondrin' ilay sarotra. [2.165, 2.558]
Akaro, aidino : toy ny andry ondrin’ ilay sarotra. [2.653 #37, 2.415]
Dikanteny frantsayFaire monter et faire descendre sans cesse, comme fait un berger gourmand avec ses moutons. [2.165]
Faites monter, faites descendre : c' est comme le gourmand soupçonneux qui garde ses moutons. [2.415 #743]
Fanazavana frantsayBoutade dite par les inférieurs contre les chefs qui, suivant leurs intérêts, donnent des ordres et des contre-ordres. Le proverbe est emprunté à une légende : un gourmand, craignant que sa femme ne mangeât seule les bons morceaux pendant qu'il était aux champs à garder ses moutons, trouva quelque prétexte de les ramener avant l' heure à la maison, afin de surprendre sa femme ; mais il ne vit rien et repartit pour les champs avec ses moutons ; il fit à plusieurs reprises ce manège dans la journée. [2.415 #743]
Il monte avec eux au village - voir si le repas est prêt - puis les fait redescendre aux champs. [2.165]

Ohabolana 8Akoholahy tsy maneno toy izay lasan-kary. [2.415 #744, 2.165]
Akoho tsy maneno toy izay lasan-kary [1.3]
Akoho tsy naneno ohatra izay lanin' ny kary. [1.1 #45]
Akoho tsy naneno ohatr' izay lasan' ny kary. [1.1 #45]
Akoho tsy naneno toy izay, afoizo fa lasan' ny kary. [2.558]
Raha akoholahy tsy naneno toy izay, afoizo fa lasan' ny kary. [2.558 #3545]
Fanazavana malagasyEnti-milaza famoizan-zavatra nandrasan-tsy tonga. [1.1 #45]
Tsy misy porofon' ny fahaverezana mihoatra noho ny tsy fahitana ilay zavatra na ny tsy fandrenesana ny feony. [1.1 #534]
Dikanteny frantsaySi le coq n’a pas déjà chanté, c'est que le chat l'a mangé [1.3]
Si le coq n' a pas encore chanté (le matin), c' est qu' il a été pris par un chat sauvage. [2.165]
Si le coq ne chante pas, c'est qu' il a été pris par un chat sauvage. [2.415 #744]
Fanazavana frantsayAttente déçue [1.3]

Ohabolana 9Akoho tokana anaka: avy sasaka vao halan-tompo. [2.653 #51]
Akoho tokana anaka: avy sasaka vao mamono an-toka. [2.653 #52]
Akoho tokana anaka : avo sasaka vao halan-tompo. [2.415 #3228]
Akoho tokana anaka : avo sasaka vao mamono antoka. [2.415 #3229]
Akoho tokan' anaka : avo sasaka vao halan' ny tompony. [2.558]
Akoho tokan' anaka : tonga roa vao mamono antoka. [2.558]
Avo sasaka hoatry ny akoho tokana anaka. [2.415 #3238]
Avo sasaka ohatra ny akoho tokana anaka. [1.1 #868]
Dikanteny frantsayPoule qui a un poussin : c' est lorsqu' elle a produit son équivalent que son maître la prend en aversion. [2.415 #3228]
Poule qui n' a qu' un poussin : c' est lorsqu' elle produit son équivalent qu' elle fait perdre son propriétaire. [2.415 #3229]
Produire son équivalent comme la poule qui n' a qu' un poussin. [2.415 #3238]
Fanazavana frantsayParce qu' il s' attendait à mieux ; le sens est : déçu dans son attente. [2.415 #3229]

Ohabolana 10Akohovavy maneno, ka lozain' ny avoaky ny vavany. [2.165 #834]
Akohovavy maneno, ka lozain' ny vavany. [2.415]
Akohovavy maneno ka lozain' ny vavany ihany. [2.558]
Akohovavy maneno, lozain' ny navoaky ny vavany. [2.415 #1750]
Lozain' ny feony ohatra ny akohovavy maneno. [2.558]
Lozain' ny vavany ohatra ny akohovavy maneno. [2.558]
Dikanteny frantsayPoule qui usurpe le chant du coq : ce chant lui porte malheur. [2.415 #1750]
Une poule qui chante montre ce quelle est par son chant. [2.165 #834]
Fanazavana frantsaySe disait des femmes qui usurpaient les droits des hommes et se faisaient moquer d' elles. [2.415 #1750]

Ohabolana 11Amalona tsy azo, ohatra ny fe; bonga tsy hita, ohatra ny loza. [2.165]
Dikanteny frantsayUne anguille que l' on n' a pas prise est grosse comme la cuisse; un monticule que l' on n' a pas vu est colossal. [2.165 #460]

Ohabolana 12Amalon-tsy azo, ohatra ny fe. [2.558 #151]

Ohabolana 13Amboa ngerom-bava, ka raha mandalo toa hitondra sokina ihany. [2.415 #4269]
Amboa ngerom-bava : tazanina toa mitondra sokina, nony akaiky vavany ihany. [2.558]
Toy ny amboa mainty vava, ka ataony ho nangala-pihinana ihany. [2.165 #1071, 2.653]
Toy ny amboa ngerom-bava, ka ataony ho nangala-pihinana ihany. [2.653]
Toy ny amboa ngerom-bava, ka ohatra ny avy nangala-pihinana ihany. [2.558]
Toy ny amboa ngerom-bava : tazanina toa mitondra sokina, nony hatonina vavany ihany. [2.558 #4258]
Toy ny saka ngerom-bava, ka ohatra ny avy nangala-pihinana ihany. [2.558]
Dikanteny frantsayChien qui a la gueule noire : quand il passe, on croit qu' il porte un hérisson. [2.415 #4269]
Semblable à un chien à la gueule sale, qui est soupçonné d' avoir volé de la nourriture. [2.165]
Fanazavana frantsayParce que les apparences sont contre lui. [2.165]
Se disait des voleurs de profession : on les accuse toujours. [2.415 #4269]

Ohabolana 14Anaovany tsindry lany, ohatra an-dRafotsibe mirako-tsihy. [2.558 #205, 2.653, 2.415]
Dikanteny frantsayIl entasse contre lui les arguments sans fin, et sans lui donner le temps de la réplique : c' est comme la vieille qui se couche sur la moitié de la natte et se couvre de l' autre moitié. [2.415 #3540]

Ohabolana 15Anarana ihany ohatra ny tsimbolavola. [2.558 #208]

Ohabolana 16Anarany ihany hoatry ny fatambary fahavaratra. [2.415 #1607]
Anarany ihany, ohatra ny fatambary fahavaratra. [2.653]
Anarany ihany sahala amin' ny fantambary fararano. [2.558 #210]
Dikanteny frantsayIl n' y a que le nom, comme la mesure du riz en été. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des choses ou des gens qui devenaient inutiles, comme la mesure de riz quand il n' y a plus de riz. [2.415 #1607]

Ohabolana 17Andrasan' amboa ohatra ny varavaran' ny mpitrosa. [2.558 #216]
Andrasan' amboa varavaranany mpitrosa. [2.653 #200, 2.974 #356]
Ny trosa no iandrasan' amboa varavarana. [2.558 #3331]
Dikanteny frantsayDes chiens veillent à la porte des débiteurs. [2.415 #4425]
La porte du débiteur est toujours gardée par un chien féroce. [2.974 #356]
Fanazavana frantsayC'est le jour qu'il faut frapper à la porte des débiteurs, car la nuit les chiens montent la garde. [2.415 #4425]

Ohabolana 18An-goboka hoatry ny mivaro-boanantsindrana. [2.415 #4363]
An-goboka hoatry ny voanantsindrana. [2.415 #4364]
An-goboka ihany, tahaka ny varo-boanatsindrana. [2.558 #262]
An-goboka, ohatra ny mivaro-boanatsindrana. [2.653]
Dikanteny frantsayCacher son vol comme la plante voanantsindrana cache ses fruits. [2.415 #4364]
Rusé comme le marchand de fruits de voanantsindrana. [2.415 #4363]

Ohabolana 19Ankizy toa misy ambiny, lehibe toa tsy ampy kely, ohatra ny antitra nahazo bodokely. [2.558 #285]

Ohabolana 20An-ohatra ihany, ohatra ny afovato hazo. [2.653]

Ohabolana 21Anti-poana hoatry ny amboan' Avaradrano. [2.415 #1801]
Dikanteny frantsayVieillards qui ne sont plus bons à rien, sont comme les vieux chiens des gens à Avaradrano qui ne prennent des ans que le poids et la décrépitude. [2.415 #1801]

Ohabolana 22Antomo-dava lalana, toy ny fandroana. [2.415 #188, 2.653 #251]
Antomo-dava ohatra ny fandroana. [2.558 #298]
Antomo-dava toy ny fandroana. [2.165]
Dikanteny frantsayChose qui revient souvent et périodiquement comme la fête du Bain du souverain. [2.415 #188]
Qui parait imminent, mais se fait longtemps attendre comme le Fandroana. [2.165]
Fanazavana frantsayCette fête était le premier jour de l' an malgache et la fête nationale. [2.415 #188]
On parle souvent de cette fête, on s' en réjouit à l' avance, et ainsi elle paraît toujours rapprochée. [2.165]

Ohabolana 23Antomotra hoatry ny oron-tsaka. [2.415 #2686]
Dikanteny frantsayC' est proche et sur le point d' arriver : c' est comme le nez du chat. [2.415 #2686]

Ohabolana 24Antoraka indroa, toy ny mpinona tanan-doza. [2.653 #324]
Atoraka indroa ohatra ny mpinona an-tanan-doza. [2.165, 2.558]
Atoraka indroa toy ny mpinona tanan-doza. [2.415 #2585]
Dikanteny frantsayDeux frois frappé, comme celui qui a bu le tanguin et ne peut pas rejeter les peaux du poulet. [2.415 #2585]
Être doublement frappé, comme un accusé qui boit le tanguin et qu' un autre malheur attend. [2.165]
Fanazavana frantsayAllusion à l' épreuve par le poison tanguin ; ceux qui ne rendaient pas les peaux étaient censés coupables. [2.415 #2585]
Ses biens seront confisqués, ou il sera enseveli comme un malfaiteur. [2.165]

Ohabolana 25Antsontsany hoatry ny fihinanana fadin-kena : hanina mafana, mandoro ; hanina mangatsiaka, miraikitra amin' ny lanilany. [2.415 #5644]
Antsontsany ohatra ny fihinana fadin-kena : hanina mafana, mandoro; haninahanina mangatsiaka, miraikitra amy ny lanilany. [2.653]
Antsontsany ohatra ny fihinanana fadin-kena : hanina mahamay mandoro, hanina mangatsiaka, miraikitra an-danilany. [2.558 #292]
Dikanteny frantsayChercher difficultés et querelles comme l' intérieur de boeuf, quand on le mange : chaud, il brûle ; froid, il s' attache au palais. [2.415]
Fanazavana frantsayIl faut en tout un juste milieu ; ce proverbe se disait des gens trop hésitants. [2.415 #1198]
Se disait des personnes difficiles de caractère. [2.415 #5644]

Ohabolana 26Aoka hifanatrehana ohatra ny loa-bary an-dasy. [2.558 #326]
Aoka hifanatrehantsika, tahaka ny loa-bary an-dasy. [2.653 #277]
Aoka hifanatrehantsika tahaky ny loa-bary an-dasy. [2.415 #3190]
Dikanteny frantsayQue ce soit réglé en présence de nous tous, comme se fait dans un camp la distribution du riz extrait de la marmite. [2.415 #3190]
Fanazavana frantsayLe sens est que le partage doit être public. [2.415 #3190]

Ohabolana 27Asa vadi-drano, ka tsy vita tsy ifanakonana. [2.415]
Asa vadi-drano: tsy vita raha tsy ifanakonana. [1.1]
Asa vadi-drano: tsy vita tsy ifanakonana. [2.165 #236, 2.653 #287, 1.1]
Asa zama, ka tsy vita tsy ifanakonana. [2.415]
Ny raharaha hoatry ny miasa zama : raha tsy ifanokonana, tsy vita. [2.415 #3289]
Fanazavana malagasyTsy vita ny raharaha sarotra raha tsy iaraha-manao. [1.1]
Dikanteny frantsayDurs travaux des rizières et défrichements : cela ne se fait point, sans que l' on s' aide les uns les autres. [2.415 #5164]
Les affaires, c'est comme le gros travail des rizières et le défrichement : cela ne se fait point sans entente et secours mutuel. [2.415 #3289]
Le travail des rizières ne peut se faire que si on s' y met plusieurs ensemble (d' habitude trois hommes). [2.165 #236]
Le travail des rizières n' est mené à bien que par l' entraide. [2.600]
Travail des rizières : n’est réalisable que par la coordination des efforts. [2.974 #431]
Fanazavana frantsayCes travaux se faisaient en commun. [2.415 #3289]
Les grandes affaires, pour arriver à bonne fin, exigent l' entente et le secours mutuel. [2.415 #5164]
L' union fait la force. [2.165]

Ohabolana 28Ataovy mitombo hoatry ny tohatr' omby fahavaratra, fa aza atao mihena hoatry ny trafon' omby ririnina. [2.415 #2171]
Ataovy mitombo ohatra ny tohatr’ omby fahavaratra, fa aza atao mihena ohatra ny trafon’ omby ririnina. [2.653]
Dikanteny frantsayFaites prospérer vos biens comme les mamelles des vaches qui se gonflent en été ; ne les laissez pas décroître comme la bosse du boeuf qui se ratatine en hiver. [2.415]

Ohabolana 29Atero ka alao ohatra ny nampisambotra ny mpanana. [2.558 #343]
Atero koa alao, hoatry ny mampisambotra ny mpanana. [2.415 #4426]
Atero koa alao, ohatra ny mampisambotra ny mpanana. [2.653]
Dikanteny frantsayApportez et emportez, c' est comme celui qui prête de l' argent à un riche. [2.415 #4426]

Ohabolana 30Avoavo fiteny ohatra ny vinanto mpanan-karena. [2.558 #355]

Ohabolana 31Aza adala lava ohatra ny valalanamboa : mandrak' antitra ka mitsipika ihany. [2.558 #362]
Aza adala lava toa valalan' amboa : mandrak' antitra mitsambikimbikina ihany. [2.415 #2062, 2.653]
Dikanteny frantsayNe soyez pas toujours sot, comme les sauterelles de chiens qui ne font que sautiller jusqu' à la vieillesse. [2.415 #2062]
Fanazavana frantsaySe disait des lourdauds. [2.415 #2062]

Ohabolana 32Aza arian-davitra ohatra ny vilanibe nanatoana. [1.1]
Tsy azo arian-davitra hoatry ny vilanibe nanatoana. [2.415 #5481]
Fanazavana malagasyEnti-miangavy tsy hanary ny olona nahitana soa na dia efa antitra sy tsy ilaina intsony ara izy. [1.1]
Dikanteny frantsayQu' il ne faut pas rejeter au loin, comme on rejette la grande marmite qui a servi à la teinture. [2.415 #5481]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas oublier les bienfaiteurs. [2.415 #5481]

Ohabolana 33Aza atao aretin' alika, ka vitan-delaka ihany. [2.558 #377]
Aza atao hoatry ny aretin' alika, ka vitan-delaka ihany. [2.415 #5073]
Aza atao ohatra ny aretin’ alika, ka vitan-delaka ihany. [2.653]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme le chien malade qui se contente de lécher la partie malade. [2.415 #5073]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas se contenter de bonnes paroles pour assister un ami dans le malheur. [2.415 #5073]

Ohabolana 34Aza atao hala maina, hoatry ny vorondolo : tsy hohanin-kena, tsy hosotroin-dro, fa vonoim-poana. [2.415 #5645]
Aza atao hala maina ohatra ny vorondolo: tsy ho hanin-kena, tsy hosotroin-dro, fa vonoim-poana. [2.165]
Aza atao hala maina toa vorondolo : tsy ho hanina, tsy halain-dro fa vonoim-poana. [2.558]
Dikanteny frantsayNe haïssez pas sans motif comme on hait le hibou ; on ne le mange pas, on n' en fait pas de bouillon, mais on le tue pour rien. [2.415 #5645]
Ne haïssez pas sans raison comme on hait le hibou; on ne le mange pas, on n' en fait pas du bouillon, mais on le tue pour rien. [2.165]

Ohabolana 35Aza atao hoatry ny kifafa : mipepipepy marain-tsy hariva, ka tsy hita izay rariny hiainana. [2.415 #753]
Aza atao ohatra ny kifafa: mipepipepy marain-tay hariva, ka tsy mahita izay rariny hiainana. [2.653]
Aza atao toy ny kifafa : mipepipepy marain-tsy hariva, nefa tsy mahita izay rariny iainana ihany. [2.558]
Dikanteny frantsayNe le traitez pas comme le balai : du matin au soir, il va à droite et à gauche, toujours occupé, sans jamais recevoir un témoignage de satisfaction, sans pouvoir jamais se reposer. [2.415 #753]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas accabler de travail les petits sans les encourager. [2.415 #753]

Ohabolana 36Aza atao mitsoaka an-tonony ohatra ny tohi-rofian' ankizy. [2.165]
Aza atao mitsoaka an-tonony toy ny tohy rofian' ankizy. [2.558 #412]
Dikanteny frantsayNe faites pas des nœuds qui se dénouent, comme ceux que font les enfants avec le raphia pour le rajouter. [2.165]

Ohabolana 37Aza atao vaky loha manompo ohatry ny fantaka. [2.558 #423]
Aza atao vaky loha manompo toy ny fantaka aho. [2.653 #370]

Ohabolana 38Aza dia manao fanohatra amalona : raha tsy azo, ohatra ny fe ; raha azo, ohatra ny sandry. [2.653]
Aza dia manao fanohatra amalona : raha tsy azo ohatry ny fe, raha azo ohatry ny sandry. [2.558 #440]

Ohabolana 39Aza dia miolika hoatry ny tsinain' ondry ; fa aoka mba ho tsotra hoatry ny tsinaim-balala. [2.415 #4974]
Aza dia miolika loatra ohatry ny tsinain' ondry, fa ataovy tsotra toy ny tsinaim-balala. [2.558 #442]
Aza dia miolika ohatra ny tsinain’ ondry ; fa aoka mba ho tsotra ohatra ny tsinaim-balala. [2.653]
Dikanteny frantsayNe soyez pas sinueux comme les boyaux du mouton mais simple comme les intestins de la sauterelle. [2.415 #4974]

Ohabolana 40Aza faly am-panaovan-dratsy, hoatry ny mpamosavy. [2.415 #5646]
Aza faly am-panaovan-dratsy ohatra ny mpamosavy. [2.165]
Aza faly am-panaovan-dratsy toa mpamosavy. [2.558 #448]
Dikanteny frantsayNe soyez pas content de faire le mal, comme un sorcier. [2.415 #5646]
Ne soyez pas heureux de faire le mal comme un sorcier. [2.165 #45]

Ohabolana 41Aza homa-maina, toy ny tsofaben' Andohalo. [2.165 #590]
Homa-maina toy ny tsofaben' Andohalo. [2.558 #1369, 2.653 #1095]
Mitsofa maina hoatry ny tsofaben' Andohalo. [2.415 #5456]
Mitsofa maina ohatra ny tsofaben' Andohalo. [1.3, 1.1]
Tsy mety raha homa-maina, toy ny tsofaben’ Ambodinandohalo. [2.653 #3416]
Tsy mety raha homa-maina toy ny tsofaben' Andohalo. [2.558 #4591]
Fanazavana malagasyMihinana ny tsy nisasarana. [1.1]
Dikanteny frantsayManger ce qui n' a rien coûté comme la grande scie d' Andohalo. [2.415 #5456, 1.3]
Ne travaillez pas pour rien comme la grande scie d' Andohalo. [2.165]
Fanazavana frantsayAndohalo est le nom d' une des places de Tananarive où travaillaient autrefois des scieurs de long. [2.165]
Il s' agit de la scie construite par Laborde. Ce proverbe se disait des enfants prodigues dissipant les biens de leurs parents. [2.415 #5456]

Ohabolana 42Aza madio fitafiana fa mitsindroka am-pihinanana toa vorompotsy. [2.558 #461]
Aza madio fitafiana, ka mitsindroka am-pihinanana ohatra ny vorompotsy. [2.165]
Madio fitafiana hoatry ny vorompotsy, kanefa mitsindroka am-pihinanana. [2.415 #4510]
Madio fitafiana ohatra ny vorompotsy, kanefa mitsindroka am-pihinanana. [2.653]
Madio fitafiana toa vorompotsy, nefa mitsindroka am-pihinanana. [2.558 #1825]
Dikanteny frantsayAvoir une belle robe comme l' oiseau blanc vorompotsy et cependant ramasser des parcelles avec la main. [2.415]
N' ayez pas de beaux habits tout en ramassant votre nourriture à terre, comme l' oiseau blanc (fausse aigrette). [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens mal élevés. [2.415]

Ohabolana 43Aza maka imason' ny tompony ohatra ny voromahery. [2.165]
Aza maka imason' ny tompony toy ny voromahery. [2.558 #37]
Dikanteny frantsayN' enlevez pas (quelque chose) devant les yeux de son propriétaire, comme le fait un épervier. [2.165]

Ohabolana 44Aza mamokehana ohatra ny mampirafy kely vary. [2.558 #474]
Aza mamokehana toy ny mampirafy kely vary. [2.415 #1419]
Aza mamokehana, toy ny mpampirafy kely vary. [2.653 #400]
Dikanteny frantsayNe vous mettez pas dans la gêne, comme le polygame qui a peu de riz pour nourrir ses femmes. [2.415 #1419]
Fanazavana frantsayParoles de moquerie dites à ceux qui étaient les propres auteurs de leurs infortunes. [2.415 #1419]

Ohabolana 45Aza mamorovoro tena ohatra ny tadio. [2.558 #475]
Aza mamorovoro tena toy ny tadio. [2.165 #1158, 2.653 #401]
Dikanteny frantsayNe vous embrouillez pas (ou: ne vous mettez pas en désordre) vous-même comme un tourbillon. [2.165]

Ohabolana 46Aza manaiki-dany roa, toa dinta. [2.165 #355, 2.558 #480, 2.653 #406]
Homan-dany roa toa dinta. [2.558 #1373]
Manaiki-dany roa hoatry ny dinta. [2.415 #719]
Manaiki-dany roa ohatra ny dinta. [2.558]
Tsy mety raha manaiki-dany roa ohatra ny dinta. [2.558]
Tsy mety raha manaiki-dany roa, toa dinta. [2.653 #3428]
Dikanteny frantsayL'exacteur est comme la sangsue : il mord de deux côtés. [2.415 #719]
Ne mordez pas des deux côtés à la fois comme une sangsue. [2.165]
Fanazavana frantsayL' expression s'employait pour dire toute attaque impossible à repousser. [2.415 #719]

Ohabolana 47Aza manakora tena ohatra ny vary ho ritra. [2.558 #483, 2.653]
Manakora tena hoatry ny vary ho ritra. [2.415 #3022]
Dikanteny frantsayNe huez pas votre propre personne comme le riz dans la marmite au moment où l' eau va être évaporée. [2.415 #3022]
Fanazavana frantsayAllusion au bruit que fait le riz dans la marmite. [2.415 #3022]

Ohabolana 48Aza manamavo tena ohatra ny akoho mikotrika ambany farafara. [2.558 #484]
Aza manamavo tena toy ny akoho mikotrika ambany farafara. [2.415 #2992, 2.653 #409]
Dikanteny frantsayNe vous abaissez pas vous-même en vous dégradant, comme la poule qui va couver sous le lit. [2.415 #2992]

Ohabolana 49Aza manao hata-dava ohatra ny saka. [2.165]
Dikanteny frantsayNe faites pas des demandes importunes et continuelles, comme un chat. [2.165 #653]

Ohabolana 50Aza manao hoatry ny mpitondra tsitialainga mitondra vola ratsy, ka izy hanidy indray no hamaha. [2.415 #623]
Aza manao ohatra ny mpitondra tsitialainga mitondra vola ratsy, ka izy hanidy indray no hamaha. [2.653]
Aza manao ohatra ny tsitialainga mitondra vola ratsy, ka izy hanidy indray no mamaha. [2.558 #549]
Tsitialainga mitondra vola ratsy, ka ny hanidy indray no voahidy. [2.558 #4462]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme le messager royal, porteur de la lance d' argent appelée : celle qui n' aime pas le mensonge. [2.415 #623]

Ohabolana 51Aza manao hoe : efa ho lava ny afon' Antongona. [2.558 #515]
Aza manao hoe : ho lava ny afon' Antongona. [2.415 #6493, 2.653 #463]
Efa ho lava ny afon' Antongona. [1.10]
Efa ho lava ohatra ny afon' Antongona. [2.558 #1021]
Ho lava ny afo any Antongona, ka tsy hitan’ Andrianjafy hitairana. [2.653 #1084, 2.415]
Ho lava ny afon' Antongona ka tsy hitan' Andrianjafy hitairana. [2.558 #1368]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny antso vonjy, na hataka, miverimberina matetika, ka tsy mahataitra, na mampangoraka intsony. [1.10]
Dikanteny frantsayLes signaux de feu sur la montagne Antongona seront continuels, aussi Andrianjafy ne trouve pas qu'il faille s'en émouvoir et faire alerte. [2.415 #6499]
Ne dites pas : les signaux de feu donnés sur la montagne Antongona seront continuels. [2.415 #6493]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ne tiennent pas compte d'un avertissement parce qu' il est habituel. [2.415 #6499]

Ohabolana 52Aza manao ohatra an' Ikotokely mandihy ambony zezika : faly foana mihaino ny fidobony, fa tsy mihevitra ny farasisa hanaikitra ny tongotra. [2.415]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme Ikotokely dansant sur le fumier : tout content d' entendre ses pas, il ne pense pas au mal qui mordra ses pieds enflés par la maladie farasisa. [2.415 #6215]
Fanazavana frantsayLe plaisir présent empêche de penser à ses suites funestes. [2.415 #6215]

Ohabolana 53Aza manao rano manindao namana. [2.165 #294]
Nahoana no manao rano manindao namana ? [2.415 #3128, 2.653 #2050]
Nahoana no manindao namana ohatra ny rano ? [2.558]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme l' eau d' une rivière emportant sa pareille. [2.165 #294]
Pourquoi faites-vous comme la pluie qui emporte ses compagnes ? [2.415 #3128]
Fanazavana frantsayOn appelait ainsi la pluie qui arrive vers la fin de la saison sèche, parce quelle provoque une évaporation subite qui dessèche la terre et emporte toute humidité ; ce proverbe se disait des rapports avec les parents et amis. [2.415 #3128]

Ohabolana 54Aza manao tanin' andron' andevolahy, ka ny kibo no atolotra andro. [2.165]
Aza manao tanin’ andron’ andevolahy: ny kibo no atanina andro. [2.653 #511]
Aza manao tanin' andron' andevolahy : ny kibo no atanin' andro. [2.415 #553]
Aza manao tanin' andron' ankizilahy : ny kibo no atolotra andro. [2.558 #44]
Hoatry ny fitanin' andron' andevolahy, ka ny kibo kosa no vonjena atanin' andro. [2.415 #553]
Tanin' andron' andevolahy : ny handrina, na ny kibo, no atolotra. [2.415 #591]
Dikanteny frantsayEsclave qui se chauffe au soleil : il présente son front, ou son ventre, au soleil. [2.415 #591]
Ne faites pas comme l'esclave qui se chauffe au soleil : il se chauffe le ventre, mais il n' a rien à manger. [2.415 #553]
Ne vous chauffez pas au soleil à la façon d' un esclave, lequel expose son ventre à la chaleur. [2.165]
Fanazavana frantsayIl vaut mieux travailler et gagner sa nourriture que de se chauffer au soleil. [2.415 #553]
Se disait de ceux qui se livraient complètement soit à leurs créanciers, soit aux juges et au gouvernement. [2.415 #591]

Ohabolana 55Aza manaram-po ohatra ny kary an-efitra. [2.165]
Manaram-po hoatry ny kary an' efitra. [2.415 #3027]
Manaram-po, ohatra ny kary an-efitra. [2.653]
Manaram-po tahaka ny kary an' efitra. [2.558 #2033]
Mihary zaka hoatry ny kary an' efitra. [2.415 #3027]
Dikanteny frantsayNe faites pas toutes vos volontés comme un chat sauvage dans le désert. [2.165]
Suivre son bon plaisir comme un chat sauvage en campagne. [2.415 #3027]
Fanazavana frantsaySe disait des libertins. [2.415 #3027]

Ohabolana 56Aza manaratsy tena ohatry ny omby hantsika. [2.558 #648]
Aza manaratsy tena toa omby hantsika. [1.1]
Manaratsy tena ohatra ny omby hantsika. [2.558]
Fanazavana malagasyAoka tsy ny tena ihany no hilaza ratsy sy hanambany ny tena (toy ny omby izay bilaka miditra ny tandrony). [1.1]

Ohabolana 57Aza mandady miara-komana, hoatry ny mpiandry ratsy. [2.415 #4469]
Aza mandady miara-komana, ohatra ny mpiandry ratsy. [2.165]
Mandady miara-komana toa mpiandry ratsy. [2.558 #2049]
Dikanteny frantsayNe vous accroupissez pas pour manger ensemble comme une troupe de bandits. [2.165 #287]
Ne vous couchez pas à terre en mangeant, comme une troupe de voleurs. [2.415 #4469]

Ohabolana 58Aza mandeha singany toy ny kiraron' Ibeminahy. [2.165]
Mandeha ila ohatra ny kiraron' i Beminahy. [1.1]
Mandeha singany hoatry ny kiraron' i Beminahy. [2.415 #1650]
Mandeha singany ohatra ny kiraron' i Beminahy. [1.10, 1.3, 2.558]
Tsy mety raha mandeha singany, ohatra ny kiraron' Ibeminahy. [2.558]
Tsy mety raha mandeha singany, toy ny kiraron’ Ibeminahy. [2.653 #3449]
Fanazavana malagasyEnti-milaza zavatra roa tokony hiaraka, nefa tsy tafaraka, fa ny iray ihany no ampiasaina na anaovana. [1.1]
Enti-milaza zavatra tsy feno, tsy tokony ho araka ny izy. [1.1]
Ilazana ny olona izay mampiaraka zavatra tsy misy iraisany na mandeha goana tsy mba manao izay fanaom-bahoaka. [1.10]
Dikanteny frantsayCelui seul et n' a pas de compagnon, est comme le soulier que portait Beminahy à pied. [2.415 #1650]
N' allez pas seul comme le soulier que portait Ibeminahy à un seul pied. [2.165]
Qui va seul, comme le soulier que portait Beminahy à un seul pied. [1.3]
Fanazavana frantsayAllusion au personnage d' une légende ; l'expression se disait des gens qui cordaient pas avec les autres. [2.415 #1650]
Qui va sans compagnon, qui est dépareillé. [1.3]

Ohabolana 59Aza mandeha tsy voizina, toy ny lakana mivalan-drano. [2.165 #1205]
Mandeha tsy voizina hoatry ny lakan-jejo. [2.415 #4047]
Mandeha tsy voizina toa lakan-fila. [1.1]
Mandeha tsy voizina toa lakan-jejo. [2.558 #2061]
Mandeha tsy voizina toy ny lakan-jejo. [2.974 #160]
Misosa tsy voizina hoatry ny lakan-jejo. [2.415 #4047]
Tsy mety raha mandeha tsy voizina toa lakan-jejo, na manendry tena toy ny amboa hiantsena. [2.558 #4630]
Tsy mety raha mandeha tsy voizina, toy ny lakana mivalan-drano. [2.653 #3450]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona misosososo miditra na manao zavatra nefa tsy ampandrosoina na asaina manao ilay zavatra akory. [1.1]
Dikanteny frantsayFiler avant même qu’on rame, comme une pirogue instable. [2.974 #160]
N' allez pas sans être envoyé (litt, sans qu' on vous fasse avancer en ramant), comme un canot allant à la dérive. [2.165]
S' introduire sans être invité et s' avancer de soi-même comme une pirogue légère qui s' en va sans qu' on rame. [2.415 #4047]
Fanazavana frantsayN' agissez pas de votre propre chef. [2.165]

Ohabolana 60Aza mandidy alohan' Andriamanitra. [2.558 #659]
Aza mandidy alohan' Andriamanitra toy ny mpanotrika akoho. [2.165 #30]
Mandidy alohan' Andriamanitra hoatry ny mpanotrika akoho : mbola tsy hita na ho foy na tsia, ka " kohokoholahy, kohokohovavy " . [2.415 #36]
Mandidy alohan' Andriamanitra sahala amin' ny mpanotrika akoho. [2.558 #2066]
Mandidy alohan’ Andriamanitra, toy ny mpanotrika akoho. [2.653 #1586]
Dikanteny frantsayCommander avant Dieu, comme font ceux qui disent : venez poulets, venez poulettes, en faisant couver une poule, et ne savent même pas si l' oeuf éclora. [2.415]
Ne décide pas avant Dieu comme celui qui met couver et qui compte ses poussins avant qu' ils soient éclos. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à d. il ne faut pas vendre la peau de l'ours avant de l'avoir tué. [2.165]
Kohokoho est un mot imitatif employé pour appeler les poules : ce proverbe se disait de ceux qui lancent de faux bruits, ou de ceux qui prétendent savoir ce qu' il n' appartient qu' à Dieu de savoir, comme font ceux qui pronostiquent que ce sera un coq ou une poule avant même de savoir si l' oeuf éclora. [2.415]

Ohabolana 61Aza mandrava efa hoatry ny voalavo. [2.415 #2350]
Mandrava efa ohatra ny voalavo. [1.1]
Fanazavana malagasyIlazanaireo olona manimbanimba ny zavatra tsara, manakorontana ny efa milamina. [1.1]
Dikanteny frantsayNe soyez pas comme les rats qui déchirent et qui dégradent tout. [2.415 #2350]
Fanazavana frantsaySe disait des dissipateurs gaspillant tout. [2.415 #2350]

Ohabolana 62Aza mandrora olon-tsy maimbo, ka hatao mangidy be fofona, ohatra ny tongolo tapa-bilany. [2.165]
Dikanteny frantsayNe crachez pas près des gens qui ne sentent pas mauvais, les traitant comme une marmite à moitié pleine d' ail à l' odeur forte. [2.165]

Ohabolana 63Aza manely ny efa vory toy ny akoholahy ambony sompitra. [2.558 #673]
Aza manely vory hoatry ny akoholahy ambony sompitra. [2.415 #2351]
Aza manely vory, ohatra ny akoholahy ambony sompitra. [2.653, 2.974]
Manao akoholahy an-tsompitra manely vory. [2.415 #2385]
Manely vory ohatra ny akoholahy ambony sompitra. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona faly mandanilany foana ny noharin' ny sasany. [1.1]
Dikanteny frantsayFaire comme le coq dans le grenier : il disperse ce qui était rassemblé. [2.415 #2385]
N' éparpillez pas ce qui a été rassemblé, comme fait le coq dans la grande corbeille à riz. [2.415 #2351]
Ne pas éparpiller son avoir comme le coq dans un grenier. [2.974 #215]
Fanazavana frantsaySe disait des dissipateurs et des gens désordonnés. [2.415 #2385]

Ohabolana 64Aza manendry tena ohatra ny alika ho any an-tsena. [2.165]
Manendry tena tahaka ny alika ho any an-tsena. [2.558 #138]
Manendry tena toy ny amboa ho any an-tsena. [2.415 #4244, 2.653 #1607, 2.974]
Dikanteny frantsayNe vous mettez pas toujours en avant (litt. ne vous désignez pas vous-même), comme un chien qui ne demande qu' à aller au marché, - où il sait qu' il trouvera quelque chose à ramasser. [2.165]
Se désigner soi-même comme le chien qui va au marché. [2.415 #4244]
Se produire impudemment, comme un chien dans un marché. [2.974 #155]
Fanazavana frantsayLe chien va au marché pour voler. Le sens est : se trahir soi-même. [2.415 #4244]

Ohabolana 65Aza mantsim-bao miray, hoatry ny rongony. [2.415 #4344]
Aza mantsim-bao miray, ohatra ny rongony. [2.165]
Aza mantsim-bao miray toy ny rongony. [2.558 #700]
Dikanteny frantsayN' attendez pas de sentir mauvais avant de vous unir, comme le chanvre. [2.165]
N' attendez pas de sentir mauvais pour vous unir, comme le chanvre au rouissage. [2.415 #4344]
Fanazavana frantsayAllusion au rouissage. [2.165]
Se disait des complices. [2.415 #4344]

Ohabolana 66Aza mantsina voaray, ohatra ny kongona. [2.653]
Aza mantsina voaray toa kongona. [2.558 #700]

Ohabolana 67Aza miady hazava alohan’ ny masoandro, ohatra ny fitarik’ andro. [2.653]
Aza miady hazava alohan' ny masoandro tahaka ny fitarikandro. [2.558 #722]

Ohabolana 68Aza mialoha lelany ohatra ny angady. [2.558 #732]
Aza mialoha lelany, toy ny fangady. [2.653 #601, 2.974 #197]
Dikanteny frantsayNe marchez pas la langue la première, comme la bêche. [2.974 #197]

Ohabolana 69Aza mianteamboteambotra, toy ny vary kely an-daona. [2.653 #604]
Aza miantsambotsambotra ohatra ny vary kely an-daona. [2.558 #735]
Aza miantsambotsambotra toy ny vary kely an-daona. [2.165 #396, 2.415 #3556]
Miantsambotra toa vary kely an-daona. [2.415 #722]
Miantsambotsambotra ohatra ny vary kely an-daona. [2.653, 2.558]
Miantsambotsambotra, toy ny vary kely an-daona. [2.974 #124]
Dikanteny frantsayLes petits sautent comme le riz lorsqu' il est en petite quantité dans le mortier : les grands sont le pilon qui les fait sauter. [2.415 #722]
Ne sautillez pas comme un peu de riz au fond du mortier. [2.165]
Ne soyez pas agité et sautillant comme du riz en petite quantité lorsqu' on le pile dans le mortier. [2.415 #3556]
Sautiller comme les grains pilés dans le mortier. [2.974 #124]
Fanazavana frantsayDominez-vous, soyez maître de vous-même! [2.165]
Les petits sont exploités par les grands ; se disait aussi des paroles sautillantes et précipitées des gens trop émus. [2.415 #722]
On disait ces paroles aux gens troublés et parlant avec précipitation. [2.415 #3556]

Ohabolana 70Aza mietaketaka toy ny akoho kely vidin-drindra. [2.165 #837]
Aza mietaketaka toy ny akoholahy vidin-drindra. [2.558 #736]
Aza mietaketaka, toy ny akoho vidin-ketsa. [2.653 #654]
Mietaketaka ohatra ny akohokely vidin-drindra. [2.558]
Dikanteny frantsayNe soyez pas arrogant comme un poulet qu' on vend pour quelques joncs. [2.165 #837]

Ohabolana 71Aza mifanaratsy an-toerana hoatry ny vavy antitra mitanina andro. [2.415 #4861]
Mifanaratsy an-toerana ohatra an-dRafotsibe mitanin' andro. [2.165]
Mifanaratsy an-toerana, ohatra ny vavy antitra mitanin-andro. [2.653]
Rafotsibe mitanin' andro, ka mifanaratsy an-toerana ka rafitr' ady. [2.415 #1909]
Dikanteny frantsayDes vieilles femmes se chauffant au soleil, elles médisent l' une de l' autre tout en étant ensemble. [2.165]
Ne vous dénigrez pas en face, comme les vieilles femmes qui se chauffent au soleil. [2.415 #4861]
Vieilles qui se chauffent au soleil : elles médisent à qui mieux mieux, et les disputes vont leur train. [2.415 #1909]
Fanazavana frantsayÊtre accroupi au soleil est l' occupation favorite des gens oisifs à Madagascar surtout des vieux et des malades. Et alors comme les bras ne font rien, la langue travaille souvent d' autant plus. [2.165]
Se disait des gens qui par leurs médisances ou leurs racontars mettent la division et sèment la dispute. [2.415 #1909]

Ohabolana 72Aza mihebiheby maso hoatry ny hitsikitsika hangalatra akoho. [2.415 #4283]
Dikanteny frantsayNe regardez pas de tout côté comme l' oiseau hitsikitsika qui cherche à voler un poulet. [2.415 #4283]

Ohabolana 73Aza mihinan-tena hoatry ny tany mietsaka. [2.415 #2353]
Mihinan-tena, ohatra ny tany mietsaka. [2.653]
Dikanteny frantsayNe vous mangez pas vous-même comme la terre qui s' éboule d' elle-même. [2.415 #2353]
Fanazavana frantsaySe disait des dissipateurs. [2.415 #2353]

Ohabolana 74Aza miisa roa ohatra ny Tankady. [2.558 #776]
Aza miisa roa toy ny Tankady. [2.415]
Aza misa roa toy ny Tankady. [2.165]
Miisa roa ohatra ny Tankady. [2.558]
Tsy mety raha miisa roa, ohatra ny Tankady, na sady ho ao atsimo no ho ao avaratra. [2.558]
Tsy mety raha miisa roa, toa Tankady. [2.653 #3466]
Dikanteny frantsayNe vous faites pas compter deux fois comme les Tankady. [2.415 #21, 2.165]
Fanazavana frantsayAfin d' avoir une part double, les Tankady avaient réputation de tricheurs. [2.415 #21]
Pour avoir une part double. [2.165 #1517]

Ohabolana 75Aza mijokojoko mampiseho vombona. [2.165 #536]
Aza mijokojoko mampiseho vombona tahaka ny takatra. [2.558 #751]
Aza mijokojoko mampiseho vombona, tahaka ny takatra mijoko sahona. [2.653 #620]
Aza mijokojoko mampiseho vombo, tahaky ny takatra mijoko sahona. [2.415 #4987]
Manjokojoko mampiseho vombona ohatra ny takatra mijaiko sahona. [2.558]
Manjokojoko miseho vombo, tahaka ny takatra mijaiko sahona. [2.653 #1624]
Manjokojoko miseho vombo tahaky ny takatra mijaiko sahona. [2.415 #5007]
Dikanteny frantsayNe courbez pas le cou en montrant votre crinière. [2.165 #536]
Ne marchez pas courbé tout en montrant la huppe, comme l' oiseau takatra guettant une grenouille. [2.415 #4987]
S' avancer en se courbant, mais montrant cependant le toupet, comme l' oiseau takatra qui guette une grenouille. [2.415 #5007]
Fanazavana frantsaySe disait des ruses qui se voient. [2.415 #4987]
Une ruse qui se trahit à quelque indice. [2.415 #5007]

Ohabolana 76Aza mikapa sakaiza hoatry ny andevolahy homana-tain-jiro. [2.415 #546]
Aza mikapa sakaiza ohatra ny andevolahy homana-tain-jiro. [2.165]
Aza mikapa sakaiza, ohatra ny andevolahikely homana-tainjiro. [2.653]
Aza mikapa sakaiza ohatra ny ankizilahy homana-tain-jiro. [2.558 #771]
Dikanteny frantsayN' attaquez pas vos amis, comme l' esclave qui mange les restes de suif de la lumière qui sert à l' éclairer. [2.415 #546]
Ne frappez pas votre ami comme un esclave qui mange les restes de suif de la lampe (qui servait à l' éclairer). [2.165]
Fanazavana frantsayIl fallait qu' il eût faim! [2.165]
Il ne faut pas être ingrat, ni tromper ses amis et prendre leurs biens par ruse. [2.415 #546]

Ohabolana 77Aza miovoka ambony ohatra ny ranovolan' i Tsiodiana. [2.558 #783]
Aza miovoka ambony toy ny ranovolan' i Tsiodiana. [2.165]
Dikanteny frantsayNe vous détachez pas trop tôt comme les restes de riz (de marmite) de Tsiodiana. [2.165]
Fanazavana frantsayIl s' agit des restes de riz restant attachés au fond ou autour de la marmite et qui servent à faire le "ranovola"; si on enlève cette croûte avant d' y jeter l' eau, le "ranovola" ne sera pas bon; c' est ce que fait Tsiodiana, dont le nom signifie "celui chez qui on ne retourne pas" . [2.165]

Ohabolana 78Aza mipelipelika ohatra ny amboakely len-drano. [2.165]
Mipelipelika ohatra ny amboa len-drano. [2.558]
Mipelipelika, toy ny amboa len-drano. [2.653 #1804]
Dikanteny frantsayNe vous débattez pas tant comme un petit chien mouillé. [2.165]

Ohabolana 79Aza mirotidrotika, ohatra ny adin’ Ambohipiara. [2.653]
Aza mirotidrotika ohatra ny hadin' Ambohipiara. [2.558 #787]

Ohabolana 80Aza misisika ho may hoatry ny fisoitr' afo. [2.415 #6149]
Aza misisika ho may ohatra ny fisoitr' afo. [2.165]
Fisoitrafo ka may vao misisika. [2.558 #1170]
Tsy mety raha may misisika hoatry ny fisoitrafo. [2.415 #6390]
Tsy mety raha may vao misisika toa fisoitrafo. [2.558 #4637]
Dikanteny frantsayIl ne convient pas de faire comme le tisonnier qui s' introduit toujours, bien qu' il soit brûlé. [2.415 #6390]
Ne vous brûlez pas par force comme le tisonnier (de bois) qui pénètre dans le feu. [2.165]
Ne vous brûlez pas par force comme le tisonnier qui va dans le feu. [2.415 #6149]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas insister sans discernement. [2.415 #6390]

Ohabolana 81Aza misosososo tahaka ny vinanto kely tsy mahare fosa. [2.558 #781]
Aza misosososo, tahaka ny vinantokely tsy mandre fosa. [2.653 #642]
Hoatry ny vinanto kely tsy mandreny fosa. [2.415]
Mijolonjolona hoatry ny vinanto kely tsy nahare fosa. [2.415 #1453]
Mijolonjolona ohatra ny vinanto kely tsy mahare fosa. [1.1]
Misosososo, ohatra ny vinanto kely tsy mandreny fosa. [2.653]
Misosososo ohatra ny vinanto tsy mahare fosa. [1.1]
Misosososo tahaka ny vinanto kely tsy mandreny fosa. [2.558 #2419]
Misosososo tahaky ny vinanto tsy nahare fosa. [2.415]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona tay mahimahina ny amin' izay olona hatonina fa aviavy erý mamboraka izay ao am-po. [1.1]
Enti-milaza olona misosososo miditra befahatany any amin' olona tsy mankasitraka azy akory. [1.1]
Dikanteny frantsayS' avancer hardiment comme la bru qui n' a pas entendu le mal que sa belle-mère dit sur son compte. [2.415 #1454]
S'introduire avec hardiesse, comme la bru qui n' a pas entendu le mal que les beaux-parents disaient d' elle. [2.415 #1453]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui s' introduisaient auprès des gens dont ils étaient mal vus. [2.415 #1453]
Se disait de ceux qui vont chez des gens qu' ils croient leurs amis ; à peine sont-ils partis, on dit du mal d' eux. [2.415 #1454]

Ohabolana 82Aza mitady ny tsy hita ohatra an' Andriampolo. [2.558 #787]
Aza mitady ny tsy hita tahaka an' Andriampolo. [2.415 #6108, 2.653 #648]
Dikanteny frantsayNe cherchez pas ce qui n' existe pas ou ne se voit pas, comme Andriampolo. [2.415]
Fanazavana frantsayIl cherchait, dit la légende, les cornes des mouches. Le sens est : faites attention à vos affaires et ne vous lancez pas dans l'inconnu. [2.415]

Ohabolana 83Aza mitaitay ohatra ny fitia tsy haharitra. [2.558 #792]
Maimaika ohatra ny fitia tsy haharitra. [2.558]
Mitaitay ohatra ny fitia tsy haharitra. [2.558]

Ohabolana 84Aza mitangorona ohatra ny voangory ho ritra. [2.558 #793]
Aza mitangorona, toy ny voangory ho ritra. [2.165 #272, 2.415 #4669, 2.653 #655]
Dikanteny frantsayNe vous groupez pas à la façon des hannetons, lorsque l' eau qui les a fait cuire va s' évaporer. [2.415 #4669]
Ne vous réunissez pas en masse comme les hannetons qui vont périr. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait surtout aux enfants groupés en attendant avidement le repas qu'on prépare. [2.415 #4669]

Ohabolana 85Aza mitoe-poana ohatra ny vato: ny lehibe tsy miteny, ny kely tsy misy mpananatra. [2.165]
Aza mitoe-poana, toy ny vato: ny lehibe tsy miteny, ny kely tsy misy mpananatra. [2.653 #663]
Mitoe-poana toy ny vato : ny lehibe tsy miteny, ny kely tsy misy mpananatra. [2.415 #650]
Dikanteny frantsayC' est comme la pierre qui reste immobile : les chefs ne reprennent pas leurs inférieurs, les subordonnés n' ont personne pour les réprimander. [2.415 #650]
Ne soyez pas oisifs comme les pierres, les grands ne disant mot, les petits ne sachant que faire (litt. n' ayant pas de conseillers). [2.165 #686]

Ohabolana 86Aza mitsoitsoy, toy ny totozy kely len-drano. [2.653 #678]
Aza mitsoitsoy toy ny totozy len-drano. [2.165 #968]
Mitsoitsoy hoatry ny totozy len-drano. [2.415 #1666]
Mitsoitsoy ohatra ny totozy len-drano. [1.3]
Dikanteny frantsayIl est trempé comme une souris complètement mouillée. [1.3]
Ne soyez pas tout penaud (ou tremblant) comme une souris trempée. [2.165]
Trempé comme une souris complètement mouillée. [2.415 #1666]
Fanazavana frantsaySe disait des sens qui ont l' air malheureux. [2.415 #1666]

Ohabolana 87Aza mivadibadika toy ny andro ririnina. [2.415 #5329]
Mivadibadika ohatra ny andro ririnina. [1.1]
Mivadibadika tahaka ny andro ririnina. [2.558 #2511]
Mivadibadika toy ny andro ririnina. [2.653 #1911, 2.974]
Fanazavana malagasyIlazana toetra mora miovaova toy ny andro ririnina, izay mafana kely dia tonga mangatsiaka indray avy eo. [1.1]
Dikanteny frantsayNe changez pas souvent comme le jour en hiver. [2.415 #5329]

Ohabolana 88Aza mivadibadika toy ny lela may. [2.165 #533, 2.415 #5330]
Mivadibadika ohatra ny lela may. [2.558]
Dikanteny frantsayNe tournez pas à tout vent, comme la langue qui se tourne et se retourne sans cesse lorsqu' elle se brûle. [2.415 #5330]
Ne vous retournez pas de tous les côtés comme une langue qui s' est brûlée. [2.165]

Ohabolana 89Aza mivolon-ko tompony. [2.653 #684]
Manao ho tompony toy ny mpihambo. [2.165 #822]
Mivolon-ko tompony ohatra ny mpihambo. [2.558]
Mivolon-tompony, toy ny mpihambo. [2.653 #1925]
Dikanteny frantsayS' en dire le propriétaire comme un vantard. [2.165]

Ohabolana 90Aza odian-tsy hita ohatra ny tonom-bomanga misy vahiny. [2.165]
Aza odian-tsy hita, ohatra ny tonom-bomanga vory vahiny. [2.653]
Odian-tsy hita, ohatra ny tonom-bomanga vory olona. [2.653]
Odian-tsy hita tahaka ny tonom-bomanga vory vahoaka. [2.558 #3389]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme quelqu' un rôtissant des patates au moment où un étranger arrive, (et qui s' empresse de les recouvrir de cendres pour que l' autre ne les voie pas). [2.165]
Fanazavana frantsayEt ainsi il n' aura pas besoin de lui en offrir! [2.165]

Ohabolana 91Aza tafandry manana aretina. [2.165 #1996]
Aza tafandry manana aretina, tahaka ny didimaso tsara ondana. [2.653 #710]
Aza tafandry manana aretina, tahaky ny didimaso tsara ondana. [2.415 #3242]
Nahoana no tafandry manana aretina, ohatra ny didi-maso tsara ondana ? [2.653]
Nahoana no tafandry manana aretina toy ny didimaso tsara ondana. [2.558]
Dikanteny frantsayNe dormez pas tranquillement quand vient la maladie, comme l' homme aux yeux chassieux qui dort sur un bon oreiller malgré sa maladie. [2.415 #3242]
Ne soyez pas tranquille tout en étant malade. [2.165]
Fanazavana frantsayInquiétez-vous de vous soigner et de guérir. [2.165]

Ohabolana 92Aza tampenam-bava, hoatry ny batera. [2.415 #3560]
Aza tampenam-bava, ohatra ny batera. [2.653]
Dikanteny frantsayQu' on ne me ferme pas la bouche comme à une tabatière. [2.415 #3560]
Fanazavana frantsayQu' on ne m' empêche pas de parler. [2.415 #3560]

Ohabolana 93Aza tsy mahahendry hoatry ny tenda : tsy omena, maniny ; omena maniny ; satriny hihinana ihany. [2.415 #4672]
Aza tsy mahahendry, ohatra ny tenda: tsy omena, maniny ; omena, maniny : satriny hihinana ihany. [2.653]
Aza tsy mahahendry toa tenda : omena maniny, tsy omena maniny, fa satriny ihany hihinana. [2.558]
Dikanteny frantsayNe soyez pas comme le gosier ; on a beau avoir du savoir faire, on n'en a pas à son goût : quand on ne lui donne pas, il fait des reproches ; quand on lui donne, il fait des reproches : il voudrait toujours manger. [2.415 #4672]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ne sont jamais contents de la nourriture. [2.415 #4672]

Ohabolana 94Aza tsy mamela mitsotra, rehefa midaboka ohatra ny amalo-maty. [2.558 #822]
Aza tsy mamela mitsotra, rehefa midaboka ohatra ny amalo-maty sy mitsororoka ohatra ny menaka ny olona. [2.653]

Ohabolana 95Babantany, hoatry ny vehivahy somorina. [2.415 #4822]
Baka lany sahaza, hoatry ny vehivavy somorina. [2.415 #4822]
Baka lany sahaza, toy ny vehivavy somorina. [2.558 #842, 2.653 #727, 2.165]
Tapitra ohatra, hoatry ny vehivavy somorina. [2.415 #4822]
Dikanteny frantsayQui est sans pareil et dépasse toute comparaison, comme une femme barbue. [2.415 #4822]
Sans pareil, comme une femme barbue. [2.165]
Fanazavana frantsayIncomparable, prodigieux ; se disait en bonne ou mauvaise part. [2.415 #4822]

Ohabolana 96Bamba iray hoatry ny oron' Ikambo. [2.415 #1614]
Dikanteny frantsayCarré comme le nez du taureau Ikambo. [2.415 #1614]
Fanazavana frantsayUn des deux taureaux préférés de la reine Ranavalona I s'appelait Ikambo ; la reine lui fit des funérailles solennelles au bruit du canon ; ce proverbe se disait de ceux qui avaient une tête carrée. [2.415 #1614]

Ohabolana 97Basy jala fito : tsy azoñi ty latsa, tsy ahoañi ty pañarivo. [1.68]
Basi-na ariary fito: tsy takatry ny ory, tsy tian' ny mpanana. [1.1]
Basin' ariary fito : sady tsy tian' ny mpanana no tsy takatry ny ory. [2.558 #850]
Basin' ariary fito: tsy tian' ny mpanana ary tsy takatry ny malahelo. [1.1]
Basin’ ariary fito: tsy tian’ ny mpanana, tsy takatry ny malahelo. [2.653]
Salasala ohatra ny basin' ariary fito: tsy takatry ny malahelo, tsy tian' ny mpanana. [2.165]
Dikanteny frantsayDouteux comme un fusil de sept piastres: les pauvres ne peuvent l' acheter, les riches ne l' aiment pas. [2.165]
Un fusil à trente-cinq FMG : ceux qui sont pauvres ne peuvent l'acquérir, les riches le dédaignent. [1.68]

Ohabolana 98Be anjonanjona toa anti-dahy voan-kanina. [2.415 #1837]
Mianjonanjona ohatra ny anti-dahy voan-kanina. [2.558]
Mianjonanjona toa anti-dahy voan-kanina. [2.415 #1837]
Mianjonanjona, toy ny anti-dahy voan-kanina. [2.653 #1726]
Dikanteny frantsayFier mais embarrassé comme le vieillard qui est bien repu. [2.415 #1837]

Ohabolana 99Be fanahiana hoatry ny manan-jaza tokana. [2.415 #964]
Be fanahiana ohatra ny manan-janaka tokana. [2.558 #873]
Be fanahiana, ohatra ny manan-jaza tokana. [2.653]
Dikanteny frantsayPlein d'inquiétude et de sollicitude, comme ceux qui n' ont qu' un seul enfant. [2.415 #964]

Ohabolana 100Be fandrahonana hoatry ny ampanga : mbola any an-tany, ka mamonkin-totohondry. [2.415 #5595]
Be fandrahonana ohatra ny ampanga : mbola any an-tany dia mamonkina totohondry. [2.558 #889]
Be fandrahonana, ohatra ny ampanga: mbola any an-tany, ka mamonkin-totohondry. [2.653]
Be rahona tahaky ny ampanga : any an-tany ka mamoron-toto-hondry. [2.415 #761]
Dikanteny frantsayL' inférieur qui s' emporte contre son supérieur n' est fort qu'en menaces, comme la fougère qui sortant à peine de terre montre le poing. [2.415 #761]
Plein de menaces comme la fougère : à peine sort-elle de terre qu' elle se contracte et montre le poing. [2.415 #5595]
Fanazavana frantsayAllusion à la forme de la fougère. [2.415 #5595]
Le proverbe fait allusion à ce que la fougère sortant de terre, à la forme d' une main fermée ; il se disait en général des menaces vaines et non suivies d' effet. [2.415 #761]

Ohabolana 101Be faniriana ohatra ny mpangataka monina amoron-tsena. [2.558 #891]

Ohabolana 102Be herehina ohatra ny mitaiza kely manetsa. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona misahana adidy maro, izay sahala amin' ny vehivavy mitaiza kely ka sady manao raharaha no mikarakara ny zanany. [1.1]

Ohabolana 103Be resaka hoatry ny vavy antitra nisaoram-bady, ka izay hita rehetra dia anokonan-dresaka avokoa. [2.415 #1365]
Dikanteny frantsayBavard comme une vieille femme que son mari a répudiée : tout ce qu' elle voit lui sert à bavardage. [2.415 #1365]

Ohabolana 104Be resaka ohatra an' Ambositra, fa tsy hahalafo an' Ambohinamboarina. [2.558 #885, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa na mahay miteny sy be resaka aza ianao, dia tsy ho voambaka akory ny hafa. [1.1]

Ohabolana 105Be tetika ohatra an-dRabejofo. [2.558 #884]

Ohabolana 106Be tsy adala hoatry ny amboan' Avaradrano. [2.415 #2075]
Dikanteny frantsayMaladroit et lourdaud comme les chiens d' Avaradrano au nord de l'Imerina. [2.415 #2075]

Ohabolana 107Bikany fotsiny ohatra ny sakan' i Paritra. [2.558 #899]

Ohabolana 108Boka tsy namosavin-kavana, hoatry ny mananasy. [2.415 #1993]
Boka tsy namosavin-kavana ohatra ny mananasy. [2.165]
Dikanteny frantsayCe n' est pas parce que ses parents lui ont jeté un maléfice qu' un lépreux est lépreux : il l' est devenu comme pousse un ananas. [2.415 #1993]
Ce n' est pas par des maléfices jetés par les parents qu' un lépreux est devenu tel, (mais c' est) comme un ananas. [2.165]
Fanazavana frantsayLes Malgaches trouvaient de la ressemblance entre un ananas et la figure du lépreux:. [2.415 #1993]
Un lépreux est devenu lépreux sans que ses parents y soient pour rien: c' est une chose qui s' est produite naturellement, comme la croissance d' un ananas dans lequel les Malgaches voient une ressemblance avec la figure ravagée d' un lépreux. [2.165]

Ohabolana 109Bonga tsy hita ohatra ny loza. [2.558 #65]

Ohabolana 110Bory manan-tongotra ohatra ny landy. [2.558 #961, 2.165]
Dikanteny frantsayQui n' a pas de membres et a pourtant des pieds, comme les cocons. [2.165]
Fanazavana frantsayOn dit que les cocons ont des pieds, parce que les marchands, pour les vendre, les transportent loin de l'endroit où ils ont été produits. [2.165]

Ohabolana 111Botry avana hoatry ny harongan-kely. [2.415 #1500]
Botry avana ohatra ny harongan-kely. [2.558 #963, 2.165]
Dikanteny frantsayRester rabougri, alors même qu' on est sarclé, comme le petit arbuste harongana. [2.415 #1500]
Rester rabougri quand même on est sarclé, comme le petit "harongana" . [2.165]
Fanazavana frantsayC' est une plante dont on fait des remèdes contre la dysenterie et la gale. [2.165 #2081]
Se disait des nains et des chétifs. [2.415 #1500]

Ohabolana 112Dihizina am-boalohany, hoatry ny fanambadian-dratsy, ka itomaniana am-parany. [2.415 #5531]
Dihizina am-boalohany, ohatra ny fanambadian-dratsy, ka itomaniana am-parany. [2.653]
Dihizina am-boalohany toy ny fanambadian-dratsy, fa itomaniana am-parany. [2.558 #999]
Ny fanambadiana andihizana am-boalohany, ary itomaniana no farany. [2.415 #1215]
Ny fanambadiana andihizana am-boalohany fa isahiranana am-parany. [2.558 #192]
Dikanteny frantsayC' est comme dans les mariages malheureux : on commence par la danse et on finit par les larmes. [2.415 #5531]
Le mariage commence par une danse de joie et finit dans les larmes. [2.415 #1215]
Fanazavana frantsayBien commencer et mal finir. [2.415 #5531]
Sens général : heureux commencement, mauvaise fin. [2.415 #1215]

Ohabolana 113Donga andro anio hoatry ny lainga. [2.415 #4917]
Donga andro anio, ohatra ny lainga. [2.653, 2.974]
Donga takona, fa botry mifanatrika. [2.653]
Dikanteny frantsayAujourd’hui gros et gras, comme le mensonge. [2.974 #141]
Il est gras aujourd' hui comme le mensonge. [2.415 #4917]
Fanazavana frantsayLe mensonge est gras tant qu' il n'est pas découvert, mais il devient maigre en présence de la vérité. [2.415 #4917]

Ohabolana 114Dongadonga tsy soa, ohatra ohatra vomanga an-kady. [2.165]
Dikanteny frantsayGros et mauvais comme les patates dans un fossé. [2.165]
Fanazavana frantsayCes patates sont grosses mais insipides. [2.165]

Ohabolana 115Donga mifatotra ohatra ny vomanga. [2.558 #1007]
Donga mifatotra toa vomanga. [2.165 #1043, 2.653 #858]
Dikanteny frantsayÊtre captif et pourtant gros (ou dodu). [2.165]
Fanazavana frantsayQuand elles sont encore dans le sol et attachées à la tige. [2.165]

Ohabolana 116Donga tena, fa botry saina, ohatra ny zana-kisoa. [2.653]
Donga tena fa botry saina toy ny zana-kisoa. [2.558 #1008]
Toy ny zana-kisoa : donga tena, fa botry saina. [2.415 #1540]
Dikanteny frantsayCet enfant est comme le petit de la truie : gras et dodu, mais de peu d' intelligence. [2.415 #1540]
Fanazavana frantsaySe disait des enfants bien nourris, mais mal élevés. [2.415 #1540]

Ohabolana 117Donga tsy soa ohatra ny anantsinahy ambony taimboraka. [2.558 #1009]
Donga tsy soa toy ny anantsinahy ambony taim-boraka. [2.415 #58]
Hoatry ny anantsinahy maniry ambony taim-boraka. [2.415 #3009]
Dikanteny frantsayDe belle venue sans être bon, comme le bident qui pousse sur des résidus de panse de boeuf. [2.415]
Semblable au bident qui pousse sur les détritus de panse de boeuf. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gens ou des choses de belle apparence, sans réalité. [2.415 #58]
Se disait des mauvais sujets. [2.415 #6717]

Ohabolana 118Entam-panjozoro : bataina, tsy zakan’ irery ; aiditra, tsy omby varavarana; ataina, tsy mahaloaka alina. [2.653 #871, 2.974]
Entam-panjozoro : batain-tsy zakan' ny irery ; aiditra, tsy omby varavarana ; ataina, tsy mahaloaka alina. [2.415]
Entam-ponjozoro : bataina tsy zakan' ny irery, aiditra tsy omby varavarana, fa nony ataina indray alina monja. [2.558 #70]
Mivongovongo foana hoatry ny entam-panjozoro : batain-tsy zakan' ny irery ; aiditra, tsy omby varavarana ; ataina, tsy mahaloaka alina. [2.415]
Mivongovongo foana toy ny anten-jozoro : entina tsy zakan' ny irery, aiditra tsy omby varavarana, ataina tsy mahaloaka alina. [2.558 #2528]
Mivongovongo foana, ohatra ohatra entam-panjozoro: entina, tsy zakan’ ny irery ; aiditra, tsy omby varavarana; ataina, tsy mahiloaka alina. [2.653]
Toy ny entan-jozoro: bataina, tsy zakan' ny irery; aiditra, tsy omby varavarana; ataina, tsy mahaloaka alina. [2.165]
Dikanteny frantsayComme un paquet de zozoro : un seul homme ne peut le transporter ; la porte d’une maison est trop petite pour le laisser passer; mais quand on le fait flamber, il ne suffit même pas pour une nuit. [2.974 #338]
Paquet de moelles de joncs : quand on veut le soulever, une seule personne n' arrive pas à le faire ; quand on veut l' introduire dans la maison, il ne peut pas passer par la porte ; mais quand on le brûle pour la cuisine, il ne suffit pas pour une nuit. [2.415 #5897]
Pareil à une botte de souchets: on ne peut ni la porter seul, ni la faire entrer par la porte, et si on les brûle, il n' y en a pas assez pour durer toute la nuit. [2.165]
Fanazavana frantsayBeaucoup d' apparence, mais peu de réalité. [2.415 #5897]

Ohabolana 119Fahan-kisoan' i Vonizongo, ka ny lasan-ko ariary no tohanana. [2.558 #1050]
Fahan-kisoany Vonizongo : ny ho lasan-ko ariary no tohanana. [2.653 #880]
Hoatry ny fahan-kisoan' Ivonizongo : ny lasan-ko ariary no tohanana. [2.415 #4383]
Dikanteny frantsayC' est comme la manière d' engraisser les cochons chez les Vonizongo : ce sont ceux qui peuvent atteindre une piastre qui sont soignés. [2.415 #4383]
Fanazavana frantsayIl y avait chez les Vonizongo une grande race de cochons difficiles à nourrir ; ce proverbe se disait de ceux qui ne s'occupent que des grands ou des grandes choses. [2.415 #4383]

Ohabolana 120Faly sahirana hoatry ny mpisorona afo homan-koditra. [2.415 #5538]
Faly sahirana, ohatra ny mpisoron-afo homan-koditra. [2.653]
Faly sahirana toy ny mpisorona afo homan-koditra. [2.558 #74]
Dikanteny frantsayContent et embarrassé tout ensemble comme celui qui, en attisant le feu, mange de la peau. [2.415 #5538]
Fanazavana frantsaySe disait des honneurs ou des biens mélangés de tracas. [2.415 #5538]

Ohabolana 121Faly sahirana ohatra ny akohokely tsipazam-potsimbary. [1.1 #45]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona nahazo soa betsaka mitontohitra ka diboky ny hafaliana nefa sahirana indray fa toa tsy hita izay horaisina. [1.1 #45]

Ohabolana 122Fanambakana hita maso, ohatra ilay manandrana tantely. [2.653]
Fanambakana hita maso toy ilay nanandrana tantely. [2.558 #1085]

Ohabolana 123Feony ihany hoatry ny babo anjombona. [2.558 #1159]
Feony ihany, ohatra ny babo anjombona. [2.653]

Ohabolana 124Fifaliana tsy ampy hoatry ny mpanan-karena momba. [2.558 #1165]

Ohabolana 125Fifaliana very sasaka hoatry ny manan-janaka maditra. [2.558 #1166]

Ohabolana 126Filan-karena madio, hoatry ny volan' ny mpampivelona. [2.415 #2180]
Filan-karena madio, ohatra ny volan’ ny mpampivelona. [2.653]
Filan-karena madio tahaka ny volan' ny mpampivelona. [2.558 #1160]
Dikanteny frantsayManière honnête de s' enrichir, comme la paie de la sage-femme. [2.415 #2180]

Ohabolana 127Finari-dratsy hoatry ny didimaso tsara ondana. [2.415 #3272]

Ohabolana 128Fisoitrafo nitonoan-kena : may loha tsy mba mihinana. [2.415 #4486, 2.653 #968]
Fisoitrafo nitonoan-kena : may loha tsy mba nihinana. [2.558 #78]
May loha tsy mba mihinana tahaka ny fisoitrafo. [1.1]
May tsy mba homana ohatra ny soitrafo. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ireo mpanao soa tsy mba heverin' ny olona akory. [1.1]
Enti-milaza ny olona maty misahirana mafy, nefa tsy mba mahita soa firy amin'izay isasarany. [1.1]
Dikanteny frantsayTisonnier en bois qui a servi de broche pour faire rôtir de la viande : il a la tête brûlée, et cependant il n' aura rien à manger. [2.415 #4486]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui travaillent, sans profit pour eux-mêmes. [2.415 #4486]

Ohabolana 129Hadinodino ohatra ny hava-malahelo. [2.558]

Ohabolana 130Hafahafa ohatra ny adin' ondrilahy : akorain-tsy mifampilanja, avela ihany mifamaky loha. [2.558]
Hafahafa, ohatra ny adin’ ondrilahy: hihorehana, tsy misy milanja; avela ihany, mifamaky loha. [2.653]
Mahasalasala ohatra ny adin' ondrilahy: akorain-tsy mifampilanja; avela ihany, mifamaky loha. [2.165]
Mahasalasala toa adin' ondrilahy : akorain-tsy mifampilanja, avela mifamaky loha. [2.558 #1864]
Dikanteny frantsayRendre perplexe, comme un combat de béliers: on les excite, ils ne bougent pas (litt. ne se soulèvent pas l' un l' autre); on les laisse tranquilles, ils se brisent la tête. [2.165]

Ohabolana 131Hafahafa ohatra ny borizano : ampihiraina, tsy mahay, ka nony mitomany, miolakolaka ny saha, miaka-midina sahala amin' ny mason' ny mpamoly. [2.558]
Hafahafa, ohatra ny borizano: ampihirain-tsy mahay, ka nony mitomany, miolakolaka ny saha ; miaka-midina mimason’ ny mpamoly. [2.653]

Ohabolana 132Hoatry ny akohokely misaraka aman-dreniny. [2.415]
Dikanteny frantsayLes orphelins sont comme les poussins séparés de leur mère. [2.415 #1020]

Ohabolana 133Hoatry ny fanambadian-dRamahafohiliaka : ny lahy moramorainy, ny vavy tsy sarotiny. [2.415 #1195]
Dikanteny frantsayC' est comme le mariage de Ramahafohiliaka : l' homme est bonasse et la femme de caractère facile. [2.415 #1195]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des ménages trop bonasses comme celui de Ramahafohiliaka, d' après la légende. [2.415 #1195]

Ohabolana 134Hoatry ny fery an-kandrina ka tsy takona afenina. [2.415 #294]
Dikanteny frantsayPlaie au front ne peut pas se cacher : il est est ainsi de la conduite. [2.415 #294]

Ohabolana 135Hoatry ny loharano : tovozina tsy ritra, avela mihabe. [2.415 #2187]
Loharano : tovozina tsy ritra, avela mihabe. [2.974 #94]
Ohatra ny loharano: tovozina tsy ritra, avela mihabe. [2.653]
Ohatra ny loharano : tovozin-tsy ritra, avela mihabe. [2.558]
Dikanteny frantsayC' est comme une source : on y puise, elle ne tarit pas ; on la laisse, elle augmente. [2.415 #2187]
Comme une source : jamais épuisée, toujours féconde. [2.974 #94]
Fanazavana frantsaySe disait de la prospérité. [2.415 #2187]

Ohabolana 136Hoatry ny maso : tezitra vao mibaliaka ; mijery ny tiana vao manjary mikombomkombona. [2.415]
Dikanteny frantsayC' est comme les yeux : quand ils sont en colère ils s' ouvrent tout grands ; et quand ils voient une chose qu' ils aiment, ils se ferment de contentement. [2.415 #5604]
Fanazavana frantsaySe disait des gens singuliers. [2.415 #5604]

Ohabolana 137Hoatry ny momba : tsy misy manao azy reny. [2.415 #1506]
Dikanteny frantsayC' est comme la femme stérile : il n' y a personne qui lui donne le nom de mère. [2.415 #1506]

Ohabolana 138Hoatry ny mpiara-dia samy miavona izy roa, ka ny aloha tsy manao hoe haingana, ary ny aoriana kosa tsy manao hoe andraso. [2.415 #4008]
Miara-dia samy miavona ka ny eo aloha tsy miandry, ny eo aoriana tsy miantso. [2.558]
Mpiara-dia roa samy miavona : ny aloha tsy manao " haingana " , ny aoriana tsy manao " andraso " . [2.415 #6012]
Dikanteny frantsayCe sont deux orgueilleux qui voyagent ensemble : celui qui est devant ne dit pas à l' autre de marcher plus vite, et celui-ci ne lui dit pas de l'attendre. [2.415 #6012]
Ils sont comme deux voyageurs orgueilleux : celui qui est devant, ne dit pas à l' autre d' aller plus vite ; celui qui est derrière, ne dit pas de l' attendre. [2.415 #4008]
Fanazavana frantsaySe disait des gens, surtout des époux qui allaient chacun de leur côté, sans entente. [2.415 #4008]

Ohabolana 139Hoatry ny ondrilahy maro am-pisoko. [2.415 #3469]
Dikanteny frantsayC' est comme plusieurs béliers dans le parc. [2.415 #3469]
Fanazavana frantsayIls ne s' entendent pas et se battent ; ce proverbe se disait des sens qui ne s'entendent pas. [2.415 #3469]

Ohabolana 140Hoatry ny sinibe vakin-tsiny, ka matin-jaza tezaina. [2.415 #913]
Ohatra ny sinibe vakin-tsiny, ka matin-jaza tezaina. [2.165]
Sinibe vakin-jinga, ka matin-jaza tinaiza. [2.558 #3896]
Sinibe vakin-jinga : matin-jaza no tinaiza. [2.415 #5476, 2.653]
Dikanteny frantsayC' est comme la grande cruche cassée par la petite, elle a été brisée par l' enfant qu'elle élevait. [2.415 #913]
Comme une "grande cruche" , cassée par une cruche (ordinaire): elle a été brisée (litt. tuée) pas l' enfant qu' elle élevait. [2.165]
Grande cruche cassée par la tasse à puiser l' eau : c' est être tué par l' enfant qu' on a nourri et élevé. [2.415 #5476]
Jarre brisée par un zinga : personne trahie par l’enfant qu’elle a élevé. [2.974 #393]
Fanazavana frantsayLes Malgaches ont des grandes cruches qui sont enterrées dans le sol de la case et servent de réservoirs, et des cruches plus petites servant à porter l'eau de la source à la maison. Ce proverbe s' applique aux parents qui ont à souffrir du fait de leurs propres enfants. [2.165]
Parents qui ont à souffrir des enfants. [2.415 #913]
Se disait de l' ingratitude. [2.415 #5476]

Ohabolana 141Hoatry ny taizan-drenibe : voky hanina, fa tsy mitombo saina. [2.415 #971]
Hoatry ny zaza taizan-drenibe : voky hanina, fa tsy mitombo saina. [2.415 #971]
Zaza taizan-drenibe : voky hanina fa votsa saina. [2.558 #5102]
Dikanteny frantsayEnfant élevé par sa grand-mère : il est bien repu, mais il ne grandit pas en sagesse. [2.415 #971]
Fanazavana frantsaySe disait des enfants auxquels on laissait de la fortune mais qu' on avait mal élevés. [2.415 #971]

Ohabolana 142Hoatry ny tantely an-tanam-boka. [2.415 #2000]
Dikanteny frantsayComme le miel dans la main d'un lépreux. [2.415 #2000]
Fanazavana frantsaySe disait des choses qui jurent ensemble. [2.415 #2000]

Ohabolana 143Hoatry ny tehina an-tanan' ny mpihaingo, ka sady haingo no tohan' aina. [2.415 #2430]
Ohatra ny tehina an-tanan' ny mpihaingo, ka sady haingo no tohan' aina. [2.653, 2.974, 2.558]
Dikanteny frantsayC' est comme une canne dans la main de celui qui aime à se parer : elle est à la fois une parure et un soutien. [2.415 #2430]
(Les enjants) sont comme une canne aux mains d’un élégant : c’est à la fois une parure et un soutien. [2.974 #174]
Fanazavana frantsaySe disait des choses à plusieurs usages. [2.415 #2430]

Ohabolana 144Hoatry ny volan' ny kankafotra, ka ny omaly tsy miova ihany. [2.415 #6356]
Volan-kankafotra ka ny omaly tsy miova ihany. [2.558 #5015]
Volan' ny kankafotra, ka ny feo omaly tsy miova. [2.165 #562, 2.415 #3631]
Dikanteny frantsayCelui dont les paroles sont invariablement les mêmes imite le chant monotone de l' oiseau kankafotra qui chante aujourd' hui comme il chantait hier. [2.415 #3631]
Chant de l' oiseau kankafotra. [2.414]
Invariable comme le chant de l' oiseau qu' on appelle kankafotra : aujourd' hui comme hier sans changement. [2.415 #6356]
Le cri du coucou: c' est toujours le même que celui d' hier. [2.165]
Fanazavana frantsayS' applique aux gens qui tiennent toujours les mêmes discours. [2.165]
Se disait de ce qui est monotone, toujours la même chose. [2.415]
Se disait des gens tenaces, et aussi de ceux qui répètent toujours la même chose. [2.415 #6356]

Ohabolana 145Homana ila hoatry ny rafi-dratsy. [2.415 #3678]
Homana ila toa rafi-dratsy. [2.558 #1372]
Homana lia ohatra ny rafi-dratsy. [2.165]
Dikanteny frantsayQui ne joint (litt. ne mange) que d' un côté, comme un assemblage de menuiserie mal fait. [2.165]
Qui ne joint que d' un côté, comme un travail de menuisier qui est mal fait. [2.415 #3678]

Ohabolana 146Homan-tena hoatry ny tantely merik' andro. [2.415]
Mihinan-tena (homana ny azo) ohatra ny tantely merik' andro. [2.558]
Mihinan-tena, toy ny tantely merika andro. [2.165 #781, 2.653 #1774]
Mihinan-tena toy ny tantely merik' andro. [2.415]
Tantely merika andro : ny ao an-trano ihany no hanina. [2.653]
Tantely merik' andro : ny an-trano ihany no hanina. [2.415 #2408]
Tantely merik' andro : ny ao an-trano no hanina. [2.558 #4099]
Tantely merik' andro : ny ao an-trano no haniny. [2.415 #2408]
Dikanteny frantsayLe prodigue se consume lui-même comme les abeilles par un temps de bruine. [2.415]
Par les temps de bruine, le miel qui est à l' intérieur de la ruche est mangé par les abeilles. [2.415 #2408]
Se manger soi-même comme les abeilles quand le temps est à la pluie. [2.165]
Fanazavana frantsayElles ne peuvent sortir de la ruche et mangent du miel quelles ont déjà fait. [2.165]
Par les temps de bruine les abeilles ne sortent pas et elles mangent le miel qui est à l' intérieur de la ruche. [2.415 #2368]
Se disait de ceux qui mangent leurs biens. [2.415 #2408]

Ohabolana 147Homan-tena ohatra ny tany mainty. [2.165]
Dikanteny frantsayQui se mange lui-même, comme du terrain noir. [2.165]
Fanazavana frantsayIl ne forme qu' une mince couche qui est bientôt emportée par les pluies. [2.165]

Ohabolana 148Hotetehiko hoatry ny bala ka homeko ny amboa. [2.415 #4193]
Dikanteny frantsayJe mettrai leurs corps en morceaux aussi petits que des balles, et je le donnerai en nourriture aux chiens. [2.415 #4193]
Fanazavana frantsayParoles d' Andrianampoinimerina, Radama et autres chefs contre leurs ennemis. [2.415 #4193]

Ohabolana 149Ifandrombaham-bitsika, hoatry ny fia-pary amoron-dalana. [2.415 #2188]
Ifandrombaham-bitsika ohatra ny fia-pary amoron-dalana. [2.653, 2.165]
Ifandrombaham-bitsika toy ny fia-pary amoron-dalana. [2.558]
Dikanteny frantsayLes fourmis se les disputent comme les restes de canne à sucre au bord du chemin. [2.415 #2188]
Que les fourmis s' arrachent, comme un morceau de canne à sucre sucé au bord du chemin. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des biens qu'on se dispute ; autre sens : tout le monde l' accable. [2.415 #2188]

Ohabolana 150Ilay nanoroka afenana, ka tsy nisy toa an-drahavana. [2.558 #1412]
Ilay nanoroka afenana, koa: "Tsy misy toa an-dRahavana" . [2.653 #1124, 2.165]
Ilay nanoroka afenana: tsy misy ohatra an' i Malala. [1.1]
Toy ilay nanoroka afenana, ka tsy misy toa an-dRahavana. [2.558 #4242]
Dikanteny frantsayCelui qui embrasse en cachette, dit: "Il n' y en a pas comme la bien-aimée!". [2.165]

Ohabolana 151Indroa mahita ny maizina ohatra ny tain' omby napeta-davabary. [2.165]
Indroa tratry ny maizina, ohatra ny tain-omby natam-pin-davabary. [2.653]
Dikanteny frantsayÊtre deux fois dans l' obscurité, comme de la bouse de vache dont on enduit la fosse à riz. [2.165]
Fanazavana frantsayLa première fois, c' était dans le corps de l'animal, et la seconde fois c' est dans la terre, au fond de la fosse à riz servant de grenier. [2.165]

Ohabolana 152Indroa maty karaha vary rahana. [1.147 #I2]
Indroa maty ohatra ny vary narahana. [2.558]
Indroa maty toa vary rahana. [2.415 #2706]
Maty indroa ohatra ny vary narahana. [2.558]
Maty indroa toa vary rahana. [2.165 #1020, 2.653 #1664, 1.1]
Maty roa ohatra ny vary rahana. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona na zavatra tratran' ny fahavoazana indroa miantoana. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui subit successivement deux pertes meurt deux fois, comme le riz qu' on a fait bouillir avant de le décortiquer. [2.415 #2706]
Mort deux fois comme le riz qu' on avait fait bouillir avant de le décortiquer. les grains: ce riz était alors décortiqué, et quand on le faisait cuire pour le manger, c' était la seconde fois qu' il était dans la marmite. [2.165]
Fanazavana frantsayCe riz sera mis de nouveau dans la marmite quand on le fera cuire pour le manger. [2.415 #2706]
Le riz qu' on avait dû récolter avant que les grains fussent durcis était soumis à une sorte d' ébouillantage qui avait pour but de durcir. [2.165]

Ohabolana 153Indroa tratry ny aizina toy ny tain' omby natampin-dava-bary. [2.415 #2600]
Indroa tratry ny aizina toy ny tain' omby natsentsin' davaka. [2.415 #2600]
Indroa tratry ny maizina ohatra ny tain' omby natsentsin-dava-bary. [2.558]
Dikanteny frantsayDeux fois atteint par l' obscurité, comme la bouse de vache qui sert à boucher le trou à riz : d' abord dans l' estomac et puis dans le trou. [2.415 #2600]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui subissent deux malheurs de suite. [2.415 #2600]

Ohabolana 154Intelo maty hoatry ny vay notsinaingok' akoho : ny vay manonitra, ny akoho matin-toraka, ary ny sinibe vaky nitsipihan' ny vato. [2.415 #2601]
Intelo maty hoatry ny vay voatsaingok' akoho : ny vay manonitra, ny akoho maty voatoraka, ary ny sinibe vaky nitsipihan' ny vato. [2.415 #2601]
Intelo maty ohatra ny vay voatsaingok' akoho : ny vay manonitra, ny akoho maty voatoraka, ny sinibe vaky nitsipihan' ny vato. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayTrois malheurs à la fois, comme le furoncle becqueté par la poule : le furoncle s' enflamme, la poule est tuée d' un coup de pierre, et la cruche est cassée par le ricochet que fait la pierre. [2.415 #2601]
Fanazavana frantsaySe disait des gens victimes de trois malheurs à la suite. [2.415 #2601]

Ohabolana 155Kaodikaody ohatra ny amboam-bahiny: izay mandalo rehetra toa hikapoka daholo. [2.653]
Kaodikaody ohatra ny amboa vahiny, izay mandalo rehetra toa hikapoka daholo. [2.558]

Ohabolana 156Kely mipiaka ohatra ny aketalahy. [2.165, 2.558]
Kely mipiaka toa aketalahy. [2.415 #1512, 2.653 #1247]
Dikanteny frantsayPetit qui fait beaucoup de bruit comme le mâle de la sauterelle adrisa. [2.415 #1512]
Quelque chose de petit qui bruisse comme l' "aketalahy" (sauterelle). [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des enfants et aussi des petites gens qui crient trop fort et se dorment de l'importance. [2.415 #1512]

Ohabolana 157Kely misalaka hoatry ny fanjaitra. [2.415 #3]
Kely misalaka ohatra ny fanjaitra. [2.653, 2.165]
Kely misalaka toa fanjaitra. [2.558 #1622]
Dikanteny frantsayPetit qui porte un salaka, comme l'aiguille munie de fil. [2.415 #3]
Une petite chose entourée d' un pagne, telle une aiguille. [2.165]
Fanazavana frantsayLe fil de l' aiguille représente le pagne. [2.165]
Les enfants allaient nus, sans salaka autour des reins. [2.415 #3]

Ohabolana 158Kely mitrena am-parihy hoatry ny zinga. [2.415]
Kely mitrena am-parihy ohatra ny zinga. [2.653, 2.165]
Kely mitrena am-parihy toa zinga. [2.558 #1621]
Dikanteny frantsayPetit qui beugle fort sur le bord des rizières, comme la tasse qui sert à puiser l' eau. [2.415 #1514]
Une petite chose qui mugit près de l' étang, telle la grande tasse en fer-blanc (servant à puiser l' eau). [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des enfants et des petites gens. [2.415 #1514]

Ohabolana 159Kely sahy lapa ohatra ny sotrobe. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza izay olona fatra-pihambohambo foana. [1.1]

Ohabolana 160Kely tratry ny mafy, hoatry ny parasy voahitsak' omby. [2.415 #768]
Kely tratry ny mafy, ohatra ny parasy voahitsak’ omby. [2.653, 2.974]
Kely tratry ny mafy tahaka ny parasy voahitsak' omby. [2.558 #1625]
Dikanteny frantsayFaible aux prises avec l’adversité, comme la puce écrasée par le taureau. [2.974 #363]
Petit accablé par un puissant : telle la puce écrasée sous le pied d' un boeuf. [2.415]
Fanazavana frantsayLes petits opprimés par les grands. [2.415 #768]

Ohabolana 161Kely tratry ny sarotra hoatry ny misao-bady tezitra. [2.415 #1375]
Kely tratry ny sarotra, ohatra ny misao-bady tezitra. [2.653, 2.165, 2.558]
Dikanteny frantsayDe petits riens jettent dans de grandes difficultés, comme un divorce fait dans un moment d'impatience et de colère. [2.415 #1375]
Un petit (homme) surpris par une grosse difficulté, comme celui qui divorce d' avec sa femme en colère. [2.165]
Fanazavana frantsayIl s' en repentira, car il ne peut se passer de laide d' une femme. [2.165]

Ohabolana 162Kely tsaroan' ny aina ohatra ny voan' ny somisika. [2.558]

Ohabolana 163Kofon' ny nataony ohatra ny totozy misangy an-davenona. [2.558]

Ohabolana 164Ladim-boatavo ny olombelona: raha fotorana, iray ihany. [1.1]
Ny olombelona hoatry ny ladim-boatavo : raha fotorana, iray ihany. [2.415 #5211]
Ny olombelona ohatra ny ladim-boatavo, ka raha fotorana, iray ihany. [2.165]
Ny olombelona ohatra ny ladim-boatavo: raha fotorana, iray ihany. [2.653, 2.974]
Ny olombelona toy ny ladim-boatavo, ka raha fotorana iray ihany. [2.558 #3178]
Dikanteny frantsayLes hommes sont comme les ramifications de la tige des courges, au fond il n' y a qu' une seul tige. [2.165 #11]
Les hommes sont comme les tiges de citrouille : quand on cherche la racine, il n' y en a qu' une. [2.415 #5211]
L’humanité ressemble aux tiges des citrouilles : si l’on creuse le sol, la souche est unique. [2.974 #414]

Ohabolana 165Lany foana hoatry ny volan' Inambina. [2.415 #2374]
Lany foana, ohatra ny volany Nambina. [2.653]
Lany foana tahaka ny volan' i Nambina. [2.558 #1735]
Lany maina toy ny koban' Inambina. [2.415 #2379]
Dikanteny frantsayDépensé sans profit comme l' argent de Nambina, célèbre pour ses opérations peu fructueuses. [2.415 #2374]
Dépensé sans profit comme les pains de Nambina. [2.415 #2379]
Fanazavana frantsayLa légende raconte que Nambina vendant ses pains trop chers, personne n' en achetait, et alors il les donnait pour rien parce qu' ils seraient devenus rances. [2.415 #2379]

Ohabolana 166Lany hatoka hoatry ny akoholahy matin' ady. [2.415 #3472]
Lany hatoka ohatra ny akoholahy matin' ady. [2.165]
Dikanteny frantsayN' avoir plus de plumes à la nuque comme un coq battu dans le combat. [2.165]
Qui a perdu la nuque comme un coq battu dans le combat. [2.415 #3472]

Ohabolana 167Lany lena, ohatra ny valalan’ ny maro an-drano. [2.653]
Lany lena, tahaka ny valalan' ny maro an-trano. [2.558 #1737]

Ohabolana 168Lany maina hoatry ny bala atifi-potaka. [2.415 #2377]
Dikanteny frantsayL' argent dépensé en pure perte c' est comme les balles qu' on tirerait sur de la boue. [2.415 #2377]

Ohabolana 169Lany maina hoatry ny goavin' Ilaihavana. [2.415 #2378]
Lany maina ohatra ny goavin' Ilaihavana. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayDépensé en pure perte et par trop de bonté comme les goyaves d' Ilaihavana qu' il donnait à tous ceux qui lui en demandaient. [2.415 #2378]
Fanazavana frantsayIlaihavana, l' ami de tout le monde, était un bonasse. [2.415 #2378]

Ohabolana 170Lany maina ohatra ny sakafon-doholona. [2.165]
Lany maina toy ny sakafon-doholona. [2.415 #714, 2.558 #1741, 2.653 #1332]
Dikanteny frantsayDépensé en pure perte comme le repas offert aux chefs du village. [2.415 #714]
Obtenu gratis, comme le repas d' un notable. Les familiers ont mangé à sa table sans rien payer. [2.165]
Fanazavana frantsayLes chefs de village prennent les cadeaux et ne font rien pour l'affaire qu'on leur a recommandée ; on appliquait ce proverbe à tous ceux qui avaient reçu de l' argent pour un travail et ne le faisaient pas. [2.415 #714]

Ohabolana 171Lany maina ohatra ny sakafon-dRandrahona. [2.558]
Lany maina toy ny laokan-Radrahona. [2.415 #3925, 2.653 #1330]
Dikanteny frantsayMangé sans être accompagné de riz comme les mets de Radrahona. [2.415 #3925]
Fanazavana frantsaySe disait des gloutons qui sont trop pressés de manger. [2.415 #3925]

Ohabolana 172Lany maina ohatra ny sakafon' ilay kamo. [2.558]
Lany maina, tahaka ny sakafon’ ilay kamo. [2.653 #1329]
Lany maina, tahaky ny sakafon' ilay kamo. [2.415 #3924]
Dikanteny frantsayDépensé inutilement comme la nourriture du paresseux. [2.415 #3924]

Ohabolana 173Lany marika hoatry ny tranon-dRarija, ka tonta am-panaovana hoatry ny tranon-dRatsarahoby. [2.415 #3802]
Dikanteny frantsayVous vouliez quelque chose de parfait comme la maison de Rarija, et pendant que vous travailliez trop longuement, cela s' est abîmé comme la maison de Ratsarahoby. [2.415]
Fanazavana frantsayÀ vouloir faire trop bien on risque de ne pas aboutir. [2.415]

Ohabolana 174Lany tsy mamy hoatry ny siran' ny mahihitra. [2.415 #2293]
Lany tsy mamy, ohatra ny siran’ ny mahihitra. [2.653]
Lany tsy mamy, tahaka ny siran' ny mahihitra. [2.558 #1743]
Dikanteny frantsayÉpuisé sans avoir jamais eu de goût comme le sel de l' avare. [2.415 #2293]
Fanazavana frantsayL' avare le dépense avec peine, ce qui fait qu' il n' y trouve aucun goût. [2.415 #2293]

Ohabolana 175Lasa tsy mimpody ohatra ny maty. [2.558]

Ohabolana 176Latsaka anelanelany hoatry ny kaka. [2.415 #2606]
Latsaka anelanelany ohatra ny kaka. [2.653, 1.1]
Latsaka an' elanelany tahaka ny kaka. [2.558 #1755]
Latsaka anelanelany toy ny kaka. [2.165 #1009]
Fanazavana malagasySendra fahasahiranana manery andaniny roa avy. [1.1]
Dikanteny frantsayPlacé entre deux maux comme la parcelle de nourriture placée entre les dents. [2.415 #2606]
Pris des deux côtés comme un coin. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait d'une situation inextricable. [2.415 #2606]

Ohabolana 177Lava hadalana hoatry ny trambo : tongotra hahelika, ka enti-mandady. [2.415]
Lava hadalana, ohatra ny trambo: tongotra hahelika, ka enti-mandady. [2.653, 1.1]
Lava hadalana tahaka ny trambo : tongotra hahelika ka enti-mandady. [2.558 #119]
Fanazavana malagasyAzon' ny hadalana ka tsy mahay mitandro izay tokony hotandrovina, toy ny haja, voninahitra. [1.1]
Dikanteny frantsayD' une éternelle sottise comme le mille-pieds : des pattes, il en a jusque sous les aisselles et il s' en sert pour ramper. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gens peu débrouillards pour leurs intérêts. [2.415 #2081]

Ohabolana 178Lava hadalana hoatry ny valalan' amboa : kely mitsipika, lehibe mandady. [2.415 #2082]
Lava hadalana ohatra ny valalan' amboa: kely mitsipaka, lehibe mandady. [1.1]
Lava hadalana, ohatra ny valalan’ amboa: kely mitsipika, lehibe mandady. [2.653]
Lava hadalana tahaka ny valalan' amboa : kely mitsipika, lehibe mandady. [2.558 #120]
Fanazavana malagasyNy adala iray trano na ny samy adala tsy misy mpananatra. [1.1]
Dikanteny frantsayD' une éternelle sottise comme les sauterelles qu' on appelle sauterelles de chiens : petites elles sautillent, devenues grandes elles rampent. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gens lourdauds et peu débrouillards. [2.415 #2082]

Ohabolana 179Lavi-dingana hoatry ny andevolahy misikidy ho andriana. [2.165 #1586, 2.415 #5853]
Lavi-dingana toy ny mpanompo misikidy ho andriana. [2.558 #1768]
Dikanteny frantsayFaire une grande enjambée, comme un esclave qui, par divination, voudrait devenir noble. [2.165]
Faire un grand pas, comme l' esclave qui fait le sikidy ou divination pour devenir noble. [2.415]

Ohabolana 180Lehibe foana, toa amiana. [2.653 #1352]
Lehibe foana toa amiana, fa raha iankinana mahaboka. [2.558 #1770]
Lehibe foana toy ny amiana. [2.415 #1639, 2.165]
Lehibe tsy azo iankinana ohatra ny amiana. [2.558]
Lehibe tsy azo iankinana tahaky ny amiana. [2.415]
Lehibe tsy azo ifampikasohana ohatra ny amiana. [2.558]
Dikanteny frantsayGrande taille mais bon à rien, comme l' arbre à feuilles piquantes qu'on nomme amiana. [2.415 #1639]
Grand, mais sans utilité, comme l' "amiana" . [2.165]
Grand sur qui on ne peut ni s' appuyer ni compter, comme l' arbre à feuilles piquantes qu' on nomme amiana. [2.415 #1641]
Fanazavana frantsayL' "amiana" est un arbre à feuilles piquantes comme des orties et à bois spongieux. [2.165]
Se disait de ceux qui ne rendent pas service : grand et sans utilité. [2.415 #1641]
Se disait des propres à rien. [2.415 #1639]

Ohabolana 181Lehibe tsy amelezana, sahala amin' ny totohondrin' Ibefetrika. [2.558]
Lehibe tsy amely haotry ny totohondrin' Ibefetrika. [2.415 #3474]
Lehibe tsy amely, ohatra ny totohondrin’ Ibefetrika. [2.653]
Totohondrin' i Befetrika, ka lehibe fa tsy amelezana. [2.558 #278]
Totohondrin' Ibefetrika : lehibe ihany, fa tsy amely. [2.415 #5966, 2.653]
Dikanteny frantsayPoing de Befetrika, l' homme au gros poing : il est gros, mais il ne frappe pas. [2.415 #5966]
Qui est grand et sans jamais donner de coups comme le poing d' Ibefetrika. [2.415]
Fanazavana frantsayBourru, mais bonasse. [2.415 #5966]
Se disait des gens qui menacent toujours sans arriver aux actes ; Ibefetrika, comme son nom l' indique, était réputé pour la force de son poing et aussi pour ses menaces vaines. [2.415]

Ohabolana 182Lehibe tsy havanambanana ohatra ny amboan' Avaradrano. [2.558]
Lehibe tsy havanambanana, toy ny amboan’ Avaradrano. [2.165 #1387, 2.415 #2084, 2.653 #1360]
Dikanteny frantsayGrand, mais maladroit, comme les chiens de l' Avaradrano. [2.165]
Grand, sans être leste, comme les chiens d' Avaradrano. [2.415 #2084]
Fanazavana frantsayLes gens de l'Avaradrano (pays situé entre Tananarive et Ambohimanga) sont réputés intelligents, mais non leurs chiens. [2.165]
Se disait des lourdauds et des maladroits. [2.415 #2084]

Ohabolana 183Lehibe vao manary lamba ohatra ny fary. [2.653, 2.165]
Lehibe vao manary lamba toa fary. [2.558 #1780]
Dikanteny frantsayAttendre d' être grand pour jeter son lamba, comme la canne à sucre (dont les feuilles tombent quand elle commence à mûrir). [2.165]
Fanazavana frantsayJeter son lamba, veut dire, au figuré, faire des folies. [2.165]

Ohabolana 184Lohany main-tendro, ohatra ny tahom-bomanga-hazo ririnina. [2.653]
Lohany main-tendro, ohatra ny tahom-bomanga ririnina. [2.558]

Ohabolana 185Madiodio ohatra ny vilany nahandroam-patsa. [2.558]

Ohabolana 186Madio tsy mangarangarana, ohatra ny ranovola mandry amim-panasina. [2.558]
Madio tsy mangarangarana toa ranovola. [2.415 #2437]
Madio tsy mangarangarana, toy ny ranovola mandry amim-panasina. [2.165 #497, 2.653 #1392]
Dikanteny frantsayÊtre propre sans être limpide, comme l' eau chauffée dans une marmite ayant des restes de riz collés aux parois et qu' on boit à la fin du repas. [2.415 #2437]
Être propre sans être limpide, comme l' eau de riz salée. [2.165]
Fanazavana frantsayAprès avoir retiré le riz de la marmite où il a cuit, on met un peu d' eau que l' on mélange avec les grains de riz brûlé restés au fond; l' eau prend une couleur brunâtre et sale, mais on y ajoute du sel, après quoi on la boit, la trouvant propre quoique pas transparente. Ce proverbe s' applique à ceux qui n' ont d' honnête que l' apparence. [2.165]
Cette expression se disait des gens qui avaient un mélange de parure et de saleté, et de ceux qui étaient parés et ne savaient où se placer dans une maison sale ; se disait aussi d' une affaire déjà réglée et remise en discussion. [2.415]

Ohabolana 187Mafampana hoatry ny ratsy ataon-kavana. [2.415 #1091]
Mafanafana ohatra ny ratsy ataon-kavana. [2.165, 1.1]
Mafanafana sahala amin' ny latsa ataon-kavana. [2.558 #1829]
Mafanafana sarotra inoana tahaka ny ratsy ataon-kavana. [2.558 #1830]
Mafanafana, toy ny ratsy ataon-kavana. [2.653]
Maharary hoatry ny ratsy ataon-kavana. [2.415 #1091]
Mahararirary, toy ny ratsy ataon-kavana. [2.653 #1409, 2.974 #364]
Fanazavana malagasyRehefa ny havana izay tena tokony hanampy no manisy ratsy dia tena mangidy tokoa fa tsaroan' ny aina ka mafana sy manempotra. [1.1]
Dikanteny frantsayExcessivement sensible, comme les mauvais procédés d’un parent. [2.974 #364]
Pénible comme le mal fait par un parent. [2.415 #1091]
Pénible (litt. assez chaud) comme le mal fait par des parents (ou amis). [2.165]
Fanazavana frantsayOn sent plus vivement les mauvais traitements lorsqu'ils viennent des parents. [2.415 #1091]

Ohabolana 188Mafana vay ohatra ny afom-pantaka. [2.558]

Ohabolana 189Mahabe sentosento, ohatra ny farikelim-baritelo-venty. [2.653, 2.558]

Ohabolana 190Mahay roa hoatry ny lelan' omby : sady ho ao am-bavany no ho ao an' orony. [2.415 #5001]
Mahay roa ohatra ny lelan’ omby, sady ho ao am-bavany no ho ao an-orony. [2.653]
Mahay roa ohatra ny lelan' omby : sady ho ao am-bava no ho ao an' orona. [2.558]
Dikanteny frantsayCelui qui est double et sait se faufiler dans les deux partis est comme la langue du boeuf qui sert pour la bouche et pour le nez. [2.415]

Ohabolana 191Mahakelikely fitia ohatra ny vady saro-piaro. [2.558]

Ohabolana 192Mahamaro sakaiza ohatra ny harem-be. [2.558]

Ohabolana 193Mahamonamonaina mahatofoka, ohatra ny vahivoraka amoron-kady. [2.558]
Mahamonamonaina, mahatofoka, toy ny vahivoraka amoron-kady. [2.415 #4511, 2.653 #1404, 2.165]
Dikanteny frantsayQui cause du dégoût et donne des nausées comme la plante vahivoraka, plante purgative et vénéneuse, qui pousse au bord des fossés. [2.415]
Qui vous répugne et vous dégoûte, comme la liane "vahivoraka" croissant au bord du fossé du village. [2.165]
Fanazavana frantsayLes fruits seraient faciles à cueillir, puisqu' ils sont à proximité, mais cette liane est une plante vénéneuse; de là le proverbe. [2.165]

Ohabolana 194Mahamonamonaina, ohatra ny tantely vidin' amboa. [2.653]
Mahamonamonaina ohatra ny tantely vidin' anoka. [2.558]
Mahamonamonaina tahaky ny tantely vidin' amboa. [2.415 #4512]
Dikanteny frantsayQui donne des nausées comme le miel acheté avec le prix d' un chien. [2.415 #4512]
Fanazavana frantsayLes Tanala, habitants des forêts, aimaient les chiens et échangeaient leur miel contre des chiens. Proverbe de mépris pour les chiens ; le sens était que pour le prix d'un chien, on n' avait qu'un mauvais miel donnant des nausées. [2.415 #4512]

Ohabolana 195Mahasadaika ohatra ny mitari-bady tsy lasam-bodiondry. [2.558]
Mijokojoko ohatra ny mitari-bady tsy lasam-bodiondry. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayEmmener une femme sans avoir payé le "vodiondry" . [2.165]
Prendre une femme sans payer le vodiondry ou derrière de mouton. [2.415]
Fanazavana frantsayC. à d. sans l'avoir épousée légalement au point de vue malgache d'avant la conquête. Le futur devait faire aux parents de l' épouse un présent en argent le jour du mariage, et c' est ce présent qui, aux yeux de tous, rendait le mariage légal. Ce présent s' appelle "vodiondry" ou derrière de mouton, car à l' origine c' était ce présent en nature qui se donnait. [2.165]
Il n' y avait pas de mariage légal sans cette formalité. [2.415]

Ohabolana 196Mahasalasala hoatry ny mitery ombin-drafozana : misakobona, toa hangala-dronono ; misikim-ponitra, toa hamono zanak' omby. [2.415 #1448]
Dikanteny frantsayNe savoir comment faire, comme le gendre qui va traire la vache de son beau-père : s' il gonfle son lamba, on croira qu' il vole le lait ; s' il se serre les reins avec son lamba, on dira qu' il veut tuer le veau. [2.415 #1448]
Fanazavana frantsayIl est difficile de contenter tout le monde, surtout ses beaux-parents. [2.415 #1448]

Ohabolana 197Mahasosotra ohatra ny malahelo misambo-bary : maka mitady ny avo loha, manatitra manao safo vava. [2.558]
Mahasosotra, ohatra ny malahelo misambo-bary : raha vao maka, mitady avo loha ; nony manatitra, manao safo vava. [2.653]

Ohabolana 198Mahatsiravina hoatry ny biby masiaka. [2.415 #428]
Dikanteny frantsayCe sont des guerriers aussi redoutables que les bêtes féroces. [2.415 #428]

Ohabolana 199Mahery an-drano, tahaka ny mpamono vady. [2.653 #1416]
Mahery an-trano hoatry ny lehilahy mpamono vady. [2.415]
Mahery an-trano ohatra ny mpamono vady. [2.558]
Mahery an-trano tahaky ny mpamono vady. [2.415]
Dikanteny frantsayDur et cruel envers les siens comme un mari qui bat sa femme. [2.415 #1289]
Fanazavana frantsaySens général : dur envers les siens et timide envers les autres. [2.415 #1289]

Ohabolana 200Mahery an-tanin' olona hoatry ny sakay. [2.415 #642]
Mahery an-tanin’ olona, ohatra ny sakay. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayFort sur le terrain d' autrui comme le piment. [2.415 #642]
Fanazavana frantsaySe disait des grands qui se croyaient tout permis, et aussi des prétentieux sans influence. [2.415 #642]

Ohabolana 201Mahia maozatra ohatra ny herana. [2.558]
Makia-maozatra toa harena. [2.558 #1908]
Makia-maozatra toy ny herana. [2.415 #1645, 2.653 #1443, 2.165]
Dikanteny frantsayCassant et en même temps tenace, comme le "herana" . [2.165]
Sec mais solide comme le herana ou jonc à larges feuilles. [2.415 #1645]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des gens maigres mais musculeux ; il se disait aussi des petits qui s' opiniâtrent dans un procès contre les grands. [2.415 #1645]
Le "herana" est un jonc à larges feuilles dont on couvre les toits. [2.165]

Ohabolana 202Mahia tsy marary hoatry ny tsindrahaka an-tatatra. [2.415 #2799]
Tsindrahaka an-tatatra, ka mahia tsy marary. [2.558 #289]
Tsindrahaka an-tatatra : mahia tsy marary. [2.415 #1726, 2.653 #3309]
Dikanteny frantsayCancrelat aquatique qui habite les canaux des rizières : il est maigre sans être malade. [2.415 #1726]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui sans être malades, étaient très maigres. [2.415 #1726]

Ohabolana 203Maina tsy azo diasana, hoatry ny fia-parin' andevolahy. [2.415 #560]
Maina tsy azo diasana, ohatra ny fia-parin’ an-devolahy. [2.653, 2.165]
Maina tsy azo diasana, toy ny fia-parin' ankizilahy. [2.558 #1895]
Dikanteny frantsayC' est une chose complètement sucée et desséchée sans qu' un autre puisse y revenir, comme la canne à sucre sucée par un esclave. [2.415 #560]
Trop sec pour qu' on puisse encore y sucer, comme un morceau de canne à sucre sucé par un esclave. [2.165]
Fanazavana frantsayOu bien il avait de fortes dents, ou bien il était à moitié affamé. [2.165]
Se disait des choses dont on avait épuisé toutes les ressources. [2.415 #560]

Ohabolana 204Mainka koa manaratsy tena ohatra ny vaviantitra mitomany. [2.558 #1896]

Ohabolana 205Mainty ambanin' ny rano hoatry ny tsikovoka. [2.415 #4240]
Mainty ambanin’ ny rano, toy ny tsikovoka. [2.653 #1438]
Mainty ambonin' ny rano toa tsikovoka. [2.558 #1901]
Dikanteny frantsayNoir sous l'eau comme les dytiques. [2.415 #4240]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ne parviennent pas à se disculper. [2.415 #4240]

Ohabolana 206Mainty helika hoatry ny mpanefy. [2.415 #4241]
Mainty helika ohatra ny mpanefy. [2.653, 2.165, 2.558]
Dikanteny frantsayAvoir les aisselles noires comme les forgerons. [2.415 #4241]
Être noir sous les bras comme un forgeron. [2.165]
Fanazavana frantsayDénoncé par ses propres actes. [2.415 #4241]

Ohabolana 207Maivana tsy zaka hoatry ny hanoanana. [2.415 #2511]
Maivana tsy zaka, ohatra ny hanoanana. [2.653, 2.974]
Maivan-tsy zaka ohatra ny hanoanana. [2.558, 1.1]
Fanazavana malagasyMahatsiaro ho tsy misy na inona na inona ny kibo ka maivana, nefa tsy zaka kosa satria reraka ny tena; enti-milaza zavatra roa toa mifanohitra, vokatry ny anton-javatra iray ihany. [1.1]
Dikanteny frantsayC' est un manque de poids bien lourd à porter que la faim. [2.415 #2511]
Léger mais insupportable, comme la faim. [2.974 #365]

Ohabolana 208May volon-tanana, ohatra ny mpisorona afo. [2.653]
May volon-tanana sahala amin' ny mpisoron' afo. [2.558]

Ohabolana 209Malahelo be sampon-kanina ohatra ny mpanakalo rano. [2.558]
Malahelo be sampon-kanina toy ny mpanakalo rano. [2.165 #1451, 2.415 #2514]
Dikanteny frantsayPauvre qui a des victuailles extraordinaires, comme la vendeuse d' eau. [2.415 #2514]
Un malheureux possédant toutes sortes d' aliments, tel un débitant d' eau. [2.165]
Fanazavana frantsayEn échange de l'eau, elle recevait des morceaux de viande, des fruits, du miel. [2.415 #2514]
Quelquefois un pauvre se met à offrir de l'eau aux gens sur un marché, en échange de ce qu' on veut bien lui donner: petits morceaux de viande, morceaux de manioc, poignées de riz, etc., de sorte qu' il se trouve au bout de la journée possesseur d' une étrange collection de bagatelles. [2.165]

Ohabolana 210Malaza tsy hihinanana toa viliantsahona. [2.558 #1934]
Malaza tsy ihinanana hoatry ny viliantsahona. [2.415 #1648]
Malaza tsy ihinanana ohatra ny viliantsahona. [1.1]
Malaza tsy ihinanana, toy ny viliantsahona. [2.165 #819, 2.653 #1460]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona na zavatra mireondreona erý araka ny anarany, fa ny toetrany na ny zava-bitany tsy misy inona. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui jouit d' une réputation qu' il ne mérite pas, est comme l' herbe aquatique appelée écuelle des grenouilles, bien que les grenouilles n' y mangent pas. [2.415 #1648]
De grande réputation, mais dont on ne se sert pas pour manger, comme "l' écuelle des grenouilles" , (nom d' une herbe aquatique à petites feuilles arrondies). [2.165]
Fanazavana frantsayDans un autre sens on appliquait l' expression aux mauvais sujets. [2.415 #1648]

Ohabolana 211Mamabo tena hoatry ny mitoto vary lena : ny an' ny tena ihany, ka iadiam-po ho lany. [2.415 #2383]
Mamabo tena, ohatra ny mitoto vary lena: ny any ny tena ihany, ka iadiam-po ho lany. [2.653]
Mamabo tena ohatra ny mitoto vary lena, ny an' ny tena ihany no iadiam-po ho lany. [2.558]
Dikanteny frantsaySe piller soi-même, comme celui qui pile du riz encore humide : c' est votre propre bien que vous vous hâtez d' épuiser. [2.415 #2383]

Ohabolana 212Mamantan-trano vita, hoatry ny andevolahy namidy. [2.415 #561]
Mamantan-trano vita, ohatra ny andevolahy namidy. [2.653]
Dikanteny frantsayTrouver une maison toute faite comme l' esclave qui a été vendu. [2.415 #561]
Fanazavana frantsayEntreprendre sans difficulté. [2.415 #561]

Ohabolana 213Mamarin-tena toy ny fandrotrarana an-kady. [2.558 #132]
Mamari-tena hoatry ny fandrotrarana an-kady. [2.415 #6232]
Mamari-tena, ohatra ny fandrotrarana an-kady. [2.653]
Dikanteny frantsaySe jeter soi-même dans le précipice, comme le chiendent qui est dans fossé. [2.415 #6232]

Ohabolana 214Mamy kely hoatry ny zanaka. [2.415 #1520]
Mamy kely ohatra ny zanaka. [2.165]
Dikanteny frantsayQu' on aime petits, comme les enfants. [2.415 #1520]
Qu' on chérit petits, comme les enfants. [2.165]

Ohabolana 215Mampifilafila ohatra ny vehivavy mitondra harena. [2.558]

Ohabolana 216Mampisalasala ohatra ny mitsako vozon' akoho : hatelina toa taolana, haloa toa nofony. [2.558]
Mampisalasala, ohatra ny mitsako vozon’ akoho ; hatelina, toa taolana; haloa, toa nofony ihany. [2.653]
Manalasala ohatra ny vozon' akoho tanora. [1.1]
Manalasala ohatra ny vozon' akoho tanora; hanina toa taolana, avala toa nofony ihany. [1.1]
Salasala mivozon’ akoho tanora : haloa, toa nofony ; hatelina, toa taolana. [2.974 #280, 2.415]
Salasala toa vozon' akoho tanora : haloa toa nofony, hatelina toa taolana. [2.558 #3816]
Fanazavana malagasyEnti-milaza zavatra tsy hita hatao ho tsara na ratsy ka manahirana ny saina ny manapaka na hitana na hamela azy. [1.1]
Dikanteny frantsayAmbigu ou équivoque comme le cou d’un jeune poulet : le rejeter? mais c’est de la chair ; l’avaler ? mais c’est de Vos. [2.974 #280]
Ni l' un ni l' autre, tel le cou d' un poulet : si on veut le rejeter, il semble cependant que c' est de la chair ; si on veut l' avaler, il semble que c' est un os. [2.415 #4590]
Fanazavana frantsaySe disait pour signifier l' incertitude, quand on se demandait par exemple si un procédé dénotait amitié ou hostilité. [2.415 #4590]

Ohabolana 217Manadala vadintany, hoatry ny mpamosavy be molotra. [2.415 #151]
Manadala vadintany, ohatra ny mpamosavy be molotra. [2.653]
Manadala vadintany toa mpamosavy be molotra. [2.558]
Dikanteny frantsayEmbarrasser les envoyés du gouvernement comme les sorciers qui ont de grosses lèvres. [2.415 #151]
Fanazavana frantsayAllusion au poison tanguin qu' on administrait aux sorciers : les sorciers à grosses lèvres étaient tellement laids qu'ils effrayaient les justiciers. [2.415 #151]

Ohabolana 218Manafaingana tena toy ny marary be tsy homan-kanina. [2.415 #2800]
Manafaingan-tena ohatra ny marary tsy homan-kanina. [2.558]
Manafaingan-tena ohatra ny marary tsy mahatelin-kanina. [2.558]
Manafaingan-tena toy ny marary be tsy homan-kanina. [2.165 #2110, 2.653 #1488]
Marary be tsy mahatelin-kanina, ka manafaingana ny ainy. [2.165 #2003, 2.415 #2804]
Dikanteny frantsayCelui qui est gravement malade et ne peut plus rien avaler accélère sa fin. [2.165]
Hâter sa fin comme un malade qui ne mange plus rien. [2.165 #2110]
Hâter sa perte comme un malade qui ne mange même plus les choses qu' il aimait. [2.415 #2800]
L' homme gravement malade qui ne peut plus prendre de nourriture hâte sa fin. [2.415 #2804]
Fanazavana frantsayCelui qui ne pouvait plus manger allait mourir. [2.415 #2804]
Les malgaches pensent que quand quelqu' un ne peut plus manger, il doit être près de sa mort. [2.165]
On faisait manger beaucoup les malades ; quand un malade refusait de manger, son entourage disait qu'il hâtait sa mort ; ce proverbe se disait de ceux qui ne font pas leur possible pour se tirer d' embarras. [2.415 #2800]

Ohabolana 219Manamaimbo tena hoatry ny fiterena. [2.415 #3023]
Manamaimbo tena, ohatra ny fiterena. [2.653]
Dikanteny frantsayS' imprégner soi-même d'une mauvaise odeur comme le vase à traire les vaches. [2.415 #3023]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui se déshonorent. [2.415 #3023]

Ohabolana 220Manampontsampona hoatry ny fatin' antitra. [2.415 #1830]
Dikanteny frantsayEmbarrassant comme le cadavre d' un vieillard dont la mort excite peu de regrets. [2.415 #1830]
Fanazavana frantsaySi on ne va pas à l' enterrement, on manque à son devoir ; si on y va, on ne peut pas vaquer à ses affaires ; ce proverbe se disait des choses embarrassantes ; il se disait aussi des petites occupations qui en empêchent de plus grandes. [2.415 #1830]

Ohabolana 221Manana amby tsy ampy ohatra ny sola vaohina. [1.1 #60, 2.165]
Manana amby tsy ampy, toy ny sola vaohina. [2.653 #1502]
Tsy ampy manana amby toy ny sola somorina. [2.415 #2144]
Tsy ampy manana amby toy ny sola vaohina. [2.415 #2144]
Tsy ampy tsy lany, tahaka ny sola somorina. [2.558 #4478]
Dikanteny frantsayAvoir de trop et pourtant n' avoir pas assez, comme un chauve avec des favoris. [2.165 #2042]
Manquer du suffisant tout en en ayant de reste, comme le chauve qui est barbu. [2.415 #2144]
Fanazavana frantsayAvoir trop et pas assez ; avoir du superflu et de la parure, et manquer du nécessaire. [2.415 #2144]

Ohabolana 222Manandrify hoatry ny tenin' adala. [2.415 #4765]
Manandrifindrify ohatra ny tenin' adala. [2.165]
Dikanteny frantsayQui tombe juste quelquefois comme les paroles d' un imbécile. [2.165]
Tomber juste parfois comme les paroles d' un sot. [2.415 #4765]

Ohabolana 223Manao kitoatoa ohatra ny mpiambina : ny tsy hita no zovina! [2.558]

Ohabolana 224Manao mosalahy mandrakariva hoatry ny mpivarotra tsy mana-mizana. [2.415 #4390]
Manao mosalahy mandrakariva, ohatra ny mpivarotra tsy mana-mizana. [2.653]
Manao mosalahy ohatra ny mpivarotra tsy mana-mizana. [2.558]
Dikanteny frantsayAgir toujours au hasard, comme un marchand qui n' aurait pas de balance. [2.415 #4390]
Fanazavana frantsayAgir par à-peu-près et à la légère. [2.415 #4390]

Ohabolana 225Manao ohatra an-dRangahibe leon-tsokina : ny mby am-bilany dia ariana, ary ny any an-tsaha tsy akarina intsony. [2.415]
Rangahibe leon-tsokina : ny mby am-bilany dia ariana, ary ny any an-tsaha tsy hakarina intsony. [2.653 #2747]
Dikanteny frantsayFaire comme le vieillard dégoûté du hérisson ; le hérisson qui est dans la marmite, il faut le jeter et ceux qui sont dans la campagne, il ne faut pas les apporter à la maison. [2.415 #1833]
Fanazavana frantsaySe disait des choses prises en aversion. [2.415 #1833]

Ohabolana 226Manao ohatra ny hao, ka izy lolohavina indray no hanaikitra. [2.653]

Ohabolana 227Manao ohatra ny hao : sady lolohaviko izy no vatsiny aho. [2.558]

Ohabolana 228Manao ohatra ny mpitrosa mahay: anio tsy mamoa-javatra, ampitso mifehy trano, afak’ ampitso lasa-davitra. [2.653, 2.558]

Ohabolana 229Manarain-tsy lasa-davitra ohatra ny akoho. [2.558]
Manarain-tsy lasa-davitra, toy ny akoho. [2.653 #1563]
Marain-tsy lasa-davitra ohatra ny akoho. [2.165]
Dikanteny frantsayÊtre matinal et pourtant ne pas aller bien loin comme les poules. [2.165]
Fanazavana frantsayBeaucoup de bruit pour rien! [2.165]

Ohabolana 230Manaram-po ohatra ny banga mihomehy alina. [2.558]
Manaram-po ohatra ny banga mihomehy maizina. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ireo olona ratsy toetra ka manararaotra izaitsizy ny toe-javatra sendra. [1.1]

Ohabolana 231Manary andro toy ny lehilahy mitsongo anana. [1.1]
Mandany andro ohatra ny lehilahy mitsongo anana. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona manao zavatra tsy fanaony ka very andro fotsiny. [1.1]
Ny fanaovan-draharaha tsy mahazatra dia toy ny fanariana andro noho ny tena tsy mahay ka very fotoana azon' ny fikaviaviana. [1.1]

Ohabolana 232Manary tena ohatra ny vomanga miseho. [2.558]
Manary tena toy ny vomanga miseho. [2.415 #3028, 2.653 #1570]
Manary tena toy ny vomanga miseho amoron-dalana. [2.165 #889]
Dikanteny frantsaySe livrer soi-même et s' attirer malheur, comme la patate qui se montre en sortant de terre et est mangée par les rats et les poules. [2.415 #3028]
Se perdre soi-même comme des patates poussant au bord d' un chemin et se montrant à fleur de terre. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des coupables qui se cachent mais cependant se trahissent par quelque signe, et sont pris ; il se disait aussi des gens qui s' attirent malheur en violant une loi ou une défense. [2.415]
On les verra et on les volera. [2.165]

Ohabolana 233Manavesa-tena sy sahiram-poana hoatry ny malahelo matavibe. [2.415 #2520]
Dikanteny frantsayLourd et embarrassé inutilement comme un pauvre qui est gros. [2.415 #2520]

Ohabolana 234Mandalo dia raikitra ohatra ny tsipolitra antitra. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona mora tia sy revorevo foana, na amin' ny fitiavana na amin' ny zavatra hafa. [1.1]

Ohabolana 235Mandany ny azo maina ohatra ny mpandova be sitrapo. [2.558]

Ohabolana 236Mandao masaka hoatry ny takotra. [2.415 #4046]
Mandao masaka, ohatra ny takotra. [2.653]
Mandao masaka tahaka ny takotra. [2.558, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny vahiny tsy mety mijanona hihinana ny sakafo efa vita. [1.1]
Dikanteny frantsayC' est comme le couvercle qui abandonne ce qui est cuit. [2.415 #4046]
Fanazavana frantsaySe disait des visiteurs qui s' en vont au moment où le riz est cuit. Sens plus général : laisser une faveur. [2.415 #4046]

Ohabolana 237Mandeha tsy fidiny hoatry ny zaobavim-boka. [2.415 #2007]
Dikanteny frantsayAller contre son gré comme la belle-soeur d' un lépreux. [2.415]
Fanazavana frantsayLa veuve devait épouser le frère de son mari décédé. [2.415 #2007]

Ohabolana 238Mandia tany naleha ohatra ny fanoron' ny tsy mahay. [2.165]
Mandia tany naleha toa fanoron-dratsy. [2.558 #2065]
Mandia tany naleha toa fanoron' ny tsy mahay. [2.415 #3030, 2.653 #1585]
Dikanteny frantsayPasser toujours par les mêmes endroits, comme le mauvais joueur de "fanorona" . [2.165]
Revenir sur un terrain déjà parcouru comme les pions d'un joueur de fanorana inhabile. [2.415]
Fanazavana frantsayLe "fanorona", espèce de jeu de dames est le jeu national malgache. [2.165]
Revenir à ses premiers errements. [2.415]

Ohabolana 239Mandidy sofi-toho ohatra ny tia kely. [2.558]

Ohabolana 240Mandrafitra arivo ohatra ny fanantana. [2.653, 2.558]

Ohabolana 241Mandrara homana ohatra ny goaika. [1.1]
Fanazavana malagasyNy feon' ny goaika dia tsy miato na efa mihinina ny voanjon' olona aza ka mova tsy ny mpiandry miseho ho mikarakara iny izy, kanjo izy no tena mihinana ny zavatra andrasany. [1.1]

Ohabolana 242Mandrebireby ny taona hoatry ny tsaramaso mamoa ririnina. [2.415 #3127]
Mizaha mandrebireby ny taona, ohatra ny tsaramaso mamoa ririnina. [2.653]
Mizaha toetra (mandrebireby) ny taona tahaka ny tsaramaso mamoa ririnina. [2.558 #3]
Mizaha toetra ny taona hoatry ny tsaramaso mamoa ririnina. [2.415 #3127]
Mizaha toetra ny taona, ohatra ny tsaramaso mamoa ririnina. [2.653]
Dikanteny frantsayTenter ou troubler la saison comme les haricots qui donnent des fruits en hiver. [2.415 #3127]
Fanazavana frantsaySe disait des choses arrivant hors de saison. [2.415 #3127]

Ohabolana 243Mandroroa ohatra ny mason' antitra. [2.558 #2082]
Mandroroa toy ny mason' antitra. [2.415 #1836, 2.653 #1600, 2.165]
Dikanteny frantsayVoir double comme les yeux des vieux. [2.165 #1939]
Voir double comme les yeux du vieillard. [2.415 #1836]
Fanazavana frantsaySe disait au propre et au figuré. [2.415 #1836]

Ohabolana 244Mandroso midina hoatry ny rambon' omby. [2.415 #3268]
Mandroso midina ohatra ny rambon' omby. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayCroître en descendant comme la queue du boeuf. [2.415]

Ohabolana 245Manehoeho hoatry ny angaroha babo : raha maneno, mahavaky toby, kanjo nony izahana, kely. [2.415 #5702]
Manehoeho ohatra ny angaroa babo: maneno maneno mahavaky toby, kanjo nony zahana kely ihany. [2.558]
Manehoeho, ohatra ny angaroa babo : raha maneno, mahavaky toby ; kanjo nony izahana, kely. [2.653]
Dikanteny frantsayRetentissant comme la conque marine prise en butin : quand elle sonne, son bruit disperse tout un camp ; mais quand on s' approche pour la voir, elle est bien petite. [2.415 #5702]
Fanazavana frantsayDe loin c' est quelque chose. Je près ce n'est rien. [2.415 #5702]

Ohabolana 246Mangala-pijery ohatra ny banga voaroso taolan-dohaliny. [2.558]

Ohabolana 247Mangata-maso ohatra ny mpihaingo vao tampohiny. [2.558]

Ohabolana 248Manila ohatra ny oran-dratsy. [2.558]

Ohabolana 249Maniry hanina an-tenda, hoatry ny amboa miambozon-koditra. [2.415 #5859]
Maniry manitra ohatra ny alika miambozon-koditra. [1.62, 2.558, 1.1]
Nahoana no maniry manitra tahaka ny alika miambozon-koditra ? [2.558 #179]
Fanazavana malagasyEntina milaza olona mitsiriritra zava-tsoa izay lavitra azy sy mety ho sarotra ny hahazoana azy nefa tsy lavitra azy dia efa misy an'io zavatra tsiriritiny io saingy tsy azony alaina ho azy akory. [1.62]
Entina milaza olona tsy lavitra zava-tsoa iray, nefa tsy afaka haka azy fa mitsiriritra lava eny. [1.1]
Eo akaikin' ny zavatsoa iray lalandava, nefa tsy afaka hanararaotra. [1.1]
Maniry hahazo zavatra mahafinaritra izay eo akaikin' ny tena lalandava, nefa tsy ho azo na oviana na oviana. [1.1]
Dikanteny frantsayDésirer une nourriture qu' on a à la gorge, c' est comme le chien qui a un collier en peau. [2.415 #5859]

Ohabolana 250Maniry hanina an-tenda, ohatra ny amboamiam-bozon-koditra. [2.653]

Ohabolana 251Maniry manitra ohatra ny boka anaty tapia. [2.558]
Nahoana no maniry manitra, hoatry ny boka anaty tapia ? [2.415 #2018]
Nahoana no maniry manitra ohatra ny boka anatin' ny ala-tapia. [2.558]
Nahoana no maniry manitra ohatra ny boka anaty tapia? [2.653, 2.165]
Dikanteny frantsayPourquoi recherchez-vous ce qui est doux (ou: sent bon) comme un lépreux au milieu des "tapia?". [2.165]
Pourquoi soupirer après les parfums comme un lépreux au milieu des arbres tapia ? [2.415 #2018]
Fanazavana frantsayDésirs peu proportionnés. [2.415 #2018]
Le "tapia" est un arbre dont les fruits sont comestibles et dont les feuilles servent de nourriture aux vers à soie. Mais, quoique cet arbre ne soit pas élevé, le lépreux ne peut pas saisir les fruits, ni même ramasser ceux qui sont à terre. [2.165]

Ohabolana 252Manisa be tsy ho any ny tena, tahaka ny vady kelin’ ny mpanan-karena. [2.653]
Manisa be tsy ho an' ny tena ohatra ny vady tokantrano mason' ny mpanan-karena. [1.1]
Manisa be tsy ho an' ny tena, tahaky ny vadikelin' ny mpanan-karena. [2.415 #1426]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona izay tompony tsy mizaka amin' ny zavatra na fananana eo am-pelatanany. [1.1]
Dikanteny frantsayFaire le compte de beaucoup de choses qu'on n' a pas pour soi, comme l' épouse secondaire d' un riche polygame. [2.415 #1426]

Ohabolana 253Manita-draharaha toy ny sima misioka. [2.415 #2620, 2.165]
Manitatra ohatra ny sima misioka. [2.558]
Dikanteny frantsayAugmenter son mal (litt. son travail) comme un bec-de-lièvre qui siffle. [2.165 #2083]
Augmenter son mal ou son travail, comme un bec-de-lièvre qui siffle. [2.415 #2620]

Ohabolana 254Manjaka telo minitra hoatry ny varivarin-toaka. [2.415 #5555]
Manjaka telo minitra, ohatra ny varivarin-toaka. [2.653]
Dikanteny frantsayRégner pendant trois minutes comme celui qui est rendu joyeux par le rhum. [2.415 #5555]
Fanazavana frantsaySe disait de l' ivresse, et des joies de peu de durée. [2.415 #5555]

Ohabolana 255Manjilajilatra hoatry ny feo vantony. [2.415 #4769]
Manjilajilatra ohatra ny feo vantony. [2.165]
Manjilajilatra tahaka ny feo vantony. [2.558 #2119]
Dikanteny frantsayEraillé, comme une voix qui mue. [2.165]
Voix éraillée comme la voix qui mue. [2.415 #4769]

Ohabolana 256Manjohizohy mihafihafy ohatra ny antitra mahantra. [2.558]

Ohabolana 257Manjonitra tsy mana-manjo hoatry ny vorondolo. [2.415 #5556]
Manjonitra tsy mana-manjo, ohatra ny vorondolo. [2.653]
Manjonitra tsy mana-manjo toa vorondolo. [2.558 #2124]
Dikanteny frantsaySombre et mélancolique sans porter le deuil, comme le hibou. [2.415 #5556]
Fanazavana frantsaySe disait par moquerie de ceux qui étaient tristes sans motif. [2.415 #5556]

Ohabolana 258Manova ny tsy fanao, hoatry ny mihinana an-tsotrobe. [2.415 #328]
Manova ny tsy fanao, ohatra ny mihinana an-tsotrobe. [2.653]
Dikanteny frantsayChanger les coutumes et faire ce qu' on n' a jamais fait, comme celui qui mange avec la grande cuiller en usage pour prendre les aliments dans la marmite. [2.415 #328]

Ohabolana 259Marary lava ohatra ny ahitra an-tsena. [2.558]
Marary lava toy ny ahitra an-tsena. [2.165 #2004, 2.415 #2806]
Dikanteny frantsayQui est continuellement malade, comme l' herbe poussant sur un marché. [2.165]
Qui est toujours malade, comme l'herbe poussant sur le marché et qui est sans cesse piétinée. [2.415 #2806]
Fanazavana frantsayParce quelle est constamment piétinée, semaine après semaine, tous les marchés étant hebdomadaires. [2.165]

Ohabolana 260Matavy anarana, fa mahia tena hoatry ny saingona. [2.415 #1654]
Matavy anarana, famahiatena, ohatra ny saingona. [2.653]
Matavy anarana ohatra ny saingona. [2.558]
Tahaka ny saingona : matavy anarana, fa mahia tena. [2.653 #2963]
Dikanteny frantsayGros de nom et maigre de corps comme l' herbe qu' on nomme saingona. [2.415 #1654]
Fanazavana frantsayLe même mot qui signifie gros, est le nom d' une herbe longue servant à couvrir le faîtage des maisons. [2.415 #1654]

Ohabolana 261Matavy vasoka, hoatry ny samoimboatavo. [2.415 #2209]
Matavy vasoka ohatra ny samoim-boatavo. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayMauvaise graisse, sans éclat, comme le sphinx grisâtre qui suce les fleurs des citrouilles. [2.415 #2209]
Fanazavana frantsaySe disait des mauvais riches et des richesses mal acquises. [2.415 #2209]

Ohabolana 262Maty an-dazony hoatry ny valala nosamborim-boka. [2.415 #2009]
Maty an-dazony, ohatra ny valala nosamborim-boka. [2.653]
Maty an-dazony, tahaka ny valala samborim-boka. [2.558 #2200]
Matimaty foana tahaka ny valala samborim-boka. [2.558 #144]
Maty tsy amin' ny antony (potsitra) toy ny valala nosamborim-boka. [2.558 #2205]
Dikanteny frantsayMourir d' une mort violente comme la sauterelle saisie par le lépreux. [2.415 #2009]
Fanazavana frantsayIl l' écrase de ses mains difformes et maladroites. [2.415 #2009]

Ohabolana 263Maty foana, hoatry ny mamelon-jaza boka : miandry izay hahalehibiazany, kanjo nilaozany nanala rantsana. [2.415]
Maty foana, ohatra ny mamelon-jaza boka miandry izay hahalehibiazany, kanjo nilaozany nanala-rantsana. [2.653]
Maty foana ohatra ny mitaiza zaza boka : miandry izay hahalehibeazany kanjo nilaozany nanala rantsana. [2.558]
Dikanteny frantsayPeiner pour rien, comme celui qui élève un enfant lépreux : on attend qu' il grandisse et il est en train de perdre ses doigts. [2.415 #2010]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui travaillent en pure perte. [2.415 #2010]

Ohabolana 264Matin-delany toa toho ary matin-tanany ohatra ny foza. [2.558]
Matin-delany toa toho: ary matin-tanany toa foza. [2.165 #1144]
Matin-delany, toa toho ; matin-tanany, toa foza. [2.653 #1673, 2.974 #199]
Dikanteny frantsayEtre victime de sa langue, comme le petit poisson ; ou de ses pattes comme le crabe. [2.974 #199]
Tué (ou pris) par sa langue, comme un poisson; et tué (ou pris) par ses pattes, comme un crabe. [2.165]

Ohabolana 265Matin-kambo ohatra ny ombalahy manaka-drano. [2.558]
Matin-kambo, toy ny ombilahy manaka-drano. [2.653 #1676]

Ohabolana 266Matin-keriny ohatra ny famaky. [2.558]
Matin-keriny toy ny famaky. [2.415 #6307, 2.653 #1679]
Dikanteny frantsayVictime de sa force comme la hache à couper le bois. [2.415 #6307]
Fanazavana frantsaySe disait des audacieux. [2.415 #6307]

Ohabolana 267Maty tsy antonony ohatra ny reniakoho nosingora-mahazaka. [2.558]
Maty tsy antonony, toy ny reny akoho nosongira-mahazaka. [2.653 #1668]

Ohabolana 268Maty vao mizara efatra hoatry ny tandrok' omby. [2.415 #2875]
Maty vao mizara efatra, ohatra ny tandrok’ omby. [2.653]
Maty vao mizara efatra toa tandrok' omby. [2.558 #2212]
Dikanteny frantsayC' est une fois mort qu' il se partage en quatre comme les comes du boeuf. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait du partage après la mort. [2.415 #2875]

Ohabolana 269Mena ambanin' ny mena. [2.415 #649]
Mena ambanin' ny mena ohatra ny tretrak' akoholahy. [1.1]
Toy ny tretrak' akoholahy : mena, fa ambanin' ny mena. [2.415 #688, 2.653 #3243]
Toy ny tretrok' akoholahy, ka mena ambanin' ny mena. [2.558 #4346]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona manam-pahefana, nefa mbola misy ambony noho izy. [1.1]
Dikanteny frantsayC' est comme les barbillons charnus qui se trouvent au-dessous de la gorge du coq : c' est du rouge au-dessous d' un plus rouge. [2.415 #688]
C' est de la pourpre au-dessous d' une autre pourpre plus rouge. [2.415]
Fanazavana frantsayChef puissant qui en a de plus puissants au-dessus de lui. [2.415]
Se disait des chefs subalternes et aussi de deux choses semblables. [2.415 #688]

Ohabolana 270Miadan-dratsy ohatra ny boka mitery. [2.558, 1.1]
Miadan-dratsy ohatra ny boka mitery omby. [2.165]
Miadan-dratsy, toy ny boka mitery. [2.653 #1704]
Miadan-dratsy toy ny boka mitery omby. [2.415 #2012]
Fanazavana malagasyEntimilaza izay mba mahita fiadanana ihany na dia ao anatin' ny fahasahiranana lehibe aza. [1.1]
Dikanteny frantsayAvoir du bonheur dans son malheur, comme le lépreux qui trait une vache. [2.415 #2012]
Qui est d' une mauvaise lenteur comme un lépreux trayant une vache. [2.165]

Ohabolana 271Miainga ila hoatry ny tain' omby voahitsaka. [2.415 #3700]
Miainga ila ohatra ny tain' omby voahitsaka. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayDont un côté se soulève comme de la bouse de vache foulée aux pieds. [2.415 #3700]

Ohabolana 272Miala sasatra vao mandia loha ohatra ny siny. [2.165]
Miala sasatra vao mandia loha tahaka ny siny. [2.558 #2245]
Dikanteny frantsaySe reposer avant de marcher (ou d' avoir) la tête en bas comme une cruche. [2.165]
Fanazavana frantsayOn ne pose la cruche, la tête, c. à. d. l'ouverture, en bas, que lorsqu' on ne s' en sert plus, ou quelle est vide (quelle se repose); mais, par euphémisme, marcher la tête en bas veut dire faire de grands efforts. Ce proverbe marque ainsi le fait de quelqu' un qui, tout en paraissant se reposer, ou au moment où il devrait se reposer, travaille plus dur qu' avant. [2.165]

Ohabolana 273Mialikalika ohatra ny voalavo : ny alin-kandriana vao itavanana. [2.558]
Mialikalika toy ny voalavo : ny alin-kandriana no itavanana. [2.415 #3037, 2.653 #1715]
Dikanteny frantsayMener une vie dévergondée comme les rats : ils font leur sabbat la nuit alors qu' il faudrait dormir. [2.415 #3037]

Ohabolana 274Miandry mahazo ohatra ny vovo. [1.1]
Ny vovo no miandry mahazo : ao ny be siasia. [2.558 #3374]
Fanazavana malagasyEntina ilazana izay rehetra tsy mba manenjika nefa mahazo ihany. [1.1]

Ohabolana 275Miangolangola ohatra ny tenda fararano. [2.558]
Miangolangola toy ny tenda fararano. [2.165 #1137]
Dikanteny frantsaySatisfaire ses caprices, comme le gosier au moment de la récolte. [2.165]

Ohabolana 276Miarizaka, ohatra ny kary an-efitra. [2.653]

Ohabolana 277Miavaka anatiny, hoatra ny hasim-boasary. [2.653]
Miavaka anatiny, hoatra ny maso misy fotsy. [2.653]
Miavaka anatiny hoatry ny hasim-boasary. [2.415 #1102]
Miavaka anatiny hoatry ny maso misy fotsy. [2.415 #1103]
Miavaka anatiny ohatra ny maso fotsy. [2.165]
Miavaka anatiny ohatra ny maso misy fotsy. [2.558]
Dikanteny frantsayFaire bande à part à l' intérieur, comme des quartiers d' oranges. [2.415 #1102]
Faire bande à part à l' intérieur comme une taie dans l'oeil. [2.415]
Qui est bien séparé en dedans comme un œil avec une taie. [2.165]
Fanazavana frantsayQui est clair et net. [2.165]
Se disait des parents qui ne se mêlaient pas aux autres. [2.415 #1103]
Se disait des parents qui restaient à l' écart de leurs parents. [2.415 #1102]

Ohabolana 278Miavon-tsy feno ohatra ny tain-delo : mbola tsy feno dia manamorona. [2.558]
Miavon-tsy feno, toa tain-delo: mbola tsy feno, ka manamorona. [2.653 #1737]

Ohabolana 279Mibalitalita hoatry ny amboa kely voky ron-kena. [2.415 #4695]
Dikanteny frantsayMarcher avec peine comme un petit chien au gros ventre, repu de sang. [2.415 #4695]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui mangent trop. [2.415 #4695]

Ohabolana 280Mibehambehana ohatra ny vorontsiloza avy nosiahina. [2.974]
Nibehambehana, ohatra ny vorontsiloza avy nosiahina. [2.653]
Nibehambehana tahaka ny vorontsiloza avy nosiahina. [2.558 #2781]
Dikanteny frantsaySe pavaner comme un dindon qui vient d’entendre siffler. [2.974 #157]

Ohabolana 281Miboridana hoatry ny omby. [2.415 #3038]
Dikanteny frantsayAller nu comme les boeufs. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait au sens littéral et aussi au sens figuré, des personnes sans pudeur. [2.415 #3038]

Ohabolana 282Mibory mihefika ohatra an-dRalanimboahangy! [2.558]

Ohabolana 283Midaboka boatra ny hazo voakapa aho; mivelatra boatra ny tsibibe nanabazana. [2.653]
Midaboka hoatry ny hazo voakapa aho, mivelatra hoatry ny tsihibe nanahazana. [2.415 #4246]
Midaboka ohatra ny hazo voakapa ary mitsotra tahaka ny amalo-maty. [2.558]
Midaboka ohatra ny hazo voakapa ; mivelatra ohatra ny tsihibe nanahazana. [2.974]
Dikanteny frantsayJe tombe de tout mon long comme un arbre qu' on a abattu, je m' étends comme une grande natte qui a servi à faire sécher. [2.415 #4246]
S’écrouler comme un arbre abattu; s’étaler comme une natte au séchoir. [2.974 #370]
Fanazavana frantsayComparaisons pour dire : je demande grâce. [2.415 #4246]

Ohabolana 284Midaron-tsy malefaka, hoatra ny ravim-bomangalahy an-tanimena. [2.653]
Midaron-tsy malefaka ohatra ny ravim-bomangalahy an-tanimena. [2.558]

Ohabolana 285Miditra an-tranon' olona, misolelaka ohatra ny sifotra, fa nony idiran' an-trano, mikainkona tahaka ny sokina. [2.558]

Ohabolana 286Miditra an-tsipiriany, ohatra ny vakan' ny Talaotra. [2.558]
Miditra an-tsipiriany toy ny tohivakan' ny Talaotra. [2.165]
Tohivakan' ny Talaotra, ka miditra an' tsipiriany. [2.415 #342]
Toy ny tohivakan' ny Talaotra : miditra an-tsipiriany, misavorovoro jerena fa milamina am-pitohizana. [2.558]
Toy ny tohy vakan-Talaotra: miditra an-tsipiriany. [2.653 #3240]
Dikanteny frantsayC' est comme les six perles des Arabes qui sont enfilées avec ordre. [2.415 #342]
Fait avec ordre, comme l' enfilement des perles des Talaotra. [2.165]
Fanazavana frantsayLes Talaotra sont une tribu d' origine arabe qui occupe une partie de la côte sud-est de Madagascar. [2.165]
Se disait des six divisions de la noblesse et des six divisions de la caste des Tsiarondahy, descendants des noirs ou serfs royaux ; se disait aussi pour indiquer la filière à suivre, comme dans le chapelet de perles que les Arabes de la côte avaient apporté ; le sens général est qu' il faut agir avec ordre. [2.415 #342]

Ohabolana 287Midodododo amin-doza, ohatra ny omby hatao afana. [2.653]
Midodododo amin-doza tahaka ny omby hatao afana. [2.558 #2289]
Midodododo ohatra ny omby atao afana. [2.165]
Dikanteny frantsayCourir comme un boeuf qu' on va tuer pour les funérailles. Courir à son malheur. [2.165]

Ohabolana 288Midohaka amin' ny be tsy ho an' ny tena ohatra ny vadin-kelin' ny mpanana. [2.558]

Ohabolana 289Miebo tapany, ohatra ny rano an-tatatra. [2.653 #1746, 2.165]
Miebo tapany ohatra ny ranon-driaka an-tatatra. [2.558]
Dikanteny frantsayQui ne s' en croit qu' à moitié, comme l' eau d' une rigole. [2.165]
Fanazavana frantsayL' eau ne remplit la rigole qu' à moitié. [2.165]

Ohabolana 290Miefonefona hoatry ny zaza voky tain-jiro. [2.415 #1525]
Dikanteny frantsayÊtre essoufflé comme un enfant repu de suif de chandelle. [2.415 #1525]

Ohabolana 291Mierotra tsy matory, boatra ny kitratraina. [2.653 #1749]
Mierotra tsy matory, hoatry ny kitratraina. [2.415 #2813]
Dikanteny frantsayRonfler sans dormir comme un poitrinaire ou un asthmatique. [2.415 #2813]

Ohabolana 292Mifampihinjihinjy ohatra ny adin' angely. [2.558]
Mihinjihinjy, ohatra ny adin’ angely. [2.653]

Ohabolana 293Mifezafeza hoatry ny andilam-pangaraka. [2.415 #2532]
Dikanteny frantsayCelui qui a une faim canine à la taille comme celle de l' abeille maçonne. [2.415 #2532]

Ohabolana 294Mihanfon-kariva ohatra ny salakan' Amboantany. [2.165]
Mihanton-kariva hoatry ny salakan' Amboantany. [2.415 #1838]
Mihanton-kariva, ohatrany salakan' Amboantany. [2.653]
Mihanton-kariva, sahala amin' ny salakan' Amboantany. [2.558 #2316]
Dikanteny frantsayQu' on suspend vers le soir comme les pagnes d' Amboantany. [2.165]
Suspendu le soir, comme le salaka à ceindre les reins d'Amboantany. [2.415]
Fanazavana frantsayDéposer ses habits avant d' avoir terminé son ouvrage. [2.165]
Se disait des gens qui ne trouvaient que tard le repos et le respect. [2.415 #1838]

Ohabolana 295Miharihary ohatra ny kary am-pamoloana. [1.1]
Miharihary toa kary am-pamoloana. [2.558 #2318, 2.653 #1766]
Miharihary toy ny kary am-pamoloana. [2.165 #2257, 2.415 #5008]
Fanazavana malagasyEnti-milaza zavatra na olona miseho mibaribary tsara tsy misy miafina. [1.1]
Dikanteny frantsayCela se voit comme le chat sauvage dans l' aire, où rien ne le cache. [2.415 #5008]
Être bien exposé à tous les yeux comme un chat tigré sur une aire (en plein air). [2.165]
Fanazavana frantsayÇa crève les yeux. [2.415 #5008]

Ohabolana 296Miharihary, ohatra ny vay an-kandrina. [2.653, 2.974]
Miharihary sarotra afenina toa vay an-kandrina. [2.558 #2317]
Miharihary toy ny vay an-kandrina. [2.415 #5009]
Vay an-kandrina ka sarotra afenina. [2.165 #2082, 2.415 #2834]
Dikanteny frantsayEtre en évidence, comme une plaie au front. [2.974 #371]
Furoncle au front : il est difficile de le cacher. [2.415 #2834]
Un furoncle sur le front est difficile à cacher. [2.165]
Visible comme le furoncle sur le front. [2.415 #5009]
Fanazavana frantsayCela crève les yeux. [2.415 #5009]
On ne peut pas tenir secret ce qui se voit. [2.415 #2834]

Ohabolana 297Mihazakaza-dava ohatra ny ombilahy. [2.558]
Mihazakaza-dava toa ombalahy. [2.415 #1658]
Mihazakaza-dava toa ombilahy. [2.415 #1658, 2.653 #1769]
Dikanteny frantsayCourir toujours comme un taureau. [2.415 #1658]
Fanazavana frantsaySe disait des libertins et des vagabonds. [2.415 #1658]

Ohabolana 298Miherikerika ohatra ny ombalahy babo. [2.558]
Miherikerika, toy ny ombilahy babo. [2.165 #1110, 2.653 #1772]
Dikanteny frantsayRegarder en arrière comme un taureau prisonnier. [2.165]
Fanazavana frantsayMalgré sa force - il n' aurait jamais dû être pris - c' est maintenant tout ce qu' il peut faire. [2.165]

Ohabolana 299Mihinan-dreny hoatry ny vitsika. [2.415 #979]
Dikanteny frantsayEnfants qui dissipent les biens de leurs parents : ils font comme les fourmis qui mangent leur mère. [2.415 #979]
Fanazavana frantsayIl s'agit du serpent appelé renimandotra qu'on prétendait habiter dans les fourmilières et être nourri par les fourmis qui le mangeaient ensuite. [2.415 #979]

Ohabolana 300Mihinjihinjy hoatry ny andevolahy maty anaka. [2.415 #5558]
Mihinjihinjy ohatra ny andevolahy maty anaka. [2.165]
Dikanteny frantsayRaide comme un esclave dont l' enfant vient de mourir. [2.415 #5558]
Se raidir comme un esclave dont l’enfant vient de mourir. [2.165]
Fanazavana frantsayContrairement aux autres il ne verse pas de larmes. [2.165]
L' esclave ne pleure pas. [2.415 #5558]

Ohabolana 301Mihotsaka ho azy ohatra ny ranovola tra-maraina. [2.558]

Ohabolana 302Miisa roa ohatra ny fatin-jaza, sady ao atsimon-trano no am-pasan-drazana. [2.558]
Misa roa, toa fatin-jaza : sady atsimon-trano no am-pasan-drazana. [2.415 #377]
Misa roa, toa fatin-jaza: sady atsimo trano no am-pasan-drazana. [2.653 #1823]
Nahoana no dia misa roa toa fatinjaza: sady ao atsimon-trano no am-pasan-drazana? [2.165 #2131]
Dikanteny frantsayAvoir deux parts, comme le cadavre d' un enfant : il est enterré au sud de la maison, et encore dans le tombeau des ancêtres. [2.415 #377]
Comment se fait-il que vous avez deux places, comme le corps d' un enfant mort, une au sud de la maison, et l' autre dans le tombeau des ancêtres? [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe fait allusion au placenta enterré par le père au sud de la maison, à la naissance de l' enfant ; on le disait en guise de protestation quand quelqu'un, à deux titres différents, était appelé à faire double corvée ou à payer double impôt. On peut dire aussi que l'enfant avait deux tombeaux, parce qu' on l' ensevelissait d' abord au sud de la maison, en attendant que le tombeau de l' ouest fût ouvert pour un adulte ; alors on l' y transportait. [2.415 #377]
Le corps d' un petit enfant est souvent enseveli temporairement près de la maison, ou près du tombeau de famille, au sud: il y reste jusqu' à ce qu' on ouvre ce tombeau pour y mettre un membre adulte de la famille, car alors on l' exhume et on le met avec les autres. [2.165]

Ohabolana 303Miisa roa toa ramanavy : manidina vorona, mipetraka totozy. [2.558 #2330]
Misa roa hoatry ny manavy : manidina, vorona ; mipetraka, totozy. [2.415 #5011]
Misa roa, toa manavy: manidina, vorona; mipetraka, totozy. [2.653 #1824]
Dikanteny frantsaySe faire passer pour deux choses à la fois, comme la chauve-souris : quand elle vole, c' est un oiseau ; quand elle se pose, c' est une souris. [2.415 #5011]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui jouent double jeu, et de ceux qui prennent deux parts dans une distribution. [2.415 #5011]

Ohabolana 304Mijaikojaiko ohatra ny tanalahy. [2.558]
Mijaikojaiko, tahaka ny tanalahy leom-paraky. [2.653]
Mijaikojaiko tahaky ny tanalahy leom-paraky. [2.415 #6175]
Dikanteny frantsayMarcher à pas comptés comme un caméléon ivre de tabac. [2.415 #6175]

Ohabolana 305Mijalijaly am-pitoerana, hoatry ny zaza tsy afa-dratsiaina. [2.415 #5918]
Mijalijaly am-pitoerana, ohatra ny zaza tsy afa-dratsiaina. [2.653]
Mijalijaly ohatra ny zaza tsy afa-dratsiana. [2.558]
Dikanteny frantsayPiétiner sur place comme un enfant dont on n' a pas satisfait les caprices. [2.415 #5918]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ne peuvent pas se procurer ce qu' ils désirent. [2.415 #5918]

Ohabolana 306Mikiakiaka sy mijafajafa hoatry ny voalavo terin-tonta. [2.415 #5010]
Dikanteny frantsayCrier et se débattre comme un rat pris au piège. [2.415 #5010]

Ohabolana 307Mikoan' ny nahiny hoatry ny hadin' Ambohitrandraina. [2.415 #2390]
Mikoan’ ny nahiny, ohatra ny hadin’ Ambohitrandraina. [2.653]
Dikanteny frantsayS' ébouler soi-même comme le fossé d' Ambohitrandraina. [2.415 #2390]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui se ruinent. [2.415 #2417]

Ohabolana 308Mikoan' ny nahiny hoatry ny ranovolan' Ingahitsiadiana. [2.415 #2391]
Mikoan’ ny nahiny, ohatra ny ranovolan’ Ingahitsiadiana. [2.653]
Dikanteny frantsayTomber par sa faute comme les croûtes de riz adhérentes à la marmite d' Ingahitsiadiana. [2.415 #2391]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui se ruinent. [2.415 #2417]

Ohabolana 309Mikoan' ny nahiny ohatra ny ampango tra-maraina. [1.1 #67]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny zavatra rehetra mianjera ho azy rehefa tonga ny fotoany na dia tsy nisy nampianjera aza. [1.1 #694]
Miala ho azy amin' ny nahim-pony fa tsy ilaina esorina akory rehefa tonga ny fotoanany. [1.1 #67]

Ohabolana 310Mikorisarisa ohatra ny fandehan-kankana. [2.558]
Mikorisarisa toy ny fandehan-kankana. [2.165 #1254, 2.653 #1782]
Dikanteny frantsayMarcher en glissant sur (ou frottant) la terre comme un ver. [2.165 #1254]

Ohabolana 311Milambam-bary hoatry ny aretin' Imamo, ka ny sisa tsy maty be kibo. [2.415 #2881]
Milambam-bary, ohatra ny aretin’ Imamo, ka ny aisa tsy maty be kibo. [2.653]
Milambam-bary ohatra ny aretin' Imamo, ka ny sisa tsy maty be kibo. [2.558]
Dikanteny frantsayGrande mortalité à la façon du riz couché à terre par le vent ou la pluie : c' est comme dans l' épidémie qui a frappé les gens de l'Imamo et ceux qui ne meurent pas deviennent ventrus. [2.415 #2881]
Fanazavana frantsayAllusion à une grande épidémie qui avait eu lieu dans l'Imamo. [2.415 #2881]

Ohabolana 312Milamina, ohatra an-dRafotsibe mihinam-boangory. [2.653, 2.415, 2.558]
Dikanteny frantsayProcéder avec lenteur comme une vieille qui mange des hannetons. [2.415 #1884]

Ohabolana 313Miloloha mamy tsy ho any ny tena, toy ny vatan’ akondro afa-boa. [2.653 #1789]
Miloloha mamy tsy ho an' ny tena ohatra ny akondro afa-boa. [2.558]
Vatan’ akondro afa-boa: miloloha mamy tsy ho any ny tena. [2.653]
Vatan’ akondro afa-boa : miloloha mamy tsy ho an’ ny tena. [2.415 #3881, 2.974]
Vatan' akondro afa-boa : niloloha ny mamy tsy ho an' ny tena. [2.558 #4885]
Dikanteny frantsayBananier auquel on enlève le régime de bananes qu'il porte : il porte des douceurs mais ce n' est pas pour lui. [2.415 #3881]
Bananier dépouillé de ses fruits : il s’est chargé de douceurs, mais pas pour lui-même. [2.974 #238]
Fanazavana frantsayTravailler pour que d' autres en profitent. [2.415 #3881]

Ohabolana 314Mimenomenona ohatra ny ampelam-bantotra. [2.653, 2.165, 2.558]
Dikanteny frantsayMurmurer comme une jeune esclave (à vendre). Sur le marché où les esclaves à vendre étaient exposés comme des pièces de bétail, une jeune esclave devait danser pour montrer ses qualités à un acheteur possible, mais elle ne se soumettait à l' examen qu' avec la plus grande répugnance. [2.165]

Ohabolana 315Mimonomonona hoatry ny lalitra hianao ; miriorio hoatry ny angidina. [2.415 #3491]
Mimonomonona ohatra ny lalitra hianao; miriorio ohatra ny angidina. [2.165]
Dikanteny frantsayVous bourdonnez comme une mouche, et vous voltigez comme une libellule. [2.165]
Vous bourdonnez comme une mouche, vous voltigez comme une libellule. [2.415 #3491]
Fanazavana frantsayProverbe servant peut-être à exciter quelqu' un à se battre plus fort. [2.165]

Ohabolana 316Mimpody an-tenda ohatra ny varin' ny mpifana. [2.558]
Mimpody an-tenda, toy ny varin’ ny mpifana. [2.415 #358, 2.653 #1794]
Dikanteny frantsayLe peuple est parfois comme la femme en couches, qui avale difficilement ou rejette la nourriture : il revient sur ce qui avait été décidé et l' affaire est à recommencer. [2.415 #358]
Fanazavana frantsayLes Malgaches avaient l'habitude de forcer les femmes en couches à manger le plus possible ; ce proverbe, au sens général, pouvait se dire de tous ceux qui voulaient se dédire et retirer leur parole. [2.415 #358]

Ohabolana 317Miolanolana ohatra ny banga very antsy. [2.558]

Ohabolana 318Mipapapapa ohatra ny maso voarehoka. [2.558]
Mipapapapa ohatra ny maso voa sakay. [2.165]
Mipapapapa toy ny maso voarehoka. [2.415 #5810, 2.653 #1803]
Dikanteny frantsayEmbarrassé comme un oeil qui a reçu un crachat. [2.415]
Marcher en tâtonnant comme quelqu' un qui a du piment dans les yeux. [2.165 #1048]

Ohabolana 319Mipapapapa ohatra ny ondry teraka alina. [2.558]

Ohabolana 320Mipelipelika ohatra ny amboakely tonga tompo. [2.558]
Mipelipelika, toy ny amboakely tonga tompo. [2.415 #5561, 2.653 #1805]
Dikanteny frantsayS' agiter comme un petit chien dont le maître est de retour. [2.415 #5561]
Fanazavana frantsaySe disait d' une joie débordante. [2.415 #5561]

Ohabolana 321Mipenimpenina ohatra ny akoho hanatody. [2.558]

Ohabolana 322Mipetra-potsiny ohatra ny lamban' ny mpiasa. [2.558]

Ohabolana 323Mipitrapitra ohatra ny banga voaroso hoditra. [2.558]

Ohabolana 324Mirediredy ho lambolahy, fa rehefa mahita ny ampombo malemy, miketraka ho reni-kisoa. [2.165 #806]
Tsy misy henjana hoatry ny lambo : fa raha mahita ny ampombo, miketraka ho kisoa. [2.415 #4636]
Tsy misy henjana ohatra ny lambo, fa raha mahita ny ampombo miketraka ho kisoa. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayIl n' y a pas d' animal aussi vigoureux que le sanglier ; mais quand il voit du son, il s' amollit comme un porc. [2.415 #4636]
Se vanter d' être un sanglier, puis, en voyant le son pâteux, descendre au rang de truie (en le mangeant, comme un porc domestique). [2.165 #806]
Fanazavana frantsayLes passions et l' intérêt amollissent. [2.415 #4636]

Ohabolana 325Mirerarera, ohatra ny adrisa main’ andro. [2.653]

Ohabolana 326Miriorio foana hoatry ny valala hanatody. [2.415 #2038]
Dikanteny frantsayAller çà et là comme les sauterelles qui veulent pondre. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gens singuliers et vivant à part. [2.415 #2038]

Ohabolana 327Miriorio foana ny angidina fa any anaty rano ihany no iafarany. [1.1]
Miriorio foana ny angidina, fa any an-kady ihany ny iafarana. [2.653]
Miriorio foana ny angidina, fa any an-kady ihany no farany. [2.165 #857]
Miriorio foana ny angidina, fa any an-kady ihany no hiafarana. [2.974 #220]
Miriorio foana ny angidina fa any an-kady ihany no hiafarany. [2.558 #154]
Miriorio foana ny angidina, fa any an-kady ihany no iafarana. [2.415 #4016]
Mivezivezy hoatry ny rano miriorio hoatry ny angidina. [2.415 #3043]
Mivezivezy ohatra ny rano; miriorio ohatra ny angidina. [2.165]
Mivezivezy toa rano, miriorio toa angidina. [2.558 #2521]
Fanazavana malagasyNa inona na inona atao, ny hiafarana dia any amin' izay efa faleha araka ny fombany avy ihany. [1.1]
Dikanteny frantsayAller de côté et d' autre comme un cours d' eau, rôder comme une libellule. [2.165]
Errer de côté et d' autre comme l' eau, rôder comme une libellule. [2.415 #3043]
La libellule vole çà et là en vain, car elle finira quand même dans le fossé. [2.165]
La libellule voltige à droite et à gauche, mais elle finira par le fossé. [2.974 #220]
Les libellules ont beau errer partout, elles finissent bien par aller dans le fossé. [2.415 #4016]
Fanazavana frantsayIl faut travailler. [2.415 #3043]
Se disait des marchands qui finissent par revenir dans leur patrie ; se disait aussi de ceux qui, après bien des errements, reviennent dans leur famille. [2.415 #4016]

Ohabolana 328Mirisarisa ohatra ny akoho boka fa raha tonga tsy misy mpanarona. [2.558]
Mirisarisa toy ny akoho boka : raha tonga, tsy misy mpanarona. [2.415 #2014, 2.653]
Dikanteny frantsayMisérable comme la poule lépreuse : quand elle arrive et à l' air de vouloir pondre, personne ne la couvre de la corbeille pour la faire pondre. [2.415 #2014]
Fanazavana frantsaySe disait des malheureux : on ne fait pas attention à eux parce qu'on n' attend rien d' eux. [2.415 #2014]

Ohabolana 329Miroatra, ohatra ny ronono taitr’ afo. [2.653]

Ohabolana 330Mirotidrotika hoatry ny adin' Ambohitrandraina. [2.415 #3357]
Mirotidrotika, ohatra ny adin’ Ambohitrandraina. [2.653]
Mirotidrotika tahaka ny adin' Ambohitrandraina. [2.558 #2392]
Dikanteny frantsayEmbrouillé comme les procès d' Ambohitrandraina. [2.415 #3357]
Fanazavana frantsayC'était un village réputé pour la chicane. [2.415 #3357]

Ohabolana 331Misalasala hoatry ny mitoetra amin-drenikely : manoza tanana, mandany rano ; mitoetra amin' izao, zaza veta. [2.415 #5812]
Misalasala, ohatra ny mitoetra amin-drenikely : manoza tanana, mandany rano; mitoetra amin’ izao, zaza veta. [2.653]
Misalasala ohatra ny mitoetra amin-drenikely : mioza tanana lazaina ho mandany rano, mitoetra amin' izao, lazaina ho voretra. [2.558]
Dikanteny frantsayÊtre dans l'embarras, comme l' enfant qui habite avec sa marâtre : s'il se lave les mains, elle dit qu' il gaspille l' eau ; s' il reste sans se laver, elle dit que c' est un enfant malpropre. [2.415 #5812]
Fanazavana frantsaySe disait des gens toujours blâmés, quoi qu' ils fassent. [2.415 #5812]

Ohabolana 332Misalasala ohatra an-dRakotobe : hivarotra matahotra ny ho fatiantoka, hangalatra matahotra ny ho tapa-doha. [2.558]
Misalasala tahaka an-dRakotobe: mivarotra, mahatahotra ny ho faty antoka; mangalatra, matahotra ny ho tapa-doha. [2.165]
Misalasala tahaka an-dRakotobe : mivarotra, matahotra ny faty antoka ; mangalatra, matahotra ny ho tapa-doha. [2.415 #5813]
Dikanteny frantsayÊtre perplexe comme Rakotobe: s' il se met à faire du commerce, il craint de faire des pertes; et s' il se fait voleur, il craint d' avoir la tête coupée. [2.165]
Perplexe comme Rakotobe : s' il fait du commerce il a peur de faire des pertes; s' il se met à voler il a peur d' avoir la tête coupée. [2.415 #5813]

Ohabolana 333Misarimorimo hoatry ny valala : raha nanatody, nokotrehin' ny tany ; nony foy, tsy nanan-dreny harahina. [2.415 #1034]
Misarimorimo ohatra ny valala, nanatody nokotrehin' ny tany, nony foy tsy nanan-dreny harahina. [2.558]
Misarimorimo, ohatra ny valala : raha nanatody, nokotrehin’ ny tany; nony foy, tsy nanan-dreny harahina. [2.653]
Dikanteny frantsayTournoyer en bourdonnant comme les sauterelles : après la ponte, c' est la terre qui les a couvées ; une fois écloses, elles n' ont pas eu de mère pour les conduire. [2.415 #1034]
Fanazavana frantsaySe disait des orphelins et des malheureux qui n'ont personne à qui recourir ; ou bien de ceux qui veulent se mettre à 'écart de leurs parents. [2.415 #1034]

Ohabolana 334Misarom-bava tsy mitafy hoatry ny sinibe. [2.415 #6456]
Misarom-bava tsy mitafy, ohatra ny sinibe. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsaySe couvrir la bouche de confusion, tout en laissant le corps nu, comme la grande cruche. [2.415 #6456]
Fanazavana frantsayAllusion à l' ouverture de la cruche, qu'on ferme pour empêcher les mouches et la poussière d' entrer. [2.415 #6456]

Ohabolana 335Miseho lany ohatra ny vehivavy lava volon-dranjo. [2.558]

Ohabolana 336Misentosento ohatra ny banga kely kitay. [2.558]

Ohabolana 337Misoko mangina toa ron-gisa. [2.558 #2412]
Misoko, ohatra ny ron-gisa. [2.653]

Ohabolana 338Misosososo janga loha, ohatra ny lakana avy nindramina. [2.558]

Ohabolana 339Mitabataba hoatry ny voanjo am-bavan' antitra. [2.415 #1839]
Mitabataba, ohatra ny voanjo am-bavan’ antitra. [2.653]
Dikanteny frantsayTumultueux comme les arachides dans la bouche d' un vieillard édenté : il les tourne et retourne sans pouvoir les mâcher. [2.415 #1839]
Fanazavana frantsaySe disait des gens remuants, agités. [2.415 #1839]

Ohabolana 340Mitady handrovitra any Imerina hoatry ny voalavo mandrovi-damba. [2.415 #294]
Dikanteny frantsayTenter de faire un trou à l'Imerina, comme des rats font un trou à un habit. [2.415 #294]
Fanazavana frantsaySe disait des ennemis de l'Imerina. [2.415 #294]

Ohabolana 341Mitady hivelona amin’ ny ran’ ny sasany ohatra ny moka mitsentsitra. [2.974]
Dikanteny frantsaySe nourrir du sang d’autrui comme le moustique qui suce. [2.974 #62]

Ohabolana 342Mitana ny efa hoatry ny rary havia. [2.415 #2092]
Mitana ny efa ohatra ny rary havia. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayTenir ce qui est fait et qui tient déjà par lui-même, comme les tresses de faiseurs de nattes sans habileté. [2.415 #2092]
Fanazavana frantsaySe disait des gens maladroits. [2.415 #2092]

Ohabolana 343Mitan-droa hoatry ny omby kambana : velona, ambin-karena ; maty, ambin-kanina. [2.415 #2213]
Mitan-droa ohatra ny omby kambana : velona ambin-karena, maty ambin-kanina. [2.653, 2.558]
Ondry manao kambana : velona ambin-karena, maty ambin-kanina. [2.558 #3462]
Dikanteny frantsayDouble bien comme une vache qui a mis bas deux veaux en même temps : s' ils vivent c' est un surcroît de fortune ; s' ils meurent c' est un surcroît de nourriture. [2.415 #2213]
Fanazavana frantsaySe disait d' une bonne aubaine. [2.415 #2213]

Ohabolana 344Mitavozavoza hoatry ny andevom-behivavy. [2.415 #576]
Dikanteny frantsayMaladroits comme les esclaves qui appartiennent à des femmes. [2.415 #576]
Fanazavana frantsayIls avaient la réputation d'être paresseux et maladroits. [2.415 #576]

Ohabolana 345Mitery omby tsy mirohy ohatra an-dRabemalo : ho fatin' ny daka no farany. [2.653, 2.415]
Mitery omby tsy mirohy ohatra an-dRabemalo, ka ho fatin' ny daka no farany. [2.165]
Mitery omby tsy mirohy toa an-dRabemalo, ka ho fatin' ny daka ihany no farany. [2.558 #2455]
Dikanteny frantsaySi vous allez traire une vache qui n' est pas attachée, comme Rabemalo (le timide), vous finirez par être tué d' un coup de pied. [2.165]
Traire une vache sans l' attacher, comme Rahemalo : on finira par être assommé de ses ruades. [2.415 #6311]
Fanazavana frantsayQui aime le danger y périra. [2.415 #6311]

Ohabolana 346Mitoe-poana hoatry ny razam-be tsy mitahy. [2.415 #3942]
Mitoe-poana, ohatra ny razambe tsy mitahy. [2.653]
Mitomoe-poana ohatra ny razam-be tsy mitahy. [2.558]
Dikanteny frantsayRester inutile comme un ancêtre qui n' accorde pas de faveurs à ses descendants. [2.415 #3942]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui pourraient faire et ne font pas. [2.415 #3942]

Ohabolana 347Mitoetra amin' ny lazako teo aloha, hoatry ny basin' ariary fito aho. [2.415 #1661]
Mitoetra amin' ny lazako teo aloha ohatra ny basin' ariary fito aho. [2.165]
Dikanteny frantsayJe m' en tiens à ma renommée d' autrefois, comme un fusil de sept piastres. [2.415 #1661]
Je m' en tiens à mon renom d' autrefois, comme un fusil de sept piastres (35 francs). [2.165]
Fanazavana frantsayCe fusil était célèbre. [2.415 #1661]
Ne pas vouloir changer (en bien) quand même cela serait nécessaire. - Ce fusil ne devait pas être bien bon, car on disait que les riches n' en voulaient pas, tandis que pour les pauvres, il était trop cher. [2.165]

Ohabolana 348Mitoha tsy manana ohatra ny amboa, be fady andro toa kisoa. [2.558]
Mitoha tsy manana, toy ny amboa; be fady andro, toy ny kisoa. [2.653 #1870]

Ohabolana 349Mitoko miefa-madinika toy ny rano an-kitsak' akoho. [2.415 #3710]
Ny fanompoana hoatry ny rano an-kitsak' akoho : mitelo miefa-madinika. [2.415 #385]
Ny fanompoana ohatra ny ranoan-kitsak’ akoho : mitelo miefa-madinika. [2.653]
Ny fanompoana tahaka ny rano an-kitsaka akoho, ka mitelo miefa-madinika. [2.558 #190]
Dikanteny frantsayLa corvée est comme l' eau dans la trace laissée par une patte de poule : ça se partage en trois puis en quatre. [2.415 #385]
Se partager en quatre comme l' eau dans l' empreinte laissée par une patte de poule. [2.415 #3710]
Fanazavana frantsayDans la corvée il y a toujours plus de travail qu' on ne l'avait annoncé. [2.415 #385]
Se disait de la corvée ou autre travail où il y a plus à faire qu' on ne l' avait dit ou pensé. [2.415 #3710]

Ohabolana 350Mitomany tsy vonoina, hoatry ny didimaso. [2.415 #2633]
Mitomany tsy vonoina, ohatra ny didimaso. [2.653]
Mitomany tsy vonoina tahaka ny didimaso. [2.558 #2465]
Dikanteny frantsayPleurer sans avoir été molesté comme le chassieux. [2.415 #2633]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui gémissent et se plaignent sans motif. [2.415 #2633]

Ohabolana 351Mitomboan-dalana hoatry ny dian' andriana. [2.415 #4018]
Mitombo an-dalana ohatra ny dian' andriana. [2.653, 2.165]
Dikanteny frantsayQui s' accroît en route, comme le cortège royal. [2.165 #1401]
S' accroître en chemin comme le cortège royal. [2.415 #4018]
Fanazavana frantsayAllusion au fait que sur le parcours le cortège du souverain faisait de nouvelles recrues. [2.415 #4018]

Ohabolana 352Mitombo maty hoatry ny laveno-mololo. [2.415 #2884]
Mitombo maty, ohatra ny laveno-mololo. [2.653]
Mitombo maty tahaka ny laveno-mololo. [2.558 #2467]
Mitombo maty toy ny laveno-mololo. [2.165 #2122]
Dikanteny frantsayCroître par la mort comme les cendres de la paille. [2.415 #2884]
S' augmenter par la mort comme les cendres de la paille. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe s' appliquerait, par ex, à un commerçant qui s' enrichirait au péril de sa vie en se rendant, pour son commerce, dans des pays très malsains. [2.165]
Se disait de ceux qui font fortune au péril de leur vie. [2.415 #2884]

Ohabolana 353Mitondra adidy amy ny tsy atao, ohatra ny fangala-bola. [2.653]
Mitondra adidy amin' ny tsy atao, ohatra ny fangala-bola. [2.558]

Ohabolana 354Mitondra entina, hoatry ny tongotra. [2.415 #4019]
Mitondra entina ohatra ny tongotra. [2.165]
Dikanteny frantsayPorter et être porté comme les pieds. [2.415 #4019]
Qui porte et est porté en même temps, comme les pieds. [2.165]

Ohabolana 355Mitondra roa hoatry ny vehivavy somorina : ny hetran-dray tsy apetraka, ny lova tamin-dreny tsy avela. [2.415 #1774]
Mitondra roa ohatra ny vehivavy somorina : ny hetran-drainy tsy apetraka, ny lova tamin-dreny tsy avela. [2.558]
Mitondra roa, ohatra ny vehivavy somorona : ny hetran-dray tsy apetraka, ny lova tamin-dreny tsy avela. [2.653]
Dikanteny frantsayPorter double bien comme une femme barbue : l' héritage paternel (la barbe) elle ne l' abandonne pas, et l' héritage maternel elle ne le laisse pas. [2.415 #1774]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui étaient de deux partis ou recevaient de deux côtés. [2.415 #1774]

Ohabolana 356Mitranga matetika, hoatry ny fifandiran' ny mpivady. [2.415 #1303]
Mitranga matetika ohatra ny fifandiran' ny mpivady. [2.165]
Dikanteny frantsayQui se produit souvent, comme les disputes entre époux. [2.415 #1303]
Qui se produit souvent, comme les querelles, disputes) entre époux. [2.165]

Ohabolana 357Mitsaha-ketrika ohatra ny vary sosoa voatampo-drano. [1.1]
Mitsaha-miketriketrika tahaka ny sosoa voatapo-drano. [2.558 #2490]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona na zavatra nanajanona ny asany na nijanona tampoka fa nisy nanakivy na nanao hasomparana. [1.1]

Ohabolana 358Mitsaha-menimenina, toy ny vary sosoa voatondraka. [2.653 #1894]
Mitsaha-menomenona hoatry ny sosoa voatondra-drano. [2.415 #360]
Mitsaha-menomenona ohatra ny vary sosoa voatondraka. [2.165]
Mitsaha-menomenona ohatra ny voangory mipaika. [2.165]
Dikanteny frantsayCesser de bouillonner, comme le riz cuit avec beaucoup d' eau, lorsqu' on y verse de l' eau froide. [2.415 #360]
Cesser de se plaindre, comme le riz en cuisson rajouté d' eau froide, ou comme un hanneton qui s' est heurté quelque part. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de l' agitation, des clameurs, des disputes qui cessent lorsque les chefs se montrent ou qu'un jugement intervient. [2.415 #360]

Ohabolana 359Mitsaha-pilana hoatry ny mpivaro-baliha maty vady. [2.415 #2214]
Mitsaha-pilana ohatra ny mpivaro-baliha maty vady. [2.653, 2.165, 1.1]
Mitsaha-pilana tahaka ny mpivaro-baliha maty vady. [2.558 #2492]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona izay voatery tsy fidiny hifanona amin' ny raharaha fanaony (ny mpivaro-baliha matetika dia tsy maintsy mitendritendry ny valihany roba hahahenoan' ny mpividy ny feony; tsy afaka hanao izany anefa Izy raha maty vady satria misaona). [1.1]
Enti-milaza ny olona mijanona tsy fidiny amin' ny asa fanaony. [1.1]
Enti-milaza olona voatery nijanona tsy fidiny amin' ny raharaha fivelomany fa nisy nahazo azy mifanohitra indrindra amin' io asany io. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui ne cherche plus à s' enrichir est semblable au marchand de guitares qui cesse son métier, parce qu' il est devenu veuf et que son deuil l' empêche de vendre des instruments de musique. [2.415 #2214]
Cesser son commerce, comme un marchand de "valiha" qui vient de perdre sa femme. [2.165]
Fanazavana frantsayCelui qui vend ces instruments est obligé d' en jouer pour montrer leurs qualités; mais quand sa femme est morte, il cesse de jouer - donc de vendre - car autrement il aurait l'air de se réjouir. [2.165]
Se disait des gens cessant leur métier ou se contentant de leur acquis. [2.415 #2214]

Ohabolana 360Mitsaitsaika ohatra ny fandeham-borombe. [2.165]
Mitsaitsaika toy ny fandeham-borombe. [2.415 #3944, 2.558 #2497, 2.653 #1897]
Dikanteny frantsayAvancer lentement comme marche une oie. [2.415 #3944]
Marcher sans faire de bruit comme une oie qui se dandine. [2.165]
Fanazavana frantsayDémarche peu digne de l'oie, puisqu' elle n' attire pas l'attention, alors que son nom est le "grand oiseau". [2.165]

Ohabolana 361Mitsanga-mitoetra, ohatra ny mpaka vilia. [2.653, 2.558]

Ohabolana 362Mitsapa tany foana, ohatra ny havandra avy ririnina. [2.653]

Ohabolana 363Mitsatsatsatsa hoatry ny jaboran-kena ratsy. [2.415 #4776]
Dikanteny frantsayCriailler ou bavarder sans rime ni raison, comme la mauvaise graisse qui pétille sur le feu. [2.415 #4776]

Ohabolana 364Mitsiky tsy ampihomehezina, hoatry ny lava nify. [2.415 #1664]
Mitsiky tsy ampihomehezina ohatra ny lava nify. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayMontrer les dents sans être excité à rire, comme celui qui a de longues dents. [2.415 #1664]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui avaient toujours l'air de rire à cause de leurs dents longues et apparentes. [2.415 #1664]

Ohabolana 365Mitsikitsiky foana toy ny zaza feno lovia : homam-be vao mivanika. [2.415 #1526]
Mitsikitsiky ohatra ny zaza feno vilia : homana be vao mivanika. [2.558]
Mitsikitsiky, toy ny zaza feno lovia : homana be vao mivanika. [2.653]
Dikanteny frantsaySourire comme l' enfant qui a son assiette pleine : c' est quand il mange beaucoup qu' il montre ses dents. [2.415 #1526]
Fanazavana frantsaySe disait des gourmands et aussi de ceux qui ne savaient pas profiter de l' aisance. [2.415 #1526]

Ohabolana 366Mitsoaka anatiny ohatra ny vololon-drofia. [2.558]
Mitsoaka anatiny, tahaka ny vololon-drofia. [2.653 #1908]

Ohabolana 367Mitso-dava hoatry ny amalo-maty. [2.415 #5998]
Mitso-dava ohatra ny amalo-maty. [2.165]
Mitsotra hoatry ny amalo-maty. [2.415 #6417]
Dikanteny frantsayImplorer continuellement, étendu à terre comme une anguille morte. [2.415 #5998]
Implorer (ou demander pardon, litt. être étendu), continuellement, comme une anguille morte. [2.165]
S' étendre comme une anguille morte pour reconnaître sa faute. [2.415 #6417]

Ohabolana 368Mivarahontsana hoatry ny vavy antitra mandre faty lavitra. [2.415 #1886]
Mivarahontsana, ohatra ny vavy antitra mandre faty lavitra. [2.653]
Mivarahontsana sahala amin-dRafotsibe nandre faty lavitra. [2.558 #2515]
Dikanteny frantsayAtterré comme la vieille qui apprend que quelqu' un est mort au loin. [2.415 #1886]
Fanazavana frantsayC'était un grand chagrin de mourir loin du tombeau des ancêtres. [2.415 #1886]

Ohabolana 369Mivembem-poana, ohatra ny valala manatody. [2.653]

Ohabolana 370Miverin-dalana ohatra ny amboa mahia. [2.558]
Miverin-dalana ohatra ny amboa reraka. [2.558]

Ohabolana 371Mivilivily tsy misaraka ohatra ny sandry. [2.558]
Mivilivily tsy misaraka toy ny sandry. [2.415 #5200, 2.653 #1922]
Dikanteny frantsaySe balancer sans se séparer comme les bras. [2.415 #5200]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui s' entendent bien malgré des paroles vives, des emportements. [2.415 #5200]

Ohabolana 372Mivontovonto hoatry ny vadibe nilaozan-drahalina. [2.415 #1428]
Mivontovonto, ohatra ny vadibe nilaozan-drahalina. [2.653]
Dikanteny frantsaySe mettre en fureur comme l' épouse principale abandonnée de son mari durant la nuit. [2.415 #1428]
Fanazavana frantsaySe disait des gens en colère, surtout des femmes. [2.415 #1428]

Ohabolana 373Mivontovonto ratsy hoatry ny andevolahy voky taim-piraka. [2.415 #2216]
Dikanteny frantsayMauvaise graisse comme celle de l' esclave qui se rassasie de la gélatine formée au fond de la marmite. [2.415 #2216]
Fanazavana frantsaySe disait des biens mal acquis et des mauvais riches. [2.415 #2216]

Ohabolana 374Mizenjena foana hoatry ny lakan' Imozevo. [2.415 #3946]
Mizenjena foana, ohatra ny lakan’ Imozevo. [2.653]
Mizenjena foana tahaka ny lakan' Imozevo. [2.558 #2533]
Dikanteny frantsayErrer çà et là comme les pirogues d'Imozevo. [2.415]
Fanazavana frantsayLe bois appelé mozevo était un bois trop dur pour les pirogues ; ce proverbe se disait des lourdauds et bons à rien. [2.415 #3946]

Ohabolana 375Mody adala, ohatra ny jiolahy homana anana. [2.653]
Mody adala ohatra ny jiolahy homan' anana. [2.558]

Ohabolana 376Mody amy ny laoniny, ohatra ny andevolahy verin-trosa. [2.653]
Mody amin' ny laoniny hoatry ny andevolahy verin-trosa. [2.415]
Mody amin' ny laoniny ohatra ny ankizilahy verin-trosa. [2.558]
Dikanteny frantsayQui est dans l' ordre et selon la justice comme un homme devenu esclave pour dettes. [2.415 #577]
Fanazavana frantsayOn pouvait perdre sa liberté quand on ne payait pas ses dettes ; ce proverbe se disait toutes les fois qu' une affaire était remise en ordre. [2.415 #577]

Ohabolana 377Mody an-trano ohatra ny voro-damba nenti-nisodika. [2.558]
Mody an-trano, toy ny voro-damba nenti-nisodika. [2.653 #1937]

Ohabolana 378Mody ratsy ohatra ny mofon' Ikotohova. [2.558]

Ohabolana 379Na dia kely aza, tsarotsaroan' ny aina, hoatry ny fahenim-bary fahavaratra. [2.415 #2767]
Na dia kely aza, tsarotsaroan’ ny aina, ohatra ny fahenimbary fahavaratra. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayC' est peu de chose, mais cela éveille la vie, comme la petite mesure de riz en été, alors que le riz est rare. [2.415 #2767]

Ohabolana 380Nahoana aho no teren-doza roa hoatry ny venty latsaka erany? ny vato mizana hanindry, ny akotry hanindry. [2.415 #2636]
Nahoana aho no teren-doza roa ohatra ny venty latsaka erany : ny vato-mizana hanindry, ny akotry hanindry ? [2.653]
Nahoana re no teren-doza roa ohatra ny venty latsaka erany : ny vato mizana hanindry, ny akotry hanindry? [2.558]
Dikanteny frantsayPourquoi suis-je accablé par deux malheurs, comme une pièce de quatre-vingts centimes moins la soixante-douzième partie de la piastre? j' ai à porter le poids de la balance et celui des grains de riz. [2.415 #2636]
Fanazavana frantsaySe disait d' un double malheur. [2.415 #2636]

Ohabolana 381Nahoana no dia mitady hivelona amy ny ran’ ny sasany, ohatra ny moka mitsentsitra ? [2.653]
Nahoana no dia mitady hivelona amin' ny ran' ny hafa ohatra ny moka ? [2.558]
Nahoana no dia mitady hivelona amin' ny ran' ny sasany, hoatry ny moka mitsentsitra ? [2.415 #725]
Dikanteny frantsayPourquoi donc chercher à vivre du sang des autres comme les moustiques qui sucent le sang ? [2.415 #725]

Ohabolana 382Nahoana no dia mitady hivelona amy ny ranomason’ olona, ohatra ny lalitra mitsentsitra ny maso didy ? [2.653]
Nahoana no dia mitady hivelona amin' ny ranomason' olona tahaka ny lalitra mitsetsitra maso didy ? [2.558]

Ohabolana 383Nahoana no dia ratsy vintana ohatra ny saka : bevohoka vao atao mamosavy ? [2.558]
Nahoana no dia ratsy vintana tahaka ny saka: berohoka vao atao mamosavy ? [2.653 #2037]
Nahoana no dia ratsy vintana takaky ny saka ? bevohoka vao atao mamosavy. [2.415 #90]
Ratsy vintana hoatry ny saka, be vohoka vao mamosavy. [2.415 #108]
Dikanteny frantsayAvoir une mauvaise destinée comme la chatte : c' est quand elle est pleine qu' on l' appelle sorcière. [2.415 #108]
Pourquoi avoir un mauvais destin comme la chatte ? c' est quand elle est pleine qu' on la dit adonnée à la sorcellerie. [2.415 #90]
Fanazavana frantsayC'était l'expression consacrée pour dire d'une chatte quelle était pleine ; on appliquait ce proverbe aux braves gens qui, devenus riches, se faisaient méchants. [2.415 #108]
C' était une croyance populaire que la chatte avortait lorsqu' on disait : elle est pleine ; aussi pour désigner une chatte pleine, on employait le mot mamosavy : faire de la sorcellerie. [2.415 #90]

Ohabolana 384Nahoana no dia sahisahy foana tahaka ny voalavo, ka tranom-pahavalo no ivelomana ? [2.558]
Nahoana no dia sahisahy hoatry ny voalavo ka tranom-pahavalo no ivelomana ? [2.415 #6313]
Nahoana no dia sahisahy, ohatra ny voalavo, ka tranom-pahavalo no ivelomana ? [2.653]
Dikanteny frantsayPourquoi être téméraire comme le rat qui vit dans la maison de ses ennemis ? [2.415 #6313]

Ohabolana 385Ny aina hoatry ny fanjozoro : ka izay mahavatra mampando no manana ny mafy. [2.415 #2768]
Dikanteny frantsayLa vie est comme la moelle de jonc : ceux qui prennent soin de l' humecter l' ont solide. [2.415 #2768]
Fanazavana frantsayIl faut bien se soigner pour vivre longtemps. [2.415 #2768]

Ohabolana 386Ny amboa no be aina, fa raha voky ran-kena, mandry ilalana. [2.165 #824, 2.415]
Ny amboa no be aina fa raha voky ran-kena mandry lalana. [2.653 #2148, 2.558]
Tsy misy be aina noho ny alika, fa raha voky ran-kena, mandry ilalana. [2.415]
Tsy misy be aina ohatra ny alika, fa raha voky ran-kena mandry lalana. [2.558]
Dikanteny frantsayLe chien est un animal bien vigoureux, mais quand il est repu de sang, il couche en chemin avant d' arriver au terme. [2.415 #4543]
Un chien est très vigoureux; mais quand il est repu de sang de viande, il se couche en route. [2.165 #824]
Fanazavana frantsayParoles dites par l' invité pour dire qu' il est rassasié. [2.415 #4543]

Ohabolana 387Ny eritreritra ohatra ny omby haolo ka raha mahita tady miranga. [2.558]

Ohabolana 388Ny fahadalana hoatry ny aretin' androbe : vory vahoaka, vao manala baraka. [2.415]
Ny fahadalana ohatra ny aretin’ androbe : vory vahoaka vao manala baraka. [2.653]
Ny fahalainana hoatry ny aretin' androbe : vory vahoaka, vao manala baraka. [2.415]
Ny fahalainana ohatra ny aretin’ androbe : vory vahoaka vao manala baraka. [2.653]
Ny fahalainana toy ny aretina androbe : vory vahoaka vao manala baraka. [2.558 #2944]
Dikanteny frantsayLa stupidité et la fainéantise sont comme l' épilepsie : c' est quand la foule est réunie que cela vous déshonore parce qu' alors on s' en aperçoit. [2.415 #2101]

Ohabolana 389Ny fanambadiana hoatry ny varotra, ka raha tsy mifanaraka misaraka ihany. [2.415 #1389]
Ny varotra toy ny fanambadiana, ka raha tsy raikitra misaraka ihany. [2.165 #1816]
Dikanteny frantsayLe mariage est résiliable comme une vente : si les époux ne s' entendent pas, ils se séparent. [2.415 #1389]
Un marché est comme le mariage: si on ne s' entend pas, on se sépare. [2.165]

Ohabolana 390Ny fanambadiana ohatra ny menaka, ka raha manalavitra ny afo, dia mandry. [2.653]
Ny fanambadiana tahaka ny menaka, ka raha manalavitra ny afo dia mandry. [2.558 #193]
Ny fanambadiana tahaky ny menaka, ka raha manalavitra ny afo dia mandry. [2.415 #1216]
Dikanteny frantsayIl en est du mariage comme de la graisse : quand on l' éloigne du feu, elle se fige. [2.415 #1216]
Fanazavana frantsayLoin des yeux, loin du coeur. [2.415]

Ohabolana 391Ny fanompoana hoatry ny tsangan' akoho, ka izay be fitranga ihany no voa. [2.415 #384]
Ny fanompoana ohatra ny tsangan’ akoho, ka izay be fitranga ihany no voa. [2.653]
Ny fanompoana toy ny tsangan' akoho, ka izay be fitranga ihany no voa. [2.558 #191]
Dikanteny frantsayLa corvée est comme le jeu aux poules mises en terre : plus la partie de la poule qui sort de terre est grande et plus elle est exposée à être atteinte par les coups de pierre. [2.415 #384]
Fanazavana frantsayLes gens qui ne savent pas s' esquiver mais se montrent, sont pris pour la corvée. [2.415 #384]

Ohabolana 392Ny fihavanana hoatry ny landy : maty isika, ifonosana ; velona itafiana ; ka ny madilana harahim-panondro. [2.415 #5295]
Ny fihavanana ohatra ny landy: maty isika, ifonosana; velona, itafiana; ka ny madilana harahim-panondro. [2.653]
Ny fihavanana sahala amin' ny landy : maty ifonosana, velona itafiana ary ny madilana arahim-panondro. [2.558 #192]
Dikanteny frantsayLes bonnes relations sont comme la soie : à la mort nous en sommes enveloppés, pendant la vie nous en sommes revêtus, aussi quand il y a un rétrécissement au milieu, un fil qui va se rompre, il faut y mettre le doigt pour fortifier. [2.415 #5295]
Fanazavana frantsayIl faut entretenir et fortifier les bonnes relations. [2.415 #5295]

Ohabolana 393Ny fihavanana ohatra ny famoriana tain' omby: ka izay mahavezivazy no mahafeno harona aloha. [2.165]
Dikanteny frantsayL' amitié est comme le ramassage de bouse de vache: c' est celui qui court le plus ci et là qui en remplit le premier sa corbeille. (La bouse de vache sert de combustible). [2.165]

Ohabolana 394Ny fihavanana ohatra ny jiafotsy: raha vao, mikataosaoka; raha tonta, misy romoromony. [2.165]
Ny fihavanana ohatra ny jiafotsy : vaovao tsy ialan-kasokasoka, raha tonta tsy ialan-dromoromo. [2.558]
Tahaka ny jiafotsy: vao, tsy ilaozan-kasokasoka; rovitra, tsy ilaozan-dromoromo. [2.165 #2194]
Tahaky ny jiafotsy : vao tsy ilaozan-kasokasoka ; rovitra tsy ilaozan-dromoromo. [2.415 #2463]
Dikanteny frantsayComme le tissu de raphia : neuf il fait un bruit de frottement, usé il a encore des aspérités. [2.415 #2463]
Comme un tissu en raphia: quand il est neuf, il produit toujours un bruit de frôlement; et quand il est usé, il y a toujours des aspérités. [2.165]
L' amitié est comme un tissu de raphia: quand il est neuf il fait du bruit (à cause de sa raideur), et quand il est usé il y a des aspérités. [2.165]
Fanazavana frantsayCe tissu est très grossier et raide comme de la toile empesée. [2.165]
Se disait du caractère. [2.415 #2463]

Ohabolana 395Ny fitafiana azo tsy manahirana ohatra ny vady manenina. [2.558]
Ny fitafiana azo tsy manahirana, toy ny vady manenina. [2.653 #2232]
Ny fitafiana azo tsy manahirana, toy ny vady manenona. [2.415 #1309]
Dikanteny frantsayMoyen facile d' avoir de quoi se vêtir : avoir une épouse qui tisse. [2.415 #1309]

Ohabolana 396Ny fitia aza atao tsy mivaly ohatra ny hanina nomena boka. [2.558]
Ny fitia aza atao tsy mivaly, toy ny hanina omem-boka. [2.165 #2034, 2.415 #5116]
Dikanteny frantsayQue l' affection ne reste pas sans récompense, comme la nourriture qu' on donne à un lépreux. [2.165]
Que l' amour ne reste pas sans récompense comme la nourriture qu' on donne à un lépreux. [2.415 #5116]
Fanazavana frantsayQuand on donne à manger à un lépreux, on ne désire pas qu' il vous rende la pareille! [2.165]

Ohabolana 397Ny fofony ihany no anjarany : ohatra ny vaviantitra nahandro hoditra. [2.558]
Ny fofony no anjarany, hoatry ny vavy antitra mahandro hoditra. [2.415 #1888]
Ny fofony no anjarany, ohatra ny vavy antitra mahandro hoditra. [2.653]
Dikanteny frantsayN' avoir pour part que l' odeur, comme la vieille qui fait cuire de la peau. [2.415 #1888]
Fanazavana frantsayLa vieille édentée ne peut pas manger la peau ; ce proverbe se disait des gens lésés dans un partage ou une distribution. [2.415 #1888]

Ohabolana 398Ny harena dia hoatry ny rano an-tami-bato : raha tazanina, toa be ; raha andraofana, tsy ahazoana hoatrinona. [2.415 #2222]
Ny harena dia ohatra ny rano an-tami-bato: raha tazanina toa be, raha andraofana tsy ahazoana ohatrinona. [1.1]
Ny harena rano an-tami-bato: tazanina, be; andraofana, tsy ahazoana. [1.3]
Dikanteny frantsayLa fortune est comme l' eau qui suinte des rochers : de loin cela semble abondant et quand on approche, c' est à peine si on peut en puiser pour boire. [2.415 #2222]
La fortune est comme l'eau suintant des roches: de loin elle semble abondante, quand on approche, on peut à peine en puiser pour boire. [1.3]

Ohabolana 399Ny olo-marina ohatra ny vato lava sorona: izay ametrahana azy mety avokoa. [2.653]
Ny olo-marina ohatra ny vato lava sorona, ka izay ametrahana azy mety avokoa. [2.558]
Ny olona marina ohatra ny vato lava sorona, ka izay ametrahana azy marina avokoa. [2.165]
Dikanteny frantsayLes gens honnêtes sont comme une pierre longue servant aux sacrifices: on peut la placer n' importe où, elle exerce toujours son influence. [2.165 #101]

Ohabolana 400Ny raharaha ohatra ny miasa jama : raha tsy ifanakonana, tsy vita. [2.653]
Ny raharaha ohatra ny miasa zama: raha tsy ifanakonana, tsy vita. [2.653]

Ohabolana 401Ny teny marina ohatra ny fia-pary, ka na lava aza, tsy lany hamamiana. [2.165]
Ny teny marina ohatra ny fia-pary lava : tsy lany hainamiana. [2.974]
Ny teny marina ohatra ny fia-pary lava: tsy lany hamamiana. [2.653]
Ny teny marina ohatra ny fia-pary lava vany, ka na lava aza tsy lany hamamiana. [2.558]
Dikanteny frantsayLes paroles sages sont comme la canne à sucre qu’on ne cesse de sucer: la saveur n’en peut être épuisée. [2.974 #203]
Les paroles vraies sont comme la canne à sucre que l'on mâche: quoiqu' elle soit longue, elle est douce partout. [2.165]

Ohabolana 402Nitondra ny tsy araka ny aina, hoatry ny moka voateha-tsofina. [2.415 #2731]
Nitondra ny tsy araka ny aina, ohatra ny moka voateha-tsofina. [2.653]
Nitondra ny tsy eran' ny aina, ohatra ny moka voateha-tsofina. [2.558]
Dikanteny frantsayRecevoir ce qui est au-dessus de ses forces comme le moustique qui a reçu un soufflet. [2.415 #2731]
Fanazavana frantsayAllusion à la manière de tuer les moustiques. [2.415 #2731]

Ohabolana 403Ny tsiny tsy mba mivongovongo tahaka ny rahona, fa misokosoko tahaka ny fanala, tsy hita ka mahangoly. [2.653 #2456, 2.974 #275]
Ny tsiny tsy mba mivongovongo tahaky ny rahona, fa misokosoko tahaky ny fanala, tsy hita ka mahangoly. [2.415 #6432]
Ny tsiny tsy mivongovongo ohatra ny rahona, fa misokosoko toy ny fanala, nefa mahangoly. [2.558]
Dikanteny frantsayLes blâmes secrets ne s’amoncellent pas en flocons comme les nuages; ils s’insinuent comme le froid : vous n'apercevez rien, et vous voilà transi. [2.974 #275]
Le sentiment de la culpabilité, cela ne se montre pas comme un amas de nuages, mais cela vient comme de la gelée blanche qu' on ne voit pas et qui engourdit. [2.415 #6432]

Ohabolana 404Ny zoky be hoatry ny ray ihany. [2.165 #1902]
Ny zoky be tahaky ny ray, ary ny ray dia ray rahateo. [2.415 #1159]
Dikanteny frantsayUn bon aîné remplace le père, le père est déjà père. [2.415 #1159]
Un grand aîné est comme un père. [2.165]

Ohabolana 405Odian-tsy tiana ohatra ny varin' amboa mahamay. [2.558]
Odian-tsy tiana, tahaka ny varin’ amboa mahamay. [2.653]
Odian-tsy tiana tahaky ny varin' amboa mahamay. [2.415 #5127]
Dikanteny frantsayQu' on fait semblant de ne pas aimer, comme le chien a l' air de ne pas aimer son riz trop chaud. [2.415 #5127]
Fanazavana frantsaySe disait du jeu de l'amour ; se disait aussi de ceux qui feignaient de ne pas vouloir acheter, ou faire un contrat. [2.415 #5127]

Ohabolana 406Raha haka ny an' ny olona mivelatra ohatra ny tafoben-trano, fa nony hanefa, mihorona toy ny tapenaka. [2.558]
Raha haka ny an' olona, mivelatra hoatry ny tafoben-trano, ka nony handoa, mihorona hoatry ny tapekana. [2.415 #4447]
Raha haka ny an’ olona, mivelatra ohatra ny tafoben-trano, ka nony handoa, mihorona ohatra ny tapenaka. [2.653]
Raha hangataka, mivelatra ohatra ny tafontrano; raha hangatahina, mihorona ohatra ny tapenaka. [1.1]
Fanazavana malagasyEntiamilaza ny olona tia tena: rehefa hangataka aminao izy, miseho ho toy ny olona tsara, malala-tanana; rehefa hangatahanao zavatra kosa izy, tsy hahitanao mangirana. [1.1]
Dikanteny frantsayQuand on emprunte, on s' ouvre comme la grande couverture du toit, et quand il s' agit de rembourser, on se rétrécit comme le pignon. [2.415 #4447]
Fanazavana frantsayFacile pour emprunter, difficile pour rembourser. [2.415 #4447]

Ohabolana 407Raikitra tsy satry ohatra ny ombalahy mifanena ankaterena. [1.1]
Raikitra tsy satry, ohatra ny ombilahy mifanena an-katerena. [2.653]
Raikitra tsy satry toy ny ombilahy mifanena an-katerana. [2.558 #3690]

Ohabolana 408Rano iray hoatry ny sangan' Inampy. [2.415 #1698]
Rano iray ohatra ny sangan' Inampy. [2.165, 2.558]
Dikanteny frantsayTout uni (ou uniforme), comme la chevelure d' Inampy. [2.165]
Uni comme le toupet d' Inampy. [2.415 #1698]
Fanazavana frantsayInampy était un personnage légendaire. [2.415]

Ohabolana 409Ratsy miafara, hoatry ny lahy antitra maka mosavy. [2.415]
Ratsy miafara, ohatra ny lahy antitra maka mosavy. [2.653]
Ratsy miafara sahala amin' ny lahiantitra maka mosavy. [2.558 #3725]
Dikanteny frantsayFinir mal comme le vieux qui se fait initier à la sorcellerie. [2.415]

Ohabolana 410Rovitra an-karona, hoatry ny lamban' ny Zanadoria. [2.415 #2325]
Rovitra an-karona, ohatra ny lambany Zanadoria. [2.653]
Dikanteny frantsayUsé dans la corbeille comme le linge et les vêtements des Zanadoria. [2.415 #2325]
Fanazavana frantsayLes Zanadoria étaient une caste fabriquant des linceuls de soie rouge pour les morts ; ils avaient la réputation de ne pas se servir de leurs vêtements mais de les laisser dans la corbeille, afin de ne pas les user. [2.415 #2325]

Ohabolana 411Salasala hoatry ny akotralahy miakanjo jaky : hoharabaina, tsy andriana ; havela ihany, miakanjo jaky. [2.415 #4090]
Salasala ohatra ny ankotralahy: arahabaina, tsy andriana; avala, miakanjo jaky. [2.165]
Salasala, ohatra ny ankotralahy : harabaina, tsy andriana : havela, miakanjo jaky. [2.653]
Toy ny akotralahy : arahabain-tsy andriana, avela amin' izao miakanjo jaky. [2.558 #4263]
Dikanteny frantsayNi grand ni petit, comme les soldats portant giberne et vêtus de pourpre : ils ne sont pas des princes pour qu' on les salue, mais comment les négliger alors qu'ils portent la pourpre. [2.415 #4090]
Qui rend perplexe comme un soldat: on le salue, ce n' est pas un noble; on ne le salue pas, il porte pourtant de la pourpre. [2.165]
Fanazavana frantsayLa couleur pourpre était la couleur de la Reine et des nobles, et ceux qui la portaient avaient droit à une salutation spéciale. [2.165]
Se disait des personnes qu'on ne sait pas comment traiter, en supérieures ou en égales. [2.415 #4090]

Ohabolana 412Salasala ohatra ny kamboty : tsy manoza tanana, zaza veta; manoza, mandany rano. [2.165]
Salasala ohatra ny zaza tsy an-trano-reny : tsy manoza tanana, zaza veta; manoza, mandany rano. [2.165]
Dikanteny frantsayQui ne sait plus que faire comme un orphelin (ou un enfant dont la mère a été divorcée): s' il ne se lave pas les mains, on (la belle-mère) lui dit qu' il est sale; et s' il se les lave, il emploie de l' eau pour rien. [2.165]

Ohabolana 413Salasala ohatra ny tongotry ny mpanihika : sady manosika no mamerina. [2.165, 2.558]
Dikanteny frantsayDouteux, comme les pieds de celui qui pêche au panier, tantôt il les avance et tantôt il les recule. [2.165]
Fanazavana frantsayLa pêche au panier se pratique dans certains bas-fonds et dans les rizières marécageuses. [2.165]

Ohabolana 414Sasana vao mihavasoka hoatry ny tongo-dririnina. [2.415 #2460]
Sasana vao mihavasoka ohatra ny tongo-dririnina. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayC' est une fois lavé que cela devient terne comme les pieds en hiver. [2.415 #2460]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des affaires arrangées, mais dont il reste toujours quelque chose ; se disait aussi des soins exagérés qui obtenaient un mauvais effet. [2.415 #2460]

Ohabolana 415Sasa-poana ohatra ny akoho mikotri-borona, valaky ny tsy ho an' ny tena. [1.3]
Dikanteny frantsayFatigué inutilement, comme une poule couvant des oeufs de canard. [1.3]
Fanazavana frantsayElle s'épuise pour des petits qui ne la suivront pas. [1.3]

Ohabolana 416Serintseriny ohatra ny vinanto vao. [2.558]

Ohabolana 417Sina hoatry ny sifotra nalan-doha. [2.415 #5779]
Sina ohatra ny sifotra nalan-doha. [2.653, 1.1]
Sina sahala amin' ny sifotra nalan-doha. [2.558 #3890]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona very hevitra, sanganehana izaitsizy. [1.1]
Dikanteny frantsayInterdit et muet de confusion, comme un escargot auquel on a coupé la tête. [2.415 #5779]

Ohabolana 418Singotry ny vava ihany ohatra ny samoim-boatavo. [2.558]

Ohabolana 419Sitraka andro anaovana ohatra ny tongotr' omby mihosy. [1.1]
Sitraka andro anaovana, toy ny tongotr' omby avy nihosy. [2.558 #3900]
Sitrak’ andro anaovana, toa tongotr’ omby nihosy. [2.653 #2904, 2.974]
Tongotr' omby nihosy : sitraka andro nanaovana. [2.415 #5412]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona ankasitrahana, fa amin' ny fotoana anaovany raharaha ihany, fa tsy tsaroana kosa ankoatra an' io. [1.1]
Dikanteny frantsayOn est content des pieds du boeuf le jour où ils piétinent les rizières. [2.415]
Services qu’on ne reconnaît que le jour où ils sont rendus : tels les pieds du bœuf qui a foulé la rizière. [2.974 #309]
Fanazavana frantsayOn apprécie quelqu' un le jour où il rend des services. [2.415 #5412]

Ohabolana 420Soa hoatry ny vary fotsy mby am-bilany hianareo, sahala amin' ny hazo be endriky ny saha, ka hoatry ny rakitra saro-bidy, toy ny lamba isampinako raha miramirana, sy isikinako raha sendra tezitra. [2.415 #309]
Dikanteny frantsayVous êtes aussi bons que le riz blanc qui est dans la marmite, vous êtes comme l' arbre majestueux ornement de la vallée, vous êtes aussi précieux qu' un trésor, vous êtes comme le lamba dont je pare mes épaules quand je suis content et dont je me ceins les reins quand je suis en colère. [2.415 #309]
Fanazavana frantsayParoles du roi Andrianampoinimerina à ses guerriers. [2.415 #309]

Ohabolana 421Soki-manani-bato : tapi-dalana aleha. [2.415 #1857]
Sokina nanani-bato ka tapi-dalan-kaleha. [2.558]
Tapi-dalana aleha ohatra ny soki-nanani-bato. [2.165]
Tapi-dala-naleha toa soki-nanani-bato [1.1 #525]
Tapi-dalan-kaleha ohatra ny soki-manani-bato. [1.1]
Toy ny sokina nanani-bato : tafakatra ihany fa tapi-dalan-kaleha. [2.558]
Toy ny soki-nanani-bato : tapi-dalana aleha. [2.653 #3225]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona lany tetika aman-kevitra fa efa nanao izay azony natao rehetra. [1.1]
ilazana fa tsy misy na inona na inona azo atao intsony [1.1 #525]
Fanazavana anglisyHérisson qui monte sur un rocher : sa course est vite finie. [2.415 #1856]
Dikanteny frantsayArrivée au bout de sa route comme le hérisson qui a grimpé sur le haut d' un rocher. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens vieux et épuisés qui ne peuvent plus rien faire. [2.415 #1857]

Ohabolana 422Tai-dava hoatry ny saobakaka am-body riana. [2.415 #5728]
Dikanteny frantsayToujours sur le qui-vive comme le crapaud au pied d' une cascade. [2.415 #5728]

Ohabolana 423Tanana eo an-jorony efatra, ohatra ny fihinam-boatavo mahamay. [2.653]
Tanana eo an-jorony efatra toy ny fihinam-boatavo mahamay. [2.558]

Ohabolana 424Tapa-dia ohatra ny omby nafahy. [2.558]
Tapa-dia toy ny omby nafahy. [2.165 #1031]
Dikanteny frantsayQui a fini de marcher comme un bœuf engraissé. [2.165]
Fanazavana frantsayIl sera bientôt tué pour la boucherie. [2.165]

Ohabolana 425Tapaka vao mirebika, ohatra ny androngo. [2.653]

Ohabolana 426Tezera-manatona, hoatry ny vady aman-janaka ; hala-mahatratra, hoatry ny ray aman-dreny. [2.415 #5629]
Tezera-manatona ohatra ny vady aman-janaka, hala-mahatratra ohatra ny ray aman-dreny. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayS' approcher, bien qu' on soit grondé, comme l' épouse et les enfants ; assister et secourir, bien qu' on soit détesté, comme le père et la mère qui n' abandonnent pas leurs enfants ingrats. [2.415 #5629]

Ohabolana 427Tezi-dresaka ohatra an-dRainitsimaniry. [2.165, 2.415, 2.558]
Dikanteny frantsayParler avec colère comme Rainitsimaniry. [2.415 #5630, 2.165]

Ohabolana 428Tia kely ohatra ny amboninjato malahelo. [2.558]
Tia kely, tahaka ny ambonin-jato malahelo. [2.165 #650]
Tia kely, tahaky ny amboninjato malahelo. [2.415 #5411]
Dikanteny frantsayAimer les petits profits, comme le centenier de cent pauvres. [2.415 #5411]
Qui aime les petits profits, comme le chef-de-cent pauvre. Ce fonctionnaire, comme bien d' autres, du reste, n' était pas payé sous l'ancien gouvernement malgache; il était donc obligé de vivre plus ou moins sur ses administrés. [2.165]
Fanazavana frantsayIl vit sur ses administrés. [2.415 #5411]

Ohabolana 429Tia kely ohatra ny lehilahy mikao-dranovola. [2.558]
Tia kely, tahaka ny lehilahy mikao-dranovola. [2.653 #3091]
Tia kely, tahaky ny lehilahy mikao-dranovola. [2.415 #2327]
Dikanteny frantsayChiche comme l' homme qui racle la croûte de riz où l' on a fait chauffer de l' eau. [2.415 #2327]

Ohabolana 430Tiana ny zanaka, fa raha manaikitra ny nono akifika. [2.558 #4135]
Tiana ny zanaka ; nefa raha manaikitra ny nono, akifika. [2.415 #942]
Tsy misy mamy hoatry ny zanaka, fa raha manaikitra ny nono akifika. [2.165 #1891]
Tsy misy mamy ohatra ny zanaka, fa raha manaikitra ny nono akifika. [2.558, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa na dia izay tiana indrindra aza, raha tafaohatra ny toetra asehony dia akipaka. [1.1]
Dikanteny frantsayLa mère aime son enfant, mais lorsqu' il lui mord le sein en tétant, elle l' écarte. [2.415 #942]
Rien n' est plus précieux (litt. doux) qu' un enfant, mais quand il mord le sein on le repousse. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens ingrats envers leurs bienfaiteurs ; se disait surtout pour montrer que l' affection ne doit pas empêcher les corrections et les réprimandes. [2.415 #942]

Ohabolana 431Todihan-tsy hita ohatra ny sofina. [2.558]
Todihina tsy hita toy ny sofina. [2.165 #2188]
Todihin-tsy hita toy ny sofina. [2.415 #6091]
Dikanteny frantsayQu' on ne voit pas en se retournant, comme les oreilles. [2.165 #2188, 2.415 #6091]

Ohabolana 432Tokam-pilana hoatry ny siny : tsy manam-po afa-tsy ny rano. [2.415 #6386]
Tokam-pilana ohatra ny siny: tsy manam-po afa-tsy ny rano. [1.1]
Tokam-pilana toy ny siny, tsy manam-po afa-tsy ny rano. [2.165]
Tokam-pilana, toy ny siny : tsy manan-po afa-tsy ny rano. [2.653 #3106]
Tokam-po ohatra ny siny, ka tsy manam-po afa-tsy rano. [2.558]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona tsy manan-javatra kinendry afa-tsy zavatra toisana. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui ne veut qu' une chose, est comme la cruche destinée seulement à recevoir l' eau. [2.415 #6386]
N' avoir qu' un seul et unique désir, comme la cruche: il ne lui faut que de l' eau. [2.165]

Ohabolana 433Tonga haka, ohatra ny jiro manao rehibe. [2.653, 2.558]

Ohabolana 434Tsara aloha, fa ratsy aoriana, hoatry ny omby folona. [2.415 #1723]
Tsara aloha fa ratsy aoriana, ohatra ny omby folona. [2.653]
Tsara aloha fa ratsy aoriana, toy ny omby bory rambo. [2.558]
Tsara aloha fa ratsy aoriana, toy ny omby folona. [2.558]
Dikanteny frantsayBeau par devant mais laid par derrière, comme un boeuf dont la queue est coupée. [2.415]
Fanazavana frantsayCe proverbe, outre son.sens matériel, avait un sens moral et se disait des gens qu' on encensait par devant et qu' on dénigrait par derrière. [2.415 #1723]

Ohabolana 435Tsara hateloana, hoatry ny be volombava noharasana. [2.415 #1724]
Tsara hateloana, ohatra ny be volom-bava noharasana. [2.653]
Tsara hateloana ohatra ny be volom-bava noharatana. [2.558]
Tsara hateloana ohatra ny volom-bava haratana. [2.165]
Dikanteny frantsayBeau pendant trois jours comme un homme à forte barbe qu' on a rasée. [2.415 #1724]
Bon pour trois jours, comme lorsqu' on vient de se raser. [2.165 #113]
Fanazavana frantsaySe disait de charmes de peu de durée. [2.415 #1724]

Ohabolana 436Tsara kely, hoatry ny zanak' Inamehana. [2.415 #1541]
Tsara kely, ohatra ny zanak’ Inamehana. [2.653]
Dikanteny frantsayBeau pendant l' enfance, comme les enfants de Namehana. [2.415 #1541]

Ohabolana 437Tsara miankandrefana hoatry ny miaramila rombina. [2.415 #4031]
Tsara miankandrefana, ohatra ny miaramila rombina. [2.653]
Tsara miankandrefana sahala amin' ny miaramila rombina. [2.558 #4405]
Dikanteny frantsayQui se trouve bien quand il va vers l' ouest, comme un soldat qui a un bec-de-lièvre. [2.415 #4031]
Fanazavana frantsayAllusion au vent de l'est très fréquent. [2.415 #4031]

Ohabolana 438Tsara volana imaso. [2.415 #4960]
Tsara volana imaso, tahaka ny ombin' Imantasoa. [2.558 #4415]
Tsara volan’ imaso, ohatra ny ombin’ Imantasoa. [2.653]
Dikanteny frantsayQui donne de bonnes paroles en face. [2.415 #4960]
Fanazavana frantsaySe disait des hypocrites. [2.415 #4960]

Ohabolana 439Tsy ampy be ohatra an' ilay mivaro-bady. [2.415]
Tsy ampy be, toa any ilay mivaro-bady. [2.653 #3334]
Tsy ampy be toa an' ilay lava nivaro-bady. [2.165 #1825]
Tsy ampy be toy ilay nivaro-bady. [2.558 #4476]
Dikanteny frantsayÊtre loin de son compte comme celui qui vend sa femme pour couvrir ses dettes. [2.415 #1340]
Qui est loin de se suffire à lui-même, comme un homme long qui a vendu sa femme. [2.165]
Fanazavana frantsayEtant très grand, il pensait pouvoir se passer de l' aide d' une femme, mais il se trompe, vu que certains travaux ne peuvent être bien faits que par une femme. [2.165]
Se disait de ceux qui se lançaient dans des opérations risquées. [2.415 #1340]

Ohabolana 440Tsy ampy tsy lany, ohatra ny vary be vato. [2.653, 2.974]
Tsy ampy tsy lany, sahala amin' ny vary be akotry. [2.558]
Tsy ampy tsy lany, sahala amin' ny vary be vato. [2.558]
Dikanteny frantsayLe riz pierreux peut être insuffisant, il y en a toujours trop. [2.974 #381]

Ohabolana 441Tsy antenaina tsy andraina, toy ny tantely am-body vintanina. [2.165]
Tsy antenain-tsy andraina, ohatra ny tantely am-body vintanina. [2.558]
Tsy antenain-tsy andraina, toy ny tantely am-body vintanina. [2.165 #952, 2.653 #3337]
Dikanteny frantsayNi espéré ni attendu, comme du miel qu' on trouve au pied d' un "vintanina" (arbre). [2.165]
Ni espéré ni attendu, comme d' un miel trouvé au pied d' un arbre. [2.165]
Qui n' est ni espéré ni regardé, comme le miel qui se trouve dans le tronc du gros arbre vintanina. [2.415 #5830]
Fanazavana frantsaySe disait des choses auxquelles il fallait renoncer. On ne peut pas couper le tronc d' arbre pour arriver au trou où le miel se trouve. [2.415 #5830]

Ohabolana 442Tsy hisy hanoarana, ohatra ny vikina ambany farafara. [2.653]
Tsy hita hanoarana, ohatra ny hazakazaka ambany farafara. [2.558]
Tsy hita hanoharana hoatry ny vikina ambany farafara. [2.415 #5780]
Dikanteny frantsaySans comparaison, comme faire un saut sous le lit. [2.415 #5780]
Fanazavana frantsayAutre sens : chose impossible. [2.415 #5780]

Ohabolana 443Tsy hita hanaovana, hoatry ny ondry kely sarak' andro : avela an-tanàna, ivorian' ny lalitra ; entina an-tsaha, iangonan' ny tsipolitra. [2.415]
Tsy hita hanaovana, ohatra ny ondrikely sarak’ andro: avela an-tanana, ivorian’ ny lalitra; entina an-tsaha, iangonan’ ny tsipolitra. [2.653]
Tsy hita izay hanaovana azy, ohatra ny ondry kely sarak' andro : avela an-tanàna ivorian' ny lalitra, aidina an-tsaha, iangonan' ny tsipolitra. [2.558]
Dikanteny frantsayUne personne dont on ne sait pas quoi faire, c' est comme l' agneau que la mère n'allaite plus que le soir : si on le laisse à l' étable, il est couvert de mouches ; si on le conduit aux champs, il est couvert de graines de bident. [2.415 #3990]
Fanazavana frantsaySe disait des bons à rien. [2.415 #3990]

Ohabolana 444Tsy hita hatanorana ohatra ny tana : tanora midreho, antitra midreho. [2.558]
Tsy hita hatanorana, toy ny tana: antitra midreho, tanora midreho. [2.415 #1729, 2.653 #3349]
Dikanteny frantsayChez qui on n' aperçoit pas la jeunesse comme chez les caméléons : vieux, ils se traînent ; jeunes, ils se traînent. [2.415 #1729]
Fanazavana frantsaySe disait des gens vieux avant l' âge. [2.415 #1729]

Ohabolana 445Tsy hita izay hiainana, fa hoatry ny tsindretra anaty tambiazina : mankamin' ny marivo, tsindrohin' ny vano ; mankamin' ny lalina, paohin' ny mamba. [2.415 #5833]
Tsy hita izay hiainana, fa ohatra ny tsindretra anaty tambiazina: mankamy ny marivo, tsindrohin’ ny vano; mankamy ny lalina, paohin’ ny mamba. [2.653]
Tsy hita izay hiainana, fa toy ny tsindretra anaty tambiazina : mankamin' ny marivo, tsindrohin' ny vano, mankamin' ny lalina, paohin' ny mamba. [2.558 #4496]
Dikanteny frantsayOn ne sait comment vivre, car on est comme les larves de libellules dans une eau ferrugineuse : si elles sont dans les endroits peu profonds, le héron les prend une à une avec le bec ; si elles sont dans les endroits profonds, le caïman les rafle. [2.415 #5833]

Ohabolana 446Tsy hita lavadavaka, hoatry ny boka misikidy rantsana. [2.415 #2028]
Tsy hita lavadavaka, ohatra ny boka misikidy rantsana. [2.653, 2.165]
Tsy hita lavadavaka ohatra ny boka misikidy rantsana haniry. [2.558]
Dikanteny frantsay "On n' y peut rien du tout" , s' écrie le lépreux consultant le devin pour se faire revenir des doigts (qu' il a perdus par la maladie). [2.165]
On n' y voit rien : c' est comme un lépreux qui consulte la divination pour voir s' il recouvrera ses doigts. [2.415 #2028]
Fanazavana frantsayLe lépreux a les doigts rongés ; ce proverbe se disait de ceux qui prétendaient faire ce qu' ils ne savaient pas, et aussi de tout ce qui n'était pas clair. [2.415 #2028]

Ohabolana 447Tsy kivy tsy ketraka, hoatry ny mpitari-bady tsy lasam-bodiondry. [2.415 #1241]
Tsy kivy tsy mijokojoko, hoatry ny mpitari-bady tsy lasam-bodiondry. [2.415]
Dikanteny frantsayQui n' a nulle honte, nulle vergogne, comme celui qui prend une femme sans offrir à ses parents le derrière de mouton que la coutume exige pour qu' il y ait mariage. [2.415 #1241]
Fanazavana frantsaySe disait des mauvais sujets. [2.415 #6717]

Ohabolana 448Tsy latsaka ohatra ny totom-patsa nahazoan-datsa. [2.558]

Ohabolana 449Tsy mahalala izay varavaran-kodiavina, hoatry ny akoho amidy ao an-tsena. [2.415 #2047]
Tsy mahalala izay varavaran-kodiavina ohatra ny akoho amidy ao an-tsena. [2.165]
Tsy mahalala varavaran-kodiana, toy ny akoho vao novidiana teny an-tsena. [2.558 #4513]
Dikanteny frantsayCelui qui ne sait pas par quelle porte il entrera, est comme la poule à vendre sur le marché. [2.415 #2047]
Qui ne sait pas par quelle porte il entrera, comme une poule sur le marché. [2.165]
Fanazavana frantsayElle ne sait pas qui l' achètera ni, par conséquent, chez qui elle ira. [2.165]
La poule ne sait pas qui l'achètera ni où elle ira. . [2.415 #2047]

Ohabolana 450Tsy mahaleo mora, ohatra ny mpantsaka. [2.165]
Tsy mahaleo mora, toa mpantsaka. [2.558 #4514, 2.653]
Tsy mahaleo mora toy ny mpantsaka. [2.415 #3992]
Dikanteny frantsayCelui qui ne sait pas choisir le moment favorable, est semblable aux porteuses d' eau qui renvoient au soir ou au dernier moment pour aller chercher de l' eau, alors qu' il y aura encombrement ou mauvais temps. [2.415 #3992]
Qui ne peut pas résister à ce qui est faible, comme un porter d' eau. [2.165]
Fanazavana frantsayCe qui est faible, c' est l' eau, le fluide qu' on porte sur la tête, dans une cruche; c' est donc l' eau qui occupe la position la plus élevée, de là le proverbe. [2.165]
Laisser passer le moment favorable, par paresse ou négligeance. [2.415 #3992]

Ohabolana 451Tsy mahamafy fonosana ohatra ny zavatra maharatsiana. [2.558]

Ohabolana 452Tsy mahamendrika, hoatry ny saron-doha hariva, ka ny mody no soa. [2.415 #173]
Tsy mahamendrika ohatra ny saron-doha hariva, ka ny mody no soa. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayC' est une chose inconvenante, comme le fait de se couvrir la tête le soir : le mieux c' est de rentrer chez soi. [2.415 #173]
Fanazavana frantsayIl faut laisser aux sorciers cette habitude de sortir la nuit et de se couvrir la tête. [2.415 #173]

Ohabolana 453Tsy mahasaraka fa tsy azo ho namana, tahaka ny tandindona. [2.558 #4518]
Tsy mahasaraka tsy azo ho namana, hoatry ny tandindona. [2.415 #5346]
Tsy mahasaraka tsy azo ho namana, ohatra ny tandindona. [2.653, 2.974]
Dikanteny frantsayComme l’ombre : elle ne vous quitte pas et cependant ce n’est pas une compagnie. [2.974 #23]
Inséparable, mais sur l' amitié de qui on ne peut pas compter, comme l' ombre. [2.415 #5346]
Fanazavana frantsaySe disait beaucoup des femmes qui ne s' entendaient pas avec leurs maris, et cependant ne voulaient pas les quitter. [2.415 #5346]

Ohabolana 454Tsy mahatsiaro ny be efa lany ohatra ny tenda. [2.653, 2.558]

Ohabolana 455Tsy maintsy lena hoatry ny andro ririnina. [2.415 #6094]
Tsy maintsy lena tahaka ny andro ririnina. [2.558]
Tsy maintsy lena toy ny andro ririnina. [2.165 #1270, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza toetra tsy hita hatao tsara tsy hita hatao ratsy toy ny andro ririnina izay tsy maina mafana no tsy lena mandriaka fa manerika madinika lava. [1.1]
Dikanteny frantsayC' est comme un jour d' hiver : il n' est ni sec ni humide. [2.415 #6094]
Ni sec ni mouillé, comme un jour d'hiver. [2.165]
Fanazavana frantsayPendant une partie de l' hiver - la saison sèche à Madagascar - il tombe pourtant une fine pluie, la bruine. [2.165]
Se disait du sage qui se tient dans le juste milieu, ou du médiocre. [2.415 #6094]

Ohabolana 456Tsy manana manahy tena, manana manantena, ohatra ny fahandroan-kena. [2.558]
Tsy manana manahy tena, manana manantena, toy ny fandrahoan-kena. [2.653 #3375]

Ohabolana 457Tsy manan-karon-kasiana, hoatry ny alika. [2.415 #2414]
Tsy manan-karon-kasiana, ohatra ny alika. [2.165]
Tsy manan-karon-kasiana ohatra ny amboa. [2.558 #4526]
Dikanteny frantsayLe prodigue est comme le chien qui n' a pas de panier pour amasser. [2.415 #2414]
Ne pas avoir de panier pour y amasser, comme le chien. [2.165]
Fanazavana frantsaySe dit des gens qui dépensent aussitôt ce qu' ils ont gagné. [2.165]

Ohabolana 458Tsy mangalatra manana adidy, ohatra ny fangala-bola. [2.653, 2.165]
Tsy mangalatra manana adidy, sahala amin' ny fangala-bola. [2.558 #293]
Dikanteny frantsayCelui qui commet le vol le plus grave, c' est celui qui vole de l' argent. [2.165 #1060]

Ohabolana 459Tsy mba an-dambany hoatry ny vomanga, fa an-toriny hoatry ny voanjo. [2.415 #3317]
Tsy mba an-dambany ohatra ny vomanga, fa an-toriny ohatra ny voanjo. [2.653]
Tsy mba an-dambany, ohatra ny vomanga, fa an-toriny, tahaka ny voanjo. [2.558]
Dikanteny frantsayCe n' est pas par grandes bandes comme pour les patates, mais par petits sillons comme pour les arachides. [2.415 #3317]
Fanazavana frantsaySe disait des affaires traitées avec méthode. [2.415 #3317]

Ohabolana 460Tsy menatra ny mandositra, ohatra ny kary. [2.165]
Dikanteny frantsayQui n' a pas honte de s' enfuir, comme un chat sauvage. [2.165 #925]

Ohabolana 461Tsy mety raha atao hoatry ny latsin-trano : an-trano, tsy mahita hivoahana ; alatrano, tsy mahita hidirana. [2.415 #4094]
Tsy mety raha atao ohatra ny latsin-trano : an-trano, tsy mahita hivoahana; ala-trano, tsy mahita hidirana. [2.653]
Tsy mety raha atao toy ny tery latsin-trano : alatrano tsy mahita hidirana ao an-trano tsy mahita hivoahana. [2.558 #4583]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas traiter quelqu' un comme les lattes du toit de la maison : si elles sont dedans elles n'ont pas la faculté de sortit, et si elles sont dehors elles n'ont pas la faculté de rentrer. [2.415]

Ohabolana 462Tsy mety raha may misisika, ohatra ny fisoitra afo. [2.653]
Tsy mety raha may vao misisika, ohatra ny fisoitra afo. [2.653]

Ohabolana 463Tsy mety raha manao hoatry ny sinibe : ny loha saronana, fa ny tenabe mitanjaka. [2.415 #3080]
Dikanteny frantsayIl n' est pas décent d' imiter la grande cruche à eau dont la tête seule est recouverte, alors que tout le reste du corps est nu. [2.415 #3080]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui ne rougissent pas d' être nus. [2.415 #3080]

Ohabolana 464Tsy mety raha miala maina ohatra ny nandevim-boka. [2.558]
Tsy mety raha miala maina toy ny mandevim-boka. [2.653, 2.165]
Tsy mety raha miala maina toy ny mandevin-amboa. [2.165]
Tsy mety raha mody maina toy ny avy nandevina amboa. [2.558 #4654]
Tsy mety raha mody maina, toy ny mandevina amboa. [2.653 #3471]
Dikanteny frantsayIl n' est pas convenable de s' en aller les mains vides comme lorsqu' on a enterré un lépreux (ou: un chien). [2.165]
Fanazavana frantsayAux ensevelissements de gens qui se respectaient, il y avait toujours une distribution d' argent (le "ala fady") et de viande de bœuf. [2.165]

Ohabolana 465Tsy mety raha mihazakazaka tsy hihaino teny, hoatry ny alika. [2.415 #1735]
Tsy mety raha mihazakazaka tsy hihaino teny, ohatra ny alika. [2.653]
Tsy mety raha mihazakazaka tsy hihaino teny ohatra ny amboa. [2.558]
Dikanteny frantsayIl ne sied pas de courir pour ne pas entendre un ordre donné comme font les chiens. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui n'écoutaient pas les ordres ou partaient avant d'avoir entendu. [2.415 #1735]

Ohabolana 466Tsy miantra ny mahantra, ohatra ny mpangalatra. [2.558]
Tsy miantra ny ory, ohatra ny mpangalatra. [2.653]

Ohabolana 467Tsy misy aretin-dratsy ohatra ny nendra, fa namoizako ny olo-malala. [2.558]
Tsy misy aretin-dratsy tahaka ny nendra, fa namoizako olo-malala. [2.653 #3508]
Tsy misy aretin-dratsy tahaky ny nendra, fa namoizako olo-malala. [2.415 #2832]
Dikanteny frantsayIl n' y a pas de mal aussi pernicieux que la petite vérole, car elle m' a fait perdre des hommes qui m' étaient chers. [2.415 #2832]
Fanazavana frantsayLe roi Andrianampoinimerina a dit ces paroles : la petite vérole avait décimé les nouveaux habitants qu' il avait établis à Tananarive après la prise de cette ville ; à la faveur de ce fléau, les ennemis avaient repris la ville ; ce souvenir avait dicté à Andrianampoinimerina des règlements très sévères sur la petite vérole. [2.415 #2832]

Ohabolana 468Tsy misy be aina noho ny alika, fa raha manodidina any Itasy, valaka. [2.653 #3509]
Tsy misy be aina noho ny alika, fa raha manodidina an' Itasy, valaka. [2.415 #4035]
Tsy misy be aina ohatra ny alika, fa raha manodidina an' Itasy valaka. [2.558]
Dikanteny frantsayPersonne n' a autant de force que le chien, et pourtant quand il fait le tour du lac Itasy, il est fatigué. [2.415 #4035]
Fanazavana frantsayParoles d'excuses. [2.415 #4035]

Ohabolana 469Tsy misy boribory ohatra ny tain' ondry, fa raha latsaka an-tany misy kitsambony. [2.165]

Ohabolana 470Tsy misy fatra-piahy tena ohatra ny tsindretra, fa famaky kely iray sy katsomanta telo no entiny, fa raha tamy ny tandroho misitrika. [2.653]
Tsy misy fatra-piahy tena, toy ny tsindretra, fa famaky iray, katsomanta telo. [2.558 #4707]

Ohabolana 471Tsy misy hasambarana hoatry ny fanambadian-tsitrapo. [2.415 #1244]
Tsy misy hasambarana ohatra ny fanambadian-tsitrapo. [2.165]
Dikanteny frantsayIl n'y a pas de plus grand bonheur qu' un mariage contracté par amour. [2.415 #1244]
Il n' y a pas de plus grand bonheur qu' un mariage d' amour (litt. mariage volontaire, de par la volonté des conjoints, et non de celle de leurs parents seulement). [2.165]

Ohabolana 472Tsy misy hianterana ohatra ny bozaka : tanora sakafon' ny omby, nony antitra sakafon' ny fatana. [2.558]
Tsy misy hianterana toa bozaka : tanora, sakafon' ny omby ; antitra, sakafom-patana. [2.165 #1947, 2.415 #2779]
Dikanteny frantsayQui n' a pas le temps de vieillir, comme l' herbe: jeune, elle sert à nourrir le bétail, vieille, elle sert à nourrir le foyer (c. à. d. à brûler). [2.165]
Qui ne peut pas vieillir comme l' herbe : jeune elle nourrit les boeufs, vieille elle alimente le foyer. [2.415]

Ohabolana 473Tsy misy hihaingoana hoatry ny maka kitay homan-daingo. [2.415 #2473]
Tsy misy hihaingoana ohatra ny maka kitay homan-daingo. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayIl n' y a pas de temps pour faire toilette : c' est comme celui qui se nettoie les dents avec l' herbe laingo tout en ramassant la provision de paille à brûler. [2.415 #2473]

Ohabolana 474Tsy misy mafy noho ny maty anaka ; fa raha kekerin' ny moka, mitehaka. [2.415 #952, 2.653 #3523]
Tsy misy mafy ohatra ny maty anaka, fa raha kaikerin' ny moka mitehaka. [2.558]
Dikanteny frantsayRien n' est pénible comme de perdre son enfant, et cependant quand on est piqué par un moustique on frappe de la main. [2.415 #952]
Fanazavana frantsayLe chagrin doit parfois céder ; ce proverbe fait allusion au geste pour tuer le moustique. [2.415 #952]

Ohabolana 475Tsy misy mahay mandeha ohatra ny akoho, fa raha mandeha an-tsahafa solafaka. [2.558]
Tsy misy mahay mandeha tahaka ny akoho fa raha mandeha an-tsahafa solafaka. [1.1]
Tsy misy mahay mandeha toy ny akoho ; fa raha mandeha amy ny sahafa, solafaka. [2.653]
Tsy misy mahay mandeha toy ny akoho ; fa raha mandeha amin’ ny sahafa, solafaka. [2.974 #288]
Fanazavana malagasyAoka hitandrina na dia izay milaza azy ho mahay aza fa raha sendra ny sarotra mety ho voa. [1.1]
Dikanteny frantsayLa poule est le plus habile des marcheurs ; mais s’il lui arrive de marcher sur le van, la voilà qui glisse. [2.974 #288]

Ohabolana 476Tsy misy malaza hoatry ny angidina, fa raha atono dia tsy ampy mizara. [2.415 #5941]
Tsy misy malaza ohatra ny angidina, fa raha atono dia tsy ampy mizara. [2.165]
Tsy misy malaza ohatra ny angidina, fa raha atono tsy ampy mizara. [2.558]
Dikanteny frantsayRien n' est plus fameux que la libellule, mais quand elle est grillée, il n' y a plus rien à partager. [2.415 #5941]
Rien n' est plus fameux que la libellule, mais quand on la grille, il ne reste rien à partager. [2.165]

Ohabolana 477Tsy misy manao soa ohatra ny vilany, fa raha lany ny ao anatiny, ahohoky ny olona. [2.558]
Tsy misy manao soa tahaka ny vilany ; fa raha lany ny mamy ao anatiny, dia ahohoky ny olona. [2.653 #3529, 2.974 #312]
Dikanteny frantsayQu’y a-t-il de plus utile qu’une marmite : et pourtant, dès qu’elle a été vidée, elle est aussitôt renversée. [2.974 #312]

Ohabolana 478Tsy misy manga hoatry ny voantay ; fa raha ratsy fila hanina, vazina. [2.415 #3084]
Tsy misy manga noho ny voantay, fa raha ratsy fila hanina, mahavazina. [2.558 #4728]
Tsy misy manga ohatra ny voantay; fa raha ratsy fila hanina, vazina. [2.653]
Dikanteny frantsayRien n' est aussi beau qu' un bousier, mais il est déshonoré parce qu' il cherche sa nourriture dans l' ordure. [2.415 #3084]
Fanazavana frantsayLa beauté n' empêche pas le déshonneur. [2.415 #3084]

Ohabolana 479Tsy misy mangidy hoatry ny sakay, hono, fa raha atao teny ierana dia mafanafana. [2.415]
Tsy misy mangidy hoatry ny sakay, hono, fa raha atao teny ierana dia mamy. [2.415]
Tsy misy mangidy noho ny sakay, fa raha teny ierana dia hanina. [2.165 #265]
Tsy misy mangidy ohatra ny sakay fa rehefa teny ierana laitra ihany. [1.1]
Tsy misy mangidy ohatra ny sakay fa rehefa teny ierana lany ihany. [1.1]
Tsy misy mangidy toy ny sakay; fa raha teny ierana, mafanafana. [2.653 #3533]
Tsy misy mangidy toy ny sakay fa rehefa teny ierana mamy. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa rehefa sitraka sy nifanarahana, dia maniary mora na dia sarotra sy manahirana aza. [1.1]
Na inona na inona hasarotan-javatra eo amin' ny fifampiraharahana, rehefa ifanarahana vita ihany. [1.1]
Na inona na inona zava-tsarotra, rehefa ifanarahana tonga mora. [1.1]
Dikanteny frantsayRien n' est plus cuisant que le piment, mais quand il y a union et entente, c' est doux à manger. [2.415 #4842]
Rien n' est plus piquant que le piment, mais si l' on s' accorde pour cela, on le mange quand même. [2.165 #265]
Fanazavana frantsayLes peines sont adoucies en famille. [2.415 #4842]

Ohabolana 480Tsy misy marivo noho ny tsihy ; fa raha mandry, ialan-tsalaka. [2.415 #1738, 2.653 #3534]
Tsy misy marivo ohatra ny tsihy, fa raha handriana ialan-tsalaka. [2.558]
Dikanteny frantsayRien n' est aussi peu profond qu' une natte, et cependant quand on va se coucher sur la natte on enlève le salaka. [2.415 #1738]
Fanazavana frantsayLes Malgaches quittaient le salaka qu' ils portaient autour des reins lorsqu' ils se couchaient sur la natte pour le repos de la nuit ; ils le quittaient aussi pour passer une rivière profonde ; sens général : ne méprisez pas une affaire de peu d' apparence. [2.415 #188]

Ohabolana 481Tsy misy mateza milevina hoatry ny voalavo ; fa raha mitranga izy, dia hanin' ny saka. [2.415 #6258]
Tsy misy mateza milevina ohatra ny voalavo; fa raha mitranga izy, dia hanin' ny saka. [2.165]
Tsy misy mateza milevina ohatra ny voalavo, fa raha mitranga lanin' ny saka. [2.558]
Dikanteny frantsayAucun animal ne reste aussi longtemps enterré qu' un rat, mais quand il sort de son trou, il est pourtant mangé par le chat. [2.165]
Il n' y a pas d' animal qui reste enterré comme un rat, mais lorsqu' il sort de son trou, il est mangé par le chat. [2.415 #6258]

Ohabolana 482Tsy misy na inona na inona ohatra ny laoka sirahazo. [2.558]

Ohabolana 483Tsy misy na inona na inona ohatra ny totohondrin' Ikotomanana, raha vao mivonkina toa hahafaty omby, fa nony mamely, tsy mahafaty akohokely. [2.558]
Tsy misy na inona na inona, ohatra ny totohondrin’ Ikotomanana: raha vao mivonkina, toa hahafaty omby ; nefa nony mamely, tsy mahafaty akohokely akory. [2.653]

Ohabolana 484Tsy misy nanao soa ohatra ny fandrahoam-bary ; fa raha vaky, nanotrehana akoho. [2.653]
Tsy misy nanao soa toy ny fandrahoam-bary, fa nony vaky nanotrehana akoho. [2.558 #4739]
Tsy nisy nanao soa ohatra ny vilany, fa raha vaky, natao fanotrehana akoho. [2.165]
Dikanteny frantsayPersonne n' a fait autant de bien qu' une marmite, car lorsqu' elle fut brisée, on s' en servit encore pour y mettre couver la poule. [2.165]

Ohabolana 485Tsy misy raharahabe ohatra ny landihazobe. [2.558]
Tsy misy raharaha toa landihazobe. [2.165 #700, 2.653 #3542]
Dikanteny frantsayQui ne sert à rien, comme le "grand cotonnier" . [2.165]
Fanazavana frantsayLe "grand cotonnier" est un faux cotonnier qui ne donne pas de coton. [2.165]

Ohabolana 486Tsy misy tsara hoatry ny fanambadiana mifanaraka. [2.415 #1347]
Tsy misy tsara ohatra ny fanambadiana mifanaraka. [2.165]
Dikanteny frantsayIl n' y a rien de plus beau qu' un ménage uni. [2.415 #1347]
Rien n' est plus beau (ou meilleur) que des époux unis. [2.165]

Ohabolana 487Tsy misy valiny; ohatra ny manao soa vato aman-kazo. [2.165]
Dikanteny frantsay(Quelque chose) qui ne procure pas de récompense; c' est comme si on avait fait du bien à une pierre ou à un morceau de bois. [2.165]

Ohabolana 488Tsy miteny fa mahatahotra ohatra ny kiady. [2.558]
Tsy miteny ka mahatahotra, toy ny kiady. [2.415 #693, 2.653 #3552]
Dikanteny frantsaySans parole et cependant redoutable, comme le bâton surmonté d' une touffe d' herbe qui sert à marquer une défense ou une prise de possession. [2.415 #693]
Fanazavana frantsaySe disait des chefs qui ne parlaient pas, mais dont la présence suffisait pour mettre une affaire en train. [2.415 #693]

Ohabolana 489Tsy mitsaha-tsy efa, ohatra ny ravin’ ala. [2.653]

Ohabolana 490Tsy mitsapa farany hoatry ny andevolahy mangery an-jezika na an-davenona. [2.415 #599]
Dikanteny frantsayAgir inconsidérément et sans penser aux suites, comme l' esclave qui va à la selle dans les cendres et le fumier. [2.415 #599]
Fanazavana frantsayC' est lui qui sera obligé de porter tout cela aux champs. [2.415 #599]

Ohabolana 491Tsy soa tsy ratsy ohatra ny hoditr' androngo. [2.165, 2.558]
Dikanteny frantsayNi bon ni mauvais, comme la peau d' un lézard. [2.165]

Ohabolana 492Tsy tiana ka mahavery isany, hoatry ny hatina. [2.415 #2833]
Tsy tiana ka mahavery isany, ohatra ny hatina. [2.653]
Dikanteny frantsayC' est comme la gale qui est détestée et qui pourtant occupe toute l' attention. [2.415 #2833]

Ohabolana 493Tsy tsara tsy ratsy ohatra ny andro ririnina. [1.1]
Fanazavana malagasyIlazana toe-javatra na toetr' olona tsy hita hatao tsara na ratsy tanteraka (mitovy amin' ny hoe "tsy maina tsy lena" entin' ny olona milaza ny ririnina koa). [1.1]

Ohabolana 494Valabalaka hoatry ny andevolahy homan-goaika. [2.415 #602]
Valabalaka, ohatra ny andevolahy homan-goaika. [2.653]
Valabalaka sahala amin' ny ankizilahy homan-goaika. [2.558]
Dikanteny frantsayLas comme un esclave qui mange du corbeau. [2.415 #602]
Fanazavana frantsaySe disait d' une grande fatigue. [2.415 #602]

Ohabolana 495Vao manary lamba hoatry ny fary. [2.415 #2124]
Dikanteny frantsayIl est comme la canne à sucre : c' est lorsqu' il est grand qu' il rejette son lamba. [2.415 #2124]
Fanazavana frantsaySe disait des gens simples et toqués. [2.415 #2124]

Ohabolana 496Vavany maro ohatra ny sodina. [2.558]
Vavany maro tahaka ny sodina. [2.653 #3644]
Vavany maro tahaky ny sodina. [2.415 #5348]
Dikanteny frantsayQui a plusieurs bouches comme la flûte. [2.415 #5348]
Fanazavana frantsaySe dédire souvent ; ou bien : dire l'un et l' autre. [2.415 #5348]

Ohabolana 497Very anevanevany hoatry ny zazahova. [2.415 #604]
Very anevanevany, ohatrany zazahova. [2.653]
Very anevanevany, tahaka ny zazahova. [2.558 #4935]
Dikanteny frantsayN' appartenir ni à un côté ni à l' autre, comme un homme libre devenu esclave. [2.415 #604]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui étaient entre deux partis. [2.415 #604]

Ohabolana 498Very an-trano hoatry ny fanjaitra. [2.415 #3323]
Very an-trano, ohatra ny fanjaitra. [2.653]
Very an-trano toa fanjaitra. [2.165 #2202, 2.558 #4937]
Dikanteny frantsayPerdu dans la maison comme l' aiguille. [2.415 #3323]
Perdu dans la maison comme une aiguille. [2.165]
Fanazavana frantsayC' est affaire de ménage. [2.415 #3323]
Dans sa maison, on ne devrait pas se perdre! [2.165]

Ohabolana 499Very indroa ohatra ny tain-kisoa. [2.558]
Very indroa toa tain-kisoa. [2.165 #2233]
Dikanteny frantsayPerdu deux fois comme des excréments de porc. [2.165]

Ohabolana 500Verin-tenany ohatra ny ampingan' ilay osa. [2.653, 2.558]

Ohabolana 501Very sasaka ohatra ny fihinam-barim-boka. [2.558]
Very sasaka, toy ny fihinam-barim-boka. [2.415 #1, 2.653 #3669]
Dikanteny frantsayIl s' en perd la moitié, comme dans le riz mangé par un lépreux. [2.415 #1]

Ohabolana 502Very sasaka, ohatra ny fotsimbary anaty haron-kerana. [2.653, 2.558]

Ohabolana 503Very sasaka, very fahatelo, ohatra ny ro sotroin' ny sima. [2.653, 2.558]

Ohabolana 504Voafitaky ny vavany, ohatra ny tobo voajono. [2.653]
Voafitaky ny vavany ohatra ny toho voajono. [2.558]

Ohabolana 505Voatelina tsy satry, hoatry ny tavin-kena am-bavan' antitra. [2.415 #1870]
Voatelina tsy satry, ohatra ny tavin-kena am-bavan’ antitra. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayC' est avalé avant qu' il l' ait voulu, comme de la viande grasse dans la bouche d' un vieillard. [2.415 #1870]
Fanazavana frantsayPlaisanterie sur les édentés, analogue à l' expression : n' en faire qu' une bouchée ; autre sens : fait à la hâte et malgré soi. [2.415 #1870]

Ohabolana 506Vovon' ny kamo : aza matory ohatra ahy. [2.558]

Fizahan-teny