Fizahan-teny

Ohabolana : mandalo

Ohabolana 1Adaladala manam-benty, ka izay hita rehetra venty avokoa. [2.165 #1633]
Adaladala nanam-benty: izay hita rehetra venty avokoa. [2.415 #2049, 2.653 #4]
Randranobe nanam-benty, ka izay zavatr' olona mandalo : nday ho ahy venty avokoa. [2.415 #1928]
Dikanteny frantsayBête comme celui qui n' a que seize sous, et tout ce qu' il voit, il veut l' avoir pour seize sous. [2.415 #2049]
Un sot qui avait (un morceau d' argent de) quatre-vingts centimes, tout ce qu' il voyait, il croyait que le prix en était de quatre-vingts centimes. [2.165]
Vieille qui n' a que seize sous : tout ce qu' elle voit, elle le veut pour seize sous. [2.415 #1928]
Fanazavana frantsayAvant la conquête, la monnaie employée à Madagascar n' était autre chose que des morceaux d' argent de toutes grandeurs que l'on obtenait en coupant des piastres ou pièces de 5 francs. Pour savoir la valeur exacte de ces morceaux, il fallait les peser. [2.165]
Se disait des gens à idée fixe, des imbéciles ayant une marotte. [2.415 #1928]
Se disait des simples d' esprit. [2.415 #2049]

Ohabolana 2Amboa ngerom-bava, ka raha mandalo toa hitondra sokina ihany. [2.415 #4269]
Amboa ngerom-bava : tazanina toa mitondra sokina, nony akaiky vavany ihany. [2.558]
Toy ny amboa mainty vava, ka ataony ho nangala-pihinana ihany. [2.165 #1071, 2.653]
Toy ny amboa ngerom-bava, ka ataony ho nangala-pihinana ihany. [2.653]
Toy ny amboa ngerom-bava, ka ohatra ny avy nangala-pihinana ihany. [2.558]
Toy ny amboa ngerom-bava : tazanina toa mitondra sokina, nony hatonina vavany ihany. [2.558 #4258]
Toy ny saka ngerom-bava, ka ohatra ny avy nangala-pihinana ihany. [2.558]
Dikanteny frantsayChien qui a la gueule noire : quand il passe, on croit qu' il porte un hérisson. [2.415 #4269]
Semblable à un chien à la gueule sale, qui est soupçonné d' avoir volé de la nourriture. [2.165]
Fanazavana frantsayParce que les apparences sont contre lui. [2.165]
Se disait des voleurs de profession : on les accuse toujours. [2.415 #4269]

Ohabolana 3Aza manao miaramila be nify ka tsy mandalo katsa-maina. [2.558 #547]
Aza manao miaramila be nify, ka tsy mataho-katsa-maina. [2.165 #932]
Miaramila be nify, ka tsy mandalo katsa-maina. [2.415 #439, 2.653 #1729]
Miaramila be nify tsy mandalo katsa-maina. [2.558 #148, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa tsy tokony hiaingitraingitra amin' ny sakafo rehefa eo am-panaovana ny fanompoana. [1.1]
Olona tsy mba sarotsarotiny fa vonona ny hanao na hihinana izay azo atao na hanina. [1.1]
Dikanteny frantsayNe vous dites pas un soldat pourvu de fortes dents et qui ne craint pas de manger du maïs sec et dur, car on pourrait vous demander de le prouver! [2.165 #932]
Soldats qui ont de grosses dents : ce n' est pas en vain qu' ils passent à côté d' un champ de maïs. [2.415 #439]
Fanazavana frantsayOn profite d' une bonne aubaine ; ou bien, on se nourrit de tout et sans choix. [2.415 #439]

Ohabolana 4Aza mandalo tana-misy havana, fa miantranoa. [2.415 #1138]
Aza mandalo tanà-misy havana. [2.558 #654, 2.653 #562]
Aza mandalo tanàna misy havana. [2.165]
Tsy mety ny mandalo tana-misy havana. [2.415 #1138]
Dikanteny frantsayNe passez pas (sans vous y arrêter) près de la maison d' un ami. [2.165 #207]
Ne traversez pas le village où vous avez des parents sans leur faire l'honneur d' une visite. [2.415 #1138]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas oublier les parents et les amis ; les Malgaches étaient visiteurs et hospitaliers. [2.415 #1138]

Ohabolana 5Aza mandalo vorona voafandrika. [2.415 #2694]
Dikanteny frantsayNe passez pas près d' un oiseau pris au piège sans le délivrer. [2.415 #2694]
Fanazavana frantsaySoyez bon pour les autres, car le malheur peut vous atteindre. [2.415 #2694]

Ohabolana 6Kaodikaody ohatra ny amboam-bahiny: izay mandalo rehetra toa hikapoka daholo. [2.653]
Kaodikaody ohatra ny amboa vahiny, izay mandalo rehetra toa hikapoka daholo. [2.558]

Ohabolana 7Mahitsy tsy aritra : ny rariny tsy enti-mandalo. [2.415 #643, 2.558 #1891, 2.653]
Mahitsy tsy aritra : ny rariny tsy enti-mandefitra. [2.415 #643, 2.653]
Ny hitsiny tsy aritra, ny rariny tsy enti-mandefitra. [2.415 #3390, 2.165]
Ny mahitsy tsy aritra, ny rariny tsy enti-mandalo. [2.415 #2964, 2.558 #3094, 2.653]
Ny mahitsy tsy aritra, ny rariny tsy enti-mandefitra. [2.415 #2964, 2.653]
Dikanteny frantsayLa justice ne peut pas attendre, le droit ne peut pas plier. [2.415 #3390]
Le droit, on ne passe pas outre sans le dire. [2.415 #2964]
L' équité ne peut pas attendre, et le droit ne peut pas se soumettre. [2.165]
Quand on a pour soi la justice, on ne se contient pas ; quand on a le droit, on ne se plie pas. [2.415 #643]
Fanazavana frantsayParoles proverbiales dites par les chefs ; elles servaient en général à affirmer la vérité. [2.415 #643]

Ohabolana 8Mandalo dia raikitra ohatra ny tsipolitra antitra. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona mora tia sy revorevo foana, na amin' ny fitiavana na amin' ny zavatra hafa. [1.1]

Ohabolana 9Mandalo Ramaka, may ny tanàna. [2.415]
Nandalo Ramaka ka may ny tanàna! [2.558]
Sendra mandalo Ramaka, ka may ny tanàna. [2.165]
Dikanteny frantsayRamaka passe : le village brûle. [2.415 #4243]
Fanazavana frantsayRamaka, d' après le Père Malzac, était le nom d'un incendiaire fameux. [2.165]
Ramaka était un incendiaire fameux. Ce proverbe se disait des malfaiteurs célèbres, et aussi des gens soupçonnés d' avoir commis un crime, soit à cause de leur mauvaise réputation, soit parce qu' ils se trouvaient près de l' endroit du crime. [2.415 #4243]

Ohabolana 10Mpamosavy, ka tsy mandalo fasam-bao. [2.415 #158, 2.558 #165, 2.653 #1950]
Mpamosavy mandalo fasam-bao : zava-panao, ka tsy aritra. [2.165 #47, 2.415 #159, 2.653 #1951]
Dikanteny frantsayC' est un sorcier : il ne peut pas passer à côté d' un tombeau neuf sans le piétiner, alors même qu' aucun mort n'y est encore enseveli. [2.415 #158]
Sorcier qui passe à côté d'un tombeau neuf : il le piétine car c' est son habitude, il ne peut pas se contenir. [2.415 #159]
Un sorcier passant près d' un tombeau neuf: il faut qu' il suive son habitude. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à d. qu' il y danse. [2.165]
Ce proverbe disait l' acharnement que les sorciers étaient censés mettre à danser sur les tombes : les Malgaches avaient grand respect pour les morts et pour les tombeaux, mais ils croyaient que les sorciers les méprisaient ; le proverbe se disait aussi de ceux qui sont tellement habitués au mal qu' ils ne peuvent pas se contenir. [2.415 #158]

Ohabolana 11Nandalo farihy : niavona, nahita dobo : nandro! [2.558]

Ohabolana 12Ny fo tsy mandringa, ka raha mandalo aho mitsidika ihany. [2.165 #186]
Ny fo tsy mandringa ka raha mandalo mitsidika ihany! [2.415 #5122, 2.558 #3015]
Ny fo tsy mba mandringa: raha mandalo, mitsidika ihany. [2.653]
Dikanteny frantsayLe coeur a de bonnes jambes et ne boite pas ; quand il passe près des amis, il les visite. [2.415]
Le cœur n' est pas boiteux, et quand je passerai, je ferai une petite visite. [2.165]
Fanazavana frantsayMême s' il y a un petit désaccord. [2.165]
On ne doit pas passer près d' un ami sans le visiter. [2.415 #5122]

Ohabolana 13Tahaky ny orana mivatravatra mandalo vetivety. [2.415 #5628]
Dikanteny frantsayC' est comme la pluie qui tombe à verse, mais passe vite. [2.415 #5628]
Fanazavana frantsaySe disait des menaces et accès de colère qui sont forts, mais passent vite. [2.415 #5628]

Ohabolana 14Tanora vady, ka sarotsarotiny amim-bahiny mandalo. [2.558 #4071]

Ohabolana 15Totozy mandalo ny saka ; sasatry ny miaina. [2.415 #6326]
Dikanteny frantsaySouris qui passe devant le chat ; elle est fatiguée de vivre. [2.415 #6326]

Ohabolana 16Tsy mety raha hitarika amboa mihazo ity, fa nony mitondra hena nivily lalana. [2.558]
Tsy mety raha mitarika amboa ; mahazo ity ; fa nony mitondra hena, mivily lalana. [2.653]
Tsy mety raha mitarika amboa : mandalo tanàna, fa nony mitondra hena mivily lalana. [2.558]

Ohabolana 17Tsipolitra antitra ka manara-damba mandalo. [2.558 #4457]

Ohabolana 18Voalavolahy mila loza, ka miditra an-trano misy saka. [2.558 #4968]
Voalavolahy mila loza : miditra an-trano misy saka. [2.415 #6331, 2.653 #3700]
Voalavolahy mila loza; saka matory ka alam-bolombava. [2.415 #6332, 1.1]
Voalavolahy sasatry ny miaina: saka matory ka alam-bolombava. [1.1]
Voalavo sasatra ny miaina, ka mandalo ambany ny saoky ny saka. [2.653 #3696]
Voalavo sasatra ny miaina: saka matory ka alam-bolombava. [2.653 #3697]
Voalavo sasatry ny miaina, ka mandalo ambanin' ny saokan' ny saka. [2.165 #874]
Voalavo sasatry ny miaina, ka mandalo ambanin' ny saoky ny saka. [2.415 #6335, 2.974 #292]
Voalavo sasatry ny miaina, ka mandalo saokan-tsaka. [2.558 #320]
Voalavo sasatry ny miaina raha saka matory ka alam-bolombava. [2.558 #321]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa tsy tokony ho sahisahy foana ka manakaiky ny loza mahafaty. [1.1]
Enti-milaza ireo olona sahisahy loatra ka tsy mitsapa izay mety hahafaty azy akory. [1.1]
Dikanteny frantsayCourir à sa perte comme un rat qui irait tirer la moustache d' un chat qui dort. [2.415 #6332]
Rat fatigué de vivre, et qui passe sous le menton du chat. [2.974 #292]
Rat fatigué de vivre : il passe sous le menton du chat. [2.415 #6335]
Un rat qui en a assez de la vie et il passe sous le menton du chat. [2.165 #874]
Un rat qui entre dans une maison où il y a un chat, est un rat qui cherche malheur. [2.415 #6331]
Fanazavana frantsayQui s' expose au danger y périra. [2.415 #6335]
Se disait des gens qui s'exposent au danger. [2.415 #6331]

Fizahan-teny