Fizahan-teny

Ohabolana : velona

Ohabolana 1Akala-mitomoetra aho : raha mihohoka, any ny velona; fa raha mitsilany, any ny maty. [2.653 #30]
Akala-mitomoetra aho, raha mihohoka an' ny velona, raha mitsilany an' ny maty. [2.558]
Akala-mitomoetra aho : raha mihohoka, ho an' ny velona ; fa raha mitsilany, an' ny maty. [2.415 #3426]
Dikanteny frantsayJe suis comme le bois qui sert de hachoir : si le côté qui sert de hachoir est tourné en bas, il est pour les vivants et leur sert d' escabeau ; mais si le côté du hachoir est tourné en haut, il sert pour les morts puisqu' il sert à hacher la viande. [2.415 #3426]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui servent toujours de médiateurs dans les contestations et les procès. [2.415 #3426]

Ohabolana 2Akondrobe tra-panala : na velona aza mihohoka. [2.558]
Akondrobe tra-panala: raha velona aza, mihohoka. [2.653 #77]
Hoatry ny akondrobe tra-panala : raha velona aza, mihohoka. [2.415 #2792]
Dikanteny frantsayBananier atteint par la gelée : alors même qu' il n' est pas mort, il s' incline. [2.415 #2792]
Fanazavana frantsaySe disait des malheurs auxquels on ne peut pas échapper complètement. [2.415 #2792]

Ohabolana 3Andro velona tsy mandihy, ka mirakaraka volo vao mitsinjaka toa mpamosavy. [2.558 #245]

Ohabolana 4Aza matahotra fa tsy misy tondroina dia maty. [2.165 #938, 2.558 #704]
Tsy misy tondroina dia maty. [2.415 #5516, 2.653 #3547]
Tsy misy tondroina dia maty, na jerem-potsiny dia velona. [2.558 #306]
Dikanteny frantsayNe craignez pas, car personne ne meurt pour avoir été montré du doigt. [2.165]
On n' est pas mis à mort par un simple signe du doigt. [2.415 #5516]
Fanazavana frantsayBeaucoup de gens croyaient autrefois qu' on mourait subitement quand un sorcier vous montrait du doigt. [2.165]
Il faut examiner l' affaire et juger impartialement. C' était une croyance populaire que certaines personnes, avec leurs talismans, pouvaient faire mourir ceux quelles indiquaient du doigt. [2.415 #5516]

Ohabolana 5Babin-katsaka an-tany mena, ka ny baby roa tsy misy fa raha mahatana ny aina dia zara. [2.558 #841]
Katsaka an-tani-mena : ny baby telo tsy misy. [1.196]
Katsaka an-tanimena : ny baby roa tsy misy fa raha mahatana ny aina dia zara. [2.558 #1605]
Katsaka an-tanimena : ny baby telo tsy misy, fa raha velona ny aina dia zara. [2.415 #2500, 2.653 #1236]
Katsaka maniry an-tany mena: ka zara raha mahatana ny aina, fa ny baby telo dia tsy misy. [2.165 #598]
Dikanteny frantsaymaïs planté en latérite, pas de plantes à trois épis [1.196]
Du mais poussant dans la terre rouge: il arrive tout juste à ne pas périr, et il n' y a pas trois épis. [2.165]
Maïs qui pousse dans une terre rouge : il ne porte pas trois épis, et si sa vie est sauve c' est une bonne fortune. [2.415 #2500]
un enfant ne saurait donner de bons résultats, s'il n'est placé dans des conditions favorables. [1.196]
Fanazavana frantsayLa terre rouge ou latérite de Madagascar est très aride. [2.165]
Se disait des pauvres. [2.415 #2500]

Ohabolana 6Faty ividianan-dambamena tsy antonona azy mahavery ny olona. [2.415 #2361]
Faty ividianan-dambamena tsy antonona azy, mahavery ny velona. [2.653 #949]
Faty ividianan-dambamena tsy antonona ka mahavery ny velona. [2.558 #1156]
Dikanteny frantsayMort pour lequel on achète des linceuls en nombre disproportionné avec sa condition : cela ruine les vivants. [2.415 #2361]
Fanazavana frantsayIl faut éviter la prodigalité, même dans les funérailles. [2.415 #2361]

Ohabolana 7Hano velona, hano finaritra. [2.415 #4132]
Dikanteny frantsayMangez et vivez, mangez et soyez heureux. [2.415 #4132]
Fanazavana frantsaySouhait fait en offrant des vivres en cadeau. [2.415 #4132]

Ohabolana 8Ilay mievina am-paty: sady tsy homba ny velona no tsy homba ny maty. [2.165]
Ilay nievina am-paty : sady tsy homba ny velona no tsy homba ny maty. [2.558 #1413, 2.653]
Dikanteny frantsayCelui qui éternue auprès d' un mort: il n' a pourtant de rendez-vous ni avec les vivants ni avec le mort! [2.165]
Fanazavana frantsayQuand quelqu' un éternuait, on pensait que c' était parce qu' il avait oublié un rendez-vous. [2.165]

Ohabolana 9Izay ela velona mahavita zava-dehibe. [2.415 #2859]
Dikanteny frantsayCelui qui vit longtemps peut accomplir de grandes choses. [2.415 #2859]
Fanazavana frantsayParoles du roi Andrianampoinimerina. [2.415 #5207]

Ohabolana 10Izao isika izao maty iray fasana, velona iray trano. [2.165 #249, 2.653 #1172]
Izao isika izao : velona ampiraisin' ny trano, maty akamban' ny fasana. [2.558 #1472]
Maty, iray fasana ; velona, iray trano. [2.974 #405]
Dikanteny frantsayMorts, nous avons la même tombe ; vivants, la même maison. [2.974 #405]
Pour nous, nous serons unis dans la mort, comme nous sommes unis dans la vie. Litt. nous avons une tombe commune et une demeure commune. [2.165 #249]

Ohabolana 11Mahery tsy maody tsy ela velona. [2.415 #6289, 2.558 #1875, 1.1]
Mahery tsy maody tsy mba ela velona. [2.165 #1150, 2.653 #1419]
Ny mahery tsy maody tsy ela velona. [1.1]
Raha mahery tsy maody tsy ela velona, osa mahira-tsaina, saro-bonoina. [2.558 #3605]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa na matanjaka aza ianao nefa tsy malina dia mety tsy ho ela velona. [1.1]
Tokony hitandrina sy ho malina ny matanjaka sao sendra ny tampoka tsy maha-lehilahy. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui est fort mais imprudent ne peut vivre longtemps. [2.415 #6289]
Qui est fort sans être prudent n' aura pas longue vie. [2.165 #1150]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas s'exposer au danger. [2.415 #6289]

Ohabolana 12Manao ny ondry tsy mba ho harena, ka misoron' ondry velona. [2.558 #133]

Ohabolana 13Mangahazo anaty tenona: mitondra lefona an-kibo, miferin-aina andro aman-alina, velona fa manana aina. [2.415 #2618, 2.653 #1612]
Mangahazo anaty tenona : mitondra lefona an-kibo, miferin' aina andro aman' alina, velona fa manan' aina. [2.558 #2099]
Dikanteny frantsayManiocs au milieu de glaïeuls : ils portent des lances au coeur et sont affligés jour et nuit ; on dit qu' ils sont vivants parce qu' ils n' ont pas perdu la vie. [2.415]
Fanazavana frantsayLe glaïeul est une mauvaise herbe très vivace et dont les feuilles sont en forme de lance ; les pousses qui sortent de terre sont dures et piquantes ; ce proverbe se disait des affligés. [2.415 #2618]

Ohabolana 14Maty no ho velona. [2.415 #2810]
Dikanteny frantsayIl revient des portes de la mort. [2.415 #2810]
Fanazavana frantsaySe disait de celui qui avait échappé à un grand danger. [2.415 #2810]

Ohabolana 15Miangatra kosa ny velona raha ny maty no anaterana afo! [2.558]
Miangatra kosa ny velona raha ny maty no aterana afo. [2.415 #2765]
Miangatra kosa ny velona raha ny maty no ateran' afo. [2.165 #2116]
Dikanteny frantsayLes vivants se moquent si c' est aux morts qu' ils apportent du feu. [2.165 #2116, 2.415 #2765]

Ohabolana 16Mikimpy velona. [2.415 #2306]
Dikanteny frantsayL' avare fait l' aveugle et est sans pitié pour les autres. [2.415 #2306]

Ohabolana 17Mitan-droa hoatry ny omby kambana : velona, ambin-karena ; maty, ambin-kanina. [2.415 #2213]
Mitan-droa ohatra ny omby kambana : velona ambin-karena, maty ambin-kanina. [2.653, 2.558]
Ondry manao kambana : velona ambin-karena, maty ambin-kanina. [2.558 #3462]
Dikanteny frantsayDouble bien comme une vache qui a mis bas deux veaux en même temps : s' ils vivent c' est un surcroît de fortune ; s' ils meurent c' est un surcroît de nourriture. [2.415 #2213]
Fanazavana frantsaySe disait d' une bonne aubaine. [2.415 #2213]

Ohabolana 18Na tsy hitahy aza ny maty, ranomaso va tsy hirotsaka ? ary na tsy hino aza ny velona, kabary va tsy hatao ? [2.165 #2007, 2.415 #4779]
Na tsy hitahy aza ny maty, ranomaso ve tsy harotsaka! [2.558]
Dikanteny frantsayAlors même que les morts ne vous protégeraient pas, ne faut-il pas pleurer ? alors même que les vivants ne vous croiraient pas, ne faut-il pas parler publiquement ? [2.415 #4779]
Lors même que les morts ne vous béniraient pas n' en faut-il pas moins pleurer? et lors même que les vivants ne croiraient pas à vos paroles, ne faut-il pas moins les proclamer publiquement? [2.165]

Ohabolana 19Na very fanahy mbola velona aza, tsy hihetsika ve ny tanana! [2.558]

Ohabolana 20Ny boka indray no mahantra: velona, tsy iray trano; maty tsy iray fasana. [2.165 #2030]
Ny boka indray ve no tsy hahantra : velona tsy miray trano aman-kavana, raha maty tsy miray fasana amim-pianakaviana. [2.558 #2923]
Dikanteny frantsayQue les lépreux sont donc malheureux: vivants, il ne partagent pas la maison (de la famille): morts, ils ne partagent pas le tombeau! Les lépreux ne sont pas ensevelis dans le tombeau de famille, mais dans un tombeau à part. [2.165]

Ohabolana 21Ny fihavanana hoatry ny landy : maty isika, ifonosana ; velona itafiana ; ka ny madilana harahim-panondro. [2.415 #5295]
Ny fihavanana ohatra ny landy: maty isika, ifonosana; velona, itafiana; ka ny madilana harahim-panondro. [2.653]
Ny fihavanana sahala amin' ny landy : maty ifonosana, velona itafiana ary ny madilana arahim-panondro. [2.558 #192]
Dikanteny frantsayLes bonnes relations sont comme la soie : à la mort nous en sommes enveloppés, pendant la vie nous en sommes revêtus, aussi quand il y a un rétrécissement au milieu, un fil qui va se rompre, il faut y mettre le doigt pour fortifier. [2.415 #5295]
Fanazavana frantsayIl faut entretenir et fortifier les bonnes relations. [2.415 #5295]

Ohabolana 22Ny maty aza te-ho maro. [2.558 #3132, 2.653]
Ny maty aza te-ho maro, ka indrindra isika velona. [2.415 #2901]
Dikanteny frantsayLes morts eux-mêmes appellent les vivants au tombeau pour augmenter leur nombre ; à plus forte raison, nous qui sommes vivants devons-nous aimer la société. [2.415 #2901]
Même les morts désirent être nombreux. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe montre combien les Malgaches sont sociables. [2.165]
Ces paroles se disaient aux misanthropes et à ceux qui nourrissaient de la haine contre quelqu' un. [2.415 #2901]

Ohabolana 23Ny maty handry toy ny vovoka, fa ny velona hihinana toy ny olona. [2.165 #2114]
Ny maty handry toy ny vovoka, fa ny velon-kihinana tahaka ny olona. [2.653 #2340]
Ny maty handry toy ny vovoka, fa ny velon-kihinana tahaky ny olona. [2.415 #1679]
Ny maty nandry toy ny vovoka, ny velona hihinana tahaka ny olona. [2.558 #3133]
Dikanteny frantsayLes morts dormiront comme la poussière mais les vivants mangeront comme des hommes. [2.415 #1679]
Les morts reposeront comme la poussière, mais les vivants mangeront comme des hommes. [2.165 #2114]
Fanazavana frantsayIl faut profiter de la vie. [2.415 #1680]

Ohabolana 24Ny maty mihaona aman-kavana, ny velona mihaon-drahateo. [2.558 #3134]

Ohabolana 25Ny maty misy fanovany, ary ny velona manan-tandindona, fa iterahan' ny olona ho solony. [2.415 #6243]
Dikanteny frantsayLes morts ont des successeurs et les vivants reproduisent leurs images en enfantant des remplaçants. [2.415 #6243]

Ohabolana 26Ny maty no resy, fa ny velona manao tondra-dro. [2.165 #2119, 2.415 #1680, 2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayLes morts sont (comme) des vaincus, mais les vivants font de grands festins. Il faut jouir de la vie. [2.165 #2119]
Les morts sont des vaincus, mais les vivants mangent du riz inondé de jus. [2.415 #1680]
Fanazavana frantsayIl faut profiter de la vie. [2.415 #1680]

Ohabolana 27Ny maty no tsara levenana, ny velona no mifankatia. [2.558 #3137]

Ohabolana 28Ny maty no tsy alevina alahady, dia ny velona no tandrovina. [2.558 #3138]
Ny maty no tsy alevina Alahady, ny velona no tandrovina. [2.653 #2343]
Ny maty no tsy alevina alakamisy, ny sisa velona matahotra sao misy maty indray. [2.415 #2903]
Ny maty no tsy alevina alakamisy sy alahady, ny velona no tandrovina. [2.165 #69, 2.415 #2904]
Raha mandevina alahady, malady maty ny velona. [2.415 #2914]
Raha mandevina alakamisy, misy maty indray ny velona. [2.415 #2915]
Dikanteny frantsayQuand on ensevelit le jeudi, il y a d' autres morts. [2.415 #2915]
Quand on enterre le dimanche, les vivants meurent vite. [2.415 #2914]
S' il ne faut pas enterrer les morts le jeudi, c' est parce que les vivants craignent qu' il y ait d' autres morts. [2.415 #2903]
S' il ne faut pas enterrer les morts le jeudi et le dimanche, c' est pour épargner les vivants. [2.415 #2904]
Si l' on n' enterre les morts ni le jeudi ni le dimanche, c' est parce qu' il faut penser aux vivants. [2.165]
Fanazavana frantsayCette croyance superstitieuse était fondée sur un jeu de mot, le mot jeudi en malgache pouvant signifier : un parti, il y en aura d'autres. [2.415 #2903]
Croyance superstitieuse fondée sur le jeu de mots entre alahady et malady, dimanche et vite. [2.415 #2914]
Croyance superstitieuse fondée sur le jeu de mots entre alakamisy et ka misy, jeudi et il y a. [2.415 #2915]
Les Malgaches craignaient la mort : ils disaient en faisant des jeux de mots superstitieux : les vivants meurent vite si on enterre le dimanche, et il y a des morts quand on ensevelit le jeudi. [2.415 #2904]
On pensait qu' en ensevelissant ces jours-là on augmentait les décès en répandant la maladie. [2.165]

Ohabolana 29Ny tany vadiben' i Zahanary: mihary ny velona, manotrona ny maty. [2.415 #45]
Ny tany vadibeny Zanahary: mihary ny velona, manotrona ny maty. [2.653]
Ny tany vadiben-Janahary : mihary ny velona, manotrona ny maty. [2.558 #3263]
Dikanteny frantsayLa terre est la première épouse de Dieu : elle nourrit les vivants et les morts, elle les serre dans ses bras. [2.415 #45]
Fanazavana frantsayCe proverbe sakalava était fort connu en Imerina ; comparaison avec la première femme d'un polygame : c' était elle qui avait soin des biens de la maison. [2.415 #45]

Ohabolana 30Ny teraka tsy ifanapahana, fa izay velona no rain' ny zaza. [2.558 #3295, 2.653 #2502]

Ohabolana 31Ny velona tsy ampanompoina, ary ny maty tsy avarina aman-tany. [2.415 #2912]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas réduire à l' esclavage les vivants, mais il ne faut pas non plus jeter les morts en terre sans linceul de soie rouge. [2.415 #2912]
Fanazavana frantsaySe disait des dépenses des funérailles qui doivent être convenables, sans toutefois couvrir de dettes les parents, au risque de les faire tomber en esclavage pour dettes. [2.415 #2912]

Ohabolana 32Ny vorona dia mety ho velona na tsy misy aza ny olona, fa ny olona dia tsy mety ho velona raha tsy misy ny vorona. [2.415 #1530]
Dikanteny frantsayL'oiseau peut vivre sans l' homme, mais l' homme ne peut pas vivre sans l' oiseau. [2.415 #1530]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait aux enfants pour leur apprendre les services rendus par les oiseaux et les détourner de leur faire du mal. [2.415 #1530]

Ohabolana 33Ompa ho mate, soa ho lava velo. [1.68]
Ompan-ko faty vao ela velona. [2.558 #3447, 2.653 #2574]
Voavahy an-dafin-drano : ompan-ko faty ka vao ela velona. [2.415 #4229, 2.653 #3717]
Voavahy an-datin-drano : ompan-ko faty vao ela velona. [2.558]
Dikanteny frantsayHaricots qui sont de l' autre côté de l' eau : plus on leur souhaite la mort et plus longtemps ils vivent. [2.415 #4229]
Plus on lui souhaite de mal, plus il vit longtemps. [1.68]
Fanazavana frantsaySe disait des personnes auxquelles on souhaite en vain des malheurs. [2.415 #4229]

Ohabolana 34Raha omby mianaka ratsy foana, tsy mahaleo ny hadivory tsara rano velona manandriana olona. [2.415 #2237, 2.558 #3644, 2.653]
Dikanteny frantsayUne mauvaise vache laitière avec son veau, cela ne vaut pas une bonne habitation entourée de fossés protecteurs et pourvue d' une bonne eau courante qui donne aux habitants un air de prospérité. [2.415 #2237]

Ohabolana 35Sitry va aho, ka ho velona ambony vato? [2.653 #2905]
Sitry ve aho ka ho velona ambony vato? [2.165]
Sitry ve aho no ho velona ambony vato. [2.558 #3901]
Dikanteny frantsaySuis-je un lézard pour vivre sur un rocher? Le gros lézard appelé "sitry" , et qui ressemble au caïman, paraît vivre sur les rochers où il n' y a rien à manger. [2.165]
Fanazavana frantsayMais un homme a besoin de quelque chose pour vivre, aussi ce proverbe était-il adressé aux grands, en guise de prière ou de protestation, par ceux qui faisaient des corvées sans recevoir aucun salaire. [2.165]

Ohabolana 36Soron' afon' ny ntaolo : ny maty akofoka, ny velona aroso. [2.415 #339, 2.653]
Dikanteny frantsayEntretenir le feu à la manière des anciens : ce qui s' éteint est secoué, ce qui brûle est enfoncé plus avant. [2.415 #339]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait le bien-fondé des traditions. [2.415 #339]

Ohabolana 37Totozy latsaka amy ny hero-dronono: maty, tsara fonosana; velona, fotsy volom-bava sady tsara lamba hitafy. [2.653 #3162]
Totozy latsaka amin' ny hero-dronono : maty tsara fonosana, velona fotsy volombava, sady tsara lamba fitafy. [2.558]
Totozy latsaka amin' ny hero-dronono : maty, tsara fonosana ; velona, fotsy volombava sady tsara lamba hitafy. [2.415 #1588]
Dikanteny frantsaySouris qui tombe dans la crème du lait : morte elle est bien enveloppée ; vivante elle a la moustache blanche et le lamba qui la couvre est bien beau. [2.415 #1588]
Fanazavana frantsaySe disait des parures des jeunes filles courtisées. [2.415 #1588]

Ohabolana 38Tsy ny maty no ranjoana, fa ny velona. [2.415 #2930]
Dikanteny frantsayCe n' est pas aux morts qu' on fait honneur, mais aux vivants. [2.415 #2930]
Fanazavana frantsayFormule employée pour inviter à cesser les pleurs et à manger le repas des funérailles. [2.415 #2930]

Ohabolana 39Varavaran-kazo anjaran' ny velona ary ny varavaram-bato anjaran' ny maty. [2.558 #4859]

Ohabolana 40Vary manta jinjaina : tsy manampo izay ho faty, fa ny manao no mahery. [2.415 #800]
Vary manta jinjana: tsy manam-po izay ho faty, fa ny manao no mahery. [2.165 #1927, 2.653 #3621]
Vary manta jinjana : tsy manam-po ny ho velona fa ny manao no mahery. [2.558 #315]
Dikanteny frantsayDu riz pas bien mûr qu' on récolte: il ne s' attend pas à mourir, mais le moissonneur est trop fort. [2.165]
Riz vert qu' on coupe : il ne s' attendait pas à mourir, ceux qui le coupent sont les plus forts. [2.415 #800]
Fanazavana frantsaySe disait des petits sous l' entière dépendance des grands. [2.415 #800]

Ohabolana 41Vazimbalahy anaty roimemy : fofoin-ko faty vao ela velona. [2.558 #4915]

Ohabolana 42Velona iray trano, maty iray fasana. [2.558 #4924]

Ohabolana 43Velona narary tsy nahalany katiso, ka maty vao mahalany be. [2.415 #2936]
Velona narary tsy nahalany voamena, ka maty vao mahalany be. [2.415 #2936]
Dikanteny frantsayMalade, il ne dépensait pas quatre sous et voici qu' une fois mort, il dépense beaucoup. [2.415 #2936]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui ne veulent pas faire de dépenses quand ils sont malades, leurs funérailles coûtent bien plus cher. [2.415 #2936]

Ohabolana 44Velona tsy tiana, ka maty vao Ratompokolahy. [2.415 #2937]
Dikanteny frantsayDe son vivant on ne l' aimait pas, et une fois mort on l' appelle monsieur. [2.415 #2937]
Fanazavana frantsaySe disait des gens que l'on méprise de leur vivant et qu'on honore ou qu' on fait semblant de chérir après leur mort. [2.415 #2937]

Ohabolana 45Velon-taho. [2.415 #1010]
Dikanteny frantsayL' enfant dont les parents sont encore vivants, c' est comme le tubercule qu' on enlève sans arracher la plante. [2.415 #1010]

Ohabolana 46Zanak' ondry tao afovoan' ny amboadia, ka ampitso toa ho rava, anio toa ho velona. [2.415 #2835]
Dikanteny frantsayBrebis parmi les loups : demain il semble qu' elle sera mise en pièces, aujourd' hui, il semble qu' elle vivra. [2.415 #2835]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui sont dans l'expectative, dans une crainte continuelle. [2.415 #2835]

Fizahan-teny