Fizahan-teny

Ohabolana : olombelona

Ohabolana 1Akanga mahalala "tsaratsarao", mainka ny olona samy olona. [2.415 #3429]
Ny akanga aza mahalala ny tsaratsarao, ka mainka fa izaho olombelona. [2.165 #1591]
Ny akanga aza mahalala ny tsaratsarao, ka mainka fa olombelona. [2.558 #2838]
Ny akanga aza mahalala "Tsaratsarao," ka mainka ny olombelona. [2.415 #3429, 2.653 #2132]
Dikanteny frantsayLes pintades même savent dire "jugez"; à plus forte raison les hommes doivent savoir dire la chose et la faire. [2.415 #3429]
Même les pintades disent "examinez, examinez" , et à plus forte raison le dis-je, moi, un homme. [2.165]
Fanazavana frantsayLe mot "tsaratsarao" est une onomatopée imitant le cri des pintades tel que l'oreille malgache le perçoit. [2.165]
Se disait des différends finissant par un arbitrage; l'arbitra prononçait les paroles du proverbe qui fait allusion au cri de la pintade: le mot "tsaratsarao" qui signifie jugez, imite le cri de la pintade. [2.415]
Se disait des différends finissant par un arbitrage ; l' arbitre prononçait les paroles du proverbe qui fait allusion au cri de la pintade : le mot tsaratsarao qui signifie jugez, imite le cri de la pintade. [2.415 #3429]

Ohabolana 2Akondro iray fototra ny ambanilanitra : ny mamololona ho raviny, akondro ihany ; ny manondro lanitra ho voany, akondro ihany ; ny miendaka ho raty, akondro ihany ; ny mitsontsorika ho lafiny, akondro ihany. [2.415 #271, 2.653]
Akondro iray fototra ny olombelona : ny mamololona ho raviny, akondro ihany; ny manondro lanitra, akondro ihany; ny miendaka ho raty akondro ihany; ny mitsontsorika ho lafiny, akondro ihany. [2.558]
Dikanteny frantsayLe peuple est comme un pied de bananier : ce qui se roule en spirale pour, devenir feuille, c' est du bananier ; ce qui se dresse vers le ciel pour devenir fruit, c' est du bananier ; ce qui se détache pour devenir écorce sèche, c' est du bananier ; ce qui s' incline pour devenir les grappes, c' est du bananier. [2.415 #271]
Fanazavana frantsayLe peuple tout entier forme une société bien harmonisée. [2.415 #271]

Ohabolana 3Aleo meloka amin' ny olombelona toy izay meloka amin' Andriamanitra. [2.415 #1, 2.558]
Aleo meloka amin’ olombelona, toy izay meloka amin’ Andriamanitra. [2.653 #103, 2.165]
Dikanteny frantsayIl vaut mieux être coupable aux yeux des hommes qu'aux yeux de Dieu. [2.415 #1]
Il vaut mieux être coupable envers les hommes que d' être coupable envers Dieu. [2.165 #20]

Ohabolana 4Amalona an-drano ny olombelona, ka be siasia. [1.1]
Amalona ka be siasia amin-drano. [2.558 #148]
Ny olombelona toy ny amalona aman-drano, ka be siasia. [2.415 #2740, 2.558 #3176, 2.653 #2367]
Ny olombelona toy ny amalona an-drano ka be siasia. [2.165 #3]
Fanazavana malagasyTsy maharitra ary miovaova ny olombelona, toy ny amalona ao anaty rano mitsoriaka atsy mitsoriaka aroa. [1.1]
Dikanteny frantsayLes hommes changent facilement et errent çà et là, comme les anguilles dans l' eau. [2.415 #2740]
Les hommes vont de-ci de-là comme les anguilles dans l' eau. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. ils errent, se trompent. [2.165]
L'homme est inconstant ; ce proverbe se disait surtout de ceux qui dévient du droit chemin et tombent dans une faute. [2.415 #2740]

Ohabolana 5Andriamanitra tsy omen-tsininy, Zanahary tsy omem-pondro, fa ny olombelona no be siasia. [2.415, 2.558]
Andriamanitra tsy omen-tsiny, Zanahary tsy omem-pondro ; fa ny olombelona no be siasia. [2.653 #206, 2.974 #50]
Dikanteny frantsayDieu est sans reproche, le Créateur est sans malice ; mais c’est l’homme qui ne tient pas en place. [2.974 #50]
En Dieu il n' y a aucune faute, dans le Créateur il n' y a pas de défaut ; c' est aux hommes qu' appartiennent les fautes et les erreurs. [2.415 #12]

Ohabolana 6Antsy be vaky maso: ka na tsy hitan' ny olona aza, hitan' ny hazo. [2.165 #1078]
Antsibe vaky maso, na tsy hitan' ny olona aza hitan' ny hazo. [2.558 #305, 2.653 #258]
Antsibe vaky maso, na tsy hitan' ny tompony aza, hitan' ny hazo. [2.415 #15, 2.653 #258]
Antsibe vaky maso, na tsy hitan' olombelona aza, hitan' ny hazo. [2.415]
Dikanteny frantsayCognée dont le tranchant est fendu invisiblement et qui saute au premier coup : elle a pu tromper son maître et les personnes qui ignoraient son défaut, mais elle ne trompe pas l' arbre de la forêt. [2.415 #15]
Une hache ébréchée: même si les gens ne le voient pas (qu' elle est ébréchée), le bois le voit bien. [2.165]
Fanazavana frantsayLe mal finit toujours par être découvert, d'une façon ou d'une autre. [2.165]
Se disait de ceux qui font le mal en secret et trompent les hommes, mais ne trompent pas Dieu. [2.415 #15]

Ohabolana 7Aza atao manara-bato aman-kazo. [2.558 #408]
Aza atao manara-bato aman-kazo, fa mba ataovy manaraka olombelona. [2.415 #77]
Dikanteny frantsayQu' elle ne suive pas de la pierre et du bois, mais un homme. [2.415 #77]
Fanazavana frantsayParoles dites au gendre par les parents de la femme pour que son mari la traite bien. [2.415 #77]

Ohabolana 8Bibilava sy olombelona : matahotra, atahorana. [2.415 #5687]
Bibilava sy olombelona : samy tsiravina ihany. [2.415 #5687]
Bibilava sy olona, ka samy matahotra ihany. [2.415 #5687]
Bibilava sy olona : samy tsiravina ihany. [2.653]
Dikanteny frantsayUn serpent et un homme : ils ont peur et se font peur réciproquement. [2.415 #5687]
Fanazavana frantsaySe disait de deux craintifs. [2.415 #5687]

Ohabolana 9Fanataovana no faly mavesatra, tsangambato no faly mijoro, fa ny olombelona mandry sy miarina. [2.558]
Fanataovana no faly mavesatra, tsangambato no faly mijoro; fa ny olona mandry sy miarina. [2.415 #1623, 2.653 #919]
Dikanteny frantsayLes amas de pierres sacrées au bord des chemins, aiment à être chargés ; les pierres dressées en souvenir d'un événement, aiment à rester droites ; mais pour ce qui est des hommes, ils se couchent et ils se lèvent. [2.415 #1623]
Fanazavana frantsaySe disait des changements et des vicissitudes inévitables. [2.415 #1623]

Ohabolana 10Haitraitra an' olombelona, fa ny didy an' Andriamanitra. [1.1]
Haitraitra an' olombelona, zaka an' ny Nahary, fa Andriamanitra ihany no tompon' ny didy. [2.558 #84]
Haitraitra no an' olombelona, fa ny didy an' Andriamanitra. [2.415 #26]
Haitraitran’ olombelona zaka-Nanahary, fa Andriamanitra ihany no mandidy. [2.653, 2.974]
Haitraitr' olombelona, zaka-Nanahary, fa Andriamanitra ihany no mandidy. [2.165 #28]
Haitraitr' olombelona zakana Nahary, fa Andriamanitra no mandidy. [2.415 #26]
Fanazavana malagasyFikasana no an' olombelona fa Andriamanitra no mandidy izay zavatra ho tonga. [1.1]
Dikanteny frantsayDieu supporte les caprices de l' homme, car Lui seul gouverne. [2.165 #28]
Le caprice des hommes est sous le contrôle du Créateur, car Dieu seul commande. [2.415 #26]
L’homme propose et Dieu dispose. [2.415 #41, 2.974 #53]

Ohabolana 11Ladim-boatavo ny olombelona : iray fototra, fa maro rantsana. [2.415 #1087]
Dikanteny frantsayIl en est des hommes comme des tiges de citrouilles : il n' y a qu' une tige, mais elle se partage en beaucoup de rameaux. [2.415 #1087]
Fanazavana frantsaySe disait des familles. [2.415 #1087]

Ohabolana 12Ladim-boatavo ny olombelona: raha fotorana, iray ihany. [1.1]
Ny olombelona hoatry ny ladim-boatavo : raha fotorana, iray ihany. [2.415 #5211]
Ny olombelona ohatra ny ladim-boatavo, ka raha fotorana, iray ihany. [2.165]
Ny olombelona ohatra ny ladim-boatavo: raha fotorana, iray ihany. [2.653, 2.974]
Ny olombelona toy ny ladim-boatavo, ka raha fotorana iray ihany. [2.558 #3178]
Dikanteny frantsayLes hommes sont comme les ramifications de la tige des courges, au fond il n' y a qu' une seul tige. [2.165 #11]
Les hommes sont comme les tiges de citrouille : quand on cherche la racine, il n' y en a qu' une. [2.415 #5211]
L’humanité ressemble aux tiges des citrouilles : si l’on creuse le sol, la souche est unique. [2.974 #414]

Ohabolana 13Manahake ty aombe ty olo : minjy miroro, minjy mifoha. [1.68]
Ty olombelo minje amiñ'aombe, miarake miroro ro miarake mifoha. [1.68]
Dikanteny frantsayL' homme ressemble au boeuf : ils dorment et se réveillent ensemble. [1.68]

Ohabolana 14Miavo miva ny olombelona. [2.415 #2723]
Dikanteny frantsayLes hommes sont tantôt en haut, tantôt en bas, riches ou pauvres. [2.415 #2723]

Ohabolana 15Ny aina aloka aman-javona: mihelina dia lasa. [2.165 #2093]
Ny ain' ny olombelona aloka aman-javona: mihelina dia lasa. [2.415 #2772, 2.653 #2130, 2.974 #471]
Ny ain' olombelona toy ny fofo-nahandro, ka mihelina dia lasa. [2.558 #2836]
Dikanteny frantsayLa vie de l’homme est une ombre et un brouillard : elle passe et n’est plus. [2.974 #471]
La vie est une ombre et une fumée: elle passe et n' est plus. [2.165]
La vie humaine est de l' ombre et du brouillard : elle apparaît rapidement et s' en va. [2.415 #2772]

Ohabolana 16Ny didy sy lahatra kosa an' Andriamanitra. [2.415 #41]
Ny fikasana no an' olombelona, fa ny didy an' Andriamanitra. [2.415 #41]
Dikanteny frantsayL' homme propose et Dieu dispose. [2.415 #41]
Fanazavana frantsayProverbe dit lorsqu'un projet n' a pas réussi. [2.415 #41]

Ohabolana 17Ny faty mpanazakazaka ary ny aretina vadin-koditry ny olombelona. [2.165 #2095, 2.558 #2975]
Ny faty mpanazakazaka, ny aretina vadin-koditry ny olombelona. [2.415 #28, 2.653 #2223]
Ny faty mpanazakazaka, ny aretina vadin-koditry ny olombelona, tsy hita izay ho faty aloha. [2.415 #3646]
Dikanteny frantsayLa mort arrive au pas de course, la maladie est inhérente à l'homme et le suit comme sa peau, on ne sait qui mourra le premier de nous deux, c' est pourquoi prenons des témoins. [2.415 #3646]
La mort court après l' homme, la maladie est inséparable de l' homme. [2.415 #28]
La mort est une poursuivante, et la maladie est inséparable des hommes. [2.165]
Fanazavana frantsayExhortation à faire ce qu'on peut tant qu'on est fort et en santé, et aussi à supporter ce qu' on ne peut pas éviter. [2.415 #28]
Se disait des conventions importantes où l' on voulait prévenir les difficultés. [2.415 #3646]

Ohabolana 18Ny fon' ny olona tsy vato fa emboka. [2.415 #5297]
Ny olombelona tsy fo vato, fa fo emboka. [2.165 #2, 2.558 #3183, 2.653 #2369]
Dikanteny frantsayLe coeur de l' homme n' est pas de la pierre, mais de l' encens. [2.415]
Le cœur de l' homme n' est pas de pierre mais de résine. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. consolable; la résine brûle et se dissipe en fumée. [2.165]
Il n' est pas dur et persistant comme la pierre, mais sensible et volage comme l' encens qui se dissipe. [2.415 #5297]

Ohabolana 19Ny henatra tsy afaka aman' olombelona. [2.415 #6459]
Ny henatra tsy mba miala aman' olombelona. [2.415 #6460]
Dikanteny frantsayIl n' y a personne qui ne connaisse la honte. [2.415 #6459]
La honte ne quitte pas les hommes. [2.415 #6460]

Ohabolana 20Ny iray tahitahin' olombelona, fa ny iray tahitahin' Andriamanitra. [2.165 #23, 2.653 #2272]
Ny iray tahitahin' olombelona, ny iray tahitahin' Andriamanitra. [2.415 #42]
Dikanteny frantsayCelui-là est béni par ses semblables, mais c' est à un autre que Dieu donne ses bénédictions. [2.415 #42]
L' un est béni par l' homme, l' autre est béni par Dieu. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. que nos actions sont appréciées différemment. [2.165]
Dieu ne juge pas comme les hommes. [2.415 #42]

Ohabolana 21Ny iray volavolain-Janahary, ny iray volavolain' olombelona. [2.415 #43, 2.653]
Dikanteny frantsayDieu en favorise un, les hommes en favorisent un autre. [2.415 #43]
Fanazavana frantsayLes jugements de Dieu sont différents de ceux des hommes. [2.415 #43]

Ohabolana 22Ny kary aza mifona amin' Andriampatsa mahazo, ka indrindra fa ny havana. [2.415 #1119, 2.653]
Ny kary aza mifona amin' Andriampatsa, mahazo ; ka mainka ny olombelona. [2.415 #662]
Ny kary aza mitsaoka amin' Andriampatsa mahazo, ka indrindra fa ny havana. [2.165 #180]
Dikanteny frantsayMême un chat sauvage demandant (des poissons) à "Andriampatsa" obtient (quelque chose), et à plus forte raison un parent. [2.165]
Un chat sauvage lorsqu' il supplie Andriampatsa, obtient son pardon ; plus forte raison les hommes doivent-ils être pardonnés. [2.415 #662]
Un chat sauvage supplie Andriampatsa et obtient son pardon ; à plus forte raison, des parents qui se repentent et demandent pardon doivent-ils être épargnés. [2.415 #1119]
Fanazavana frantsayAllusion à la légende d' un chat sauvage poursuivi et qui se réfugie dans la maison d' Andriampatsa ; celui-ci touché des supplications du chat, lui sauve la vie. [2.415 #1119]
Paroles proverbiales empruntées à une légende et qu' on disait pour apaiser le souverain ou toute autre personne. [2.415 #662]

Ohabolana 23Ny olombelona fandrin-drano ka tsy misy avo sy iva. [2.165 #9, 2.558 #3175]
Dikanteny frantsayLes hommes sont pareils à la surface d' une eau tranquille, il n' y a ni haut ni bas. [2.165]
Fanazavana frantsayIls ne sont ni plus ni moins que des hommes. [2.165]

Ohabolana 24Ny olombelona tahaky ny akondro : hoa ny zanany manolotra an-drainy aman-dreniny, ary ny ray aman-dreny manaloka ny zanany. [2.415 #886]
Dikanteny frantsayLes hommes sont comme les bananiers : les rejetons se pressent à côté du père et de la mère, et ceux-ci les protègent. [2.415 #886]
Fanazavana frantsayL' union doit exister dans une famille ou une société. [2.415 #886]

Ohabolana 25Ny olombelona toy ny embok' akondro ka raha manondro lanitra, iray ihany fa raha mitsontsorika, samy manana ny holafiny. [1.1]
Ny olombelona toy ny embok' akondro: raha manondro lanitra, iray ihany, fa raha miondrika, samy manana ny holafiny. [1.1]
Ny olombelona toy ny embok' akondro : raha manondro lanitra, iray ihany ; fa raha mitsontsorika, samy manana ho lafiny. [2.653, 2.415]
Ny olombelona toy ny embok' akondro : raha manondro lanitra iray ihany, fa raha mitsontsorika samy manana ny ho lafiny. [2.558]
Ny olombelona toy ny embok' akondro: raha manondro ny lanitra, iray ihany; fa raha miondrika, samy manana ny lafiny. [2.165 #12]
Toy ny akondro : raha manondro lanitra iray ihany, fa raha miondrika samy manana ny ho lafiny. [2.415 #861]
Toy ny embok' akondro : raha manondro lanitra iray ihany, fa raha miondrika, samy manan-ko ho lafiny. [2.558 #4272]
Toy ny embok’ akondro: raha manondro lanitra, iray ihany; fa raha miondrika, samy manan-ko lafiny. [2.653]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny firaisam-piavian' ny olombelona na dia misampana ho karazany maro aza. [1.1]
Enti-milaza ny olombelona izay mitovy daholo ihany raha ny mahaolona azy no jerena, fa samy hafa kosa ara-karazana. [1.1]
Dikanteny frantsayLes hommes ressemblent aux fleurs du bananier: quand elles sont encore dirigées vers le ciel, elles paraissent ne former qu' un seul tout, mais quand elles s' inclinent, chacune occupe sa place propre. [2.165]
Les hommes sont comme les bananes : quand le bananier a la tête levée vers le ciel, il est un seul tout, mais quand il baisse la tête les bananes se séparent. [2.415 #861]
Les hommes sont comme les bouquets de bananiers : quand le bouquet est levé vers le ciel il est unique, mais lorsqu' il s' incline vers la terre, il se divise en rameaux. [2.415]
Fanazavana frantsayLes hommes sont tous des mortels, mais ils sont différents les uns des autres. [2.415 #1681]
Les hommes sont tous des mortels, mais quand on les examine on voit qu'ils viennent de tribus et de castes différentes. [2.415 #861]

Ohabolana 26Ny olombelona toy ny molo-bilany, ka iray mihodidina ihany. [2.165 #10, 2.558 #3179]
Toy ny molo-bilany, ka tokana manodidina. [2.415 #366]
Toy ny molo-bilany, koa iray mihodidina ihany. [2.653]
Toy ny molo-bilany ny mpihavana : ka iray mihodidina ihany. [2.558 #4303]
Dikanteny frantsayC'est uni et bien égalisé comme le rebord de la marmite. [2.415 #366]
Les hommes sont comme le bord d' une marmite, ils ne forment qu' un seul cercle. [2.165 #10]
Fanazavana frantsayCette expression se disait de la paix et de l' harmonie dans le royaume ou dans la famille. [2.415 #366]

Ohabolana 27Ny olombelona tsy maina fa lena. [2.415 #1682, 2.558 #3184, 2.653 #2370]
Dikanteny frantsayLes hommes ne sont pas secs mais verts comme les plantes. [2.415 #1682]
Fanazavana frantsayIls sont sujets à des maladies. [2.415 #1682]

Ohabolana 28Ny olombelona tsy mba maty raha tsy amin' ny tononandro nahaterahany. [2.415 #2907]
Dikanteny frantsayLes hommes ne meurent qu'au jour qui a été fixé par le destin de leur naissance. [2.415 #2907]
Fanazavana frantsayLes Malgaches étaient fatalistes. [2.415 #2907]

Ohabolana 29Ny olombelona voatr' ampangoro ka mifamadibadika ambony sy ambany. [2.558 #3185]
Ny olombelona voatr' ampangoro, ka mifandimby ambony sy ambany. [2.165 #5]
Ny olombelona voatr’ ampangoro: mifandimby ambony sy ambany. [2.653 #2372, 2.974 #472]
Voatr' ampangoro ny olombelona, ka mifandimby ambony sy ambany : zokiny anio, zandriny rahampitso, fa Andriamanitra no misahala. [2.415 #2758]
Voatr' ampangoro ny olona, ka mifandimby ambany sy ambony : zokiny anio, zandriny rahampitso, fa Andriamanitra no misahala. [2.415 #2758]
Dikanteny frantsayIl en est des hommes comme du riz cuit qu'on retire de la marmite : ce qui était dessus passe dessous, et ce qui était dessous passe dessus ; tel est grand aujourd'hui qui sera petit demain : Dieu égalise et donne à chacun ce qui lui revient. [2.415 #2758]
Les hommes ressemblent au riz cuit qu’on tire de la marmite : ce qui était dessus passe dessous, et inversement. [2.974 #472]
Les hommes sont comme le riz qui bout dans la marmite, ils sont tantôt en haut, tantôt en bas. [2.165 #5]

Ohabolana 30Ny tahotra an' Andriamanitra mahafaka ny tahotra ny olombelona. [2.415 #44]
Dikanteny frantsayLa crainte de Dieu chasse la crainte des hommes. [2.415 #44]

Ohabolana 31Olombelona ihany moa. [2.415 #332]
Dikanteny frantsayOn est homme, et par conséquent, on en a les sentiments, les avantages et les défauts. [2.415 #332]
Fanazavana frantsayFormule d' excuse après une faute. [2.415 #332]

Ohabolana 32Tandremo ny hanan-drariny ; fa ny olombelona toy ny tsingala sy ny dinta, ka saro-mifanaikitra. [2.165 #321, 2.415 #3368]
Dikanteny frantsayTâchez d' avoir la justice de votre côté, car les hommes sont comme la "tsingala" et la sangsue et se mordent rudement. [2.165]
Tâchez d' avoir le droit pour vous, car les hommes sont comme tsingala et sangsue, et se mordent avec acharnement. [2.415]

Ohabolana 33Toko vato, tapaka ihany, toko hazo, lo ihany, fa ny tokin' olombelona, sady tsy lo no tsy tapaka. [2.558]
Toko vato, tapaka ; toko hazo, lo ; fa ny tokin’ olombelona tsy mety tapaka sy lo. [2.653 #3110, 2.974 #105]
Dikanteny frantsayLes trépieds en pierre se cassent, les trépieds en bois pourrissent, mais les promesses des hommes ne se cassent pas et ne ne gâtent pas. [2.415]
Un trépied de pierre peut se briser, un trépied de bois se pourrir ; mais il en va autrement des assurances de l’homme fidèle. [2.974 #105]
Fanazavana frantsayCe proverbe fait d' assonance entre toko et toky, dit la force des paroles de contrat et de promesse. [2.415 #5310]

Fizahan-teny