Fizahan-teny

Ohabolana : vomanga

Ohabolana 1Adala toa zokim-bomanga : ny lehibe indray no hosenan-davenona. [2.415 #2055, 2.653 #1]
Adala toa zokim-bomanga : ny lehibe indray no milatsaka ao am-patana. [2.415 #2055]
Adala toy ny zokim-bomanga, ka ny lehibe indray no hosenan-davenona. [2.165 #1629]
Zokim-bomanga: ny lehibe indray no milatsaka am-patana. [2.653 #3787]
Dikanteny frantsayBête comme les grosses patates : les plus grosses seront mises sous la cendre pour être cuites et mangées. [2.415 #2055]
Bêtes comme les grosses patates, car ce sont elles qu' on recouvre de cendres. [2.165]
Fanazavana frantsayOn cuit les petites patates dans la marmite, mais les grandes dans les braises, où elles se couvrent de cendres. [2.165]
Se disait des personnes qui ne savaient pas se respecter. [2.415 #2055]

Ohabolana 2Afa-baraka toy ny vomanga an-tanàna, fa ny akoho no avy mihehy. [2.653, 2.415, 2.558]
Afa-baraka toy ny vomanga an-tanàna, ka ny akoho no avy mihehy. [2.165]
Dikanteny frantsayConfus et déshonoré comme les patates plantées dans un village, car les poules viennent les déterrer. [2.415 #6445]
Être déshonoré comme des patates plantées dans un village, ce sont les poules qui viennent les picorer. [2.165]
Fanazavana frantsayDéshonoré aux yeux de tous, même des gens de basse condition. [2.415 #6445]
Jeux de mots sur "hehy" , rire et "mihehy" gratter comme une poule. [2.165]

Ohabolana 3Andevolahy diso fanam-bomanga, ka misy irain-jehy ny tendany sy manavandra ny taimasony. [2.415 #534]
Andevolahy diso fanambomanga: manavandra ny taimasony. [2.653 #174]
Andevolahy tsy mahatratra fanam-bomanga, ka misy irain-jehy ny tendany sy manavandra ny taimasony. [2.415 #534]
Andevolahy tsy nahatratra fanam-bomanga, ka misy irain-jehy ny tendany. [2.653 #197]
Dikanteny frantsayEsclave qui manque la distribution des patates : son gosier est long d' un empan et les chassies de ses yeux tombent comme la grêle. [2.415 #534]
Fanazavana frantsaySe disait des gens en retard et désappointés. [2.415 #534]

Ohabolana 4Aza malahelo vita ketsa, fa ny voly vomanga mbola ho be. [2.415 #30, 2.653 #398, 2.558]
Dikanteny frantsayNe vous désolez pas d' avoir fini le repiquage du riz, car vous aurez encore beaucoup de travail pour planter les patates. [2.415 #30]
Fanazavana frantsaySe disait en guise de consolation à ceux qui perdent une bonne occasion. [2.415 #30]

Ohabolana 5Aza manao fanirim-bomanga : vao lasa kely dia mihodina. [2.415 #5252]
Fanirim-bomanga; vao lasa kely dia miolaka. [2.165]
Dikanteny frantsayLa croissance de la tige des patates: elle est à peine sortie de terre qu' elle se met à serpenter. [2.165]
Ne faites pas comme la pousse de patate : dès qu' elle paraît, sa tige fait un tour. [2.415 #5252]
Fanazavana frantsayNe manquez pas à votre parole donnée, dès que vous vous séparez. [2.415 #5252]

Ohabolana 6Aza manary tena toy ny vomanga miseho amoron-dalana. [2.415 #6273, 2.653 #561, 2.558]
Dikanteny frantsayNe vous exposez pas comme les patates qui se montrent au bord du chemin. [2.415 #6273]
Fanazavana frantsayElles seront volées par les hommes ou prises par les animaux. Se disait des gens courant à leur perte. [2.415 #6273]

Ohabolana 7Aza mitarika hitsofoka anaty afo toa lehibem-bomanga. [2.558 #795]
Aza mitarika ho lo toy ny lehibem-bomanga. [2.415 #4345, 2.653 #657, 2.165]
Dikanteny frantsayN' entraînez pas les autres à pourrir, comme chez les patates où les grosses, en pourrissant, amènent la pourriture des autres. [2.415 #4345]
Ne soyez pas les premiers à pourrir comme les plus grosses patates. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui entraînent les petits dans leur perte, ou qui les portent au mal. [2.415 #4345]

Ohabolana 8Aza odian-tsy hita ohatra ny tonom-bomanga misy vahiny. [2.165]
Aza odian-tsy hita, ohatra ny tonom-bomanga vory vahiny. [2.653]
Odian-tsy hita, ohatra ny tonom-bomanga vory olona. [2.653]
Odian-tsy hita tahaka ny tonom-bomanga vory vahoaka. [2.558 #3389]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme quelqu' un rôtissant des patates au moment où un étranger arrive, (et qui s' empresse de les recouvrir de cendres pour que l' autre ne les voie pas). [2.165]
Fanazavana frantsayEt ainsi il n' aura pas besoin de lui en offrir! [2.165]

Ohabolana 9Banga kendam-bomanga, ka tsy ilana tolak' olona intsony, fa matin' ny nasesiky ny tanany. [1.3]
Banga kendam-bomanga: tsy ilana tolak' olona intsony fa maty nasesiky ny tanany. [1.1]
Rafotsibe kendam-bomanga ka matin' ny nasesiky ny tanany. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona voan' ny nataony ihany (Mandrora mitsilany ka mahavoa tena, vivy nanitrika ka bongo mason' ny nahiny, toho matin' ny lelany). [1.1]
Enti-milaza ny olona voan' ny nataon' ny tenany ihany. [1.1]
Dikanteny frantsayLorsqu' un édenté est étranglé par des patates, il n'est pas nécessaire de rejeter le fait sur quelque sort. [1.3]
Fanazavana frantsayIl est mort de ce que ses mains avaient poussé dans son gosier. [1.3]

Ohabolana 10Banga kendam-bomanga : sendra ny ahombiazana vao miolanolana. [2.558 #840]

Ohabolana 11Banga sendra vomanga, ka mifanena amin' ny antonona azy. [2.165 #2059]
Banga sendra vomanga : sendra ny antonona azy. [2.653 #733]
Dikanteny frantsayQuand celui auquel il manque des dents trouve des patates, il trouve justement ce qui lui convient. [2.165]
Fanazavana frantsayParce que les patates sont tendres et faciles à manger. [2.165]

Ohabolana 12Dongadonga tsy soa, ohatra ohatra vomanga an-kady. [2.165]
Dikanteny frantsayGros et mauvais comme les patates dans un fossé. [2.165]
Fanazavana frantsayCes patates sont grosses mais insipides. [2.165]

Ohabolana 13Donga mifatotra ohatra ny vomanga. [2.558 #1007]
Donga mifatotra toa vomanga. [2.165 #1043, 2.653 #858]
Dikanteny frantsayÊtre captif et pourtant gros (ou dodu). [2.165]
Fanazavana frantsayQuand elles sont encore dans le sol et attachées à la tige. [2.165]

Ohabolana 14Fanam-bomangan' Ambohimandroso : tonga any an-kibo vao atanina afo. [2.653]
Fanam-bomangan' Ambohimandroso : tonga an-kibo vao atanina afo. [2.558 #1085]

Ohabolana 15Fanirim-bomanga: vao lasa kely dia mihodina. [2.653 #927, 2.974 #78]
Dikanteny frantsayComme les plants de patates; à peine a-t-on le ibis tourné qu'ils changent de direction. [2.974 #78]

Ohabolana 16Fararano vao didimaso ; vokatra ovy vao vilam-bava ; voky vomanga vao be lohalika. [2.415 #3104, 2.653 #936]
Fararano vao didimaso, vokatr' ovy vao vilam-bava, voky vomanga vao be lohalika. [2.558 #1123]
Dikanteny frantsayIl devient chassieux juste au moment de la récolte ; il a la bouche tordue au moment où il y a des tubercules de songe en abondance ; il est rachitique lorsqu' il est repu de patates. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait de celui qui manque son coup et ne sait pas profiter des occasions. [2.415]

Ohabolana 17Fo vomanga masaka. [2.415 #5983]
Dikanteny frantsayL' homme sensible et débonnaire a le coeur semblable à une patate cuite. [2.415]

Ohabolana 18Gaga ny angady sy ny harona, fa tsy misy vody ny vomanga. [2.558 #1221, 2.653, 2.415]
Gaga ny angady sy ny harona fa tsy nisy vody ny vomanga. [2.165 #962]
Dikanteny frantsayLa bêche et la corbeille furent étonnées de ce qu' il n' y avait pas de tubercules aux patates. [2.165]
La bêche et le panier sont dans l' étonnement, parce que les patates n' ont pas de tubercules. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait à la mort d' un homme qu' on croyait riche, et qui ne laisse rien. [2.415 #5753]

Ohabolana 19Hady vomangan' Ikarijavola, ka ny voamasony no potsiriny. [2.165]
Hady vomangan' Ikirijavola ka ny voamasony no potsirina. [2.558 #1235, 1.1]
Hady vomangan' Ikirijavola : ny voamasony ihany no potsirina. [2.415 #6223, 2.653]
Fanazavana malagasyMidinika na miresaka momba ny raharaha iray, ka manao izany avy hatrany tsy misy fiolakolahana. [1.1]
Dikanteny frantsayIkarijavola arrachant des patates, elle ne donne des coups de bêche que là où il y en a. [2.165]
Ikirijavola arrache les patates à coups de bêche : il n' y a que les yeux qui soient crevés. [2.415 #6223]
Fanazavana frantsayAu lieu de retourner le champ régulièrement, Kirijavola arrache les patates une par une, celles qu' il voit sortir de terre. Ce proverbe se disait de ceux qui ne pensent qu' au bien présent ; autre sens : dire ce qu' il faut dire, sans ajouter d' autres paroles. [2.415 #6223]

Ohabolana 20Halam-patana sy tonom-bomanga, ka na dia tsy mivady aza mifandabodaboka. [2.165 #1773, 2.415 #3005]
Tonom-bomanga sy halam-patana : na tsy hivady aza mifanavokavoka. [2.558 #4199, 2.653 #3140]
Tonom-bomanga sy halam-patana : na tsy hivady aza, mifanavo-kavoka. [2.415 #4607]
Dikanteny frantsayComme le foyer et des patates qu' on y rôtit: quoiqu' ils (c.à.d. les gens auxquels on pense) ne soient pas mari et femme, ils sont bien rapprochés (litt. ils s' embrassent). [2.165]
Le foyer et les patates qu' on y fait rôtir : ils ne sont pas mari et femme, et cependant ils s'embrassent. [2.415 #3005]
Patates grillées et entourage de foyer : bien qu' aucun n' achète à l' autre, ils se battent. [2.415 #4607]
Fanazavana frantsayOn battait les patates grillées sur l' entourage du foyer pour enlever la cendre. [2.415 #4607]

Ohabolana 21Hodi-nato voazehy, ketsa voasoritra, vomanga voaisa. [2.415 #4384]
Dikanteny frantsayC' est l' écorce de natte mesurée, ce sont des semis de riz marqués et vendus sur pied, ce sont des patates comptées. [2.415 #4384]
Fanazavana frantsaySe disait des contrats terminés, des ventes faites, de toutes les choses réglées définitivement et sur lesquelles il n' y avait pas à revenir. [2.415 #4384]

Ohabolana 22Homam-bomanga an-tsena : tsy hisarom-bava menatra ny olona, hisarom-bava ampangain' ny foto-tsofiny. [2.558 #1370, 2.653 #1094]

Ohabolana 23Lohany main-tendro, ohatra ny tahom-bomanga-hazo ririnina. [2.653]
Lohany main-tendro, ohatra ny tahom-bomanga ririnina. [2.558]

Ohabolana 24Manary tena ohatra ny vomanga miseho. [2.558]
Manary tena toy ny vomanga miseho. [2.415 #3028, 2.653 #1570]
Manary tena toy ny vomanga miseho amoron-dalana. [2.165 #889]
Dikanteny frantsaySe livrer soi-même et s' attirer malheur, comme la patate qui se montre en sortant de terre et est mangée par les rats et les poules. [2.415 #3028]
Se perdre soi-même comme des patates poussant au bord d' un chemin et se montrant à fleur de terre. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des coupables qui se cachent mais cependant se trahissent par quelque signe, et sont pris ; il se disait aussi des gens qui s' attirent malheur en violant une loi ou une défense. [2.415]
On les verra et on les volera. [2.165]

Ohabolana 25Matavy am-patorana toa vomanga. [2.558 #2166]

Ohabolana 26Mitono vomanga sendra vahiny, ka totofy lavenona tsy ho hitany. [2.558 #2482]
Mitono vomanga sendra vahiny : totofy lavenona tsy ho hitany. [2.415 #4051, 2.653 #1888]
Dikanteny frantsayGriller des patates au moment où les étrangers entrent : il faut les couvrir de cendres afin qu' ils ne les voient pas. [2.415 #4051]
Fanazavana frantsayIl n' y avait que les enfants à faire griller ainsi les patates. [2.415 #4051]

Ohabolana 27Mpanefin' Ambohidrazana : ny tono vy ambiny ihany, fa ny tono vomanga no aloha lalana. [2.558]

Ohabolana 28Nahandrom-bomangan' Ambohimijery : ny nandray iray efa nihinana; ny nandray roa dia anjarany izay. [2.653 #2017, 2.165]
Dikanteny frantsayUn repas de patates à Ambohimijery: celui qui en a déjà pris une (avant la distribution régulière) l' à déjà mangée (et il n' en aura peut-être plus), et celui qui en a pris deux a eu sa part. [2.165]

Ohabolana 29Nahandrom-bomangan-dRenilita, ka lany atono ny ampahatelony. [2.415 #4539]
Nahandrom-bomangan-dReninilita, ka lany atono ny ampahatelony. [2.653 #2018]
Dikanteny frantsayPatates cuites à la façon de Renilita : on en mange un tiers grillé sous la cendre. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gloutons, et aussi des ménagères ou autres personnes sans ordre et sans patience. Il est plus vite fait de faire griller les patates sous la cendre que de les faire cuire, mais c'est moins bon. [2.415]

Ohabolana 30Ny andevolahy kapila voahitsaka ; ny andevovavy vomanga an-kotrika. [2.165 #1549, 2.415 #582]
Dikanteny frantsayUn esclave est un tesson de calebasse qu' on foule aux pieds ; une esclave est une patate qui cuit dans la marmite. [2.415 #582]
Un esclave (homme) est un têt de calebasse foulé aux pieds; une esclave est une patate qui cuit dans la marmite. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait le peu d' importance des esclaves. [2.415 #582]
Leurs paroles n' ont aucune importance. [2.165]

Ohabolana 31Ny lalambe no miolaka, ny tanim-bomanga. [2.165 #139, 2.653 #2295]
Ny lalam-be no mivily dia ny tanim-bomanga. [2.558 #197]
Dikanteny frantsaySi le chemin fait des détours, c' est à cause des champs de patates. [2.165]

Ohabolana 32Rafotsibe kendam-bomanga ka any an-tenda manitsy azy. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza izay mahatsiaro tena ho diso ka manitsy izany amin' ny fomba mangina. [1.1]

Ohabolana 33Raha razana tsy hitahy, fohazy hihady vomanga. [2.165 #64, 2.415 #103, 2.558 #3648, 1.1]
Fanazavana malagasyNino fatratra ny fitahian' ny razana ny Ntaolo ka nesoiny ireo noheveriny fa tsy miraharaha.ny hitahy ny taranany velona. [1.1]
Dikanteny frantsaySi les ancêtres ne veillent pas vous protéger, réveillez-les pour arracher des patates. [2.415 #103]
Si les ancêtres ne veulent pas vous bénir, réveillez-les pour arracher des patates. [2.165]

Ohabolana 34Raha vinanto tsy mividy ary tsy mitondra ka tsy mba mivimbina, dia fanam-bomanga kosa no anjarany. [2.165 #1853, 2.415 #1474]
Dikanteny frantsaySi votre gendre n' achète rien et n' apporte rien, il ne mérite pour nourriture que des patates réchauffées. [2.415 #1474]
Si vous avez un gendre qui n'achète rien et n'apporte rien, il ne mérite pas d'avoir autre chose que des patates réchauffées. [2.165]
Fanazavana frantsayOn donne des patates réchauffées à ceux dont on veut se moquer. [2.165]

Ohabolana 35Ravim-bomanga nasian-tsira : manodivitra ny saoka no ela. [2.558 #3731, 2.653 #2774]

Ohabolana 36Ravim-bomangan' Ivakiniadiana ka marani-tsofina tsy ombin' Andriana. [2.558 #3732]
Ravimbomangan' Ivakiniadiana ; mirani-tsofina tsy ombin’ Andriana. [2.653 #2775]

Ohabolana 37Salasala, tahaka ny vomanga am-body hady: vidim-bola kely, matsatso; takalozam-bary, vaventy. [2.653 #2849]
Salasala toy ny vomanga am-body hady : vidim-bola, kely matsatso, takalozam-bary, vaventy. [2.558 #3820]

Ohabolana 38Tahaky ny andevolahy voky vomanga : tsy taviny, fa salibany. [2.415 #589]
Dikanteny frantsayC' est comme l'esclave repu de patates : il n' est pas gras, mais il est gonflé. [2.415 #589]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui se bourraient ainsi : c' est de la mauvaise graisse ; au figuré, se disait des mauvais riches et des richesses mal acquises, et aussi de l' apparence et de la réalité. [2.415 #589]

Ohabolana 39Tanim-bomangan' avaratr' Ilafy, ka ny efa kotra ihany no avadibadika. [2.558 #4045]
Tanim-bomangan' Avaratr' Ilafy, ka ny kotra ihany no avadibadika. [2.165]
Tanim-bomangan' avaratr' Ilafy, koa ny kotra ihany no avadibadika. [2.415 #4820, 2.653]
Dikanteny frantsayChamps de patates des gens qui habitent au nord d'Ilafy : on tourne et retourne sans cesse un terrain épuisé par le même genre de culture. [2.415 #4820]
La culture des patates au nord d' Ilafy, on les plante toujours dans le même terrain. [2.165]
Fanazavana frantsayC' est de la paresse ou un manque d' initiative, car en cherchant on trouverait d' autres terrains favorables. [2.165 #1512]
Se disait de paroles ou actions répétées sans cesse. [2.415 #4820]

Ohabolana 40Tantely voka-bomanga. [2.415 #2247]
Dikanteny frantsayMiel et patates vont ensemble. [2.415 #2247]
Fanazavana frantsaySe disait de deux choses qui s'accompagnent bien. [2.415 #2247]

Ohabolana 41Toy ny fanirim-bomanga : misy manohana miolaka, tsy misy manohana miolaka ihany koa. [2.558 #4277]

Ohabolana 42Tonom-bomangan' ny Merinatsimo : ny kapo-body leo ihany, fa ny tery valahana no tsy toha. [2.415 #4606]
Tonom-bomangan' ny Merinatsimo: ny kapo-body leo ihany, fa ny tory valahana no tsy toha. [2.165]
Dikanteny frantsayLe rôtissage des patates des gens du sud de l' Imerina: il leur est facile de frapper sur le gros bout (des patates, pour voir si elles sont cuites), mais les serrer au milieu (où il y a un rétrécissement) est insupportable (parce qu' elles crèvent). [2.165]
Patates rôties des gens qui sont au sud de l' Imerina : on peut les frapper sur le gros bout pour voir si elles sont cuites ; mais on ne peut pas les serrer par le milieu, car elles crèvent. [2.415 #4606]

Ohabolana 43Tsy fidiny toy ny mialim-bomanga ary tsy filaza amin-drafy. [2.558 #291]

Ohabolana 44Tsy mba an-dambany hoatry ny vomanga, fa an-toriny hoatry ny voanjo. [2.415 #3317]
Tsy mba an-dambany ohatra ny vomanga, fa an-toriny ohatra ny voanjo. [2.653]
Tsy mba an-dambany, ohatra ny vomanga, fa an-toriny, tahaka ny voanjo. [2.558]
Dikanteny frantsayCe n' est pas par grandes bandes comme pour les patates, mais par petits sillons comme pour les arachides. [2.415 #3317]
Fanazavana frantsaySe disait des affaires traitées avec méthode. [2.415 #3317]

Ohabolana 45Varo-bomanga-dRenisoa : enti-mihazakazaka poritra, enti-miadana tsy mahatratra tsena. [2.558]
Varo-bomanga-dRenisoa : enti-mihazakazaka, poritra ; entina miadana, tsy mahatratra tsena. [2.415]
Varo-bomangan-dRenisoa : enti-mihazakazaka, poritra ; entina miadana, tsy mahatratra tsena. [2.653 #3628]
Fanazavana frantsayRenisoa est marchande de patates : si elle les porte au marché en courant, elle les écrase ; si elle les porte doucement, elle manque le marché. [2.415 #5836]

Ohabolana 46Varo-bomanga-dRenitsiambizo : mafana tsy lafo venty, ka masiso vao iraimbilanja. [2.558]
Varo-bomangan-Renitsiambizo : mafana, tsy lafo venty ; ka masiso, vao lafo iraimbilanja. [2.653]

Ohabolana 47Vinanto norosoana fanam-bomanga, ka mahatsiaro ny adidy tsy vitany. [2.558 #4953]

Ohabolana 48Vomanga an-kady: amidy vola tsy lafo, atakalo vary tsy foy. [2.165 #640]
Dikanteny frantsayDes patates ayant poussé dans un fossé: si on veut les vendre pour de l' argent, on ne trouve pas d' acquéreur, et quant à les échanger contre du riz, on ne peut s' en séparer. [2.165]
Fanazavana frantsayCes patates venant d' un fossé sont grosses mais de mauvaise qualité. Ce proverbe s' applique à tout ce dont on ne sait que faire, et qui vous embarrasse. [2.165]

Ohabolana 49Vomanga mafy ka an-tanty no manary azy. [2.165 #2190, 2.653]
Dikanteny frantsayUne patate dure: c' est après quelle a été mise dans la petite corbeille (pour refroidir) qu' on la jette. [2.165]

Ohabolana 50Vomanga meloka: any an-tenda manitsy azy. [1.1]
Fanazavana malagasyTeny enti-miangavy ny olona mba hanitsy samy irery any am-pony any izay tsy mety amin' ny teny lazaina. [1.1]

Ohabolana 51Vomanga miotrika ampombo : na mba tsara ihany fa fotsy ratsy. [2.415 #2267]
Vomanga miotrika ampombo : na mba vaventy ihany aza, dia sady matsatso no fotsy ratsy kosa. [2.415 #2267]
Vomanga miotrika ampombo : tsara ihany fa fotsy ratsy. [2.558 #324, 2.653]
Dikanteny frantsayPatates cuites au feu de son : elles ont beau être grosses, elles sont fades et d' un blanc sale. [2.415 #2267]
Fanazavana frantsaySe disait parfois de certains riches et des richesses mal acquises. [2.415 #2267]

Ohabolana 52Voninahitra omena ny akondro, fa ny vomanga mba mamy ihany. [2.653]
Voninahitra omena ny akondro, fa ny vomanga mba mamy ihany koa. [2.558 #326]
Voninahitra omena ny tantely, fa ny vomanga mba mamy ihany. [2.165 #850]
Dikanteny frantsayOn honore le miel, mais la patate est douce aussi. [2.165 #850]

Fizahan-teny