Fizahan-teny

Ohabolana : tongotra

Ohabolana 1Ahafahana vao mihavesatra toy ny tongo-boka. [2.415 #1943]
tongo-boka : ahafahana vao mihamavesatra. [2.558 #272]
tongo-boka : ahafahana vao mihavesatra. [2.415 #1943, 2.653 #3136]
Dikanteny frantsayLes pieds des lépreux : à mesure qu'ils s'en vont en morceaux, ils deviennent plus lourds. [2.415 #1943]
Fanazavana frantsayParce qu' ils enflent. Se disait des malheurs qui s' aggravent avec le temps. [2.415 #1943]

Ohabolana 2Androngolahy manetsa : mandro matetika vao mavo lamosina. [2.558 #237]
Androngolahy manetsa : mandro matetika vao mavo lamosina ; tongo-dririnina : hosoran-tsavony vao mihavasoka. [2.415 #701, 2.653 #227]
Dikanteny frantsayLézard à l' époque du repiquage du riz : il prend des bains fréquents et il a le dos sale ; les pieds en hiver, on les enduit de savon et ils sont ternes. [2.415 #701]
Fanazavana frantsaySe disait des officiers concussionnaires. [2.415 #701]

Ohabolana 3Ary tongotra aman-tanana. [2.415 #1490]
Dikanteny frantsayEnfant qui a les pieds et les mains formés : il court çà et là. [2.415]

Ohabolana 4Aza dia manafin-tsilo hampandringa ny tongotra. [2.558 #439, 2.653 #379]

Ohabolana 5Aza kilonga mahay lapa: mivoaka, manao halalaka; miditra, manao tsy ho tery. [2.653 #391, 2.415]
Aza kilonga mahay lapa : mivoaka, manao halalaka, miditra, manao tsy ho tery tongotra aman-tanana. [2.558]
Dikanteny frantsayNe soyez pas comme les jeunes familiers du palais : quand ils sortent ils veulent être au large et quand ils rentrent ils ne veulent pas être à l' étroit. [2.415 #1557]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait de la fierté de ces jeunes gens. [2.415 #1557]

Ohabolana 6Aza lalin-kevitra toy ny tsiboboka : lany ny androa-tokon-tsaina vao hary tongotra aman-tanana. [2.558]
Aza lalin-kevitra, toy ny tsiboboka : lany ny an-droatokon-tsaina vao maniry tongotra. [2.653 #392]

Ohabolana 7Aza manao lainga marivo tototra, ka ny tongo-tsaka lazain-ko lanim-boalavo. [2.974 #139]
Aza manao lainga marivo tototra, ka ny tongo-tsaka no lazaina lanim-boalavo. [2.558]
Aza manao lainga marivo tototra, ka ny tongo-tsaka no lazain-ko lanim-boalavo. [2.415 #4910, 2.653 #476]
Dikanteny frantsayNe faites pas de mensonges faciles à découvrir : c' est comme si vous disiez que la patte d' un chat a été mangée par un rat. [2.415 #4910]
Ne pas inventer des mensonges trop évidents, comme de dire que la patte du chat a été mangée par le rat. [2.974 #139]

Ohabolana 8Aza manao ohatra an' Ikotokely mandihy ambony zezika : faly foana mihaino ny fidobony, fa tsy mihevitra ny farasisa hanaikitra ny tongotra. [2.415]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme Ikotokely dansant sur le fumier : tout content d' entendre ses pas, il ne pense pas au mal qui mordra ses pieds enflés par la maladie farasisa. [2.415 #6215]
Fanazavana frantsayLe plaisir présent empêche de penser à ses suites funestes. [2.415 #6215]

Ohabolana 9Aza miantaha tongotra toa sakoivy : hatrany an-tenda vao tsy afa-mandeha. [2.558 #734]
Aza miantaha tongotra, toa sakoivy; tonga an-tenda vao tsy afa-mandeha. [2.653 #603]

Ohabolana 10Bibilava vonoina, ka tsy tongotra hitsipaka, tsy tanana handrangotra, tsy vava hiteny, fa todin' aina no andrasana. [2.558]
Bibilava vonono : tsy manan-tanana hamaly izy, fa Andriamanitra no andrasana. [2.415 #22]
Bibilava vonono : tsy manan-tanan-kamaly, tsy manan-tongotra hitsipaka, tsy manam-bava hivalo, fa todin' aina no andrasana. [2.415 #22, 2.653 #769]
Bibilava vonono, tsy tanana hamely, tsy tongotra hitsipaka fa Andriamanitra no andrasana. [1.1]
Bibilava vonono: tsy tanan-kandrangotra na tongotra hitsipaka, fa Andriamanitra no andrasana. [1.1]
Bibilava vonono: tsy tongotra hitsipaka, tsy tanana handrangotra, fa Andriamanitra no andrasana. [1.1]
Fanazavana malagasyEntimilaza ny fisian' ny tody, na koa ny fomban' Andriamanitra an' ireo malemy sy osa, izay tsy manan-kanoherana ireo mpanao tsindry hazo lena na kely tsy mba mamindro. [1.1]
Enti-milaza ny olona osa na madinika na mahantra izay tsy mba afaka hamaly amin' ny herin' ny tenany raha misy mamely azy fa Andriamanitra no antenainy hamaly izay mampahory azy. [1.1]
Marina ka mamaly ny ratsy sy ny tsara. [1.1]
Dikanteny frantsayUn serpent qu' on tue : il n' a pas de mains pour se défendre, mais il compte sur Dieu. [2.415 #22]
Fanazavana frantsayCe proverbe s' appliquait aux petits et aux faibles qui souffrent des oppressions : ils attendent que Dieu leur fasse justice. [2.415 #22]

Ohabolana 11E! Andriamanitra nahary tongotra aman-tanana. [2.415 #25]
Zanahary nahary tongotra aman-tanana. [2.415 #25]
Dikanteny frantsayÔ Dieu qui nous avez créés, pieds et mains. [2.415]

Ohabolana 12Kapoka alikan-dRainibelanonana : voa ny tongony, voa ny tanany. [2.558]

Ohabolana 13Lalan-tsarotra tsy mahavery mpandalo ; ary mamba tsy homana an-tanety ; kanefa raha tia vilivily, voatsilo ; ary raha tia raviravy tongotra, haniny ihany. [2.415 #6284, 2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayUn chemin difficile ne perd pas les passants ; le caïman ne dévore pas sur la terre ferme ; cependant si on aime les détours, on se blesse aux épines ; et si on aime à laisser pendre ses pieds dans l' eau, on est dévoré par le caïman. [2.415 #6284]
Fanazavana frantsayQui s'expose au danger y périra. [2.415 #6335]

Ohabolana 14Lambo nandia hosy : manaraka ny efa, tongotra avy nisasàna manaraka ny madio. [1.147 #L7]

Ohabolana 15Lava hadalana hoatry ny trambo : tongotra hahelika, ka enti-mandady. [2.415]
Lava hadalana, ohatra ny trambo: tongotra hahelika, ka enti-mandady. [2.653, 1.1]
Lava hadalana tahaka ny trambo : tongotra hahelika ka enti-mandady. [2.558 #119]
Fanazavana malagasyAzon' ny hadalana ka tsy mahay mitandro izay tokony hotandrovina, toy ny haja, voninahitra. [1.1]
Dikanteny frantsayD' une éternelle sottise comme le mille-pieds : des pattes, il en a jusque sous les aisselles et il s' en sert pour ramper. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gens peu débrouillards pour leurs intérêts. [2.415 #2081]

Ohabolana 16Lelan' omby : milelaka ny trafo, mahay; milelaka ny tongotra, mahay ihany koa. [2.558 #1784]

Ohabolana 17Manafin-tsilo liampandringa ny tongotra. [2.974 #389]
Dikanteny frantsayCacher l’épine qui blessera le pied. [2.974 #389]

Ohabolana 18Mandrohy moka, mamatotra aloy : ary tongotra aman-tanana fa tsy misy tena hodidiana. [2.415]
Mandrohy moka, mamatotra aloy: ary tongotra aman-tanana, kanefa tsy misy tena hodidiana. [2.653 #1596, 2.165]
Mandrohy moka, mamatotra aloy, àry tongotra, fa tsy misy tena hodidiana. [2.558 #140]
Dikanteny frantsayAttacher un moustique, lier un moucheron: les deux ont bien des pieds et des mains (les pattes) mais n' ont pas de corps à découper. [2.165]
Garrotter des moustiques, attacher des moucherons, c' est butin de pattes et d' ailes, mais de substance à partager, point. [2.415]
Fanazavana frantsayIl n' y rien à prendre, ce n' est pas comme un bœuf (que l' on attache pour le tuer). [2.165]
Se disait des poursuites engagées contre des gens qui n' ont rien : on en est pour les frais. [2.415 #3353]

Ohabolana 19Mitomboa tanana, mitomboa tongotra, mitomboa an-tsakany, mitomboa an-davany. [2.415 #4150]
Dikanteny frantsayCroissez aux mains et aux pieds, en largeur et en longueur, que tout vous réussisse. [2.415 #4150]
Fanazavana frantsaySouhait fait par le marchand à celui qui lui achetait un esclave ou un animal. [2.415 #4150]

Ohabolana 20Mitondra entina, hoatry ny tongotra. [2.415 #4019]
Mitondra entina ohatra ny tongotra. [2.165]
Dikanteny frantsayPorter et être porté comme les pieds. [2.415 #4019]
Qui porte et est porté en même temps, comme les pieds. [2.165]

Ohabolana 21Ny tongotr' omby an' Imavolahy, fa ny totohondry an' Iboto. [2.558 #3322]
Ny tongotr' omby an' Imavolahy; ny totohondry an' Iboto. [2.165]
Ny tongotr' ondry an' Imavolahy, ny totohondry an' Iboto. [2.415 #989]
Ny tongotr’ ondry any Mavolahy : ny totohondry any Iboto. [2.653 #2512]
Dikanteny frantsayLes pattes du mouton sont pour Mavolahy et les coups de poing pour Boto. [2.415 #989]
Les pieds du bœuf sont pour Imavolahy; quant à Iboto, il n' a que ses poings (à ronger). [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe fait d' assonance : tongotr' ondry et totohondry se disait des parents qui montraient de la partialité envers leurs divers enfants. [2.415 #989]
Ce proverbe renferme un jeu de mots sur "tongotr' omby" et "totoHondry" . [2.165]

Ohabolana 22Raharaha momba tongotra. [2.415 #3297, 2.653 #2729]
Dikanteny frantsayOrdures qui adhèrent aux pieds. [2.415 #3297]
Fanazavana frantsayCette expression se disait des affaires fâcheuses. [2.415 #3297]

Ohabolana 23Salasala ohatra ny tongotry ny mpanihika : sady manosika no mamerina. [2.165, 2.558]
Dikanteny frantsayDouteux, comme les pieds de celui qui pêche au panier, tantôt il les avance et tantôt il les recule. [2.165]
Fanazavana frantsayLa pêche au panier se pratique dans certains bas-fonds et dans les rizières marécageuses. [2.165]

Ohabolana 24Sitraka andro anaovana ohatra ny tongotr' omby mihosy. [1.1]
Sitraka andro anaovana, toy ny tongotr' omby avy nihosy. [2.558 #3900]
Sitrak’ andro anaovana, toa tongotr’ omby nihosy. [2.653 #2904, 2.974]
Tongotr' omby nihosy : sitraka andro nanaovana. [2.415 #5412]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona ankasitrahana, fa amin' ny fotoana anaovany raharaha ihany, fa tsy tsaroana kosa ankoatra an' io. [1.1]
Dikanteny frantsayOn est content des pieds du boeuf le jour où ils piétinent les rizières. [2.415]
Services qu’on ne reconnaît que le jour où ils sont rendus : tels les pieds du bœuf qui a foulé la rizière. [2.974 #309]
Fanazavana frantsayOn apprécie quelqu' un le jour où il rend des services. [2.415 #5412]

Ohabolana 25Terak’ondry ririnina : izay ho donga tsy ierenana, fa zara raha misy tongotra efatra. [2.415 #3143, 2.653]
Dikanteny frantsayBrebis qui met bas en hiver : on ne demande pas que le petit soit dodu, c' est déjà bien qu' il ait quatre pattes. [2.415 #3143]

Ohabolana 26Toy ilay tongotr' ondry nahafahan-kodiny : ka sady kely no ankanifisana. [2.558 #4237]
Toy ny tongotr' omby ahafahan-kodiny, ka hariharin-taolana sisa. [2.165 #1476]
Toy ny tongotr' ondry nahafahan-kodiny : ka sady kely no an-kanifisana. [2.558 #4331]
Tongotr’ ondry ahafahan-kodiny : hariharin-taolana no sisa. [2.558 #4196, 2.653 #3132]
Tongotr’ ondry ahafahan-kodiny, sady kely no an-kanifisana. [2.653 #3133]
Tongotr' ondry ahafan-kodiny, hariharin-taolana no sisa. [2.165 #1335]
Dikanteny frantsayDes pieds de mouton sans la peau, il n' y reste que les os. [2.165]
Pareil au pied écorché d' un bœuf: il n' y reste plus que les os. [2.165]
Fanazavana frantsayCe qui montre que le mouton n' est pas fameux à Madagascar. [2.165]

Ohabolana 27Toy ny tongo-bakivaky, sady maharary no mahamenatra. [2.415 #1719]
Toy ny tongo-bakivaky : sady manaintaina no mahamenatra, alana ny loto vao mitondra fasika mody. [2.558 #4328]
Toy ny tongotra vakivaky: sady maharary no mahamenatra. [2.165 #2074]
Tongo-bakivaky, ka sady maharary no mahamenatra. [2.558]
Tongo-bakivaky sady maharary no mahamenatra. [2.415 #5311, 2.653 #3135, 1.1]
Fanazavana malagasyIlazana toetra ratsy izay sady ahitam-pahavoazana ho an' ny ankohonana no mahafa-baraka amin' ny any ivelany. [1.1]
Dikanteny frantsayC' est comme les pieds gercés, cela fait mal et cela fait honte. [2.415 #1719]
Comme des pieds tout crevassés, c' est douloureux et honteux en même temps. [2.165]
Les pieds qui se fendillent ne font pas seulement mal, mais encore il donne de la honte. [2.415 #5311]
Fanazavana frantsaySe disait de ce qui donne de l' inquiétude et de la honte, par exemple une affaire entreprise et qui n' est pas achevée. [2.415 #5311]
Se disait des malheurs qui étaient occasion de honte. [2.415 #1719]

Ohabolana 28Toy ny tongotra mby an-dakana, ka tsy azo averina. [2.653 #3241, 2.974 #235]
Toy ny tongotra mby an-dakana, ka tsy azo averina intsony. [2.558 #4330]
Tomboke avy an-daka tsy mimpoly an-tete koa. [1.68]
Tomboke fa an-daka tsy mimpoly koa. [1.68]
Tongotra mby an-dakana itý. [1.1]
Tongotra mby an-dakana, ka tsy mahazo mifody intsony. [2.165 #731]
Tongotra mby an-dakana ka tsy miverina intsony. [1.1]
Tongotra mby an-dakana, tsy azo averina intsony. [2.415 #3309]
Tongotr' omby an-dakana, ka tsy mimpody intsony. [2.415 #3309]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona efa eo am-pivononana handeha ka saro-miverina. [1.1]
Zavatra efa notinapaka ary efa vita daholo ny fiomanana ny amin' izany ka tsy azo ahemotra intsony. [1.1]
Dikanteny anglisyYour feet are already in the canoe. [1.7]
Fanazavana anglisyYou are on your way now. [1.7]
Dikanteny frantsayComme le pied déjà posé dans la pirogue : plus moyen de reculer. [2.974 #235]
Pieds dans la pirogue ne retournent plus au village. [1.68]
Une fois que le pied est dans la barque, on ne peut pas revenir en arrière. [2.415 #3309]
Une fois que le pied est dans la pirogue, on ne revient plus en arrière. [1.68]
Une fois qu' on a les pieds dans le canot, on ne peut plus revenir en arrière. [2.165]
Vous avez les pieds dans la pirogue. [1.8]
Fanazavana frantsayIl faut finir une affaire commencée et on ne revient pas sur me affaire conclue. [2.415 #3309]
Proverbe très employé pour marquer la persévérance ou la ténacité; correspond à: quand le vin est tiré, il faut le boire. [2.165]
Vous voilà bien parti, vous ne pouvez plus reculer. [1.8]

Ohabolana 29Tongotra efatra tsy indray mamindra. [2.165 #1220]
Dikanteny frantsayLes quatre jambes (d' un quadrupède) ne se déplacent pas toutes les quatre à la fois. [2.165]
Fanazavana frantsayIl ne faut faire qu' une chose à la fois. [2.165]

Ohabolana 30Tongotr' akoho tapaka, izay tsy azony manambatra. [2.558 #4195, 2.653 #3131]

Ohabolana 31Tongotry ny afo, ny rivotra ; vavan' ny adala, ny hendry. [2.653 #3130, 2.974 #64]
Dikanteny frantsayC’est le vent qui emporte la flamme; c’est le sage qui parle pour l’insensé. [2.974 #64]

Ohabolana 32Tsy mahita fetry ny lanitra, tsy manjehy ny masoandro, tsy mandrefy ny tany. [2.415 #262]
Tsy nahita fetry ny lanitra, tsy nanjehy ny masoandro, tsy nandrefy ny tany. [2.653 #3557]
Tsy nahita ny fetry ny lanitra, tsy nahajehy ny masoandro, tsy naharefy ny tany, nefa hitan' ny maso sy nodiavin' ny tongotra isan' andro. [2.558 #4758]
Dikanteny frantsayOn ne voit pas les bornes du firmament, on ne mesure pas le soleil par empans, on ne mesure pas la terre à la brasse. [2.415 #262]
Fanazavana frantsaySe disait de la puissance et de la grandeur du souverain, afin d' inspirer au peuple crainte et confiance. [2.415 #262]

Ohabolana 33Zarazarao ny raharaha : ny tapa-tanana miandry ondry, ny tapa-tongotra mitoto vary. [2.653 #3765, 2.974 #24, 2.415, 2.558]
Dikanteny frantsayDivision du travail : le manchot garde les brebis, l’éclopé va piler le riz. [2.974 #24]
Qu' on distribue les travaux : que les manchots gardent les moutons et les culs-de-jatte pilent du riz. [2.415 #870]
Fanazavana frantsayChacun doit s' employer suivant ses aptitudes. [2.415 #870]

Fizahan-teny