Fizahan-teny

Ohabolana : mpanan-karena

Ohabolana 1Anjaran' ny mpanan-karena ny milamin-tokantrano, fa tsy mba anay malahelo. [2.415 #2485]
Dikanteny frantsayC' est bon pour les riches d' avoir un ménage bien en ordre, mais pas pour nous pauvres malheureux. [2.415 #2485]
Fanazavana frantsayExcuses des femmes pauvres. [2.415 #2485]

Ohabolana 2Avoavo fiteny ohatra ny vinanto mpanan-karena. [2.558 #355]

Ohabolana 3Aza manao ny Betsileo ho mpanan-karena, raha mitafy arindrano fa manao kitamby harefo. [2.415 #5891, 2.653 #485]
Aza manao ny Betsileo tsy ho manankarena, raha mitafy arindrano mikitamby harefo. [2.558 #548]
Dikanteny frantsayEn voyant les Betsileo porter le lamba en tissu arin-drano, ne croyez pas qu' ils soient riches, car leur pagne est en jonc. [2.415 #5891]
Fanazavana frantsayNe jugez pas sur les apparences. [2.415 #5891]

Ohabolana 4Fifaliana tsy ampy hoatry ny mpanan-karena momba. [2.558 #1165]

Ohabolana 5Malahelo mananatra ny mpanan-karena : hendry, ka tsy manan-ko an-tena ! [2.415 #6507]
Dikanteny frantsayPauvre qui donne des conseils à un riche : il est sage quand il s' agit des autres, mais il n' a pas de sagesse pour lui ! [2.415 #6507]
Fanazavana frantsaySage pour les autres, insensé pour soi-même. [2.415 #6507]

Ohabolana 6Malahelo miresaka amy ny mpanan-karena : raha tonga mitaina hidin-trano. [2.653 #1450]
Malahelo miresaka amin' ny mpanan-karena : ka nony tonga mitain-kidin-trano. [2.415]
Malahelo miresaka amin' ny mpanan-karena : raha tonga mitaina hidin-trano. [2.415]
Malahelo mitafa amin' ny mpanan-karena: ka raha tonga mitain-kidin-trano. [2.165 #1450]
Malahelo mitafasiry amin' ny mpanana, ka raha tonga mitaina hidin-trano. [2.558 #1920]
Miara-mitafa amin' ny mpanan-karena, ka raha tonga mitain-kidin-trano. [2.415]
Mitafa amin' ny mpanan-karena ka raha tonga mitain-kidin-trano. [1.1]
Fanazavana malagasyIzay mandany andro miresaka amin' ny mpanan-karena, dia ho lany ny efa kely eo an-tanany. [1.1]
Dikanteny frantsayPauvre qui bavarde avec les riches, quand il rentre chez lui, il est obligé pour faire sa cuisine, de brûler le bois qui lui sert à fermer la porte. [2.415 #2529]
Pauvre qui cause avec les riches : quand il rentre chez lui, il est obligé pour faire sa cuisine, de brûler le bois qui lui sert à fermer la porte. [2.415 #2517]
Un pauvre s' entretenant avec un riche: de retour chez lui, il brûle la fermeture de sa maison. [2.165]
Fanazavana frantsayA le voir causer avec l' autre, on ne le dirait pas pauvre; mais il l'est tellement que faute d' autre combustible, il est obligé de brûler le morceau de bois servant à fermer sa porte. [2.165]
Se disait des pauvres qui, au lieu de travailler et de faire leur provision de paille à brûler, perdaient leur temps à bavarder avec les riches. [2.415 #2529]
Se disait des pauvres qui, au lieu de travailler, perdaient leur temps à bavarder avec les riches. [2.415 #2517]

Ohabolana 7Manambady mpanan-karena : ny azy ihany no enti-manaja azy. [2.653, 2.415]
Dikanteny frantsayMari qui a une femme riche : c' est avec ses propres richesses qu' il l' honore. [2.415 #1204]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas épouser une femme trop riche, on ne peut pas en venir à bout. [2.415 #1204]

Ohabolana 8Manisa be tsy ho any ny tena, tahaka ny vady kelin’ ny mpanan-karena. [2.653]
Manisa be tsy ho an' ny tena ohatra ny vady tokantrano mason' ny mpanan-karena. [1.1]
Manisa be tsy ho an' ny tena, tahaky ny vadikelin' ny mpanan-karena. [2.415 #1426]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona izay tompony tsy mizaka amin' ny zavatra na fananana eo am-pelatanany. [1.1]
Dikanteny frantsayFaire le compte de beaucoup de choses qu'on n' a pas pour soi, comme l' épouse secondaire d' un riche polygame. [2.415 #1426]

Ohabolana 9Mpanan-karena mahihitra ka mihary ho an' ny mpandevina. [2.558 #2572]
Mpanan-karena mahihitra: mihary ho any ny mpandevina. [2.653]
Mpanan-karena mahihitra: mihary ho an' ny mpandevina. [2.165 #1432]
Mpanan-karena mahihitra : mihary ho an' ny mpandevona. [2.415 #2311]
Dikanteny frantsayRiche qui est avare : il amasse pour des prodigues. [2.415 #2311]
Un riche avare amasse pour ceux qui l' enseveliront. [2.165]
Fanazavana frantsayParce que les ensevelissements nécessitent de grandes dépenses. [2.165]

Ohabolana 10Mpanan-karena mahihitra : manao soavaly voalavo, ka any an-kady vao mampiriotra. [2.415 #2309]
Dikanteny frantsayRiche qui est avare : avec des rats il fait des chevaux, et c' est dans le fossé qu' il commence à les faire galoper. [2.415 #2309]
Fanazavana frantsayLes enfants disaient ces paroles. [2.415 #2309]

Ohabolana 11Mpanan-karena mahihitra : maty vao ambony bao. [2.558 #2573]
Mpanan-karena mahihitra : maty, vao misy mpilanja. [2.653 #1957, 2.974 #2]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa tsy mba tia mandany vola hampiadanan-tena ny mahihitra ka rehefa maty ndeha halevina vao mba misy mpilanja. [1.1]
Dikanteny frantsayRiche qui est avare : il attend d' être mort pour se faire porter. [2.415 #2310]
Un riche avare : n’a des porteurs qu’une fois mort. [2.974 #2]

Ohabolana 12Mpanan-karena mahihitra : tsy tompony, fa mitahiry. [2.415 #2312, 2.653 #1959]
Mpanan-karena mahihitra : tsy tompony fa mpitahiry. [2.558 #2574]
Dikanteny frantsayRiche qui est avare : il n' est pas le maître de son argent, il n' en est que le gardien. [2.415 #2312]

Ohabolana 13Mpanan-karena mitafy jiafotsy ka tototry ny lazany ihany. [2.558 #2575]
Mpanan-karena mitafy jiafotsy : tototry ny lazany. [2.415 #2218]
Mpanan-karena mitafy jiafotsy : tototry ny lazany ihany. [2.653]
Dikanteny frantsayRichard qui porte des vêtements faits avec des fibres de raphia : il est vêtu de sa renommée et cela lui suffit. [2.415 #2218]
Fanazavana frantsaySe disait des riches mal vêtus. [2.415 #2218]

Ohabolana 14Nisara-maina, tahaka ny mpanan-karena maty mahihitra. [2.558 #2790, 2.653 #2105]
Nisara-maina, tahaky ny mpanan-karena maty mahihitra. [2.415 #2316]
Dikanteny frantsaySe séparer sans profit comme le riche qui est mort dans son avarice. [2.415 #2316]
Fanazavana frantsayIl n'a pas profité de ses biens. [2.415 #2316]

Ohabolana 15Ny torimaso no itoviana amin' ny mpanan-karena. [2.165 #1436, 2.415 #2230]
Dikanteny frantsayDans le sommeil on ressemble aux riches. [2.415 #2230]
En dormant, on ressemble aux riches (puisqu' ils dorment aussi). [2.165 #1436]
Fanazavana frantsayEndormis, tous les hommes sont égaux. [2.415 #2230]

Ohabolana 16Raha kamboty tsara laoka, ary malahelo ary fady, dia mba isan' ny mpanan-karena ihany. [2.415 #1039, 2.653]
Raha kamboty tsara laoka, ka malahelo àry fady, dia isan' ny mpanana ihany. [2.558 #3589]
Dikanteny frantsayOrphelin qui trouve une bonne nourriture, et malheureux qui ne manque de rien : c' est comme s' ils étaient riches. [2.415 #1039]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des bonnes aubaines. [2.415 #1039]

Ohabolana 17Raha malahelo maro anaka dia ho mpanan-karena any am-parany. [2.558 #233]
Raha malahelo maro anaka, mpanan-karena am-parany. [2.415 #2555]
Raha malahelo maro anaka, mpanan-karena any am-parany. [2.653 #2679, 2.974 #177]
Dikanteny frantsayPauvre qui a beaucoup d' enfants : il finit par être riche. [2.415 #2555]
Une pauvresse qui a beaucoup d’enfants connaîtra un jour la richesse. [2.974 #177]
Fanazavana frantsayLes Malgaches regardaient les enfants comme un trésor ; les enfants travaillaient pour la famille. [2.415 #2555]

Ohabolana 18Raha mpanan-karena tsy mahavoky andevo, dia sahala amy ny malahelo ihany; ary raha malahelo be hanin-kotrana, dia sarotra atao malahelo. [2.653]
Raha mpanan-karena tsy mahavoky andevo, dia sahala amin' ny malahelo ihany ; ary raha malahelo be hanin-kotrana, sarotra atao malahelo. [2.415 #588]
Dikanteny frantsayUn riche qui n' arrive pas à nourrir ses esclaves, ressemble à un pauvre ; et un pauvre qui a beaucoup d' autres vivres que le riz, passe difficilement pour pauvre. [2.415 #588]
Fanazavana frantsayLa nourriture est la grande chose. [2.415 #588]

Ohabolana 19Raha mpanan-karena tsy mihinana : tsy tompony fa mpiandry entana. [2.653 #2700, 2.974 #3]
Dikanteny frantsayEtre riche et se priver, ce n’est pas posséder, c’est se faire gardien de bagages. [2.974 #3]

Ohabolana 20Reniketaka Ambodinangavo : malaza ho mpanan-karena, ka saran-dakana no enti-manala taona. [2.415 #2242, 2.653 #2786]
Reniketaka Ambodinangavo : malaza ho mpanan-karena, ka saran-dakana no entina manala taona. [2.558 #3749]
Dikanteny frantsayReniketaka d' Ambodinangavo : elle a la réputation d' être riche et cependant c' est en louant sa pirogue qu' elle joint les deux bouts à la fin de l' année. [2.415 #2242]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui avaient de la réputation et non de la réalité. [2.415 #2242]

Ohabolana 21Roboroboin' ny mpanana ka ny mahantra avy no manao be fahandro. [2.415 #2243, 1.1]
Rodarodain' ny mpanan-karena, ka ny malahelo avy no manao be fahandro. [2.415 #2403, 2.653 #2800]
Fanazavana malagasyAoka tsy ho voatariky ny olona tsy mitovy amin' ny tena ka manao toa azy na dia mety hanimba ny tena aza. [1.1]
Dikanteny frantsayEn voyant les riches dépenser avec prodigalité, les pauvres eux-mêmes dépensent beaucoup pour leur nourriture. [2.415 #2403]
L' exemple des riches porte à se livrer au plaisir ; à leur suite les pauvres eux-mêmes font bonne cuisine. [2.415 #2243]
Fanazavana frantsayLes petits imitent les grands. [2.415 #2243]

Ohabolana 22Teren-doza, sa enjehin' antambo, no zanaky ny mpanan-karena ka mangataka ? [2.415 #2562, 2.653 #3083]
Dikanteny frantsayEst-on pressé par un malheur ou poursuivi par quelque calamité pour mendier, alors qu' on est enfant de riche? [2.415 #2562]

Ohabolana 23Zanaky ny mpanan-karena tsy mitafy : ny anaran-drainy sisa tafiny. [2.415 #1014, 2.653 #3762, 2.558]
Dikanteny frantsayEnfants de riches, qui ne sont pas vêtus : il leur reste le nom de leur père pour se vêtir. [2.415 #1014]
Fanazavana frantsaySe disait des parents avares qui ne donnaient pas le convenable à leurs enfants, et surtout des enfants qui avaient dissipé l' héritage de leurs parents. [2.415 #1014]

Fizahan-teny