Fizahan-teny

Ohabolana : vary

Ohabolana 1Abidy manely vary ; samy manano izay ho efany. [1.147 #A2]

Ohabolana 2Adaladala fiandry trano, ka homam-barin-jaza. [2.165 #1628, 2.415 #2048, 2.653 #3]
Dikanteny frantsayBête comme celui auquel on a confié la garde de la maison et qui ne trouve rien de mieux que de manger le riz de l' enfant, au lieu de le soigner. [2.415 #2048]
Un coquin (litt. imbécile) qui garde la maison, il mange le riz des enfants (le riz cuit et froid laissé pour les petits restés à la maison). [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens d' une intelligence bornée. [2.415 #2048]

Ohabolana 3Afo lavitra tsy azo amindroana ; vary zato tsy enti-mandeha. [2.974 #488]
Ro tsy atoraka ; vary zato tsy enti-mandeha. [2.653 #2796]
Vary zato tsy enti-mandeha. [2.415 #2260, 2.558 #4883, 2.165]
Dikanteny frantsayFlamme éloignée ne peut vous chauffer; cent mesures de riz ne peuvent se transporter en voyage. [2.974 #488]
On ne peut emporter cent (grandes) mesures de riz avec soi. [2.165]
On ne peut pas emporter avec soi cent grandes mesures de riz. [2.415 #2260]
Fanazavana frantsaySe disait des biens qu'on ne pouvait dépenser que sur place. [2.415 #2260]

Ohabolana 4Ala-ainan’ i Kalo : manoto vary lasaka raika. [1.147 #A37]

Ohabolana 5Anantsinahy va aho ka atao ambony vary? [2.165 #2189]
Dikanteny frantsaySuis-je une herbe potagère pour que vous me mettiez sur le riz? [2.165]
Fanazavana frantsayAu moment de servir les repas, les Malgaches remplissent les assiettes de riz, puis mettent les herbes (légumes) et la viande (quand il y en a) par dessus. - S' emploie par quelqu' un qui n' est pas traité avec beaucoup de considération. [2.165]

Ohabolana 6Ao, hoy ny vadin’ Andriantsileondoza, raha asian-kena ny variny. [2.415 #1262, 2.558 #319, 2.653 #269]
Dikanteny frantsayVoilà mon assiette, mettez-en, dit la femme d'Andriantsileondoza quand on vient mettre un morceau de viande sur son riz. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des femmes qui se faisaient servir et prier. [2.415]

Ohabolana 7Atao adala ka tezitra: vary misy ro ka haronina, sisan' Idalo ka hanina. [1.1]
Atao adala ka tezitra: vary misy ro ka haronina, sisan' ny Idalo ka hanina. [2.165 #1652]
Atao adala ka tezitra, vary misy ro ka haronina, tanan-tsy mioza ka enti-mitsabaka. [2.653 #291]
Atao ho adala ka tezitra, nefa vary misy ro ka haronina, sisan' Idalo ka hanina. [2.415 #2060]
Atao ho adala ka tezitra, nefa vary misy ro ka haronina, tanan-tsy mioza ka enti-mitsabaka. [2.415 #2060]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona tezitra raha atao hoe adala, kanefa ny toetra amam-pombany rehetra mitory toetran' olona adala. [1.1]
Dikanteny frantsayIl s' irrite de ce qu' on le traite de sot, et cependant il met la main dans le riz cuit avec de la sauce, il la plonge sans s' être lavé et il mange les restes d'Idalo. [2.415 #2060]
On le traite d' imbécile et il se fâche: pourtant il prend avec la main du riz sur lequel on a mis de la sauce, et il mange les restes d' Idalo (nom de quelqu' un de malpropre, très probablement). [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui protestent contre ce qu' on dit d' eux et qui cependant, par leur conduite, montrent la vérité de ce qui est allégué contre eux. [2.415 #2060]

Ohabolana 8Atao be ny raharaha, ka ny volivary indray no tsy vita. [2.974 #326]
Aza atao be ny raharaha ka ny voly vary indray no tsy efa. [1.1]
Aza dia be raharaha ka ny voly vary indray no tsy efa. [2.558 #437]
Nahoana no atao be ny raharaha, ka ny voli-vary indray no tsy efa ? [2.653]
Nahoana no atao be ny raharaha, ka ny voli-vary indray no tsy vita ? [2.653]
Nahoana no atao hoe: "Be ny raharaha" , ka ny voly vary indray no tsy efa? [2.165 #717]
Fanazavana malagasyIlazana ny fanaovana an-tsirambina ny tena fototry ny aina. [1.1]
Dikanteny frantsayPourquoi dire: "Il y a beaucoup à faire" , et pourtant le riz n' est pas encore planté? [2.165]
S’embarrasser de bagatelles et négliger de planter du riz. [2.974 #326]
Fanazavana frantsayC' est là le travail le plus important et qui devrait se faire en premier lieu. [2.165]

Ohabolana 9Atao mpisorona afo, dia tsy mandà ; atao mpaka kitay, dia tsy mandà ; atao mpitoto vary, dia mitoto ; ary hovonoina, dia maty rahateo ; hovelomina, dia izy mpanjaka no mifidy. [2.415]
Dikanteny frantsaySi on me condamne à entretenir le feu, je ne refuse pas ; si je dois aller chercher de la paille à brûler, j' obéirai ; si on me fait piler le riz, je le ferai ; si on veut me tuer, je suis déjà mort ; si on veut me conserver la vie, le roi est le maître. [2.415 #190]
Fanazavana frantsayParoles de soumission du roi détrôné à son frère Andriamasinavalona. [2.415 #190]

Ohabolana 10Ataonao ho vilanibe manta vary angaha aho, ka hotabatabain’ ny ankizy. [2.653 #299]

Ohabolana 11Ataovy fitia tera-bary : tsy vitan’ ny efa nijoro, fa niondrika indray hila saina. [2.653 #305, 2.974 #318]
Dikanteny frantsayFaites comme les épis de riz naissant: c’est peu de se tenir debout, il faut encore s’incliner pour prendre conseil. [2.974 #318]

Ohabolana 12Aza arianao re ny variko, fa ny mitombo-doha manariva no tsy afak. [2.653 #386, 2.415]
Dikanteny frantsayNe jetez pas mon riz car il m' est pénible d' écraser les mottes des rizières jusqu' à la nuit tombante. [2.415]

Ohabolana 13Aza mamokehana ohatra ny mampirafy kely vary. [2.558 #474]
Aza mamokehana toy ny mampirafy kely vary. [2.415 #1419]
Aza mamokehana, toy ny mpampirafy kely vary. [2.653 #400]
Dikanteny frantsayNe vous mettez pas dans la gêne, comme le polygame qui a peu de riz pour nourrir ses femmes. [2.415 #1419]
Fanazavana frantsayParoles de moquerie dites à ceux qui étaient les propres auteurs de leurs infortunes. [2.415 #1419]

Ohabolana 14Aza mamono reny toa vary ratsy. [2.165 #1894]
Dikanteny frantsayNe tuez pas votre mère comme du "mauvais riz" . [2.165]
Fanazavana frantsayOn appelle "mauvais riz" les tiges qui montent en épis trop vite, après quoi des rejetons paraissent qui font périr les premières plantes ou plantes "mères" . [2.165]

Ohabolana 15Aza manakora tena ohatra ny vary ho ritra. [2.558 #483, 2.653]
Manakora tena hoatry ny vary ho ritra. [2.415 #3022]
Dikanteny frantsayNe huez pas votre propre personne comme le riz dans la marmite au moment où l' eau va être évaporée. [2.415 #3022]
Fanazavana frantsayAllusion au bruit que fait le riz dans la marmite. [2.415 #3022]

Ohabolana 16Aza manao fitian-drenikely : " ao ny varinao, anaka, fa aza vohana ny tranoko " . [2.165 #1873, 2.415 #904, 2.653]
Aza manao fitian-drenikely : Ao ny varinao, fa aza vohana ny tranoko. [2.558 #498]
Dikanteny frantsayN' ayez pas une affection de marâtre qui dit : enfant, voilà ton riz, mais n'ouvre pas ma case. [2.415 #904]
N' aimez pas à la façon d' une belle-mère, qui dit (à l' enfant de son mari): "Ton riz est là, mon enfant, mais n' y entre pas" . [2.165]

Ohabolana 17Aza manao fodilahy mena vary, ka manandrana alohan' ny tompony. [2.165 #943]
Tsy mety raha hanao fodilahy mena vary, ka hanandrana alohan' ny tompony. [2.558 #4583]
Tsy mety raha manao fodilahy mena vary : manandrana alohan’ ny tompony. [2.415 #4631, 2.653 #3436]
Dikanteny frantsayN' agissez pas comme le moineau cardinal au temps où le riz est rouge : il en goûte avant le maître de la rizière. [2.415 #4631]
Ne faites pas comme le cardinal quand le riz est mûr, il y goûte avant le propriétaire. [2.165]
Fanazavana frantsayRespectez les droits des autres. [2.415 #4631]

Ohabolana 18Aza manaraina misy vary. [2.165 #1681, 2.558 #646]
Dikanteny frantsayNe sortez pas le matin à jeun quand il y a du riz (à manger). [2.165]

Ohabolana 19Aza mandelika ny farihy tsy ho vary hianao, ka mila lolotramalona amy ny mamba. [2.653 #565]
Aza mandelika ny farihy tsy ho vary hianao, ka mila sahato amy ny voay. [2.653 #565]
Aza mandelika ny farihy tsy ho vary hianao, ka mila sahato amin' ny voay. [2.415]
Mandelika ny fahi-be tsy azo ho vary ka mila lolotr' amalona. [2.165 #2227]
Mandelika ny fahibe tsy ho vary, ka mila lolotr' amalona amin' ny mamba. [2.558]
Dikanteny frantsayCombler un grand étang qui ne produira quand même pas de riz, c' est chercher querelle aux caïmans (qui s' y trouvent). [2.165]
Ne comblez pas des étangs où le riz ne pourra jamais pousser, car vous vous attireriez les blâmes des caïmans. [2.415 #3793]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui s'attirent malheur par trop de zèle. [2.415 #3793]

Ohabolana 20Aza matokin-tenda lehibe, ka manao vary aman-trondro. [2.653 #593]

Ohabolana 21Aza matoky tenda ka manao vary aman-taolana. [2.165 #903, 2.558 #710]
Matoky tenda ka manao vary aman-taolana. [2.558 #147, 2.653, 1.1]
Fanazavana malagasyMatoky tena be loatra, ka manao zavatra amin-kasahiana mihoa-pampana. [1.1]
Matoky tena tsy mifanerana. [1.1]
Dikanteny frantsayNe vous fiez pas trop à votre gosier en mangeant du riz mélangé d' os. [2.165]

Ohabolana 22Aza miady ho lohany toa vary lena. [2.558 #723]

Ohabolana 23Aza mianteamboteambotra, toy ny vary kely an-daona. [2.653 #604]
Aza miantsambotsambotra ohatra ny vary kely an-daona. [2.558 #735]
Aza miantsambotsambotra toy ny vary kely an-daona. [2.165 #396, 2.415 #3556]
Miantsambotra toa vary kely an-daona. [2.415 #722]
Miantsambotsambotra ohatra ny vary kely an-daona. [2.653, 2.558]
Miantsambotsambotra, toy ny vary kely an-daona. [2.974 #124]
Dikanteny frantsayLes petits sautent comme le riz lorsqu' il est en petite quantité dans le mortier : les grands sont le pilon qui les fait sauter. [2.415 #722]
Ne sautillez pas comme un peu de riz au fond du mortier. [2.165]
Ne soyez pas agité et sautillant comme du riz en petite quantité lorsqu' on le pile dans le mortier. [2.415 #3556]
Sautiller comme les grains pilés dans le mortier. [2.974 #124]
Fanazavana frantsayDominez-vous, soyez maître de vous-même! [2.165]
Les petits sont exploités par les grands ; se disait aussi des paroles sautillantes et précipitées des gens trop émus. [2.415 #722]
On disait ces paroles aux gens troublés et parlant avec précipitation. [2.415 #3556]

Ohabolana 24Aza miteny lango eo imason’ ny vary. [2.653 #661, 2.974 #150]
Aza miteny lango imason' ny vary. [2.165 #568, 2.558 #56]
Miteny lango eo imason' ny vary. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza izay mifosa na manaratsy olona eo imason' ny havany na ny sakaizany. [1.1]
Manakiana na manaratsy olona tsy eo, nefa misy havany na sakaizany manatrika. [1.1]
Dikanteny frantsayNe parlez pas du "lango" par devant le riz. [2.165]
Ne pas parler de lango en présence du riz. (Vouloir en remontrer à plus fort que soi.). [2.974 #150]
Fanazavana frantsayOn appelle "lango" des grains de riz encore tendres grillés et écrasés pour être mangés ainsi. Ce proverbe veut dire qu' il ne faut pas parler mal d' un absent en présence de ses parents ou de ses amis. [2.165]

Ohabolana 25Aza mitoto vary an-trano fohy loha. [2.165]
Dikanteny frantsayNe pilez pas le riz dans une case au toit bas. [2.165]
Fanazavana frantsayAutrement, vous pilerez bien votre riz, mais démolirez votre toit. [2.165]

Ohabolana 26Aza ny fahaben’ ny vary maina no zahana, fa ny taona halana heverina. [2.415 #2355, 2.653 #689]
Dikanteny frantsayNe regardez pas la grande quantité de riz sec, mais la longueur de l' année au bout de laquelle il faut arriver. [2.415 #2355]
Fanazavana frantsayIl faut être économe de ses biens. [2.415 #2355]

Ohabolana 27Aza ny kolokolo tsy ho vary no andrariana tsihy lava. [2.653 #695]

Ohabolana 28Aza tobatobaina ny vary, fa ny misambo-bary manetsa no tsy afaka. [2.165 #793, 2.415 #2357, 2.653 #714]
Aza tobatobaina ny vary, fa ny mitsidika an-tranon-drafy no tsy toha. [2.415 #2358]
Dikanteny frantsayNe dépensez pas inutilement le riz, car emprunter du riz à l' époque où l' on transplante le riz n' est pas chose facile. [2.415 #2357]
Ne dépensez pas inutilement le riz, car il est insupportable d' aller en demander à un rival. [2.415 #2358]
Ne gaspillez pas votre riz, car vous ne trouveriez pas à en emprunter le moment du repiquage venu. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des prodigues. [2.415 #1022]
Si on a dissipé ses biens, il n' y a plus qu' à mendier. [2.415 #2358]

Ohabolana 29Be faniriana kely fila, vary aloha tsy vatran' ny kamo. [2.558 #890]
Be faniry, kely fila; ny vary aloha tsy ataon' ny kamo. [2.165 #663, 2.653]
Dikanteny frantsayBeaucoup de désirs, peu de courage (au travail); le premier riz n' est pas cultivé par les paresseux. [2.165]

Ohabolana 30Be mangy mijery vary ka ny aoriana no manjozorobe. [2.558 #872]

Ohabolana 31Be raharaha ka ny voly vary indray no natao saikiny. [2.558 #883]

Ohabolana 32Boka mijinja vary, ka mamorovoro ny efa vita. [2.165 #2017, 2.415 #1967]
Dikanteny frantsayLépreux qui moissonne le riz: il ne fait que gâter ce qui a été bien fait. [2.415 #1967]
Un lépreux moissonnant le riz: il ne fait que mettre en désordre ce qui était bien rangé (les poignées ou brassées). [2.165]
Fanazavana frantsayIl est tout à fait maladroit de ses mains, qui ne sont souvent que des moignons. [2.165]

Ohabolana 33Dony vary iray handoa tapa-bary. [2.558 #1012, 2.653]

Ohabolana 34Fisoitra afom-bavy antitra : hita alika, kapohina ; mandroatra ny vary, haroina aminy indray. [2.415 #1873]
Fisoitr' afom-bavy antitra: hita alika, kapohina; mandroatra ny vary, haroina aminy indray. [2.653 #969]
Dikanteny frantsayTisonnier entre les mains d' une vieille femme : un chien approche, elle s' en sert pour le frapper ; le riz écume, elle s' en sert pour le retourner et le mêler. [2.415 #1873]
Fanazavana frantsaySe disait des choses qui servaient à plusieurs fins, et des gens qui étaient de deux partis. [2.415 #1873]

Ohabolana 35Fitiavako vary tsy ilelafako ondroka. [1.147 #F31]

Ohabolana 36Fitiavam-bary no tsy ifantenana akotry. [2.415 #4674, 2.653 #974]
Fitiavam-bary ve no tsy ifantenana akotry? [2.558]
Fitiavam-bary ve no tsy itsimponana akotry? [2.558]
Dikanteny frantsayC' est par amour du riz qu' on ne choisit pas un à un, les grains de riz non décortiqués. [2.415 #4674]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui mangent goulûment. Autre sens : l' affection n' empêche par les remontrances. [2.415 #4674]

Ohabolana 37Fotsimbary tsy ilaozan' akatatra (akotry) ary lohan' omby tsy ilaozan-delany. [2.558 #1203]
Fotsimbary tsy ilaozan’ akatatra ; lohan’ omby tsy ilaozan-delany. [2.653 #991]
Fotsimbary tsy ilaozan' akatatra, lohan' omby tsy ilaozan-delany, teny maro tsy ilaozan' ny ota. [2.415]
Fotsimbary tsy ilaozan' akatatra, tanàna tsy ilaozan' adala. [1.1 #42]
Ny vary tsy ilaozan' akatatra, tanàna tsy ilaozan' adala. [1.1]
Fanazavana malagasyNa aiza na aiza tsy maintsy ahitana olona hafahafa miavaka amin' ny maro ihany. [1.1 #42]
Tsy maintsy misy tsininy kely fa tsy tsara tanteraka akory. [1.1]
Dikanteny frantsayDans du riz blanc, il reste toujours des grains non décortiqués; dans une tête de boeuf, il y a toujours une langue ; dans un long discours il y a toujours quelques fautes. [2.415]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas demander l' impossible. [2.415 #5752]

Ohabolana 38Hany vary Andraisisa. [2.415 #2493]
Dikanteny frantsayIl n' y a plus de riz si ce n' est à Andraisisa. [2.415 #2493]
Fanazavana frantsaySe disait du dernier moyen ou dernier expédient : dans un temps de disette, sous le règne d' Andriamasinavalona, le roi lui-même n' ayant pas de riz en envoya chercher ; on n'en trouva qu' à Andraisisa au sud de l' Ikopa, où de hautes montagnes avaient protégé les rizières contre le vent ; Andriandrivotra, maître de la rizière fut généreux ; la disette dura sept ans. [2.415]

Ohabolana 39Hevitrevero ihany fa inenin' ny vata ny vary iray. [2.558 #1316]
Hevitrevero ihany, fa inenin’ ny vata no vary iray. [2.653]

Ohabolana 40Hianao voalavo mamono ny vary, izaho totozy mitsimpona ny raraka. [2.558 #1331]
Hianao voalavo mamono vary ; izaho totozy mitsimpona ny raraka. [2.415 #4346, 2.653 #1067]
Dikanteny frantsayVous êtes le rat qui détruit les touffes de riz, et moi je suis la souris qui ramasse les grains tombés. [2.415 #4346]
Fanazavana frantsaySe disait des grands et petits unis pour détrousser les gens ; se disait aussi des ménages de voleurs. [2.415 #4346]

Ohabolana 41Hitoto vary, somorina ; hiandry omby, olon-dehibe. [2.415 #2496]
Dikanteny frantsayLes gens riches, quand ils sont déchus, sont obligés à l' âge mûr de piler le riz ; devenus vieux, ils gardent les boeufs. [2.415]
Fanazavana frantsayOn disait ces paroles aux enfants pour les admonester. [2.415 #2496]

Ohabolana 42Ilay mitoto vary zato, ka faheniny sisa vao tsy fotsy. [2.415 #3920]
Toy ilay mitoto vary zato : faheniny no sisa vao tsy fotsy. [2.415 #3762, 2.653 #3168]
Toy ilay nitoto vary zato : faheniny sisa vao tsy fotsy. [2.558 #4238]
Dikanteny frantsayC' est comme celui qui pile cent mesures de riz : il ne lui reste plus qu' une petite mesure à piler et il n' y arrive pas. [2.415 #3762]
Il pile cent grandes mesures de riz mais il laisse la dernière mesure inachevée. [2.415 #3920]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui négligent de finir leur travail. [2.415 #3920]
Se disait d'une affaire qu' on laissait inachevée alors quelle était près d' être terminée. [2.415 #3762]

Ohabolana 43Ilay osa niandry vary, ka rehefa tsy maharo, dia hoe : Hanombo va izay lasany ? [2.653 #1127]
Ilay osa niandry vary, ka rehefa tsy naharo dia hoe : hanombo ve izay lasany? [2.558 #1418]

Ohabolana 44Indray andro no manao vary amin-jabora ka manao tsy ho orin-daoka! [2.558 #1425]

Ohabolana 45Indray maka no maty vary ka no handevon-tsotrobe ! [2.558 #1426]
Indray mandeha no maty vary, ka handevin-tsotrobe ! [2.415 #2705]
Dikanteny frantsayParce que votre riz est mort une fois, vous allez enterrer votre grande cuiller ! [2.415 #2705]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas se décourager. [2.415 #2705]

Ohabolana 46Indroa maty karaha vary rahana. [1.147 #I2]
Indroa maty ohatra ny vary narahana. [2.558]
Indroa maty toa vary rahana. [2.415 #2706]
Maty indroa ohatra ny vary narahana. [2.558]
Maty indroa toa vary rahana. [2.165 #1020, 2.653 #1664, 1.1]
Maty roa ohatra ny vary rahana. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona na zavatra tratran' ny fahavoazana indroa miantoana. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui subit successivement deux pertes meurt deux fois, comme le riz qu' on a fait bouillir avant de le décortiquer. [2.415 #2706]
Mort deux fois comme le riz qu' on avait fait bouillir avant de le décortiquer. les grains: ce riz était alors décortiqué, et quand on le faisait cuire pour le manger, c' était la seconde fois qu' il était dans la marmite. [2.165]
Fanazavana frantsayCe riz sera mis de nouveau dans la marmite quand on le fera cuire pour le manger. [2.415 #2706]
Le riz qu' on avait dû récolter avant que les grains fussent durcis était soumis à une sorte d' ébouillantage qui avait pour but de durcir. [2.165]

Ohabolana 47Indroa tratry ny aizina toy ny tain' omby natampin-dava-bary. [2.415 #2600]
Indroa tratry ny aizina toy ny tain' omby natsentsin' davaka. [2.415 #2600]
Indroa tratry ny maizina ohatra ny tain' omby natsentsin-dava-bary. [2.558]
Dikanteny frantsayDeux fois atteint par l' obscurité, comme la bouse de vache qui sert à boucher le trou à riz : d' abord dans l' estomac et puis dans le trou. [2.415 #2600]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui subissent deux malheurs de suite. [2.415 #2600]

Ohabolana 48Izaho sy ny vary dia iray ihany. [2.415 #374]
Izaho sy ny vary no mitovy. [2.415 #374]
Dikanteny frantsayLe riz et moi, nous ne faisons qu' un, car c' est le riz qui nourrit mon peuple. [2.415 #374]
Fanazavana frantsayParoles d' Andrianampoinimerina à ses sujets pour les exciter à travailler les rizières et à construire des digues. [2.415 #374]

Ohabolana 49Jamba mively vary, ka tsy maninona na mifanatrika aza. [2.558 #1547]

Ohabolana 50Kamboty manao vary amin-tsakay : ny any ny tena ihany no androtsahan-dranomaso. [2.653]
Kamboty manao vary amin-tsakay : ny an' ny tena ihany no androtsahan-dranomaso. [2.415 #1025, 2.558 #1599]
Dikanteny frantsayOrphelin qui prépare du riz avec du piment : c' est pour lui qu' il verse des larmes. [2.415 #1025]
Fanazavana frantsayParoles de compassion pour les orphelins : le piment fait pleurer ; sens général : s'attirer soi-même des difficultés. [2.415 #1025]

Ohabolana 51Kapiteny rainazy : mitoto vary ho any ny sahazany. [2.653 #1233]
Kapiteny rainazy: mitoto vary ho an' ny sahazany. [2.558 #1598, 1.1]
Fanazavana malagasyNy olona mpiasabe no matetika malemy loatra ka izy indray no manao ny anjara asan' ny olona eo ambany fifehezany. [1.1]

Ohabolana 52Ketsa vary ny tonotono : izay mahalana sosohana. [1.147 #K15]

Ohabolana 53Kitoatoa vary amin’ anana: ao ny sendra hena, fa ny sendra sakay dia mirehoka. [2.415 #2710, 2.653 #1272, 2.165]
Kitoatoa vary amin’ anana: ao ny sendra hena, fa ny sendra sakay dia misioka. [2.653 #1272]
Kitoatoa vary amin' anana : ao ny sendra hena, fa ny sendra sakay misiaka. [2.415 #2710]
Kitoatoa vary amin' anana : ao ny sendra hena, fa ny tojo sakay dia mirehoka. [2.558 #1655]
Dikanteny frantsayOn pique dans un plat de riz et de légumes: l' un attrapera peut-être de la viande, mais celui qui tombera sur du piment se mettra à cracher. [2.165]
Quand on mange à la fortune du pot, du riz avec des herbes, il y en a qui trouvent de la viande, mais ceux qui trouvent du piment sifflent de dépit. [2.415 #2710]
Fanazavana frantsayLa fortune ne favorise pas tout le monde. [2.415 #2710]

Ohabolana 54Kolokolo natao tsy ho vary, erikerika natao tsy hahalena : ny kely mba hevero ihany. [2.558 #1660]

Ohabolana 55Lamba malemy sy vary eran' ny vata, ka izay maharitra no herinandro. [2.558 #116]
Lamba tohy loha sy vary fahenim-bary : tafin-kerinandro, hanin-kerinandro. [2.415 #2197, 2.653 #1307]
Lon-damba sy fahenim-bary : izay maharitra ela no herinandro. [2.415 #2199, 2.653 #1380]
Lon-damba sy fahenim-bary : izay maharitra no dimy andro. [2.558 #123]
Lon-damba sy fahenim-bary; ka izay maharitra ela dia herinandro. [2.165 #308]
Dikanteny frantsayLamba usé dont les deux bords sont cousus parce que le milieu est en mauvais état, et une petite mesure de riz : on se couvre de ce lamba pendant une semaine, on épuise le riz en une semaine. [2.415 #2197]
Toile restée longtemps en magasin, et petite mesure de riz : ce qui durera le plus longtemps, durera une semaine. [2.415 #2199]
Un morceau de toile pourrie et une mesure de riz: ce qui dure le plus longtemps (des deux) dure une semaine. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des biens de peu de durée. [2.415 #2199]
Se disait des petits biens qui durent peu. [2.415 #2197]
Se dit des amitiés éphémères. [2.165]

Ohabolana 56Lany vary tonga havana, ka ny loha no haotraorina. [2.415 #1089, 2.558 #1746, 2.653 #1335]
Dikanteny frantsaySi un parent ou un ami arrive alors que le riz est épuisé, on se gratte la tête de confusion. [2.415 #1089]
Fanazavana frantsayAllusion à la coutume malgache d' offrir le riz aux visiteurs ; on disait ce proverbe de ceux qui se trouvaient sans ressources lorsqu' ils en avaient le plus besoin. [2.415 #1089]

Ohabolana 57Lebolena lavo an-tolona, lemaholy tsy miasa vary ; anaran-tahina. [1.147 #L38]

Ohabolana 58Loza foana homena ny tanjona, fa ny heniheny tsy azo ho vary. [2.558 #1815]
Loza foana omena ny tanjona, fa ny heniheny tsy azo ho vary. [2.415 #4869, 2.653 #1384]
Dikanteny frantsayOn accuse vainement la pointe de terre qui s' avance, le marécage ne donnera pas pour cela du riz. [2.415 #4869]

Ohabolana 59Mahamonamonaina toa vary aman-takatra : tsy somidi-dro, tsy mahafa-dratsiaina. [2.415 #4513, 2.653 #1405]
Mahamonamonaina, toa vary aman-takatra : tsy somidi-dro, tsy mahafa-dratsiana. [2.558]
Dikanteny frantsayQui cause du dégoût comme du riz cuit avec un takatra : il n' y a pas de graisse sur le jus, et ce n' est pas capable de satisfaire l' envie des femmes enceintes. [2.415 #4513]
Fanazavana frantsayIl fallait n' avoir rien à manger pour manger l' oiseau takatra. [2.415 #4513]

Ohabolana 60Mahandro vary tsaitsainy : ao am-bava mifantina akotry. [2.558 #1853]
Mahandro vary tsaitsainy : ao am-bava vao mifantina akotry. [2.415 #4514, 2.653 #1406]
Toto vary maizina, ka ao am-bava no mifantina akotry. [2.558 #287]
Dikanteny frantsayFaire cuire du riz à demi-décortiqué : c' est dans la bouche qu' on est obligé de séparer les grains en cosse, des autres. [2.415 #4514]
Fanazavana frantsaySe disait d' un travail fait vite et mal. [2.415 #4514]

Ohabolana 61Mahasosotra ohatra ny malahelo misambo-bary : maka mitady ny avo loha, manatitra manao safo vava. [2.558]
Mahasosotra, ohatra ny malahelo misambo-bary : raha vao maka, mitady avo loha ; nony manatitra, manao safo vava. [2.653]

Ohabolana 62Mamabo tena hoatry ny mitoto vary lena : ny an' ny tena ihany, ka iadiam-po ho lany. [2.415 #2383]
Mamabo tena, ohatra ny mitoto vary lena: ny any ny tena ihany, ka iadiam-po ho lany. [2.653]
Mamabo tena ohatra ny mitoto vary lena, ny an' ny tena ihany no iadiam-po ho lany. [2.558]
Dikanteny frantsaySe piller soi-même, comme celui qui pile du riz encore humide : c' est votre propre bien que vous vous hâtez d' épuiser. [2.415 #2383]

Ohabolana 63Manambady niainga a Badary : vary hanina. [1.147 #M30]

Ohabolana 64Manaova sosoa na tsy hahandro vary aza. [2.558 #2020]

Ohabolana 65Manasa ny be kibo, ka ny vary no lany ; mananatra ny adala, ka ny vava no vizana. [2.165 #1595, 2.415 #6474, 2.558 #137]
Dikanteny frantsayInvitez un grand mangeur, et il vous consommera tout votre riz; reprenez un sot, et vous vous fatiguerez la bouche. [2.165 #1595]
Si on invite un gros mangeur, il mange beaucoup de riz, si on reprend un sot, on se fatigue la bouche. [2.415 #6474]

Ohabolana 66Manavinavy, dia vary lena; manavinavy, mifanoro trano. [2.653 #1575]
Manavinavy dia vary lena, tsy manavinavy, dia mifanoro trano. [2.165 #1998, 2.558 #2047]
Dikanteny frantsayÊtre grands amis quand on est malade; se brûler l' un à l' autre sa maison quand on est en bonne santé. [2.165]

Ohabolana 67Manetsa mahalana: ny ataon’ ny tena ihany no alaina. [2.653]
Manetsa vary mahalana, ka ny atao ihany no idiran' ny fatiantoka. [2.558 #2098]
Manetsa vary mahalana, ka ny atao no alaina. [2.165 #729]
Dikanteny frantsayPlanter son riz trop espacé, et récolter ce qu' on a fait (c. à. d. récolter peu). [2.165]

Ohabolana 68Maneva ny andilam-polaka ny vary lavo. [1.147 #M56]

Ohabolana 69Manjaka indray mahamasa-bary, toy ny leon' ny toaka mena. [2.558 #2117]

Ohabolana 70Manana vary tsy ho tojo mosary, mahazoa vola ho lavitry ny henatra. [2.558 #1978]

Ohabolana 71Masa-bary maito kitoza ka ny tiako no tiany. [2.558 #2147]
Masa-bary, maito kitoza, ka " ny tianao no tiako " : mahafinaritra ahy izany. [2.415 #5101]
Masa-bary maito kitoza: "Ny tiako no atandriny ahy. [2.653]
Masa-bary maito kitoza; ny tiako no tiany. [1.1 #560, 2.653]
Fanazavana malagasyRehefa sendra izay fifanojoan-javatra mahasoa, dia samy faly, samy tretrika. [1.1 #560]
Dikanteny frantsayLe riz est cuit, la viande est coupée ; ce que vous aimez je l' aime : cela me réjouit. [2.415 #5101]
Fanazavana frantsayAmour, amitié, ou simple accord. [2.415 #5101]

Ohabolana 72Matin-kenamaso, ka homam-barim-boka. [2.415 #6306, 1.1]
Matin-kenamaso, ka homan-kanina voa mosavy. [2.415 #6305]
Matin-kenamaso ka mihinam-barim-boka. [2.165 #1118, 2.558 #2180, 2.653 #1678]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona apanaikinaiky foana noho ny henatra, na dia zava-dratsy aza no atolotra azy. [1.1]
Dikanteny frantsayPar fausse honte, il mange le riz d' un lépreux. [2.165]
Victime du respect humain, il mange des mets ensorcelés. [2.415 #6305]
Victime du respect humain, il mange les restes de riz d' un lépreux. [2.415 #6306]
Fanazavana frantsayRefuser de manger avec quelqu' un est très impoli; pour ne pas l'être, on mange avec un lépreux, ce qui est regardé avec horreur; de deux maux, choisir non le moindre, mais le pire. [2.165]
Se disait des gens qui s'exposent imprudemment par respect humain. [2.415 #6306]
Se disait du respect humain. [2.415 #6305]

Ohabolana 73Matoy vary be tsakitsaky : tsy olo-mijaly fa manan-kandiasana. [1.147 #M93]

Ohabolana 74Matoy vary mialina antadiña: hitany tsy hahatonga taona. [2.165]
Fanazavana malagasyMasa-bary mialina antadiny: fantany (hitany) tsy hahavita taona. [2.165]

Ohabolana 75Matoy vary vondrik’ aomby : omana ny naniny. [1.147 #M94]

Ohabolana 76Miangolangola faharary ka tsy tia vary amim-boavahy. [2.165 #1136, 2.415 #4691, 2.558 #2252, 2.653 #1720]
Dikanteny frantsayIl est délicat et capricieux dans sa maladie, et il ne veut pas de riz avec des haricots. [2.415 #4691]
Satisfaire tous ses caprices quand on est malade, puis (une fois rétabli), ne plus aimer le riz avec les haricots. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. la nourriture ordinaire). [2.165]
Se disait des délicats. [2.415 #4691]

Ohabolana 77Miangolangola mitenda fararano : ny vary tsy lany, ka anana indray no tadiavina. [2.415 #2722, 2.653 #1724]
Miangolangola toa tenda fararano : ny vary tsy lany, ka anana indray no tadiavina. [2.415 #2722]
Dikanteny frantsayDifficile et capricieux comme le gosier à l' automne : le riz n'est pas épuisé et on cherche des herbes ou autre chose. [2.415 #2722]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui sont difficiles dans la prospérité et qui, une fois déchus, se contentent de ce qu'ils méprisaient autrefois ; à l'automne, il y a beaucoup de riz et on est paresseux à le manger s'il n' y a rien pour l'accompagner ; mais plus tard quand il diminue, on le mange facilement même sans accompagnement. [2.415 #2722]

Ohabolana 78Miangolangola mitendan’ akoho fararano: ny akotry tsy tiana, ka ny bibikely no tadiavina. [2.415 #4693, 2.653 #1723]
Miangolangola toa tendan' akoho fararano : ny vary tsy lany, ka ny bibikely indray no zahana. [2.558]
Dikanteny frantsayGourmet comme un gosier de poule en automne : elle dédaigne le riz non décortiqué et elle va chercher des insectes. [2.415 #4693]
Fanazavana frantsaySe disait aussi des gens qui délaissent ce qu'ils ont désiré, une fois qu' ils l' ont obtenu. [2.415 #4693]

Ohabolana 79Miangolangola tsy tia vary mohaka, ka homana ny masiso be herinandro. [2.415 #4694, 2.653 #1725]
Miangolangola tsy tia vary mohaka nefa mahalany masiso iray vilany. [2.558 #2259]
Dikanteny frantsayC' est un capricieux qui prétend ne pas aimer le riz cuit trop mou, et qui mange du riz rance cuit depuis une semaine. [2.415 #4694]
Fanazavana frantsaySe disait des fanfarons, des boudeurs, des gourmands. [2.415 #4694]

Ohabolana 80Mihambohambo tsy tia vary mohaka, fa mihinana ny masiso be herinandro. [2.165 #490]
Dikanteny frantsayFaire semblant de ne pas aimer le riz à moitié cuit, et en manger qui est vieux d' une semaine. [2.165]

Ohabolana 81Mihambo tsy tia vary mohaka, kanjo nony homana atosika fotsiny. [2.558 #2310]

Ohabolana 82Mihambo tsy tia vary mohaka; kanjo nony homana, zary varatra. [2.653 #1762]

Ohabolana 83Mikotrana foana ny fandisa sy ny sahafa, fa ny vary ihany no ho toro. [2.653]
Mikotrana foana ny sahafa sy ny fanoto, fa ny vary ihany no toro. [2.558 #2338]

Ohabolana 84Mimpody an-tenda ohatra ny varin' ny mpifana. [2.558]
Mimpody an-tenda, toy ny varin’ ny mpifana. [2.415 #358, 2.653 #1794]
Dikanteny frantsayLe peuple est parfois comme la femme en couches, qui avale difficilement ou rejette la nourriture : il revient sur ce qui avait été décidé et l' affaire est à recommencer. [2.415 #358]
Fanazavana frantsayLes Malgaches avaient l'habitude de forcer les femmes en couches à manger le plus possible ; ce proverbe, au sens général, pouvait se dire de tous ceux qui voulaient se dédire et retirer leur parole. [2.415 #358]

Ohabolana 85Mitavandra saimbo tsara, mangaro vary miongana. [1.147 #M120]

Ohabolana 86Mitoto vary antoandro : manala sahato ny akoho. [2.415 #3711, 2.653 #1889]
Dikanteny frantsayPiler du riz en plein jour, c' est s' attirer les malédictions des poules. [2.415 #3711]
Fanazavana frantsayOn y voit clair et on répand pas les grains hors du mortier. [2.415 #3711]

Ohabolana 87Mitoto vary diavolana, ka maka fanahy ny akoho. [2.415 #3712, 2.558 #2483, 2.653 #1890, 1.1]
Fanazavana malagasyTsy tokony hatao ny mitondra ny sasany amin' ny fakampanahy. [1.1]
Dikanteny frantsayPiler du riz au clair de lune, c' est tenter les poules. [2.415 #3712]
Fanazavana frantsayOn répand des grains en dehors du mortier parce qu' on y voit mal ; ce proverbe se disait des occasions. [2.415 #3712]

Ohabolana 88Mitoto vary lena ka samy miady ho lohany. [2.558 #2484]
Mitoto vary lena : samy miady ho lohany avokoa. [2.653 #1891]

Ohabolana 89Mitoto vary olona. [2.415 #6585]
Dikanteny frantsayQuand on pile le riz pour le repas du soir : vers six heures du soir. [2.415 #6585]

Ohabolana 90Mitsaha-ketrika ohatra ny vary sosoa voatampo-drano. [1.1]
Mitsaha-miketriketrika tahaka ny sosoa voatapo-drano. [2.558 #2490]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona na zavatra nanajanona ny asany na nijanona tampoka fa nisy nanakivy na nanao hasomparana. [1.1]

Ohabolana 91Mitsaha-menimenina, toy ny vary sosoa voatondraka. [2.653 #1894]
Mitsaha-menomenona hoatry ny sosoa voatondra-drano. [2.415 #360]
Mitsaha-menomenona ohatra ny vary sosoa voatondraka. [2.165]
Mitsaha-menomenona ohatra ny voangory mipaika. [2.165]
Dikanteny frantsayCesser de bouillonner, comme le riz cuit avec beaucoup d' eau, lorsqu' on y verse de l' eau froide. [2.415 #360]
Cesser de se plaindre, comme le riz en cuisson rajouté d' eau froide, ou comme un hanneton qui s' est heurté quelque part. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de l' agitation, des clameurs, des disputes qui cessent lorsque les chefs se montrent ou qu'un jugement intervient. [2.415 #360]

Ohabolana 92Mpijiri-bary lavo amin' ampombo, ka potraka amin' ny hoditry ny fanao. [2.415 #2121]
Dikanteny frantsayMarchand de riz qui est tombé dans le son : il est tombé dans l' écorce de ce qui fait son commerce ordinaire. [2.415 #2121]
Fanazavana frantsayOn est puni par où on a péché. [2.415 #2704]

Ohabolana 93Mpitsitsy vary tsy manam-panoto, mba isan' ny be fahandro ihany. [2.558 #2630]
Mpitsitsy vary tsy manam-panoto mba naman' ny mahandro be ihany. [2.415 #2395, 2.653]
Dikanteny frantsayCelui qui est économe de riz mais n' a pas de pilon, ressemble à ceux qui en font cuire beaucoup. [2.415 #2395]
Fanazavana frantsayLe sens est que c'est une mauvaise économie. [2.415 #2395]

Ohabolana 94Na ambaramaina aza ny lohako, ka mihodi-balanirana ny hoditro : vary an-doharano aho ka maitso vatana ihany. [2.415 #2766, 2.558 #2642, 2.653]
Dikanteny frantsayBien que ma tête soit du bambou sec sur pied et que mon teint ait la couleur de l' écorce de l' arbre valanirana, je suis du riz près d' une source, et, malgré tout, mon corps est vert. [2.415 #2766]
Fanazavana frantsayComparaisons. [2.415 #2766]

Ohabolana 95Nahandro varin-dahiantitra ka masaka ihany fa tsy afa-droatra. [2.558 #2656]
Nahandro varin-dahy antitra : masaka ihany, fa tsy afa-droatra. [2.415 #1842, 2.653]
Dikanteny frantsayManière de faire cuire le riz comme les vieillards : le riz est cuit mais l' écume n' est pas partie, parce que le feu n' est pas assez vif. [2.415 #1842]
Fanazavana frantsaySe disait des gens sans énergie et aussi des choses faites incomplètement. [2.415 #1842]

Ohabolana 96Na matoky mazava aza tsy hanahy vary diavolana! [2.558]

Ohabolana 97Nanome zara ny andilam-polaka ny vary lavo. [1.147 #N11]

Ohabolana 98Natao ho zavona hahamasaka ny vary, kanjo nanjary fanala hamono ny mangahazo. [2.558 #2761]
Natao ho zavona hahamasaka ny vary, kanjo tonga fanala hamono ny mangahazo. [2.653 #2092]

Ohabolana 99Nataoko ity hianao vary rojo fanefan-taona, kanjo hay vary rojo fanefan-trosa. [2.558 #2765]
Nataoko ity hianao vary rojo fanefan-taona, kanjo vary rojo, fanefan-trosa. [2.415 #3129]
Nataoko ity hianao vary rojo fanefen-taona, kanjo vary rojo fanefen-trosa. [2.165]
Dikanteny frantsayJ' ai cru que vous étiez du riz "rojo" qui durerait toute l' année, et vous êtes du riz "rojo" qui devra servir à payer des dettes. [2.165]
Je pensais que vous étiez le bon riz rojo qui durerait toute l' année et vous êtes le riz rojo qui servira à payer les dettes. [2.415 #3129]
Fanazavana frantsayLe riz "rojo" est du riz à gros grains, et c' est une des meilleures espèces. [2.165]

Ohabolana 100Ny alahelo toy ny vary an-tsompitra : ahafahana iray fatambary isan' andro, ka ho levona ihany no farany. [2.415 #2639, 2.653]
Ny alahelo toy ny vary an-tsompitra : ahafahana isan' andro, ka levona ihany no farany. [2.558 #2848]
Ny alahelo toy ny vary an-tsompitra: ka ahafahana iray fatambary isan-andro, dia ho levona ihany no farany. [2.165 #1019]
Dikanteny frantsayLa tristesse est comme la provision de riz dans le grenier : tous les jours on en enlève une petite mesure, et à la fin il n' en restera plus rien. [2.415 #2639]
Le chagrin est comme le riz dans le grenier: chaque jour il diminue d' une petite mesure, et à la fin il n' en reste plus. [2.165]
Fanazavana frantsayLe temps est un grand maître. [2.165]
Le temps vient à bout des chagrins. [2.415 #2639]

Ohabolana 101Ny fitia tsy fanao mody voky, na mody iavonana toa varin' amboa mahamay. [2.558 #3003]

Ohabolana 102Ny haingo natao ho zavatra, verin' ny vary masaka an-tava indray andro. [2.558 #3021]
Ny haingo natao lavananandro verin’ ny vary masaka an-tava indray andro. [2.653 #2245]
Ny haingo natao lavanandro verin' ny vary masaka an-tava indray andro. [2.415 #2450]
Dikanteny frantsayLes parures qu' on porte tous les jours sont dépréciées par un grain de riz cuit resté sur le visage une seule fois. [2.415 #2450]
Fanazavana frantsayLes plus belles choses sont dépréciées par un seul défaut. [2.415 #2450]

Ohabolana 103Ny hanitry ny vary eo an-tokoana tsy mba harena. [2.558 #3030]

Ohabolana 104Ny kolokolo aza nokadiana, ka ny tena vary indray no atao baranahiny. [2.558 #3053]

Ohabolana 105Ny kolokolo aza vary ka mainka ny azy nafafiny! [2.415 #3729, 2.653 #2288, 2.165, 2.558]
Dikanteny frantsayLe regain de riz lui-même devient du riz, à plus forte raison le riz qu' on a semé. [2.415 #3729]
Mêmes les repousses sont du riz, et à plus forte raison le sien (le vrai riz) qu' il a semé. [2.165]
Fanazavana frantsayParoles d'encouragement au travail des rizières ; sens général : si on peut tirer du profit d'une petite chose, à plus forte raison d' une grande. [2.415 #3729]

Ohabolana 106Ny lainga toy ny vary aloha : mabatra-po, fa tsy mahavita taona. [2.974 #146]
Ny lainga toy ny vary aloha, mahafatra-po, fa tsy mahavita taona. [2.558 #3061]
Ny lainga toy ny vary aloha : mahatra-po fa tsy mahavita taona. [2.165 #466, 2.415 #4945, 2.653 #2292]
Dikanteny frantsayLe mensonge est comme le premier riz : il arrive à point mais ne suffit pas pour l’année. [2.974 #146]
Le mensonge est comme le premier riz, il vient à point, mais il est insuffisant. [2.165]
Le mensonge est comme le riz récolté à la première saison : il rassasie pour le moment mais il ne dure pas jusqu' à la fin de l' année. [2.415 #4945]
Fanazavana frantsayLe mensonge finit par être découvert, et la satisfaction qu' il donne n' est que passagère. [2.415 #4945]
Le premier riz qui se moissonne en décembre - janvier ne donne qu'une petite récolte. [2.165]

Ohabolana 107Ny roatra fotsy ihany na mena aza ny vary nandrahoina. [2.558 #207]

Ohabolana 108Ny roatra no miohatra ny vilany fa ny vary akory tsy mankaiza. [2.558]

Ohabolana 109Ny tsy afa-po be nenina fa ny afa-po manao varim-bato. [2.558 #3337, 2.653 #2517, 2.165]
Dikanteny frantsayCelui qui n' est pas content de s' être assez battu a des regrets, mais celui qui en a assez prend la fuite (pour se précipiter d' un rocher). [2.165]

Ohabolana 110Ny vary raraka sakaizan' akoho. [2.415 #2399, 2.558 #3359, 2.653 #2469]
Ny vary raraka sakaizan' ny akoho. [2.165 #774]
Dikanteny frantsayLe riz éparpillé est l' ami des poules. [2.415 #2399]
Le riz répandu est l' ami des poules. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui profitent des profusions des autres. [2.415 #2399]

Ohabolana 111Odian-tsy tiana ohatra ny varin' amboa mahamay. [2.558]
Odian-tsy tiana, tahaka ny varin’ amboa mahamay. [2.653]
Odian-tsy tiana tahaky ny varin' amboa mahamay. [2.415 #5127]
Dikanteny frantsayQu' on fait semblant de ne pas aimer, comme le chien a l' air de ne pas aimer son riz trop chaud. [2.415 #5127]
Fanazavana frantsaySe disait du jeu de l'amour ; se disait aussi de ceux qui feignaient de ne pas vouloir acheter, ou faire un contrat. [2.415 #5127]

Ohabolana 112Osa, ka tia vary aloha ! [2.165]
Dikanteny frantsayVous redoutez la peine, et pourtant vous voudriez du premier riz! [2.165 #662]

Ohabolana 113Raha indray maka no manta vary aza mandevon-tsotrobe. [2.558 #3578]
Raha indray maka no maty vary, aza mandevin-tsotrobe. [2.165 #965, 2.653 #2659]
Dikanteny frantsayPour une fois que la récolte du riz a manqué, n' allez pas enterrer la grande cuiller. [2.165]
Fanazavana frantsayIl s' agit de la grande cuiller à servir le riz cuit; ce proverbe veut dire qu' on en aura encore l' emploi plus tard. Il ne faut pas se décourager trop vite! [2.165]

Ohabolana 114Raha indray mandeha no misambo-bary ka tsy mahazo, aza mandoro ny fatambary. [2.165 #966]
Raha indray mandeha no misambo-bary tsy mahazo, aza dorana ny fatambary. [2.558 #230]
Dikanteny frantsayPour une fois que vous désirez emprunter du riz et qu' on ne vous en donne pas, n' allez pas brûler la petite corbeille. [2.165]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas se décourager trop vite! [2.165]

Ohabolana 115Raha sarotin-katsiaka, aza tia vary aloha. [2.165 #1143, 2.415 #6247, 2.558 #3653]
Dikanteny frantsaySi vous craignez le froid, n' aimez pas le riz précoce qui se plante à la saison froide. [2.415 #6247]
Si vous êtes frileux, n' aimez pas le premier riz. Lequel se plante pendant la saison froide. [2.165 #1143]

Ohabolana 116Randranobe no maty vary, ka Renindravola no mosarena. [2.415 #1929, 2.558 #3700, 2.653 #2738]
Dikanteny frantsayC' est Randranobe qui perd sa récolte de riz et c' est Renindravola que la famine atteint. [2.415 #1929]
Fanazavana frantsaySolidarité dans le malheur. [2.415 #1929]

Ohabolana 117Rano tsy androana, tsy mahafatseroka, lamba tsy atafy, tsy mahafana, ny vary tsy hanina, tsy mahavoky, ny raharaha tsy atao, tsy lavorary. [2.558 #3714]
Rano tsy androana tsy mahafa-tseroka, ny lamba tsy atafy tsy mahafana, ny vary tsy hanina tsy mahavoky, ny raharaha tsy atao tsy mety lavorary. [2.165 #725, 2.415 #3969]
Dikanteny frantsayL' eau dans laquelle on ne se baigne pas n' enlève pas la crasse; un vêtement qu' on ne met pas ne préserve pas du froid; le riz qu' on ne mange pas ne rassasie pas; le travail qu' on ne fait pas ne peut réussir. [2.165]
L' eau dans laquelle on ne se trempe pas n' enlève pas la crasse, le vêtement qu' on ne porte pas ne réchauffe pas, le riz qu' on ne mange pas ne rassasie pas, ainsi le travail qu' on ne fait pas ne réussit pas. [2.415 #3969]

Ohabolana 118Ratsy vady nohanin-dambo vary : vinitra an’ ala, tsy mazava an-tanàna. [1.147 #R43]

Ohabolana 119Saino, fa intelo miondrika, inefatra mitraka ; inenin' ny vata no vary iray. [2.415 #6152]
Dikanteny frantsayRéfléchissez, car il faut s' incliner trois fois, se relever quatre fois : ce sont six mesures de riz qui font une grande mesure. [2.415 #6152]
Fanazavana frantsayOn n' a rien sans peine et sans réflexion. [2.415 #6152]

Ohabolana 120Sakaiza tiana namadi-belirano ; vady renianaka niholy ho an’ olona ; reniomby nompiana nandaka; nampaka-drano tsy nahatafakatra; nahandro vary namolavola sosoa : koa izany no kanto maizina indrindra. [2.653]
Sakaiza tiana namadi-belirano, vady renianaka niholy ho an' olona, reniomby nompiana nandaka, nampaka-drano tsy nahatafakatra, nahandro vary namolavola sosoa : koa izany no maizina indrindra. [2.558]

Ohabolana 121Salasala, tahaka ny vomanga am-body hady: vidim-bola kely, matsatso; takalozam-bary, vaventy. [2.653 #2849]
Salasala toy ny vomanga am-body hady : vidim-bola, kely matsatso, takalozam-bary, vaventy. [2.558 #3820]

Ohabolana 122Saro-bary an-tsotro ka samy miady fo izay ho any am-bavany. [2.558]
Saro-bary an-tsotro : samy miady fo izay ho am-bavany. [2.415 #4591, 2.653]
Dikanteny frantsayOn partage difficilement le riz qu' on a dans sa cuiller : chacun fait des efforts pour le faire entrer dans sa bouche. [2.415 #4591]
Fanazavana frantsayAnalogue au français : retirer la bouchée de sa bouche. [2.415 #4591]

Ohabolana 123Sendrasendra vary amin' anana. [2.415 #6154]
Dikanteny frantsayC' est au hasard qu'on trouve les morceaux de viande dans une marmite où il y a du riz cuit avec des brèdes et de petits morceaux de viande. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait de ce qui est livré au hasard. [2.415]

Ohabolana 124Sengisengy tsy vady : vary mangatsiaka tsy tenan-tranina. [1.147 #S32]

Ohabolana 125Soa hoatry ny vary fotsy mby am-bilany hianareo, sahala amin' ny hazo be endriky ny saha, ka hoatry ny rakitra saro-bidy, toy ny lamba isampinako raha miramirana, sy isikinako raha sendra tezitra. [2.415 #309]
Dikanteny frantsayVous êtes aussi bons que le riz blanc qui est dans la marmite, vous êtes comme l' arbre majestueux ornement de la vallée, vous êtes aussi précieux qu' un trésor, vous êtes comme le lamba dont je pare mes épaules quand je suis content et dont je me ceins les reins quand je suis en colère. [2.415 #309]
Fanazavana frantsayParoles du roi Andrianampoinimerina à ses guerriers. [2.415 #309]

Ohabolana 126Sodoky ny haivony, ka mahandro vary tsaitsainy. [2.415 #6155]
Dikanteny frantsayTrompé par la blancheur du riz après le premier pilage, il le fait cuire après le second. [2.415 #6155]
Fanazavana frantsayOn avait coutume de piler le riz trois fois pour qu'il fût bien blanc. Ce proverbe se disait des gens qui trompés par un premier succès, ne se tiennent plus sur leurs gardes et agissent inconsidérément. [2.415 #6155]

Ohabolana 127Sompitra tsy misy vary, ka sady manety trano no mampihambo toetra ny tompony. [2.558 #3943]
Sompitra tsy misy vary : sady manety trano no mampihambo toetra ny tompony. [2.415 #6039, 2.653 #2933]
Dikanteny frantsayImmense corbeille à riz, vide : non seulement elle encombre la case, mais elle laisse supposer que son maître veut paraître ce qu' il n' est pas. [2.415 #6039]
Fanazavana frantsayDouble embarras. [2.415 #6039]

Ohabolana 128Tanontanonim-poana, toy ny varin’ amboa maha-may. [2.415 #3976, 2.558 #4050, 2.653 #3015]
Dikanteny frantsayRegarder assis nonchalamment comme le chien regarde son riz trop chaud. [2.415 #3976]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui sont assis au lieu de travailler. [2.415 #3976]

Ohabolana 129Te-hoderain’ ny akoho, ka mitoto vary hariva. [2.415 #2113, 2.653 #3061]
Dikanteny frantsayC'est sans doute pour se faire louer des poules que la sotte pile son riz le soir et en répand à terre parce qu' elle n' y voit pas. [2.415 #2113]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui cherchent toujours les louanges. [2.415 #2113]

Ohabolana 130Tekotekon’ angitra : tsy mahalany vary fahiny raika. [1.147 #T62]

Ohabolana 131Toy ilay mitoto vary zato: fahenina sisa vao tsy fotsiny. [2.165 #1221]
Dikanteny frantsayComme celui qui pile six cents mesures de riz: il en reste une mesure qui n' est pas faite (litt. blanchie). [2.165]
Fanazavana frantsayIl n' a pas complètement terminé; il a fait le plus mais pas le moins. [2.165]

Ohabolana 132Toy ilay namatra isam-pangady : raha tsy tonga ny vola, dia vary no afatra. [2.415 #738]
Toy ilay namatra ny isam-pangady : raha tsy tonga ny vola dia vary no afatra. [2.165 #2186, 2.558 #4239]
Dikanteny frantsayC' est comme celui qui fixait l' impôt sur les rizières : à défaut d' argent il prenait du riz. [2.415 #738]
Semblable à celui qui fixait l' impôt sur le riz (ou les rizières): quand l' argent ne venait pas, il recevait du riz (à la place). [2.165]

Ohabolana 133Toy ny jinja varin' ilay mondry ka ny tsy tapaka no be, ary ny tapaka indray misavorovoro. [2.558 #4291]

Ohabolana 134Toy ny rano sy ny vary, ka tsy mahay mifanary. [2.415 #4610]
Toy ny vary sy ny rano : ka an-tsaha tsy mifanary, an-tanàna tsy mifandao. [2.974 #432]
Dikanteny frantsayComme le riz et l’eau : unis dans les champs, inséparables dans la maison. [2.974 #432]
Eau et riz vont ensemble : ils ne se séparent pas. [2.415 #4610]
Fanazavana frantsaySe disait de deux personnes ou choses inséparables. [2.415 #4610]

Ohabolana 135Toy ny varialoha: mahatra-po fa tsy mahavita taona. [1.1]
Vary aloha : mahafatra-po fa tsy mahavita taona. [2.558 #4870]
Vary aloha ny an' ialahy, mahatra-po, fa tsy mahavita taona tsinona. [2.415 #5943]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny zavatra izay mahavonjy amin' ny fotoana iray, fa tsy mahafapahasahiranana maharitra. [1.1]
Dikanteny frantsayVotre riz est du riz de la première saison : il calme la faim et satisfait les désirs en attendant l' autre, mais il ne suffit pas pour l' année. [2.415 #5943]
Fanazavana frantsaySe disait de ce qui satisfait un moment, mais ne dure pas ; se disait du mensonge qui est bientôt découvert et devient nuisible. [2.415 #5943]

Ohabolana 136Toy ny vary amin-dronono tondrahan-tantely, ka tian-ko lalina indrindra. [2.165 #775]
Vary amin-dronono tondrahan-tantely : ampoky ny mamy, ampoky ny soa. [2.558 #4872]
Vary amin-dronono tondrahan-tantely ka tian-ko lalina indrindra. [1.1]
Vary amin-dronono tondrahan-tantely : tian-ko lalin ko fy indrindra. [2.974 #129, 2.653]
Vary niliña tantele. [1.68]
Fanazavana malagasyEnti-milaza zavatra tiana ho amin' izay hahatsara azy indrindra. [1.1]
Enti-milaza zava-tsoa mitontohitra ka tiana sy ankasitrahana fatratra. [1.1]
Dikanteny frantsayDu riz au lait qu'on arrose de miel. [1.68]
Pareil à du riz au lait arrosé de miel, on aime qu' il soit aussi profond que possible. [2.165]
Riz au lait aspergé de miel : le summum de l’exquis. [2.974]
Fanazavana frantsaySouligne la perfection. [1.68]

Ohabolana 137Toto vary diavolana : miala safoitra amin’ akoho. [1.147 #T110]

Ohabolana 138Toto-vary hariva, ka manari-dia ny akoho. [2.165 #1277]
Toto vary hariva : manary dia ny akoho. [2.653 #3152]
Dikanteny frantsayPiler le riz à la tombée de la nuit et frustrer ainsi les poules. [2.165]
Fanazavana frantsayOn pile le riz ordinairement avant la tombée de la nuit: si on le fait après, les poules sont couchées, et ainsi ne peuvent pas picorer les grains qui tombent. [2.165]

Ohabolana 139Toto vary ka tsy fotsy tsy an-daona. [2.558 #284]
Toto vary ka tsy vita tsy an-daona. [2.165 #1233, 2.415 #3761]
Vary ity, ka tsy fotsy tsy an-daona ; ary raharaha, ka tsy vita tsy dinika. [2.974 #492]
Dikanteny frantsayLe pilage du riz: il ne peut se faire que dans le mortier. [2.165 #1233]
Le riz a besoin du mortier pour devenir blanc ; une affaire importante a besoin de réflexion pour être mûrie. [2.974 #492]
Pilage de riz : on ne peut bien le faire que dans le mortier. [2.415 #3761]

Ohabolana 140Toto vary lena, ka ny kely no tonga tohany. [2.558 #285]

Ohabolana 141Toto vary lena, ka samy miady ho lohany. [2.558 #286]

Ohabolana 142Toto vary lena: ny kely no tonga tohany. [2.653 #3153]

Ohabolana 143Toto vary maizina : ao am-bava vao mifantina akatatra. [2.415 #3760, 2.653 #3154]
Dikanteny frantsayQuand on pile le riz dans l' obscurité, c' est dans la bouche que se fera le triage des grains non décortiqués. [2.415 #3760]
Fanazavana frantsaySe disait des travaux ébauchés, mal faits. [2.415 #3760]

Ohabolana 144Toto varin-dRenitsimanakaka : manovo-dava. [1.147 #T109]

Ohabolana 145Tsara ny tantana, fa ny rafozana no tsy enina. [1.1]
Tsara ny tantana fa ny rafozana no tsy henina. [2.558 #4409]
Tsara ny tantana, fa sangy ny rafozana no tsy enina. [2.415 #1479]
Tsara ny tatana, fa saingy ny rafozana no tsy enina. [2.653 #3287]
Tsara ny tatana, fa taingy ny rafozana no tsy enina. [2.165 #1844]
Fanazavana malagasyAza atao be ny raharaha ka ny voly vary indray no tsy efa. [1.1]
Ny tena zavatra indray no hadino. [1.1]
Dikanteny frantsayLa distribution de viande est parfaite mais les beaux-parents n' ont pas reçu leur part. [2.415 #1479]
La viande (ou le riz) a été bien partagée, mais les beaux-parents n' ont pas eu leur part. [2.165]
Fanazavana frantsayC' était dire avec ironie que la distribution était mal faite. [2.415 #1479]
Grave faute! [2.165]

Ohabolana 146Tsy ampy tsy lany, ohatra ny vary be vato. [2.653, 2.974]
Tsy ampy tsy lany, sahala amin' ny vary be akotry. [2.558]
Tsy ampy tsy lany, sahala amin' ny vary be vato. [2.558]
Dikanteny frantsayLe riz pierreux peut être insuffisant, il y en a toujours trop. [2.974 #381]

Ohabolana 147Tsy mahafoy lasiray hamidy takotra ka manta vary. [1.1]
Tsy mahafoy ny hamidy takotra, ka sendra ny manta mohaka. [2.558 #4510]
Tsy mahafoy vola hamidy takotra, ka manta vary. [2.165 #607, 2.415 #2334]
Fanazavana malagasyTsy mahafoy zavatra kely toy inona, ka very soa lehibe nety ho azo tamin' io. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui ne veut pas dépenser de l' argent pour acheter un couvercle de marmite mange du riz mal cuit. [2.415 #2334]
Qui ne veut pas dépenser de l' argent pour acheter un couvercle de marmite, mange du riz mal cuit. [2.165]

Ohabolana 148Tsy mahaleo mora, toa mpividy vary. [2.415 #3991, 2.653]
Dikanteny frantsayCelui qui ne sait pas choisir le moment favorable, est comme l' acheteur de riz qui ne sait pas choisir son temps, et remet au dernier moment, alors que le riz sera très cher ou qu' il n' y en aura plus. [2.415 #3991]

Ohabolana 149Tsy mba nampoizina ho fanala hamono ny mangahazo, fa natao ho zavona hahamasaka ny vary. [2.415 #5940]
Dikanteny frantsayOn ne croyait pas que ce fût de la gelée blanche à faire mourir le manioc, mais on pensait que c' était un brouillard à faire mûrir le riz. [2.415 #5940]
Fanazavana frantsaySe disait des gens trompés dans leurs prévisions. [2.415 #5940]

Ohabolana 150Tsy mety raha mamono reny, toa vary ratsy. [2.415 #950, 2.558 #4530, 2.653 #3425]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas que l' enfant tue la mère en naissant, comme le riz mauvais qui éclate et tue l' épi. [2.415 #950]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui faisaient du mal à leurs bienfaiteurs. [2.415 #950]

Ohabolana 151Tsy mety raha manao andevovavy may trano: ny trano may tsy hitany, fa "Maty aho varin-janako !". [2.653 #3433]
Tsy mety raha manao ankizivavy may trano, ka ny trano may tsy hitany fa ny may ao ny varin-janako no ambentin-teny. [2.558]

Ohabolana 152Tsy mety raha manao sola sarotra, ka miloloha vary mahamay. [2.415 #2145, 2.558 #4621, 2.653 #3441]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas faire comme le chauve qui n' aime pas à partager : il porte du riz chaud sur la tête et il le cache sous son chapeau. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des avares et des égoïstes. [2.415 #2145]

Ohabolana 153Tsy mety raha manarai-misy vary. [2.415 #4033, 2.653 #3447]
Tsy mety raha manarai-misy vary, fa ny tsy misy aza tsy fidiny. [2.558 #4627]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas partir de bon matin à jeun, alors qu' il y a du riz. [2.415 #4033]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas trop se hâter mais prendre ses précautions. [2.415 #4033]

Ohabolana 154Tsy mitaino volan-andevo : omana ny vary totoiny. [1.147 #T166]

Ohabolana 155Tsy ny tanim-bary no madinidini-bary, fa isika roroa no madinidini-pitiavana. [2.415 #5151]
Dikanteny frantsayCe n' est pas le riz des rizières qui est petit, c' est notre amour à tous deux qui est petit. [2.415 #5151]
Fanazavana frantsayParoles dites pour reprocher le peu d'amour. [2.415 #5151]

Ohabolana 156Tsy satry ny mialin-koririka, fa ny vary hatao no tsy misy. [2.415 #4637]
Tsy satry ny mialin-koririka, fa ny vary hatokona no tsy misy. [2.558 #309]
Tsy satry no mialin-koririka, fa ny vary hatao no tsy misy. [2.653 #3575]
Dikanteny frantsayCe n' est pas par un libre choix qu' on se couche sur un souper de feuilles d' arum, mais c' est que le riz à faire cuire manque. [2.415 #4637]
Fanazavana frantsayOn fait ce qu'on peut. [2.415 #4637]

Ohabolana 157Tsitsina tsy ho an' iza, fa ho an' ny tena ; tobaina tsy ho an' iza, fa ho an' ny tena. [2.415 #5413]
Vary zato andrefan-trano : na tsitsina na tobaina, tsy an' iza fa anao ihany. [2.558 #4882]
Vary zato andrefan-trano: tsitsina, tsy ho an’ iza, fa ho any ny tena ihany; tobaina, tsy ho an’ iza, fa ho any ny tena ihany. [2.653]
Vary zato andrefan-trano : tsitsina, tsy ho an' iza, fa ho an' ny tena ihany ; tobaina, tsy ho an' iza, fa ho an' ny tena ihany. [2.165 #770, 2.415 #2259]
Dikanteny frantsayCent (grandes) mesures de riz à l' ouest' de la maison; si vous les économisez, ce ne sera que pour vous; si vous les gaspillez, ce ne sera que pour vous. [2.165]
Cent mesures de riz à l' ouest de la maison : si on les épargne, ce n' est pas pour un autre que pour soi ; et si on les gaspille, ce n' est pas pour un autre que pour soi. [2.415 #2259]
Si on épargne, ce n' est pas pour les autres, mais pour soi ; si on dépense, ce n' est pas pour les autres, mais pour soi. [2.415 #5413]
Fanazavana frantsayOn en est le maître et on peut en disposer comme l' on veut. [2.415 #2259]

Ohabolana 158Vary amim-balala: tsakoina, madinika ; atelina, be faikany. [2.558 #4871, 2.653 #3614]

Ohabolana 159Vary an-tsihy lava : tsy maina aby, tsy toro aby. [1.147 #V21]

Ohabolana 160Vary be vato, ka tsy ahateleman-koatrinona. [2.653 #3616]
Vary be vato ka tsy ateleman-koatrinona. [2.558 #4873]

Ohabolana 161Varifotsy nihilana an-dalambe : zovy mahita ny tiany tsy ho ravo ? [1.147 #V26]

Ohabolana 162Vary indroan’ ny fatambary : ny iray ialemana, ary ny iray isakafoana. [2.653 #3617]
Vary indroan' ny fatambary : ny iray ielemana ary ny iray isakafoana. [2.558 #4874]
Vary indroan’ ny fatambary : ny iray isaka-foana, ny iray ialemana. [2.974 #236]
Vary roa tanty (indroan' ny fatambary); ny iray ialemana, ny iray isakafoana. [1.1]
Fanazavana malagasyIlazana ny zavatra efa voakendry amin' izay iheverana azy avy. [1.1]
Dikanteny frantsayDeux mesures de riz : la première servira au repas, la seconde à s’assurer pour la nuit. [2.974 #236]

Ohabolana 163Vary iray no nafafy, ka vary zato no miakatra. [2.165 #665]
Vary iray no nafafy, ka vary zato no niakatra. [2.653 #3618, 2.974 #237]
Dikanteny frantsayOn a semé une (grande) mesure de riz, et on en a récolté cent. [2.165]
Riz semé dont la récolte donne cent pour un. [2.974 #237]

Ohabolana 164Vary lelik’ antsanga: voaterisetra havozona, ka tsy misy hiolanolanana. [2.653 #3619]
Vary lelik’ antsanga : voatery setra havozona, ka tsy misy hiolonolonana. [2.558 #4876]

Ohabolana 165Vary lena ka tsaikatsaikao, havan' ory tsy mba firiatra. [2.558 #4877]

Ohabolana 166Vary lena voatoto: ka samy te-ho lohany. [2.165 #647]
Dikanteny frantsayDu riz encore mouillé et qu' on vient de piler: tous les grains veulent être les premiers. [2.165]
Fanazavana frantsayQuand on pile du riz encore humide, les grains se brisent tous au lieu de rester entiers et quand on vanne, tous ces menus morceaux sont ou paraissent être les premiers, c. à. d. au-dessus, puis qu' ils sont plus légers; ce proverbe s' emploie pour montrer que ce ne sont pas toujours les meilleurs qui occupent les premières places. [2.165]

Ohabolana 167Vary mangatsiaka. [2.415 #3777]
Dikanteny frantsayUn travail inachevé et repris un autre jour, c' est comme le riz froid, cuit la veille. [2.415 #3777]

Ohabolana 168Vary maniry an-davabary, ka mitaroka anatin' ny maizina. [2.165 #2196, 2.558 #314]
Vary maniry an-dava-bary : mitaroka anatin’ ny maizina. [2.653 #3620]
Dikanteny frantsayQuand le riz germe dans la fosse, il pousse dans les ténèbres. [2.165]

Ohabolana 169Vary manta jinjaina : tsy manampo izay ho faty, fa ny manao no mahery. [2.415 #800]
Vary manta jinjana: tsy manam-po izay ho faty, fa ny manao no mahery. [2.165 #1927, 2.653 #3621]
Vary manta jinjana : tsy manam-po ny ho velona fa ny manao no mahery. [2.558 #315]
Dikanteny frantsayDu riz pas bien mûr qu' on récolte: il ne s' attend pas à mourir, mais le moissonneur est trop fort. [2.165]
Riz vert qu' on coupe : il ne s' attendait pas à mourir, ceux qui le coupent sont les plus forts. [2.415 #800]
Fanazavana frantsaySe disait des petits sous l' entière dépendance des grands. [2.415 #800]

Ohabolana 170Varim-boamena : lany omban-drano. [1.147 #V23]

Ohabolana 171Vary ratsy : mpamono reny, reny jejo : mambotry anaka. [2.558 #4880]

Ohabolana 172Vary sosoa nilaofan-kitoza, ka tsy soa fa mifanentana. [2.558]

Ohabolana 173Vary vokatra eo Ibetsimitatatra : na tompony na tsy tompony, samy mitazana. [2.558]
Vary vokatra eo Ibetsimitatatra : na tsy tompony, na tompony, samy mitsinjo ihany. [2.653]
Vary vokatr' Ibetsimitatatra, ka na tompony na tsy tompony samy mitazana avokoa. [2.165]
Dikanteny frantsayLe riz mûr du Betsimitatatra: propriétaires ou non, tout le monde peut le voir. [2.165]
Fanazavana frantsayParce que le Betsimitatatra est le nom d' une grande plaine couverte de rizières, située au nord ouest de Tananarive, et très visible du haut de cette ville. [2.165]

Ohabolana 174Vari-vory amin' abatoraka : totoina tsy miray fotsy, ahandroin-tsy miray masaka. [2.558]

Ohabolana 175Vary zato naharon' ny sompitra. [1.1 #32]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona samy hafa toerana na fonenana nefa nakamban' ny ra maha-mpihavana. [1.1 #32]

Ohabolana 176Vary zava : tsy manahy. [1.147 #V22]

Ohabolana 177Varotra amin-dRenidona, ka sady vola no vary. [2.558 #4867]
Varotr’ amin-dRenidona, sady vary no vola. [2.653]

Ohabolana 178Vato atora-pody, ka tsy hatahorany izay vary hiraraka. [2.415 #3424]
Vato atora-pody ka tsy mataho-bary hihintsana. [2.415 #3424, 1.1]
Vato natoraka ny fody, ka tsy mataho-bary ho raraka. [2.165 #869]
Vato natora-pody ka tsy mataho-bary ho raraka. [2.558 #318]
Vato natora-pody: tsy mataho-bary ho hihintsana. [2.653]
Vato natora-pody: tsy mataho-bary ho raraka. [2.653]
Fanazavana malagasyEnti-milaza zavatra tsy maintsy atao noho ny soa kendrena aminy, ka tsy ajanona na inona inona tonga. [1.1]
Dikanteny frantsayC' est une pierre qu' on a lancée contre un moineau, sans se soucier du riz qu' on répand en ce faisant. [2.165]
Pierre lancée contre les cardinaux qui dévastent les rizières : elle fait son chemin sans se préoccuper des dégâts qu' elle fera dans la rizière et du riz qu’elle répandra à terre. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait de l’envoyé qui est semblable à la pierre lancée, et fait sa commission sans se préoccuper des dégâts qui en résulteront ; se disait en général d’un but à atteindre malgré tout. [2.415]
Se dit en parlant d' une action téméraire. [2.165]

Ohabolana 179Vato navalavala fody : tsy manahy vary ho raraka. [1.147 #V35]
Vato navalavala fody: tsy mañahy vary haratra. [2.165]
Fanazavana malagasyVato natora-pody: tsy mataho-bary ho raraka. [2.165]

Ohabolana 180Vavahady mizaha vary vokatra. [2.415 #695]
Dikanteny frantsayLes grands sont comme la porte du village qui regarde la moisson de riz. [2.415 #695]
Fanazavana frantsayIls sont les inspecteurs de leurs inférieurs ; sens général de surveillance et d' inspection. [2.415 #695]

Ohabolana 181Vinanto tsy manam-bary maina : tsy vinanto fa vy nahantona. [2.415 #1484, 2.558 #4955, 2.653 #3680]
Dikanteny frantsayGendre qui n' a pas de riz sec : ce n' est pas un gendre, mais un fer inutile qui reste suspendu dans la maison au lieu de servir à travailler les rizières. [2.415 #1484]
Fanazavana frantsayCe n' est pas la peine d'avoir un gendre s' il en est ainsi. Jeu de mots sur vinanto qui signifie gendre, et vy nahantona qui signifie fer suspendu. [2.415 #1484]

Ohabolana 182Vody varin’ Andriamanitra ny olona : izay tiany halaina no alainy, ary izay tiany havela no avelany. [2.653 #3718, 2.415]
Vodi-varin' Andriamanitra ny olona, ka izay tiany halaina no alainy, ary izay tiany avela no avelany. [2.558 #5005]
Voly varin’ Andriamanitra ny olona : izay tiany halaina no alainy, ary izay tiany havela no avelany. [2.974 #57]
Dikanteny frantsayLes hommes sont les plants de riz de Dieu : il prend ceux qu’il veut prendre ; il laisse ceux qu’il veut laisser. [2.974 #57]
Les hommes sont l' éteule de riz de Dieu : ce qu' il veut prendre, il le prend ; ce qu' il veut laisser, il le laisse. [2.415 #60]
Fanazavana frantsaySouverain domaine de Dieu sur les personnes et sur les choses. [2.415 #60]

Ohabolana 183Vomanga an-kady: amidy vola tsy lafo, atakalo vary tsy foy. [2.165 #640]
Dikanteny frantsayDes patates ayant poussé dans un fossé: si on veut les vendre pour de l' argent, on ne trouve pas d' acquéreur, et quant à les échanger contre du riz, on ne peut s' en séparer. [2.165]
Fanazavana frantsayCes patates venant d' un fossé sont grosses mais de mauvaise qualité. Ce proverbe s' applique à tout ce dont on ne sait que faire, et qui vous embarrasse. [2.165]

Ohabolana 184Vony tsy azon' afo, vary tsy hanim-pody. [2.415 #830]
Dikanteny frantsayUn refuge inviolable, c' est comme la claie qui est au-dessus du foyer et que le feu ne peut atteindre ; c' est comme le riz que l' oiseau cardinal ne peut manger. [2.415 #830]

Ohabolana 185Zarazarao ny raharaha : ny tapa-tanana miandry ondry, ny tapa-tongotra mitoto vary. [2.653 #3765, 2.974 #24, 2.415, 2.558]
Dikanteny frantsayDivision du travail : le manchot garde les brebis, l’éclopé va piler le riz. [2.974 #24]
Qu' on distribue les travaux : que les manchots gardent les moutons et les culs-de-jatte pilent du riz. [2.415 #870]
Fanazavana frantsayChacun doit s' employer suivant ses aptitudes. [2.415 #870]

Ohabolana 186Izaho angika, hianao vary hova. [1.196]
Dikanteny frantsayMoi, je suis l' angika et vous le riz des Hova [1.196]
Fanazavana frantsayOn ne mélange pas les torchons avec les serviettes [1.196]

Fizahan-teny