Fizahan-teny

Ohabolana : vinanto

Ohabolana 1Avoavo fiteny ohatra ny vinanto mpanan-karena. [2.558 #355]

Ohabolana 2Aza manao rafozako izay vinantoko roa. [2.415 #1181, 2.165]
Dikanteny frantsayQue deux jeunes filles ne disent pas des mêmes personnes : ce sont mes beaux-parents. [2.415 #1181]
Que deux jeunes filles ne disent pas (en parlant des mêmes personnes: ce sont mes beaux-parents). [2.165]
Fanazavana frantsayElles voudraient épouser le même jeune homme. [2.415 #1181]
Il s' agit de deux jeunes filles qui voudraient bien épouser le même jeune homme, et qui affectent de considérer la chose comme faite, de sorte que chacune appelle les parents du jeune homme ses beaux parents. [2.165]

Ohabolana 3Aza midera vinanto iray volana. [2.558 #737]
Tsy midera vady herintaona, na mandoka ny vinanto roa volana. [2.558 #4696]

Ohabolana 4Aza misosososo tahaka ny vinanto kely tsy mahare fosa. [2.558 #781]
Aza misosososo, tahaka ny vinantokely tsy mandre fosa. [2.653 #642]
Hoatry ny vinanto kely tsy mandreny fosa. [2.415]
Mijolonjolona hoatry ny vinanto kely tsy nahare fosa. [2.415 #1453]
Mijolonjolona ohatra ny vinanto kely tsy mahare fosa. [1.1]
Misosososo, ohatra ny vinanto kely tsy mandreny fosa. [2.653]
Misosososo ohatra ny vinanto tsy mahare fosa. [1.1]
Misosososo tahaka ny vinanto kely tsy mandreny fosa. [2.558 #2419]
Misosososo tahaky ny vinanto tsy nahare fosa. [2.415]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona tay mahimahina ny amin' izay olona hatonina fa aviavy erý mamboraka izay ao am-po. [1.1]
Enti-milaza olona misosososo miditra befahatany any amin' olona tsy mankasitraka azy akory. [1.1]
Dikanteny frantsayS' avancer hardiment comme la bru qui n' a pas entendu le mal que sa belle-mère dit sur son compte. [2.415 #1454]
S'introduire avec hardiesse, comme la bru qui n' a pas entendu le mal que les beaux-parents disaient d' elle. [2.415 #1453]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui s' introduisaient auprès des gens dont ils étaient mal vus. [2.415 #1453]
Se disait de ceux qui vont chez des gens qu' ils croient leurs amis ; à peine sont-ils partis, on dit du mal d' eux. [2.415 #1454]

Ohabolana 5Efa raharaha hatao ihany, hoy ilay vinanto naka fanafody, dia nitondra fotaka. [2.558 #1025]

Ohabolana 6Rafozana be menimenina, vinanto tsy azo ho zavatra. [2.415 #1469]
Dikanteny frantsayQuand les beaux-parents sont toujours mécontents et grognons, ils trouvent que le gendre n' est pas assez bien. [2.415 #1469]
Fanazavana frantsaySe disait des mariages qui finissent mal parce que les beaux-parents ne sont pas favorables. [2.415 #1469]

Ohabolana 7Rafozana tsy tompo, vinanto tsy andevo : laha misaraka samy olon-ko azy. [1.147 #R10]

Ohabolana 8Raha vinanto tsara fividy ka mitondra ny matomperiny ary mivimbina ny avany, dia tsy mba vinanto fa isan-janaka indrindra. [2.165 #1852, 2.415 #1472]
Dikanteny frantsaySi votre gendre achète bien et porte à la main un beau morceau de graisse, ce n' est plus un gendre mais un vrai fils. [2.415]
Si vous avez un gendre qui achète bien et apporte un bon morceau de graisse à la main, ce n'est plus un gendre, c'est un vrai fils. [2.165]

Ohabolana 9Raha vinanto tsy azo ho zavatra, ny angadimondro no faingana. [2.653 #2725, 2.415]
Raha vinanto tsy azo ho zavatra : ny angadimondro no haingana. [2.558 #3680]
Dikanteny frantsayQuand le gendre n' est pas estimé des beaux-parents, ils prennent vite la vieille bêche pour le mettre à la porte comme on fait pour chasser les animaux. [2.415 #1473]

Ohabolana 10Raha vinanto tsy mividy ary tsy mitondra ka tsy mba mivimbina, dia fanam-bomanga kosa no anjarany. [2.165 #1853, 2.415 #1474]
Dikanteny frantsaySi votre gendre n' achète rien et n' apporte rien, il ne mérite pour nourriture que des patates réchauffées. [2.415 #1474]
Si vous avez un gendre qui n'achète rien et n'apporte rien, il ne mérite pas d'avoir autre chose que des patates réchauffées. [2.165]
Fanazavana frantsayOn donne des patates réchauffées à ceux dont on veut se moquer. [2.165]

Ohabolana 11Serintseriny ohatra ny vinanto vao. [2.558]

Ohabolana 12Te-hitokan-trano, matahotra ny hetra; te-hitoetra, matahotra ny vinanto. [2.415 #1478, 2.653 #3060]
Dikanteny frantsayOn désire avoir un ménage indépendant, mais on redoute les charges ; on désire rester dans la maison, mais on redoute le gendre. [2.415 #1478]
Fanazavana frantsayParoles dites par les beaux-parents ; ce proverbe se disait des situations où il y a des inconvénients des deux côtés. [2.415 #1478]

Ohabolana 13Vinanto misorom-pihavanana rafozana, mividy hena matavy, manasa rafozana noho ny tany tsy lavitra, fa trano mifanolo-body rindrina. [2.415 #1482]
Dikanteny frantsayGendre qui n' a pas trop d' affection pour ses beaux-parents : quand il achète de la viande grasse, il les invite parce qu' ils habitent tout près et que maison est contiguë à la sienne. [2.415 #1482]
Fanazavana frantsaySe disait des gendres qui n' aimaient guère leurs beaux-parents, mais faisaient pour eux ce qu'ils étaient obligés de faire. [2.415]

Ohabolana 14Vinanto nahazo rafoza. [1.68]
Dikanteny frantsayUn gendre qui a couché avec sa belle-mère. [1.68]

Ohabolana 15Vinanto norosoana fanam-bomanga, ka mahatsiaro ny adidy tsy vitany. [2.558 #4953]

Ohabolana 16Vinanto saro-kenatra : asaina, tsy avy; avela, mangala-pihinana. [2.415 #1483, 2.653 #3679]
Vinanto saro-kenatra : asain-tsy avy, avela mangala-pihinana. [2.558 #4954]
Dikanteny frantsayBru qui est timide : quand on l' invite, elle ne vient pas ; quand on la laisse, elle dérobe des vivres pour les manger en cachette. [2.415 #1483]
Fanazavana frantsaySe disait de tous ceux qui agissaient ainsi. [2.415 #1483]

Ohabolana 17Vinanto tsy manam-bary maina : tsy vinanto fa vy nahantona. [2.415 #1484, 2.558 #4955, 2.653 #3680]
Dikanteny frantsayGendre qui n' a pas de riz sec : ce n' est pas un gendre, mais un fer inutile qui reste suspendu dans la maison au lieu de servir à travailler les rizières. [2.415 #1484]
Fanazavana frantsayCe n' est pas la peine d'avoir un gendre s' il en est ainsi. Jeu de mots sur vinanto qui signifie gendre, et vy nahantona qui signifie fer suspendu. [2.415 #1484]

Fizahan-teny