Fizahan-teny

Ohabolana : voanjo

Ohabolana 1Ahoana no malaky mirom-boanjo ? Aza ataonao tahaky ny voanjo aho, ka ny nahitana no akofokofoka. [2.415 #1357]
Dikanteny frantsayPourquoi tomber vite comme les arachides ? ne me traitez pas comme l' arachide : on secoue et on rejette la tige qui a produit des arachides. [2.415 #1357]
Fanazavana frantsayParoles dites par la femme menacée de répudiation, pour reprocher au mari son ingratitude. [2.415 #1357]

Ohabolana 2Aza ny hodi-boanjo fanary no atao sakafo mahavita. [2.165 #603]
Tsy mety raha ny hodi-boanjo fanary no tonga sakafo mahavita. [2.415 #4633, 2.558 #4659, 2.653 #3474]
Dikanteny frantsayIl ne convient pas que les écorces d' arachides qui sont bonnes à être jetées, deviennent le repas dont on s' accommode. [2.415 #4633]
Ne servez pas au repas des coques d' arachides qu' ordinairement on jette. [2.165 #603]
Fanazavana frantsayIl faut une nourriture convenable. [2.415 #4633]

Ohabolana 3Be ny goaika fa tsy fantatra izay lahy sy vavy, fa izay homana ny voanjo no tonafana mafy. [2.558 #879]
Be ny goaika, fa tsy fantatra izay lahy sy vavy, fa samy fotsy tenda avokoa izy rehetra ; nefa izay homana ny voanjo ihany no hotonafako mafy. [2.653]

Ohabolana 4Fotoan-goaika ka any an-tanim-boanjo mifankahita. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona mananjava-tiana iray. [1.1]
Samy tsy maintsy ho hita any amin' izay misy an' io zavatra io izy ireo. [1.1]

Ohabolana 5Goaika mpihinam-boanjo manta. [2.415 #4290]
Dikanteny frantsayC' est un corbeau mangeur d' arachides crues. [2.415 #4290]
Fanazavana frantsaySe disait des voleurs. [2.415 #4290]

Ohabolana 6Goaika ve hanadino voanjo? [2.558 #1229]

Ohabolana 7Hady voanjo hariva : fantaro ny mena volo hongotana. [2.415 #3250, 2.558 #1237, 2.653 #999]
Dikanteny frantsayQuand vous arrachez les arachides à coups de bêche le soir, distinguez bien celles qui ayant déjà la couleur rouge, sont bonnes à arracher. [2.415 #3250]
Fanazavana frantsaySe disait des affaires embrouillées et mal étudiées ; autre sens : choisir le meilleur parti. [2.415 #3250]

Ohabolana 8Hady voanjo ny fanompoana, ka tsy ny momba ny tahony ihany no atao an-karona, fa ny mipetraka amin' ny tany koa hohazan-tanana, hamenoana ny harona. [2.415 #373]
Tahaka ny hadi-voanjo ny fanompoana: ka tsy ny momba ny tahony ihany no atao an-karona, fa ny mipetraka amin' ny tany hohazan-tanana koa mba hamenoana ny harona. [2.165 #1527]
Dikanteny frantsayLa corvée est comme la récolte des arachides: on ne met pas dans la corbeille seulement celles qui tiennent encore à la tige, mais aussi celles qui sont tombées à terre et qui doivent être ramassées à la main afin de remplir la corbeille. [2.165]
La corvée est comme les arachides qu' on arrache de la terre : on ne met pas seulement dans le panier ce qui vient avec la tige, mais les mains fouillent dans la terre et cherchent ce qui reste afin de remplir le panier. [2.415 #373]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait les recherches scrupuleuses qui étaient faites pour remplir le nombre des escouades destinées à la corvée. [2.415 #373]

Ohabolana 9Hodi-boanjo, hodi-boasary : na tsy tenany aza fanovany. [2.415 #5850, 2.558 #1362, 2.653 #1089]
Dikanteny frantsayÉcorce d' arachide, écorce d' orange : même si ce n' est pas la chose, c' est ce qui en tient lieu. [2.415 #5850]

Ohabolana 10Izay mahery, voanjomanga ; izay osa, tanalahy. [2.415 #3680]
Dikanteny frantsayCeux qui seront vainqueurs seront estimés comme les arachides tachetées, et ceux qui seront vaincus seront regardés comme des caméléons battus. [2.415 #3680]
Fanazavana frantsayChant d' enfants : il s'agit des vaillants et des paresseux. [2.415 #3680]

Ohabolana 11Mamboly voanjo ny lanitra. [1.3 #844, 2.415 #3117]
Manao torim-boanjo ny lanitra. [2.415 #3117]
Dikanteny frantsayCiel floconneux ressemble à un champ d'arachides ou à une plantation d' arachides. [2.415 #3117]
Fanazavana frantsaySe dit d'un ciel floconneux. [1.3 #844]

Ohabolana 12Mandrara-boanjo am-bavahady. [2.415 #2387]
Dikanteny frantsaySi l' on répand des arachides dans le fossé du village tout le monde les prendra. [2.415 #2387]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui gaspillaient leurs biens. [2.415 #2387]

Ohabolana 13Mangalakalaka karaha voanjo natapin’ abidy. [1.147 #M103]

Ohabolana 14Maro ny vorona fa ny goaika ihany no nihinana ny voanjo. [1.1]
Na maro aza ny vorona, dia ny goaika no nihinana ny voanjo. [2.415]
Na maro aza ny vorona, ny goaika no nihinana ny voanjo. [2.165 #1072, 2.558 #2730, 2.653 #2010]
Fanazavana malagasyRehefa misy toetra ratsy ahafantaran' ny olona anao, raha tahiny misy asa mifandray amin' io, dia ianao ihany no ho voatomboka nanao na dia tsy nanao aza. [1.1]
Dikanteny frantsayIl y a beaucoup d' oiseaux, mais ce sont les corbeaux qui sont accusés d' avoir mangé les arachides. [2.415]
Quoique les oiseaux fussent nombreux, ce sont les corbeaux seuls qui ont mangé les arachides. [2.165]
Fanazavana frantsayOn accuse les gens qui ont déjà mauvaise réputation. [2.415 #4249]

Ohabolana 15Masom-boanjo : fampizaha zahàna. [1.147 #M87]

Ohabolana 16Mihalohalo toa voanjo am-bavan' antitra : tsy midina ho tohan' aina, tsy mitsipika ho an' ny akoho. [2.558]

Ohabolana 17Mitabataba hoatry ny voanjo am-bavan' antitra. [2.415 #1839]
Mitabataba, ohatra ny voanjo am-bavan’ antitra. [2.653]
Dikanteny frantsayTumultueux comme les arachides dans la bouche d' un vieillard édenté : il les tourne et retourne sans pouvoir les mâcher. [2.415 #1839]
Fanazavana frantsaySe disait des gens remuants, agités. [2.415 #1839]

Ohabolana 18Mivezivezy, tahaka ny tsaramaso am-bavan’ antitra. [2.653 #1919]
Mivezivezy tahaka ny voanjo am-bavan' antitra fa sady tsy malemin' ny rora no tsy toron' ny akanjo-nify. [2.558 #2520]
Mivezivezy tahaky ny tsaramaso am-bavan' antitra. [2.415 #1841]
Dikanteny frantsayAller et venir comme les haricots dans la bouche d'un vieillard qui n' a plus de dents. [2.415 #1841]
Fanazavana frantsaySe disait des gens tumultueux, de ceux qui allaient et venaient, donnaient ordres sur ordres. [2.415 #1841]

Ohabolana 19Ny anarana tanim-boanjo: izay kely famaritra no ratsy. [2.415 #1673, 2.653 #2155]
Ny anarana tanim-boanjo ka izay kely famaritra no manenina. [2.558 #2874]
Ny anarana tanim-boanjo, ka izay kely famaritra no ratsy. [2.165 #1329]
Dikanteny frantsayLe nom (que l' on prend) est comme un champ d' arachides, et celui qui n' en délimite qu' un peu, fait mal. [2.165]
Prendre un nom, c' est comme lorsqu' on prend une terre à planter des arachides : le moins bon est celui qui est le plus petit. [2.415 #1673]
Fanazavana frantsayIl faut bien choisir, puisqu' on est libre ; en malgache, les noms propres de personnes ont une signification. [2.415 #1673]
Puisqu' on peut se donner le nom que l' on veut, il vaut mieux en prendre un grand ou ronflant; ce n' est pas plus difficile que de délimiter un grand champ au milieu de terrains encore en friche et inoccupés. [2.165]

Ohabolana 20Ny anarana tanim-boanjo : samy mamangitra izay tiany atao. [2.415 #1674]
Dikanteny frantsayLe choix d' un nom c' est comme le choix d' une terre à planter des arachides : chacun prend où il veut et comme il veut. [2.415 #1674]
Fanazavana frantsayC' est une sottise de prendre trop peu de terrain lorsqu' on peut en prendre beaucoup ; c'est également une sottise de prendre un nom petit ou vilain quand on est libre d' en choisir un qui sonne bien. [2.415 #1674]

Ohabolana 21Papango amim-boanjo ka toerana no iraisana. [2.558 #3476]
Papango amim-boanjo : toerana no iraisana. [2.415 #1694, 2.653 #2589]
Dikanteny frantsayOiseau papangue et arachides : ils n' ont de commun que l' habitation. [2.415 #1694]
Fanazavana frantsaySe disait des grands et des petits. [2.415 #1694]

Ohabolana 22Rafotsibe leom-boanjo: ny sain' ondry avy no andosirany. [2.165]
Rafotsibe leom-boanjo: ny tain’ ondry avy no andosirana. [2.415 #1896, 2.653 #2605]
Rafotsibe leom-boanjo : ny tain' ondry aza andosirana. [2.558 #3502]
Dikanteny frantsayLa vieille femme qui avait mangé trop d' arachides: elle fuit même les crottes de mouton, qui lui rappellent, par leur forme, les arachides qui l'ont rendue malade. [2.165]
Vieille qui est dégoûtée des arachides : les crottes de mouton même la font fuir. [2.415 #1896]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui attrapés une fois, ne voulaient plus se laisser prendre : chat échaudé, craint l'eau froide. [2.415 #1896]

Ohabolana 23Tahaka ny hady voanjo ny fanompoana : tsy ny momba ny tahony ihany no atao an-karona, fa ny mipetraka amy ny tany hohazan-tanana, mba hamenoana ny harona. [2.653]
Tahaka ny hady voanjo ny fanompoana : tsy ny momba ny tahony ihany no atao an-karona, fa ny mipetraka amin' ny tany koa hohazan-tanana. [2.558]

Ohabolana 24Tahom-boanjo : ka ny nahitana akifakifaka. [2.415]
Tahom-boanjo : ka ny nahitana akifikifika. [2.415]
Tahom-boanjo ka ny nahitana indray no akifikifika. [1.1 #43, 1.3 #844, 2.415 #5478, 2.558 #3990]
Tahom-boanjo, ka ny nahitana no akifakifa. [2.653]
Tahom-boanjo: ka ny nahitana no akifikifika. [2.653, 2.165]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ireo nahitana soa nefa ailikilika. [1.1 #43]
Dikanteny frantsayDes tiges d' arachides; on secoue (pour les détacher) les choses où elles se trouvent. [2.165]
Tige d' arachide : on la jette après qu' on a pris le fruit. [2.415 #1405]
Tige d'arachide qui a fourni des arachides : on la secoue et on la jette. [2.415 #5478]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait du divorce ; il avait aussi un sens général d'ingratitude. [2.415 #1405]
C' est de l' ingratitude. [2.165]
Se disait des gens ingrats envers leurs bienfaiteurs. [2.415 #5478]
Se dit de ceux qui se montrent ingrats envers les bienfaiteurs. [1.3 #844]

Ohabolana 25Te-hoderain’ ny goaika, ka mamboly voanjo ririnina. [2.653 #3063, 2.165]
Dikanteny frantsayRechercher la louange des corbeaux et planter des arachides en hiver. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. c' est de la folie de planter des arachides à cette saison; s'emploie en parlant d' une chose faite hors de saison et' qui ne pourra avoir aucun résultat. Les corbeaux mangent les arachides fraîches. [2.165]

Ohabolana 26Toy izay mandrara-boanjo an-tsihy vitrana, ka izay nanahy ihany no mahita izay nikatrahany. [2.415 #3310]
Toy izay mandrara-boanjo an-tsihy vitrana; ka izay nanahy ihany no nahita izay nikatranany. [2.165 #1618]
Dikanteny frantsayCelui qui a répandu des arachides sur une natte : lui seul qui les a mises à sécher, les a entendues sonner. [2.415 #3310]
Comme celui qui a répandu les arachides sur une natte: lui seul, qui les a mises sécher, en a entendu le bruit. [2.165]
Fanazavana frantsayC' est celui qui s' est occupé d'me affaire qui la connaît bien. [2.415 #3310]
C' est celui qui s' est occupé d' une chose qui sait comment elle s' est passée. [2.165]

Ohabolana 27Tsy mba an-dambany hoatry ny vomanga, fa an-toriny hoatry ny voanjo. [2.415 #3317]
Tsy mba an-dambany ohatra ny vomanga, fa an-toriny ohatra ny voanjo. [2.653]
Tsy mba an-dambany, ohatra ny vomanga, fa an-toriny, tahaka ny voanjo. [2.558]
Dikanteny frantsayCe n' est pas par grandes bandes comme pour les patates, mais par petits sillons comme pour les arachides. [2.415 #3317]
Fanazavana frantsaySe disait des affaires traitées avec méthode. [2.415 #3317]

Ohabolana 28Voanjo natoraka an-tsihivitrana, ka ny manahy no mahita izay nikatrahany. [2.415 #5883]
Voanjo natoraka an-tsihivitrana, ka ny nanahy no mahita izay nikatrahany. [2.653 #3705]
Voanjo natoraka an-tsihivitrana, ka ny nanahy no nahita izay nikatrahany. [2.558 #4991]
Dikanteny frantsayArachides jetées sur une grande natte formée de deux nattes cousues ensemble : celui qui les fait sécher sait bien où elles sont tombées. [2.415 #5883]
Fanazavana frantsayIl les couve du regard. [2.415 #5883]

Ohabolana 29Voatavo an-doha voanjo : manan-doha fa tsy manam-bava. [2.415 #3630, 2.558 #4996, 2.653 #3710]
Dikanteny frantsayCitrouilles au-dessus d' un champ d' arachides : elles ont des têtes mais pas de bouche pour en profiter. [2.415 #3630]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ne savaient pas parler. [2.415 #3630]

Ohabolana 30Voatavo an-doha voanjo : volavolain-tsy maroroka. [2.415 #3782, 2.558 #4997, 2.653 #3711]
Dikanteny frantsayCitrouilles au-dessus d' une plantation d' arachides : elles sont bien soignées, mais n' ont pas une croissance belle et rapide. [2.415 #3782]
Fanazavana frantsaySe disait de ce qui ne répond pas aux soins et dépenses. [2.415 #3782]

Ohabolana 31Voli-voanjon-dRakaretsaka : ny any ny tena tsy vita, ka ny an’ olona no karetsahina sosohana. [2.653 #3725]
Voly voanjon--dRakaretsaka : ny an' ny tena tsy vita, ka ny an' olona no ikaretsahana. [2.415 #3882]
Voly voanjon--dRakaretsaka: ny an' ny tena tsy vita, ka ny an' olona no karetsahina. [2.165]
Voly voanjon--dRakaretsaka : ny an' ny tena tsy vita, ka ny an' olona no karetsahina sosohana. [2.415 #3882]
Voli-voanjon-dRenikaretsaka : ny an' ny tena tsy vita, ka ny an' olona no karetsahana sosohana. [2.558]
Dikanteny frantsayRakaretsaka cultive des arachides : il ne travaille pas pour lui-même et il est diligent à travailler pour les autres. [2.415 #3882]
Rakaretsaka (l' empressée) plantant des arachides: les siennes ne sont pas plantées et elle s' empresse pour planter celle des autres. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui négligent leurs affaires pour s' occuper de celles des autres. [2.415 #3882]

Fizahan-teny