Fizahan-teny

Ohabolana : venty

Ohabolana 1Adaladala manam-benty, ka izay hita rehetra venty avokoa. [2.165 #1633]
Adaladala nanam-benty: izay hita rehetra venty avokoa. [2.415 #2049, 2.653 #4]
Randranobe nanam-benty, ka izay zavatr' olona mandalo : nday ho ahy venty avokoa. [2.415 #1928]
Dikanteny frantsayBête comme celui qui n' a que seize sous, et tout ce qu' il voit, il veut l' avoir pour seize sous. [2.415 #2049]
Un sot qui avait (un morceau d' argent de) quatre-vingts centimes, tout ce qu' il voyait, il croyait que le prix en était de quatre-vingts centimes. [2.165]
Vieille qui n' a que seize sous : tout ce qu' elle voit, elle le veut pour seize sous. [2.415 #1928]
Fanazavana frantsayAvant la conquête, la monnaie employée à Madagascar n' était autre chose que des morceaux d' argent de toutes grandeurs que l'on obtenait en coupant des piastres ou pièces de 5 francs. Pour savoir la valeur exacte de ces morceaux, il fallait les peser. [2.165]
Se disait des gens à idée fixe, des imbéciles ayant une marotte. [2.415 #1928]
Se disait des simples d' esprit. [2.415 #2049]

Ohabolana 2Aza mitabataba tonga rafozana : akoho iray no hovonoina ka telo lahy no asaina mindram-pamaky. [2.558]
Aza mitabataba tonga rafozana : akoho iray no vonoina, ka fito lahy no mitsangana. [2.415 #1439, 2.653 #645]
Aza mitabataba tonga rafozana : atodi-akoho no laoka, ka antsy solanga no zahana. [2.558 #783]
Aza mitabataba tonga rafozana : atodiakoho no laoka, ka famaky no tadiavina. [2.415 #1440, 2.653 #644]
Dedaka tonga rafozana : akoho no hovonoina ka telo lahy no asaina mitsangana. [2.558 #974]
Dedaka tonga rafozana : ka famaky no indramina ary sikina no henjanina, nefa akoho no ho laoka. [2.558]
Dedaka tonga rafozana, ka trano bongo ka asiam-pandri-baratra; akoho ka nindramam-pamaky; vola venty ka ampanjanahina; eranambatry ka atao telo fonosana. [2.165]
Dedaka tonga rafozana : trano bongo ka asiam-pandri-baratra ; akoho ka nindramam-pamaky ; vola venty ka ampanjanahina ; eranambatry ka atao telo fonosana. [2.415 #1442]
Mitabataba tonga rafozana, akoho iray no vonoina, ka dimy no mamono. [1.1]
Fanazavana malagasyMihetsiketsika be, nefa tsy hita izay vita, lasan-ko vavany. [1.1]
Dikanteny frantsayFanfaron qui reçoit ses beaux-parents : il n' a qu' une cabane et il y met un paratonnerre ; il n' a qu' un poulet et il emprunte une hache à découper ; il n' a que 80 centimes et il les prête à intérêt ; il n' a qu' un sou et il l' enveloppe trois fois. [2.415 #1442]
Ne faites pas tant de bruit comme une bru qui reçoit la visite de sa belle-mère : il y a des oeufs pour manger avec le riz, et elle demande une hache pour les casser. [2.415]
Ne mettez pas tout sens dessus dessous comme un gendre qui reçoit la visite des beaux-parents : sept hommes se lèvent pour tuer une poule. [2.415 #1439]
Un vantard recevant la visite de ses beaux-parents: sa maison n' est qu' une cabane et il y met un paratonnerre; il n' a qu' un poulet (à offrir), et il emprunte une hache (comme s' il avait du bœuf); il n' a que quatre-vingts centimes, et il les prête à intérêt: un sou, et il l' enveloppe trois fois. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait l' empressement des gendres à recevoir les beaux-parents ; il se disait aussi des gens parlant haut et troublant tout. [2.415 #1439]
Se disait des gens qui parlaient haut et voulaient dominer. [2.415 #1440]

Ohabolana 3Aza vokin' ny hodiny sao tsy misy hasiana ny ventiny. [2.558 #826]

Ohabolana 4Ebo natao tsy mba ventiny. [2.558 #1020]

Ohabolana 5Fisoitrafo nitonoan-kena : menaka kely no anjarany fa ny ventiny tsy ananany anjara. [2.558 #79]

Ohabolana 6Lamban' Ikaladala : kirobo raviny, venty am-pantaka, roanambatry vita. [2.558 #1709]
Lamban' Ikaladedaka : kirobo ravina, venty am-pantaka ; roa-nambatry vita. [2.165 #855, 2.415 #1766]
Dikanteny frantsayLa toile tissée par celle qui se vante: les fibres en valent 1 fr. 25, quand elles sont sur le métier elles valent 0 fr. 80, et quand elle est finie elle ne vaut plus que deux sous. [2.165]
Toile tissée par Ikaladedaka, celle qui se vante : les fibres valent 1,25 ; sur le métier elles valent 0,80 et quand la toile est finie elle vaut deux sous. [2.415 #1766]
Fanazavana frantsaySon travail, au lieu d' augmenter la valeur de la matière, ne fait que la gâter. [2.165]

Ohabolana 7Nahoana aho no teren-doza roa hoatry ny venty latsaka erany? ny vato mizana hanindry, ny akotry hanindry. [2.415 #2636]
Nahoana aho no teren-doza roa ohatra ny venty latsaka erany : ny vato-mizana hanindry, ny akotry hanindry ? [2.653]
Nahoana re no teren-doza roa ohatra ny venty latsaka erany : ny vato mizana hanindry, ny akotry hanindry? [2.558]
Dikanteny frantsayPourquoi suis-je accablé par deux malheurs, comme une pièce de quatre-vingts centimes moins la soixante-douzième partie de la piastre? j' ai à porter le poids de la balance et celui des grains de riz. [2.415 #2636]
Fanazavana frantsaySe disait d' un double malheur. [2.415 #2636]

Ohabolana 8Raharahan' i Mantasoa, ka ny miera maty venty, ary ny mandeha fotsiny mandoa loso. [2.415 #393]
Raharahan' i Mantasoa, mandeha tsy miera, maty loso ; mandeha miera, maty venty. [2.415 #393]
Raharahan' Imantasoa: ny miera mandoa venty, ny mandeha fotsiny maty loso. [2.165]
Raharahan' Imantasoa : ny miera maty venty, ny mandeha fotsiny maty loso. [2.558 #3646]
Raharahan' i Mantasoa: ny miera maty venty, ny mangala-dia maty loso; ny mitoetra lany lamba aman-tsalaka. [2.415 #393, 2.653, 1.1]
Dikanteny frantsayCorvée de Mantasoa : ceux qui s' absentent avec permission sont à l' amende de seize sous, et ceux qui s' absentent sans permission sont à l' amende d' une demi-piastre. [2.415 #393]
Le travail à Mantasoa: ceux qui demandent une permission payent quatre-vingts centimes; et ceux qui s' absentent sans permission payent deux francs cinquante. [2.165]
Mantasoa : ceux qui s' absentent avec permission sont à l' amende de seize sous ; ceux qui s' absentent sans permission sont à l' amende d' une demi-piastre ; ceux qui sont présents usent au travail leur lamba et jusqu' au salaka qui entoure leurs reins. [2.415]
Fanazavana frantsayAu temps de Ranavalona 1ère il existait à Mantasoa (à 60 km. à l' est de Tananarive) de grands ateliers établis par J. Laborde pour le compte du gouvernement malgache. Des centaines d' ouvriers (jusqu' à 1500, dit-on), y fondaient des canons, y fabriquaient des poteries, etc. Des chrétiens persécutés y étaient aussi employés et ce n' est peut-être qu' à ces derniers que s' appliquaient les dures mesures qui ont passé en proverbe. [2.165]
La corvée dans les ateliers royaux de Mantasoa était particulièrement pénible ; le proverbe se disait de toute corvée dure et pénible : le français Laborde avait construit à Mantasoa à 40 km de Tananarive, des ateliers royaux où l'on faisait des armes. [2.415 #393]

Ohabolana 9Varo-bomanga-dRenitsiambizo : mafana tsy lafo venty, ka masiso vao iraimbilanja. [2.558]
Varo-bomangan-Renitsiambizo : mafana, tsy lafo venty ; ka masiso, vao lafo iraimbilanja. [2.653]

Ohabolana 10Venty no ananana, ka ny kirobo telon' ny olona no tsy ahaiza-miaina. [2.558 #4932]

Ohabolana 11Voamena maninana ny venty, ka mahandrasa fa vao am-pahefany. [2.558 #4985]

Fizahan-teny