Fizahan-teny

Ohabolana : voky

Ohabolana 1Alaon' ny andro nampakarana anie aho, fa sady voky no tiam-bady. [2.558 #107]
Alaon' ny andro nampakarana anie aho : ny hena be, ny fitia nandroso, ka sady Ramatoa aho no Raivo. [2.165 #1750, 2.415 #1257]
Alaon' ny andro nampakarana, fa sady voky no tiam-bady. [2.415 #1256]
Dikanteny frantsayDans vos chagrins, rappelez-vous le jour de vos noces : vous étiez rassasiée de nourriture, vous étiez aimée de votre mari. [2.415 #1256]
Que ne suis-je encore au jour de mon mariage: il y avait beaucoup de viande, l' affection se développait, et j' étais doublement honorée! [2.165]
Que ne suis-je encore au jour de mon mariage ! il y avait beaucoup de viande, mon mari m' aimait et j' étais doublement honorée. [2.415 #1257]
Fanazavana frantsayParoles de consolation dites à la femme. [2.415 #1256]

Ohabolana 2Aleo tsaroan-tsy enina, toy izay voky tsy tsaroana. [2.558 #140, 2.653 #111]

Ohabolana 3Ambohimanambola no voka-tsaramaso, ka Ambohimanarina mivozihi-kibo. [2.415]
Ambohimanambola no voka-tsaramaso, ka Ambohimanarina no mivozihi-kibo. [2.558 #180, 2.653 #143, 2.165]
Any Antsahadinta no voky tsaramaso, ka any Ambatolaona no mivozihi-kibo. [2.558 #312, 2.653 #263]
Any Antsahadinta no voky tsaramaso, ka aty Ambatolaona no mivozihi-kibo. [2.415]
Dikanteny frantsayAmbohimanambola produit beaucoup de haricots, mais ce sont les gens d' Ambohimanarina qui ont l' estomac enflé. [2.165]
C'est à Antsahadinta qu'on s'est repu de haricots et c'est à Ambatolaona qu'on a le ventre gonflé. [2.415]
C'est Ambohimanambola qui récolte les haricots et Ambohimanarina qui a le ventre gonflé. [2.415]
Fanazavana frantsayParce qu' ils ont acheté et mangé les haricots des autres. [2.165]
Séparer deux choses inséparables. [2.415]
Travailler pour d'autres. [2.415]

Ohabolana 4Andevolahy mamono tompo mangina : voky hena indray alina, fa hiongo-belona herintaona. [2.415 #512, 2.653]
Andevolahy mamosavy tompo : voky hena indray alina, fa hiongo-belona herintaona. [2.653, 2.415]
Andevolahy namosavy tompo: hena indray manokona ka tapa-taona niongo-bolo ihany. [2.165 #2311]
Dikanteny frantsayEsclave qui jette un sort à son maître pour le faire mourir, ou bien le tue en cachette : il sera repu de viande une nuit, mais il lui faudra faire le deuil pendant toute une année. [2.415 #512]
Fanazavana frantsayPour une satisfaction d' un moment, il ne faut pas s'exposer à une longue peine. [2.415 #512]

Ohabolana 5Andevolahy mikalo hariva: tsy alahelo fa kibo tsy feno. [2.165]
Andevolahy mikalo maraina, na hariva : tsy alahelo, fa kibo tsy voky. [2.415 #524]
Andevolahy mikalo maraina : tsy alahelo, fa kibo tsy voky. [2.653 #189]
Mpanompo mikalo hariva : tsy alahelo fa kibo tsy feno. [2.558 #2601]
Dikanteny frantsayEsclave qui fait entendre, le matin ou le soir, des chants plaintifs : ce n' est pas le chagrin qui le fait gémir, mais c' est qu' il n' a pas le ventre plein. [2.415 #524]
Un esclave chantant plaintivement le soir: ce n' est pas de tristesse, mais de faim. [2.165 #1583]
Fanazavana frantsayCe proverbe était dit par ceux qui avaient à travailler, le ventre vide. [2.415 #524]

Ohabolana 6Andevolahy nifahana ondry : voky ny tonony ihany, ka tsy misy hasiana ny nahandrony. [2.415 #530, 2.653]
Dikanteny frantsayEsclave qui a mangé du mouton : repu par les grillades de viande, il n' a plus de place dans son ventre pour ce qui cuit dans la marmite. [2.415 #530]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui étaient trop pressés de manger. [2.415 #530]

Ohabolana 7Andevo maty tompo : raha tsy matim-panompoana, maty voky. [2.165 #1587, 2.415 #2840]
Dikanteny frantsayEsclave dont le maître vient de mourir : s' il ne meurt pas d' excès de travail, il mourra d' un excès de nourriture. [2.415 #2840]
Un esclave dont le maître vient de mourir: s' il ne meurt pas de travail, il mourra de trop manger. [2.165]
Fanazavana frantsayAllusion aux distributions de viande dans les funérailles. [2.415 #2840]
Aux funérailles il y avait beaucoup à faire pour recevoir les gens, tuer les bœufs, etc., mais c' est aussi alors qu' il y avait le plus à manger. [2.165]

Ohabolana 8Andevo tokana amin' Andriana: raha tsy matin’ iraka, maty voky. [2.165 #1536, 2.653 #171]
Andevo tokana amin' andriana : raha tsy matin' iraka, maty voky ; raha tsy maty voky, matin' iraka. [2.415 #540]
Andevo tokana an-trano, ka raha tsy matin' iraka, maty voky. [2.558 #213]
Dikanteny frantsayCelui qui est seul esclave chez un noble : s' il ne meurt pas accablé de travail, il meurt d' indigestion; s' il ne meurt pas d' indigestion, il meurt accablé de travail. [2.415 #540]
L' unique esclave d' un noble: s' il ne meurt pas de travail, il mourra de l' excès de nourriture. [2.165]
Fanazavana frantsayIl a beaucoup a faire, mais aussi beaucoup à manger. L' esclavage fut aboli à Madagascar le 27 Septembre 1896 par M. Laroche, résident général. [2.165]
Se disait des maîtres capricieux qui se montraient tantôt d'une bonté excessive, tantôt d' une cruelle exigence ; il se disait aussi des gens accablés de travail. [2.415 #540]

Ohabolana 9Andry ombin' Imalemifanahy : ny noana voasafosafo, ny voky voalambolambo. [2.558 #249]

Ohabolana 10Any Betsileo no voky tsaramaso, ka atý Antananarivo no mivozihi-kibo. [2.653 #265]

Ohabolana 11Antitra fahanan-kanina, ka na atao voky an-tenda aza mbola manjoko ihany. [2.558 #293]
Antitra fahanan-kanina, ka na atao voky hatenda aza, mbola manjoko ihany. [2.415 #1802, 2.653]
Dikanteny frantsayVieillard auquel on donne de la nourriture : il a beau être rassasié jusqu' au gosier, il marche toujours courbé. [2.415 #1802]
Fanazavana frantsaySoins inutiles. [2.415 #1802]

Ohabolana 12Aza atao alon-daokan' ny Betsimisaraka, ka ny mialo no voky aloha. [2.558 #31]
Manao aloben' ny Betsimisaraka, ka izy mialo no voky aloha. [2.415 #4515]
Dikanteny frantsayFaire comme dans la distribution des parts de nourriture chez les Betsimisaraka : c' est celui qui distribue les parts qui est le premier repu. [2.415 #4515]
Fanazavana frantsaySe disait de celui qui mangeait tout, en distribuant aux autres. [2.415 #4515]

Ohabolana 13Aza manao tahaka any ilay kamo : voky antoandro, entiko matory aza izany; voky alina, entiko miasa aza izany. [2.653 #506]
Aza manao tahaka an' ilay kamo : voky antoandro, entiko matory aza izany ; voky alina, entiko miasa aza izany. [2.415 #3901]
Aza manao tahaka ilay kamo : voky antoandro, entiko matory aza izany, voky alina entiko miasa aza izany. [2.558 #579]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme le paresseux quand il est bien repu le jour, il dit : si je pouvais aller au lit avec un tel repas ; et quand il est bien repu la nuit, il dit : si je pouvais aller au travail avec un tel repas. [2.415 #3901]

Ohabolana 14Aza mandatsa vady voky. [2.558 #656]
Aza mandatsa vady voky, fa izay noana latsaka ilalana. [2.558]

Ohabolana 15Aza manoatra ny voky fandrao manevika. [2.415 #4666, 2.653 #584]
Aza manoatra ny voky sao dia manevika. [2.558 #690]
Dikanteny frantsayNe dépassez pas le rassasiement de peur d' avoir des points de côté. [2.415 #4666]
Fanazavana frantsaySoyez tempérant. [2.415 #4666]

Ohabolana 16Aza miadaladala toy ny ankizy voky jabora. [2.558 #719]
Aza miadaladala, toy ny zaza voky sabora. [2.415 #2069, 2.653 #598]
Dikanteny frantsayN' ayez pas l' air hébété comme un enfant repu de suif qui lui monte à la tête. [2.415 #2069]

Ohabolana 17Aza mitsiriri-bady voky. [2.415 #184, 2.653 #676, 2.165]
Dikanteny frantsayNe convoitez pas la femme d' un autre elle est déjà rassasiée. [2.415 #184]
Ne faites pas un reproche à votre femme d' être rassasiée (ou: ne l' enviez pas). [2.165]
Fanazavana frantsayAutre sens : que les époux ne soient pas jaloux l'un de l' autre, lorsque l' un d'eux reçoit un présent. [2.415 #184]

Ohabolana 18Aza vokin' ny hodiny sao tsy misy hasiana ny ventiny. [2.558 #826]

Ohabolana 19Efa voky rahefa tsarovanareo, dia misaotra. [2.415 #4127]
Dikanteny frantsayPuisque vous vous souvenez de nous, nous sommes rassasiés et nous vous remercions. [2.415 #4127]
Fanazavana frantsayRéponse faite par les invités aux paroles que prononce le maître de la maison au repas de la nouvelle année. [2.415 #4127]

Ohabolana 20Fararano vao didimaso ; vokatra ovy vao vilam-bava ; voky vomanga vao be lohalika. [2.415 #3104, 2.653 #936]
Fararano vao didimaso, vokatr' ovy vao vilam-bava, voky vomanga vao be lohalika. [2.558 #1123]
Dikanteny frantsayIl devient chassieux juste au moment de la récolte ; il a la bouche tordue au moment où il y a des tubercules de songe en abondance ; il est rachitique lorsqu' il est repu de patates. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait de celui qui manque son coup et ne sait pas profiter des occasions. [2.415]

Ohabolana 21Halanao mba ho voky ve aho, no tsy avelanao hiasan' olona ? [2.415 #4488]
Dikanteny frantsayVous n' aimez donc pas que je fasse bonne chère, que vous ne laissez pas les gens travailler pour moi et moi pour eux ? [2.415 #4488]
Fanazavana frantsayLe sens est : laissez-moi gagner ma vie. [2.415 #4488]

Ohabolana 22Hoatry ny taizan-drenibe : voky hanina, fa tsy mitombo saina. [2.415 #971]
Hoatry ny zaza taizan-drenibe : voky hanina, fa tsy mitombo saina. [2.415 #971]
Zaza taizan-drenibe : voky hanina fa votsa saina. [2.558 #5102]
Dikanteny frantsayEnfant élevé par sa grand-mère : il est bien repu, mais il ne grandit pas en sagesse. [2.415 #971]
Fanazavana frantsaySe disait des enfants auxquels on laissait de la fortune mais qu' on avait mal élevés. [2.415 #971]

Ohabolana 23Ilay nanao soa vahiny, ka raha voky izy, dia nilaozany. [2.653 #1122, 2.974 #307]
Ilay nanao soa vahiny : raha voky izy dia lasa. [2.558]
Ilay nanao soa vahiny : raha voky izy dia nandao. [2.558]
Nanao soa vahiny: voky izy dia nilaozany. [1.1]
Toy ny manao soa vahiny, ka raha voky izy, dia ilaozany mody. [2.165 #577]
Toy ny manao soa vahiny : nony voky izy nanao veloma. [2.558 #4301]
Toy ny manao soa vahiny: raha voky izy, ilaozany mody. [2.653 #3210]
Fanazavana malagasyAza miantehitra na miandry valiny amin' izay olona mandala. [1.1]
Dikanteny frantsayFaire du bien à un hôte de passage : à peine restauré, le voilà qui vous quitte. [2.974 #307]
On fait du bien à un étranger, et quand il est rassasié, il s' en va. [2.165]
Fanazavana frantsayMot souvent cité en manière d' excuse par ceux auxquels il s' applique. [2.165]

Ohabolana 24Izay voky maharaka ny namany. [2.558 #1528]

Ohabolana 25Kibontehana mora voky, olo-misy fanahy mora anarina. [1.147 #K18]

Ohabolana 26Kibo voky tsy manina. [2.653 #1264, 2.974 #86]
Dikanteny frantsayVentre plein ne regrette personne. [2.974 #86]

Ohabolana 27Lahy antitra misondro-nifin' ny henan-kisoa : voky menaka vao tsy mahakombom-bava. [2.415 #1824]
Lahy antitra nisondro-nifin’ ny henan-kisoa: voky menaka vao tsy mahakombom-bava. [2.653 #1297, 2.558]
Dikanteny frantsayVieillard qui a les dents longues à force d' avoir mangé de la viande de porc : rassasié de graisse, c' est alors seulement qu' il commence à ne plus pouvoir fermer la bouche. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des vieux gourmands. [2.415]

Ohabolana 28Lahy antitr’ Imamo : voky, manetsetra ; noana, fola-damosina. [2.415 #1828, 2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayVieillard de l' Imamo : quand il est bien repu il a des frissons, et quand il a faim il a mal à l' échine. [2.415]
Fanazavana frantsayIl n' est bon à rien. [2.415]

Ohabolana 29Lambo mandom-boara ka ny tsy mandona no voky. [2.558 #1719, 2.653 #1313]

Ohabolana 30Lehilahy mahery mihosy, vehivavy mahery manetsa : ka sady voky ny ankizy no tsy ory ny lehibe. [2.558]
Lehilahy mahery mihosy, vehivavy mateti-panetsa : manao ny hahavoky ny ankizy. [2.415 #1283, 2.653 #1363]
Dikanteny frantsayHomme qui remue bien la terre de ses rizières, femme qui transplante bien le riz : ils nourrissent bien leurs enfants. [2.415 #1283]
Fanazavana frantsaySe disait des ménages laborieux. [2.415 #1311]

Ohabolana 31Makoa voky : mila raharaha. [1.147 #M71]

Ohabolana 32Malahelo vady voky. [2.415 #1290]
Dikanteny frantsayS' affliger de ce que son conjoint est bien rassasié de nourriture, c' est s' affliger du bonheur d' autrui. [2.415 #1290]
Fanazavana frantsaySe disait des gens jaloux. [2.415 #1290]

Ohabolana 33Manakodi-by, mahandro fanjaitra : voky ihany fa manevitevika. [2.165 #1685, 2.415 #5450, 2.558 #1974, 2.653]
Dikanteny frantsayPeler du fer (pour le manger), cuire des aiguilles: on est rassasié, mais on a des douleurs d' estomac. [2.165]
Quand on écorche du fer, et qu' on fait cuire des aiguilles, on est rassasié, mais on éprouve des douleurs aiguës. [2.415 #5450]
Fanazavana frantsaySe dit en parlant d' aliments très indigestes. [2.165]
Traiter avec des gens ingrats et sans coeur. [2.415]

Ohabolana 34Manankera tsy voky : an-tsalazana ny maso. [1.147 #M36]

Ohabolana 35Mananty tsy voky, toa hovalahy. [2.415 #494]
Manantoan-tsy voky, toa hovalahy. [2.653 #1521, 2.415]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas manger avec excès comme les esclaves, mais se modérer comme des hommes de condition libre. [2.415 #494]
Fanazavana frantsayC' était l' usage des hommes libres de laisser toujours un peu de la nourriture qui leur était offerte. [2.415 #494]

Ohabolana 36Manao soa vahiny : ka nony voky izy lasa, fa fony noana no miandriandry. [2.558 #2013]

Ohabolana 37Mandray tsy mahazo menatry ny tanana, mitsaha-tsy voky menatry ny vava. [2.558]
Mandray tsy mahazo, menatry ny tanana; mitsako tsy voky, menatry ny vava. [2.415 #6451, 2.653 #1594]
Dikanteny frantsayCelui qui tend la main sans recevoir, est tout confus à cause de sa main ; celui qui mâche et n' est point rassasié, est tout confus à cause de sa bouche. [2.415 #6451]
Fanazavana frantsayLa honte vient à la suite d'un projet qui n' a pas réussi. [2.415 #6451]

Ohabolana 38Mibalitalita hoatry ny amboa kely voky ron-kena. [2.415 #4695]
Dikanteny frantsayMarcher avec peine comme un petit chien au gros ventre, repu de sang. [2.415 #4695]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui mangent trop. [2.415 #4695]

Ohabolana 39Miefonefona hoatry ny zaza voky tain-jiro. [2.415 #1525]
Dikanteny frantsayÊtre essoufflé comme un enfant repu de suif de chandelle. [2.415 #1525]

Ohabolana 40Mielo ravin' adabo : na dia tsy voky ny voany aza, mieloelo ny raviny. [2.415 #2210, 2.653 #1747]
Mielo ravin' adabo : na dia tsy vokin' ny voany aza, mba mieloelo ny raviny. [2.558 #2293]
Dikanteny frantsayQuand on s' abrite sous les feuilles du figuier adabo, alors même qu' on ne se rassasie pas des fruits de l' arbre, on est du moins garanti par ses feuilles. [2.415 #2210]

Ohabolana 41Mivontovonto ratsy hoatry ny andevolahy voky taim-piraka. [2.415 #2216]
Dikanteny frantsayMauvaise graisse comme celle de l' esclave qui se rassasie de la gélatine formée au fond de la marmite. [2.415 #2216]
Fanazavana frantsaySe disait des biens mal acquis et des mauvais riches. [2.415 #2216]

Ohabolana 42Nahoana no misao-bady voky, ka mampaka-bady noana ? ny mosary ho an' olona, ka alain-ko an-tena. [2.415 #1384, 2.653 #2055]
Nahoana no misao-bady voky ka mampakatra ny noana: ny mosary ho an' olona ka alain-ko an-tena ? [2.558]
Dikanteny frantsayPourquoi vous séparer d' une épouse déjà rassasiée et satisfaite, pour en épouser une nouvelle qui sera forcément affamée et pleine de désirs ? la famine est pour d' autres, et vous la prenez pour vous. [2.415 #1384]
Fanazavana frantsayMaxime pour prêcher la fidélité conjugale. [2.415 #1384]

Ohabolana 43Nahoana no ondrikely voky, ka ovana ho bevohoka ? [2.653 #2062, 2.558]

Ohabolana 44Nanasa vahiny tsy tonga: sady voky no afaka adidy. [1.1]
Fanazavana malagasyTsy mahafaty antoka akory ny manao ny adidy tokony hoefaina. [1.1]

Ohabolana 45Na voky hatenda aza tsy mahaleo ny tsaroana. [2.558 #2776]

Ohabolana 46Ny amboa no be aina, fa raha voky ran-kena, mandry ilalana. [2.165 #824, 2.415]
Ny amboa no be aina fa raha voky ran-kena mandry lalana. [2.653 #2148, 2.558]
Tsy misy be aina noho ny alika, fa raha voky ran-kena, mandry ilalana. [2.415]
Tsy misy be aina ohatra ny alika, fa raha voky ran-kena mandry lalana. [2.558]
Dikanteny frantsayLe chien est un animal bien vigoureux, mais quand il est repu de sang, il couche en chemin avant d' arriver au terme. [2.415 #4543]
Un chien est très vigoureux; mais quand il est repu de sang de viande, il se couche en route. [2.165 #824]
Fanazavana frantsayParoles dites par l' invité pour dire qu' il est rassasié. [2.415 #4543]

Ohabolana 47Ny andriandahy no manao didy fisaka, ka ny hovalahy no manantoana tsy voky. [2.558 #2880]
Ny Andriandahy no manao didy fisaka, koa ny hovalahy no manantoana tsy voky. [2.165 #628, 2.415 #2318]
Dikanteny frantsayLe maître (litt. le noble) fait des tranches minces, et son serviteur (litt. le Hova - le bourgeois) qui le sert ne mange pas à sa faim. [2.165]
Le maître noble coupe des tranches minces, et le hova son serviteur a faim. [2.415 #2318]

Ohabolana 48Ny antsiantsy no manana anaka ka ny androngo no vaky manta. [2.558 #2900]
Ny antsiantsy no manan-janaka, ka ny androngo no voky maina. [2.165 #2168, 2.415 #728]
Dikanteny frantsayLes petits lézards verts ont des petits, et le grand lézard androngo s' en régale gratuitement. [2.415 #728]
Un petit lézard a des petits, et un grand lézard trouve un repas gratuit. [2.165]
Fanazavana frantsayIl mange les petits de l' autre. [2.165]

Ohabolana 49Ny eny an-tsisiny indray ve no ho voky aloha. [2.558 #2940]

Ohabolana 50Ny fitia tsy fanao mody voky, na mody iavonana toa varin' amboa mahamay. [2.558 #3003]

Ohabolana 51Ny handry mody voky, fa ny adala homana ihany. [2.165]
Dikanteny frantsayLes intelligents font semblant d' avoir assez, mais les nigauds continuent à manger. [2.165]

Ohabolana 52Ny kibo voky no vady manohana, hoy ilay tokan-tena. [2.558 #3050]

Ohabolana 53Ny manam-panahy mody voky, fa ny adala homana ny anjaran’ ny sasany. [2.653]
Ny manam-panahy mody voky, fa ny adala mandrapaka ihany. [2.974 #386, 2.653]
Dikanteny frantsayL’homme sensé sait s’arrêter à temps ; l’insensé engouffre sans retenue. [2.974 #386]

Ohabolana 54Ny voky tsy mahaleo ny tsaroana. [2.415 #4558, 2.653 #2488, 2.974]
Ny voky tsy mahaleo ny tsaroana, ary ny tarehy tsy mahaleo ny fanahy. [2.415 #1228]
Voky tsy mahaleo ny tsaroana. [2.558 #5013]
Dikanteny frantsayLa mémoire du coeur vaut mieux que les aliments qui rassasient, et un beau caractère vaut mieux qu' un beau visage. [2.415]
L' attention vaut mieux que le repas. [2.415 #4558]
Le fait que quelqu' un s' est souvenu de vous (pour vous faire un présent), vaut mieux que le présent lui-même. [2.165]
Le rassasiement ne vaut pas un souvenir. [2.974 #387]
Fanazavana frantsayC' est bien d'être rassasié, mais ce qui vaut encore mieux c' est d' avoir été invité. Paroles dites par les invités. [2.415 #4558]

Ohabolana 55Ny voky tsy manan-tsisa isan’ ny noana; ny mody tsy manao veloma naman’ ny tezitra. [2.653 #2489]

Ohabolana 56Ody valalany Zafimbazaha, ka izay voky dia miala. [2.653 #2537]

Ohabolana 57Ody valalan' ny tsy mahay ka voky dia miala. [2.558 #3393]

Ohabolana 58Omena mody voky, kanefa mangala-pihinana ihany. [2.165 #489, 2.415 #1532, 2.653]
Dikanteny frantsayDifficile à contenter : si on lui offre de la nourriture, il refuse sous prétexte qu' il est rassasié, et puis il va voler des mets pour les manger en cachette. [2.415 #1532]
Faire semblant d' être rassasié quand on vous offre à manger, et pourtant dérober de la nourriture ensuite. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des enfants, des subordonnés, des esclaves volontaires et difficiles. [2.415 #1532]

Ohabolana 59Ondry kely voky tsiry: mitahiry lefona an-kibo. [2.653]
Ondry kely voky tsiry : voky ihany fa mitahiry lefona an-kibo. [2.558 #3460]

Ohabolana 60Raha hihinan-droa trano tsy ho voky, tsy aleo mitsahatra amin' ny efa nihinanana. [2.558 #3573]
Raha hihinan-droa trano tsy ho voky, tsy mahaleo ny mitsahatra amy ny efa nihinana. [2.653]
Raha hihinan-droa trano tsy ho voky, tsy mahaleo ny mitsahatra amin' ny efa nihinana. [2.415 #5818]
Dikanteny frantsayCelui qui mangera dans deux maisons sans être. [2.415 #5818]

Ohabolana 61Raha mamatra miohatra ny feno, raraka; raha mihinana miohatra ny voky manevika; raha mamindro miohatra ny toko, may; raha mandry miohatra ny farafara, mianjera. [1.1]
Fanazavana malagasyTokony hahalala onony amin' izay rehetra atao, fa raha tsy izany, fahavoazana no mety ho hita. [1.1]

Ohabolana 62Randranobe voky hoditra: "Tsy tiako mbamy ny ao am-pahitra". [2.653 #2741]
Randranobe voky hoditra : tsy tiako mbamin' ny ao am-pahitra. [2.415 #1931, 2.558 #241]
Dikanteny frantsayVieille qui s'est rassasiée de peaux : je n' en veux plus, dit-elle, même celles qui sont encore sur les boeufs dans le parc. [2.415]

Ohabolana 63Tahaky ny andevolahy voky vomanga : tsy taviny, fa salibany. [2.415 #589]
Dikanteny frantsayC' est comme l'esclave repu de patates : il n' est pas gras, mais il est gonflé. [2.415 #589]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui se bourraient ainsi : c' est de la mauvaise graisse ; au figuré, se disait des mauvais riches et des richesses mal acquises, et aussi de l' apparence et de la réalité. [2.415 #589]

Ohabolana 64Taizan' amboabe, ka ny tsy vokin' ny nono andoavana. [2.558 #4000]
Taizan' amboabe: ny tsy voky ny nono andoavana. [2.653 #2978]

Ohabolana 65Ty kibo voky ro valy mampantanjake. [1.68]
Dikanteny frantsayLe ventre rassasié tient lieu de conjoint qui soutient. [1.68]

Ohabolana 66Toy ny momba : noana tsy manan-kangatahana, voky tsy manan-kotolorana. [2.165 #1855, 2.415 #946, 2.653 #3213]
Toy ny momba : noana tsy misy hangatahana, voky tsy manan-komena. [2.558 #4304]
Dikanteny frantsayInfortune des femmes stériles : affamées, elles n' ont personne à qui demander la nourriture ; rassasiées, elles n' ont personne à qui en offrir. [2.415 #946]
Semblable à la femme stérile: si elle a faim, elle n' a personne à qui demander; si elle a de trop (litt. si elle est rassasiée), elle n' a personne à qui donner. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens sans famille, sans appui. [2.415 #946]

Ohabolana 67Toy ny valin' ny voky noana, valin' ny fiakarana fidinana. [2.415 #2754]
Toy ny valin' ny voky noana, valin' ny fidinana fiakarana. [2.415 #2754]
Valin' ny noana, voky ; valin’ ny fiakarana, fidinana. [2.974]
Valin' ny voky noana; valin' ny fiakarana fidinana. [2.165]
Valin’ ny voky, noana; valin’ ny fidinana, fiakarana. [2.653 #3604]
Dikanteny frantsayAprès la faim, le rassasiement ; après la montée, la descente. [2.974 #39]
Après le rassasiement vient la faim, après la montée la descente : il en est ainsi des vicissitudes de la vie. [2.415 #2754]
La contre-partie du rassasiement est la faim; la contre-partie d' une montée est une descente. [2.165]

Ohabolana 68Totozy nangala-dronono : tsy voky fa lendem-bolo. [2.558 #272, 2.653]

Ohabolana 69Tovolahy manambady antitra, ka ny loa-bary no hianteherana ; fa atositosika, toa renibe ; avela ihany, anjara vadin' ny tena, ka izay voky matanjaka. [2.415 #1335]
Tovolahy manam-bady antitra, ka ny loa-bary no hiantehorana; fa atositosika, toa renibe; avala ihany, anjara vadin' ny tena, ka izay voky matanjaka. [2.165 #1790]
Dikanteny frantsayJeune homme qui a épousé une vieille femme : c' est pour avoir une bonne cuisine ; car s' il veut s' amuser il semble que sa femme soit sa grand-mère, et s' il la laisse, elle reste sa femme et un homme rassasié est fort. [2.415 #1335]
Un jeune homme qui a épousé une vieille femme: c' est pour avoir quelqu' un qui lui fasse bonne cuisine, car s' il veut s' amuser avec elle, il lui semble qu' elle est sa grand' mère; et s' il ne s' en occupe pas, elle est quand même sa femme, et un homme rassasié est fort. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. il a quand même de bons repas. [2.165]

Ohabolana 70Tsy misy be aina noho ny alika, fa raha voky ran-kena, mandry lalana. [2.653 #3510]

Ohabolana 71Valin' ny noana ny voky. [2.558 #4847]

Ohabolana 72Voalavo mitsaba-dronono, ny kibo tsy voky, fa ny rambo no lena. [2.558 #4976, 2.653 #3694]

Ohabolana 73Zaza taizan-drenibe : voky hanina fa tsy mitombo saina. [2.653 #3783, 2.974 #112]
Dikanteny frantsayEducation de grand’mère : l’enjant mange à son aise, mais son esprit ne s’ouvre pas. [2.974 #112]

Ohabolana 74Zaza voky, ka tsy mahatsiaro ray aman-dreny. [2.974 #314, 2.653]
Dikanteny frantsayL’enfant rassasié ne pense plus à son père et à sa mère. [2.974 #314]

Fizahan-teny