Fizahan-teny

Ohabolana : mitondra

Ohabolana 1Aleo malaza ho sarotra, toy izay hitondra alahelo mody. [2.415 #5643, 2.653 #91]
Aleo malaza ho sarotra, toy izay mitondra alahelo mody. [2.558 #120]
Dikanteny frantsayMieux vaut emporter la réputation d' un homme difficile et bourru que de rapporter chez soi le malheur. [2.415 #5643]

Ohabolana 2Amboa ngerom-bava, ka raha mandalo toa hitondra sokina ihany. [2.415 #4269]
Amboa ngerom-bava : tazanina toa mitondra sokina, nony akaiky vavany ihany. [2.558]
Toy ny amboa mainty vava, ka ataony ho nangala-pihinana ihany. [2.165 #1071, 2.653]
Toy ny amboa ngerom-bava, ka ataony ho nangala-pihinana ihany. [2.653]
Toy ny amboa ngerom-bava, ka ohatra ny avy nangala-pihinana ihany. [2.558]
Toy ny amboa ngerom-bava : tazanina toa mitondra sokina, nony hatonina vavany ihany. [2.558 #4258]
Toy ny saka ngerom-bava, ka ohatra ny avy nangala-pihinana ihany. [2.558]
Dikanteny frantsayChien qui a la gueule noire : quand il passe, on croit qu' il porte un hérisson. [2.415 #4269]
Semblable à un chien à la gueule sale, qui est soupçonné d' avoir volé de la nourriture. [2.165]
Fanazavana frantsayParce que les apparences sont contre lui. [2.165]
Se disait des voleurs de profession : on les accuse toujours. [2.415 #4269]

Ohabolana 3Andro ahamaizan' ny trano mitondra afo am-bilany kely, fa nony ampitso manao fanilo miohatra ny loha. [2.558]
Andro hamaizan' ny trano dia manao afo am-bilany kely, fa rahampitso manao afo am-borodamba. [2.165 #724]
Andro hamaizan-trano mitondra afo am-bilany kely; fa nony afaka eo, manao fanilo main’ andro. [2.415 #5324, 2.653 #217]
Dikanteny frantsayLe jour de l' incendie de la maison on porte du feu dans une petite marmite ; ce jour passé, on porte des torches en plein soleil. [2.415]
Le jour où votre maison brûle vous portez du feu dans une petite marmite, mais le lendemain vous le portez dans un chiffon. [2.165]
Fanazavana frantsayLe danser écarté, on oublie vite et on recommence à faire des imprudences. [2.415 #5324]
Les allumettes étaient autrefois inconnues à Madagascar. On allait chercher du feu chez le voisin - des braises - que l'on transportait dans une marmite ou un tesson, ou seulement dans un chiffon; ce manque de précautions pouvait causer l'incendie de la case au toit de chaume. [2.165]

Ohabolana 4Aza atao lamban’ ny matory: izay mahatsiaro manintona. [2.653 #357]
Aza atao lamban' ny matory, ka izay mahatsiaro misintona avokoa. [2.558 #406]
Aza atao lamban' ny matory, ka izay mahatsiaro mitondra. [2.165 #1091]
Aza atao lamban' ny matory, ka izay mahatsiaro mitondra avokoa. [2.558 #406]
Dikanteny frantsayN' agissez pas comme on fait avec le "lamba" de ceux qui dorment: c' est celui qui se réveille (le premier) qui l' emporte. [2.165]

Ohabolana 5Aza manao amboan-dRainingodona ka izay mitondra kitapo arahina daholo. [2.558 #487]
Aza manao amboan-dReningodona, ka izay mitondra kitapo arahina avokoa. [2.165]
Aza manao toy ny amboan-dReningadona: izay mitondra kitapo arahina daholo. [2.415 #4467, 2.653 #522]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme le chien de Reningadona qui suit tous ceux qui portent un sac. [2.415]
Ne faites pas comme le chien de Reningodona qui court après tous ceux qui portent un panier (litt. besace ou sac). [2.165]
Fanazavana frantsayIl espère attraper quelque chose. [2.165]
Se disait des gens simples qu' on gagne facilement par un peu de nourriture. [2.415]

Ohabolana 6Aza manao boka mihalo-poza, ka manosika azy hiverina. [2.653 #422]
Boka mihalo-poza : manosika azy hiverina. [2.558]
Boka mihalo-poza, manosika azy ho lalina. [2.415 #1965]
Boka mihalo-poza : mipaka ihany fa tsy mitondra. [2.165 #2013, 2.558 #918]
Boka mihalo-poza : mitoto azy ho mafy. [2.558]
Boka nihalo-poza: nipaka ihany, fa manosika azy hiverina. [2.653]
Boka nihalo-poza : nipaka ihany fa nanosika azy hiverina. [2.415 #1988]
Boka nihalo-poza : nipaka ihany fa tsy nitondra. [2.415 #1988, 2.653]
Halo-pozan' ilay boka, ka nanosika azy ho lalina. [2.415 #1997]
Halo-pozan' Ilaimondry, ka manasika azy hivarina ihany. [2.165 #2012]
Manao halo-pozan' ny mondry izy, ka mitoto azy ho mafy. [2.415]
Dikanteny frantsayLa pêche aux crabes de celui qui n' a plus de doigts (un lépreux): il ne fait que les pousser plus au fond de leur trou (parce qu' il ne peut le saisir). [2.165]
Lépreux pêcheur de crabe: il les enfonce plus profondément au lieu de les prendre. [2.415]
Lépreux pêcheur de crabes : il les enfonce plus profondément au lieu de les prendre. [2.415 #1965]
Lépreux qui est allé à la pêche des crabes : il les a touchés mais au lieu de les ramener il les a poussés dans leurs trous. [2.415 #1988]
Lépreux qui pêche des crabes à la main : il ne fait que les enfoncer plus profondément. [2.415 #1997]
Un lépreux cherchant à attraper un crabe dans son trou: il parvient bien à le toucher, mais non à le saisir et à le sortir. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui embrouillaient les affaires qu'ils devaient arranger. [2.415 #1965]
Se disait des gens qui, chargés d'arranger des affaires, les embrouillaient au lieu de les arranger. [2.415 #1997]
Se disait des gens qui embrouillent les affaires qu' ils étaient chargés d' arranger. [2.415 #1988]

Ohabolana 7Aza manao hoatry ny mpitondra tsitialainga mitondra vola ratsy, ka izy hanidy indray no hamaha. [2.415 #623]
Aza manao ohatra ny mpitondra tsitialainga mitondra vola ratsy, ka izy hanidy indray no hamaha. [2.653]
Aza manao ohatra ny tsitialainga mitondra vola ratsy, ka izy hanidy indray no mamaha. [2.558 #549]
Tsitialainga mitondra vola ratsy, ka ny hanidy indray no voahidy. [2.558 #4462]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme le messager royal, porteur de la lance d' argent appelée : celle qui n' aime pas le mensonge. [2.415 #623]

Ohabolana 8Aza mihambom-po banga nify, ka tsy mitondra miso mandeha. [2.165 #2057, 2.415 #6220, 2.653 #613]
Aza mihambom-po toa banga ka tsy mitondra miso (antsy) mandeha. [2.558 #745]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme l' édenté plein de suffisance, et qui n' emporte pas de couteau en voyage. [2.415 #6220]
S' il vous manque des dents, que l' amour-propre ne vous empêche pas d' emporter un couteau en voyage. [2.165 #2057]
Fanazavana frantsayIl espérait trouver un couteau ; or il n' en trouve pas et il se repent, car il a faim et n' a pas de dents. Ce proverbe se disait des imprévoyants. [2.415 #6220]

Ohabolana 9Aza mitondra entan-tsy voafehy. [2.653 #669]
Mitondra entan-tsy voafehy. [2.415 #6177]
Dikanteny frantsayPorter un paquet qui n' est pas encore lié. [2.415 #6177]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui agissent avec précipitation. [2.415 #6177]

Ohabolana 10Aza mitondra teny mivoaka. [2.415 #1068]
Dikanteny frantsayNe répandez pas au-dehors les secrets de famille. [2.415 #1068]

Ohabolana 11Aza mitondra teny tanora. [2.415]
Dikanteny frantsayNe portez pas des paroles trop jeunes. [2.415 #3401]
Fanazavana frantsayNe parlez pas prématurément. [2.415 #3401]

Ohabolana 12Boka mifandromba-kena : misarika ihany fa tsy mitondra. [2.415 #1964, 2.558 #916, 2.653]
Dikanteny frantsayLépreux qui saisit des morceaux de viande dans une distribution : il tire bien quelque chose mais il n' emporte rien car il n' a pas de doigts. [2.415 #1964]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait dans les distributions ; on l' appliquait aussi à ceux qui prenaient sans rien emporter. [2.415 #1964]

Ohabolana 13Boka nangala-boatavo: hitondra roa, tsy mahazaka; hitondra iray, mimonomonona. [2.415 #1982, 2.653 #805]
Boka nangala-boatavo : hitondra roa tsy mahazaka, hitondra tokana mimonomonona. [2.558 #932]
Dikanteny frantsayLépreux qui a volé des citrouilles : en porter deux, il ne peut pas ; n' en porter qu' une seule, cela le fait murmurer. [2.415 #1982]

Ohabolana 14Fo tsy voalefitra, mitondra nenina, fanahy tsy voatsindry, mitondra loza. [2.415 #6413, 2.558 #1211, 2.653 #980]
Dikanteny frantsayUn coeur qui n' est pas dompté engendre des remords, une âme qui n' est pas contenue amène des malheurs. [2.415]

Ohabolana 15Halo-pozan' ny mondry : mingadona am-para-lavaka ihany fa tsy mitondra. [2.558 #1261]
Halo-pozan' ny mondry : mingadona ihany, fa tsy mitondra. [2.415 #1998, 2.653]
Dikanteny frantsayPêche aux crabes faite par celui qui a les doigts rongés de lèpre : beaucoup de bruit mais aucun rapport. [2.415 #1998]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui faisaient beaucoup de bruit mais peu de besogne, et embrouillaient au lieu d' arranger. [2.415 #1998]

Ohabolana 16Ilay mitondra hodi-nato : ka sady zehena no didiana. [2.558 #1408]
Ny hodi-nato no sady zehena no didiana. [2.558 #3036]

Ohabolana 17Jamba mitondra fanala ka manazava ny hanoro lalana. [2.415 #2155, 2.558]
Jamba mitondra fanala, ka mazava ny hanoro lalana. [2.653 #1213, 2.974]
Dikanteny frantsayAveugle qui porte une lanterne : il éclaire celui qui lui indiquera le chemin. [2.415 #2155]
Aveugle qui porte un flambeau : ne voit clair que pour montrer le chemin. [2.974 #444]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui y voient pour les autres et pas pour eux, et donnent des conseils qu' ils ne suivent pas. [2.415 #2155]

Ohabolana 18Kibon’ omby ririnina, ka mitondra tapany lava. [2.415 #3921, 2.653 #1269]
Kibon' omby ririnina : mitondra tapany lava. [2.558 #1645]
Tahaka ny kibon' omby ririnina, ka mitondra tapany lava. [2.165 #1272]
Dikanteny frantsayPanse de boeuf en hiver : la moitié seulement est pleine à cause du manque d' herbe. [2.415]
Pareil à l' estomac des bœufs en hiver: il n' est longtemps qu' à moitié plein. [2.165]
Fanazavana frantsayEn hiver, il n' y a presque plus d'herbe verte sur les collines, et les bœufs que l'on force quand même à paître, n' ayant pas autre chose à leur donner, deviennent souvent d' une maigreur extrême. [2.165]
Se disait des gens qui n'ont pas de quoi manger parce qu' ils sont paresseux. [2.415 #3921]

Ohabolana 19Lany andro am-piresahana, ka tsy mitondra mody. [2.165 #734, 2.415 #3923, 2.558 #1729]
Dikanteny frantsayIl passe le temps à causer, et il rentre à la maison les mains vides au lieu de rapporter sa provision de combustible. [2.415 #3923]
Passer son temps à causer et ne rien rapporter chez soi. [2.165]
Fanazavana frantsayIl s' agit de quelqu' un qui est sorti, comme c' est l' habitude, pour chercher un peu de combustible pour cuire le repas du soir; ayant lié conversation avec quelqu' un, il la continue si longtemps, qu' ensuite il est trop tard pour se procurer ce dont il avait besoin. [2.165]

Ohabolana 20Lava volo ny tany sy ny fanjakana, raha mpanjaka tsy mahomby no mitondra. [2.415 #207]
Dikanteny frantsayLa terre du royaume se couvre de longues herbes quand c' est un roi incapable qui gouverne. [2.415 #207]
Fanazavana frantsayParoles du roi Andrianampoinimerina. [2.415 #5207]

Ohabolana 21Loloha lanitra, ka samy miloloha izay tandrifiny. [2.415 #79]
Loloha lanitra ka samy mitondra ny tandrifiny. [1.1]
Loloha lanitra ny fiainana ka samy mitondra ny tandrifiny. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa ny olona rehetra dia samy manana ary mizaka ny anjarany avy. [1.1]
Enti-milaza fa samy mizaka ny anjarany fa tsy azo ailika ho an-kafa ny soa na ny ratsy mihatra amin' ny tena. [1.1]
Dikanteny frantsayC' est comme le ciel au-dessus de la tête : chacun porte ce qui est au-dessus de lui. [2.415 #79]
Fanazavana frantsayA chacun son sort : il faut se contenter de sa destinée ; ce proverbe se disait aussi de la corvée : chacun en porte sa part. [2.415 #79]

Ohabolana 22Malaza ho avy any Namehana ka no tsy mitondra voasary ho an-jaza. [2.558 #1928]
Malaza ho avy any Namehana, ka tsy mitondra voasary ho an-jaza. [2.415 #6072, 2.165]
Malaza ho avy any Namehana, ka tsy nitondra voasary ho an-jaza! [2.653 #1454]
Dikanteny frantsayDire qu' on revient de Namehana et pourtant ne pas en rapporter des citrons pour les enfants. [2.165]
On sait qu' il vient de Namehana, et il n' apporte pas de citron pour l' enfant. [2.415 #6072]
Fanazavana frantsayDans cet endroit-là, les citrons étaient pour rien, alors comment s' expliquer que celui qui en revenait n' en rapportât pas? [2.165]
Se disait des gens qui ont la réputation d' être sages et n' accomplissent pas leurs affaires. Namehana était réputé pour ses oranges et ses citrons. On appliquait le proverbe à ceux qui allaient au loin pour faire le commerce ou chercher fortune, et ne rapportaient rien. [2.415 #6072]

Ohabolana 23Mamba miandry fitàna : izay mirotsaka ao aminy, na tsy maty aza, tsy maintsy harahim-pahoriana. [2.653, 2.415]
Mamba miandry fitàna : izay mirotsaka ao aminy, na tsy maty aza tsy maintsy mitondra fahoriana. [2.558]
Dikanteny frantsayCaïman qui attend au gué : tous ceux qui descendent dans l' eau, lors même qu' ils ne meurent pas, trouvent malheur. [2.415 #3347]
Fanazavana frantsaySe disait des gens adonnés à la chicane, et des exploiteurs. [2.415 #3347]

Ohabolana 24Mampifilafila ohatra ny vehivavy mitondra harena. [2.558]

Ohabolana 25Mangahazo anaty tenona: mitondra lefona an-kibo, miferin-aina andro aman-alina, velona fa manana aina. [2.415 #2618, 2.653 #1612]
Mangahazo anaty tenona : mitondra lefona an-kibo, miferin' aina andro aman' alina, velona fa manan' aina. [2.558 #2099]
Dikanteny frantsayManiocs au milieu de glaïeuls : ils portent des lances au coeur et sont affligés jour et nuit ; on dit qu' ils sont vivants parce qu' ils n' ont pas perdu la vie. [2.415]
Fanazavana frantsayLe glaïeul est une mauvaise herbe très vivace et dont les feuilles sont en forme de lance ; les pousses qui sortent de terre sont dures et piquantes ; ce proverbe se disait des affligés. [2.415 #2618]

Ohabolana 26Mitondra adidy amy ny tsy atao, ohatra ny fangala-bola. [2.653]
Mitondra adidy amin' ny tsy atao, ohatra ny fangala-bola. [2.558]

Ohabolana 27Mitondra entina, hoatry ny tongotra. [2.415 #4019]
Mitondra entina ohatra ny tongotra. [2.165]
Dikanteny frantsayPorter et être porté comme les pieds. [2.415 #4019]
Qui porte et est porté en même temps, comme les pieds. [2.165]

Ohabolana 28Mitondra inon' iza moa aho izao no tsy hanao " manina azy " avy nandevina ? [2.415 #2885, 2.165]
Mitondra inon' iza moa aho no tsy hanao ny "manin' azy" avy mandevina? [2.558 #2476]
Dikanteny frantsayCelui auquel on n' avait rien donné ne se sentait pas tenu de paraître triste. [2.165]
Puisque je ne rapporte aucun cadeau de l' enterrement, pourquoi me priverais-je de chanter au retour? [2.415]
Fanazavana frantsayPuisque je ne rapporte rien de l' enterrement, pourquoi m' abstiendrais-je de chanter en revenant? [2.165]

Ohabolana 29Mitondra izay fitondran-tena tsy ampy ka vovozin' ny amboa tompon-tany. [2.415 #3042, 2.558 #2475, 2.653]
Dikanteny frantsayAvoir une conduite insuffisante : les chiens du pays aboient après. [2.415 #3042]

Ohabolana 30Mitondra roa hoatry ny vehivavy somorina : ny hetran-dray tsy apetraka, ny lova tamin-dreny tsy avela. [2.415 #1774]
Mitondra roa ohatra ny vehivavy somorina : ny hetran-drainy tsy apetraka, ny lova tamin-dreny tsy avela. [2.558]
Mitondra roa, ohatra ny vehivavy somorona : ny hetran-dray tsy apetraka, ny lova tamin-dreny tsy avela. [2.653]
Dikanteny frantsayPorter double bien comme une femme barbue : l' héritage paternel (la barbe) elle ne l' abandonne pas, et l' héritage maternel elle ne le laisse pas. [2.415 #1774]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui étaient de deux partis ou recevaient de deux côtés. [2.415 #1774]

Ohabolana 31Mitondra tandroho tsy hanihika ka mampitsangam-bolo ny tsindretra. [2.558 #2481]

Ohabolana 32Mitondra teny mandrobo ka mampihinana am-bolony. [2.558 #2482]

Ohabolana 33Mitondra teny tsy azo, ka averimberin' ny olona mandrakariva haka fototra tsara. [2.415 #3409]
Dikanteny frantsayCommissionnaire qui part trop vite : il porte des paroles qu' il ne comprend pas et on le renvoie sans cesse pour se mieux renseigner. [2.415 #3409]

Ohabolana 34Mitondra teny tsy voafehy. [2.415 #3410]
Dikanteny frantsayPorteur de paroles qui ne sont pas liées. [2.415 #3410]
Fanazavana frantsaySe disait des commissionnaires qui portent des paroles peu claires. [2.415 #3410]

Ohabolana 35Mpantsaka vaky siny: ny siny vaky leoko ihany, fa ity hitondra voro-damba lena mody no tsy toha. [2.653]
Mpantsaka vaky siny : ny siny vaky leoko ihany, fa ny mitondra voro-damba lena no tsy tanty. [2.558]

Ohabolana 36Nahoana no haka rindra ka hitondra kofehy ? [2.415 #2095, 2.653 #2042]
Dikanteny frantsayPourquoi se munir de liens lorsqu' on va chercher des écorces de joncs ? [2.415 #2095]
Fanazavana frantsayC' est inutile puisque les joncs servent de liens. [2.415 #2095]

Ohabolana 37Nahoana no malefa-piteny miangavy, ka mijolojolona mandray ny kirobo fa nony hamerina tsy mitondra afa-tsy voamena ? [2.558]

Ohabolana 38Ny ray hendry mahay mitondra zaza. [2.415 #888]
Dikanteny frantsayLes pères sages savent conduire leurs enfants. [2.415 #888]

Ohabolana 39Ny vitsika no keliray, ny fanompoana no mafy : mivoaka, mitondra tany ; miditra, mitondra hanina ; kanefa nony tonga, ny tsy naka no homana. [2.415 #731, 2.653 #2481]
Dikanteny frantsaySi les fourmis sont chétives, c' est que leur corvée est rude : en sortant elles portent de la terre ; en rentrant elles apportent des provisions ; mais quand elles arrivent, c' est celui qui n' a pas amassé qui mange tout. [2.415 #731]
Fanazavana frantsayCe proverbe qui s'appliquait aux exacteurs, fait allusion au serpent renimandotra ; les Malgaches disaient que ce serpent habitait les fourmilières et était nourri par les fourmis qui à leur tour mangeaient son cadavre. [2.415 #731]

Ohabolana 40Omby mahia be tandroka ka mitondra ny tsy eran' ny aina. [1.1]
Fanazavana malagasyIlazana ny tsy maintsy hanaovana ny adidy na dia sarotra aza. [1.1]

Ohabolana 41Raha vinanto tsara fividy ka mitondra ny matomperiny ary mivimbina ny avany, dia tsy mba vinanto fa isan-janaka indrindra. [2.165 #1852, 2.415 #1472]
Dikanteny frantsaySi votre gendre achète bien et porte à la main un beau morceau de graisse, ce n' est plus un gendre mais un vrai fils. [2.415]
Si vous avez un gendre qui achète bien et apporte un bon morceau de graisse à la main, ce n'est plus un gendre, c'est un vrai fils. [2.165]

Ohabolana 42Raha vinanto tsy mividy ary tsy mitondra ka tsy mba mivimbina, dia fanam-bomanga kosa no anjarany. [2.165 #1853, 2.415 #1474]
Dikanteny frantsaySi votre gendre n' achète rien et n' apporte rien, il ne mérite pour nourriture que des patates réchauffées. [2.415 #1474]
Si vous avez un gendre qui n'achète rien et n'apporte rien, il ne mérite pas d'avoir autre chose que des patates réchauffées. [2.165]
Fanazavana frantsayOn donne des patates réchauffées à ceux dont on veut se moquer. [2.165]

Ohabolana 43Sakay sy voamperifery: samy mitondra ny ngidiny ho azy. [2.415 #4589, 2.653 #2839]
Sakay sy voantsiperifery, ka samy mitondra ny ngidiny. [2.558]
Sakay sy voantsiperifery: ka samy mitondra ny ngidiny ho azy. [2.165 #312]
Sakay sy voantsiperifery, ka samy mitondra ny siakany. [2.558]
Dikanteny frantsayDu piment et du poivre: ils ont chacun leur goût (litt. leur amertume ou piquant). [2.165 #312]
Piment et poivre : chacun porte son amertume particulière. [2.415 #4589]
Fanazavana frantsayChacun a ses peines. [2.415 #4589]

Ohabolana 44Sakamalao sy havozo, ka samy mitondra ny hanitra ho azy. [2.165 #313, 2.558 #3802]
Sakamalao sy havozo samy manana ny hanitra entiny. [1.1]
Sakamalao sy havozo : samy mitondra ny hanitra ho azy. [2.415 #4587, 2.653 #2833, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza zavatra na olona anankiroa samy manana ny hatsarany ka tsy azo atao hoe "itsy ambany noho iroa", fa "angady mondro sy reniakoho ka izay mananda no resy". [1.1]
Enti-milaza zavatra na olona roa samy manana ny maha-izy azy ka tsy misy ambony na ambany; na zavatra samy manana ny toetra azy manokana avy na dia samy tsara aza. [1.1]
Dikanteny frantsayDu gingembre et de l' anis: ils ont chacun leur parfum. [2.165 #313]
Gingembre et avozo qui sent l' anis : chacun porte son parfum particulier. [2.415 #4587]
Fanazavana frantsayLe sens est : chacun a ses qualités. [2.415]

Ohabolana 45Toy ny adala manihika: atao ambany, mitondra fotaka; atao ambony, mitondra volon-drano. [2.165]
Toy ny fanihik' adala : atao ambany, mitondra fotaka ; ambony, mitondra volon-drano. [2.415 #2119]
Dikanteny frantsayImbécile qui fait la pêche au panier : ou bien il va en bas et ramasse de la vase, ou bien il va en haut et ramène des herbes. [2.415 #2119]
Un imbécile qui pêche au panier: tantôt il l' enfonce trop et ramasse de la boue, tantôt il ne l' enfonce pas assez et attrape des herbes. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des imbéciles qui ne font jamais rien de bien. [2.415 #2119]

Ohabolana 46Toy ny amboakely voakapoka ny adala, ka mitondra teny mivoaka. [2.558 #4256]

Ohabolana 47Toy ny mitondra sokona : ny fitondrana maivana ihany, fa ny anjananjana no tsy toha. [2.415 #827]
Dikanteny frantsayC' est comme de porter des pièces de bois qui servent à protéger le bord des toits : elles ne sont pas d' un grand poids, mais leur longueur est insupportable. [2.415 #827]
Fanazavana frantsayCes paroles étaient dites par ceux qui avaient à leur charge des gens à mauvaise langue : les nourrir, passe encore ; mais supporter leur mauvaise langue, voilà le difficile. [2.415 #827]

Ohabolana 48Toy ny tongo-bakivaky, sady maharary no mahamenatra. [2.415 #1719]
Toy ny tongo-bakivaky : sady manaintaina no mahamenatra, alana ny loto vao mitondra fasika mody. [2.558 #4328]
Toy ny tongotra vakivaky: sady maharary no mahamenatra. [2.165 #2074]
Tongo-bakivaky, ka sady maharary no mahamenatra. [2.558]
Tongo-bakivaky sady maharary no mahamenatra. [2.415 #5311, 2.653 #3135, 1.1]
Fanazavana malagasyIlazana toetra ratsy izay sady ahitam-pahavoazana ho an' ny ankohonana no mahafa-baraka amin' ny any ivelany. [1.1]
Dikanteny frantsayC' est comme les pieds gercés, cela fait mal et cela fait honte. [2.415 #1719]
Comme des pieds tout crevassés, c' est douloureux et honteux en même temps. [2.165]
Les pieds qui se fendillent ne font pas seulement mal, mais encore il donne de la honte. [2.415 #5311]
Fanazavana frantsaySe disait de ce qui donne de l' inquiétude et de la honte, par exemple une affaire entreprise et qui n' est pas achevée. [2.415 #5311]
Se disait des malheurs qui étaient occasion de honte. [2.415 #1719]

Ohabolana 49Toy ny trano vaky vovonana ka mitondra teny mivoaka. [2.165 #551, 2.653 #3242, 1.1]
Toy ny trano vaky vovonana : ka mitondra teny mivoaka ary ny mitete ambiny ihany. [2.558 #4345]
Fanazavana malagasyIlazana izay tsy mahatam-bava ka milazalaza any ivelany izay tsy tokony ho fantatry ny olona. [1.1]
Dikanteny frantsaySemblable à une maison ouverte par le faîte et qui laisse échapper les paroles (dites à l' intérieur). [2.165]

Ohabolana 50Tsaka rano, ka ny aloha tsy mitsaha-tsy feno, ny aoriana tsy mitondra tapany. [2.558 #4394]
Tsakarano : ny aloha tsy mitsaha-tsy feno, ny aoriana tsy mitondra tapany. [2.653]
Tsakarano : ny tonga aloha ihany no aloha. [2.653]

Ohabolana 51Tsy mandre sa mandre ilany, no mitondra teny tanora. [2.558 #4531]
Tsy mandre, sa tailana andrenesana, no mitondra teny tanora ? [2.415 #4840, 2.653]
Tsy nandre, sa tailana nandrenesana, no mitondra teny tanora? [2.165]
Dikanteny frantsayN' avez-vous pas entendu, ou avez-vous entendu de travers, que vous apportiez un message qui n' est pas clair? [2.165]
N' entend-on pas, ou entend-on de travers, pour rapporter des paroles inconsidérées ? [2.415 #4840]

Ohabolana 52Tsy mety raha hitarika amboa mihazo ity, fa nony mitondra hena nivily lalana. [2.558]
Tsy mety raha mitarika amboa ; mahazo ity ; fa nony mitondra hena, mivily lalana. [2.653]
Tsy mety raha mitarika amboa : mandalo tanàna, fa nony mitondra hena mivily lalana. [2.558]

Ohabolana 53Tsintsina mitondra sompanga: ny taona dia zina, fa ny kibo hasiana no tsy misy. [2.653 #3320]
Tsintsina mitondra sompanga : ny taona dia zina fa tsy omby ny kibo. [2.558 #4450]
Tsintsina mitondra sompanga : tongan' ny aina, fa tsy omby ny vava. [2.558 #4451]
Tsintsina nahazo sompanga: nahazo lehibe, fa tsy omby ny kibo. [2.415 #5880, 2.653 #3321]
Tsintsina nitondra sompanga : ny taona dia zina, fa ny kibo hasiana no tsy misy. [2.415 #2410]
Tsintsina nitondra sompanga : tongan' ny aina, fa tsy omby vava. [2.415 #5880, 2.653]
Tsintsina nitondra sompanga: tongan' ny ainy, fa tsy omby ny vavany. [2.165]
Dikanteny frantsayPetit oiseau qui porte de grosses sauterelles : c' est un temps d' abondance, mais il n' a pas de ventre pour les mettre. [2.415 #2410]
Petit oiseau tsintsina qui a pris une grosse sauterelle sompanga il a pris une grosse proie, mais son ventre ne peut pas la contenir. [2.415 #5880]
Un "tsintsina" (petit oiseau) portant une "sompanga" (grosse sauterelle): il a été assez fort pour l' apporter, mais elle est trop grosse pour son bec. [2.165]
Fanazavana frantsayAvoir des yeux plus gros que le ventre. [2.165]
Les yeux plus gros que le ventre. [2.415 #5880]

Ohabolana 54Tsintsina mitondra vonimbero, ka ny eran' ny vava no nentina. [2.558 #286]
Tsintsindahy mitondra vonimbero ka izay eran' ny vava no entina. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona manao fanomezana, araka ny fananany na izay mety ho vitany. [1.1]

Fizahan-teny