Fizahan-teny

Ohabolana : tena

Ohabolana 1Ady varotry ny mananontena, ka raikitra vao tora-kovitra. [2.558]
Varotry ny manano tena ka raikitra vao tora-kovitra. [1.1 #810]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny ahiahy aorian' ny fanapahan-kevitra iray izay noraisina. [1.1 #810]

Ohabolana 2Afo hanetroka ny tena. [2.415 #6266]
Tandremo fandrao maka afo hanetroka ny tena. [2.415 #6251, 2.974 #229]
Tandremo sao maka afo hanetroka ny tena. [2.558 #4032]
Dikanteny frantsayCeux qui font sciemment une chose nuisible à leur propre personne, allument un feu qui les enfumera. [2.415 #6266]
Faites attention, de peur de prendre un feu qui vous enfume. [2.415 #6251]
Gardez-vous de vous laisser enfumer par le feu que vous êtes allé chercher. [2.974 #229]
Fanazavana frantsaySe disait des gens faisant des choses nuisibles à eux-mêmes. [2.415 #6251]

Ohabolana 3Akanga Ankova maneno lohataona; ka ny tenako be no atý, fa ny saiko any Ankaratra ihany. [2.165]
Akanga Ankova maneno lohataona : ny tenako be no aty, fa ny saiko any Ankaratra ihany. [2.558]
Akangalahy Ankaratra : ny tenako be no any, fa ny saiko aty aminao ihany. [2.415 #1048]
Akangalahy Ankova : ny tenabe no any, fa ny saina aty ihany. [2.415 #1048, 2.653]
Dikanteny frantsayPintade dans le pays des Hova ou dans l'Ankaratra : ma personne est au loin, mais mon esprit et mon coeur sont présents avec vous. [2.415]
Une pintade élevée chez les Hovas et gloussant au printemps, dit: "Mon corps est ici, mais mon esprit est dans l' Ankaratra" (d' où elle vient). [2.165]
Fanazavana frantsayOn appelle Ankaratra le pays occupé par la grande chaîne de montagnes qui se trouve au centre de Madagascar. [2.165]
Paroles dites aux parents par ceux qui étaient contraints de s' éloigner : absent de corps mais présent d' esprit et de coeur. [2.415]

Ohabolana 4Akoho mikotri-borombazaha: kohokohoina, fisa-bava; havela, toa zanaky ny tena. [2.653 #48]
Akoho mikotri-borona : kohokohoina, tsy any ny tena ; avela ihany, zaza nanasatra. [2.653]
Akoho mikotri-borona : kohokohoina, toy an' ny tena ; avela ihany, zaza nanasatra. [2.415 #955]
Akoho mikotri-borona : kohokohoina, tsy an' ny tena, avela kosa zaza nanasatra. [2.558]
Dikanteny frantsayPoule qui a couvé des canards : elle les appelle, ils ne sont pas à elle ; elle les abandonne, ce sont des petits pour qui elle s' est fatiguée. [2.415 #955]
Fanazavana frantsayBoutade dite par ceux qui reprennent les enfants des autres et ne sont pas écoutés. [2.415 #955]

Ohabolana 5Akoho mikotri-borona : miongo-bolo amin' izay tsy ho namana. [2.558]
Akoho mikotrika atodim-borona : miongo-bolo amy ny tsy ho any ny tena. [2.653 #46]
Akoho mikotrika atodim-borona : miongo-bolo amin’ ny tsy ho an’ ny tena. [2.974 #300]
Akoho nikotrika atodim-borona, ka miongo-bolo amin' ny tsy ho an' ny tena. [2.165 #1683]
Dikanteny frantsayPoule qui couve des œufs de cane : elle se déplume pour ce dont elle ne jouira pas. [2.974 #300]
Une poule ayant couvé des œufs de canard: elle s' est arraché les plumes pour ce qui n' est pas à elle. [2.165]

Ohabolana 6Akoho mikotrika atodi-mamba, ka hamelon-doza ho an-tena. [2.415 #898]
Akoho mikotrika atodi-mamba, ka namelon-doza ho an' ny tena. [2.415 #808]
Akoho mikotrika atodi-mamba : mamelona ny mbola handrapaka. [2.558]
Akoho mikotrika atodi-mamba : namelon-doza ho an’ ny tena. [2.974 #302]
Akoho nikotrika atodi-mamba : namelon-doza ho any ny tena. [2.653 #50]
Aza mila loza toy ny akoho mikotrika atodi-mamba. [2.558]
Mila loza toa akoho mikotrika atodim-biby, ka mamelona antambo ho an' ny tena. [2.415 #6310]
Dikanteny frantsayChercher malheur comme une poule qui couve des oeufs de caïman : elle se prépare une calamité. [2.415]
Poule qui couve des œufs de caïman : elle met tous ses soins à se préparer un malheur. [2.974 #302]
Fanazavana frantsayS' exposer au danger et courir à sa perte. [2.415 #6310]

Ohabolana 7Akondro niadian' ombalahy : herinandro tsy mahafoha tena. [2.415 #745, 2.558 #91]
Akondro niadian’ ombilahy : herinandro tsy mahafoha tena. [2.653 #76]
Dikanteny frantsayBananier sur lequel se sont battus des taureaux : d' une semaine il ne peut pas se relever. [2.415 #745]
Fanazavana frantsaySe disait des petits qui souffraient des querelles des grands, et de tous ceux qui avaient de la peine à se relever après une épreuve. [2.415 #745]

Ohabolana 8Alakaosy, ka raha tsy manoto olona manoto tena. [2.415 #64]
Dikanteny frantsayL' enfant né au mois d'Alakaosy : sa destinée est de broyer père et mère sur son chemin, ou de se broyer lui-même. [2.415 #64]
Fanazavana frantsayAlakaosy était le nom de la neuvième lune malgache, et le nom d' un destin que l' on supposait irrésistible ; les enfants qui naissaient les deux premiers jours de ce mois devaient tuer père et mère, à moins qu' on ne changeât le destin ; de là l'usage ancien de les exposer à la mort. [2.415 #64]

Ohabolana 9Aleo adala tena toy izay adala renianaka. [2.165]
Aleo adala tena, toy izay adala vady renianaka. [2.415 #2059]
Dikanteny frantsayIl vaut mieux que ce soit vous qui soyez fou plutôt que votre femme, la mère de vos enfants. [2.415 #2059]
Il vaut mieux que ce soit vous qui soyez imbécile, plutôt que votre femme, la mère de vos enfants. [2.165]

Ohabolana 10Alika manerona ka miaro ny tsy ho an' ny tenany. [2.558 #145]
Alika manerona: miaro ny tsy ho any ny tena. [2.653 #115]
Alika manerona: miaro ny tsy ho an' ny tena. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza izay rehetra miaro zavatra na fananan' olona: tsy azy akory ilay zavatra dia maha-saropiaro azy. [1.1]

Ohabolana 11Aloke anjefa ka tsy tamane ho ñ'an-teña. [1.68]
Dikanteny frantsayOmbre à l'ouest, on n'espère pas que c'est pour soi. [1.68]

Ohabolana 12Ambarivatry mitaina ny tenany. [2.558 #155]

Ohabolana 13Ambiaty niakaram-bitsika : hondrahondrany foana, fa ny aty efa lany. [2.415 #2419]
Ambiaty niakaram-bitsika : hondrahondrany foana, fa ny tenany be efa haroka. [2.415 #2419, 2.653 #124]
Ambiaty niakaram-bitsika: hondrahondrany foana ny raviny, fa ny tenany be efa haroka. [2.165]
Ambiaty noladinim-bitsika, ka hondrahondrany foana fa ny tenany be efa haroka. [2.558 #19]
Dikanteny frantsayArbuste ambiaty envahi par les fourmis : il lui reste encore l' écorce et les feuilles comme semblant de vie, mais il n' a plus de moelle. [2.415 #2419]
Un buisson d' "ambiaty" (arbuste) sur lequel les fourmis sont montées; les feuilles s' agitent encore, mais l' intérieur (des tiges) est creux (ou percé). [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des riches ruinés qui ne changent encore rien à leur extérieur. [2.415 #2419]

Ohabolana 14Amboadia mitafy hodi-janak' ondry : ny tenany no takona, fa ny toetrany tsy miova. [2.558 #160]

Ohabolana 15Ampingan' ilay osa: ka verin-tenany ihany. [2.165]
Ampingan' ilay osa ka very tenany ihany. [2.558]
Ampingan’ ilay osa: verin-tenany ihany. [2.653]
Dikanteny frantsayLe bouclier d' un poltron: il l' a perdu lui-même. [2.165]
Fanazavana frantsayIl l'a jeté en prenant la fuite! [2.165]

Ohabolana 16Andevolahy manan' omby zato : ny tenany aza ahy, mainka ny omby zato. [2.415 #517]
Dikanteny frantsayEsclave qui a cent boeufs : je suis le maître de sa personne, à plus forte raison je suis le maître de ses cent boeufs. [2.415]
Fanazavana frantsayL' esclave appartient à son maître, lui et tous ses biens. [2.415 #517]

Ohabolana 17Andevolahy manavo-tena, manao ambarivatry mitain-tenany. [2.653 #185]
Andevolahy manavo-tena : manao amberivatry mitain-tenany. [2.415 #519]
Dikanteny frantsayEsclave qui achète sa liberté : il fait comme la plante ambrevade qui se brûle elle-même. [2.415]
Fanazavana frantsayCe proverbe fait allusion au sort pénible des affranchis ; on l' appliquait par exemple à celui qui ayant acheté une terre plantée d'arbres, vendait les arbres pour s' acquitter du prix d' achat. [2.415]

Ohabolana 18Andri-tranon’ Ikaladedaka : ny any ny tena feno tain’ akoho, ka ilaozana mifafa ny an’ olona. [2.653 #216]
Andry tranon' Ikaladedaka : ny an' ny tena feno tain' akoho, ka ilaoza-mifafa ny an' olona. [2.558]

Ohabolana 19Antsiben-dRainisamboady, ka langan' ny an' olona. [2.415 #33]
Antsiben-dRainisamboady : langan' ny an' olona, mandeha misedisedy, fa ny an-tena tsy atao. [2.558 #304]
Antsiben-dRainisamboady : tefitry ny an-olona ; mandehandeha misedisedy, ny any ny tena tsy atao. [2.653 #259]
Dikanteny frantsayCognée de Rainisamboady : elle s' attaque à ce qui est aux autres. [2.415 #33]
Fanazavana frantsayRainisamboady était connu pour s' occuper des affaires des autres et négliger les siennes ; ce proverbe se disait de ceux qui portent la parole pour autrui sans en être chargés. [2.415]

Ohabolana 20Aza mamorovoro tena ohatra ny tadio. [2.558 #475]
Aza mamorovoro tena toy ny tadio. [2.165 #1158, 2.653 #401]
Dikanteny frantsayNe vous embrouillez pas (ou: ne vous mettez pas en désordre) vous-même comme un tourbillon. [2.165]

Ohabolana 21Aza manafin-kilema momba tena. [2.165 #137, 2.415 #4975, 2.558 #479]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas cacher ses défauts. [2.165]
Ne cachez pas vos défauts. [2.415 #4975]

Ohabolana 22Aza manakora tena ohatra ny vary ho ritra. [2.558 #483, 2.653]
Manakora tena hoatry ny vary ho ritra. [2.415 #3022]
Dikanteny frantsayNe huez pas votre propre personne comme le riz dans la marmite au moment où l' eau va être évaporée. [2.415 #3022]
Fanazavana frantsayAllusion au bruit que fait le riz dans la marmite. [2.415 #3022]

Ohabolana 23Aza manamavo tena ohatra ny akoho mikotrika ambany farafara. [2.558 #484]
Aza manamavo tena toy ny akoho mikotrika ambany farafara. [2.415 #2992, 2.653 #409]
Dikanteny frantsayNe vous abaissez pas vous-même en vous dégradant, comme la poule qui va couver sous le lit. [2.415 #2992]

Ohabolana 24Aza manao sangy miohatra ny loha; na voso-jary tenany. [2.653]
Aza manao sangy miohatra ny loha; na vosotra dia zary tenany. [2.653]
Aza manao sangy miohatra ny loha, na vosotra zary tenany. [2.165]
Aza manao sangy zary tenany na vosotra zary tena izy. [2.558 #43]
Dikanteny frantsayNe soyez pas inconvenant dans vos badinages, et ne dites pas des injures sous prétexte de plaisanteries. [2.165]

Ohabolana 25Aza manao toy ny jorery: ny feony mampita lohasaha, fa ny tenany tsy ampy indraim-bava. [2.165 #846, 2.974]
Dikanteny frantsayNe pas imiter la cigale, dont la voix franchit les vallées, mais dont on ne ferait pas une bouchée. [2.974 #29]
Ne soyez pas comme la cigale: elle a un cri qui traverse la vallée, mais de son corps on ne ferait pas une bouchée. [2.165]

Ohabolana 26Aza manao toy ny osy ; mihambo tena, fa izy ihany. [2.165]
Aza manao toy ny vorontsiloza ; mihambo tena, fa izy ihany. [2.165]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme le dindon (ou la chèvre); ils prétendent pouvoir faire toutes sortes de choses sans pour cela être autre chose que ce qu' ils sont. [2.165]

Ohabolana 27Aza manao toy ny voavahy : tsy mahajoro tena, fa mitomany hisarangotra ny sasany. [2.415 #807, 2.165]
Tsy mahajoro tena toa voavahy, ka mitomany hisarangotra ny sasany. [2.558 #4512]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme la tige du haricot : elle ne peut pas se tenir seule et elle pleure pour s' accrocher aux autres. [2.415 #807]
Ne faites pas comme la tige du "voavahy" (variété de haricot): elle ne peut se soutenir seule et s' efforce (litt. pleure) de se cramponner aux autres. [2.165]

Ohabolana 28Aza manaratsy tena ohatry ny omby hantsika. [2.558 #648]
Aza manaratsy tena toa omby hantsika. [1.1]
Manaratsy tena ohatra ny omby hantsika. [2.558]
Fanazavana malagasyAoka tsy ny tena ihany no hilaza ratsy sy hanambany ny tena (toy ny omby izay bilaka miditra ny tandrony). [1.1]

Ohabolana 29Aza manary tena homan-katsa-maina, nefa tsy vazana tsinona. [2.415 #6272, 2.653 #560]
Aza manary tena : tsy am-bazana ka tia katsa-maina. [2.558 #650]
Aza manary tena: tsy vazan-tsinona, ka homan-katsa-maina! [2.165 #933]
Dikanteny frantsayNe vous exposez pas en mangeant des grains de maïs secs, lorsque vous n' avez pas de dents. [2.415 #6272]
Ne vous faites pas du mal à vous-même: n' ayant pas de molaires, comment voudriez-vous manger du maïs sec et dur! [2.165]
Fanazavana frantsayNe vous lancez pas dans une affaire que vous serez incapable de mener à bien. [2.415 #6272]

Ohabolana 30Aza manary tena toy ny vomanga miseho amoron-dalana. [2.415 #6273, 2.653 #561, 2.558]
Dikanteny frantsayNe vous exposez pas comme les patates qui se montrent au bord du chemin. [2.415 #6273]
Fanazavana frantsayElles seront volées par les hommes ou prises par les animaux. Se disait des gens courant à leur perte. [2.415 #6273]

Ohabolana 31Aza mandeha tsy voizina, toy ny lakana mivalan-drano. [2.165 #1205]
Mandeha tsy voizina hoatry ny lakan-jejo. [2.415 #4047]
Mandeha tsy voizina toa lakan-fila. [1.1]
Mandeha tsy voizina toa lakan-jejo. [2.558 #2061]
Mandeha tsy voizina toy ny lakan-jejo. [2.974 #160]
Misosa tsy voizina hoatry ny lakan-jejo. [2.415 #4047]
Tsy mety raha mandeha tsy voizina toa lakan-jejo, na manendry tena toy ny amboa hiantsena. [2.558 #4630]
Tsy mety raha mandeha tsy voizina, toy ny lakana mivalan-drano. [2.653 #3450]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona misosososo miditra na manao zavatra nefa tsy ampandrosoina na asaina manao ilay zavatra akory. [1.1]
Dikanteny frantsayFiler avant même qu’on rame, comme une pirogue instable. [2.974 #160]
N' allez pas sans être envoyé (litt, sans qu' on vous fasse avancer en ramant), comme un canot allant à la dérive. [2.165]
S' introduire sans être invité et s' avancer de soi-même comme une pirogue légère qui s' en va sans qu' on rame. [2.415 #4047]
Fanazavana frantsayN' agissez pas de votre propre chef. [2.165]

Ohabolana 32Aza manendry tena ohatra ny alika ho any an-tsena. [2.165]
Manendry tena tahaka ny alika ho any an-tsena. [2.558 #138]
Manendry tena toy ny amboa ho any an-tsena. [2.415 #4244, 2.653 #1607, 2.974]
Dikanteny frantsayNe vous mettez pas toujours en avant (litt. ne vous désignez pas vous-même), comme un chien qui ne demande qu' à aller au marché, - où il sait qu' il trouvera quelque chose à ramasser. [2.165]
Se désigner soi-même comme le chien qui va au marché. [2.415 #4244]
Se produire impudemment, comme un chien dans un marché. [2.974 #155]
Fanazavana frantsayLe chien va au marché pour voler. Le sens est : se trahir soi-même. [2.415 #4244]

Ohabolana 33Aza manome vato hatoraka ny tena. [2.653 #585, 2.974 #256]
Dikanteny frantsayNe pas offrir une pierre qui peut vous être jetée. [2.974 #256]

Ohabolana 34Aza midoka tena toa vorontsiloza : siahina dia midoroboka. [2.558 #716]
Aza midoka tena, toy ny vorontsiloza: siahina, dia midoroboka. [2.653, 2.974]
Dikanteny frantsayNe vous vantez pas comme le dindon : on siffle et il fait la roue. [2.974 #149]

Ohabolana 35Aza mihantsy amboa hanaikitra ny tena. [2.165 #830, 2.558 #746, 2.653 #614]
Mihantsy amboa hanaikitra ny tena. [2.974 #258]
Dikanteny frantsayExciter un chien qui peut vous mordre. [2.974 #258]
N' excitez pas un chien à vous mordre. [2.165]

Ohabolana 36Aza mihogo tena toy ny vorontsiloza. [2.653 #615, 2.558]

Ohabolana 37Aza misatry fanahy am-pandosirana, fa ny tena ihany no ho trany. [2.558 #789, 2.653, 2.415]
Dikanteny frantsayNe soyez pas mou dans la fuite, car c' est vous-même qui serez atteint et non pas un autre. [2.415 #3794]

Ohabolana 38Aza misavika ny tsy an-tena. [2.415 #3837]
Misavika ny tsy an' ny tena ka matin' ny mahamenatra. [2.558 #2407]
Misavika ny tsy an-tena. [2.415 #3274]
Misavika ny tsy ho an' ny tena, toy ny vahy misavika akondro. [2.165 #1684, 2.415 #3855]
Dikanteny frantsayNe vous exposez pas à de grands embarras en vous mêlant des affaires d' autrui. [2.415 #3837]
Saisir ce qui ne sera pas à vous, comme la liane qui s' enroule autour d' un bananier. [2.415 #3855]
Saisir ce qui ne sera pas à vous, comme une liane qui s' accroche à un bananier. [2.165]
Se mêler des affaires des autres, c' est s' exposer à de grands embarras. [2.415 #3274]
Fanazavana frantsaySe mêler des affaires des autres. [2.415 #3855]

Ohabolana 39Aza misorom-bady an-trano, fa ny tena ihany no ho trany. [2.165 #1798, 2.653]
Aza misorom-bady an-trano fa ny tena ihany no trany. [2.558 #780]
Misorom-bady an-trano, ka ny tena ihany no ho trany. [2.415 #1301]
Misorom-bady an-trano ka ny tena ihany no tràny (voa). [2.558 #2414]
Misorom-bady an-trano ka ny tena ihany no voa. [1.1]
Misorom-bady an-trano: ny tena ihany no ho trany. [2.653]
Fanazavana malagasyRaha misy kilemam-bady nefa tsy lazaina azy mba hialany dia ny tena ihany no ho afa-baraka. [1.1]
Dikanteny frantsayAvoir trop de condescendance pour son conjoint, c' est s' attirer malheur à soi-même. [2.415 #1301]
Avoir trop de condescendance pour son époux ou épouse, c'est s'attirer du malheur sur soi-même. [1.3]
Ne soyez pas trop indulgent envers votre époux (ou épouse), sinon c' est vous-même qui en souffrirez. [2.165]
Fanazavana frantsayUn tel ménage finira mal ; sens plus général : on est victime du mal qu' on s' est attiré. [2.415 #1301]

Ohabolana 40Aza tohintohinina fa akoho vorona nisolo ny tena (tamin' ny fampinomana). [2.558 #816]

Ohabolana 41Basy mamahan-tenany. [2.415 #2073]
Dikanteny frantsayC' est un fusil qui se charge tout seul. [2.415 #2073]
Fanazavana frantsaySurnom donné par le sage Andriamampandry, conseiller du roi, à l' un des fils d' Andriamasinavalona, pour dire qu' il était sans sagesse ; on l' appliquait à ceux qui, venus en visite, ne mangeaient que ce qu'ils avaient apporté. [2.415 #2073]

Ohabolana 42Bemangy mandry ambony gorodona : ondan-tenany ihany. [2.653]
Be mangy mandry ambony ngorodona : ondan-tenany ihany. [2.415 #1616]
Dikanteny frantsayPersonne qui a de grosses parties charnues au-dessous de l' oreille : quand elle couche sur le plancher, elle a un oreiller naturel. [2.415 #1616]
Fanazavana frantsayParoles de dérision. [2.415 #1616]

Ohabolana 43Bokalahy lavo amin-karavola: ka kibo no enti-manarina. [2.165 #2029]
Boka lavo amin-karavola ka ny kibo no enti-manarina ny tena. [2.558 #908]
Boka lavo amin-karavola : ny kibo no enti-manarina. [2.415 #1949]
Boka lavo amin-karavola: ny kiho no enti-manarina. [2.653 #776]
Dikanteny frantsayLépreux tombé dans l' herbe qu' on appelle haravola : n' ayant plus de mains, c' est avec l' aide de son ventre qu' il se relève. [2.415 #1949]
Un lépreux tombé sur l' herbe: c' est en s' aidant de son ventre qu' il se relève. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui sont dans le malheur et qui s' en tirent comme ils peuvent. [2.415 #1949]

Ohabolana 44Boka mivaro-tantely : ny zavatra amidy mamy ihany, fa ny tenany mivarotra no mahaloiloy. [2.415 #1976, 2.653]
Boka mivaro-tantely: ny zavatra amidy mamy ihany, fa ny tenan' ny mpivarotra no mampahaloiloy. [2.165 #2025]
Boka mivaro-tantely : ny zavatra amidy mba soa ihany fa ny tenan' izy mpivarotra no mankaloiloy. [2.558]
Tantely an-tànam-boka, ka na soa aza afa-boninahitra (mankaloiloy). [2.558 #4077]
Dikanteny frantsayLépreux qui vend du miel : ce qu' il vend est doux, mais le marchand donne la nausée. [2.415 #1976]
Un lépreux vendant du miel: ce qu' il vend est bien doux, mais c' est le vendeur qui vous dégoûte. [2.165]
Fanazavana frantsayLe don n' est pas tout, il y a manière de donner. [2.415 #1976]

Ohabolana 45Boka nangala-pary, ka ny fary tsy azo, ary ny tanana feno lay. [2.165]
Boka nangala-pary ka ny fary tsy azo fa ny lay no nanenika. [2.558 #935]
Boka nangala-pary : ny fary tsy azo ho an' ny tena, ny tanana feno lay. [2.415 #1984]
Boka nangala-pary: ny fary tsy azo, ny tanana feno lay. [2.653 #807]
Dikanteny frantsayLépreux qui a volé une canne à sucre : il ne peut pas saisir la canne et il a la main pleine de ses piquants. [2.415 #1984]
Un lépreux qui voulait voler de la canne à sucre: il n' a pas pu avoir la canne, mais il a eu les mains pleines de piquants. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui étaient punis de leurs mauvaises actions. [2.415]

Ohabolana 46Boka nisikidianana: ny tokin’ aina dia tsara, fa ny tenany be nahafahana. [2.415 #125, 2.653 #813]
Dikanteny frantsayLépreux pour qui on consulte le sort par le sikidy : la promesse de vie est belle, mais son corps est bien mutilé. [2.415 #125]
Fanazavana frantsayCe proverbe dit le malheur du lépreux qui restera toujours incapable d'être exorcisé ; on l' appliquait à toute difficulté insurmontable. [2.415 #125]

Ohabolana 47Boka rara-boasary, ka ny any ny tena ihany, ka anambazan-kisasahana. [2.653]
Boka rara-boasary, ka ny an' ny tena ihany, ka anambazan-kisasahana. [2.415 #1991]
Boka rara-boasary, ka ny an' ny tena ihany no anambazan-kisasahana. [2.558 #946]
Dikanteny frantsayLépreux : des citrons sont tombés de son arbre : les citrons sont bien à lui, mais il faut qu' il en donne la moitié à quelqu' un, pour les faire ramasser. [2.415 #1991]
Fanazavana frantsayIl est incapable de le faire lui-même. [2.415 #1991]

Ohabolana 48Boka rara-tsifotra, ka ny an' ny tena ihany no ananan-doza. [2.558 #947]
Boka rara-tsifotra: ny any ny tena ihany no ananan-doza. [2.653]
Boka rara-tsifotra : ny an' ny tena ihany no ananan-doza. [2.415 #1992]
Dikanteny frantsayLépreux dont les escargots s' éparpillent à terre : son propre bien lui est une cause de misère. [2.415 #1992]

Ohabolana 49Botry saina mambotry tena. [2.558 #966]

Ohabolana 50Dokotra homan-kabakabaka : homan-java-tsy mahavoky ny tena. [2.653 #855]

Ohabolana 51Donga tena, fa botry saina, ohatra ny zana-kisoa. [2.653]
Donga tena fa botry saina toy ny zana-kisoa. [2.558 #1008]
Toy ny zana-kisoa : donga tena, fa botry saina. [2.415 #1540]
Dikanteny frantsayCet enfant est comme le petit de la truie : gras et dodu, mais de peu d' intelligence. [2.415 #1540]
Fanazavana frantsaySe disait des enfants bien nourris, mais mal élevés. [2.415 #1540]

Ohabolana 52Fanafodin' ny mahery : mibaboka; fanafodin' ny osa : mifona. [2.558 #1070]
Fanafodin' ny mahery, mivalo; fanafodin' ny osa, mifona. [2.165]
Fanafodin’ ny mahery, mivalo; fanafodin’ ny osa, mifona: tsy hambom-pon’ ny fahatanjahana, fa ny tena ihany no ho trany. [2.653]
Dikanteny frantsayLe remède des forts (quand ils sont en faute), c' est de demander grâce; le remède des faibles, c' est de demander pardon. [2.165 #1106]

Ohabolana 53Fananga-mitohy ny trafony ka mibaby ny soa ho an' ny tenany. [2.558 #1086]
Fananga-mitohy ny trafony, ka mibaby soa ho any ny tenany. [2.653]

Ohabolana 54Fandraotra manadio ny lohan' ny sasany, nefa ny vavan' ny tena feno fako. [2.558]
Kifafam-bolo manadio ny lohan' ny sasany, nefa ny vavan' ny tena feno fako. [2.558]
Kofafam-bolo : manadio ny lohan' ny sasany, nefa ny vavan' ny tena feno fako. [2.415 #6473, 2.653 #1281]
Dikanteny frantsayPeigne à cheveux : il nettoie la tête des autres, mais sa bouche à lui est pleine de saletés. [2.415 #6473]
Fanazavana frantsayVouloir réformer les autres sans se réformer soi-même. [2.415 #6473]

Ohabolana 55Fary lava, miasa tena. [1.147 #F15]

Ohabolana 56Fatra-pitady ny hofany, ka manary ny tenany be. [2.165 #1671]
Fatra-pitia ny hofany ho afaka, ka very ny tenany be. [2.415 #37, 2.653 #945]
Fatra-pitia ny hofany ka very ny tenany be. [2.558 #1154]
Dikanteny frantsaySe préoccuper trop de sauver la queue et perdre le corps. [2.415 #37]
Trop rechercher la queue et jeter tout le reste du corps; pourtant le corps lui-même est plus important. [2.165]
Fanazavana frantsayIl s' agit de la queue du mouton malgache qui est grosse et grasse et constitue, pour certains, un morceau délicat;. [2.165]
Trop de zèle pour l' accessoire fait parfois perdre le principal. [2.415 #37]

Ohabolana 57Finoman-drano an tenany : sady tempo, hetsaka. [1.147 #F28]

Ohabolana 58Fotsy maso an-danonana, ka izay any ny tena no adiridiry. [2.653 #984]
Fotsy maso an-danonana, ka izay an' ny tena no adiridiry. [2.415 #5540, 2.165]
Dikanteny frantsayCeux qui ont les mêmes provisions de voyage sont unis dans la vie. Celui qui a une taie sur les yeux et assiste à une réjouissance publique: il écarquille tant qu' il peut ce qui lui appartient. [2.165]
Personne qui a des taies aux yeux et qui assiste à des réjouissances publiques : les yeux qu' elle a, elle les ouvre tout grands. [2.415 #5540]
Fanazavana frantsayC. à. d. ses yeux, qui ne sont pas bons, mais il fait ce qu' il peut. [2.165]
Le sens est quelle fait son possible. [2.415 #5540]

Ohabolana 59Hadivorin' Andrianentoarivo : marivo loatra, afaka ny fahavalo, lalin-doatra fandriky ny tena. [2.558]
Hadivorin’ Andrianentoarivo: marivo loatra, afaky ny tafika; lalin-doatra, fandriky ny tena. [2.653 #1001]
Hadivorin' Andriantoarivo: marivo loatra, afaky ny tafika; lalin-doatra, fandriky ny tena. [2.165]
Dikanteny frantsayPareil au fossé circulaire d' Andriantoarivo: trop peu profond, les ennemis peuvent le traverser; trop profond, c' est un piège pour lui-même. [2.165]

Ohabolana 60Hevitra, ka raha mety dia atao, fa raha tsy mety dia avela ; nefa aza ny tenako no ariana, fa ny teniko no ario. [2.415 #6498]
Hevitro: ka raha mety dia atao, fa raha tsy mety dia avela; nefa aza ny tenako no ariana, fa ny teniko no ario. [2.165]
Dikanteny frantsayC'est une opinion : si elle convient on peut la suivre, sinon il faut la laisser ; cependant que ce ne soit pas ma personne qui soit rejetée, mais l'avis que je donne. [2.415 #6498]
(Voilà) mon avis: si vous le trouvez bon, acceptez-le, si vous le trouvez mauvais, rejetez-le; ne me rejetez pas, moi, ne rejetez que mes paroles. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe renferme un jeu de mots (tenako, teniko) et fournit un bon exemple de la manière de parler des Malgaches. [2.165]
Formule de discours dans une délibération. Jeu de mots : tenako personne, et teniko parole. [2.415 #6498]

Ohabolana 61Hianao, ry papango didimaso, mahaiza mizaha tena vao manenitra ny olona. [2.415 #4865]
Dikanteny frantsayRegardez vos défauts avant de dénigrer les autres. [2.415 #4865]
Fanazavana frantsayPapangue, oiseau aux yeux chassieux, regarde-toi bien avant de te moquer des autres. [2.415 #4865]

Ohabolana 62Ho afa-baraka ny tsy mahafehy tena. [2.415 #3008]
Dikanteny frantsayCelui qui ne sait pas se conduire sera déshonoré. [2.415 #3008]

Ohabolana 63Hodi-boanjo, hodi-boasary : na tsy tenany aza fanovany. [2.415 #5850, 2.558 #1362, 2.653 #1089]
Dikanteny frantsayÉcorce d' arachide, écorce d' orange : même si ce n' est pas la chose, c' est ce qui en tient lieu. [2.415 #5850]

Ohabolana 64Ilay manao mbay lalam-bady, ka ny an' olona aza hajaina, ka mainka ny an' ny tena. [2.415 #1279]
Ilay manao mbai-lalam-bady, koa ny an’ olona aza omem-boninahitra, ka ny any ny tena indray no tsy ho-hajaina. [2.653 #1119]
Ilay manao mbay lalam-bady, koa ny an' olona aza omem-boninahitra, ka ny an' ny tena indray no tsy hohajaina ! [2.415 #1280]
Ilay manao mbay lalam-bady : ny an' ny olona aza omem-boninahitra, ka ny an' ny tena indray ve no harefarefa. [2.558]
Dikanteny frantsayMari qui demande pardon quand il passe devant sa femme : il donne bien des marques de respect à la femme des autres, et il n' en donnerait pas à sa propre femme ! [2.415 #1280]
Mari qui s' excuse en passant devant sa femme ; il le fait bien pour la femme des autres, à plus forte raison pour la sienne. [2.415 #1279]
Fanazavana frantsayAllusion à la formule mbay lalana par laquelle on demandait la permission de passer devant quelqu'un ; ce proverbe disait le respect pour l'épouse ; au sens général : il faut avoir plus d' égards pour les siens que pour les étrangers. [2.415 #1279]
Il faut respecter son épouse. [2.415 #1280]

Ohabolana 65Ilay nihaza jorery : tsy araka ny feony niampita lohasaha ny habeny. [2.558 #1415]
Ny feony niampita lohasaha fa ny tenany tsy ampy indraim-bava, hoy ilay nihaza jorery. [2.558]

Ohabolana 66Irery tena manan-tsoavaly : sady mitaingina no mamahy. [2.653 #1144]
Irery tena manan-tsoavaly : sady mitaingina no manome hanina azy. [2.558 #1444]

Ohabolana 67Izay manjo vady manjo tena. [2.165 #1781, 2.653 #1193]
Dikanteny frantsayCe qui frappe l' un des deux, conjoints frappe l' autre. [2.165 #1781]

Ohabolana 68Izay tsy an' ny tena toa tsara. [2.415 #1374]
Dikanteny frantsayCe qui n' est pas à soi, paraît bien. [2.415 #1374]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui se dégoûtent de ce qu' ils ont et aiment le nouveau : ainsi la femme à laquelle on n' est pas marié, paraît bien. [2.415 #1374]

Ohabolana 69Jamba mamintana andro : mahita masoandro ho an' olona, fa tsy mahita masoandro ho an-tena. [2.558]
Jamba mamintan-andro : mahita masoandro ho an’ olona, fa tsy mahita masoandro ho any ny tenany. [2.653 #1212]
Jamba mamintan' andro : mahita masoandro ho an' olona, fa tsy mahita masoandro ho an' ny tenany. [2.415 #2151, 2.974 #443]
Dikanteny frantsayAveugle qui prend le jour à l'hameçon, c'est-à-dire qui manque de ponctualité : il voit le soleil pour les autres, mais il ne le voit pas pour lui. [2.415 #2151]
Aveugle qui se fait devin pour les jours à venir ; il voit le soleil pour les autres, mais pour lui-même ne voit rien. [2.974 #443]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui apprécient les choses différemment pour eux et pour les autres. [2.415 #2151]

Ohabolana 70Jamba manao hatsarana : manoro ny mazava ho an' olona, fa ny maizina mihatra amin' ny tena tsy miova. [2.558 #1553]

Ohabolana 71Jike misikile : mahita soa ho añ'olo fe tsy mahita mazava ho an-teña. [1.68]
Dikanteny frantsayUn aveugle pratiquant l'art divinatoire : il voit bien pour les autres, mais il ne voit pas pour lui-même. [1.68]

Ohabolana 72Kamboty manao vary amin-tsakay : ny any ny tena ihany no androtsahan-dranomaso. [2.653]
Kamboty manao vary amin-tsakay : ny an' ny tena ihany no androtsahan-dranomaso. [2.415 #1025, 2.558 #1599]
Dikanteny frantsayOrphelin qui prépare du riz avec du piment : c' est pour lui qu' il verse des larmes. [2.415 #1025]
Fanazavana frantsayParoles de compassion pour les orphelins : le piment fait pleurer ; sens général : s'attirer soi-même des difficultés. [2.415 #1025]

Ohabolana 73Kamboty mievina : afa-drofin-tenany ihany. [2.415 #1026, 2.653]
Kamboty mievina, ka afa-drofin-tenany ihany. [2.165 #1910]
Kamboty mievina ka tsy tian-drofy tenany ihany. [2.558 #1600]
Dikanteny frantsayOrphelin qui éternue : il n' y a personne pour lui dire, comme on le fait aux enfants qui éternuent : soit exempt de maladie. [2.415 #1026]
Un orphelin qui éternue est obligé de se faire lui-même un souhait. [2.165]
Fanazavana frantsayQuand un enfant éternue, ses parents qui l'entendent disent aussitôt: "Puisse la maladie t' épargner" ; mais un orphelin doit se tirer d'affaire tout seul. [2.165]
Se disait des malheureux qui n' avaient personne à qui recourir. [2.415 #1026]

Ohabolana 74Kamboty tia toaka: ny haren-dany, ny tena tsy misy mpananatra. [2.415 #1032, 2.653 #1230]
Kamboty tia toaka : tsy ny haren-dany ihany no very, fa ny tenany koa. [2.558 #1591]
Dikanteny frantsayOrphelin qui aime à boire du rhum : ses richesses sont épuisées et il n' y a personne pour le gourmander. [2.415 #1032]
Fanazavana frantsaySe disait des ivrognes et débauchés. [2.415 #1032]

Ohabolana 75Kamo tia torimaso : tsy aretina fa mosavy tenany ihany. [2.558 #1594]

Ohabolana 76Kapakapa vorombe sima : jereo aloha ny tena vao manenitra olona. [2.558 #1597]
Kapakapa, vorombe sima ; mba mijere tena vao manenitra olona. [2.415 #4867, 2.974 #445]
Kapakapa vorombe sima, mijere tena vao manenitra ny sasany. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ireo olona masiaka sy tia tena, nefa mpanenitra ny hafa. [1.1]
Dikanteny frantsayOie au bec échancré, toute balafrée, regarde-toi toi-même avant de te moquer des autres. [2.415 #4867]
Taisez-vous, oie à bec fendu : regardez-vous vous-même avant de vous moquer des autres. [2.974 #445]
Fanazavana frantsayParoles de mépris qui ne se disaient qu' aux enfants. [2.415 #4867]

Ohabolana 77Ketsa lava mahafehy tena fohy afatotry ny sasany. [2.558]
Ketsa lava mamato-tena fohy afatotry ny sasany. [2.558]
Ny teny toy ny ketsa : lava loatra mamato-tena, fohy loatra afatotry ny sasany. [2.558 #3289]

Ohabolana 78Ketsa mahafehy tena. [2.165 #867, 2.415 #6185]
Dikanteny frantsayLes jeunes plants de riz s' attachent eux-mêmes. [2.415 #6185, 2.165]
Fanazavana frantsayOn les lie avec leurs tiges. Sens : se suffire à soi-même, se tirer d' affaire. [2.415 #6185]
Quand on en fait des paquets pour le repiquage on les lie avec leurs tiges mêmes sans autres liens; mais le mot signifiant s' attacher veut dire aussi se gouverner, et ce proverbe s' appliquerait à ceux qui peuvent se tirer d' affaire tout seuls. [2.165]

Ohabolana 79Ketsa va aho, ka hahafehy tena ? [2.653 #1259]

Ohabolana 80Ketsa ve aho, ka hahafehy tena, sa ketsa fohy hatrany ho fehezinareo? [2.558 #1633]

Ohabolana 81Kilemaina be torimaso : manadino ny loza manjo ny tena. [2.558 #1652]
Kilemaina be torimaso : manadino ny loza manjo tena. [2.415 #2603, 2.653 #1270]
Dikanteny frantsayPersonne atteinte de difformité : si elle dort beaucoup, elle oublie le malheur qui la frappe. [2.415 #2603]

Ohabolana 82Lamban’ aketa, ka izay any ny tena kely mba apiapiaka. [2.653 #1308]
Lamban' aketa ka izay an' ny tena kely no apiapiaka. [2.558 #1701]

Ohabolana 83Lambo mampandihy zanaka ka ny an' ny tena tsy mba ratsy. [2.558 #1718]

Ohabolana 84Lolofotsy angaha no hitono tena? [2.558 #131]
Lolo fotsy mandoro tena, ka main' ny nahim-pony. [2.415 #6288]
Lolofotsy mandoro tena: main’ ny nahim-pony. [2.653]
Lolo fotsy mitono tena, ka matin' ny nahim-pony. [2.165 #1705, 2.415 #6288]
Lolofotsy mitono tena: main’ ny nahim-pony. [2.974 #266, 2.653]
Lolofotsy nandoro tena, ka matin' ny nahim-pony. [2.558]
Lolofotsy nitono tena, ka matin' ny nahim-pony. [2.558]
Mitono tena tahaky ny lolo. [2.415]
Mitono tena toa lolofotsy. [2.558 #2481, 2.653 #1887, 2.415, 1.1]
Fanazavana malagasyMankaha-doza, manao vy very ny aina. [1.1]
Dikanteny frantsayComme le papillon blanc qui s’est jeté dans la flamme : il ne périt que par sa propre faute. [2.974 #266]
Papillon qui se brûle à la chandelle : il s' est exposé de lui-même au fèu et à la mort, en s' approchant de la flamme. [2.415 #6288]
Se brûler soi-même, comme le papillon qui se brûle les ailes. [2.415 #4247]
Un papillon blanc qui se brûle (à la chandelle) meurt ainsi par sa propre volonté. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe s' applique à tout mal qu' on a voulu et cherché. [2.165]
Qui aime le danger y périra. [2.415 #6311]
Se disait des gens qui s'exposent à l' amende ou à la mort, pour satisfaire leurs désirs. [2.415 #4247]

Ohabolana 85Mahavita tena moa ny olona ka... [2.415 #1092]
Dikanteny frantsayAh ! c' est qu' on peut se suffire et alors on est fier, on peut se passer de la famille. [2.415 #1092]

Ohabolana 86Mahita anay irery tena ka mandroaka maizim-bolana. [2.558 #1883]
Mahita anay lavi-kavana ka miady mena masoandro. [2.558 #1884]
Mahita anay lavi-kavana, ka miady mena masoandro ; mahita anay irery tena, ka mandroaka anay maizim-bolana. [2.415 #1093, 2.653 #1424]
Sao mahita anay lavi-kavana ka mandroaka mena-masoandro. [2.558]
Sao mahita anay lavi-kavana ka miady mena-masoandro. [2.558]
Dikanteny frantsayQuand on voit que nos parents habitent loin, on nous suscite des procès à l' heure où le soleil est rouge et sur le point de se coucher ; quand on nous voit sans enfants, on nous chasse par une nuit sans lune. [2.415 #1093]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait le malheur des gens sans famille, sans appui ; sens plus général : on profite de nos difficultés pour nous susciter des procès. [2.415 #1093]

Ohabolana 87Mainka koa manaratsy tena ohatra ny vaviantitra mitomany. [2.558 #1896]

Ohabolana 88Mamabo tena hoatry ny mitoto vary lena : ny an' ny tena ihany, ka iadiam-po ho lany. [2.415 #2383]
Mamabo tena, ohatra ny mitoto vary lena: ny any ny tena ihany, ka iadiam-po ho lany. [2.653]
Mamabo tena ohatra ny mitoto vary lena, ny an' ny tena ihany no iadiam-po ho lany. [2.558]
Dikanteny frantsaySe piller soi-même, comme celui qui pile du riz encore humide : c' est votre propre bien que vous vous hâtez d' épuiser. [2.415 #2383]

Ohabolana 89Mamandrika akoho atsimon-trano, ka ny any tena ihany no voa ka maty, ka maka alahelo ho any ny tena. [2.653]
Mamandrika akoho atsimon-trano, ka ny an' ny tena ihany no voa. [2.558 #1941]
Mamandrika akoho atsimon-trano, ka ny an' ny tena ihany no voa ka maty, ka maka alahelo ho an' ny tena. [2.415 #5002]
Dikanteny frantsayQuand on tend des pièges à poules au sud de la maison, on y prend ses propres poules ; elles meurent, et c' est pour soi qu' on rencontre le malheur. [2.415 #5002]
Fanazavana frantsaySe prendre à son propre piège. Les volailles étaient toujours à l' angle sud-est de la maison. [2.415 #5002]

Ohabolana 90Mamola-tehina ny osa : mampitsangana ny tsara tena. [1.147 #M75]

Ohabolana 91Manafaingana tena toy ny marary be tsy homan-kanina. [2.415 #2800]
Manafaingan-tena ohatra ny marary tsy homan-kanina. [2.558]
Manafaingan-tena ohatra ny marary tsy mahatelin-kanina. [2.558]
Manafaingan-tena toy ny marary be tsy homan-kanina. [2.165 #2110, 2.653 #1488]
Marary be tsy mahatelin-kanina, ka manafaingana ny ainy. [2.165 #2003, 2.415 #2804]
Dikanteny frantsayCelui qui est gravement malade et ne peut plus rien avaler accélère sa fin. [2.165]
Hâter sa fin comme un malade qui ne mange plus rien. [2.165 #2110]
Hâter sa perte comme un malade qui ne mange même plus les choses qu' il aimait. [2.415 #2800]
L' homme gravement malade qui ne peut plus prendre de nourriture hâte sa fin. [2.415 #2804]
Fanazavana frantsayCelui qui ne pouvait plus manger allait mourir. [2.415 #2804]
Les malgaches pensent que quand quelqu' un ne peut plus manger, il doit être près de sa mort. [2.165]
On faisait manger beaucoup les malades ; quand un malade refusait de manger, son entourage disait qu'il hâtait sa mort ; ce proverbe se disait de ceux qui ne font pas leur possible pour se tirer d' embarras. [2.415 #2800]

Ohabolana 92Manamaimbo tena hoatry ny fiterena. [2.415 #3023]
Manamaimbo tena, ohatra ny fiterena. [2.653]
Dikanteny frantsayS' imprégner soi-même d'une mauvaise odeur comme le vase à traire les vaches. [2.415 #3023]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui se déshonorent. [2.415 #3023]

Ohabolana 93Manao very tena ; mahafoy ny aina. [2.415 #6297]
Dikanteny frantsayS' exposer et sacrifier sa vie. [2.415 #6298]

Ohabolana 94Manary tena ohatra ny vomanga miseho. [2.558]
Manary tena toy ny vomanga miseho. [2.415 #3028, 2.653 #1570]
Manary tena toy ny vomanga miseho amoron-dalana. [2.165 #889]
Dikanteny frantsaySe livrer soi-même et s' attirer malheur, comme la patate qui se montre en sortant de terre et est mangée par les rats et les poules. [2.415 #3028]
Se perdre soi-même comme des patates poussant au bord d' un chemin et se montrant à fleur de terre. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des coupables qui se cachent mais cependant se trahissent par quelque signe, et sont pris ; il se disait aussi des gens qui s' attirent malheur en violant une loi ou une défense. [2.415]
On les verra et on les volera. [2.165]

Ohabolana 95Mandora mantselañe ka teña tompoñe ro voañe. [1.68]
Dikanteny frantsayCracher en étant couché sur le dos, et ainsi cracher sur soi-même. [1.68]

Ohabolana 96Mandrohy moka, mamatotra aloy : ary tongotra aman-tanana fa tsy misy tena hodidiana. [2.415]
Mandrohy moka, mamatotra aloy: ary tongotra aman-tanana, kanefa tsy misy tena hodidiana. [2.653 #1596, 2.165]
Mandrohy moka, mamatotra aloy, àry tongotra, fa tsy misy tena hodidiana. [2.558 #140]
Dikanteny frantsayAttacher un moustique, lier un moucheron: les deux ont bien des pieds et des mains (les pattes) mais n' ont pas de corps à découper. [2.165]
Garrotter des moustiques, attacher des moucherons, c' est butin de pattes et d' ailes, mais de substance à partager, point. [2.415]
Fanazavana frantsayIl n' y rien à prendre, ce n' est pas comme un bœuf (que l' on attache pour le tuer). [2.165]
Se disait des poursuites engagées contre des gens qui n' ont rien : on en est pour les frais. [2.415 #3353]

Ohabolana 97Mandrohy moka, mamatotra aloy : izay any ny tena kely enti-mitia havana. [2.653 #1597]
Mandrohy moka, mamatotra aloy : izay an' ny tena kely enti-mitia havana. [2.415 #1097]
Dikanteny frantsayGarrotter un moustique, attacher un moucheron : le peu qu' on a, on s' en sert pour s' attacher les parents. [2.415 #1097]
Fanazavana frantsaySe disait des attentions et petites choses qui prouvent l' affection et entretiennent l'union entre parents. [2.415 #1097]

Ohabolana 98Mandrora mitsilany, ka mahavoa tena. [2.653 #1598, 2.974 #219]
Dikanteny frantsayCracher en l’air, et s’atteindre soi-même. [2.974 #219]

Ohabolana 99Manendry tena toy ny dekà vaovao. [2.558 #2095]

Ohabolana 100Manetry tena, toa omby hantsika. [2.415 #3032, 2.653 #1610]
Dikanteny frantsaySe rabaisser soi-même, comme un boeuf qui a une dépression de la colonne vertébrale. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui se déshonorent. [2.415 #3023]

Ohabolana 101Manetsa mahalana: ny ataon’ ny tena ihany no alaina. [2.653]
Manetsa vary mahalana, ka ny atao ihany no idiran' ny fatiantoka. [2.558 #2098]
Manetsa vary mahalana, ka ny atao no alaina. [2.165 #729]
Dikanteny frantsayPlanter son riz trop espacé, et récolter ce qu' on a fait (c. à. d. récolter peu). [2.165]

Ohabolana 102Maniraka andriana, aza mahafady; andriana tsy irahina tsy iaraha-monina. [2.165 #1419]
Maniraka andriana aza mahafady, andrian-tsy irahina, tsy iraisa-monina. [2.558 #2110]
Maniraka andriana, ka aza mahafady : andriana tsy irahina tsy iaraha-monina. [2.415]
Maniraka andriana, ka aza tsiniko : andriana tsy irahina tsy iaraha-monina. [2.415]
Maniraka andriana, mahabotrabotra : andrian-tsy irahina tsy ama-monina. [2.415 #212, 2.653]
Maniraka andriana mahabotrabotra, andrian-tsy irahina tsy iaraha-monina. [2.415 #212, 2.653, 1.1]
Fanazavana malagasyFitenenana entina hiangaviana olona zoky na ambony noho ny tena hanao zavatra ho an' ny tena, na iraka izany na asa hafa. [1.1]
Dikanteny frantsayDonner une commission à un prince ; pardon pour ce que je vais dire : si on ne peut pas lui donner une commission, ce n' est pas la peine d' habiter avec lui. [2.415 #211]
En envoyant un noble (faire quelque chose) dites: "Excusez-moi, je vous prie" ; mais s' il y a un noble qu' on ne puisse envoyer, c' est parce qu' il n' est pas du pays (et on s' en gène). [2.165]
Se faire rendre service par un prince, cela rend gros et prospère ; si on ne peut pas se faire rendre service par un prince, ce n' est pas la peine d' habiter avec lui. [2.415 #212]
Fanazavana frantsayIl faut respecter ses supérieurs, mais ces derniers, à leur tour, ne doivent pas trop se prévaloir de leur naissance. [2.165]
On a beau être grand, on peut bien rendre service. [2.415 #211]
Paroles d' excuses en demandant un service à quelqu' un d'important. [2.415 #212]

Ohabolana 103Manisa be tsy ho any ny tena, tahaka ny vady kelin’ ny mpanan-karena. [2.653]
Manisa be tsy ho an' ny tena ohatra ny vady tokantrano mason' ny mpanan-karena. [1.1]
Manisa be tsy ho an' ny tena, tahaky ny vadikelin' ny mpanan-karena. [2.415 #1426]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona izay tompony tsy mizaka amin' ny zavatra na fananana eo am-pelatanany. [1.1]
Dikanteny frantsayFaire le compte de beaucoup de choses qu'on n' a pas pour soi, comme l' épouse secondaire d' un riche polygame. [2.415 #1426]

Ohabolana 104Manisa ny be tsy ho an' ny tena ohatran' ny vadi-kelin' Antananarivo. [2.558]

Ohabolana 105Mason-tsokina : izay any ny tena kely ahiratra. [2.653 #1652]
Mason-tsokina : izay an' ny tena kely ahiratra. [2.415 #2208]
Mason-tsokina, ka izay an' ny tena kely ahiratra. [2.165 #1367]
Mason-tsokina ka ny an' ny tena kely no ahiratra. [2.558 #2160]
Mason-tsokina ka ny kely ananana no ahiratra. [1.1 #35]
Mason-tsokina, masom-boalavo, izay kely ananana ahiratra. [2.415 #844]
Mason-tsora, mason-tsokina : ny kely ananana ahiratra. [1.147 #M89]
Fanazavana malagasyTsy misahirana mitady zavatra tsy takatra, fa ny kely ananana no ampiasaina. [1.1 #35]
Dikanteny frantsayYeux de hérissons, yeux de rats, quoique petits on les fait voir. [2.415 #844]
Les yeux du hérisson: ce qu' il a à sa petite personne, il l' ouvre bien. [2.165]
Oeil de hérisson : l' oeil qu' on a, si petit soit-il, on l' ouvre et on l' écarquille. [2.415]
Fanazavana frantsayChacun jouit de son bien, si petit soit-il : l'oeil du hérisson est petit ; ce proverbe se disait aussi de la destinée : que chacun s'estime content de son sort. [2.415]
S' applique à celui qui sait bien se servir du peu qu' il possède. [2.165]
Se contenter du peu qu' on a. [2.415 #844]

Ohabolana 106Matavy anarana, fa mahia tena hoatry ny saingona. [2.415 #1654]
Matavy anarana, famahiatena, ohatra ny saingona. [2.653]
Matavy anarana ohatra ny saingona. [2.558]
Tahaka ny saingona : matavy anarana, fa mahia tena. [2.653 #2963]
Dikanteny frantsayGros de nom et maigre de corps comme l' herbe qu' on nomme saingona. [2.415 #1654]
Fanazavana frantsayLe même mot qui signifie gros, est le nom d' une herbe longue servant à couvrir le faîtage des maisons. [2.415 #1654]

Ohabolana 107Mba ataovy toy ny voankazo an' ala ny anatra omen’ ny olona ny tena, ka ny mangidy aloa ary ny mamy atelina. [2.415 #6512]
Voankazo an' ala, ka ny mamy atelina ary ny mangidy aloa. [2.415 #6533]
Voankazo an' ala, ka ny mangidy aloa, ny mamy atelina. [2.558 #4993]
Voankazo an' ala : ny mangidy aloa, ny mamy atelina. [2.653 #3706, 2.974 #335]
Voankazo añ' ala ka ty mame atele, ty mafaitse aria. [1.68]
Dikanteny frantsayFaites comme avec les fruits de la forêt : on avale les doux et on jette les amers. [1.68]
Faites des avis qu'on vous donne, comme des fruits qu' on trouve dans la forêt : on mange les bons et on laisse les mauvais. [2.415 #6512]
Gomme les fruits cueillis dans la forêt : ceux qui sont amers, on les rejette ; ceux qui sont doux, on les savoure. [2.974 #335]
Quand on trouve des fruits dans la forêt, on mange les bons et on laisse les mauvais. [2.415 #6533]
Fanazavana frantsayOn essaie les fruits, et c'est par le goût qu'on juge ; de même il faut écouter les avis et voir quels sont ceux qui sont bons ou mauvais. [2.415]
Se disait des avis reçus et des paroles entendues. [2.415 #6533]

Ohabolana 108Miarahaba vady : ny an' olona aza omem-boninahitra, ka mainka indray fa ny an' ny tena. [2.415 #1299]
Dikanteny frantsaySalut entre époux : on honore du salut les époux et épouses des autres ; à plus forte raison doit-on honorer son conjoint. [2.415 #1299]

Ohabolana 109Midera ny ratsy : manambany tena, mankahala ny tsara : be fialonana. [2.558 #2276]

Ohabolana 110Midera ny ratsy, mila angatra ho any tena; manaratsy ny tsara, manao balam-pom-boninahitra. [2.653 #1741]

Ohabolana 111Midohaka amin' ny be tsy ho an' ny tena ohatra ny vadin-kelin' ny mpanana. [2.558]

Ohabolana 112Midoka tena toy ny papelika. [1.1]
Fanazavana malagasyFatratra raha hilaza tsara momba ny tenany. [1.1]

Ohabolana 113Mifamati-dra aman-kary, ka izy mangatsiaka eny am-body vato, ny tena kosa matin-drano koba. [2.415 #4206]
Mifamati-dra aman-kary, ka izy mangatsiatsiaka eny am-body vato, ny tena matin-drano-koba. [2.653 #1753]
Mifamati-drà amin-kary, ka izy mangatsiatsiaka ery ambony, ny tena matin-dranon-koba. [2.558 #151]
Dikanteny frantsaySe lier avec le chat sauvage par le serment qui fait frères de sang : le chat sauvage a froid dans son creux de rocher, et soi-même on meurt de l' eau prise pour vomir de tanguin. [2.415]
Fanazavana frantsayAllusion à la sorcellerie : le chat sauvage était censé l' animal du sorcier ; or les sorciers étaient soumis à l'épreuve du poison tanguin. [2.415]

Ohabolana 114Miloloha mamy tsy ho any ny tena, toy ny vatan’ akondro afa-boa. [2.653 #1789]
Miloloha mamy tsy ho an' ny tena ohatra ny akondro afa-boa. [2.558]
Vatan’ akondro afa-boa: miloloha mamy tsy ho any ny tena. [2.653]
Vatan’ akondro afa-boa : miloloha mamy tsy ho an’ ny tena. [2.415 #3881, 2.974]
Vatan' akondro afa-boa : niloloha ny mamy tsy ho an' ny tena. [2.558 #4885]
Dikanteny frantsayBananier auquel on enlève le régime de bananes qu'il porte : il porte des douceurs mais ce n' est pas pour lui. [2.415 #3881]
Bananier dépouillé de ses fruits : il s’est chargé de douceurs, mais pas pour lui-même. [2.974 #238]
Fanazavana frantsayTravailler pour que d' autres en profitent. [2.415 #3881]

Ohabolana 115Minje amiñi ty sadia ty safa ka teña tompoñe ro ivandirañe. [1.68]
Ty safa ohatse ty sadia teña tompoñe ro ivandirañe. [1.68]
Dikanteny frantsayLa parole est comme un pagne dont le maître se ment à lui-même. [1.68]
La parole est comme un pagne qui embrasse soi-même. [1.68]

Ohabolana 116Mipoa-basy an-dohasaha; miati-drohona ho any ny tena. [2.653 #1806]
Mipoa-basy an-dohasaha : miati-drohona ho an' ny tena. [2.415 #2726]
Dikanteny frantsayTirer un coup de fusil au fond de la vallée, c' est s' accabler soi-même du bruit retentissant. [2.415 #2726]
Fanazavana frantsayOn est sa propre victime. [2.415 #2726]

Ohabolana 117Misinjake an-davenoke, teña avao ro iboñañe. [1.68]
Dikanteny frantsayDanser sur les cendres, elles s'éparpillent sur soi. [1.68]

Ohabolana 118Mitafa amin' ny mpanana noho ny tena, ka mandre ny "izaho" miaraka aman-trerona! [2.558 #2429]

Ohabolana 119Mitafia lamba, fa trambo no handady aminao. [2.415 #6236, 2.653 #1853]
Mitafia lamba fa trambo no handady amin' ny tena. [2.558 #2430]
Dikanteny frantsayIl faut vous vêtir, car les mille-pattes vont grimper sur vous. [2.415 #6236]
Fanazavana frantsayPrenez vos précautions. [2.415 #6236]

Ohabolana 120Mitafy lamba amin' ny andro ririnina, ka ny an' ny tena ihany no sambotsamborina vao azo. [2.558 #2432]
Mitafy lamba jiafotsy ririnina: ny any ny tena ihany, ka sambotsamborina vao azo. [2.653]
Mitafy lamba jiafotsy ririnina : ny an' ny tena ihany, ka sambotsamborina vao azo. [2.415 #3126]
Dikanteny frantsaySe couvrir d' un tissu de raphia en hiver : c' est votre propriété, mais pour le garder, il faut le saisir à plusieurs reprises. [2.415 #3126]

Ohabolana 121Mitakalo manaña, tsy tia rahan-teña. [2.165]
Fanazavana malagasyManakalo manana: tsy tia ny an' ny tena. [2.165]

Ohabolana 122Mpamarin' olona navarin' ny olona ka valin-tenany ihany. [2.558 #164]

Ohabolana 123Mpiasabe manao hisasahana: ny any ny tena indray no avela ho tany vao. [2.653 #1977]
Mpiasabe manao hisasahana : ny an' ny tena indray no avela ho tany vao. [2.415 #3859, 2.558 #2613]
Dikanteny frantsayHomme simple qui cultive les rizières des autres pour avoir la moitié de la récolte : il laisse pour cela les siennes en friche. [2.415 #3859]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui négligent leurs affaires pour celles des autres. [2.415 #3859]

Ohabolana 124Mpiasa tsy mahavoky tena. [2.165 #600, 2.415 #3860, 2.558 #2615, 2.653 #1974]
Dikanteny frantsayC' est un travailleur et il ne peut pas se nourrir lui-même. [2.415 #3860]
Un laboureur qui ne se rassasie pas lui-même. [2.165]
Fanazavana frantsayCette expression se disait des gens qui donnent tout ce qu' ils gagnent ; on l'employait aussi pour dire que le travailleur ne peut pas faire lui-même sa cuisine et son ménage ; autre sens : son travail ne lui suffit pas. [2.415 #3860]
Se dit de quelqu' un qui pourrait bien se nourrir, mais qui ne le fait pas par avarice. [2.165]

Ohabolana 125Mpisikidy tsy mahita tena. [2.415 #131]
Dikanteny frantsayLe devin ne sait rien sur ce qui le concerne lui-même. [2.415 #131]
Fanazavana frantsayS'il est malade, il ne peut pas se guérir lui-même ; le sens est analogue au proverbe : un médecin ne se guérit pas lui-même. [2.415 #131]

Ohabolana 126Mpivaro-tantely mividy sakay : mivarotra ny mamy ho an' ny olona, fa mividy mangidy ho an' ny tena. [2.415 #5999]
Mpivaro-tantely mividy sakay: mivarotra ny mamy ho an’ olona, fa mividy mangidy ho any ny tena. [2.653 #1999]
Mpivaro-tantely mividy sakay, mivarotra ny mamy ho an' olona fa mividy mangidy ho an' ny tena. [2.974, 2.558]
Dikanteny frantsayComme le vendeur de miel qui achète du piment : il vend aux autres le doux, et prend pour lui ce qui pique. [2.974 #270]
Marchand de miel qui achète du piment : il vend aux autres la douceur et prend pour lui l' amertume. [2.415 #5999]
Fanazavana frantsaySe disait des gens se dépensant au service des autres. [2.415 #5999]

Ohabolana 127Nahoana no dia izaho avy no mba angatahana ? hoy Ilaisarotra, ny tenako aza an-tsaiky tsy homeko ka ! [2.415]
Nahoana no dia izaho avy no mba angatahana? hoy Ilaisarotra : Ny tenako aza antsaky tsy homeko ka! [2.653 #2032]
Nahoana no dia izaho avy no mba angatahina ! hoy Ilaisarotra. [2.558 #2670]
Dikanteny frantsayPourquoi me demande-t-on, dit l'avare, à moi qui refuserais presque à ma propre personne ! [2.415 #2313]
Fanazavana frantsayParoles d'avare. [2.415 #2313]

Ohabolana 128Ny alahelo itafian-damba tsy antonona ny tena. [2.558 #2846]
Ny alahelo no itafian-damba tsy antonona ny tena. [2.165 #1459, 2.653 #2136, 2.415]
Dikanteny frantsayC' est le deuil ou la pauvreté qui nous fait revêtir un vêtement qui ne nous sied pas. [2.415 #2638]
C'est parce qu' on est pauvre qu' on s' habille insuffisamment. [2.165]
Fanazavana frantsayCe n' est pas par choix. [2.165]

Ohabolana 129Ny alain' ny vavany maningotra ny tenany, ary ny alain' ny lelany maningotra ny lohany. [2.653 #2142, 2.558]

Ohabolana 130Ny any ny tena ratsy tsy azo atakalo ny an’ olon-tsoa. [2.653 #2179]
Ny an' ny tena ratsy tsy atakalo ny soan' ny olona. [2.558 #2891]
Ny an' ny tena ratsy tsy azo atakalo ny an' olon-tsoa. [2.165 #614]
Dikanteny frantsayCe qu' on possède de mauvais ne peut s' échanger contre ce que les autres ont de bon. [2.165]
Fanazavana frantsaySe dit surtout de sa femme et de ses enfants. [2.165]

Ohabolana 131Ny ela manova endrika, ny midioka sangy zary tenany. [2.558 #2937]

Ohabolana 132Ny fandrian' ny eritreritra no tena fiadanana. [2.415 #2220]
Dikanteny frantsayC' est le repos de la pensée qui est la vraie paix. [2.415 #2220]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas avoir de soucis pour bien dormir. [2.415 #2220]

Ohabolana 133Ny hodiny no fidiny, fa ny tena izy no ariany. [2.415 #5926]
Dikanteny frantsayIl prend la peau, et jette le fruit. [2.415 #5926]
Fanazavana frantsayPrendre les apparences pour la réalité, la peau pour le fruit. [2.415 #5926]

Ohabolana 134Ny kamo fandositra : tsy zovy no ho trany, fa ny tena ihany. [2.165 #1169, 2.415 #3951]
Dikanteny frantsayCelui qui est lent à s' enfuir: ce n' est personne que lui qui en souffrira. [2.165]
Lent à fuir : ce n' est pas un autre mais lui qui en souffrira. [2.415]

Ohabolana 135Ny kibibibiby dia ny ankizy ihany no matahotra, fa raha tena biby dia mihararetra koa ny lehibe. [2.558]

Ohabolana 136Ny kolokolo aza nokadiana, ka ny tena vary indray no atao baranahiny. [2.558 #3053]

Ohabolana 137Ny lainga anie ka Alakaosy, ka raha tsy manoto olona dia manoto ny tena. [2.415 #4936]
Dikanteny frantsayLe mensonge, c' est comme l' enfant né au mois d'Alakaosy : s' il ne tue pas, il se tuera. [2.415 #4936]
Fanazavana frantsayAllusion au destin d' Alakaosy : l' enfant né sous ce destin était sensé devoir tuer ses parents ou se tuer lui-même. Si le mensonge ne nuit pas aux autres, il nuit à celui qui le dit. [2.415 #4936]

Ohabolana 138Ny lainga toy ny nify lanin' ny olitra, ka ny esorina no mahasoa ny tena. [2.415 #4944]
Ny lainga toy ny nify lanin' ny olitra, ka ny osorina no mahasoa ny tena. [2.165 #463]
Dikanteny frantsayLe mensonge est comme une dent malade, ce qu' il y a de mieux à faire, c' est de l' arracher. [2.165]
Le mensonge est comme une dent qui fait mal, le mieux c' est de l' arracher. [2.415 #4944]

Ohabolana 139Ny latsaka am-po tsy hamelona, ka ny an-tendro-molotra indray no lelafina. [2.415 #4250, 2.653 #2302, 2.165, 2.558, 1.1]
Fanazavana malagasyRaha misy zavatra efa nahavoa ny tena indray mandeha, tsy tokony hilalao amin' ny tahaka an' io fahitandrina fatratra. [1.1]
Dikanteny frantsayCe que vous venez d' avaler vous tuera, et vous vous léchez encore les lèvres (comme si vous en vouliez davantage). [2.165]
Le poison avalé suffit à tuer, et on lèche encore ce qu' il en reste au bout des lèvres. [2.415 #4250]
Fanazavana frantsayPar exemple en ne dénonçant pas les coupables, on ajoute à sa cupabilité, ou de toute autre manière. [2.415 #4250]
Se rapporte au tanguin avalé par l'accusé. [2.165]

Ohabolana 140Ny milondra tehina mora, fa ny mitondra tena sarotra. [2.974 #434]
Dikanteny frantsayIl est facile de diriger sa route, mais il est difficile de diriger sa vie. [2.974 #434]

Ohabolana 141Ny mitondra tehina mora, fa ny mitondra tena sarotra. [2.165 #1166, 2.653 #2351]
Dikanteny frantsayIl est facile de porter un bâton (ou une canne), mais il est difficile de se conduire (Litt. de se porter soi-même). [2.165]

Ohabolana 142Ny saina toy ny hady : marivo loatra itsambikinan' ny ankizy, lalin-doatra mamandrika ny tena. [2.558 #3235]
Ny saina toy ny hady : raha marivo loatra, itsambikinan' ny ankizy ; ary raha lalin-doatra, mamotraka ny tena. [2.415 #6191, 2.653 #2411, 2.974]
Dikanteny frantsayL’esprit est comme le fossé: s’il est étroit, un enfant saute par-dessus; s’il est trop profond, on y tombe soi-même. [2.974 #328]
L' habileté est comme un fossé : si c' est peu profond les enfants l' enjambent facilement, et si c' est trop profond c' est un précipice où l' on tombe soi-même. [2.415 #6191]
Fanazavana frantsaySe disait des ruses et des expédients. [2.415 #6191]

Ohabolana 143Ny sima manjolanjola, ny poa-maso manalava molotra, ka anaro ny tena fa kilema samy manana. [2.558]

Ohabolana 144Ny tsiny toy ny rivotra : mikasika ny tena fa tsy hita tarehy. [2.165 #150, 2.415 #6482, 2.558 #3335, 2.653 #2526]
Dikanteny frantsayLe blâme, c' est comme le vent : il touche et on le sent, mais on ne le voit pas. [2.415 #6482]
Le blâme est comme le vent: on le sent sans le voir. [2.165 #150]

Ohabolana 145Ny zaza tombo tsy any ny tena. [2.653 #2535]
Ny zaza tombo tsy an' ny tena. [2.415 #993, 2.558 #3382]
Dikanteny frantsayL' enfant est un surplus mais pas pour soi. [2.415 #993]

Ohabolana 146Omby loha, dia tataka omby tena, ny kely no mialoha ny lehibe. [2.558 #3431]

Ohabolana 147Omby namidy tsy any ny tena. [2.653 #2555]
Omby namidy tsy an' ny tena. [2.165 #1199, 2.558 #3441]
Omby namidy tsy an' ny tena, zanaka nampanambadian-dasan' olona. [2.415 #1322]
Dikanteny frantsayBoeuf qu' on a vendu, on ne l' a plus ; fille qu' on a donnée en mariage, le mari l' a prise et on ne l' a plus. [2.415]
Un bœuf que vous avez vendu ne vous appartient plus. [2.165 #1199]

Ohabolana 148Ondry mahia maty anaka : misikin-kamoy hanatavy tena. [2.415 #2652, 2.558 #3461, 2.653]
Dikanteny frantsayBrebis maigre dont l' agneau est mort : elle se résigne à cette perte pour s' engraisser. [2.415 #2652]
Fanazavana frantsayA quelque chose malheur est bon. [2.415 #2613]

Ohabolana 149Papango didimaso tsy fihinana : samy ratsy, ka aza mifanenitra ; papango didimaso, voron-tsy fihinana, esory ny taimaso vao miresaka amiko. [2.415 #4889]
Papango didimaso, voron-tsy fihinana: zahao aloha ny tarehy vao mifosa ny sasany. [2.653 #2590, 2.165, 2.415]
Papango didimaso, voron-tsy fihinana, zahao aloha ny tena vao mifosa ny sasany. [2.558]
Dikanteny frantsayPapangue, oiseau chassieux qu' on ne mange pas, regarde-toi avant de dire du mal des autres. [2.415 #4890]
Papangues, oiseaux chassieux qu' on ne mange pas, vous êtes tous vilains, ne vous moquez pas les uns des autres ; papangue, oiseau chassieux qu' on ne mange pas, enlève ta chassie avant de me parler. [2.415 #4889]
Un papango aux yeux chassieux, un oiseau qu' on ne mange pas: regardez votre propre visage avant de dire du mal des autres. [2.165 #569]
Fanazavana frantsaySe disait des médisants. [2.415 #4890]

Ohabolana 150Papelika angaha aho no handoka tena. [2.558 #3482]

Ohabolana 151Pilaka manadio ny an' olona fa manadino ny vorovoron-kitay any an-tranon' ny tena. [2.558 #3494]

Ohabolana 152Raha hendry vady renianaka, ny an' olona miditra ho an' ny tena, ny an' ny tena dia an' ny tena rahateo. [2.415 #1229]
Dikanteny frantsayQuand un homme a une épouse qui est mère de famille intelligente et sage, il acquiert des biens et les biens qu' il avait déjà il ne les perd pas. [2.415 #1229]
Fanazavana frantsayCelui qui est sage, acquiert des biens et ne perd pas ceux qu' il a amassés. [2.415 #1229]

Ohabolana 153Raha ny tokan-tsy tia tsy hamonoako tena, fa raha ny be sy ny maro, hisotro tsingala aho ho faty. [2.558]
Raha olona iray no tsy tia ahy, mitoto koba aho hatavy; fa raha ny be sy ny maro no tsy tia ahy, hisotro tsingala aho ho faty. [2.165]
Dikanteny frantsaySi je ne suis haï que d' un seul, je préparerai de la farine pour m' engraisser; mais si tous me haïssent, j' avalerai une "tsingala" pour mourir. [2.165]
Fanazavana frantsayLa "tsingala" est un insecte aquatique que l' on prétend être fatal à qui l'avale. Je n' ai plus qu' à disparaître. [2.165]

Ohabolana 154Raha tataka omby tondro, dia tataka omby loha ; ary raha tataka omby loha, dia tataka omby lena, toy ny rano am-pasika. [2.653, 2.974]
Raha tataka omby tondro, dia tataka omby loha; ary raha tataka omby loha, dia tataka omby tena. [2.165 #1364]
Raha tataka omby tondro, dia tataka omby loha, raha tataka omby loha dia tataka omby tena, toy ny rano am-pasika. [2.558 #3660]
Dikanteny frantsayUne ouverture ou le doigt peut entrer est bientôt une ouverture où peut passer la tête ; et quand la tête y passe, c’est bientôt tout le corps qui peut s’y introduire, — telle l’eau dans le sable. [2.974 #226]
Un trou grand comme le doigt deviendra bientôt assez grand pour que la tête puisse y passer; et par un trou où la tête peut passer, le corps tout entier passera bientôt. [2.165]
Fanazavana frantsayLes petits commencements peuvent mener loin, surtout dans le mal. [2.165]

Ohabolana 155Rano an-tsinibe : dobaina an-tena, tsy dobaina an tena. [1.147 #R35]

Ohabolana 156Sadika ny fanahy : tompony my hodidininy. [1.147 #S2]
Sadikan’ ny fanahy ny tena: ny manao azy ihany no hodidininy. [2.415 #1704, 2.653]
Salakan’ ny fanahy ny tena : ny manao azy hodidininy. [2.974 #435]
Salaky ny fanahy ny tena: ny manao azy ihany no hodidininy. [2.415 #1704, 2.653]
Dikanteny frantsayLe corps est le pagne de l’âme : c’est le serviteur qui enchaîne le maître. [2.974 #435]
Le corps est pour l' âme ce qu' est le salaka qui entoure les reins : le salaka n' entoure que celui qui le porte. [2.415]
Fanazavana frantsayChacun est reponsable de sa conduite. Dans certaines provinces, le salaka s' appelait sadika. [2.415 #1704]

Ohabolana 157Sakalava very omby: ny any ny tena hita no entina. [2.653 #2832]
Sakalava very omby, ny an' ny tena hita no enti-mody. [2.558 #3801]

Ohabolana 158Saonjorobe momba mahazaka, tadibe momba vositra : zakan' olona, fa tsy mahazaka tena ; leon' olona, fa tsy mahaleo tena. [2.415, 2.558]
Sonjorobo momba mahazaka, tadibe momba vositra: zakan’ olona, fa tsy mahazaka tena ; leonolona, fa tsy mahaleo tena. [2.653 #2936]
Dikanteny frantsayFeuilles de gouet s' attachant aux câbles et aux grosses cordes qui accompagnent les boeufs : elles sont gouvernées par d' autres et ne disposent pas d' elles-mêmes, elles sont soumises à d' autres et ne sont pas indépendantes. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui étaient sous la dépendance des chefs et seigneurs. [2.415 #792]

Ohabolana 159Sasa-poana ohatra ny akoho mikotri-borona, valaky ny tsy ho an' ny tena. [1.3]
Dikanteny frantsayFatigué inutilement, comme une poule couvant des oeufs de canard. [1.3]
Fanazavana frantsayElle s'épuise pour des petits qui ne la suivront pas. [1.3]

Ohabolana 160Sola mitanina andro, ka any an-doha no mahatsiaro mahamay aloha. [2.415 #5625]
Sola mitanina andro : ny loha efa mahamay, fa ny tena mbola mangatsiaka. [2.415 #5626]
Sola mitanin' andro: ny loha efa mahamay, fa ny tena mbola mangatsiaka. [2.653 #2927]
Sola mitanin' andro : ny loha efa mahamay, nefa ny tena mbola manara. [2.558 #3938]
Dikanteny frantsayChauve qui se chauffe au soleil : c' est sa tête qui sent la première la chaleur. [2.415 #5625]
Chauve qui se chauffe au soleil : sa tête est brûlante, et sa personne est froide. [2.415 #5626]
Fanazavana frantsaySe disait des gens en colère. [2.415 #5626]
Se disait des gens rouges de colère. [2.415 #5625]

Ohabolana 161Tahaka ny antitra mitomany: mainka loza miketrona manaratsy tena. [2.165 #1943]
Tahaky ny antitra mitomany : mainka loza miketrona manaratsy tena. [2.415 #1859]
Dikanteny frantsayC' est comme les vieillards qui pleurent : ils se rident davantage et deviennent plus laids. [2.415 #1859]
Comme des vieux qui pleurent: ils n' en sont que plus ridés et plus laids. [2.165]

Ohabolana 162Tain' angely, ka samy manilika ny am-baravarany. [2.165 #2225]
Tain' angely ka samy manilika ny eo am-baravarany. [2.558 #3992, 1.1]
Tain’ angely : samy manilika ny am-baravarany. [2.653 #2973, 2.415]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa tsy maintsy samy manala ny misakantsakana ny fiainany, na manao ny adidiny tandrify ny tenany. [1.1]
Dikanteny frantsayCrottes de grillons : chacun rejette ce qui est devant sa porte. [2.415]
Des déjections de grillons: chacun pousse de côté celles qui sont devant sa porte (c.à.d. son trou). [2.165]
Fanazavana frantsayA chacun Je s' occuper de sa réputation. [2.415 #2977]
Chacun a ses responsabilités propres. [2.165]

Ohabolana 163Tain-delo an-tsena ka ny an' ny tena ihany no ananan-doza. [2.558 #3995]
Tain-delo an-tsena: ny any ny tena ihany no ananan-doza. [2.653]
Tain-delo an-tsena : ny an' ny tena ihany no ananan-doza. [2.415 #4405]
Dikanteny frantsayAvoir la morve au nez au marché : c' est ce qui vous appartient qui vous cause des ennuis. [2.415 #4405]
Fanazavana frantsayL' encombrement empêche de se moucher. Se disait des gens qui étaient eux-mêmes les auteurs de leur malheur. [2.415 #4405]

Ohabolana 164Takalom-patsa, vidim-pihinanana. [2.558 #4001]
Takalom-patsa vidim-pihinanana, ka izay an' ny tena kely hianonkanonana. [2.165 #1382]
Takalom-patsa vidim-pihinanana; zay an' ny tena kely mahatsembotsemboka. [2.415 #5479]
Dikanteny frantsayCe qu' on a échangé contre des chevrettes, achetées pour manger, le peu qu' on a vous satisfait. [2.165]
Quand en vendant des chevrettes on peut acheter un peu de nourriture, le peu qu' on obtient fait grand plaisir. [2.415 #5479]
Fanazavana frantsayIl faut être reconnaissant du peu qu'on obtient. [2.415 #5479]

Ohabolana 165Tanalahy misarotro maina andro : manakona ny anjara maso-andron' ny tena. [2.415 #1712]
Tanalalahy misarotro mainandro : manakona ny anjara-masoandron’ ny tena. [2.653 #2992]
Dikanteny frantsayCaméléon qui porte capuchon par une journée de clair soleil : il se prive de sa part de soleil. [2.415 #1712]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui restent enfermés chez eux loin du soleil. [2.415 #1712]

Ohabolana 166Tefi-vilian-dRainiraony: ny an' olona novonjeny, ka ny an' ny tena no atao tofefi-katoka. [2.165]
Tefy vilian-dRainiraony : ny an’ olona vonjena, ka ny any ny tena atao tofefi-katoka. [2.653 #3054]
Tefy vilian-dRainiraony : ny an' olona vonjena, ka ny an' ny tena atao tofefi-katoka. [2.415 #3876]
Tefi-vilian-dRaoniraony : ny an' olona no vonjena, fa ny an' ny tena atao tofefi-katoka. [2.558]
Dikanteny frantsayFaçonner les assiettes à la façon de Rainiraony : on s' empresse à celles des autres et les siennes propres on les néglige, on les façonne avec le col penché d' un côté. [2.415 #3876]
Rainiraony fabriquant des assiettes: il s' occupe de celles des autres et les siennes ont le pied de travers. [2.165]
Fanazavana frantsayPar désir de plaire, ou par vaine gloire, il s' occupe des affaires des autres, et néglige les siennes propres. [2.165]

Ohabolana 167Telo no sola : ny anankiray tava mitatra, ny anankiray sola nahafahana, ny anankiray tena sola. [2.415 #2143, 2.165]
Dikanteny frantsayIl y a trois espèces de gens chauves: ceux qui sont chauves près de la figure; ceux qui sont chauves par places; ceux qui sont chauves partout. [2.165]
Il y a trois sortes de chauves : ceux dont la figure empiète sur les cheveux, ceux qui sont chauves par endroits, et ceux qui le sont tout à fait. [2.415 #2143]

Ohabolana 168Tentena nangatody amoron-dalana : tsy novonoin’ olona fa namono tena. [1.147 #T66]

Ohabolana 169Tera-tsintsina : izay sahazan' ny tena no avoaka. [2.415 #3755]
Tera-tsintsina: izay sahazan’ ny tena no havoaka. [2.653 #3082]
Dikanteny frantsayEnfantement de petit oiseau tsintsina : le produit est proportionné à la taille. [2.415 #3755]
Fanazavana frantsaySe disait des gens capables de peu. [2.415 #3755]

Ohabolana 170Tinain-kena raty vorake, miala teña raty soratse. [1.68]
Dikanteny frantsayIntestin mal découpé, je me déplace, moi qui ai une mauvaise figure. [1.68]
Intestin mal vidé, je me déplace, moi qui suis vilain. [1.68]

Ohabolana 171Todian' ny hasomparana, ka mosaren-tenany ihany. [2.558 #4143]
Todin' ny hasomparana, ka mosaren-tsamy irery. [2.415 #2563, 2.974 #459]
Dikanteny frantsayC' est le châtiment de sa malice : pauvre et solitaire, il est dans la plus grande disette. [2.415 #2563]
Méchant que le malheur atteint à son tour : le voilà seul avec sa disette. [2.974 #459]

Ohabolana 172Toy ny rano am-pasika; raha tataka omby tondro, dia tataka omby loha; ary raha tataka omby loha, dia tataka omby tena. [2.165]
Dikanteny frantsayComme de l'eau dans le sable: si elle trouve une ouverture grande comme le doigt, elle en fera bientôt une autre grande comme la tête; et enfin, une aussi grande que le corps. [2.165]
Fanazavana frantsaySe dit, au figuré, des fautes légères qui peuvent conduire aux péchés les plus graves. [2.165]

Ohabolana 173Toy ny tsy mahatafy tena : ny tena mba te-hitafy ihany, fa ny sain-kanao no tsy misy. [2.165 #1665, 2.415 #2120]
Dikanteny frantsayComme celui qui est incapable de se vêtir: son corps ne demanderait pas mieux que d' être vêtu,, mais c' est la volonté qui manque pour le faire. [2.165]
Semblable à celui qui ne peut pas se vêtir : le corps désire bien être vêtu, mais la volonté fait défaut. [2.415 #2120]

Ohabolana 174Tokantranon' ny manano tena, ka otrikafo no mba ifaninanana. [2.415 #1936]
Dikanteny frantsayMénages de veuves : elles rivalisent de feu à conserver, et c' est tout. [2.415 #1936]
Fanazavana frantsayLe sens est qu' elles sont très pauvres. [2.415 #1936]

Ohabolana 175Tondroko iray no maharary, ka ny tenako be no savihiny. [2.558 #4180]
Tondroko iray no marary, ka ny tenako be no savihiny. [2.653 #3126, 2.415]
Dikanteny frantsayUn seul de mes doigts est malade et tout mon corps en est saisi. [2.415 #2826]
Fanazavana frantsaySe disait de la solidarité. [2.415 #2826]

Ohabolana 176Tovolahy manambady antitra, ka ny loa-bary no hianteherana ; fa atositosika, toa renibe ; avela ihany, anjara vadin' ny tena, ka izay voky matanjaka. [2.415 #1335]
Tovolahy manam-bady antitra, ka ny loa-bary no hiantehorana; fa atositosika, toa renibe; avala ihany, anjara vadin' ny tena, ka izay voky matanjaka. [2.165 #1790]
Dikanteny frantsayJeune homme qui a épousé une vieille femme : c' est pour avoir une bonne cuisine ; car s' il veut s' amuser il semble que sa femme soit sa grand-mère, et s' il la laisse, elle reste sa femme et un homme rassasié est fort. [2.415 #1335]
Un jeune homme qui a épousé une vieille femme: c' est pour avoir quelqu' un qui lui fasse bonne cuisine, car s' il veut s' amuser avec elle, il lui semble qu' elle est sa grand' mère; et s' il ne s' en occupe pas, elle est quand même sa femme, et un homme rassasié est fort. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. il a quand même de bons repas. [2.165]

Ohabolana 177Tratry ny tiana ka miarahaba tena, fa ny tratry ny hala be eritreritra. [2.558 #4392]

Ohabolana 178Tsidimy nananika am-patsy : tsy narian’ olona fa nanary tena. [1.147 #T142]

Ohabolana 179Tsy manana manahy tena, manana manantena, ohatra ny fahandroan-kena. [2.558]
Tsy manana manahy tena, manana manantena, toy ny fandrahoan-kena. [2.653 #3375]

Ohabolana 180Tsy mba ny ravoravo natentina, fa ny tandra vadin-koditra. [2.165 #1359]
Tsy mba taniravo atentina, fa tena tandra vadin' ny hoditra. [2.415 #5316, 2.558 #4562, 2.653 #3398]
Tsy ny taniravo natentina afaky ny rano, fa ny tandra vadin-koditra enti-milevina. [2.558 #4780]
Dikanteny frantsayCe n' est pas (comme) de la terre blanche que l' on peut se mettre (et qui tombe), mais (comme) des taches de rousseur inséparables de la peau. [2.165]
Ce n' est pas de la terre blanche appliquée sur la peau, mais une véritable tache, épouse inséparable de la peau. [2.415 #5316]
Fanazavana frantsaySe disait des choses inséparables. Par superstition on appliquait de la terre blanche sur le front. [2.415 #5316]

Ohabolana 181Tsy mba roa vao mahatapaka tahaka ny hety aho, fa antsy mahaleo tena. [2.165 #868]
Tsy mba roa vao mahatapaka tahaky ny hety aho, fa antsy mahaleo tena. [2.415 #6195]
Dikanteny frantsayJe n' ai pas besoin de deux lames pour pouvoir couper comme une paire de ciseaux, car je suis un couteau qui travaille seul (ou, sans aides). [2.165 #868]
Je ne suis pas comme une paire de ciseaux qui a besoin de deux lames pour pouvoir couper, mais je suis comme le couteau qui n' a pas besoin d' aides. [2.415 #6195]
Fanazavana frantsaySe suffire. [2.415 #6195]

Ohabolana 182Tsy mety raha manao hoe: Tsy mbola farofy aho hatrizay nahabokako. [2.415 #2029, 2.653 #3437, 2.974]
Tsy mety raha manao hoe : tsy mbola farofy hatrizay, nefa ny tena boka. [2.558 #4618]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas dire : je n' ai jamais été indisposé depuis que j' ai eu la lèpre. [2.415]
Il n’est pas glorieux de dire : je ne suis pas tombé malade depuis que je suis lépreux. [2.974 #295]
Fanazavana frantsayC' est bien assez d'avoir la lèpre. [2.415]

Ohabolana 183Tsy mety raha mila fitia aman' olona, ka manaratsy ny mpiray tam-po amin' ny tena. [2.558 #4645]
Tsy mety raha mila fitia amin' olona, ka manaratsy ny iray tampo. [2.415 #1139, 2.653 #3462]
Dikanteny frantsayIl ne convient pas de chercher de l'affection auprès des autres et de dénigrer ceux qu'un même sein a portés. [2.415 #1139]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui recherchaient les étrangers et disaient du mal de leurs parents. [2.415 #1139]

Ohabolana 184Tsy misy fatra-piahy tena ohatra ny tsindretra, fa famaky kely iray sy katsomanta telo no entiny, fa raha tamy ny tandroho misitrika. [2.653]
Tsy misy fatra-piahy tena, toy ny tsindretra, fa famaky iray, katsomanta telo. [2.558 #4707]

Ohabolana 185Tsy misy mahita kilema momba tena. [2.165 #136, 2.653]
Tsy misy mahita kilema momba tena, na tsiny amin' olon-tiana. [2.558 #4723]
Dikanteny frantsayNul ne s' aperçoit de ses propres défauts. [2.165]

Ohabolana 186Tsy misy tsara feo noho ny papelika, fa midoka tena ka mahamonaina. [2.558 #307]
Tsy misy tsara feo noho ny papelika; fa raha midoka tena, mahamonamonaina. [2.653 #3548]

Ohabolana 187Tsy ny rambo izay mikapoka hanavazina ny tena, fa ny lela izay milelaka hanamandina ny trafo. [2.653 #3568]
Tsy ny rambo mikapoka hanavazina ny tena, fa ny lela izay milelaka ny trafo. [2.558 #308]

Ohabolana 188Tsy tsara nify anoloana aho ka hitsako alohan' ny vazana. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny tsy tokony hanaovan-javatra alohan' izay ambony na manam-pahefana noho ny tena. [1.1]

Ohabolana 189Tsitsina tsy ho an' iza, fa ho an' ny tena ; tobaina tsy ho an' iza, fa ho an' ny tena. [2.415 #5413]
Vary zato andrefan-trano : na tsitsina na tobaina, tsy an' iza fa anao ihany. [2.558 #4882]
Vary zato andrefan-trano: tsitsina, tsy ho an’ iza, fa ho any ny tena ihany; tobaina, tsy ho an’ iza, fa ho any ny tena ihany. [2.653]
Vary zato andrefan-trano : tsitsina, tsy ho an' iza, fa ho an' ny tena ihany ; tobaina, tsy ho an' iza, fa ho an' ny tena ihany. [2.165 #770, 2.415 #2259]
Dikanteny frantsayCent (grandes) mesures de riz à l' ouest' de la maison; si vous les économisez, ce ne sera que pour vous; si vous les gaspillez, ce ne sera que pour vous. [2.165]
Cent mesures de riz à l' ouest de la maison : si on les épargne, ce n' est pas pour un autre que pour soi ; et si on les gaspille, ce n' est pas pour un autre que pour soi. [2.415 #2259]
Si on épargne, ce n' est pas pour les autres, mais pour soi ; si on dépense, ce n' est pas pour les autres, mais pour soi. [2.415 #5413]
Fanazavana frantsayOn en est le maître et on peut en disposer comme l' on veut. [2.415 #2259]

Ohabolana 190Tsy zoin-kabary, ka mitakoko ny androngo, tapa-drambo mirebika dia ny androngo ihany koa. [2.558 #4813]
Tsy zoin-kabary ka mitakoko ny vorondolo; tapa-drambo vao mirebika ny androngo; migadra tenany ihany ny biby. [2.165 #2292]

Ohabolana 191Tsongo fon-teña, tsongo foñ' olo. [1.68]
Tsongoy fon-tena tsongoy fon' olona. [2.415 #5414, 2.558 #4471, 2.653 #3331, 1.1]
Tsongoy fon-tena, tsongoy fon' olona, fa raha mahalala maharary ny an-tena, mba mahalala maharary ny an' olona. [2.165 #380]
Fanazavana malagasyArakaraka ny tenanao no tokony hitsaranao ny sasany. [1.1]
Hevero na alaovy an' eritreritra amin' izay mahazo ny tenanao ny mba mahazo ny hafa koa raha manao toy izao sy toy izao ianao. [1.1]
Dikanteny anglisyFeel of others heart, feel of your own. [1.7]
Fanazavana anglisyThe Malagasy version of the Golden Rule. [1.7]
Dikanteny frantsayPalpez le coeur d'autrui, puis palpez votre propre coeur. [1.8]
Pincez votre coeur d' abord, et ensuite celui des autres. [2.415]
Pincez votre coeur et ensuite celui des autres. [1.68]
Pincez votre cœur, pincez le cœur des autres; car si vous savez ce qui vous fait mal, vous savez aussi ce qui fait mal aux autres. [2.165 #380]
Fanazavana frantsayNe faites pas aux autres ce que vous ne voudriez pas qu'on vous fit. [1.68, 2.415 #5414]

Ohabolana 192Tsora-kazo noladinim-bitsika : lofidofiny foana fa ny tenany be dia marazoka. [2.415 #3221, 2.653]
Tsorakazo noladinim-bitsika : lofidofiny foana, fa ny tenany be efa haroka. [2.558 #4473]
Tsorakazo noladinim-bitsika: lofidofiny foana, ra ny tenany be efa marazoka. [2.165]
Dikanteny frantsayTige enlacée percée à l' intérieur par beaucoup de fourmis : elle paraît encore belle à l' extérieur mais en réalité elle n' a plus de consistance. [2.415 #3221]
Une branche envahie par les fourmis: elles ne l' ont guère recourbée, mais l' ont pourtant épuisée. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de l'insuffisance d' une chose à partager entre beaucoup de partageants. [2.415 #3221]

Ohabolana 193Varifitoventy namidy ringitra : ny an' ny tena ihany ka mampizihitra. [2.415]
Variteloventy namidy ringitra : ny any ny tena ihany ka mampizihitra. [2.653]
Variteloventy namidy ringitra : ny an' ny tena ihany ka mampizihitra. [2.415]
Dikanteny frantsayAvec un sou, on a acheté une mauvaise patate : c' est avec son propre qu'on se gonfle le ventre. [2.415 #4414]
Fanazavana frantsayQuand on achète, il faut acheter quelque chose de bon. L' amour effréné de l' argent entraîne l' usure. On prêtait à la semaine, à des taux exorbitants : le taux s' est parfois élevé à plus de 200 % pour une année ; il était ordinairement de 100 % ; c' était la ruine inévitable pour l' emprunteur. L' insolvabilité était une cause d' esclavage. [2.415 #4414]

Ohabolana 194Verin-tenany ohatra ny ampingan' ilay osa. [2.653, 2.558]

Ohabolana 195Voantsiroko nisangorina antoandro : tsy narian’ olona fa nanary tena. [1.147 #V79]

Ohabolana 196Voatsiroroka nosangorin' ny andro : ka tsy nariako, fa nanary tena. [2.558 #5002]

Ohabolana 197Vody fahitra ka mahita ny tena atiny. [2.558 #5007]

Ohabolana 198Voli-voanjon-dRakaretsaka : ny any ny tena tsy vita, ka ny an’ olona no karetsahina sosohana. [2.653 #3725]
Voly voanjon--dRakaretsaka : ny an' ny tena tsy vita, ka ny an' olona no ikaretsahana. [2.415 #3882]
Voly voanjon--dRakaretsaka: ny an' ny tena tsy vita, ka ny an' olona no karetsahina. [2.165]
Voly voanjon--dRakaretsaka : ny an' ny tena tsy vita, ka ny an' olona no karetsahina sosohana. [2.415 #3882]
Voli-voanjon-dRenikaretsaka : ny an' ny tena tsy vita, ka ny an' olona no karetsahana sosohana. [2.558]
Dikanteny frantsayRakaretsaka cultive des arachides : il ne travaille pas pour lui-même et il est diligent à travailler pour les autres. [2.415 #3882]
Rakaretsaka (l' empressée) plantant des arachides: les siennes ne sont pas plantées et elle s' empresse pour planter celle des autres. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui négligent leurs affaires pour s' occuper de celles des autres. [2.415 #3882]

Ohabolana 199Voronkontsy: miambi-draha tsy an-teña. [2.165]
Voronkontsy miambina aomby miambina raha tsy an-tena. [1.147 #V102]
Fanazavana malagasyVorompotsy: miambin-javatra tsy an' ny tena. [2.165]

Ohabolana 200Voron-tsaporetika, papango didimaso : jereo aloha ny tena vao manenitra ny hafa. [2.558 #5048]
Voron-tsaporetika, papango didimaso, ka jereo aloha ny tena vao manenitra ny sasany. [2.165 #2049]
Dikanteny frantsayDes oiseaux qui s' éparpillent, un papangue (oiseau de proie) aux yeux chassieux: examinez-vous vous-même avant de railler les autres. [2.165]

Ohabolana 201Vosotra dia zary tenany. [2.165 #2195]
Dikanteny frantsayUne plaisanterie qui finit par une querelle. [2.165 #2195]

Ohabolana 202Zanaka ampanambadiana lasan' olona, omby namidy tsy an' ny tena. [2.415 #1250]
Zanaka nampanambadiana lasan' olona. [2.558 #5080]
Dikanteny frantsayJeune fille qu' on donne en mariage : elle est prise par son mari, et c' est comme un boeuf vendu qui ne vous appartient plus. [2.415]
Fanazavana frantsayParoles dites à la jeune fille qui quitte la maison paternelle pour aller avec son mari. [2.415 #1250]

Fizahan-teny