Fizahan-teny

Ohabolana : vaky

Ohabolana 1Akory ilay malaina: asaina miasa lohataona, manao hoe vaky lafika aho; asaina manosy fahavaratra, mararin' ny tazo aho; avela an-tanàna, tsy mahamasa-kanina. [2.165]
Akory ity ilay malaina : asaina miasa lohataona, milaza ho vaky lafika; asaina manosy fahavaratra, milaza ho mararin' ny tazo; avela an-tanàna tsy mahamasa-kanina. [2.558 #94]
Dikanteny frantsayRegardez-moi ce paresseux: on veut le faire bêcher au printemps, il dit qu' il a des crevasses aux pieds; on veut le faire piétiner les rizières en été, il prétend avoir la fièvre; on le laisse au village, il ne peut pas même cuire les repas. [2.165]

Ohabolana 2Aleo maty olo-malaina, toy izay vaky vilany an' efitra. [2.165 #701, 2.558 #127]
Aleo maty olo-malaina toy izay vaky vilany mianefitra. [2.653 #100, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa latsa-bidy noho ny vilany ny olona kamo. [1.1]
Enti-milaza ny fahatsinontsinon' ny olo-malaina, kamo (ny fahafatesany dia tsy mitondra fahavoazana firy miolotra amin' ny fahavakisam-bilany any an' efitra, izay mafy tokoa satria tsy ahitana na inona na inona horaisina hahandroan-kanina any. [1.1]
Dikanteny frantsayIl vaut mieux laisser mourir un serviteur paresseux plutôt que de casser une marmite quand on est en voyage dans un désert, - où on ne peut s' en procurer une autre. [2.165]

Ohabolana 3Antsy be vaky maso: ka na tsy hitan' ny olona aza, hitan' ny hazo. [2.165 #1078]
Antsibe vaky maso, na tsy hitan' ny olona aza hitan' ny hazo. [2.558 #305, 2.653 #258]
Antsibe vaky maso, na tsy hitan' ny tompony aza, hitan' ny hazo. [2.415 #15, 2.653 #258]
Antsibe vaky maso, na tsy hitan' olombelona aza, hitan' ny hazo. [2.415]
Dikanteny frantsayCognée dont le tranchant est fendu invisiblement et qui saute au premier coup : elle a pu tromper son maître et les personnes qui ignoraient son défaut, mais elle ne trompe pas l' arbre de la forêt. [2.415 #15]
Une hache ébréchée: même si les gens ne le voient pas (qu' elle est ébréchée), le bois le voit bien. [2.165]
Fanazavana frantsayLe mal finit toujours par être découvert, d'une façon ou d'une autre. [2.165]
Se disait de ceux qui font le mal en secret et trompent les hommes, mais ne trompent pas Dieu. [2.415 #15]

Ohabolana 4Aza atao vaky loha manompo ohatry ny fantaka. [2.558 #423]
Aza atao vaky loha manompo toy ny fantaka aho. [2.653 #370]

Ohabolana 5Aza malahelo vaky vilany, fa mbola mitomoetra aminay Ambohitrandraina. [2.415 #2587]
Aza malahelo vaky vilany, fa mbola mitomoetra amin' Ambohitrandraina. [2.415 #2587, 2.653 #397, 2.165]
Aza malahelo vaky vilany fa monina amin' Ambohitrandraina. [2.558]
Dikanteny frantsayNe regrettez pas d' avoir brisé votre marmite, car vous demeurez encore à Ambohitrandraina. [2.165]
Ne soyez pas malheureux parce que votre marmite est cassée, car les habitants du village d' Ambohitrandraina qui en fabriquent sont encore là. [2.415 #2587]
Fanazavana frantsayOù on en fabrique en quantité. [2.165]
Se disait à ceux qui avaient perdu une poule ou autre chose, pour dire que le conseil de village chercherait l' objet ou donnerait une compensation. [2.415 #2587]

Ohabolana 6Aza manao lela-menarana ka feno ny ratsy rehetra. [2.558 #542]
Aza manao lela menarana ka feno ny ratsy samy hafa. [2.165 #571]
Manao lela menarana, ka vaky samihafa. [2.415 #4871, 2.653 #1548]
Dikanteny frantsayAvoir une langue de vipère : elle est fourchue. [2.415 #4871]
N' ayez pas une langue de serpent pleine de toute sorte de mal. [2.165 #571]
Fanazavana frantsaySe disait des mauvaises langues disant blanc à l'un et noir à l'autre, et semant la discorde. [2.415 #4871]

Ohabolana 7Dia saotra no atao anareo, mba tsy ho vaky lovia fararano, tsy ho banga nify voka-katsaka, tsy ho tapa-tsalaka vory vahoaka. [2.415 #4124, 2.653 #833]
Dia saotra no atao anareo mba tsy ho vaky vilia fararano, tsy ho banga nify voka-katsaka, tsy ho tapa-tsalaka vory vahoaka. [2.558]
Dikanteny frantsayTous nos souhaits : que vos assiettes ne se brisent pas en automne, que vos dents ne tombent pas à l' époque de la récolte du maïs, que le salaka dont vous ceignez vos reins ne se rompe pas au milieu de la foule. [2.415 #4124]
Fanazavana frantsaySouhaits de prospérité. [2.415 #4124]

Ohabolana 8Dihin' Ilaisokaka, ka ny tsy manao no vaky afero. [2.415 #5529]
Dikanteny frantsayDanse d'Ilaisokaka : ceux qui ne dansent pas sont confus, parce qu' ils sont seuls à ne pas danser. [2.415 #5529]

Ohabolana 9Fandiorano ratsy, ka miseho tsy valahara, milentika tsy vaky atatra. [2.415 #3002]
Fandiorano ratsy, ka mitranga tsy menatra, misitrika tsy valahara. [2.415 #3002]
Toy ny fandiorano ny ratsy: koa miseho, tsy menatra olona; misitrika, tsy valahara. [2.165]
Toy ny fandiorano ny ratsy : miseho tsy vaky afero, misitrika tsy valahara. [2.558 #4276]
Toy ny fandiorano ratsy : koa miseho, tsy menatra olona; misitrika, tsy valahara. [2.653]
Dikanteny frantsayLe méchant est comme le gyrin: quand il se montre, il n' a pas honte; et quand il disparaît, il ne rougit pas. [2.165]
Vilain gyrin nageur : il se montre impudemment, il plonge effrontément. [2.415 #3002]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ne savent pas rougir. [2.415 #3002]

Ohabolana 10Hianareo no vaky loha sy tapa-pe sy lany mondron-kery. [2.415 #3677]
Dikanteny frantsayVous avez eu vos crânes brisés, vos jambes cassées, vos forces épuisées dans cette entreprise. [2.415 #3677]
Fanazavana frantsayVous avez pris de la peine. [2.415 #3677]

Ohabolana 11Intelo maty hoatry ny vay notsinaingok' akoho : ny vay manonitra, ny akoho matin-toraka, ary ny sinibe vaky nitsipihan' ny vato. [2.415 #2601]
Intelo maty hoatry ny vay voatsaingok' akoho : ny vay manonitra, ny akoho maty voatoraka, ary ny sinibe vaky nitsipihan' ny vato. [2.415 #2601]
Intelo maty ohatra ny vay voatsaingok' akoho : ny vay manonitra, ny akoho maty voatoraka, ny sinibe vaky nitsipihan' ny vato. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayTrois malheurs à la fois, comme le furoncle becqueté par la poule : le furoncle s' enflamme, la poule est tuée d' un coup de pierre, et la cruche est cassée par le ricochet que fait la pierre. [2.415 #2601]
Fanazavana frantsaySe disait des gens victimes de trois malheurs à la suite. [2.415 #2601]

Ohabolana 12Izay manova fantsakana, vaky siny, ary ny manova fitàna lanin' ny mamba. [2.558 #1510]
Izay manova fantsakana, vaky siny ; izay manova fitàna, lanin' ny mamba. [2.653, 2.415, 2.974]
Dikanteny frantsayChanger de fontaine, c’est briser sa cruche ; changer de gué, c’est se livrer aux caïmans. [2.974 #25]
Changer de fontaine, c' est casser sa cruche ; changer de gué, c' est être dévoré par les caïmans. [2.415 #322]
Fanazavana frantsayMalheur aux novateurs. [2.415 #322]

Ohabolana 13Ketsa mitototra ampombo, ka tsy fantatra ho vaky vazana. [2.415 #4919, 2.653 #1258]
Ketsa mitototra ampombo, ka tsy fantatra izay vaky vazana. [2.558 #1631]
Dikanteny frantsaySemence de riz recouverte de son : on ne peut pas reconnaître si l' enveloppe du grain semé éclate. [2.415 #4919]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui cachent leur jeu. [2.415 #4919]

Ohabolana 14Manao vilaniben' Amboanjobe : tsy miherin' andro akory dia vaky. [2.558 #134]
Manao vilanin' Amboanjobe, vao miherina andro ka vaky. [2.415 #2613]
Tefy vilanin' Amboanjobe : malady ihany fa mora vaky. [2.415 #3820, 2.653]
Dikanteny frantsayFaire comme la marmite d' Amboanjobe : à peine l' a-t-on gardée une semaine qu' elle est cassée. [2.415 #2613]
Marmites façonnées à la manière de celles d' Amboanjobe : elles sont faciles à s' échauffer mais elles sont fragiles. [2.415 #3820]
Fanazavana frantsayAmboanjobe avait la réputation de ne pas faire les marmites solides ; ce proverbe se disait des bonheurs et des biens de peu de durée. [2.415 #2613]
Se disait d' un travail fait rapidement mais pas soigné. [2.415]

Ohabolana 15Maty manao soa izy, mandefitra vao vaky loha. [2.165 #392, 2.415 #5957]
Maty manao soa izy, mandefitra vao vaky loha toa fantaka. [2.558 #2204]
Dikanteny frantsayIl est mort en faisant du bien, il a plié avant de se briser. [2.165]
Il meurt en faisant le bien, il plie avant de se briser. [2.415 #5957]

Ohabolana 16Mijery lamba vaky. [2.415 #5390]
Dikanteny frantsayRegarder la nudité de quelqu' un à travers la déchirure de son lamba. [2.415 #5390]
Fanazavana frantsayNe pas avoir pitié de ceux qu' on devrait secourir. [2.415 #5390]

Ohabolana 17Mitolona am-batolampy : izay ratsy fihazona no vaky loha. [2.415 #3493, 2.653 #1871]
Mitolona am-batolampy, ka izay ratsy fihazona no vaky loha. [2.165 #327]
Mitolona am-batolampy, ka izay ratsy fihazona vaky loha. [2.558 #2458]
Tolona am-batolampy, ka izay ratsy fihazona vaky loha. [2.558 #4165]
Dikanteny frantsayLutte à mains plates sur un rocher en pente : celui qui serre mal aura la tête fracassée. [2.415 #3493]
Quand deux se battent sur un rocher, celui qui ne tient pas bien a la tête cassée. [2.165]
Fanazavana frantsayIl arrive malheur aux faibles qui veulent lutter. [2.415 #3493]

Ohabolana 18Mpanjato vaky sahafa, ka manatavy ny akohon’ olona. [2.415 #2394, 2.558 #2597, 2.653 #1967]
Randranobe vaky sahafa, ka manatavy ny akohon' olona. [2.165 #1967, 2.415 #1930]
Randranobe vaky sahafa, ka manatavy ny akohon' olona (ompin' ny olona). [2.558 #3700]
Randranobe vaky sahafa : manatavy ny akohon’ olona. [2.653 #2739]
Dikanteny frantsayLa vieille femme qui a cassé son van: elle engraisse la volaille des autres gens. [2.165]
Richard dont le van est troué : il engraisse les poules d' autrui. [2.415 #2394]
Vieille qui a cassé son van : elle engraisse les poules des autres, car elle est obligée d' aller vanner chez les autres. [2.415 #1930]
Fanazavana frantsayParce quelle est obligée d' aller chez une voisine pour vanner son riz, et ce ne sont pas alors ses poules, à elle, qui viennent picoter. [2.165]
Se disait des gens qui, manquant d'un instrument nécessaire, étaient obligés d' aller vanner ou piler leur riz chez les autres, et les poules des environs mangeaient les restes. [2.415 #1930]
Se disait des riches insouciants. [2.415 #2394]

Ohabolana 19Mpantsaka vaky siny: ny siny vaky leoko ihany, fa ity hitondra voro-damba lena mody no tsy toha. [2.653]
Mpantsaka vaky siny : ny siny vaky leoko ihany, fa ny mitondra voro-damba lena no tsy tanty. [2.558]

Ohabolana 20Mpirahalahy mizara dian' omby, ka tsy vaky fa mitriatra. [2.165 #1898]
Mpirahalahy mizara dian' omby, tsy vaky fa mitriatra. [2.415 #55]
Toy ny mpirahalahy mizara dian' omby : tsy vaky fa mitriatra. [2.558 #4306, 2.653 #3214]
Dikanteny frantsayCe sont des frères qui se partagent des traces de pieds de boeuf fendus, mais pas séparés complètement. [2.415]
Des frères qui se partagent un troupeau de bœufs en marche: ces derniers ne sont pas dispersés, ils ont été séparés (litt. fendus). [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des partages de biens entre frères : ils se faisaient avec âpreté mais sans rompre le lien de famille. [2.415 #55]

Ohabolana 21Na ala mainty aza hianao, izahay kosa no ala tsy vaky lay! [2.558 #2641]

Ohabolana 22Ny antsiantsy no manana anaka ka ny androngo no vaky manta. [2.558 #2900]
Ny antsiantsy no manan-janaka, ka ny androngo no voky maina. [2.165 #2168, 2.415 #728]
Dikanteny frantsayLes petits lézards verts ont des petits, et le grand lézard androngo s' en régale gratuitement. [2.415 #728]
Un petit lézard a des petits, et un grand lézard trouve un repas gratuit. [2.165]
Fanazavana frantsayIl mange les petits de l' autre. [2.165]

Ohabolana 23Ny hazo avo halan-drivotra, ny vaky molotra halan-tsakay, ny idimaso halan-tsetroka, ary ny mifankatia halan' olona. [2.415 #660]
Dikanteny frantsayLes arbres élevés sont battus du vent, les lèvres fendues sont abîmées par le piment, les yeux chassieux sont éprouvés par la fumée, les gens qui s'aiment font des jaloux. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gens exposés aux difficultés. [2.415 #660]

Ohabolana 24Ny manao ratsy no vaky vilany, ka ny manao soa no mahandro aman-tavy. [2.415 #5963, 2.653 #2319]
Ny mpanao ratsy no vaky vilany, ka ny mpanao soa no mahandro aman-tavy. [2.558 #3156]
Dikanteny frantsayCe sont les méchants qui ont leur marmite brisée, et les bons qui font la cuisine dans les têts de pots. [2.415 #5963]
Fanazavana frantsayProverbe expressif de la méchanceté et de la bonté. [2.415 #5963]

Ohabolana 25Ny toko no tsy atao maranitra, ny vilany no atahorana ho vaky. [2.558 #3307, 2.653 #2508]

Ohabolana 26Ny vao mangarahara ho vaky aza hita, ka indrindra fa ny efa mitriatra. [2.415 #4802, 2.653 #2466]
Ny vao mangarahara ho vaky aza hita, koa mainka fa ny efa mitriatra. [2.558 #3355]
Dikanteny frantsayCe qui est transparent et prêt à se déchirer est visible, à plus forte raison ce qui est déjà déchiré. [2.415 #4802]
Fanazavana frantsaySe disait pour signifier : ne croyez pas que je sois moins fin que vous. [2.415 #4802]

Ohabolana 27Rafotsibe vaky siny: raha tsy mahatratra ny hazon-damosina, dia babo. [2.415 #1922, 2.653 #2626]
Rafotsibe vaky siny, raha tsy mahatratra ny hazon-damosina dia zara. [2.558 #3535]
Rafotsibe vaky siny : zara raha tsy mahatratra ny hazon-damosina. [2.415 #1924, 2.653 #2628]
Dikanteny frantsayVieille dont la cruche s' est brisée : c' est heureux si les morceaux ne lui tombent pas sur l' échine. [2.415 #1924]
Vieille qui a cassé sa cruche : si les morceaux ne lui tombent pas sur l' échine, elle est grondée. [2.415 #1922]
Fanazavana frantsayLes petites gens ont toujours tort. [2.415 #1922]
Se disait des pauvres gens. [2.415 #1924]

Ohabolana 28Rafotsibe vaky siny: "Zarako aza fa tsy mafy, ka izaho indray no vezovezoina". [2.653 #2627]
Rafotsibe vaky siny : " zarako aza fa tsy maty, ka izaho indray no vezovezoina " . [2.415 #1923]
Rafotsibe vaky siny : zarako aza tsy maty ka izaho indray no vezovezoina. [2.558 #228]
Dikanteny frantsayVieille qui a cassé sa cruche : heureusement que je ne suis pas morte, dit-elle, et encore on me gronde. [2.415 #1923]
Fanazavana frantsayLes petits ont toujours tort. [2.415 #1923]

Ohabolana 29Raha vao mifoha olona tsy mbola vaky masoandro. [2.415 #6607]
Dikanteny frantsayLorsque les gens se lèvent avant le lever du soleil. [2.415 #6607]

Ohabolana 30Raha voatavomonta tsy mety ho zinga hianao, dia hazeranay ho vaky, mba ho toham-baliha hokitraina eny amoron-dalana. [2.653 #2726, 1.1]
Raha voatavomonta tsy mety ho zinga hianao, dia hazerany ho vaky, mba ho toham-baliha ho kitraina eny amoron-dalana. [2.558]
Dikanteny frantsaySi vous êtes une calebasse amère dont on ne peut faire une tasse à puiser l' eau, nous vous jetterons à terre afin que vous soyez brisée et serviez de chevalet à la guitare dont on joue au bord du chemin. [1.1]
Fanazavana frantsaySe disait des caractères difficiles et aussi des fainéants dont on cherchait à tirer quelque chose. [2.415]

Ohabolana 31Sinibe vaky vody, ka lehibe afa-baraka. [2.558 #3897]
Sinibe vaky vody : lehibe afa-baraka. [2.415 #680, 2.653 #2901]
Dikanteny frantsayGrande cruche dont le fond est brisé : c' est un grand, déshonoré. [2.415 #680]

Ohabolana 32Siny vaky nantsakan-drano : ny siny aza vaky, ka rano ho tonga ? [2.415 #2405, 2.653 #2899]
Dikanteny frantsayCruche fêlée avec laquelle on a puisé de l' eau : puisque la cruche est fêlée, comment porter l' eau jusqu' à la maison ? [2.415 #2405]
Fanazavana frantsayAnalogue au proverbe : c' est un panier percé. [2.415 #2405]

Ohabolana 33Sorohitra may trano, tsintsina vaky vilany : voin-kava mahatratra. [2.558 #3950]
Tsintsina vaky siny, sorohitra vaky vilany : voin-kava-mahatratra. [2.415 #1137]
Tsintsina vaky vilany, sorohitra vaky siny, ka voin-kava mahatratra. [2.558 #287]
Tsintsina vaky vilany, sorohitra vaky siny : voin-kava-mahatratra. [2.415 #0, 2.653]
Dikanteny frantsayPetit oiseau tsintsina dont la cruche est cassée, et alouette dont la marmite en terre est brisée : chacun d' eux ressent le malheur de l' autre. [2.415 #1137]
Fanazavana frantsayCes deux oiseaux ont même nourriture à peu près, aussi le malheur de l' un atteint l' autre : les parents souffrent des malheurs de leurs parents. [2.415 #1137]

Ohabolana 34Tantele vaky enta : ze tea, mitselake. [1.68]
Tantely vaky, ka soamadodoka hilelaka, na ny tompony na ny tsy tompony. [2.558 #4103]
Tantely vaky : na ny tompony, na ny tsy tompony, samy milelaka ihany. [2.415 #3304, 2.653]
Tantely vaky, na tompony, na tsy tompony, dia samy milelaka ihany. [2.165 #750]
Tantely vaky nianjera : samy milelaka ihany. [2.415 #3304]
Tintely vaky an-kay : samy milelatra. [1.147 #T75]
Dikanteny frantsayMiel renversé : chacun, qu' il en soit le maître ou non, le lèche. [2.415 #3304]
Miel sorti de la calebasse : celui qui aime, lèche. [1.68]
Quand du miel a été répandu, tout le monde le lèche, soit ceux auxquels il appartient, soit d' autres. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des choses qui tombent dans le domaine public. [2.415 #3304]

Ohabolana 35Tantely afa-drakotra, ka anjakan' ny adala. [2.415 #684]
Tantely afa-drakotra ka anjakan' ny adala rehetra. [2.165 #1738, 2.653 #3027]
Tantely afa-drakotra ka anjakan' ny bodo sy adala. [2.558 #4075, 1.1]
Tantely vaky sarona, ka anjakan' ny lalitra. [2.558 #4104]
Fanazavana malagasyIlazana zava-tsoa tsy misy mpiaro ka tonga baranahiny: samy mivantana ao daholo ny olon-drehetra. [1.1]
Dikanteny frantsayMiel sans couvercle : il est la proie de tout le monde, des enfants et des mouches. [2.415 #684]
Une fois qu' un pot de miel est découvert, tous les fous (c.à.d. les mouches) s' y précipitent. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des royaumes, sociétés et familles mal administrées ; se disait aussi des biens abandonnés au gaspillage ; ou encore de ceux qui ne savaient pas remplir leurs charges ou faire leurs affaires. Andriamamilaza dit ce proverbe d' un des fils d' Andriambelomasina pour signifier qu'il était indigne de succéder à son père car sous son gouvernement le pays serait comme du miel dans une boîte ouverte. [2.415]
Se dit en parlant des choses de valeur qui, dès quelles ne sont plus bien gardées, sont exposées à être endommagées on perdues. [2.165]

Ohabolana 36Tiako tahaky ny voatavo hianao : lena hianao haniko ; maina hianao ataoko zinga ; vaky hianao, ataoko toham-baliha hotendreko eroa amoron-dalana. [2.415 #5142]
Dikanteny frantsayJe vous aime comme la citrouille : fraîche je vous mange, sèche je fais de vous une tasse à puiser l' eau, cassée je fais de vous un chevalet de guitare pour jouer doucement au bord des routes. [2.415 #5142]
Fanazavana frantsayParoles d' amoureux. [2.415 #5142]

Ohabolana 37Toy ny trano vaky vovonana ka mitondra teny mivoaka. [2.165 #551, 2.653 #3242, 1.1]
Toy ny trano vaky vovonana : ka mitondra teny mivoaka ary ny mitete ambiny ihany. [2.558 #4345]
Fanazavana malagasyIlazana izay tsy mahatam-bava ka milazalaza any ivelany izay tsy tokony ho fantatry ny olona. [1.1]
Dikanteny frantsaySemblable à une maison ouverte par le faîte et qui laisse échapper les paroles (dites à l' intérieur). [2.165]

Ohabolana 38Toton' omby bory : tsy loaka fa mibontsina. [2.415 #3527, 2.653 #3155]
Toton' omby bory : tsy vaky fa mibontsina. [2.558 #282]
Dikanteny frantsayCoups de boeufs qui n' ont pas de cornes : il n' y a pas de trou, mais il y a une enflure. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui agissent avec opiniâtreté, des gens obstinés. [2.415 #3527]

Ohabolana 39Tsy adala monina Ankaratra aho ka tsy hahalala sahondra ho vaky. [2.558, 1.1]
Tsy adala monina Ankaratra, ka tsy hahalala sahondra ho vaky. [2.415 #2046, 2.653 #3333]
Fanazavana malagasyOlona mahalala ny ataoko aho. [1.1]
Dikanteny frantsayJe ne suis pas un insensé habitant la montagne Ankaratra pour ne pas connaître le bourgeon de l' aloès sur le point de s' épanouir. [2.415 #2046]

Ohabolana 40Tsy misy nanao soa ohatra ny fandrahoam-bary ; fa raha vaky, nanotrehana akoho. [2.653]
Tsy misy nanao soa toy ny fandrahoam-bary, fa nony vaky nanotrehana akoho. [2.558 #4739]
Tsy nisy nanao soa ohatra ny vilany, fa raha vaky, natao fanotrehana akoho. [2.165]
Dikanteny frantsayPersonne n' a fait autant de bien qu' une marmite, car lorsqu' elle fut brisée, on s' en servit encore pour y mettre couver la poule. [2.165]

Ohabolana 41Tsy vaky afero. [2.415 #3087]
Dikanteny frantsayDont la bile ne s' échappe pas, parce que tout sentiment est émoussé. [2.415 #3087]
Fanazavana frantsaySe disait des gens impudents et éhontés. [2.415 #3087]

Ohabolana 42Tsy vaky ravin-tototra. [2.415 #1141]
Dikanteny frantsayVivre, sans dégât pour la feuille qui recouvre la marmite placée sur le feu. [2.415 #1141]
Fanazavana frantsayQui ne dépense rien ; se disait de ceux qui vivent aux dépens de leurs parents ou amis. [2.415 #1141]

Ohabolana 43Tsy vaky volo. [2.415 #1744]
Dikanteny frantsayTous sans exception, comme une tête dont les cheveux ne sont séparés par aucune raie. [2.415 #1744]

Ohabolana 44Vaky loha manompo toa fantaka. [2.558 #311]
Vaky loha manompo toy ny fantaka. [2.415 #601]
Dikanteny frantsayLe serviteur d' un maître trop exigeant est comme le pieu qu' on frappe pour l' enfoncer : on continue à le frapper, après même qu' il a la tête fendue. [2.415 #601]
Fanazavana frantsayL'esclave a beau travailler, il est toujours grondé par un maître trop exigeant ; se disait de ceux qui étaient punis pour avoir rendu un service. [2.415 #601]

Ohabolana 45Vaky loha vao mipiaka ampinga. [2.165 #1140, 2.415 #6260, 2.558 #312]
Dikanteny frantsayAvoir la tète brisée avant de brandir le bouclier. [2.415 #6260]
Avoir la tête cassée avant de brandir son bouclier (en le faisant résonner). [2.165]
Fanazavana frantsayManque de prévoyance. [2.415 #6260]

Ohabolana 46Vaky vilany an-tsena : haladian-tsy azo avela, avela vita ho azy ihany. [2.558 #313]
Vaky vilany an-tsena : haladin-tsy azo, avela vita ho azy ihany. [2.415 #4412, 2.653]
Dikanteny frantsayPots en terre qu' on casse au marché : s' en excuser, on ne peut pas ; ne pas s' en occuper, les choses s' arrangent toutes seules. [2.415 #4412]
Fanazavana frantsaySe disait des choses qu' il vaut mieux laisser s' arranger d' elles-mêmes. [2.415 #4412]

Ohabolana 47Vilanibe nanantoana : na vaky sy torotoro aza, tsy arian-davitra loatra fa namela soa. [2.558 #4946]
Vilanibe nanatoana: ka na dia vaky sy torotoro aza, aza arian-davitra loatra, fa namela soa ho anareo izy. [2.165 #588]
Vilanibe nanatoana: na dia vaky torotoro aza aza arian-davi-doatra, fa namela soa ho anareo. [2.653 #3675, 2.974 #313]
Dikanteny frantsayGrande marmite qui a longtemps servi : fût-elle réduite en miettes, ne la jetez pas au loin, car elle vous a fait du bien. [2.974 #313]
Une marmite à teinture; quand même elle est cassée et en morceaux ne la jetez pas trop loin, car elle vous a rendu service. [2.165]

Ohabolana 48Vodihena tsy vaky tsy an-dapa. [2.415 #313]
Dikanteny frantsayOn ne partage la part de viande réservée au souverain et aux seigneurs, que dans le palais. [2.415 #313]
Fanazavana frantsayOn employait cette expression pour dire qu' une affaire publique ne peut pas se traiter en cachette. [2.415 #313]

Fizahan-teny