Fizahan-teny

Ohabolana : tia

Ohabolana 1Akoho tia hady ; ka manati-babo ho an' ny kary. [2.165 #876, 2.415 #6268, 2.558]
Dikanteny frantsayPoule qui aime à se promener dans le fossé : elle devient la proie du chat sauvage. [2.415 #6268]
Un poulet qui aime à aller se promener dans le fossé se jette ainsi entre les griffes du chat sauvage. [2.165]

Ohabolana 2Akondro ela botrelabotrela: izaho no tsy tia, ka hianao no manentsina. [2.165 #1827]
Dikanteny frantsay(Vous êtes) une banane rabougrie: c' est moi qui ne vous aime pas, et c' est vous qui faites semblant d' empêcher notre amitié. [2.165]

Ohabolana 3Amboakelin-dRazakabezafy : omen-dranom-bary, tsy mety, ka ny volombodin-trano no lelafina. [2.653 #133]
Amboakelin-dRazakabezafy : omen-dranombary tsy tia, fa ny volom-bodin-trano indray no lelafina. [2.558]

Ohabolana 4Andriamanitra tsy tia ratsy. [2.165 #18, 2.653 #205]
Dikanteny frantsayDieu hait le mal. [2.165 #18]

Ohabolana 5Andriamatahitra tsy tia foza : omeo anahy ny takony hihinanako ny tainy. [1.147 #A66]

Ohabolana 6Andringitra anie ka saro-javatra : ny zavatra moa no haninona fa hianao no tia katsakatsaka. [2.558]
Andringitra anie koa saro-javatra : ny zavatra moa no haninona, fa hianao no tia katsakatsaka. [2.415 #66, 2.165]
Dikanteny frantsayComme c' est l' Andringitra, il est dangereux à cause des esprits; pourtant ils ne vous feraient rien si vous n' y alliez rôder (.... ce qui peut-être les dérange). [2.165]
Montagne Andringitra dont le séjour est impossible à cause des esprits : les esprits ne feraient rien, c' est vous qui cherchez le danger. [2.415 #66]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas s'exposer au ressentiment des Vazimba qui hantent l'Andringitra, au nord-ouest de Tananarive. [2.415 #66]

Ohabolana 7Antsipeko miango ampanga, miango raha tsy tia an-tena. [1.147 #A91]

Ohabolana 8Atodin’ akoho tsy miady amim-bato. [1.147 #A111]
Atody tsy miady amam-bato. [2.653 #319, 2.974 #254]
Atody tsy miady amim-bato. [2.165 #340]
Izy no tia loza, atody ka miady amim-bato. [2.558 #1533]
Dikanteny frantsayUn œuf ne se bat pas contre une pierre. [2.165]
Un œuf ne se mesure pas avec une pierre. [2.974 #254]
Fanazavana frantsaySi disait de l' impuissance des Malgaches à se battre ou soutenir une querelle contre les Européens. [2.165]

Ohabolana 9Aza manadidy an-dRasoa tia ratsy ; fa ny fitia tsy mila tarehy. [2.653]
Aza manadidy an-dRasoa tia ratsy ; fa raha tiana, mitombo tarehy. [2.415 #1268, 2.653]
Aza manadidy an-dRasoa tia ratsy : ny tia tsy mila tarehy. [2.415 #1268]
Aza manadidy ny soa tia ratsy fa izay tiana mitombo tarehy. [2.558 #477]
Dikanteny frantsayNe reprochez pas à Rasoa d' aimer quelqu' un de laid, car celui qui est aimé devient beau. [2.415 #1268]
Ne reprochez pas à Rasoa d' aimer quelqu' un de laid : l' amour n' a pas besoin de beauté. [2.415 #1268]
Fanazavana frantsayL' amour est aveugle. [2.415 #1268]

Ohabolana 10Aza manao tovolahy tia daka : ny andro hiainana mbola ho lava, fa ny tovon-karena ho lany. [2.415 #1559]
Aza manao tovolahy tia daka: ny andro hiainana mbola ho lava, fa ny tovon-kerena ho lany. [2.165 #1930]
Aza manao tovolahy tia daka : ny andro iainana mbola ho lava, ny tovon-karena ho.lany. [2.558 #599]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme le jeune homme qui aime le jeu : il a encore de longs jours à vivre, mais ses biens seront vite épuis. [2.415 #1559]
Ne soyez pas comme un jeune homme qui aime le jeu: il a encore longtemps à vivre, mais sa fortune sera vite épuisée. [2.165]

Ohabolana 11Aza manary tena homan-katsa-maina, nefa tsy vazana tsinona. [2.415 #6272, 2.653 #560]
Aza manary tena : tsy am-bazana ka tia katsa-maina. [2.558 #650]
Aza manary tena: tsy vazan-tsinona, ka homan-katsa-maina! [2.165 #933]
Dikanteny frantsayNe vous exposez pas en mangeant des grains de maïs secs, lorsque vous n' avez pas de dents. [2.415 #6272]
Ne vous faites pas du mal à vous-même: n' ayant pas de molaires, comment voudriez-vous manger du maïs sec et dur! [2.165]
Fanazavana frantsayNe vous lancez pas dans une affaire que vous serez incapable de mener à bien. [2.415 #6272]

Ohabolana 12Aza manasakaiza vahiny. [2.165 #204]
Aza manasakaiza vahiny, sao mbola tia dia ilaozany. [2.558 #652]
Manakaiza vahiny; mbola tia ka ilaozany. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa tsy tokony hiraiki-po amin' izay olona tsy manao afa-tsy mandalo. [1.1]
Enti-milaza fifankatiavana amin' olona miserana ihany, izay voatery hotapahina noho ny fandalovany fotsiny. [1.1]
Dikanteny frantsayNe prenez pas pour amis des étrangers. [2.165]

Ohabolana 13Aza matahotra ny masony nefa te-hividy ny lohany. [2.558 #705]
Matahotra ny masony ka no te-hividy ny lohany. [2.558 #2165]
Nahoana no saro-tahotra ny masony, ka tia vidy ny lohany ? [2.415 #6013, 2.653 #2066]
Saro-tahotra ny masony ka te hividy ny lohany. [2.165 #1184, 1.1]
Saro-tahotry ny masony, ka te-hividy ny lohany. [2.415]
Saro-tahotry ny masony ka te-hividy ny lohany, manahy ny sofin-jaza ho lava, ka no miala liana amin' ny bitro ! [2.558 #3850]
Saro-tahotry ny masony, ka tia vidy ny lohany. [2.415]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona matahotra noho ny zavatra nataony ihany. [1.1]
Dikanteny frantsayComment, ayant peur de l' oeil, prétendez-vous acheter la tête ? [2.415]
Il a peur des yeux du mouton, et il veut cependant en acheter la tête. [2.415 #3819]
Vous craignez les yeux et vous voudriez acheter toute la tête! [2.165 #1184]
Fanazavana frantsaySe disait des fanfarons. [2.415 #6013]
Se disait des gens désireux d' une chose et qui ne se laissent pas arrêter par le danger ou la crainte ; se disait aussi des fanfarons et de ceux qui veulent avoir une chose sans se donner de peine pour l' obtenir. [2.415 #3819]

Ohabolana 14Aza matin' ny hoe samy Raivo, fa ny iray Raivo tsy afaka an-trano ary ny iray Raivo tia tranon' olona. [2.558]
Aza matin' ny hoe " samy Raivo " : ny iray Raivo tia tranon' olona, ary ny iray Raivo tsy afaka an-trano. [2.165 #1751, 2.415 #1756, 2.653 #591]
Dikanteny frantsayNe vous laissez pas tromper en disant: "les deux s' appellent Raivo" , car l' une est une rôdeuse, tandis que l' autre se trouve bien à la maison. [2.165]
Ne vous laissez pas tromper par cette idée que toutes deux portent le nom de Raivo et sont des jeunes femmes : l' une est une femme qui aime à passer la journée chez les autres, tandis que l' autre est une femme qui reste chez elle à travailler. [2.415 #1756]
Fanazavana frantsayBien que le nom soit le même, il y a une différence entre les deux jeunes filles, et c' est la seconde qu' il faut choisir. [2.165]
Il ne faut pas se contenter des apparences. [2.415 #1756]

Ohabolana 15Aza ny kibo tsy tia no amparina, fa hevero ny loha manan-tompo. [2.415 #6412, 2.653 #694]
Dikanteny frantsayNe donnez pas libre carrière à votre coeur haineux, car il faut que vous considériez que les têtes ont un maître qui punit. [2.415]

Ohabolana 16Aza tia ady, ka maloiloim-pihavanana. [2.558 #815, 2.653 #713]

Ohabolana 17Aza tia mamy loatra, fangao mahatsiaro mamy, ka tsy mahatambatra hariana. [2.415 #2356]
Dikanteny frantsayN' aimez pas trop les douceurs, de peur qu' en les cherchant, vous ne puissiez pas amasser de biens. [2.415 #2356]

Ohabolana 18Aza tia vao, manary kolokolo hianao, ka ny nahitana no ariana. [2.415 #1363]
Dikanteny frantsayN' aimez pas une autre femme, car vous perdriez les bons soins dont vous êtes l' objet, en rejetant celle qui vous les donnait. [2.415 #1363]
Fanazavana frantsaySe disait en général de ceux qui se laissant séduire par la nouveauté, abandonnaient ce qu'ils avaient. [2.415 #1363]

Ohabolana 19Aza tsy tia havana, nefa mitsiriritra ny havan' olona. [2.558 #825]

Ohabolana 20Aza tsy tia olona, fa ny olona no harena. [2.165 #210, 2.653 #722]
Dikanteny frantsayQue les hommes ne vous soient pas indifférents, car c' est la richesse. [2.165]

Ohabolana 21Aza tsy tia vady, fa tsy ny voalohany no vady, fa ny farany. [2.165 #1794]
Dikanteny frantsayAimez la femme que vous avez maintenant, car ce n' est pas elle qui sera votre femme jusqu' à la fin. [2.165]
Fanazavana frantsayAllusion au divorce; si vous aimez la femme que vous avez maintenant une autre femme, celle que vous aurez en dernier lieu, vous aimera aussi à son tour. [2.165]

Ohabolana 22Bevohoka tia tsakotsako : ny andro iray no tsy ho afaka. [2.415 #759, 2.653 #760]
Dikanteny frantsayFemme enceinte qui mâche tout ce qu' elle trouve : elle aura un jour difficile à passer, elle enfantera douloureusement. [2.415 #759]
Fanazavana frantsayOn disait ce proverbe à la femme enceinte pour signifier les soins à prendre ; la croyance populaire redoutait que la femme enceinte fût ensorcelée. [2.415 #759]

Ohabolana 23Bingo mahafeno lalana. [2.165 #2062, 2.653 #770]
Bingo mahafeno lalana, tsivaka tia faopaoka. [2.558]
Dikanteny frantsayUn bancal remplit le chemin. [2.165 #2062]

Ohabolana 24Fanahin-kisoa : tsy manana andevo, ka tia tondro molotra. [2.415 #548, 2.653 #904]
Fanahin-kisoa : tsy manana mpanompo ka tiatondro-molotra. [2.558 #1075]
Dikanteny frantsayAvoir des allures de porc : on n' a pas d' esclaves et on aime à montrer les gens en allongeant les lèvres comme les porcs. [2.415 #548]
Fanazavana frantsayOn montrait ainsi du bout des lèvres l' esclave à vendre ; sens général : beaucoup de paroles et peu de réalité. [2.415 #548]

Ohabolana 25Farorabola : izay tia manatona. [1.147 #F23]

Ohabolana 26Fatakam-potsy, vorondolo fotsy, mbola tia my ka nilaozany. [1.147 #F18]

Ohabolana 27Finaritra hianao tsy mamboly saonjo, ka marary vao te-hihinan-koririka. [2.415 #6222]
Finaritra hianao tsy miasa saonjo, ka marary vao te-hihinan-koririka. [2.415 #6222]
Finaritra tsy mamboly saonjo ka niarary vao te-hihinan-koririka. [2.558 #1161]
Finaritra tsy miasa saonjo, ka marary vao te-hihinan-koririka. [2.653 #961]
Finaritra tsy namboly saonjo, ka nony marary vao tia horirika. [2.165 #2006, 2.415 #2789]
Dikanteny frantsayBien portant, vous ne plantez pas de gouets comestibles ; et à peine êtes-vous malade, que vous voulez manger des arums. [2.415 #6222]
N' avoir pas planté des arums comestibles quand on était en bonne santé, et en désirer les feuilles une fois malade. [2.165]
Quand on se portait bien on n' a pas planté de gouets comestibles, et devenu malade on aimerait en manger les feuilles. [2.415 #2789]
Fanazavana frantsaySe disait des paresseux et des imprévoyants. L' arum est de la même famille que le gouet. [2.415 #6222]

Ohabolana 28Hianao no soa tia ratsy, ka ny olona no tendren-kanana ody. [2.415 #3007, 2.653 #1064]
Hianao no soa tia ratsy, ka ny zanak' olona no tendren-kanana ody. [2.558 #1326]
Ny zanakao no soa tia ratsy ka ny zanak' olona no tendren-kanana ody! [2.415 #3056, 2.558 #3375, 2.653 #2530]
Dikanteny frantsayC' est votre fille qui est belle et aime le mal, et vous accusez les jeunes gens d' avoir des philtres d' amour pour captiver ses bonnes grâces. [2.415 #3056]
C' est vous qui êtes belle et aimez le mal, et vous accusez les autres d' avoir des philtres d' amour. [2.415 #3007]

Ohabolana 29Ilay kamo mivady: ka ny lahy tsy tia harahara, ny vavy tsy tia vodi-tenona. [2.165]
Ilay kamo mivady : ny lahy tsy tia harahara, ny vavy tsy tia vody tenona. [2.415 #1197, 2.558 #1401, 2.653, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny mpivady roa kamo samy tsy tia asa. [1.1]
Dikanteny frantsayMariage de paresseux : l' homme n' aime pas le manche de bois de la bêche, la femme n' aime pas les traverses de bois du métier à tisser. [2.415 #1197]
Un couple paresseux: le mari n' aime pas la bêche, et la femme n' aime pas le métier à tisser. [2.165]
Fanazavana frantsayOn peut voir par ce proverbe quelles étaient les principales occupations des hommes et des femmes respectivement. [2.165]
Se disait des ménages paresseux. [2.415 #1197]

Ohabolana 30Izay tia ady dia ho lany harena. [2.558 #1517]
Tia ady ka lany harena. [2.165 #1083, 2.558 #4127]
Dikanteny frantsayQui aime les procès se ruine. [2.165 #1083]

Ohabolana 31Izay tia ady no ho lany harena. [2.415 #3341, 2.653 #1201]
Dikanteny frantsayCeux qui aiment les procès y mangeront leur argent. [2.415 #3341]

Ohabolana 32Izay tia doka ho sambotry ny sasany. [2.558 #1518]

Ohabolana 33Izay tia doka maty aloha eo am-bavahadin’ ny fahavalo. [2.165 #880, 2.653 #1202]
Dikanteny frantsayCeux qui recherchent trop les louanges sont les premiers à mourir à la porte de l' ennemi. [2.165]

Ohabolana 34Izay tia, resy ; izay manina, adala. [2.415]
Ny tia, resy ; ny manim-boafady. [2.558 #3298, 2.415, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny fandeferana lehibe ananan' ny efa tia, ka tsy sahy mamalivaly na manohitra firy. [1.1]
Dikanteny frantsayAimer, c' est être vaincu ; regretter, c' est être fou ou déshonoré. [2.415 #5094]

Ohabolana 35Jamba tia hitsin-dalana : tsy fidiny azy akory. [2.558]

Ohabolana 36Jamba tia tazana ; marenina tia ritsoka. [2.653 #1209]
Jamba tia tazantazana : marenina tia ritsodritsoka. [2.558 #1559]

Ohabolana 37Kamboty tia toaka: ny haren-dany, ny tena tsy misy mpananatra. [2.415 #1032, 2.653 #1230]
Kamboty tia toaka : tsy ny haren-dany ihany no very, fa ny tenany koa. [2.558 #1591]
Dikanteny frantsayOrphelin qui aime à boire du rhum : ses richesses sont épuisées et il n' y a personne pour le gourmander. [2.415 #1032]
Fanazavana frantsaySe disait des ivrognes et débauchés. [2.415 #1032]

Ohabolana 38Kamo tia torimaso : tsy aretina fa mosavy tenany ihany. [2.558 #1594]

Ohabolana 39Lalan-tsarotra tsy mahavery mpandalo ; ary mamba tsy homana an-tanety ; kanefa raha tia vilivily, voatsilo ; ary raha tia raviravy tongotra, haniny ihany. [2.415 #6284, 2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayUn chemin difficile ne perd pas les passants ; le caïman ne dévore pas sur la terre ferme ; cependant si on aime les détours, on se blesse aux épines ; et si on aime à laisser pendre ses pieds dans l' eau, on est dévoré par le caïman. [2.415 #6284]
Fanazavana frantsayQui s'expose au danger y périra. [2.415 #6335]

Ohabolana 40Lehilahy tsy tia harahara, vehivavy tsy tia vody tenona. [2.415 #3926]
Ny lehilahy mahalala harahara, ny vehivavy mahalala vody tenona. [2.415 #1311]
Dikanteny frantsayHomme qui n' aime pas le manche de la bêche, femme qui n' aime pas le métier à tisser : c' est un ménage de paresseux. [2.415 #3926]
L' homme connaît le manche de la bêche et la femme connaît les traverses du métier à tisser. [2.415 #1311]
Fanazavana frantsaySe disait des ménages laborieux. [2.415 #1311]

Ohabolana 41Leom-boanana omaly ka tsy tia zava-boribory. [2.558 #1785, 2.165]
Leom-boanan’ omaly, ka tsy tia zava-boribory. [2.653 #1365]
Rafotsibe leom-boanana omaly, ka tsy tia zava-boribory. [2.415 #1895]
Dikanteny frantsayAvoir trop mangé de "voanana" (graines des herbes potagères) hier, et ne plus aimer voir ce qui est rond. [2.165]
Vieille femme qui a eu hier une indigestion de graines de morelle : elle n' aime plus les choses rondes parce qu' elles lui rappellent les graines de morelle. [2.415 #1895]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui avaient été pris une fois et ne voulaient plus se laisser prendre. [2.415 #1895]

Ohabolana 42Mahantra fa tia irery. [2.558 #1854]
Mahantra ny tia irery. [2.415]
Dikanteny frantsayMalheureux celui qui aime et n' est pas aimé. [2.415 #50]

Ohabolana 43Malady tsy tia ritsoka, ka efa donto vao mikaon-doha. [2.415 #3263]
Dikanteny frantsayQuand il avait une bonne oreille, il n'aimait pas les chuchotements, et devenu sourd il aime à pencher la tête pour chuchoter. [2.415 #3263]

Ohabolana 44Malahelo tia ady, mihaika fahaverezana, manan-karena tia ady, manely ny efa vory. [2.558 #1921]
Malahelo tia ady, mihaika fahaverezana; manan-karen-tia ady, manely ny efa vory. [2.415 #3343, 2.653 #1452]
Dikanteny frantsayPauvre qui aime les procès : il provoque sa perte et appelle l' esclavage ; riche qui aime les procès : il dissipe ce qui est amassé. [2.415 #3343]
Fanazavana frantsayLes procès ruinent. [2.415 #3343]

Ohabolana 45Manakalo manana tsy tia ny an-tena. [1.147 #M28]

Ohabolana 46Manambady Hova, misengy borizano : mbola tia ka nilaozany. [1.147 #M33]

Ohabolana 47Mandidy sofi-toho ohatra ny tia kely. [2.558]

Ohabolana 48Mandry akaiky, toa tsy tia vady; mody hariva, toa ratsy havana. [2.165 #1788]
Dikanteny frantsaySi vous passez la nuit près de chez vous (en revenant de voyage), vous semblez ne pas aimer votre femme; et si vous parvenez à rentrer chez vous tard, il semble que c' est parce que vous avez de mauvais parents (qui n' on pas voulu vous loger). [2.165]

Ohabolana 49Mangidy maro tia toa sakay. [2.558 #2105]
Mangidy maro tia, toy ny paraky. [2.415 #4518, 2.653]
Mangidy maro tia, toy ny sakay. [2.415 #4518, 2.653]
Dikanteny frantsayAmer et cependant aimé de beaucoup, comme le piment ou le tabac. [2.415 #4518]
Fanazavana frantsaySe disait aussi des choses difficiles, mais recherchées. [2.415 #4518]

Ohabolana 50Mangidim-boanana omaly ka tsy tia zava-boribory. [2.415 #5006]
Dikanteny frantsayIndisposé par les fruits de morelle qu' il a mangés hier, il déteste toutes les choses rondes qui y ressemblent. [2.415 #5006]
Fanazavana frantsayQui a été pris une fois, ne veut plus se laisser prendre. [2.415 #5006]

Ohabolana 51Mararin-teny ka te-hitakarina ; somorin-dresaka, ka ta-handrafozana. [2.165 #1842, 2.415 #6311, 2.653]
Mararin-teny ka tia takarina. [2.415 #6477, 1.1]
Marary teny ka no mitakarina. [2.558 #2135]
Raha mararin-teny, aza mitakarina. [2.165 #1596, 2.415 #6484]
Somorin-dresaka ka te-hitakarina. [2.558 #3942]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona mora misafoaka sy tezitra raha vao mahare teny mikasika azy, nefa izy loza raha handeha mamonjy sakafo any amin' olona, ka tsy maintsy ataon' ny olona resaka noho izany. [1.1]
Dikanteny frantsayIl souffre des admonestations qu' on lui fait, et cependant il va manger de maison en maison et s'expose ainsi aux critiques. [2.415 #6477]
Si vous ne pouvez souffrir les reproches, n' allez pas manger chez les autres. [2.165 #1596]
Si vous ne supportez pas les reproches, ne cherchez pas à manger chez les autres. [2.415 #6484]
Vous êtes susceptible pour un mot entendu, et vous aimez à aller bavarder ; vous voulez parler, et vous allez voir vos beaux-parents. [2.415 #6311]
Fanazavana frantsayEux ne parlent pas ; c' est de votre faute.. [2.415 #6311]
Qui ne souffre pas les reproches fou critiques), et pourtant s' en va manger de maison en maison (où elle s' y expose); qui est bavarde, et pourtant s' en va chez ses beaux-parents (où elle ne sera pas la bienvenue). [2.165 #1842]

Ohabolana 52Miangolangola faharary ka tsy tia vary amim-boavahy. [2.165 #1136, 2.415 #4691, 2.558 #2252, 2.653 #1720]
Dikanteny frantsayIl est délicat et capricieux dans sa maladie, et il ne veut pas de riz avec des haricots. [2.415 #4691]
Satisfaire tous ses caprices quand on est malade, puis (une fois rétabli), ne plus aimer le riz avec les haricots. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. la nourriture ordinaire). [2.165]
Se disait des délicats. [2.415 #4691]

Ohabolana 53Miangolangola tsy tia vary mohaka, ka homana ny masiso be herinandro. [2.415 #4694, 2.653 #1725]
Miangolangola tsy tia vary mohaka nefa mahalany masiso iray vilany. [2.558 #2259]
Dikanteny frantsayC' est un capricieux qui prétend ne pas aimer le riz cuit trop mou, et qui mange du riz rance cuit depuis une semaine. [2.415 #4694]
Fanazavana frantsaySe disait des fanfarons, des boudeurs, des gourmands. [2.415 #4694]

Ohabolana 54Mifankatia amin' amalona ka nony sendra tia nabolaliny. [2.558 #2302]
Mifankatia amin' amalona: ka nony sendra tia, nabolilany. [2.165 #193]
Mifankatia amin-amalona: nony sendra tia, nabolilany. [2.415 #5388, 2.653 #1756]
Dikanteny frantsayLier amitié avec une anguille : lorsqu' on s' éprend d' amour pour elle, elle vous glisse entre les doigts. [2.415 #5388]
Rechercher l' amitié d' une anguille: quand par hasard on l' aime, elle s' esquive. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait d' une liaison avec une personne égoïste. [2.415 #5388]

Ohabolana 55Mihambohambo tsy tia karama, kanefa raha tsy ny vola, mitomany. [2.653 #1763]
Mihambo tsy tia karama, nefa raha tsy ny vola, mitomany. [2.558 #2311]

Ohabolana 56Mihambohambo tsy tia vary mohaka, fa mihinana ny masiso be herinandro. [2.165 #490]
Dikanteny frantsayFaire semblant de ne pas aimer le riz à moitié cuit, et en manger qui est vieux d' une semaine. [2.165]

Ohabolana 57Mihambo tsy tia vary mohaka, kanjo nony homana atosika fotsiny. [2.558 #2310]

Ohabolana 58Mihambo tsy tia vary mohaka; kanjo nony homana, zary varatra. [2.653 #1762]

Ohabolana 59Milaza ho tsy tia hazandrano, ka mivoky toho lena. [2.653]
Milaza tsy ho tia hazandrano ka no mivoky toho lena. [2.558 #2342]

Ohabolana 60Mitakalo manaña, tsy tia rahan-teña. [2.165]
Fanazavana malagasyManakalo manana: tsy tia ny an' ny tena. [2.165]

Ohabolana 61Mody tsy tia, koa lefaka. [2.165 #191]
Dikanteny frantsayParaître ne pas aimer, et être passionné. [2.165]

Ohabolana 62Monamonain-kofak’ ondry, ka tsy tia zava-misavily. [2.165 #1131, 2.558 #2557, 2.653]
Dikanteny frantsayAvoir trop mangé de queue de mouton, et ne plus aimer ce qui remue. [2.165]
Fanazavana frantsayChat échaudé craint l' eau froide. [2.165]

Ohabolana 63Nahoana hianao no jamba tia tazana ? marenina tia ritsoka ? [2.415 #2158, 2.653 #2024]
Dikanteny frantsayPourquoi étant aveugle aimez-vous à regarder au loin ? pourquoi étant sourd aimez-vous les chuchotements ? [2.415 #2158]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui dissimulent leurs défauts ; autre sens : on ne voit pas ses défauts personnels. [2.415 #2158]

Ohabolana 64Nahoana moa hianao no sarotin' alahelo, ka tia tsiri-pasana ? [2.415 #2637, 2.653 #2027]
Nahoana moa no sarotin' alahelo ka no tia tsiri-pasana ? [2.558 #2662]
Raha sarotin-kalahelo, aza tia tsiri-pasana. [2.558 #3652]
Sarotin' alahelo ka no tia tsiry fasana. [1.1]
Sarotin' alahelo ka no tia tsiri-pasana, tsy tia ady ka no misahato olona. [2.558 #3852]
Sarotin' alahelo ka tia tsiri-pasana. [2.165 #1022]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona sarotin-javatra iray, nefa dia fatra-panao io zavatra io indrindra; "tsy tia ady ka no misahato olona", "sarotin-doiloy, ka no mihinampatsa manta". [1.1]
Dikanteny frantsayPuisque vous vous affligez facilement, pourquoi allez-vous voir le tombeau? [2.415 #2637]
Sous l' empire d' un grand chagrin, il aime à aller voir souvent au tombeau. [2.165]
Fanazavana frantsayPourquoi cherchez-vous les occasions de chagrin ? [2.415 #2637]

Ohabolana 65Nahoana no ho tia vao ka manary kolokolo? [2.165 #189]
Nahoana no tia vao, ka manary kolokolo ? [2.415 #1386, 2.558 #2715, 2.653 #2069]
Tia vao, ka manary kolokolo. [2.415 #1386, 2.653 #3092]
Dikanteny frantsayPourquoi aimer ce qui est nouveau, et à cause de cela rejeter ce qui est ancien? [2.165]
Pourquoi vous laissez-vous prendre à l' amour de ce qui est nouveau, et rejetez-vous le regain du riz, le riz tendre que vous aviez ? [2.415 #1386]
Fanazavana frantsaySe disait du mari qui prenait une nouvelle femme et renonçait aux charmes de l'épouse précédente. [2.415 #1386]

Ohabolana 66Nahoana no tia vao ka manary ny maintimolalin-drazana ? [2.558 #2716]

Ohabolana 67Nahoana no tony tanora tsy miala nenina, ka efa tsipolotra antitra vao tia sangy? [2.165 #1115]
Dikanteny frantsayPourquoi ne pas s' amuser quand on est jeune, et attendre d' être vieux pour plaisanter, comme les graines du bident? [2.165 #1115]

Ohabolana 68Nefa aho tsy dia tevan-tia hena, na mamba tia morona. [2.653 #2098]
Nefa aho tsy tevan-tia hena, na mamba tia morona, ka aza ratsy fijery. [2.558]

Ohabolana 69Ny ady volom-balala : izay tia azy ihany no ditsika. [2.415 #3497, 2.653]
Ny ady volom-balala: ka izay tia azy ihany no ditsika. [2.165 #322]
Ny ady volom-balala ka izay tia azy no ditsoka. [2.558 #2824]
Dikanteny frantsayLes querelles ressemblent aux sauterelles qui n' aveuglent que les yeux de ceux qui les aiment. [2.415 #3497]
Les querelles sont comme des poils de sauterelle: ce sont ceux qui les aiment qui en ont plein les yeux. [2.165 #322]
Fanazavana frantsaySe disait des amateurs de querelles, et des frais que leur coûtaient leurs procès. [2.415 #3497]

Ohabolana 70Ny andriamanjaka maro tia, fa tsy maro mahavatra. [2.415 #222]
Dikanteny frantsayLe souverain : beaucoup l' aiment, mais peu vont jusqu' à l' intimité. [2.415 #222]
Fanazavana frantsayLes favoris du souverain sont peu nombreux. [2.415 #222]

Ohabolana 71Ny ankizy no tia tsapa fatana, ny ray aman-dreny no tia tonotono. [1.1]
Ny zaza no tia tsapa-fatana, dia ry zareo vaventy no tia tono hanina. [2.558 #3381]
Ny zaza no tia tsapa fatana, ny ray aman-dreny no tia tono hanina. [2.415 #992, 2.653 #2534]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny toetran' ny lehibe izay tsy miafina amin' ny ankizy ka mazàna no alainy tahaka. [1.1]
Dikanteny frantsaySi les enfants aiment à tripoter le feu, c' est que les parents aiment à manger des grillades. [2.415 #992]
Fanazavana frantsayLes enfants imitent les parents. [2.415 #992]

Ohabolana 72Ny iray tsy tia mafana, ary ny iray tsy tia mangatsiaka; ka ataovy marimaritra hiraisana. [2.165 #263]
Dikanteny frantsayL' un n' aime pas chaud, l' autre n' aime pas froid; donc faites tiède pour rester d' accord. [2.165 #263]

Ohabolana 73Ny kary indray no tsy tia ny akoho. [2.653 #2276]

Ohabolana 74Ny kary tsy tia; ny amboa maivivy. [2.165 #2211, 2.653 #2278]
Ny kary tsy tia, ny amboa mihivihivy. [2.558 #3039]
Dikanteny frantsayLe chat sauvage n' en veut pas; le chien en a des nausées. [2.165]

Ohabolana 75Ny manary ny tia azy dia mbola harian' izay tiany kosa. [2.558 #3108]

Ohabolana 76Ny maso no tia jerijery, ka ny fo no mahazo raki-dratsy. [2.974 #293, 2.653]
Dikanteny frantsayC’est l’œil qui se mêle de tout regarder, et c’est le cœur qui se charge de trésors dangereux. [2.974 #293]

Ohabolana 77Ny sakaiza manody mandravy, fa ny sakaiza tia tsy misorona. [2.415]
Dikanteny frantsayUn ami perfide trompe ; un ami qui aime n' a rien de caché. [2.415 #5125]

Ohabolana 78Ny zaza no tia rairay dia ny lehibe no fangalarina. [2.558 #3380]

Ohabolana 79Olom-boky tsy manin-kavana, ny efa tsy tia tsy manafatra. [2.558 #3395]

Ohabolana 80Omby bory tia trena ka mihantsy ady ho an' ny manan-tandroka. [2.558 #3428]

Ohabolana 81Osa, ka tia vary aloha ! [2.165]
Dikanteny frantsayVous redoutez la peine, et pourtant vous voudriez du premier riz! [2.165 #662]

Ohabolana 82Rafara tsy tia mangatsiaka, ka aoka Rafotsiraivo no hanao izay marimaritra iraisana. [2.558 #3697]
Ramatoa tsy tia mahamay, Rafara tsy tia mangatsiaka, dia aoka Rafotsiraivo no hanao izay marimaritra hiraisana. [2.415 #1782, 2.653 #2735]
Dikanteny frantsayL'aînée n' aime pas le chaud, la dernière n' aime pas le froid ; il faut donc que la cadette, pour les mettre d' accord, fasse une température moyenne. [2.415 #1782]

Ohabolana 83Rafotsibe tia zafy : "Inty ny sotro ho anao ; fa aoka aho hangaron-tanana". [2.653]
Rafotsibe tia zafy : inty ny sotro ho anao fa aoka aho hangaro-tanana. [2.558]
Tahaky ny ataon-dRafotsibe tia zafy hoe : inty ny sotro ho anao anaka, fa aoka aho hangaron-tanana. [2.415 #1935]
Dikanteny frantsayC' est comme la vieille qui aime tendrement son petit-fils : prends la cuiller mon enfant, dit-elle, et moi je me servirai de mes mains pour manger. [2.415 #1935]
Fanazavana frantsaySe disait des grands-parents qui traitaient trop bien leurs petits-enfants. [2.415 #1935]

Ohabolana 84Raha fony mbola nahiratra tsy mba tia jerijery, ka jamba vao tia sora-javatra. [2.415 #2161, 2.653 #2649]
Raha fony mbola nahiratra tsy tia jerijery, ka jamba vao tia sora-javatra. [2.558 #230]
Dikanteny frantsayQuand on avait de bons yeux on n' aimait pas à les ouvrir curieusement et c' est une fois aveugle qu' on veut voir les dessins des objets. [2.415 #2161]
Fanazavana frantsayC' est seulement lorsqu' on est privé d' une chose qu' on commence à l' apprécier ; ce proberve se disait aussi de l'insouciance de la jeunesse et des soupçons de la vieillesse. [2.415 #2161]

Ohabolana 85Raha malahelo tia tombo-tsira, dia mitety ny tsena haleha ; ary raha kamboty raiki-pitia, lany mbamy ny tanimbary. [2.653 #2680]
Raha malahelo tia tombo-tsira, dia mitety tsena haleha ary raha kamboty raiki-pitia, lany mbamin' ny tanimbary. [2.558 #234]

Ohabolana 86Raha mihinana ny amalom-boasira hianao, manao hoe: "Ny maty no havakoary raha asa zama, manao hoe : "Mamosavy ny tsy tia maro". [2.653]
Raha mihinana ny amalom-boasira hianao, manao hoe ny maty no havako, ary raha tonga ny asa jama dia hanao hoe : ny mpamosavy no tsy tia maro. [2.558 #3615]

Ohabolana 87Raha ny tokan-tsy tia tsy hamonoako tena, fa raha ny be sy ny maro, hisotro tsingala aho ho faty. [2.558]
Raha olona iray no tsy tia ahy, mitoto koba aho hatavy; fa raha ny be sy ny maro no tsy tia ahy, hisotro tsingala aho ho faty. [2.165]
Dikanteny frantsaySi je ne suis haï que d' un seul, je préparerai de la farine pour m' engraisser; mais si tous me haïssent, j' avalerai une "tsingala" pour mourir. [2.165]
Fanazavana frantsayLa "tsingala" est un insecte aquatique que l' on prétend être fatal à qui l'avale. Je n' ai plus qu' à disparaître. [2.165]

Ohabolana 88Raha olona iray no tsy tia, hitoto koba aho hatavy, fa raha Idada sy Ineny no tezitra (tsy tia) ifony aho fa diso. [2.558 #3643]

Ohabolana 89Raha sarotin-katsiaka, aza tia vary aloha. [2.165 #1143, 2.415 #6247, 2.558 #3653]
Dikanteny frantsaySi vous craignez le froid, n' aimez pas le riz précoce qui se plante à la saison froide. [2.415 #6247]
Si vous êtes frileux, n' aimez pas le premier riz. Lequel se plante pendant la saison froide. [2.165 #1143]

Ohabolana 90Raha tia ady aza hianao, raha omen’ olona tsy ho tia ady aiza. [2.165 #333]
Raha tsy te-hiady aza hianao rehefa omen’ ny olona, tsy hiady aiza. [2.558 #3676]
Dikanteny frantsayQuand même vous aimez vous battre, vous reculez quand on vous offre la bataille. [2.165 #333]

Ohabolana 91Raiki-pitia tamin’ antitra hianao, ka mbola tia ka nilaozany maty ; fa ny manina irery no mangozohozo. [2.415 #1781, 2.653 #2732]
Raiki-pitia tamin' antitra, ka mbola tia dia nilaozany maty. [2.558 #3688]
Dikanteny frantsayVous vous êtes éprise d' un vieillard et vous l' aimez encore alors qu' il vous a laissée là pour mourir ; mais la femme qui reste seule s' abandonnant à ses regrets, est faible et chancelante. [2.415 #1781]
Fanazavana frantsayInvitation à se remarier. [2.415 #1781]

Ohabolana 92Rainitsimanetsa no mampirafy, ka Rainimarotiana no tia vidy landy. [2.415 #1433, 2.558 #3691, 2.653 #2733]
Dikanteny frantsayC' est Rainitsimanetsa qui a plusieurs femmes et c' est Rainimarotiana qui aime acheter de la soie. [2.415 #1433]

Ohabolana 93Ramatoa tsy tia mahamay. [2.558 #3696]

Ohabolana 94Rangahibe tsy tia harahara, ary Rafotsibe tsy tia vodi-tenona, ka " misaraha trano fandrao misy very " . [2.165 #1949, 2.415 #1403]
Dikanteny frantsayLe vieux n' aime pas labourer et la vieille n' aime pas tisser, donc: "Séparez-vous, de peur que l' un des deux ne soit réduit en esclavage" (pour dettes). [2.165]
Vieux qui n' aime pas à labourer, vieille qui n' aime pas à tisser : séparez-vous donc de peur que quelqu' un soit réduit en esclavage pour dettes. [2.415 #1403]

Ohabolana 95Ratsy tokoa ny lainga, fa ny mpandainga aza tsy tia azy. [2.165 #461]
Dikanteny frantsayLe mensonge est bien mauvais, car le menteur lui-même ne l' aime pas. [2.165 #461]

Ohabolana 96Rom-boay : izay tia manatona. [1.147 #R48]

Ohabolana 97Sady tia bory tia manan-tandroka. [1.147 #S8]

Ohabolana 98Saro-tahotra ny masony, ka tia vidy ny lohany. [2.653 #2871]

Ohabolana 99Tahaka ny tsipolitra: antitra vao tia sangy. [1.1]
Tahaky ny tsipolitra, ka antitra vao tia sangy. [2.415 #682]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona efa zokinjokiny ihany nefa mbola manao zavatra na fihetsika tsy antonona ny taonany intsony. [1.1]
Dikanteny frantsayC'est comme les graines de bident : devenues vieilles et bien mûres elles se collent aux habits et semblent plaisanter. [2.415 #682]
Semblable aux graines du bident qui se collent aux habits (et semblent ainsi plaisanter) lorsqu'elles sont bien mûres ou vieilles. [1.3]
Fanazavana frantsaySe disait des grands lorsqu' ils s'abaissaient et plaisantaient d' une manière indigne de leur rang et de leur âge. [2.415 #682]
Se dit de ceux qui s'abaissent en plaisantant, alors que ce n'est digne ni de leur âge ni de leur rang. [1.3]

Ohabolana 100Tantely notsabahim-boka ka tsy tia mbamin' ny adala. [2.415 #2024]
Dikanteny frantsayMiel dans lequel un lépreux a mis la main : les petits enfants eux-mêmes n' en veulent pas. [2.415 #2024]

Ohabolana 101Tia be, ka tsy nanokanany. [2.558 #4128, 2.653 #3089]

Ohabolana 102Tia ihany, ka be angola. [2.653]
Tia ihany ka be safary. [2.558 #4129, 2.653]

Ohabolana 103Tia ihany ka be malo. [2.165 #190, 2.415 #5143]
Dikanteny frantsayIl aime et il est timide. [2.415 #5143]
Vous aimez et pourtant vous êtes timide. [2.165 #190]

Ohabolana 104Tia kely ohatra ny amboninjato malahelo. [2.558]
Tia kely, tahaka ny ambonin-jato malahelo. [2.165 #650]
Tia kely, tahaky ny amboninjato malahelo. [2.415 #5411]
Dikanteny frantsayAimer les petits profits, comme le centenier de cent pauvres. [2.415 #5411]
Qui aime les petits profits, comme le chef-de-cent pauvre. Ce fonctionnaire, comme bien d' autres, du reste, n' était pas payé sous l'ancien gouvernement malgache; il était donc obligé de vivre plus ou moins sur ses administrés. [2.165]
Fanazavana frantsayIl vit sur ses administrés. [2.415 #5411]

Ohabolana 105Tia kely ohatra ny lehilahy mikao-dranovola. [2.558]
Tia kely, tahaka ny lehilahy mikao-dranovola. [2.653 #3091]
Tia kely, tahaky ny lehilahy mikao-dranovola. [2.415 #2327]
Dikanteny frantsayChiche comme l' homme qui racle la croûte de riz où l' on a fait chauffer de l' eau. [2.415 #2327]

Ohabolana 106Todiho fa manina, tsingereno fa tia. [2.415 #5144]
Dikanteny frantsayRegardez-le, car il vous regrette ; retournez-vous, car il vous aime. [2.415 #5144]

Ohabolana 107Toy ilay namboly kely, vao tia dia lany. [2.165 #1368]
Toy ilay namboly kely : vao tia, koa lany. [2.653 #3169]
Dikanteny frantsayPareil à celui qui avait peu planté, et lorsqu' il commençait à trouver bon (ce qu' il avait récolté), il n' y en avait déjà plus. [2.165]

Ohabolana 108"Tsia tia, tsy tia" , fa tsy manidy trano. [2.165 #502]
Tsy tia, tsy tia, kanefa tsy manidy trano. [2.558 #4804]
Tsy tia tsy tia, ka tsy manidy trano. [2.653 #3586]
Dikanteny frantsayPrétendre n' avoir pas d' amour, et pourtant laisser la porte ouverte. [2.165]
Fanazavana frantsayPour ne pas empêcher l' amoureux d' entrer. [2.165]

Ohabolana 109Tsy banga tsy rombina, ka no tia sarom-bava! [2.558 #288]
Tsy banga, tsy rombina, ka tia sarom-bava. [2.415 #6465, 2.653 #3342]
Tsy rombina, tsy banga, ka tia sarom-bava. [2.165 #1075]
Dikanteny frantsayIl n' est ni édenté ni bec-de-lièvre, et il aime à se couvrir la bouche avec le lamba. [2.415 #6465]
N' avoir ni les lèvres crevassées ni de dents manquant, et pourtant se couvrir la bouche (avec le "lamba" ). Comme le font souvent les petits enfants. [2.165]
Fanazavana frantsayC' est un fait propre à éveiller les soupçons. [2.165]
Se disait des gens timides et confus. [2.415 #6465]

Ohabolana 110Tsy mba malahelon’ izay tsipaka ataon’ Imanja aho, hoy ilay sarotin-dronono. [2.653 #3386]
Tsy mba malahelon’ izay tsipaka ataon’ Imanja aho, hoy ilay tia ronono. [2.653 #3386]
Tsy mba malahelon' izay tsipak' Imanja aho, hoy ilay sarotin-dronono. [2.558 #4543]

Ohabolana 111Tsy mety raha saro-taho-biby, ka tia katsakatsaka. [2.415 #5736, 2.558 #4674, 2.653 #3486]
Dikanteny frantsayQuand on a peur des bêtes, il ne faut pas courir partout dans le désert et la forêt. [2.415 #5736]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas s' exposer au malheur. [2.415 #6308]

Ohabolana 112Tsy mety raha tsy tia soa, toa tomboka. [2.415 #2831, 2.558 #301, 2.653 #3498]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas détester la beauté, comme l' abcès qui défigure. [2.415 #2831]

Ohabolana 113Tsipolitra ka antitra vao tia savitsavika (sangy). [2.558 #4458]
Tsipolotra: antitra vao tia sangy. [2.415 #1869, 2.653 #3325]
Dikanteny frantsayCeux qui s' abaissent en plaisantant d' une manière indigne de leur âge, sont semblables aux graines de bident qui devenues mûres, se collent aux habits et semblent plaisanter dans leur vieillesse. [2.415 #1869]
Fanazavana frantsayOn les méprisait. [2.415 #1869]

Ohabolana 114Tsy tia horirika, ka homan-dravin-tsaonjo. [2.415 #4638, 2.653 #3581]
Dikanteny frantsayIl n' aime pas l' arum, dit-il, et pourtant il mange des feuilles de gouet. [2.415 #4638]
Fanazavana frantsaySe disait des gens capricieux et qui font des manières. [2.415 #4638]

Ohabolana 115Tsy tia ka manaratsy. [2.165 #232]
Dikanteny frantsayQuand on n' aime pas quelqu' un, on en dit du mal. [2.165 #232]

Ohabolana 116Tsy tia maro, toa mpamosavy. [2.165 #46, 2.653 #3582]
Dikanteny frantsayHaïr beaucoup de monde tel un sorcier. [2.165 #46]

Ohabolana 117Tsy tia mololo. [2.415]
Dikanteny frantsayIl n' aime pas la paille parce qu' il a été frappé lorsqu' il en mangeait. [2.415 #6259]
Fanazavana frantsayIl est payé pour avoir peur. [2.415 #6259]

Ohabolana 118Tsy tia sira, ka homam-panasina. [2.415 #4639, 2.653 #3583]
Tsy tia sira ka no homam-panasina! [2.558 #4801]
Dikanteny frantsayIl dit qu' il n' aime pas le sel, et pourtant il mange cette chose qui sert à relever le goût. [2.415 #4639]
Fanazavana frantsayLe sel se dit sira ou fanasina ; la nuance du proverbe est intraduisible en français ; le sens est : faire des manières. [2.415]

Ohabolana 119Tsy tia taviny, fa tia sotro-menaka, tsy tia jabora, fa tia fonom-boany. [2.558 #4802]
Tsy tia taviny, ka tia sotro menaka ; tsy tia jaborany, ka tia fonom-boany. [2.415 #4640, 2.653 #3584]
Dikanteny frantsayIl n' aime pas la viande grasse, et pourtant il aime à boire de la graisse ; il n' aime pas le lard, et pourtant il aime la graisse qui enveloppe les rognons. [2.415 #4640]
Fanazavana frantsayFaire des manières. [2.415 #4640]

Ohabolana 120Tsy tia, tsy tia, kanefa manalalana, ho any ihany ka be safary, mila fitia mba hanampy, ka manala ny mby an-koditra. [2.558]
Tsy tia, tsy tia, kanefa manalalana ; ho any ihany, ka be safary ; mila ny fitia mba hanampy, ka manala ny mby an-koditra. [2.415 #1413]
Tsy tia tsy tia, kanefa manalalana ; ho any ihany ka be safary ; mila ny fitia mba hanampy ka nanala ny mby an-koditra. [2.653]
Dikanteny frantsayOn répète qu' on n' aime pas, et pourtant on envoie des messages ; on y va, mais on use de détours ; on cherche des affections pour se sentir secouru, et on se dépouille de ce qui est déjà sur la peau. [2.415 #1413]
Fanazavana frantsaySe disait du manège de l'homme qui rejette sa femme pour en prendre une autre. [2.415 #1413]

Ohabolana 121Vady vao tsy tia ronono. [1.147 #V2]

Ohabolana 122Valalanamboa, ka ny tompony aza tsy tia. [2.165 #2271]
Dikanteny frantsayDes "sauterelles de chien" : même son maître ne les aime pas. [2.165]
Fanazavana frantsayParce quelles sentent mauvais. [2.165]

Ohabolana 123Valalan' amboa : ny tompony aza tsy tia, ka mainka izay olon-kafa. [2.415 #2258]
Dikanteny frantsaySauterelles de chiens : le maître lui-même n' en veut pas, à plus forte raison les autres. [2.415 #2258]
Fanazavana frantsayCes sauterelles étaient ainsi appelées parce que les chiens eux-mêmes n'en voulaient pas ; le sens de ce proverbe est que ce sont des sauterelles et par conséquent on devrait s'en réjouir, mais ce sont de mauvaises sauterelles ; le proverbe analogue français serait : tout ce qui brille n' est pas or ; ce proverbe se disait des enfants que les parents font élever par d'autres, et aussi des biens délaissés. [2.415 #2258]

Ohabolana 124Vangàna amin-trova : izay tia resy. [1.147 #V14]

Ohabolana 125Zozoro iray heniheny : misaona vao tia akoralava. [2.415 #4851, 2.653 #3789]
Zozoro iray heniheny : misaona vao tia horakoraka. [2.558]
Dikanteny frantsayJoncs d'un même marais : c' est lorsqu' ils sont en deuil qu' ils font le plus de bruit. [2.415 #4851]
Fanazavana frantsayOn dit que les joncs étaient en deuil lorsque leurs aigrettes s' ébouriffaient et retombaient désordre, comme les cheveux des femmes en deuil ; alors le vent les agite avec bruit, disait des gens légers qui font du tapage à tort et à travers. [2.415]

Fizahan-teny