Fizahan-teny

Ohabolana : sarotra

Ohabolana 1Akaro, aidino, ohatra ny ondrin' ilay sarotra. [2.165, 2.558]
Akaro, aidino : toy ny andry ondrin’ ilay sarotra. [2.653 #37, 2.415]
Dikanteny frantsayFaire monter et faire descendre sans cesse, comme fait un berger gourmand avec ses moutons. [2.165]
Faites monter, faites descendre : c' est comme le gourmand soupçonneux qui garde ses moutons. [2.415 #743]
Fanazavana frantsayBoutade dite par les inférieurs contre les chefs qui, suivant leurs intérêts, donnent des ordres et des contre-ordres. Le proverbe est emprunté à une légende : un gourmand, craignant que sa femme ne mangeât seule les bons morceaux pendant qu'il était aux champs à garder ses moutons, trouva quelque prétexte de les ramener avant l' heure à la maison, afin de surprendre sa femme ; mais il ne vit rien et repartit pour les champs avec ses moutons ; il fit à plusieurs reprises ce manège dans la journée. [2.415 #743]
Il monte avec eux au village - voir si le repas est prêt - puis les fait redescendre aux champs. [2.165]

Ohabolana 2Akondro mahia misy masaka, ka saro-dazaina aman-kavana. [2.653, 2.165]
Akondro mahia misy masaka, ka saro-dazaina aman-tompony. [2.653]
Akondro mahia misy masaka ka saro-dazaina amin-kavana. [1.1 #557, 2.558 #17]
Fanazavana malagasyEnti-milaza zavatra tsy dia tsaratsara loatra ka mahasanganehana ny milaza azy amin' ny havana na ny sakaiza. [1.1 #557]
Dikanteny frantsayBananes maigres dont quelques-unes sont mûres: on ne sait que dire à ses parents. [2.165]
Fanazavana frantsayOn n' ose pas leur en offrir. [2.165]

Ohabolana 3Aleo malaza ho sarotra, toy izay hitondra alahelo mody. [2.415 #5643, 2.653 #91]
Aleo malaza ho sarotra, toy izay mitondra alahelo mody. [2.558 #120]
Dikanteny frantsayMieux vaut emporter la réputation d' un homme difficile et bourru que de rapporter chez soi le malheur. [2.415 #5643]

Ohabolana 4Anao aho ka mora; fa raha an' olona aho dia sarotra. [2.165 #181]
Anao aho ka mora, fa raha an' olona aho ka sarotra. [2.415 #4361, 2.653]
Anao aho ka mora fa raha an' olona aho sarotra. [1.1]
Anao aho ka mora, fa raha an' olona sarotra. [2.558 #202]
Fanazavana malagasyMatetika tsy dia raharahaina firy ny zavatra raha eny amin' ny tena, fa raha vao lasan'olona iny, mahasarotiny izaitsizy. [1.1]
Dikanteny frantsayC' est parce que je suis à vous que je suis bon marché ; si j' étais à un autre je serais cher. [2.415 #4361]
Je suis à vous et c' est facile; si j' étais à un autre, ce serait difficile. [2.165]
Fanazavana frantsayAllusion à ce que dans les ventes, le vendeur dit que c'est bon marché afin de vendre cher, et l' acheteur dit que c' est trop cher pour acheter bon marché. [2.415 #4361]

Ohabolana 5Andringitra anie ka saro-javatra : ny zavatra moa no haninona fa hianao no tia katsakatsaka. [2.558]
Andringitra anie koa saro-javatra : ny zavatra moa no haninona, fa hianao no tia katsakatsaka. [2.415 #66, 2.165]
Dikanteny frantsayComme c' est l' Andringitra, il est dangereux à cause des esprits; pourtant ils ne vous feraient rien si vous n' y alliez rôder (.... ce qui peut-être les dérange). [2.165]
Montagne Andringitra dont le séjour est impossible à cause des esprits : les esprits ne feraient rien, c' est vous qui cherchez le danger. [2.415 #66]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas s'exposer au ressentiment des Vazimba qui hantent l'Andringitra, au nord-ouest de Tananarive. [2.415 #66]

Ohabolana 6Angolangolain' ny anaran-jaza: atao Andrianoly ka raha maty sarotra itaniana. [2.165]
Aza anganonganoina ny anaran-jaza, ka atao Andrianoly ; fa raha maty, saro-taniana. [2.415 #1493, 2.653]
Aza anganonganoina ny anaran' ny zaza, fa raha maty sarotra itomaniana. [2.558 #369]
Dikanteny frantsayAvoir donné un nom bizarre à son enfant: l' avoir appelé Andrianoly et, s' il meurt, pouvoir difficilement le pleurer. [2.165]
Ne donnez pas aux enfants des noms trop plaisants, par exemple : le Frisé, car s' ils meurent, on est très embarrassé pour prononcer leurs noms dans les lamentations funèbres. [2.415 #1493]
Fanazavana frantsaySouvent les parents donnent à leurs enfants de vilains noms dans l'espoir d'en éloigner les mauvais esprits ou les influences néfastes qu' ils croient les menacer. Andrianoly vient sans doute de "Kinaoly" , nom d' êtres fabuleux à figure terrifiante. Pleurer un enfant portant le nom d' un de ces êtres malins eût été funeste. [2.165]

Ohabolana 7Aza manao mora hielezana, fa manaova sarotra hiangonana. [2.653 #483, 2.415]
Dikanteny frantsayNe soyez pas facile à dépenser mais soyez dur à entasser. [2.415]

Ohabolana 8Aza sarotra ihamboana toa havan-dratsy. [2.165 #221, 2.415 #1070, 2.653 #706]
Dikanteny frantsayNe faites pas de difficultés quand on veut s' enorgueillir de vous, tel un mauvais parent (ou ami). [2.165]
N' insultez pas vos parents en les méconnaissant. [2.415 #1070]

Ohabolana 9Boka mihevo saha ka ny mamono dia no manariva andro. [2.558 #919]
Boka mihevo saha : ny mamono dia no sarotra. [2.415 #1966]
Boka mihevo saha : ny mamono dia no sasatra. [2.653 #791]
Dikanteny frantsayLépreux qui sarcle un jardin : le difficile est de faire disparaître ses traces. [2.415 #1966]
Fanazavana frantsaySe disait d'un travail mal fait. [2.415 #1966]

Ohabolana 10Boka mividy lamba somizo : ny haren-katao misy ihany fa ny hitafiana azy no fatratra. [2.558 #930]
Boka mividy somizy : ny haren-katao misy ihany, fa ny hitafiana azy no fatratra. [2.653]
Boka mividy somizy : ny haren-katao misy ihany, fa ny hitafiana azy no sarotra. [2.415 #1977, 2.653]
Dikanteny frantsayLépreux qui achète de la percale : il a bien de quoi acheter, mais le difficile c' est de se revêtir du vêtement. [2.415 #1977]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui étaient riches mais laids. [2.415 #1977]

Ohabolana 11Didy sompirana ka sarotra atao efa-joro. [2.558 #995, 2.653 #837]

Ohabolana 12Dimati-mahia : sarotr’ atsipy. [1.147 #D12]

Ohabolana 13Eny, fa ny setroka sy ny tomany tsy mba saro-pantarina akory. [2.558 #1040, 2.653 #875]
Ny tomany sy ny setroka anie tsy mba saro-pantarina e ! [2.415]
Dikanteny frantsayLarmes sincères et larmes dues à la fumée, ne sont pas difficiles à distinguer ! [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des hypocrites et des gens rusés ; et en général, des choses faciles à distinguer. [2.415 #5030]

Ohabolana 14Eo am-panaovana miady varotra ny ho avo, ka nony handalotra no milaza ho saro-panina. [2.558 #1041]

Ohabolana 15Fisaka ny rariny, ka saro-tadiavina. [2.653 #966, 2.974 #114]
Dikanteny frantsayLe droit est mince (subtil), et donc difficile à trouver. [2.974 #114]

Ohabolana 16Hianao no angady nananana, vy nahitana, ka sarotra atao rainazy. [2.558]

Ohabolana 17Hividy aza hatao, ka mahazo vao mifararemotra. [2.653 #1080]
Hividy sarotra atao, ka mahazo mora vao mifararemotra. [2.558 #1353]
Hividy sarotra hatao, ka mahazo mora vao mifendrofendro. [2.653 #1082]

Ohabolana 18Ilay sarotra anin-dronono, ka hionitra ihany rahampitso. [2.415 #2288]
Dikanteny frantsayAvare qui ne veut pas donner du lait : demain il y aura compensation. [2.415 #2288]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux à qui on demandait toujours sans obtenir. [2.415 #2288]

Ohabolana 19Irony Ambodin’ Andohalo : kilemalema saro-pidinana, kisolosolo saro-piakarana. [2.415 #2707, 2.653 #1147]
Irony Ambodinandohalo : lembalemba saro-pidinana, kisolasola saro-piakarana. [2.558 #96]
Dikanteny frantsayCette place d' Ambodinandohalo, c' est un terrain plat avec pente difficile à descendre, c' est un plan incliné avec déclivité difficile à monter. [2.415 #2707]
Fanazavana frantsaySe disait de toute réciprocité. [2.415 #2707]

Ohabolana 20Jiolahy manan-trano ka sarotra atao olon-dratsy. [2.558 #1565]

Ohabolana 21Kamboty sarotra iantrana: amidio hiarahan-komana. [2.558 #1590]
Kamboty sarotra iantrana, ka amidio hiarahan-komana. [2.415 #1031, 2.653 #1228]
Dikanteny frantsayOrphelin difficile à secourir : vendons-le pour que nous en mangions ensemble le prix. [2.415 #1031]
Fanazavana frantsaySe disait des malheureux qui étaient exigeants. [2.415 #1031]

Ohabolana 22Kely tratry ny sarotra hoatry ny misao-bady tezitra. [2.415 #1375]
Kely tratry ny sarotra, ohatra ny misao-bady tezitra. [2.653, 2.165, 2.558]
Dikanteny frantsayDe petits riens jettent dans de grandes difficultés, comme un divorce fait dans un moment d'impatience et de colère. [2.415 #1375]
Un petit (homme) surpris par une grosse difficulté, comme celui qui divorce d' avec sa femme en colère. [2.165]
Fanazavana frantsayIl s' en repentira, car il ne peut se passer de laide d' une femme. [2.165]

Ohabolana 23Ketsa vaventy, ka sarotra atao lahirodona. [2.165 #1377, 2.415 #21, 2.558]
Dikanteny frantsayQuand les jeunes plants de riz sont gros, il est difficile d' en planter deux ou trois dans le même trou. [2.165 #1377]
Si les jeunes plants de riz sont gros, il est difficile d' en planter plusieurs dans le même trou. [2.415 #21]

Ohabolana 24Lalan-tsarotra tsy mahavery mpandalo ; ary mamba tsy homana an-tanety ; kanefa raha tia vilivily, voatsilo ; ary raha tia raviravy tongotra, haniny ihany. [2.415 #6284, 2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayUn chemin difficile ne perd pas les passants ; le caïman ne dévore pas sur la terre ferme ; cependant si on aime les détours, on se blesse aux épines ; et si on aime à laisser pendre ses pieds dans l' eau, on est dévoré par le caïman. [2.415 #6284]
Fanazavana frantsayQui s'expose au danger y périra. [2.415 #6335]

Ohabolana 25Madi-bolo izy amin’ i sarotr’ onorana. [1.147 #M1]

Ohabolana 26Mafampana hoatry ny ratsy ataon-kavana. [2.415 #1091]
Mafanafana ohatra ny ratsy ataon-kavana. [2.165, 1.1]
Mafanafana sahala amin' ny latsa ataon-kavana. [2.558 #1829]
Mafanafana sarotra inoana tahaka ny ratsy ataon-kavana. [2.558 #1830]
Mafanafana, toy ny ratsy ataon-kavana. [2.653]
Maharary hoatry ny ratsy ataon-kavana. [2.415 #1091]
Mahararirary, toy ny ratsy ataon-kavana. [2.653 #1409, 2.974 #364]
Fanazavana malagasyRehefa ny havana izay tena tokony hanampy no manisy ratsy dia tena mangidy tokoa fa tsaroan' ny aina ka mafana sy manempotra. [1.1]
Dikanteny frantsayExcessivement sensible, comme les mauvais procédés d’un parent. [2.974 #364]
Pénible comme le mal fait par un parent. [2.415 #1091]
Pénible (litt. assez chaud) comme le mal fait par des parents (ou amis). [2.165]
Fanazavana frantsayOn sent plus vivement les mauvais traitements lorsqu'ils viennent des parents. [2.415 #1091]

Ohabolana 27Mahafinaritra izany miezaka, hoy ilay sarotra. [2.558 #1835, 2.653 #1397]

Ohabolana 28Mahazaka telo olana tsy laitra tapahina. [2.974 #413]
Ny mahazaka telo olana saro-tapahina. [2.558 #3092]
Ny mahazaka telo olana tsy laitra tapahina. [2.415 #6242, 2.653 #2312]
Dikanteny frantsay"Funiculus triplex difficile rumpitur", Eccles. 4, 12. [2.974 #413]
Une grosse corde composée de trois petites cordes tordues ensemble ne se rompt pas. [2.415 #6242]
Fanazavana frantsayProverbe analogue au français : un triple lien ne rompt pas ; l' union fait la force. [2.415 #6242]

Ohabolana 29Mahery tsy maody tsy ela velona. [2.415 #6289, 2.558 #1875, 1.1]
Mahery tsy maody tsy mba ela velona. [2.165 #1150, 2.653 #1419]
Ny mahery tsy maody tsy ela velona. [1.1]
Raha mahery tsy maody tsy ela velona, osa mahira-tsaina, saro-bonoina. [2.558 #3605]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa na matanjaka aza ianao nefa tsy malina dia mety tsy ho ela velona. [1.1]
Tokony hitandrina sy ho malina ny matanjaka sao sendra ny tampoka tsy maha-lehilahy. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui est fort mais imprudent ne peut vivre longtemps. [2.415 #6289]
Qui est fort sans être prudent n' aura pas longue vie. [2.165 #1150]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas s'exposer au danger. [2.415 #6289]

Ohabolana 30Malama maina ny tanin' ny mpanjaka, ka sarotra anaovana tongo-dovia. [2.415 #354, 2.165]
Dikanteny frantsayLa terre du souverain est glissante sans être mouillée : il est difficile de s' y tenir sur un pied. [2.415 #354]
Le territoire (ou pays) du souverain est glissant même en temps sec, et il est difficile de s' y tenir sur un pied. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. on ne peut pas y faire tout ce qu' il vous plaît; il faut y observer les lois et les usages, car on n' y est pas caché. [2.165]
Il faut observer les lois. [2.415 #354]

Ohabolana 31Malemy ama-mandry fa sarotra ama-mifoha toa fasika. [2.558 #1935, 2.653 #1461]
Malemy am-pandriana, fa sarotra am-pifohazana toa fasika. [2.415 #5956]
Malemy mandry, fa sarotra mifoha toa fasika. [2.415 #5956]
Dikanteny frantsayS'entasser facilement dans le lit, mais se lever difficilement, comme le sable. [2.415 #5956]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ne se troublent pas facilement et sont vite rassurés. [2.415 #5956]

Ohabolana 32Malemy amy ny voalohany, fa sarotra amy ny farany. [2.653 #1462]
Malemy amin' ny voalohany fa sarotra amin' ny farany. [2.415 #6231, 2.558 #1936]
Dikanteny frantsayFacile dans les débuts, mais difficile à la fin. [2.415 #6231]

Ohabolana 33Manantena tsy misy no sarotra, fa raha mamoy mora foana. [2.415 #5856]
Ny manantena tsy misy no sarotra, fa ny mamoy mora foana. [2.653 #2318, 2.974 #272]
Dikanteny frantsayEspérer ce qui n' est pas est pénible, mais une fois qu' on a abandonné cette espérance, cela ne coûte plus. [2.415 #5856]
Espérer, pour aboutir à la déception, est dur ; tandis qu’il est facile de se désister d’avance. [2.974 #272]
Fanazavana frantsayIl vaut mieux dire la vérité que de faire de vaines promesses. [2.415 #5856]

Ohabolana 34Maro, ka tsy mahalava amalona. [2.415 #3204, 2.653 #1637]
Maro ka tsy mahalava amalona, betsaka ka saro-tantanina. [2.558 #2140]
Dikanteny frantsayL' anguille a beau être longue, les partageants étant nombreux, chacun n' aura que peu de chose. [2.415 #3204]
Fanazavana frantsayLes parts sont petites. [2.415 #3204]

Ohabolana 35Mateti-pihanta mila tonony, ihantan-tsy ahazoana saro-kavanina. [2.415 #5102, 2.558 #142, 2.653 #1657]
Dikanteny frantsayDemander souvent, c' est chercher querelle, mais il est difficile de lier amitié avec celui qui ne donne rien de ce qu' on lui demande. [2.415 #5102]
Fanazavana frantsayIl faut garder une juste mesure. [2.415 #5102]

Ohabolana 36Mavo lamba mividy hena: anaovan’ ny olona sarotra, fa ataony ho liana. [2.653 #1693]
Mavo lamba mividy hena : anaovan' ny olona sarotra (lafo) fa ataony ho liana. [2.558 #2216]
Mavo lamba mividy hena, ka tsy fantatry ny olon-ko liana. [2.165 #1480, 2.415 #2528]
Dikanteny frantsayIndividu mal habillé qui veut acheter de la viande : on ne s' aperçoit pas de son désir,. [2.415 #2528]
Un homme misérablement habillé qui cherche acheter de la viande: les gens ne s' aperçoivent pas de son désir. [2.165]
Fanazavana frantsayIl est tellement mal mis qu' on ne pense pas qu' il ait de quoi acheter. [2.165]

Ohabolana 37Miala fo aman-kavana, fa ny monina irery zava-tsarotra ; miala fo aman-taona, fa ny oran-ko ritra. [2.415 #1101, 2.653 #1714, 2.558]
Dikanteny frantsaySoyez bien ouvert avec vos parents, car il est dur d'habiter seul ; travaillez de tout coeur à la saison propice, car la pluie cessera et la terre deviendra dure. [2.415]

Ohabolana 38Miharihary, ohatra ny vay an-kandrina. [2.653, 2.974]
Miharihary sarotra afenina toa vay an-kandrina. [2.558 #2317]
Miharihary toy ny vay an-kandrina. [2.415 #5009]
Vay an-kandrina ka sarotra afenina. [2.165 #2082, 2.415 #2834]
Dikanteny frantsayEtre en évidence, comme une plaie au front. [2.974 #371]
Furoncle au front : il est difficile de le cacher. [2.415 #2834]
Un furoncle sur le front est difficile à cacher. [2.165]
Visible comme le furoncle sur le front. [2.415 #5009]
Fanazavana frantsayCela crève les yeux. [2.415 #5009]
On ne peut pas tenir secret ce qui se voit. [2.415 #2834]

Ohabolana 39Mihinjihinjy sarotra hihavanana, nony miketraka ambakain' ny sasany. [2.558 #2325]

Ohabolana 40Miolakolaka ny mpiventy hira, ka sarotra arahina. [2.165 #1325, 2.415 #5560]
Miolakolaka ny mpiventy ka sarotra arahina. [2.558 #2355]
Dikanteny frantsayCelui qui conduit le chant fait beaucoup de fioritures (litt. de détours) et alors on le suit difficilement. [2.165]
Le chef du chant fait beaucoup de fioritures, et il est difficile de le suivre. [2.415 #5560]

Ohabolana 41Mita rano saro-mamba. [2.415 #2628, 1.1]
Fanazavana malagasyMandalo fotoan-tsarotra. [1.1]
Dikanteny frantsayPasser par une épreuve dangereuse, c' est passer à gué une rivière peuplée de caïmans. [2.415 #2628]

Ohabolana 42Mpanelanelana ny sarotra toa tamotamo. [2.415 #3358]
Mpanelanelana ny sarotra toa tatamo. [2.165 #1086]
Dikanteny frantsayÊtre médiateur dans la difficulté comme le safran. [2.415]
Servir de médiateur entre ce qui est difficile, comme le safran. [2.165]
Fanazavana frantsayLe bulbe du safran est employé comme remède et on dit qu' il intervient entre la maladie et le corps, de là le proverbe. [2.165]
Le safran servait de remède entre la maladie et le corps. [2.415 #3358]

Ohabolana 43Ny antonona sarotra hanomezan-toky. [2.558 #2894]

Ohabolana 44Ny antonony saro-tadiavina. [2.415 #2954, 2.653 #2173]
Dikanteny frantsayLe juste milieu, le convenable, voilà ce qui est difficile à trouver. [2.415 #2954]

Ohabolana 45Ny antonony sarotra ilaina. [2.165 #593]
Dikanteny frantsayIl est difficile de trouver le juste milieu. [2.165 #593]

Ohabolana 46Ny fandrahoan-kena maro manana fa ny vilanin-dronono sarotra ihamboana. [2.558 #2957]
Ny fandrahoan-kena no maro manana, fa ny vilanin-dronono sarotra ihamboana. [2.415 #4544, 2.653 #2210]
Dikanteny frantsayUne marmite pour faire cuire la viande, beaucoup l' ont, mais une marmite pour le lait, il est difficile d' y prétendre. [2.415 #4544]
Fanazavana frantsayC' est du luxe. [2.415 #4544]

Ohabolana 47Ny faritan' ny maso sarotra atao an-trotroana. [2.558 #2971]

Ohabolana 48Ny fihavanana tsy azo vidina. [2.165 #160]
Ny fihavanana tsy azo vidina : angatahina, mora foana. [2.653 #2228]
Ny fihavanana : vidiana sarotra, angatahina mora. [2.558 #2987]
Dikanteny frantsayL' amitié ne s' achète pas. [2.165]

Ohabolana 49Ny fitia no sarotra hadinoina dia mbola injay ihany ny don-tokana fandre. [2.558 #2998]

Ohabolana 50Ny hambohambo sarotra atao, ka tanio, fa zaza maty, fa toe-tarehy hitan’ olona ihany. [2.415 #1529, 2.653]
Ny hambohambo sarotra atao, ka tanio fa zaza maty, fa toe-tarehy niaraha-nahita. [2.558 #3024]
Dikanteny frantsayIl est difficile de le vanter sur ce qu'il n'a pas ; cependant pleurez cet enfant, car il est mort, et pour ce qui est de la beauté de son visage tout le monde peut la voir. [2.415 #1529]
Fanazavana frantsayParoles de lamentations à la mort d' un enfant : on disait toujours qu' il était beau. [2.415 #1529]

Ohabolana 51Ny hanin-kavana tsy niraharahana ny lalan-davitra (sarotra). [2.558 #3027]

Ohabolana 52Ny lainga mora atentina fa sarotra ialana. [2.165 #469, 2.415 #4942, 2.558 #3056, 2.653 #2291]
Dikanteny frantsayLe mensonge est facile à ajouter, mais il est difficile de s' en dédire. [2.165]
Le mensonge se plaque facilement ; mais une fois plaqué, il est difficile de s' en défaire. [2.415 #4942]
Fanazavana frantsayC' est tenace et bien difficile à réparer. [2.415 #4942]

Ohabolana 53Ny lainga tahaka ny fasika: ka mora ama-mandry, fa sarotra ama-mifoha. [2.165]
Ny lainga tahaka ny fasika : mora ama-mandry, fa sarotra ama-mifoha. [2.558 #3057]
Dikanteny frantsayLe mensonge est comme le sable: il paraît doux quand on s' y couche, mais dur quand on se lève. [2.165]

Ohabolana 54Ny lasa tsy mba azo naverina ary ny omaly sarotra afody. [2.558 #3074]

Ohabolana 55Ny mandainga mora, fa ny manala sarotra. [2.415 #4946]
Dikanteny frantsayMentir c' est facile; réparer c' est difficile. [2.415 #4946]

Ohabolana 56Ny mandimby anaran-dray soa : sarotra. [2.558 #3110]
Ny mandimby ray soa sarotra. [2.415 #885, 2.653 #2322]
Sarotra ny mandimby anaran-dray soa. [2.415 #1000]
Dikanteny frantsayIl est difficile de succéder dignement à un père parfait. [2.415 #885]
Le nom d' un père illustre est difficile à porter. [2.415 #1000]

Ohabolana 57Ny mianjona mora fa ny ianjonana no sarotra. [2.558 #3143]

Ohabolana 58Ny milondra tehina mora, fa ny mitondra tena sarotra. [2.974 #434]
Dikanteny frantsayIl est facile de diriger sa route, mais il est difficile de diriger sa vie. [2.974 #434]

Ohabolana 59Ny mitondra tehina mora, fa ny mitondra tena sarotra. [2.165 #1166, 2.653 #2351]
Dikanteny frantsayIl est facile de porter un bâton (ou une canne), mais il est difficile de se conduire (Litt. de se porter soi-même). [2.165]

Ohabolana 60Ny toko telo mahamasa-nahandro. [2.558 #3308]
Ny toko telo no mahamasa-nahandro. [2.653 #2509, 2.974 #416]
Toko telo mahamasaka ny nahandro, andry telo mahatanjaka ny trano. [2.415 #1717]
Toko telo mahamasa-nahandro. [1.1]
Toko telo mahamasa-nahandro, tady telo olana saro-tapahina. [2.558 #4161]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona na zavatra telo izay fototra ijoroan' ny asa na raharaha iray. [1.1]
Dikanteny frantsayIl faut trois pierres pour bien cuire les aliments. [2.974 #416]
Trois pierres dressées font le foyer pour cuire les aliments, trois piliers dressés font la maison et sa force. [2.415 #1717]
Fanazavana frantsayToutes les maisons et tous les foyers étaient construits de la même façon : par là tous les Malgaches se ressemblaient ; l'union fait la force. [2.415 #1717]

Ohabolana 61Ny tsy manam-bato hatoraka sy ny ory lava volombava, dia samy zandrin' olona sarotra itodihana sy zoky manjary faralahy. [2.558 #3342]

Ohabolana 62Ny tsinjaka maro mahay, fa ny dada no sarotra ianarana. [2.653 #2525]
Ny tsinjaka maro mahay, fa ny dada sarotra hianarana. [2.165]
Ny tsinjaka, maro mahay ; fa ny dada, sarotra ianarana. [2.415 #3294]
Ny tsinjaka maro mpahay fa ny dada no sarotra ianarana. [1.1]
Tsinjaka no maro mahay, fa ny dada no sarotra hianarana. [2.653 #3318]
Tsinjaka no maro mahay, fa ny dada no sarotra ianarana. [2.558 #4447]
Dikanteny frantsayBeaucoup savent (danser) le "tsinjaka" , mais le "dada" est difficile à apprendre. [2.165]
Danser, beaucoup savent le faire ; mais la danse qu' on appelle dada voilà qui est difficile à apprendre. [2.415 #3294]
Fanazavana frantsayCes deux termes désignent des danses et la seconde était peut-être accompagnée d' un chant. [2.165]
Se disait des affaires ou choses difficiles. [2.415 #3294]

Ohabolana 63Ny vola tsy lany hamamiana fa ny fihavanana mahavonjy amin' ny sarotra. [2.558 #3366]

Ohabolana 64Osilahy sarotra andrasana. [2.415 #5671]
Dikanteny frantsayBouc difficile à garder. [2.415 #5671]
Fanazavana frantsaySe disait des personnes difficiles. [2.415]

Ohabolana 65Raha mpanan-karena tsy mahavoky andevo, dia sahala amy ny malahelo ihany; ary raha malahelo be hanin-kotrana, dia sarotra atao malahelo. [2.653]
Raha mpanan-karena tsy mahavoky andevo, dia sahala amin' ny malahelo ihany ; ary raha malahelo be hanin-kotrana, sarotra atao malahelo. [2.415 #588]
Dikanteny frantsayUn riche qui n' arrive pas à nourrir ses esclaves, ressemble à un pauvre ; et un pauvre qui a beaucoup d' autres vivres que le riz, passe difficilement pour pauvre. [2.415 #588]
Fanazavana frantsayLa nourriture est la grande chose. [2.415 #588]

Ohabolana 66Raha zaza sarotra ala-nify, aoka ho sosona. [2.415 #1534, 2.653 #2728]
Raha zaza sarotra ali-nify, aoka ho sosona. [2.165 #416]
Dikanteny frantsaySi un enfant ne veut pas se laisser arracher les dents, laissez-lui avoir des surdents. [2.415 #1534]
Si un enfant ne veut pas se laisser arracher une dent, qu' il lui en vienne une autre à côté. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des enfants volontaires et difficiles à réprimander, et de tous les gens incorrigibles. [2.415 #1534]

Ohabolana 67Ririnin-dasa tsy tsaroana, fahoriana nodiavina, sarotra hadinoina. [2.558 #3757]

Ohabolana 68Sakafo tsara saro-baliana. [2.558 #3793, 2.653 #2827]

Ohabolana 69Saro-bary an-tsotro ka samy miady fo izay ho any am-bavany. [2.558]
Saro-bary an-tsotro : samy miady fo izay ho am-bavany. [2.415 #4591, 2.653]
Dikanteny frantsayOn partage difficilement le riz qu' on a dans sa cuiller : chacun fait des efforts pour le faire entrer dans sa bouche. [2.415 #4591]
Fanazavana frantsayAnalogue au français : retirer la bouchée de sa bouche. [2.415 #4591]

Ohabolana 70Saro-katea ka hane ma. [1.68]
Dikanteny frantsayDifficile à aimer comme l' aliment chaud. [1.68]

Ohabolana 71Saro-katea ka vorotsiky tatake, tsebehe, mikoniatse. [1.68]
Saro-teave ka vorotsike tatake. [1.68]
Sarotse tea ka vorotsiky tatake, tsebehe, mikoniatse. [1.68]
Dikanteny frantsayDifficile à aimer comme le linge usé. [1.68]
Difficile à aimer comme le tissu déchiré, on coud et il se déchire facilement. [1.68]

Ohabolana 72Sarotra loatra : tsy mahay monina, mora loatra, tsy manan-ko an-tena. [2.558 #3854]
Sarotra loatra, tsy monina amin’ olona; mora loatra, tsy manan-ko an-tena. [2.415 #6004, 2.653 #2874]
Dikanteny frantsayCelui qui est trop sévère est détesté de tout le monde ; celui qui est trop bon est la proie de tout le monde et ne garde rien pour lui. [2.415 #6004]

Ohabolana 73Sarotr' entina toy ny rafozam-be tsiny: omena ny manta, "Tsy omby vilany" ; omena ny masaka, "Sisa tsy lany" . [2.165]
Dikanteny frantsayDifficile à contenter comme des beaux-parents qui trouvent toujours à redire: on leur offre de la viande crue, (et ils disent): "C' est ce que vous n' avez pu mettre dans la marmite" ; on leur en donne de la cuite, (ils répondent): "Ce sont des restes!". [2.165]

Ohabolana 74Setroka sy tomany tsy mba sarotra fantarina. [2.165 #2146, 2.415 #2776]
Dikanteny frantsayFumée et larmes se voient facilement. [2.415 #2776]
La fumée et les larmes s' aperçoivent facilement. [2.165]

Ohabolana 75Sokina anaty voaroy: hitan' ny maso fa sarotra alaina. [2.165 #1213]
Sokina anaty voaroy, ka hitan' ny maso fa sarotra alaina. [2.558 #3917]
Dikanteny frantsayUn hérisson dans les ronces: on le voit, mais il est difficile de l' y aller prendre. [2.165]

Ohabolana 76Somalahy retareta ka sarotra atao ratsy. [2.415 #1709, 2.558 #3941, 2.653 #2931]
Dikanteny frantsayUn homme énergique qui est difforme : on le traite difficilement de laid. [2.415 #1709]
Fanazavana frantsayLes qualités morales compensent les difformités du corps. [2.415 #1709]

Ohabolana 77Sosoa masi-may : sarotr’ ariana. [1.147 #S51]

Ohabolana 78Tano ny azo, fa sarotra ny mila. [2.653 #3014, 2.974 #230]
Dikanteny frantsayGarde le bien présent, car chercher n’est pas commode. [2.974 #230]

Ohabolana 79Tapatsihy vato sarotr’ ahorona, vady tsy foy sarotr’ avela. [1.147 #T41]

Ohabolana 80Tavolo fahavaratra : sarotra ampandrina. [1.147 #T52]

Ohabolana 81Trano bongo misy ronono, ka sarotra atao malahelo. [2.165 #1363]
Trano bongo misy ronono: sarotra atao malahelo. [2.653 #3269]
Dikanteny frantsayUne cabane où il y a du lait ne peut guère être appelée pauvre. [2.165]

Ohabolana 82Tsy hofitahin' olon-tiana, tsy holaingain' olo-mahatoky ; fa ny ataon' izany no saro-pantarina. [2.415 #4962, 2.653 #3355]
Tsy ho fitahin' olon-tiana, tsy ho laingan' olo-mahatoky, fa ny ataon' izany no saro-pantarina. [2.558]
Dikanteny frantsayPuissiez-vous n' être pas trompé par quelqu' un que vous aimez, ni devenir victime des paroles mensongères de quelqu'un en qui vous avez confiance ; car la conduite de ces personnes est difficile à discerner. [2.415 #4962]

Ohabolana 83Tsy mety raha manao sola sarotra, ka miloloha vary mahamay. [2.415 #2145, 2.558 #4621, 2.653 #3441]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas faire comme le chauve qui n' aime pas à partager : il porte du riz chaud sur la tête et il le cache sous son chapeau. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des avares et des égoïstes. [2.415 #2145]

Ohabolana 84Tsy mety raha saro-taho-biby, ka tia katsakatsaka. [2.415 #5736, 2.558 #4674, 2.653 #3486]
Dikanteny frantsayQuand on a peur des bêtes, il ne faut pas courir partout dans le désert et la forêt. [2.415 #5736]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas s' exposer au malheur. [2.415 #6308]

Ohabolana 85Vady nahita tenda (toetra) ka sarotra hanasana vava. [2.558 #315]

Ohabolana 86Voatavo mahamay ka tsy hanin-jaza sarotra an-kanina. [2.558 #4999]

Ohabolana 87Voly vita kiady ka sarotra atao hitsin-dalana. [2.558]

Ohabolana 88Zanak' olo-mianadahy no mivady : sarotra mifanao itena! [2.415 #68, 2.558 #5083, 2.653 #3758]
Dikanteny frantsayCousins qui se marient ensemble, il leur est difficile de se tutoyer car ils sont habitués à se respecter. [2.415 #68]

Fizahan-teny