Fizahan-teny

Ohabolana : katsaka

Ohabolana 1Amboa nangala-katsaka : ampangain’ ny tainy. [1.147 #A46]
Amboa nangala-katsaka, ka ampangain' ny tainy. [2.415 #4267]
Dikanteny frantsayChien qui a volé du maïs : ses excréments l' accusent. [2.415 #4267]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ont habilement volé, mais qui sont découverts quand ils vendent leur vol. [2.415 #4267]

Ohabolana 2Ataonao ho katsaka va aho ka hiteraka an-tehezana. [2.415 #1264, 2.653 #295]
Ataonao ho katsaka ve aho ka hiteraka an-tehezana? [2.165 #1663]
Dikanteny frantsayMe prenez-vous pour du maïs que vous pensiez que je puisse produire (ou engendrer) par mes côtes? [2.165]
Pensez-vous que je sois comme le maïs qui porte ses fruits sur le côté ? [2.415 #1264]
Fanazavana frantsayAllusion au fait que les épis du maïs viennent vers le milieu de la tige. S' applique à ce qui n' est pas dans l'ordre, ou à quelque chose qu' il n' est pas raisonnable de demander de quelqu' un. [2.165]
Ces paroles étaient dites de dépit par les personnes stériles ; elles faisaient allusion à la fécondité étonnante du maïs ; elles avaient aussi un sens général : vous me demandez ce que je n'ai pas. [2.415 #1264]

Ohabolana 3Ataonao ho katsaka va aho, ka ikatsahanao ? [2.415 #2991]
Ataonao ho katsaka ve aho, ka ikatsahanao ? [2.653 #296]
Dikanteny frantsayCroyez-vous que je sois un champ de maïs, pour que vous y maraudiez ainsi? [2.415 #2991]
Fanazavana frantsayJeu de mots sur le mot katsaka qui veut dire : maïs et chercher ; la femme répondait par ce proverbe à des paroles trop libres. [2.415 #2991]

Ohabolana 4Aza manao baby roa tahaky ny katsaka. [2.415 #3240]
Aza manao baby roa, toa katsaka. [2.165 #1209, 2.653 #421]
Dikanteny frantsayNe cherchez pas à porter deux épis comme le mais qui pousse dans une bonne terre. [2.415 #3240]
Ne portez pas deux épis à la fois comme le maïs. [2.165]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas courir deux lièvres à la fois. [2.165]
Ne vous occupez pas à la fois de plusieurs affaires que vous ne pouvez pas soigner. [2.415 #3240]

Ohabolana 5Aza manao miaramila be nify ka tsy mandalo katsa-maina. [2.558 #547]
Aza manao miaramila be nify, ka tsy mataho-katsa-maina. [2.165 #932]
Miaramila be nify, ka tsy mandalo katsa-maina. [2.415 #439, 2.653 #1729]
Miaramila be nify tsy mandalo katsa-maina. [2.558 #148, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa tsy tokony hiaingitraingitra amin' ny sakafo rehefa eo am-panaovana ny fanompoana. [1.1]
Olona tsy mba sarotsarotiny fa vonona ny hanao na hihinana izay azo atao na hanina. [1.1]
Dikanteny frantsayNe vous dites pas un soldat pourvu de fortes dents et qui ne craint pas de manger du maïs sec et dur, car on pourrait vous demander de le prouver! [2.165 #932]
Soldats qui ont de grosses dents : ce n' est pas en vain qu' ils passent à côté d' un champ de maïs. [2.415 #439]
Fanazavana frantsayOn profite d' une bonne aubaine ; ou bien, on se nourrit de tout et sans choix. [2.415 #439]

Ohabolana 6Aza manao papango lahy anaty katsaka, ka tsy misy lahy afa-tsy izaho na izay mivoaka babany avokoa. [2.558 #556]
Papangolahy anaty katsaka, ka izay mivoaka babany avokoa. [2.558 #3478, 1.1]
Papangolahy anaty katsaka ka izay mivoaka rainy avokoa. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny samy mahakinga na mahay ny olona maro mifandimby manao zavatra imasom-bahoaka. [1.1]
Ilazana ny mpifaninana, ka izay miseho mahay daholo. [1.1]

Ohabolana 7Aza manao tahon-katsaka am-body fahitra, ka izay miposaka mena somotra daholo. [2.415 #1613, 2.165]
Aza manao tahon-katsaka am-body fantsakana, ka izay miposaka mena somotra. [2.558 #42]
Dikanteny frantsayNe croyez pas que vous soyez comme des tiges de maïs poussant près d' un parc à boeufs : toutes celles qui poussent ont de beaux épis. [2.415 #1613]
Ne croyez pas qu' il en soit de vous comme des tiges de maïs croissant près d' un parc à bœufs: toutes celles qui poussent ont de beaux épis. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe veut dire qu' il ne faut pas se croire soi-même riche ou instruit par le fait qu' on se trouve clans la compagnie de gens qui le sont. [2.165]
Tous les hommes ne sont pas également sages et vénérables. [2.415 #1613]

Ohabolana 8Aza manary tena homan-katsa-maina, nefa tsy vazana tsinona. [2.415 #6272, 2.653 #560]
Aza manary tena : tsy am-bazana ka tia katsa-maina. [2.558 #650]
Aza manary tena: tsy vazan-tsinona, ka homan-katsa-maina! [2.165 #933]
Dikanteny frantsayNe vous exposez pas en mangeant des grains de maïs secs, lorsque vous n' avez pas de dents. [2.415 #6272]
Ne vous faites pas du mal à vous-même: n' ayant pas de molaires, comment voudriez-vous manger du maïs sec et dur! [2.165]
Fanazavana frantsayNe vous lancez pas dans une affaire que vous serez incapable de mener à bien. [2.415 #6272]

Ohabolana 9Babin-katsaka an-tany mena, ka ny baby roa tsy misy fa raha mahatana ny aina dia zara. [2.558 #841]
Katsaka an-tani-mena : ny baby telo tsy misy. [1.196]
Katsaka an-tanimena : ny baby roa tsy misy fa raha mahatana ny aina dia zara. [2.558 #1605]
Katsaka an-tanimena : ny baby telo tsy misy, fa raha velona ny aina dia zara. [2.415 #2500, 2.653 #1236]
Katsaka maniry an-tany mena: ka zara raha mahatana ny aina, fa ny baby telo dia tsy misy. [2.165 #598]
Dikanteny frantsaymaïs planté en latérite, pas de plantes à trois épis [1.196]
Du mais poussant dans la terre rouge: il arrive tout juste à ne pas périr, et il n' y a pas trois épis. [2.165]
Maïs qui pousse dans une terre rouge : il ne porte pas trois épis, et si sa vie est sauve c' est une bonne fortune. [2.415 #2500]
un enfant ne saurait donner de bons résultats, s'il n'est placé dans des conditions favorables. [1.196]
Fanazavana frantsayLa terre rouge ou latérite de Madagascar est très aride. [2.165]
Se disait des pauvres. [2.415 #2500]

Ohabolana 10Dia saotra no atao anareo, mba tsy ho vaky lovia fararano, tsy ho banga nify voka-katsaka, tsy ho tapa-tsalaka vory vahoaka. [2.415 #4124, 2.653 #833]
Dia saotra no atao anareo mba tsy ho vaky vilia fararano, tsy ho banga nify voka-katsaka, tsy ho tapa-tsalaka vory vahoaka. [2.558]
Dikanteny frantsayTous nos souhaits : que vos assiettes ne se brisent pas en automne, que vos dents ne tombent pas à l' époque de la récolte du maïs, que le salaka dont vous ceignez vos reins ne se rompe pas au milieu de la foule. [2.415 #4124]
Fanazavana frantsaySouhaits de prospérité. [2.415 #4124]

Ohabolana 11Katsaka lavi-tanàna : raha antitra lanin' ny goaika. [2.558 #1606, 2.653 #1235, 2.415]
Dikanteny frantsayMaïs qui sont loin du village : quand ils sont mûrs, les corbeaux les pillent. [2.415 #4293]
Fanazavana frantsayCe qui est loin du maître, est bien exposé aux déprédations. [2.415 #4293]

Ohabolana 12Lian-katsaka, ka nibady roa toa katsaka. [2.415 #1767]
Dikanteny frantsayFemme enceinte qui a eu envie de mais, elle est comme le maïs qui porte deux épis, elle a deux jumeaux. [2.415 #1767]
Fanazavana frantsayCe proverbe qui fait allusion à l' envie des femmes enceintes, exprime une croyance populaire. [2.415 #1767]

Ohabolana 13Mainka izany raha amparasily, ravin-katsaka aza mikasaoka! [2.558 #1897]
Mainka izany raha parasily, ravin-katsaka aza mikasoka. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona be hambo aoka izany ka zavatra tsinontsinona iny dia efa mampibontsina azy izaitsizy. [1.1]
Enti-milaza ny olona matin-kambo be loatra; zavatra kely iny dia mampibontsina azy izaitsizy, hanao ahoana izany raha zavatra lehibebe kokoa no sendra azy? [1.1]
Enti-milaza olona be hambo amin' ny zavatra madinika. [1.1]
Fiteny enti-maneso ireo be hambohambo foana amin' ny zavatra tsinontsinona. [1.1]

Ohabolana 14Malaza ho katsaka ka savihin' ny tsaramaso. [1.1]
Fanazavana malagasyMiseho ho matanjaka na ambony, nefa resin' ny osa na kely noho izy. [1.1]

Ohabolana 15Manao ho katsaka ka no ladinim-boavahy? [2.558 #1996]

Ohabolana 16Maty vao manakora tahaka ny katsaka voaendy. [2.558 #2213]
Maty vao manakora, toy ny endin-katsaka. [2.415 #2812, 2.653 #1671]
Dikanteny frantsayCrier en mourant, comme une grillade de maïs. [2.415 #2812]

Ohabolana 17Miteraka an-tehezana, tahaka ny katsaka. [2.653 #1866]
Miteraka an-tehezana toa katsaka. [2.558 #2453]

Ohabolana 18Njola mangala-katsaka, ka mitifitra ny main-dambana halaina. [2.558 #2802]
Njola mangala-katsaka : mody tsy mijery, kanjo mitily ny main-dambana. [2.165 #2051, 2.415 #4311]
Njola maso nangala-katsaka. [2.415 #5711]
Dikanteny frantsayLouche qui vole du maïs. [2.415 #5711]
Un homme qui louche volant du maïs : il fait semblant de ne pas regarder, et cependant il cherche les épis bien mûrs. [2.415 #4311]
Un loucheur volant du mais: il paraît ne pas regarder, et pourtant il cherche les épis bien mûrs. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe signifiait que le louche qui vole du maïs regarde de côté, car il a toujours peur d'être surpris. C' était une croyance supertilieuse que les louches étaient voleurs de maïs. [2.415 #5711]

Ohabolana 19Rivotra mandavo katsaka. [2.415 #2745]
Dikanteny frantsayC' est un vent qui renverse le maïs devenu grand et portant épis. [2.415 #2745]
Fanazavana frantsaySe disait des épreuves, qui montrent ce qu'est réellement un homme et quelle est sa force d' âme. [2.415 #2745]

Ohabolana 20Tahaka ny katsaka: izay iainana misy ta-hanimba avokoa: maitso, hanin’ ondry; mibaby, ian-tsampazan’ ny alika; main-dambana, itomanian’ ny ankizy. [2.653 #2959]
Tahaka ny katsaka ka izay iainana misy te-hanimba : maitso hanin' ny ondry, mibaby iantsapazan' ny alika, main-dambana itomanian' ny ankizy. [2.558 #3976]
Tahaky ny katsaka : izay iainana misy ta-hanimba avokoa ; maitso, hanin' ny ondry ; mibaby, iantsampazan' ny alika ; main-dambana, itomanian' ny ankizy. [2.415 #5726]
Dikanteny frantsayC' est comme le maïs : il y a toujours à craindre pour sa vie : encore vert, il est brouté par les moutons ; quand il porte des épis, les chiens sautent après lui ; lorsqu' il est mûr, il excite la convoitise des enfants. [2.415 #5726]
Fanazavana frantsaySe disait des pauvres gens qui sont toujours sur le qui-vive. [2.415 #5726]

Ohabolana 21Tsy misy tsy mangala-katsaka, fa izay mipiaka mahery ihany no ren' ny tompony. [2.653, 2.558]

Ohabolana 22Tsinombina anaty katsaka : mivoaka iray ka izaho no dadany, mivoaka koa ny hafa, ka izaho no rainy. [2.558]

Ohabolana 23Tsy sasa-poana akory ny katsaka ela nihantonana fa niandry vanin-taona haniriana. [1.1]
Tsy sasa-poana tahaka ny katsaka ela nihantonana, fa miandry ny vanin-taona haniriana. [2.558 #4789]
Tsy sasa-poana, tahaka ny katsaka ela nihantonana, fa niandry vanin-taona haniriana. [2.653]
Fanazavana malagasyIlazana ny olona nahita voka-tsara amin' ny fiandrasana ela fa tsy mba maimaika nanao zavatra tsy amin' ny fotoanany. [1.1]

Ohabolana 24Volon-katsaka misakan-tadio, ka manohana ny tsy eran' ny ainy. [2.165 #910]
Volon-katsaka misakan-tadio, ka manohitra ny tsy eran' ny aina. [2.558 #5023]
Volon-katsaka misakan-tadio : manohitra ny tsy eran’ ny aina. [2.415 #801, 2.653 #3731]
Dikanteny frantsayBarbe de maïs qui s' oppose au tourbillon : elle lutte contre ce qui est au-dessus de ses forces. [2.415 #801]
Des fleurs de maïs s' opposant à un ouragan: elles tentent ce qui leur est impossible. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des petits et des faibles luttant contre le malheur ou contre les grands. [2.415 #801]

Fizahan-teny