Fizahan-teny

Ohabolana : valala

Ohabolana 1Adrisa tsy ampoky ny ahitra angaha aho no hifiaka izay antsoro maina. [2.558]
Ataonao ho valala tsy ampoka ny ahitra ve aho, ka hifiaka ny antsoro maina ? [2.653 #300, 2.415]
Ataonao ho valala tsy ampoka ny ahitra ve aho, ka hihinana ny ahi-tsorohitra ? [2.653 #300, 2.415]
Ataonao ho valala tsy ampoky ny ahitra va aho ka hifiaka ny antsoro maina? [2.165 #2284]
Dikanteny frantsayMe prenez-vous pour une sauterelle non rassasiée d' herbe, et qui va manger l' herbe des alouettes ou mâcher de l'herbe antsoro sèche ? [2.415]
Fanazavana frantsayMe prenez-vous pour un affamé ? [2.415]

Ohabolana 2Aiza no dia ho anao avokoa ny valala manatody sy fandria-maraina? [2.165 #671]
Aiza no dia ho anao avokoa ny valala manatody sy ny fandria-maraina? [1.1 #249, 2.653 #28]
Aiza re no dia ho anao avokoa ny valala manatody sy ny fandria-maraina. [2.558]
Ny valala manatody sy ny fandria-maraina ve ho anao daholo? [2.558 #3350]
Fanazavana malagasyTsy ho azonao atao ny hitetika hahazo zava-tsoa roa mifanipaka fa tsy maintsy iray afoinao (Raha tafandry antanàna ny valala, ny valala manatody dia miainga vao maraina, ka izay ta hahazo azy tsy maintsy mamoy ny fandriana maraina). [1.1 #249]
Dikanteny frantsayComment pourriez-vous attraper les sauterelles pondeuses et faire la grasse matinée en même temps? [2.165]
Fanazavana frantsayC' est le matin, alors que leurs ailes sont encore humides de rosée, que les sauterelles sont le plus facile à prendre. [2.165]

Ohabolana 3Akory ity ilay malaina no mitarehin-jaza aizana ka mavozon' ny haka-moana mararin' ny tazon' ny fahalainana ary mitarehim-balala maty. [2.165 #712]
Dikanteny frantsayRegardez-moi ce paresseux qui a l' air d' un petit enfant malade et qui est éreinté de paresse: il est malade de la fièvre de paresse et ressemble à une sauterelle morte. [2.165]

Ohabolana 4Amboa maka valala : ny kibo ihany no fenoina. [2.415 #6202, 2.653]
Amboa maka valala: ny kibo no fenoina dia mody. [2.558 #169]
Dikanteny frantsayChien qui chasse les sauterelles : il ne songe qu' à remplir son ventre. [2.415 #6202]
Fanazavana frantsaySe disait des gens insouciants qui vivent au jour le jour sans penser au lendemain. [2.415 #6202]

Ohabolana 5Amboa mitomany valala: tova volana, fa lehibe no miteny. [2.558 #171, 2.653 #131, 2.415]
Dikanteny frantsayChien qui hurle la nuit aux sauterelles : accomplissez vos paroles, car c' est un grand qui parle. [2.415 #749]
Fanazavana frantsayLes grands ont les moyens de réaliser leurs exigences. [2.415 #749]

Ohabolana 6Ao ihany ny takatra nihinana ny valala. [2.558 #317, 2.653]
Ao ihany ny takatra nihinana ny valala, ao ihany ny vano nitsaingoka ny sahona. [2.415]
Ao ihany ny takatra nihinana ny valala sy ny vano nitsaingoka ny sahona. [2.165]
Ao ihany ny vano nitsaingoka ny sahona. [2.558 #318, 2.653]
Dikanteny frantsayIls sont là les takatra qui ont mangé les sauterelles, les hérons qui ont mangé les grenouilles. [2.415 #3327]
Le "takatra" (grand oiseau) qui a mangé les sauterelles, et le héron qui a happé les grenouilles, sont là. [2.165]
Fanazavana frantsaySe dirait, par ex., pour marquer qu' un voleur qu' on cherche est là présent, qu' il n' a pu s' enfuir, et qu' on doit le découvrir. [2.165]
Se disait des mauvais juges, des faux témoins, des exploiteurs. [2.415 #3327]

Ohabolana 7Aza dia miolika hoatry ny tsinain' ondry ; fa aoka mba ho tsotra hoatry ny tsinaim-balala. [2.415 #4974]
Aza dia miolika loatra ohatry ny tsinain' ondry, fa ataovy tsotra toy ny tsinaim-balala. [2.558 #442]
Aza dia miolika ohatra ny tsinain’ ondry ; fa aoka mba ho tsotra ohatra ny tsinaim-balala. [2.653]
Dikanteny frantsayNe soyez pas sinueux comme les boyaux du mouton mais simple comme les intestins de la sauterelle. [2.415 #4974]

Ohabolana 8Aza manao toy ny valala: ny vavy no manaizana, ka ny lahy no tomamotamo. [2.165 #931]
Toy ny valala : ny vavy no manaizana, ka ny lahy no mitomamotamo. [2.558 #4353]
Toy ny valala : ny vavy no manaizana, ka ny lahy no tomamotamo. [2.415 #3877]
Dikanteny frantsayC' est comme chez les sauterelles : c' est la femelle qui est pleine et c' est le mâle qui est jaunâtre et a mauvais teint. [2.415 #3877]
Ne faites pas comme les sauterelles: c' est la femelle qui porte, mais c' est le mâle qui devient jaunâtre. [2.165 #931]
Fanazavana frantsayAllusion à la couleur du mâle. [2.415 #3877]

Ohabolana 9Aza manjenjena toa valala manatody. [2.558 #689]
Aza manjenjena toy ny valala manatody. [2.165 #687, 2.653 #578]
Dikanteny frantsayN' errez pas çà et là comme les sauterelles pondeuses. [2.165]

Ohabolana 10Aza mifanipaka toy ny valala an-karona. [2.558 #739]

Ohabolana 11Aza misaosao fa loha valala no laoka. [2.558 #790]
Aza misaosao, fa tango lena no laoka. [2.415 #2423]
Dikanteny frantsayNe vous prélassez pas dans du linge empesé, car en rentrant chez vous, vous trouverez comme nourriture des ailes et des pattes de sauterelles à enlever. [2.415 #2423]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui dépensent beaucoup pour la toilette et n' ont pas ce qui est nécessaire à la vie. [2.415 #2423]

Ohabolana 12Boka misambo-balala : mahazo ihany fa potsitra. [2.558 #62]
Sambo-balalan' ny boka mahazo ihany fa potsitra. [2.558]
Sambo-balalan' ny mondry mahazo ihany fa potsitra. [2.558]

Ohabolana 13Boka misambo-balala : mamely totohondry ny tany. [2.415 #1971, 2.653 #795]
Dikanteny frantsayLépreux qui veut prendre des sauterelles : il donne des coups de poing par terre et c' est tout. [2.415 #1971]
Fanazavana frantsayLe lépreux n'a pas de doigts ; se disait des gens maladroits. [2.415 #1971]

Ohabolana 14Boka misambo-balala: mamotsitra ny taovany. [2.415 #1972, 2.653 #795]
Dikanteny frantsayLépreux qui veut prendre des sauterelles : il écrase leur abdomen. [2.415 #1972]
Fanazavana frantsaySe disait des gens maladroits. [2.415 #2092]

Ohabolana 15Efa zatra nahazo, ka rivotra avy avaratra avy no nanjairana sonina hahasiam-balala. [2.558 #1026]

Ohabolana 16Ela nanidinana andriam-balala, ka tapaka ny elany. [2.165 #1941, 2.415 #1809]
Dikanteny frantsayC'est parce que les sauterelles ont volé longtemps que leurs ailes sont brisées. [2.415 #1809]
Les sauterelles ont volé si longtemps qu' à la fin elles ont eu les ailes brisées. Tant va la cruche à l' eau qu' à la fin elle se casse. [2.165]

Ohabolana 17Fahafatesam-balala ka mamikitra ahitra irery. [2.558 #1050]

Ohabolana 18Fara valala. [2.415 #3106]
Dikanteny frantsayCe qui vient trop tard, c'est comme les dernières sauterelles. [2.415 #3106]
Fanazavana frantsayHors de saison. [2.415 #3106]

Ohabolana 19Hianareo natao valala fiandry fasana, natao vorompotsy tsy mandao omby. [2.415 #606]
Hianareo no natao valala fiandry fasana, natao vorompotsy tsy mandao omby. [2.653 #1071]
Hianareo no natao valala fiandry fasana sy vorompotsy tsy mandao omby. [2.558 #1336]
Hianareo no natao valala fiandry fasana, vorompotsy tsy mandao omby. [2.165 #99]
Dikanteny frantsayOn vous a désignés pour être comme les sauterelles qui gardent les tombeaux, et comme les oiseaux blancs qui ne quittent pas les bœufs. [2.165]
Vous êtes devenus semblables à des sauterelles qui gardent le tombeau, semblables aux oiseaux blancs qui restent parmi les troupeaux de boeufs. [2.415]
Fanazavana frantsayCette expression désignait certains affranchis qui devaient garder le tombeau de la famille et qui redevenaient esclaves lorsqu' ils abandonnaient le village où était le tombeau du maître ; on comparait aux oiseaux blancs qui suivent les boeufs pour becqueter les insectes, les esclaves affranchis à condition de rester sur place ; on se servait de la même expression pour dire constance et fidélité. [2.415]

Ohabolana 20Indray mitono valala. [2.415 #6644]
Dikanteny frantsayDistance qu' on parcourt pendant le temps de faire griller des sauterelles. [2.415 #6644]
Fanazavana frantsayEnviron cinq minutes. [2.415 #6644]

Ohabolana 21Izay mena valala. [2.165 #2155]
Dikanteny frantsayCe qui est rouge est (comme) des sauterelles. [2.165]
Fanazavana frantsayC' est quelque chose de beau ou de bon. [2.165]

Ohabolana 22Kibobo mandry amam-balala: tsy manana trano hasiana, fa miheninkenina irery. [2.165 #757]
Kibobo mandry amam-balala : tsy manan-karon-kasiana, fa homeninkenina irery. [2.415 #2502]
Kibobo mandry amam-balala : tsy manan-trano hasiana, fa homeninkenina foana. [2.415 #2502]
Kibobo mandry amim-balala: tsy manan-trano hasiana, fa miheninkenina foana. [2.653 #1265]
Kibobo nandriam-balala : tsy manan-trano hasiana fa miheninkenina irery. [2.558 #1636]
Dikanteny frantsayCaille mêlée aux sauterelles : elle n' a ni grenier ni panier pour mettre les sauterelles qu' elle rencontre et son ventre est plein ; aussi elle est embarrassée. [2.415 #2502]
Une caille au milieu des sauterelles, elle ne peut en mettre en réserve et elle ne sait que faire. [2.165]
Fanazavana frantsayElle est au milieu de l'abondance mais ne sait comment en tirer parti. [2.165]
Se disait des pauvres gens peu habitués aux bonnes occasions et qui ne savent pas en profiter. [2.415 #2502]

Ohabolana 23Lany lena, ohatra ny valalan’ ny maro an-drano. [2.653]
Lany lena, tahaka ny valalan' ny maro an-trano. [2.558 #1737]

Ohabolana 24Mahita loza Ikalamomba, fa misambo-balala ho an-janak' olona. [2.165 #1859]
Mahita loza, ry kala momba! misambo-balala ho any ny zanak’ olona. [2.653 #1426]
Mahita loza ry kala momba : misambo-balala ho an' ny zanak' olona. [2.415 #1768]
Dikanteny frantsayLa femme stérile est bien malheureuse, car elle ramasse des sauterelles pour les enfants des autres. [2.165]
Malheureuse la stérile : elle ramasse des sauterelles pour les enfants des autres. [2.415 #1768]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait le malheur des femmes stériles ; il fait allusion à une femme de la légende qui ramassait des sauterelles pour l'enfant d' une autre femme. [2.415 #1768]

Ohabolana 25Maika ho aiza no mamolavola sosoa ? [2.415 #4011, 2.653 #1434]
Maika ho aiza, no mitsoka endim-balala ? [2.415 #4012, 2.558 #127, 2.653 #1435]
Maika ho aiza no mitsoka endim-balala na mamolavola sosoa? [2.165]
Dikanteny frantsayOù veut-on aller avec tant de bâte, qu' on souffle sur des sauterelles grillées ? [2.415]
Où veut-on aller avec tant de hâte, qu' on fait des boulettes avec du riz cuit dans beaucoup d' eau ? [2.415 #4011]
Où voulez-vous courir que vous souffliez sur les sauterelles grillées et que vous fassiez une boule du riz cuit? [2.165]
Fanazavana frantsayIl s' agit d' un homme très pressé qui n' a pas même le temps d' attendre que les plats se refroidissent: c'est pourquoi il souffle sur les sauterelles pour pouvoir les avaler tout de suite, et il met le riz en boule pour remporter. [2.165]
Se disait d' une grande hâte. [2.415 #4012]

Ohabolana 26Manenji-balala maina andro, ka raha tsy azoko anio, azoko ampitso. [2.415]
Manenji-balala main-andro, ka raha tsy azoko anio, azoko ampitso. [2.653 #1608]
Manenji-balala main' andro, ka raha tsy azoko anio, azoko rahampitso. [2.558 #2096]
Misambo-balala maina andro, ka raha tsy azoko anio, azoko ampitso. [2.415]
Dikanteny frantsayPoursuite de sauterelles par un jour de clair soleil : si je ne les prends pas aujourd' hui, je les prendrai bien demain. [2.415 #5858]
Fanazavana frantsayPar un temps sec, les sauterelles volent bien ; on espère que la pluie viendra et que la prise sera plus facile, car les sauterelles auront les ailes mouillées. Il ne faut pas se décourager au premier insuccès. [2.415 #5858]

Ohabolana 27Mangere homa ka valala. [1.68]
Dikanteny frantsayFaire ses besoins en mangeant comme les sauterelles. [1.68]

Ohabolana 28Manjenjem-poana sahala amin' ny valala manatody. [2.558 #2118]
Manjenjem-poana toy ny valala azon' ody. [2.165 #1035]
Manjenjem-poana, toy ny valala manatody. [2.653 #1622, 2.415]
Mivembena foana tahaka ny valala manatody (mivezivezy etsy sy eroa). [2.558 #2517]
Dikanteny frantsayErrer çà et là comme les sauterelles qui pondent et s' écartent des autres. [2.415 #3034]
Errer çà et là sans raison comme les sauterelles auxquelles on a jeté un sortilège. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des mauvais sujets qui vivaient à l'écart, et qu'on ne pouvait pas trouver pour la corvée. [2.415 #3034]

Ohabolana 29Maro ny valala, fa ny ambolo no tsara soratra. [2.415 #5100]
Dikanteny frantsayNombreuses sont les sauterelles, mais c' est la sauterelle ambolo qui a de belles couleurs. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait d'une personne aimée. [2.415]

Ohabolana 30Maty an-dazony hoatry ny valala nosamborim-boka. [2.415 #2009]
Maty an-dazony, ohatra ny valala nosamborim-boka. [2.653]
Maty an-dazony, tahaka ny valala samborim-boka. [2.558 #2200]
Matimaty foana tahaka ny valala samborim-boka. [2.558 #144]
Maty tsy amin' ny antony (potsitra) toy ny valala nosamborim-boka. [2.558 #2205]
Dikanteny frantsayMourir d' une mort violente comme la sauterelle saisie par le lépreux. [2.415 #2009]
Fanazavana frantsayIl l' écrase de ses mains difformes et maladroites. [2.415 #2009]

Ohabolana 31Miriorio foana hoatry ny valala hanatody. [2.415 #2038]
Dikanteny frantsayAller çà et là comme les sauterelles qui veulent pondre. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gens singuliers et vivant à part. [2.415 #2038]

Ohabolana 32Misambo-balala ho an-janak' olona. [2.415 #3854]
Misambo-balala ho an-janak' olona toa momba. [2.558 #2400]
Tsy misy misambo-balala ho an-janak' olona. [2.653, 1.1]
Tsy misy misambo-balala ho an-janak' olona afa-tsy ny momba. [2.558 #306]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa samy mikarakara ny zanany sy ny ankohonany daholo fa tsy misy misasatra sy misahirana ho an' ny zanaky ny hafa akory. [1.1]
Dikanteny frantsayPrendre des sauterelles pour les enfants des autres. [2.415 #3854]
Fanazavana frantsayC'est se donner de la peine et d' autres en ont le fruit : allusion à une femme stérile qui s' était éprise d' une petite fille à laquelle elle rapportait des sauterelles. Le sens est : faire du bien aux autres. [2.415 #3854]

Ohabolana 33Misarimorimo hoatry ny valala : raha nanatody, nokotrehin' ny tany ; nony foy, tsy nanan-dreny harahina. [2.415 #1034]
Misarimorimo ohatra ny valala, nanatody nokotrehin' ny tany, nony foy tsy nanan-dreny harahina. [2.558]
Misarimorimo, ohatra ny valala : raha nanatody, nokotrehin’ ny tany; nony foy, tsy nanan-dreny harahina. [2.653]
Dikanteny frantsayTournoyer en bourdonnant comme les sauterelles : après la ponte, c' est la terre qui les a couvées ; une fois écloses, elles n' ont pas eu de mère pour les conduire. [2.415 #1034]
Fanazavana frantsaySe disait des orphelins et des malheureux qui n'ont personne à qui recourir ; ou bien de ceux qui veulent se mettre à 'écart de leurs parents. [2.415 #1034]

Ohabolana 34Na ao aza ny ody valala, ny kopakopaka tsy azo avela. [2.653 #2001]
Na ao aza ny ody valala, ny kopakopaka tsy azo havela. [2.558 #2647]

Ohabolana 35Na samy valala aza : ny adrisa any anaty ahitra, ny ambolo eny ambony ravina. [2.558 #2754]

Ohabolana 36Ny adrisa iray aza, raha tsy andrian’ ilika, tsy azo. [2.653 #2122]
Ny adrisa iray aza tsy azo raha tsy handrian' ilika. [2.558 #2823]
Ny valala aza, raha tsy andrian’ ilika, tsy azo. [2.653 #2462, 2.974 #190]
Ny valala aza tsy azo raha tsy andriana ilika. [1.1]
Ny valala aza tsy azo raha tsy handriana ilika. [2.558]
Fanazavana malagasyTsy misy na inona na inona azo raha tsy isahiranana. [1.1]
Tsy misy soa azo moramora na maimaim-poana fa tsy maintsy isasarana. [1.1]
Dikanteny frantsayMême les sauterelles ne s'attrapent que si l’on se couche sur le flanc (ne se prennent pas sans effort). [2.974 #190]

Ohabolana 37Ny mpilaza mahay, ny valala misy rahateo. [2.558 #3163]
Ny valala misy rahateo; ny mpilaza mahay koa. [2.165 #1601, 2.653 #2463]
Dikanteny frantsayDes sauterelles, il y en a; et celui qui en parle le fait avec brio. [2.165 #1601]

Ohabolana 38Ny tanana mamatra-balala; ary ny akanjo raisin’ ny afo. [2.415 #5927, 2.653 #2425, 2.558]
Dikanteny frantsayLes mains entassent les sauterelles dans la marmite où on va les faire cuire, et le vêtement prend feu. [2.415 #5927]
Fanazavana frantsayPour un bien mince avantage, on perd de vue de grands inconvénients. [2.415 #5927]

Ohabolana 39Ny valala mameno tanety, ny zavona mameno lohasaha, fa ny mpilaza mahay rahateo. [2.558 #3351]

Ohabolana 40Ny valala tsy indroa mandry am-bavahady. [2.165 #767, 2.558 #3352]
Ny valala tsy indroa mandry eo am-bavahady. [2.653 #2464, 2.974 #247]
Valala tsy indroa mandry am-bavahady. [2.415 #6261, 2.558 #4843]
Dikanteny frantsayLes sauterelles ne couchent pas deux fois à la porte du village. [2.415 #6261]
Les sauterelles ne se posent pas deux fois devant la porte (du village). [2.165]
Sauterelle ne couche pas deux nuits de suite au même portail (profiter de l’occasion). [2.974 #247]
Fanazavana frantsayIl faut donc saisir l' occasion et les ramasser dès quelles sont là, car elles ne reviendront plus. [2.165]
Il faut savoir profiter de l' occasion. [2.415 #6261]

Ohabolana 41Ody valalan' ny tsy mahay ka voky dia miala. [2.558 #3393]

Ohabolana 42Raha mandrivotra avy andrefana ny andro, hoy ny adala: manjaira sonina, fa ho avy ny valala. Hoy kosa ny anganongano: tampeno ny vava, fa tonga ny aretina. [2.165]

Ohabolana 43Raha mety izany, valala; fa raha tsy mety, valàna. [2.165 #2223]
Dikanteny frantsaySi cela est convenable, c' est une sauterelle; si ce n' est pas bien, que ce soit emporté. [2.165]
Fanazavana frantsaySimple et mauvais jeu de mots, impossible à rendre par la traduction. [2.165]

Ohabolana 44Sambo-balala maina andro ka raha tsy azoko anio, azoko rahampitso. [1.1]
Sambo-balala mainandro : raha tsy azo anio, azo ampitso. [2.974 #27, 2.653]
Sambo-balala main' andro : raha tsy azoko anio, azoko rahampitso. [2.558 #3821]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa azo atao amin' ny andro hafa izay manahirana anio, fa manova zavatra ny fotoana. [1.1]
Dikanteny frantsayChasse aux sauterelles par un jour sec : si on les manque aujourd'hui, on les aura demain... [2.974 #27]

Ohabolana 45Sambo-balalan-dRaivondeso : mbola eny an-danitra ka siahina, ary tsy mbola azo akory, ka hoe " hasiako sira " . [2.415]
Sambo-balalan-dRaivondeso : mbola eny an-danitra ka siahina, ary tsy mbola azo akory, ka hoe " valalan-janako " . [2.415]
Sambo-balalan-dRaivondeso: mbola eny an-danitra ka siahina ; tsy mbola azo ka "valalan-janako". [2.653, 2.558]
Sambo-balalan-dRenikalafohy : mbola am-panidinana ka asiako sira. [2.558 #3824]
Sambo-balalan-dRenikalafohy : mbola any an-danitra ka " hasiako sira ". [2.653 #2855, 2.974 #227]
Dikanteny frantsayPrésomption de Renikalafohy : les sauterelles volent encore dans le ciel et elle dit : " J’y mettrai beaucoup de sel ". [2.974 #227]
Raivondeso ramasse des sauterelles : elles sont encore dans l' air et déjà elle siffle, elle ne les a pas encore prises et déjà elle dit : je les salerai, je les donnerai à mon enfant. [2.415 #6036]
Fanazavana frantsayAnalogue au français : vendre la peau de l' ours avant de l'avoir tué. [2.415 #6036]

Ohabolana 46Sambo-balalan' ny mondry : maty am-pisamborana ihany. [2.415 #2022, 2.653]
Dikanteny frantsayUn homme qui a les doigts rongés par la lèpre quand il veut prendre des sauterelles, il les tue et les écrase. [2.415 #2022]
Fanazavana frantsaySe disait des grossiers et des maladroits. [2.415 #2022]

Ohabolana 47Sanganehana toy ny kibobo nandriambalala. [2.558 #3831, 2.653 #2861]

Ohabolana 48Sompanga momba valala : lehibe, fa tsy tompon' ny dia. [2.415 #2110, 2.653 #2932]
Sompanga momba valala : lehibe ihany fa tsy tompon' ny dia. [2.558]
Dikanteny frantsayGrosse sauterelle sompanga qui accompagne les criquets : elle est grande mais ce n' est pas elle qui dirige la marche. [2.415 #2110]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui se laissaient mener par petits ou inférieurs. [2.415 #2110]

Ohabolana 49Tampotampohin' ny manambady Raketaka, ka misambobalala hariva. [2.165 #1749, 2.415 #1330]
Dikanteny frantsayCelle qui vient de se marier n' a pas encore l' habitude du ménage et s' en va à la chasse aux sauterelles le soir. [2.165]
Raketaka est encore peu habituée au ménage et elle s' en va le soir à la chasse aux sauterelles. [2.415 #1330]
Fanazavana frantsayC' est le matin qu' on attrape les sauterelles. [2.165]
La chasse aux sauterelles se fait le matin. [2.415 #1330]

Ohabolana 50Tapa-balala iray ifanapahana. [2.415 #5229]
Dikanteny frantsayMoitié de sauterelle qu'on se partage encore. [2.415 #5229]
Fanazavana frantsaySe disait de l' entente parfaite. [2.415 #5229]

Ohabolana 51Tsy hita isay hatao; fa ny iray manao hoe: "Mivalana," ary ny iray manao hoe : "Valala". [2.653]
Tsy hita izay hatao, fa ny iray manao hoe : " mivalàna " ary ny iray manao hoe " valala " . [2.415]
Tsy hita izay hatao, fa ny iray manao hoe : mivalàna, ny iray kosa manao hoe : valala. [2.558 #4495]
Dikanteny frantsayOn ne sait que faire, car l' un dit : descendez, et l' autre dit : sauterelles. [2.415 #5831]
Fanazavana frantsayJeu de mots sur les assonances mivalana et valala. [2.415 #5831]

Ohabolana 52Tsy ho azon-tsampona tsy ho azon-tambàna, tambananao valala manatody. [2.653]
Tsy ho azon-tsampona, tsy ho azon-tambàna, tambanana valala manatody. [2.558 #4498]

Ohabolana 53Tsy mety raha hanao sokina mahazo valala : raha mahazo dia mivonkina. [2.558]
Tsy mety raha manao sokina nahazo valala : raha mahazo, dia mivonkina. [2.653]

Ohabolana 54Tsinaim-balala, ka tsoa-tokana ihany. [2.415 #3314, 2.558 #286, 2.653]
Dikanteny frantsayIntestins de sauterelles : ils s' arrachent en une seule fois. [2.415 #3314]
Fanazavana frantsaySe disait des affaires faciles. [2.415 #3314]

Ohabolana 55Tsy valala kely andiany, ka hataho-papango. [2.558 #4806, 2.653 #3589]

Ohabolana 56Valala any an-danitra ka asiako sira, mbola tsy azo ka hoe : hatao tango lena. [2.558 #4833]
Valala mbola an-danitra ka asian-tsira. [1.1]
Fanazavana malagasyZavatra mbola tsy eo an-tanana, ka efa voatetika sahady ny hatao azy; be tetika ambony ihany. [1.1]

Ohabolana 57Valala an-tany mena, ka na koro aza ny elatra, tsy lany piaka. [2.558 #4832]
Valala an-tany mena: na dia tapaka elatra aza, tsy lany piaka. [2.165 #881]
Valala an-tany mena, na dia tapaka elatra aza, tsy mba lany piaka. [2.415 #4846, 2.653]
Dikanteny frantsaySauterelles dans une terre rougeâtre : elles ont beau avoir les ailes brisées, elles font beaucoup de bruit. [2.415 #4846]
Une sauterelle sur la terre rouge: bien que ses ailes soient coupées, elle ne cesse pas de crisser. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des paroles. [2.415 #4846]

Ohabolana 58Valala ela nanidina folak' elatra : raha mahafoy ahy mba foiko. [2.415 #1415]
Valala ela nanidinana folak' elatra: raha mahafoy ahy mba foiko. [2.165 #1828]
Valala ela nanidinana, folak' elatra : raha mahafoy mba foiko. [2.558 #4835]
Dikanteny frantsayJe suis comme une sauterelle qui a les ailes brisées d' avoir trop volé : si vous me laissez, je vous laisse aussi. [2.415 #1415]
Semblables à des sauterelles qui ont les ailes brisées d' avoir trop volé: si vous m' abandonnez, je vous abandonnerai aussi. [2.165]
Fanazavana frantsayParoles des époux qui ont l' intention de se séparer par le divorce. [2.165]

Ohabolana 59Valala hariva ka tsy mahamasim-panidy. [2.558 #4836]

Ohabolana 60Valala manani-jozoro ka manjohy ny efa mahitsy. [2.558 #4837]

Ohabolana 61Valala maty fahavaratra aho, ka mamikitra ahitra irery, tsy misy mpanala alahelo. [2.415 #2933]
Dikanteny frantsayJe suis une sauterelle morte pendant l' été ; solitaire, je me cramponne à l' herbe sans que personne vienne me consoler. [2.415 #2933]
Fanazavana frantsayPlaintes dites par les gens abandonnés, tristes et solitaires. [2.415 #2933]

Ohabolana 62Valalana natono : izay tsy maty ka mody. [1.147 #V9]

Ohabolana 63Valalana tapak’ elatra : lany fanahy mbola velona. [1.147 #V66]

Ohabolana 64Valala samborim-boka : na tsy afak' aina eo no ho eo aza, dia. [2.415]
Dikanteny frantsaySauterelles prises par un lépreux, si elles ne sont pas mortes sur le coup. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui manquaient de délicatesse et d' adresse. [2.415]

Ohabolana 65Valala sasatra ny miaina : mandry an-tanàna be olona. [2.653 #3599]
Valala sasatry ny miaina, ka mandry an-tanàna be olona. [2.558 #4841]
Valala sasatry ny miaina : mandry an-tanàna be olona. [2.415]
Dikanteny frantsaySauterelles fatiguées de vivre : elles se posent dans un village plein de monde. [2.415 #6330]
Fanazavana frantsayElles seront prises. [2.415 #6330]

Ohabolana 66Valala tongan-drivotra, ka mitety tany tsy fantatra. [2.974 #474]
Dikanteny frantsaySauterelles apportées par le vent et qui parcourent des terres inconnues (présomptueux ou indiscret ). [2.974 #474]

Ohabolana 67Valala tsy an-tanana tsy atolo-jaza. [2.653 #3600, 2.974]
Dikanteny frantsayOn ne promet pas à un enfant une sauterelle en liberté. [2.974 #289]

Ohabolana 68Valala tsy mandady harona. [2.415 #1544]
Dikanteny frantsaySauterelles qui ne peuvent pas grimper pour sortir du panier. [2.415 #1544]
Fanazavana frantsayCette expression se disait des gens faibles comme les femmes et les enfants qui dans une alerte ne pouvaient pas se tirer d'affaire. [2.415 #1544]

Ohabolana 69Valala voatango, ka very fanahy mbola velona. [2.165 #1025]
Very fanahy mbola velona, tahaka ny valala voatango. [2.653 #3664]
Dikanteny frantsayUne sauterelle aux pattes et aux ailes arrachées, elle a perdu l' esprit avant d' être morte. [2.165]

Ohabolana 70Vary amim-balala: tsakoina, madinika ; atelina, be faikany. [2.558 #4871, 2.653 #3614]

Ohabolana 71Vitsika mitondra valala, ka madilana kibo hasiana, fa ny deraderany no tsy toha. [2.165 #1349]
Vitsika mitondra valala : ny kibo hasiana tsy misy, fa ny fahate-hoderaina no be. [2.974 #161]
Vitsika nitondra valala: ny kibo hasiana tsy misy, fa ny faha-te-hoderaina no be. [2.653 #3682]
Dikanteny frantsayFourmi traînant une sauterelle; pas d’estomac pour digérer, mais grande prétention. [2.974 #161]
Une fourmi portant une sauterelle: son estomac est trop petit (litt. trop resserré) pour l' y mettre, mais quelle fierté intolérable (elle en montre). [2.165]

Ohabolana 72Vitsika nahazo valala: tonga ny entana, fa ny vava no tsy omby. [2.165 #637]
Vitsika nahazo valala : zakan' ny aina fa tsy omby ny vava. [2.558 #4957]
Dikanteny frantsayDes fourmis qui ont pris une sauterelle; le butin est arrivé, mais la bouche est trop petite (pour le manger). [2.165]

Fizahan-teny