Fizahan-teny

Ohabolana : lohataona

Ohabolana 1Akanga Ankova maneno lohataona; ka ny tenako be no atý, fa ny saiko any Ankaratra ihany. [2.165]
Akanga Ankova maneno lohataona : ny tenako be no aty, fa ny saiko any Ankaratra ihany. [2.558]
Akangalahy Ankaratra : ny tenako be no any, fa ny saiko aty aminao ihany. [2.415 #1048]
Akangalahy Ankova : ny tenabe no any, fa ny saina aty ihany. [2.415 #1048, 2.653]
Dikanteny frantsayPintade dans le pays des Hova ou dans l'Ankaratra : ma personne est au loin, mais mon esprit et mon coeur sont présents avec vous. [2.415]
Une pintade élevée chez les Hovas et gloussant au printemps, dit: "Mon corps est ici, mais mon esprit est dans l' Ankaratra" (d' où elle vient). [2.165]
Fanazavana frantsayOn appelle Ankaratra le pays occupé par la grande chaîne de montagnes qui se trouve au centre de Madagascar. [2.165]
Paroles dites aux parents par ceux qui étaient contraints de s' éloigner : absent de corps mais présent d' esprit et de coeur. [2.415]

Ohabolana 2Akory ilay malaina: asaina miasa lohataona, manao hoe vaky lafika aho; asaina manosy fahavaratra, mararin' ny tazo aho; avela an-tanàna, tsy mahamasa-kanina. [2.165]
Akory ity ilay malaina : asaina miasa lohataona, milaza ho vaky lafika; asaina manosy fahavaratra, milaza ho mararin' ny tazo; avela an-tanàna tsy mahamasa-kanina. [2.558 #94]
Dikanteny frantsayRegardez-moi ce paresseux: on veut le faire bêcher au printemps, il dit qu' il a des crevasses aux pieds; on veut le faire piétiner les rizières en été, il prétend avoir la fièvre; on le laisse au village, il ne peut pas même cuire les repas. [2.165]

Ohabolana 3Aza manao masoandro ririnina, ka manjombona andro hihaonana; fa aleo masoandro be lohataona, ka tsy mba manam-pahasosorana. [2.165]
Aza manao masoandro ririnina, ka manjombona andro hihaonana ; fa aleo masoandro lohataona, ka tsy mba manam-pahasosorana. [2.415 #3097]
Aza manao masoandro ririnina, ka manjombona andro ihaonana. [2.558 #545]
Aza masoandro ririnina ka vao mihaona dia manjombona. [2.558 #702]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme le soleil d' hiver qui est couvert lorsqu'on le rencontre mais faites comme le soleil de printemps qui apporte la joie. [2.415 #3097]
Quand on vous rencontre, n' ayez pas un visage sombre tel un soleil d' hiver, mais ayez plutôt un visage gai comme le brillant soleil du printemps. [2.165 #1259]
Fanazavana frantsayEntretenez la joie. [2.415 #3097]

Ohabolana 4Fararano tsy manango-mololo, ka lohataona vao mifako vodivary. [2.653 #935, 2.974 #241]
Dikanteny frantsayNégliger de ramasser le chaume en automne, et ramasser l’éteule du riz au printemps. [2.974 #241]

Ohabolana 5Kamo lohataona, ka fahavaratra vao mitokiky. [2.558 #1592]

Ohabolana 6Laingom-boaloboka lohataona : notsongoina vao misandrahaka. [2.558 #1683, 2.653 #1298]
Langom-boaloboka lohataona : notsongoina vao misandrahaka. [2.415 #5095]
Dikanteny frantsayPlant de vigne au printemps : c' est lorsqu' on coupe le bout avec les ongles qu' il se ramifie. [2.415 #5095]
Fanazavana frantsaySe disait des obstacles qui augmentent l' amour au lieu de l' arrêter. [2.415 #5095]

Ohabolana 7Masoandro be lohataona, ka tsy manan-kasosorana aman' olona. [2.415 #3122]
Masoandro be lohataona, ka tsy manan-kasosorana amin-kavana. [2.415 #3122]
Masoandro be lohataona ka tsy manan-kasosorana amin' olona. [2.558 #144]
Masoandro be lohataona: tsy manan-kasoaorana amin’ olona. [2.653]
Masoandro be lohataona : tsy manan-kasosorana amin' olona. [2.974]
Dikanteny frantsay(C'est comme un) grand soleil de printemps: content de tout et de tous. [2.974 #67]
Soleil du printemps : il apporte du bonheur à tout le monde. [2.415 #3122]
Fanazavana frantsayÉvénement heureux, grand bienfaiteur. [2.415 #3122]

Ohabolana 8Mindram-pangady lohataona, ka maniraka ny tompony hanao. [2.653 #1796, 2.974 #60]
Dikanteny frantsayEmprunter une bêche au printemps, c’est envoyer le propriétaire au travail. [2.974 #60]

Ohabolana 9Misampotona, tahaka ny tadio lohataona. [2.558 #2402, 2.653 #1828]

Ohabolana 10Ny lainga toy ny vato am-balam-parihy, na tsy hitam-pangady raha lohataona aza, hitan' ny antsy raha fahavaratra. [2.558 #3062]
Vato am-balam-parihy, ka na dia tsy hitan' ny fangady raha lohataona aza, dia ho hitan' ny antsy raha fararano. [2.415 #3159]
Vato am-balamparihy: raha tsy hitan' ny antsy raha fahavaratra, hitan' ny angady raha lohataona. [1.1]
Vato an-tanimbary : na tsy azon' ny antsy raha fararano, hitan' ny angady raha lohataona. [2.558]
Vato an-tanimbary : na tsy voan’ ny antsy amy ny fararano aza, ho tratry ny angady amy ny lohataona. [2.653 #3635]
Vato an-tanimbary : na tsy voan' ny antsy amin’ ny fararano aza, ho tratry ny angady amin’ ny lohataona. [2.974 #384]
Fanazavana malagasyEntina milaza ny vato latsaka eny an-tanimbary, izay na dia tsy hitan' ny antsin' ny mpijinja aza dia hitan' ny angadin' ny mpiasa, ka ny tiana holazaina amin' izany dia hoe: tsy misy zavatra tsy ho hita na ho ela na ho haingana. [1.1]
Dikanteny frantsayPierre de la petite digue : si la bêche ne la trouve pas au printemps, le couteau la trouvera à l' automne. [2.415 #3159]
Pierres dans la rizière : si elles sont épargnées par la faucille en automne, elles seront victimes de la bêche au printemps. [2.974 #384]
Fanazavana frantsayOn disait ce proverbe pour signifier que tôt ou tard, une chose arrivera : au printemps la bêche sert à travailler la terre, et à l' automne le couteau sert à faire la moisson ou à couper les herbes qu' on donne aux animaux pour les engraisser. [2.415 #3159]

Ohabolana 11Ny lohataona toy ny voahangy raraka. [2.165 #1262, 2.653]
Dikanteny frantsayLe printemps est pareil à une perle tombée à terre. [2.165]
Fanazavana frantsayDonc, ramassez-le, c. à. d. profitez-en pour planter, car vous ne le reverrez plus. [2.165]

Ohabolana 12Ny lohataona toy ny voahangy raraka, fa mahabe torimaso ny malaina. [2.558 #3086]

Ohabolana 13Toy ny alahelon-takatra : faly miara-mitakiky, ory miara-mitakoko, lohataona, toa manjokaiky, ririnina, manjoretra. [2.558 #4252]
Toy ny alahelon-takatra: raha faly, miara-mitokaka; ary raha ory, miara-mitokiky. [2.165]
Toy ny alahelon-takatra : raha faly miara-mitokaka ; raha ory miara-mitokiky. [2.415 #5233, 2.653 #3175]
Dikanteny frantsayC' est comme la tristesse des oiseaux takatra : contents, ils rient ensemble aux éclats ; tristes, ils sont malheureux ensemble. [2.415]
Pareil au chagrin des "takatra" : (cigognes) quand ils sont joyeux ils s' égayent ensemble; et quand ils sont tristes ils le sont ensemble. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe, fait de ressemblance entre les mots mitokaka et mitokiky, disait l' union dans la bonne et dans la mauvaise fortune. [2.415 #5233]

Ohabolana 14Tsaramaso lohataona, tsy nalevinko ho lo, fa an-tenaiko hitsiry. [2.558]

Ohabolana 15Tsy mba ny akoho foy ririnina, ka hireraka elatra, fa ny zana-borona foy lohataona ka mavitrika. [2.558 #292]
Tsy mba ny akohokely foy ririnina izahay ka hanjoretra sy hireraka elatra ; fa ny zana-borona foy lohataona, ka sady matanjaka no mavitrika. [2.653 #3390, 2.974]
Dikanteny frantsayNous ne sommes pas des poussins éclos en hiver, malingres et traînant les ailes, mais des oisillons nés au printemps, robustes et agiles. [2.974 #35]

Ohabolana 16Vato natora-jatovo lohataona aho, ka voin-tenanao ta-hanary ahy: fa raha tsy hitan' ny mpihosy raha manetsa aza, tsy ho hitan' ny mpijinja raha fararano? [2.165 #2308]

Ohabolana 17Zana-borona foy lohataona, akohokely foy ririnina : samy fananana ka tsy azo hiangarana. [2.558 #5078]

Fizahan-teny