Fizahan-teny

Ohabolana : anjara

Ohabolana 1Andevolahy diso vozon-kena : aleony maty toy izay very anjara. [2.415 #507, 2.653 #177]
Dikanteny frantsayEsclave qui a manqué la distribution de viande : plutôt mourir que de ne pas avoir sa part, et il cherche à prendre la part des autres. [2.415 #507]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait l' avidité gloutonne des esclaves et leur acharnement à avoir leur part. [2.415 #507]

Ohabolana 2Andevolahy maty hariva, ka vovon' alika no anjara tafondrony. [2.415 #522, 2.165]
Dikanteny frantsayEsclave mort le soir : les aboiements du chien remplacent pour ses funérailles les coups de canon. [2.415 #522]
Un esclave mort le soir, ce sont les aboiements du chien qui remplacent pour lui les coups de canon des funérailles. [2.165]

Ohabolana 3Andevolahy mielo, ka manampina ny anjara-masoandrony. [2.165]
Andevolahy mielo: manakona ny anjara-masoandrony. [2.653 #188]
Andevolahy mielo mena, ka manakona ny anjara masoandrony. [2.415 #521]
Ankizilahy mielo ka manakona ny anjara-masoandrony. [2.558 #278]
Dikanteny frantsayEsclave qui s' abrite sous un parasol rouge : il se prive de sa part de soleil, seule chose qui lui appartienne. [2.415 #521]
Une esclave avec un parasol, elle cache sa part de soleil. [2.165]
Fanazavana frantsayEn cherchant à s' élever on trouve des inconvénients. [2.415 #521]

Ohabolana 4Anjaran' ny mpanan-karena ny milamin-tokantrano, fa tsy mba anay malahelo. [2.415 #2485]
Dikanteny frantsayC' est bon pour les riches d' avoir un ménage bien en ordre, mais pas pour nous pauvres malheureux. [2.415 #2485]
Fanazavana frantsayExcuses des femmes pauvres. [2.415 #2485]

Ohabolana 5Bingo manao matso ka misalovana ny anjaran' ny sasany. [2.165 #2063, 2.415 #3245, 2.558 #902, 2.653 #771, 1.1]
Bingo manao matso ka misalovana ny an' ny sasany. [1.1]
Bingo manao matso, ka misalovana ny hanaovan' ny sasany. [2.415 #3245, 1.3]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ireo manembantsembana ny ataon' ny hafa. [1.1]
Ny olona tsy mahay nefa miditriditra amin' ny raharahan' ny sasany dia tsy manao afa-tsy ny manimba zavatra fotsiny. [1.1]
Dikanteny frantsaySe mêler de ce qui n' est pas à sa portée, comme un bancal qui se met en ligne pour passer la revue. [1.3 #81]
Se mêler de ce qui n' est pas à sa portée et qui regarde les autres, c' est faire comme un bancal qui fait l' exercice. [2.415 #3245]
Un bancal voulant passer une revue ne fait qu' embarrasser les autres. [2.165 #2063]
Fanazavana frantsayLe bancal à l' exercice gêne les autres. [2.415 #3245]

Ohabolana 6Fisoitrafo nitonoan-kena : menaka kely no anjarany fa ny ventiny tsy ananany anjara. [2.558 #79]

Ohabolana 7Katro-doha anjaran' ny ondry, kaikitra fanaon' ny alika, teny soa fanaon' ny hendry. [2.558 #108]

Ohabolana 8Manana anjara ratsy, toy ny fantaka : manompo, vao vaky loha. [2.653 #1503]

Ohabolana 9Mpanompo diso vozon-kena ka aleo maty toy izay very anjara. [2.558 #2598]

Ohabolana 10Nahandrom-bomangan' Ambohimijery : ny nandray iray efa nihinana; ny nandray roa dia anjarany izay. [2.653 #2017, 2.165]
Dikanteny frantsayUn repas de patates à Ambohimijery: celui qui en a déjà pris une (avant la distribution régulière) l' à déjà mangée (et il n' en aura peut-être plus), et celui qui en a pris deux a eu sa part. [2.165]

Ohabolana 11Ny antsibe no banga, dia nisolo ny anjaran' ny famaky. [2.558 #186]
Ny antsibe no ho banga, fa ny hazo fikapan' ny famaky avy no nojinjany. [2.653]
Ny antsibe no ho banga, nijinjana ny hazo tsy tandrifiny. [2.415 #2543, 2.653]
Dikanteny frantsaySi le coutelas est ébréché, c' est qu' il a servi pour abattre des arbres pour lesquels il n' était pas fait. [2.415 #2543]
Fanazavana frantsaySe disait des gens se ruinant à faire des choses disproportionnées avec leur condition. [2.415 #2543]

Ohabolana 12Ny fofony ihany no anjarany : ohatra ny vaviantitra nahandro hoditra. [2.558]
Ny fofony no anjarany, hoatry ny vavy antitra mahandro hoditra. [2.415 #1888]
Ny fofony no anjarany, ohatra ny vavy antitra mahandro hoditra. [2.653]
Dikanteny frantsayN' avoir pour part que l' odeur, comme la vieille qui fait cuire de la peau. [2.415 #1888]
Fanazavana frantsayLa vieille édentée ne peut pas manger la peau ; ce proverbe se disait des gens lésés dans un partage ou une distribution. [2.415 #1888]

Ohabolana 13Ny manam-panahy mody voky, fa ny adala homana ny anjaran’ ny sasany. [2.653]
Ny manam-panahy mody voky, fa ny adala mandrapaka ihany. [2.974 #386, 2.653]
Dikanteny frantsayL’homme sensé sait s’arrêter à temps ; l’insensé engouffre sans retenue. [2.974 #386]

Ohabolana 14Ny nandoa aty amin' afero no tsy nanana anjara ho diavina. [2.558 #3168]

Ohabolana 15Onony ny alahelo fa anjara omen’ Andriamanitra izao, fa tsy misy tsy ho any tsy akory. [2.415 #4153]
Dikanteny frantsayCalmez votre douleur, car c' est le partage que Dieu nous fait ; il n' y a personne qui soit dispensé d' aller là-bas. [2.415 #4153]
Fanazavana frantsayParoles de consolation dites dans une visite après un deuil. [2.415 #4153]

Ohabolana 16Parasin' Ambohimanoa: ny vavy be loha, ary ny lahy no kibotaina, ka samy mahalala ny anjarany. [2.165]
Dikanteny frantsayLes puces d' Ambohimanoa: les femelles ont une grosse tête et les mâles un gros ventre, de sorte quelles connaissent leurs défauts respectifs. [2.165]

Ohabolana 17Raha tanora jejo, mamery ny anjara soany. [2.558 #237]

Ohabolana 18Raha vinanto tsy mividy ary tsy mitondra ka tsy mba mivimbina, dia fanam-bomanga kosa no anjarany. [2.165 #1853, 2.415 #1474]
Dikanteny frantsaySi votre gendre n' achète rien et n' apporte rien, il ne mérite pour nourriture que des patates réchauffées. [2.415 #1474]
Si vous avez un gendre qui n'achète rien et n'apporte rien, il ne mérite pas d'avoir autre chose que des patates réchauffées. [2.165]
Fanazavana frantsayOn donne des patates réchauffées à ceux dont on veut se moquer. [2.165]

Ohabolana 19Rasa aomby ny faty : samy mandiny ny anjarany. [1.147 #R41]

Ohabolana 20Reniakoho nosingora-mahazaka : am-paingo no anjara, ka mahazaka no anjara. [2.558 #3746]
Reniakoho nosongora-mahazaka : ampaingo no anjara, ka mahazaka no hita. [2.415 #858, 2.653 #2783]
Dikanteny frantsayPoule qu' on attache avec un câble : ce sont de petites entraves qui doivent lui revenir, et on lui donne une grosse corde. [2.415 #858]
Fanazavana frantsayIl faut conduire les hommes suivant leur condition et leurs forces. [2.415 #858]

Ohabolana 21Tanalahy misarotro maina andro : manakona ny anjara maso-andron' ny tena. [2.415 #1712]
Tanalalahy misarotro mainandro : manakona ny anjara-masoandron’ ny tena. [2.653 #2992]
Dikanteny frantsayCaméléon qui porte capuchon par une journée de clair soleil : il se prive de sa part de soleil. [2.415 #1712]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui restent enfermés chez eux loin du soleil. [2.415 #1712]

Ohabolana 22Tolo-kena alina : vintana no andrasana. [2.415 #3217]
Tolo-kena maty alina : vintana no andrasana. [2.653 #3112]
Tolo-kena maty jiro, ka miandry izay anjara vintana. [2.415 #3218]
Tolo-kena maty jiro, ka vintana no andrasana. [2.165 #90, 2.558, 1.1]
Tolo-kena maty jiro : vintana no andrasana. [2.653 #3112]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny toe-javatra izay ny anjara tokana ihany no mety hahazoana na tsy hahazoana. [1.1]
Dikanteny frantsayDans une distribution de viande faite une fois que la lampe est éteinte, on attend la chance. [2.165]
Lorsque les portions de viande sont faites et distribuées dans la nuit, il faut s' en rapporter au hasard. [2.415 #3217]
Lorsque les portions de viande sont faites et distribuées dans l' obscurité, c' est le hasard qui sert. [2.415 #3218]
Fanazavana frantsaySe disait des partages faits sans aucun privilège. [2.415 #3218]
Se disait des partages faits sans privilège. [2.415 #3217]

Ohabolana 23Tovolahy manambady antitra, ka ny loa-bary no hianteherana ; fa atositosika, toa renibe ; avela ihany, anjara vadin' ny tena, ka izay voky matanjaka. [2.415 #1335]
Tovolahy manam-bady antitra, ka ny loa-bary no hiantehorana; fa atositosika, toa renibe; avala ihany, anjara vadin' ny tena, ka izay voky matanjaka. [2.165 #1790]
Dikanteny frantsayJeune homme qui a épousé une vieille femme : c' est pour avoir une bonne cuisine ; car s' il veut s' amuser il semble que sa femme soit sa grand-mère, et s' il la laisse, elle reste sa femme et un homme rassasié est fort. [2.415 #1335]
Un jeune homme qui a épousé une vieille femme: c' est pour avoir quelqu' un qui lui fasse bonne cuisine, car s' il veut s' amuser avec elle, il lui semble qu' elle est sa grand' mère; et s' il ne s' en occupe pas, elle est quand même sa femme, et un homme rassasié est fort. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. il a quand même de bons repas. [2.165]

Ohabolana 24Tsy mandidy alohan' Andriamanitra aho, fa izay zara-vintana lolohavina. [2.165 #31]
Tsy mandidy alohan' Andriamanitra, fa izay anjara lolohavina. [2.558 #4529]
Dikanteny frantsayJe ne décide pas avant Dieu, mais j' accepte (litt, je porte sur ma tête) mon sort. [2.165]

Ohabolana 25Tsy misy nivavaka niankandrefana, fa samy nianavaratra ihany; fa ny harena mila vintana, ka raha tsy anjara, tsy tonga. [2.165 #81]
Tsy nisy nivavaka niankandrefana, fa samy nianavaratra ihany ; fa ny harena mila vintana, ka raha tsy anjara, tsy tonga. [2.415 #862]
Dikanteny frantsayPersonne n' a prié tourné vers l' ouest, mais tous l' ont fait tournés vers le nord (comme il faut); mais la richesse vient du destin, et celui qui n' y est pas destiné ne l' obtient pas. [2.165]
Personne n' a prié tourné vers l' ouest, tous ont prié tournés vers le nord ; mais la fortune vient du destin et quand ce n' est pas le destin, la fortune ne vient pas. [2.415 #862]

Ohabolana 26Vantotr' akoho eo an-tanan-tompony, sy vorombazaha raisina amin' ny tendany, ka samia mahazaka ny anjarany. [2.415 #2757]
Dikanteny frantsayPoule dans la main de son maître et canard pris par le cou : que chacun porte son sort. [2.415 #2757]

Ohabolana 27Varavaran-kazo anjaran' ny velona ary ny varavaram-bato anjaran' ny maty. [2.558 #4859]

Fizahan-teny