Fizahan-teny

Ohabolana : voalavo

Ohabolana 1Amboalahy mitsaba-doharano : tsy hetaheta fa hasomparana. [2.558 #167, 2.653 #137]
Amboa mitsaba-doharano: tsy hetaheta fa hasomparana. [2.165]
Voalavolahy nitsaba-doharano : tsy hetaheta, fa hasomparana. [2.653, 2.415]
Dikanteny frantsayRat qui plonge dans une source : ce n' est pas qu' il ait soif mais il veut troubler l' eau et nuire aux autres. [2.415 #178]
Un chien qui se jette dans une source: ce n' est pas de la soif, c' est de la méchanceté. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait la méchanceté des sorciers et mauvaises gens. [2.415 #178]

Ohabolana 2Aza malahelo maty voalavo fa ny any an-kady mbola hiakatra. [2.558 #469]
Aza mba malahelo maty voalavo, fa mbola hiakatra ny any an-tsaha. [2.558 #715]

Ohabolana 3Aza manao fy ny voalavo, fy ny trandraka. [2.165 #518, 2.653 #446]
Dikanteny frantsayNe dites pas que le rat est excellent et que le porc-épic est délicieux. [2.165]
Fanazavana frantsayIl faut distinguer, choisir: le porc-épic seul se mange. [2.165]

Ohabolana 4Aza manao lainga marivo tototra, ka ny tongo-tsaka lazain-ko lanim-boalavo. [2.974 #139]
Aza manao lainga marivo tototra, ka ny tongo-tsaka no lazaina lanim-boalavo. [2.558]
Aza manao lainga marivo tototra, ka ny tongo-tsaka no lazain-ko lanim-boalavo. [2.415 #4910, 2.653 #476]
Dikanteny frantsayNe faites pas de mensonges faciles à découvrir : c' est comme si vous disiez que la patte d' un chat a été mangée par un rat. [2.415 #4910]
Ne pas inventer des mensonges trop évidents, comme de dire que la patte du chat a été mangée par le rat. [2.974 #139]

Ohabolana 5Aza mandrava efa hoatry ny voalavo. [2.415 #2350]
Mandrava efa ohatra ny voalavo. [1.1]
Fanazavana malagasyIlazanaireo olona manimbanimba ny zavatra tsara, manakorontana ny efa milamina. [1.1]
Dikanteny frantsayNe soyez pas comme les rats qui déchirent et qui dégradent tout. [2.415 #2350]
Fanazavana frantsaySe disait des dissipateurs gaspillant tout. [2.415 #2350]

Ohabolana 6Aza mankafy voalavo noho trandraka. [2.415 #2033, 2.653]
Tsy mety raha mankafy ny voalavo noho ny trandraka. [2.558 #4636]
Dikanteny frantsayNe préférez pas le rat au tendrac. [2.415 #2033]
Fanazavana frantsayNe soyez pas excentrique, mais faites comme tout le monde. [2.415 #2033]

Ohabolana 7Aza ny firongarongan’ ny voalavo no heverina, fa ny fahakeli-antitry ny totozy. [2.653 #691]
Tsy ny firongarongan’ ny voalavo no jerena ; fa ny fahakely antitry ny totozy no mba jereo. [2.653 #3564]

Ohabolana 8Hianao voalavo mamono ny vary, izaho totozy mitsimpona ny raraka. [2.558 #1331]
Hianao voalavo mamono vary ; izaho totozy mitsimpona ny raraka. [2.415 #4346, 2.653 #1067]
Dikanteny frantsayVous êtes le rat qui détruit les touffes de riz, et moi je suis la souris qui ramasse les grains tombés. [2.415 #4346]
Fanazavana frantsaySe disait des grands et petits unis pour détrousser les gens ; se disait aussi des ménages de voleurs. [2.415 #4346]

Ohabolana 9Mason-tsokina : izay any ny tena kely ahiratra. [2.653 #1652]
Mason-tsokina : izay an' ny tena kely ahiratra. [2.415 #2208]
Mason-tsokina, ka izay an' ny tena kely ahiratra. [2.165 #1367]
Mason-tsokina ka ny an' ny tena kely no ahiratra. [2.558 #2160]
Mason-tsokina ka ny kely ananana no ahiratra. [1.1 #35]
Mason-tsokina, masom-boalavo, izay kely ananana ahiratra. [2.415 #844]
Mason-tsora, mason-tsokina : ny kely ananana ahiratra. [1.147 #M89]
Fanazavana malagasyTsy misahirana mitady zavatra tsy takatra, fa ny kely ananana no ampiasaina. [1.1 #35]
Dikanteny frantsayYeux de hérissons, yeux de rats, quoique petits on les fait voir. [2.415 #844]
Les yeux du hérisson: ce qu' il a à sa petite personne, il l' ouvre bien. [2.165]
Oeil de hérisson : l' oeil qu' on a, si petit soit-il, on l' ouvre et on l' écarquille. [2.415]
Fanazavana frantsayChacun jouit de son bien, si petit soit-il : l'oeil du hérisson est petit ; ce proverbe se disait aussi de la destinée : que chacun s'estime content de son sort. [2.415]
S' applique à celui qui sait bien se servir du peu qu' il possède. [2.165]
Se contenter du peu qu' on a. [2.415 #844]

Ohabolana 10Matokin’ ody voalavo angaha hianao, no mamono hena an-joron-damba. [2.415 #6308, 2.653 #1688]
Matoky ody voalavo, ka manao hena an-joron-damba. [2.558 #145]
Matoky ody voalavo va hianao no manao hena an-joron-damba? [2.165 #87]
Dikanteny frantsayComptez-vous donc sur quelque talisman contre les rats que vous enveloppez de la viande au coin de votre lamba ? [2.415]
Est-ce parce que vous avez confiance en un charme contre les rats que vous mettez de la viande dans un coin de votre lamba? [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. ne vous exposez pas inutilement à la tentation ou au danger. [2.165]
Il ne faut pas s' exposer au malheur. [2.415 #6308]

Ohabolana 11Mialikalika ohatra ny voalavo : ny alin-kandriana vao itavanana. [2.558]
Mialikalika toy ny voalavo : ny alin-kandriana no itavanana. [2.415 #3037, 2.653 #1715]
Dikanteny frantsayMener une vie dévergondée comme les rats : ils font leur sabbat la nuit alors qu' il faudrait dormir. [2.415 #3037]

Ohabolana 12 mifanena an-kentona, ka samy miaro ny ainy ihany. [2.165 #1172]
Toy ny voalavo mifanena an-kentona, ka samia mitandrina ny ainy fa ety ny lalana. [2.558]
Toy ny voalavo mifanena an-kentona : samia mitsimbina ainy, fa ety ny lalana. [2.415 #3528]
Toy ny voalavo mifanena an-kentona: samia mitsimbina ny ainy, fa ety ny lalana. [2.653 #3255]
Voalavo mifanena an-kentona, ka samy mitandrina ny ainy ihany. [2.558 #4974]
Dikanteny frantsayC' est comme deux rats qui se rencontrent sur un bois traverse de maison, dans un passage étroit et élevé : que chacun protège sa vie, le chemin est étroit. [2.415 #3528]
Des rats se rencontrant sur une poutre haute et étroite: chacun cherche à préserver sa vie. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait d'une lutte entre deux puissants. [2.415 #3528]

Ohabolana 13Mikiakiaka sy mijafajafa hoatry ny voalavo terin-tonta. [2.415 #5010]
Dikanteny frantsayCrier et se débattre comme un rat pris au piège. [2.415 #5010]

Ohabolana 14Mitady handrovitra any Imerina hoatry ny voalavo mandrovi-damba. [2.415 #294]
Dikanteny frantsayTenter de faire un trou à l'Imerina, comme des rats font un trou à un habit. [2.415 #294]
Fanazavana frantsaySe disait des ennemis de l'Imerina. [2.415 #294]

Ohabolana 15Moa raha mikorintsana dia ambarivatry, raha mitety harana dia voalavo, ary raha mibohaka dia landihazo? [2.558 #2541]
Moa raha mikorintsana, dia amberivatry ; raha mitety harana, dia voalavo ; raha miboha, dia landihazo ? [2.415 #5920, 2.653 #1933]
Dikanteny frantsayTout ce qui résonne est-il de l'ambrevade ? tout ce qui court sur les rochers est-il un rat ? tout ce qui est floconneux est-il de la ouate ? [2.415 #5920]
Fanazavana frantsaySe disait des apparences trompeuses. [2.415 #6017]

Ohabolana 16Mpanan-karena mahihitra : manao soavaly voalavo, ka any an-kady vao mampiriotra. [2.415 #2309]
Dikanteny frantsayRiche qui est avare : avec des rats il fait des chevaux, et c' est dans le fossé qu' il commence à les faire galoper. [2.415 #2309]
Fanazavana frantsayLes enfants disaient ces paroles. [2.415 #2309]

Ohabolana 17Mpandrava efa, toa voalavo. [2.165]
Dikanteny frantsayUn destructeur de ce qui est achevé, tel un rat. [2.165]

Ohabolana 18Nahoana no dia sahisahy foana tahaka ny voalavo, ka tranom-pahavalo no ivelomana ? [2.558]
Nahoana no dia sahisahy hoatry ny voalavo ka tranom-pahavalo no ivelomana ? [2.415 #6313]
Nahoana no dia sahisahy, ohatra ny voalavo, ka tranom-pahavalo no ivelomana ? [2.653]
Dikanteny frantsayPourquoi être téméraire comme le rat qui vit dans la maison de ses ennemis ? [2.415 #6313]

Ohabolana 19Ny voalavo no mahazo homana entana, ny jiro no maty takariva. [2.415 #4312, 2.653 #2483]
Dikanteny frantsaySi les rats peuvent ronger les paquets, c' est que la chandelle est éteinte dès la tombée de la nuit. [2.415 #4312]
Fanazavana frantsayIl faut prendre ses précautions contre les voleurs. [2.415 #4312]

Ohabolana 20Ny voalavo no tsy mihetsika, ny saka no mbola mihiratra. [2.974 #276]
Ny voalavo no tsy nihetsika, ny saka no mbola mihiratra. [2.653 #2484]
Dikanteny frantsaySi le rat est immobile, c’est que le chat a encore l’œil ouvert. [2.974 #276]

Ohabolana 21Rafotsibe mivaro-boanatsindrana : ny antoandro ifandrombahana amin' ny ankizy, ny alina ifandrom-bahana amin' ny voalavo. [2.558 #3518]

Ohabolana 22Toy ny voalavo manani-drindrina: ka ny akoralava no fatratra. [2.165 #1037, 2.558 #4378]
Toy ny voalavo manani-drindrina: ny akoralava no fatratra. [2.653 #3254]
Dikanteny frantsayPareil à un rat grimpant le long d' une muraille: les cris (des gens de la case qui le regardent) sont épouvantables. [2.165]

Ohabolana 23Toy ny voalavo sy ny totozy : iray volo, fa tsy iray raharaha. [2.974 #428, 2.653]
Toy ny voalavo sy ny totozy : iray volo, tsy iray raharaha. [2.415 #400]
Totozy sy voalavo: iray volo, fa tsy iray raharaha. [2.165 #310]
Voalavo sy totozy : iray volo fa samy hafa raharaha. [2.558 #4980]
Dikanteny frantsayC' est comme les rats et les souris : ils ont même couleur, mais ils n' ont pas mêmes moeurs. [2.415]
Les souris et les rats: ils sont de même couleur, mais ne travaillent pas ensemble. [2.165 #310]
Rat et souris : même apparence, métiers différents. [2.974 #428]
Fanazavana frantsayTous, soldats et civils, doivent servir le souverain, mais chacun le sert à sa manière ; se disait de la division du travail. [2.415 #400]

Ohabolana 24Totozy batry nify sy voalavo tsindohaina, ka tafahoan-tsamy famantsiny. [2.558 #288]
Totozy batry nify sy voalavo tsindohaina : tafa-haon-tsamy gaginy. [2.653 #3161]
Totozy batry nify sy voalavo tsindohaina : tafahaon-tsamy gaiginy. [2.415 #2117]
Dikanteny frantsaySouris qui a de grosses dents et rat teigneux : deux imbéciles se rencontrent. [2.415 #2117]

Ohabolana 25Totozy sy voalavo, ka tsy izay lehibe no zokiny, fa samy manana ny taonany ihany. [2.558 #273]
Voalavo sy totozy : tsy ny lehibe no zokiny ary tsy ny kely no zandriny, fa samy manana ny vahany. [2.558]

Ohabolana 26Tsy maty voalavo an-kibo. [2.558 #4538]

Ohabolana 27Tsy misy mateza milevina hoatry ny voalavo ; fa raha mitranga izy, dia hanin' ny saka. [2.415 #6258]
Tsy misy mateza milevina ohatra ny voalavo; fa raha mitranga izy, dia hanin' ny saka. [2.165]
Tsy misy mateza milevina ohatra ny voalavo, fa raha mitranga lanin' ny saka. [2.558]
Dikanteny frantsayAucun animal ne reste aussi longtemps enterré qu' un rat, mais quand il sort de son trou, il est pourtant mangé par le chat. [2.165]
Il n' y a pas d' animal qui reste enterré comme un rat, mais lorsqu' il sort de son trou, il est mangé par le chat. [2.415 #6258]

Ohabolana 28Tsy ny firongarongan' ny voalavo fa ny faha-kely antitry ny totozy. [2.558]

Ohabolana 29Valavo ho velona, anjon-davañy. [2.165]
Fanazavana malagasyVoalavo no velona, akaiky ny lavany. [2.165]

Ohabolana 30Valavo lahy mitakonjevoña: feno ñy lailainy foaña. [2.165]
Fanazavana malagasyVoalavo lahy mitondra zevona: feno ny lailainy foana. + Zevona: volo (hazo) vao maniry izay malailay mihitsy raha raisina. [2.165]

Ohabolana 31Valavo nirangotim-piso : tsy maty fa fohafoha volo. [1.147 #V64]
Valavo nirangotim-piso: tsy maty fa lava volo. [2.165]
Fanazavana malagasyVoalavo norangotin-tsaka: tsy maty fa lava volo (mahia koa). [2.165]

Ohabolana 32Valavo nitety amandotra : tsy mbola dila ny lohany ka mikiokioka. [1.147 #V63]
Valavo nitety amandotra: tsy mbola dila ñy lohany koza ka mikiokioka. [2.165]
Fanazavana malagasyVoalavo nitety mandotra: tsy mbola afaky ny lohany akory ka mikiakiaka. [2.165]

Ohabolana 33Voalavobe latsaka am-bilanibe : ny kiry be ihany, fa ny lalan-kaleha no tsy misy. [2.415 #6392, 2.653]
Voalavo latsaka am-bilanibe : ny kiry be ihany, fa ny lalan-kaleha no tsy misy. [2.558]
Dikanteny frantsayGros rat qui est tombé dans la grande marmite : la volonté et l' opiniâtreté ne lui manquent pas, mais c' est l'issue pour sortir qui lui manque. [2.415 #6392]
Fanazavana frantsayIl ne suffit pas de vouloir avec obstination pour réussir. [2.415 #6392]

Ohabolana 34Voalavolahy mikiky vy : tsy nahazo na hatao ody lolo aza. [2.415 #4332, 2.558 #4967, 2.653 #3699]
Dikanteny frantsayRat qui ronge du fer : il n' en a rien pris, pas même un petit déjeuner, pas même de quoi calmer les maux d' entrailles. [2.415 #4332]
Fanazavana frantsaySe disait de l'insuccès dans une entreprise. [2.415 #4332]

Ohabolana 35Voalavolahy mila loza, ka miditra an-trano misy saka. [2.558 #4968]
Voalavolahy mila loza : miditra an-trano misy saka. [2.415 #6331, 2.653 #3700]
Voalavolahy mila loza; saka matory ka alam-bolombava. [2.415 #6332, 1.1]
Voalavolahy sasatry ny miaina: saka matory ka alam-bolombava. [1.1]
Voalavo sasatra ny miaina, ka mandalo ambany ny saoky ny saka. [2.653 #3696]
Voalavo sasatra ny miaina: saka matory ka alam-bolombava. [2.653 #3697]
Voalavo sasatry ny miaina, ka mandalo ambanin' ny saokan' ny saka. [2.165 #874]
Voalavo sasatry ny miaina, ka mandalo ambanin' ny saoky ny saka. [2.415 #6335, 2.974 #292]
Voalavo sasatry ny miaina, ka mandalo saokan-tsaka. [2.558 #320]
Voalavo sasatry ny miaina raha saka matory ka alam-bolombava. [2.558 #321]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa tsy tokony ho sahisahy foana ka manakaiky ny loza mahafaty. [1.1]
Enti-milaza ireo olona sahisahy loatra ka tsy mitsapa izay mety hahafaty azy akory. [1.1]
Dikanteny frantsayCourir à sa perte comme un rat qui irait tirer la moustache d' un chat qui dort. [2.415 #6332]
Rat fatigué de vivre, et qui passe sous le menton du chat. [2.974 #292]
Rat fatigué de vivre : il passe sous le menton du chat. [2.415 #6335]
Un rat qui en a assez de la vie et il passe sous le menton du chat. [2.165 #874]
Un rat qui entre dans une maison où il y a un chat, est un rat qui cherche malheur. [2.415 #6331]
Fanazavana frantsayQui s' expose au danger y périra. [2.415 #6335]
Se disait des gens qui s'exposent au danger. [2.415 #6331]

Ohabolana 36Voalavo latsaka am-bilanibe ka tsy afa-miala. [2.165 #1023, 2.415 #5517]
Dikanteny frantsayRat tombé dans la grande marmite, il ne peut plus en sortir. [2.415 #5517]
Un rat tombé dans une grande marmite et qui ne peut plus en sortir. [2.165]
Fanazavana frantsayL' ouverture de la grande marmite est petite et les bords en sont rentrants. [2.165]

Ohabolana 37Voalavo latsaka am-hasemporana tsy misy fa ny fialana no mahafoy fisainana. [2.558 #4969]

Ohabolana 38Voalavo latsaka an-kentona, ka ny halavoana leo ihany, fa ny akoralavan' ny olona no tsy toha ; hitraka moa tsy avelan' ny henatra ; hiondrika, tsy avelan' ny voninahitra. [2.415 #6053]
Voalavo mianjera an-kentona: ka ny halavoana leo ihany, fa ny horakora-bahoaka no tsy toha. [2.165 #1036]
Voalavo nianjera an-kentona : ny halavoana leo ihany, fa ny horakora-bahoaka no tsy toha. [2.558]
Dikanteny frantsayRat qui tombe de très haut : passe pour la chute, mais ce qui est insupportable ce sont les huées des gens qui sont là. [2.415]
Un rat tombé d' une poutre: sa chute est supportable, mais non les cris des gens (qui sont dans la case). [2.165]

Ohabolana 39Voalavo manaiki-by, ka ny tsy laitra hanina no hanihaniny. [2.415 #2125]
Voalavo manaiki-by ka ny tsy laitran' ny nify no vazivazina. [1.1]
Voalavo manaiki--by ka ny tsy laitry ny nify no hanihanina. [1.3 #843]
Voalavo manaiki--by, ka ny tsy laitry ny nify no vazivazina. [2.415 #6333]
Voalavo nanaiki--by : ny tsy laitry ny nify avy no inanina. [2.558 #4977]
Voalavo nanaiki-by: ny tsy laitry ny nify avy no mba hanihanina. [2.653 #3695, 2.974]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ireo manandranandram-poana ka ny tsy azo atao no naikanaikana. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui tente l' impossible est comme le rat qui veut ronger le fer et s' attaque à plus fort que lui. [2.415 #6333]
Rat qui ronge du fer : pourquoi s’attaquer à plus fort que ses dents ? [2.974 #291]
Tenter l' impossible, c' est faire comme le rat qui mord du fer : il veut manger ce qui ne peut pas être mangé. [2.415 #2125]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui voulaient l'impossible. [2.415 #2125]

Ohabolana 40Voalavo mandositra andro : mahin' ny fanahy ratsy natao alina. [2.558 #4971]
Voalavo mandositra andro : mahin' ny fanahy ratsy natao halina. [2.653 #3691, 2.415]
Voalavo mihazakazaka andro ka mahina ny ataony. [2.415]
Dikanteny frantsayRat qui court le jour : c' est qu' il craint d' être appréhendé pour ses rapines de nuit. [2.415 #4334]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui n'ont pas la conscience tranquille. [2.415 #4334]

Ohabolana 41Voalavo mihazakazaka alina : tsy ny lalana no mahamaika, fa ny fanahy ratsy atao andro lava no mahamaody. [2.415 #4333, 2.653 #3692]
Voalavo mihazakazaka alina, tsy ny lalana no mahamaika, fa ny fanahy ratsy natao andro lava no mahamaodimaody. [2.558]
Dikanteny frantsayRat qui court la nuit : ce n' est pas qu' il soit pressé par le chemin à parcourir, mais il craint à cause des rapines qu' il fait tout le jour. [2.415 #4333]
Fanazavana frantsaySe dit de ceux qui ont des remords, alors même que leurs mauvaises actions ne sont pas découvertes. [2.415 #4333]

Ohabolana 42Voalavo mihazakazaka an-kentona: tsimbino ny aina, fa lavitra hianjerana. [2.415 #6262, 2.653 #3693]
Dikanteny frantsayRat courant à un endroit très élevé, veille sur ta vie, car l' endroit où tu tomberas est bien loin. [2.415 #6262]
Fanazavana frantsaySoyez vigilant et prévoyant. [2.415 #6262]

Ohabolana 43Voalavo mitety vazan-trano misy saka, ka fohy andro andehanana. [2.165 #873, 2.415 #6334, 2.558 #4975]
Dikanteny frantsayRat qui court dans une maison où il y a un chat : il n' a pas longtemps à courir. [2.415 #6334]
Un rat qui court dans une maison où il y a un chat, ce ne sera pas pour longtemps. [2.165 #873]

Ohabolana 44Voalavo mitsaba-dronono, ny kibo tsy voky, fa ny rambo no lena. [2.558 #4976, 2.653 #3694]

Fizahan-teny