Fizahan-teny

Ohabolana : sasatra

Ohabolana 1Aiza hianao no hahita izay mpantsaka tsy mba ho lena? ary aiza hianao no hahita izay mpisoron' afo tsy mba ho tsemboka? ary aiza hianao no hahita izay mpandeha tsy mba ho sasatra? [2.415 #1603]
Dikanteny frantsayOù trouverez-vous un porteur d' eau qui ne se mouille pas, un allumeur de feu qui ne soit pas en sueur, un marcheur qui ne soit pas fatigué? [2.415 #1603]
Fanazavana frantsayCes paroles disaient la certitude qu'une chose arriverait ; les jeunes gens s'en servaient pour dire à une jeune fille qu' elle finirait par se laisser prendre aux sollicitations. [2.415 #1603]

Ohabolana 2Izay miantso ny hafa manalina andro, fa ny havana tsy antsoina no manoina. [2.415 #1085]
Miantso ny hafa manalin' andro, ary ny havana tsy antsoina no manoina. [2.415]
Sasatra miantso ny hafa, ka ny havan-tsy antsoina no avy manatona. [2.558 #3861, 2.653 #2880, 2.415]
Dikanteny frantsayCelui qui appelle un étranger perd son temps ; ce sont les parents qu' il n' a pas appelés, qui répondent à l' appel. [2.415 #1085]
On s' est fatigué à appeler des étrangers et ce sont les parents qu' on n' appelait pas qui sont venus. [2.415 #5228]
Fanazavana frantsayLes parents valent mieux que les plus intimes amis ; ces paroles proverbiales sont les paroles de soumission de certains parents du roi Andrianampoinimerina. [2.415 #5228]
Paroles prononcées par certains parents du roi Andrianampoinimerina, qui avaient d' abord refusé leur soumission, mais vinrent ensuite se soumettre en tenant ce langage ; passées en proverbe, elles se disaient de ce qui, dans leurs difficultés, laissaient de côté leurs parents pour faire appel aux étrangers. [2.415]

Ohabolana 3Mananatra ny tsy mpankasitraka : sasatra, nefa tsy mahita soa amin' izy ireo. [2.415 #6473]
Dikanteny frantsayAdmonester des gens qui le prennent mal : on se fatigue mais on n' en retire pas de profit. [2.415 #6473]

Ohabolana 4Miala sasatra, ka mitaona lavenona. [2.415 #568]
Dikanteny frantsayReposez-vous, dit un maître à ses esclaves ; et comme repos, il leur dit : portez les cendres et le fumier. [2.415 #568]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des maîtres trop exigeants ; il signifiait aussi ; reposez-vous tout en travaillant. [2.415 #568]

Ohabolana 5Miala sasatra vao mandia loha ohatra ny siny. [2.165]
Miala sasatra vao mandia loha tahaka ny siny. [2.558 #2245]
Dikanteny frantsaySe reposer avant de marcher (ou d' avoir) la tête en bas comme une cruche. [2.165]
Fanazavana frantsayOn ne pose la cruche, la tête, c. à. d. l'ouverture, en bas, que lorsqu' on ne s' en sert plus, ou quelle est vide (quelle se repose); mais, par euphémisme, marcher la tête en bas veut dire faire de grands efforts. Ce proverbe marque ainsi le fait de quelqu' un qui, tout en paraissant se reposer, ou au moment où il devrait se reposer, travaille plus dur qu' avant. [2.165]

Ohabolana 6Ny kamo ihany no ho sasatra. [2.165 #716, 2.653]
Dikanteny frantsayIl n' y a que les paresseux qui seront fatigués. [2.165]
Fanazavana frantsayLeur paresse produira des négligences qu' ensuite il leur coûtera beaucoup de réparer. [2.165]

Ohabolana 7Ombalahy mandriandry ambony vato : raha sasatra ny manavia, manavanana. [2.415 #673]
Ombilahy mandriandry ambony vato: raha sasatra ny manavia, manavanana. [2.653 #2557]
Ombilahy mandrimandry ambony vato ka raha sasatry ny manavia manavanana. [2.558 #3409]
Dikanteny frantsayTaureau qui se prélasse couché sur un rocher : quand il est fatigué d' être sur le côté gauche, il se couche sur le côté droit. [2.415 #673]
Fanazavana frantsaySe disait des grands, des riches, de tous ceux qui étaient dans la prospérité. [2.415 #673]

Ohabolana 8Totozy mandalo ny saka ; sasatry ny miaina. [2.415 #6326]
Dikanteny frantsaySouris qui passe devant le chat ; elle est fatiguée de vivre. [2.415 #6326]

Ohabolana 9Tsy mahalala sasatra. [2.415 #5416]
Dikanteny frantsayL' homme égoïste et exigeant ne connaît pas la fatigue pour les autres. [2.415 #5416]

Ohabolana 10Valala sasatra ny miaina : mandry an-tanàna be olona. [2.653 #3599]
Valala sasatry ny miaina, ka mandry an-tanàna be olona. [2.558 #4841]
Valala sasatry ny miaina : mandry an-tanàna be olona. [2.415]
Dikanteny frantsaySauterelles fatiguées de vivre : elles se posent dans un village plein de monde. [2.415 #6330]
Fanazavana frantsayElles seront prises. [2.415 #6330]

Ohabolana 11Voalavolahy mila loza, ka miditra an-trano misy saka. [2.558 #4968]
Voalavolahy mila loza : miditra an-trano misy saka. [2.415 #6331, 2.653 #3700]
Voalavolahy mila loza; saka matory ka alam-bolombava. [2.415 #6332, 1.1]
Voalavolahy sasatry ny miaina: saka matory ka alam-bolombava. [1.1]
Voalavo sasatra ny miaina, ka mandalo ambany ny saoky ny saka. [2.653 #3696]
Voalavo sasatra ny miaina: saka matory ka alam-bolombava. [2.653 #3697]
Voalavo sasatry ny miaina, ka mandalo ambanin' ny saokan' ny saka. [2.165 #874]
Voalavo sasatry ny miaina, ka mandalo ambanin' ny saoky ny saka. [2.415 #6335, 2.974 #292]
Voalavo sasatry ny miaina, ka mandalo saokan-tsaka. [2.558 #320]
Voalavo sasatry ny miaina raha saka matory ka alam-bolombava. [2.558 #321]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa tsy tokony ho sahisahy foana ka manakaiky ny loza mahafaty. [1.1]
Enti-milaza ireo olona sahisahy loatra ka tsy mitsapa izay mety hahafaty azy akory. [1.1]
Dikanteny frantsayCourir à sa perte comme un rat qui irait tirer la moustache d' un chat qui dort. [2.415 #6332]
Rat fatigué de vivre, et qui passe sous le menton du chat. [2.974 #292]
Rat fatigué de vivre : il passe sous le menton du chat. [2.415 #6335]
Un rat qui en a assez de la vie et il passe sous le menton du chat. [2.165 #874]
Un rat qui entre dans une maison où il y a un chat, est un rat qui cherche malheur. [2.415 #6331]
Fanazavana frantsayQui s' expose au danger y périra. [2.415 #6335]
Se disait des gens qui s'exposent au danger. [2.415 #6331]

Fizahan-teny