Fizahan-teny

Ohabolana : mangalatra

Ohabolana 1Amboa homana ondry, ka ny aina no manefa. [2.415 #4268]
Amboa homana ondry, ka ny fo no manefa. [1.1 #62, 1.3]
Amboa homan' ondry, ka ny aina no manefa. [2.558 #161]
Amboa nangalatra ondry, ka ny fo no manefa. [2.165]
Amboa nangalatra ondry: ny fo no manefa. [2.415 #4268, 2.653 #126]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny mpangalatra izay tsy maintsy manonitra arakaraka ny zavatra nangalariny. [1.1 #62]
Dikanteny frantsayChien qui est pris, mangeant une brebis, la paie de sa vie. [2.415 #4268]
Un chien qui a volé un mouton, il le paiera de sa vie. [2.165]
Un chien qui est pris, mangeant une brebis, la paie de sa vie. [1.3]
Fanazavana frantsayQuand un voleur est pris sur le fait, il est mis à mort. [1.3]
S' appliquait à celui qui s' était rendu coupable d' un crime entraînant la peine de mort. [2.165]
Se disait des voleurs pris en flagrant délit de vol, entraînant la peine capitale ; ils étaient mis à mort sans autre forme de procès. [2.415 #4268]

Ohabolana 2Amboa nangala-katsaka : ampangain’ ny tainy. [1.147 #A46]
Amboa nangala-katsaka, ka ampangain' ny tainy. [2.415 #4267]
Dikanteny frantsayChien qui a volé du maïs : ses excréments l' accusent. [2.415 #4267]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ont habilement volé, mais qui sont découverts quand ils vendent leur vol. [2.415 #4267]

Ohabolana 3Amboa ngerom-bava, ka raha mandalo toa hitondra sokina ihany. [2.415 #4269]
Amboa ngerom-bava : tazanina toa mitondra sokina, nony akaiky vavany ihany. [2.558]
Toy ny amboa mainty vava, ka ataony ho nangala-pihinana ihany. [2.165 #1071, 2.653]
Toy ny amboa ngerom-bava, ka ataony ho nangala-pihinana ihany. [2.653]
Toy ny amboa ngerom-bava, ka ohatra ny avy nangala-pihinana ihany. [2.558]
Toy ny amboa ngerom-bava : tazanina toa mitondra sokina, nony hatonina vavany ihany. [2.558 #4258]
Toy ny saka ngerom-bava, ka ohatra ny avy nangala-pihinana ihany. [2.558]
Dikanteny frantsayChien qui a la gueule noire : quand il passe, on croit qu' il porte un hérisson. [2.415 #4269]
Semblable à un chien à la gueule sale, qui est soupçonné d' avoir volé de la nourriture. [2.165]
Fanazavana frantsayParce que les apparences sont contre lui. [2.165]
Se disait des voleurs de profession : on les accuse toujours. [2.415 #4269]

Ohabolana 4Antibavy nanano fodiavoho, atero Ambodivavaka fa nangala-tsonia. [1.147 #A84]

Ohabolana 5Aza manao gisalahy homan-ketsa, ka ny homana ny an' olona indray no avo feo. [2.165 #843]
Aza manao gisalahy homan-ketsa: ny homana ny an’ olona indray no avo feo. [2.558 #506, 2.653 #453]
Gisalahy homan-ketsa ka izy mangalatra indray no avo feo. [2.558 #1227]
Gisalahy homan-ketsa ka izy mihinana indray no avo vava. [1.1]
Gisalahy homan-ketsa, ka ny homana ny an' olona indray no avo feo. [2.415]
Gisalahy homan-ketsa, ka ny maka ny an’ ny olona indray no avo feo. [2.974 #151]
Gisalahy homan-ketsa ka ny maka ny an' olona indray no avo feo. [2.653 #997, 2.415, 1.1]
Fanazavana malagasyEntimilaza ireo olona ratsy nefa be vava ka mova tsy ny mitolo-tena. [1.1]
Ilazana ny olona nanao ratsy na nangalatra ny an' ny hafa, nefa izy indray no be vava sy midrinkina. [1.1]
Dikanteny frantsayJars qui mange les semis de riz : lui qui mange le bien des autres, crie le plus fort. [2.415 #4289]
Ne faites pas comme un jars qui mange des jeunes plants de riz: il jette de grands cris tout en mangeant ce qui n' est pas à lui. [2.165]
Une oie dans un champ de ketsa : elle est à voler et c’est encore elle qui pousse les hauts cris. [2.974 #151]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des gens qui prennent le bien des autres ou leur font du tort, et aussi de ceux qui ont le verbe haut. Il fait allusion à un conte où une femme crie après un jars qui dévaste son semis de riz ; le jars fait tant de bruit et de fracas que la femme finit par l' abandonner. [2.415 #4289]
Et pourtant il n' a pas de quoi se vanter! [2.165]

Ohabolana 6Aza mihebiheby maso hoatry ny hitsikitsika hangalatra akoho. [2.415 #4283]
Dikanteny frantsayNe regardez pas de tout côté comme l' oiseau hitsikitsika qui cherche à voler un poulet. [2.415 #4283]

Ohabolana 7Boka mangala-boatavo : any an-kandemponana vao mifampiandry. [2.558 #912]
Boka nangala-boatavo: an-kandemponana no mifampiandry. [2.165 #2314]

Ohabolana 8Boka mangala-kitoza : finaritra am-pihinanana, fa ny manala kaka no ady mafana. [2.415]
Boka mangala-kitoza : finaritra am-pihinanana, fa ny manala kaka no adiny. [2.415 #1956]
Boka mihinan-kitoza: ny fihinana no lavorary, fa ny manala kaka no ady mafana. [2.165 #2018]
Boka nangala-kitoza : ny fihinanana dia lavorary fa ny manala kaka no ady mafana. [2.558 #934]
Boka nihinan-kitoza: ny manala kaka no adiny. [2.653 #812]
Dikanteny frantsayLépreux qui vole des lanières de viande boucanée : il est content de manger, mais après avoir mangé c' est en vain qu' il bataille pour enlever les parcelles qui sont rentrées entre ses dents. [2.415 #1956]
Un lépreux mangeant de la viande boucanée: pour manger, ça va bien; mais c' est pour se curer les dents ensuite qu' il est embarrassé. [2.165]
Fanazavana frantsayLe tout n' est pas d' avoir le plaisir, il faut voir la suite. [2.415 #1956]

Ohabolana 9Boka nangala-boatavo: hitondra roa, tsy mahazaka; hitondra iray, mimonomonona. [2.415 #1982, 2.653 #805]
Boka nangala-boatavo : hitondra roa tsy mahazaka, hitondra tokana mimonomonona. [2.558 #932]
Dikanteny frantsayLépreux qui a volé des citrouilles : en porter deux, il ne peut pas ; n' en porter qu' une seule, cela le fait murmurer. [2.415 #1982]

Ohabolana 10Boka nangala-boatavo ka mifampitolona samy malama. [2.558 #933]
Boka nangala-boatavo : mifampitolona samy malama. [2.653 #806, 2.415]
Boka nangala-boatavo : mitolona samy malama. [2.415]
Dikanteny frantsayLépreux qui a volé une citrouille : ce sont deux lisses qui luttent. [2.415 #1983]
Fanazavana frantsaySe disait des luttes d'habileté entre deux rusés. [2.415 #1983]

Ohabolana 11Boka nangala-pary, ka ny fary tsy azo, ary ny tanana feno lay. [2.165]
Boka nangala-pary ka ny fary tsy azo fa ny lay no nanenika. [2.558 #935]
Boka nangala-pary : ny fary tsy azo ho an' ny tena, ny tanana feno lay. [2.415 #1984]
Boka nangala-pary: ny fary tsy azo, ny tanana feno lay. [2.653 #807]
Dikanteny frantsayLépreux qui a volé une canne à sucre : il ne peut pas saisir la canne et il a la main pleine de ses piquants. [2.415 #1984]
Un lépreux qui voulait voler de la canne à sucre: il n' a pas pu avoir la canne, mais il a eu les mains pleines de piquants. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui étaient punis de leurs mauvaises actions. [2.415]

Ohabolana 12Boka nangala-pihinana ka lany andro eo am-pisangian-takotra. [2.558 #938]
Boka nangala-pihinana: tratr’ andro eo am-pisangian-takotra. [2.415 #1985, 2.653 #809]
Dikanteny frantsayLépreux qui a résolu de voler des aliments : il se laisse surprendre en train de caresser le couvercle de la marmite qu' il n' arrive pas à découvrir. [2.415 #1985]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui se trahissent d'eux-mêmes. [2.415 #1985]

Ohabolana 13Boka nangala-tsira: any andrefan-tanàna vao ningoso reny. [2.653, 2.415]
Boka nangala-tsira ka any andrefan-tanàna vao mingoso fady. [2.558 #939]
Dikanteny frantsayLépreux qui a volé du sel : à l' ouest du village il jure contre sa mère, car le sel brûle ses plaies. [2.415 #4286]
Fanazavana frantsayOn est puni par où l' on pèche. [2.415 #4286]

Ohabolana 14Indrindra hatao kary ihany, ka dia hangalatra akoho. [2.165 #1063]
Dikanteny frantsayComme on le traite de chat sauvage, il se met à voler des poules. [2.165]

Ohabolana 15Kotokely nangalatr’ aomby : ny tanany an-tady, ny masony an-droranga. [1.147]

Ohabolana 16Mahasalasala hoatry ny mitery ombin-drafozana : misakobona, toa hangala-dronono ; misikim-ponitra, toa hamono zanak' omby. [2.415 #1448]
Dikanteny frantsayNe savoir comment faire, comme le gendre qui va traire la vache de son beau-père : s' il gonfle son lamba, on croira qu' il vole le lait ; s' il se serre les reins avec son lamba, on dira qu' il veut tuer le veau. [2.415 #1448]
Fanazavana frantsayIl est difficile de contenter tout le monde, surtout ses beaux-parents. [2.415 #1448]

Ohabolana 17Malahelo, ka nony maraina fivoaka toy ny hangataka, ary raha hariva fivoaka, heverin' ny sasany hisakan-dalana. [2.558]
Malahelo mivoaka maraina : ataon' ny olona hangalatra ; mivoaka hariva : ataon' ny olona hisakana. [2.165 #1454, 2.415 #2518]
Dikanteny frantsayLe pauvre qui sort le matin, on dit qu' il va voler ; il sort le soir, on dit qu' il va détrousser les gens. [2.415 #2518]
Quand un pauvre sort le matin, les gens disent qu' il va voler; et s' il sort le soir, on pense que c' est pour détrousser quelqu' un. [2.165]

Ohabolana 18Manao tanan-dava mangalatra olona. [2.415 #4351]
Dikanteny frantsayVoleurs et complices se font passer de l' un à l' autre la personne volée, pour dérouter les recherches et la vendre comme esclave. [2.415 #4351]

Ohabolana 19Mangalatra an-tsena ka mihaika ny ambanilanitra. [2.165 #1175, 2.558 #2102]
Mangalatra an tsena: mihaika ny ambaniandro. [2.653 #1613]
Dikanteny frantsayVoler sur un marché et provoquer ainsi tout le monde. Autrefois, un voleur surpris au marché était quelquefois mis à mort sur-le-champ; plus tard, quoique cette loi de lynch fût abrogée, un voleur pris en flagrant délit courait encore bien des chances de se la voir appliquer. [2.165]

Ohabolana 20Misalasala ohatra an-dRakotobe : hivarotra matahotra ny ho fatiantoka, hangalatra matahotra ny ho tapa-doha. [2.558]
Misalasala tahaka an-dRakotobe: mivarotra, mahatahotra ny ho faty antoka; mangalatra, matahotra ny ho tapa-doha. [2.165]
Misalasala tahaka an-dRakotobe : mivarotra, matahotra ny faty antoka ; mangalatra, matahotra ny ho tapa-doha. [2.415 #5813]
Dikanteny frantsayÊtre perplexe comme Rakotobe: s' il se met à faire du commerce, il craint de faire des pertes; et s' il se fait voleur, il craint d' avoir la tête coupée. [2.165]
Perplexe comme Rakotobe : s' il fait du commerce il a peur de faire des pertes; s' il se met à voler il a peur d' avoir la tête coupée. [2.415 #5813]

Ohabolana 21Mody tsy sompatra, kanefa mangalatra ny akondron' ny marary. [2.165 #430]
Mody tsy sompatra, kanjo mangalatra ny akondron’ ny marary. [2.653 #1944]
Mody tsy sompatra nefa mangalatra ny akondron' ny marary. [2.558 #2552]
Dikanteny frantsayFaire semblant de ne pas être méchant et pourtant voler les bananes d' un malade. [2.165]

Ohabolana 22Na miroba aza ny tsena, ny tsy mangalatra ve dia mba ho very ? [2.415 #0, 2.653 #2014]
Dikanteny frantsayBien que le marché soit livré au pillage, ceux qui ne volent pas courront-ils à leur perte ? [2.415 #0]
Fanazavana frantsayAllusion à la législation sévère sur les vols dans les marchés. [2.415 #0]

Ohabolana 23Nasaina tsy avy, nony avy eo nangala-pihinana. [2.558 #2752]

Ohabolana 24Ny kely mahafaty ny lehibe tsy mangalatra. [2.653 #2279]

Ohabolana 25Ny mangala-mahafaty ; fa ny mangata-mahavelona. [2.165 #1066, 2.653 #2325]
Ny mangalatra mahafaty, ny mangataka mahavelona. [2.558 #3112]
Dikanteny frantsayVoler fait mourir, mais mendier fait vivre. [2.165]
Fanazavana frantsayProverbe souvent cité par les mendiants pour s' excuser ou se justifier. [2.165]

Ohabolana 26Olona iray no nangalatra akoho tao Alasora, ka ny terak' Alasora rehetra no natao hoe mpangalatra akoho. [1.11]
Dikanteny frantsayUn seul homme a volé un poulet à Alasora et tous les natifs d' Alasora furent qualifiés de voleurs de poulet. [1.11]
Fanazavana frantsayCe proverbe vise ceux qui ont tendance à généraliser à partir d'un cas particulier. [1.11]

Ohabolana 27Raha manan-karen-drahavavy tsy tia: raha miditra, ataony hangataka; raha mivoaka, ataony hangalatra. [2.653 #2686]

Ohabolana 28Raha sorohitra iaraha-mahita, ka mangala-misary, tsy mety. [2.415 #3215, 2.653 #2713, 2.165]
Raha sorohitra niaraha-nahita, ka mangala-misary dia tsy mety. [2.558 #236]
Dikanteny frantsayQuand on a vu une alouette en commun, il ne faut pas aller la chercher seul. [2.415 #3215]
Si l' on a vu une alouette ensemble, il ne faut pas que l' un la prenne en cachette. [2.165 #1069]
Fanazavana frantsaySe disait de celui qui prenait en cachette la chose commune, sans rien dire à ses associés. [2.415 #3215]

Ohabolana 29Totozy nangala-dronono : tsy voky fa lendem-bolo. [2.558 #272, 2.653]

Ohabolana 30Tsy mangalatra, fa mandrairay. [2.165 #1062, 2.558 #292, 2.653 #3379]
Dikanteny frantsayPas voler, mais prendre un peu. [2.165 #1062]

Ohabolana 31Tsy mangalatra manana adidy, ohatra ny fangala-bola. [2.653, 2.165]
Tsy mangalatra manana adidy, sahala amin' ny fangala-bola. [2.558 #293]
Dikanteny frantsayCelui qui commet le vol le plus grave, c' est celui qui vole de l' argent. [2.165 #1060]

Ohabolana 32Vinanto saro-kenatra : asaina, tsy avy; avela, mangala-pihinana. [2.415 #1483, 2.653 #3679]
Vinanto saro-kenatra : asain-tsy avy, avela mangala-pihinana. [2.558 #4954]
Dikanteny frantsayBru qui est timide : quand on l' invite, elle ne vient pas ; quand on la laisse, elle dérobe des vivres pour les manger en cachette. [2.415 #1483]
Fanazavana frantsaySe disait de tous ceux qui agissaient ainsi. [2.415 #1483]

Ohabolana 33Voaira izy, hoy Ibango nangala-poly. [2.558 #4966, 2.653 #3690]

Fizahan-teny