Fizahan-teny

Ohabolana : teny

Ohabolana 1Alozy ny teny : aza manao lapa marivo. [2.415 #276]
Aza atao lapa marivo fa alozy ny teny. [2.558 #407]
Dikanteny frantsayFaites passer les affaires par la filière ; n' enjambez pas les degrés pour aller tout droit au souverain, sans passer par les intermédiaires. [2.415 #276]
Fanazavana frantsayMaxime du roi Andrianampoinimerina. [2.415 #276]

Ohabolana 2Anaran’ ahitra no misy tsy hita fototra ; anaram-biby no misy anoano ; fa ny teny tsy mba misy anoano. [2.165 #560, 2.653 #168]
Anaran' ahitra no misy tsy hita fototra, anaram-biby no misy anoano, fa ny teny tsy misy hanohano. [2.558]
Dikanteny frantsayIl est des herbes dont le nom est inconnu, des animaux dont le nom est douteux (litt. qu' il faut deviner), mais dans les paroles rien n' est douteux. [2.165]
Fanazavana frantsayElles ont un sens clair, au moins pour celui qui les prononce. [2.165]

Ohabolana 3Antsibe atsipy ami-manam-panahy, ka raisin' ny ampy saina. [2.415 #3235]
Antsibe atsipy ami-manam-panahy, ka raisin' ny mpahalala. [2.415 #3235]
Antsibe atsipy ami-manam-panahy, ka raisin' ny mpisaina. [2.415 #3235]
Antsibe atsipin' ny manam-panahy, raisin' ny mpahalala. [2.558 #302]
Antsibe atsipin’ ny mpanam-panahy : raisin’ ny mpahalala. [2.165 #1590, 2.415 #3235, 2.653 #256, 2.974 #317]
Teny atsipy ami-mpanam-panahy, koa raisin' ny mpisaina. [2.653 #3076, 2.974 #332]
Teny atsipin' ny manam-panahy, raisin' ny mpahalala. [2.165 #1589]
Teny atsipin' ny mpanam-panahy, raisin' ny mpahalala. [2.415 #3235]
Dikanteny frantsayCognée jetée à qui sait la recevoir et transmise à qui comprend. [2.415 #3235]
Coutelas lancé par un homme intelligent et attrapé au vol par quelqu' un qui comprend. [2.415 #3235]
Grand couteau jeté par un homme intelligent ; c’est à l’homme avisé à s’en servir. [2.974 #317]
Paroles jetées à ceux qui peuvent réfléchir; l’homme sensé s’en saisit. [2.974 #332]
Un conseil donné (litt. jeté) par les sages est reçu par les intelligents. [2.165]
Un grand couteau jeté par un sage est saisi par un clairvoyant. [2.165]
Fanazavana frantsayA bon entendeur, salut! [2.165]
Le sens est : parole ou pensée suggérée par quelqu' un, et attrapée au vol ; l'expression se disait aussi d' un conseil écouté attentivement. [2.415 #3235]
Se disait des mots d' ordre ou des secrets confiés à des personnes sûres, qui comprennent leur portée et l' usage à en faire. [2.415 #3235]

Ohabolana 4Ao am-bava ny aretina ka fidio ny teny havoaka. [2.558 #314]
Ao am-bava no aretina. [2.165 #1995]
Dikanteny frantsayCe sont les paroles (mauvaises ou injustes) que vous dites qui sont une maladie. [2.165]
Fanazavana frantsayEt on peut vous en blâmer, tandis qu' on ne peut vous faire un reproche d' une maladie physique que vous pouvez avoir. [2.165]

Ohabolana 5Atsipy ny tady eny an-tandroky ny omby; atsipy ny teny any am-pon' ny manam-panahy. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa ny olon-kendry dia mora mahazo ny teny atao aminy, na fananarana izany na torohevitra. [1.1]

Ohabolana 6Avaho tsara ny teninao, fa roa ny manonaka : ny iray mihonaka ny taviny ; ny iray nihonaka ny ihany. [2.653]
Avaho tsara ny teninao fa roa ny manonaka : ny iray mihonaky ny taviny, fa ny iray mihonaky ny ihany. [2.558]
Roa ny mihonaka (manonaka) : ny iray mihonaky ny taviny, ny iray mihonaky ny ihany. [2.558]

Ohabolana 7Aza ankobohinareo ny tenin' andriana, fa vakio fono izy. [2.415 #191]
Dikanteny frantsayNe tenez pas secrète la parole du souverain, mais manifestez-la. [2.415 #191]
Fanazavana frantsayTout le monde doit connaître et accomplir les volontés du souverain. [2.415 #191]

Ohabolana 8Aza atao hoe : " zakan' andriana " . [2.415 #192]
Aza dia atao hoe "zakan' andriana" . [2.165]
Aza dia atao hoe : zakan' Andriana (tenin' Andriana). [2.558 #433]
Aza dia atao " zakan' andriana " . [2.415 #839, 2.653 #377]
Dikanteny frantsayNe dites pas : destinée de noble. [2.415 #839]
Ne dites pas : le souverain le peut. [2.415 #192]
Ne dites pas "un souverain peut le faire" . [2.165]
Fanazavana frantsayDans ce cas, disaient les Malgaches avec superstition, vous mourrez jeune car cela n'est pas votre destin. [2.415 #839]
N' agissez pas arbitrairement. [2.165]
Se disait de l' arbitraire. [2.415 #192]

Ohabolana 9Aza atao taria azon' adala. [2.558 #416, 2.653 #366, 2.165]
Aza taria azon' adala, ka resahina isak' izay mihetsika. [2.558 #811]
Manao taria azon' adala. [2.415 #2086]
Manao teny azon' adala. [2.415 #2086]
Dikanteny frantsayCelui qui redit toujours la même chose, est comme l' imbécile qui ayant entendu un mot, le répète. [2.415 #2086]
Ne faites pas comme un imbécile ayant entendu une conversation (il s' en va répéter partout ce qu' il a entendu). [2.165]

Ohabolana 10Aza manao hoe "teniko fe andriana" . [2.165 #1404]
Aza manao "teniko fe lehibe." [2.415 #627, 2.653 #515, 2.558]
Manao teniko fe andriana. [2.415 #210]
Dikanteny frantsayDire : Je le veux ainsi parce que je suis roi. [2.415 #210]
Ne dites pas "c' est mon bon plaisir, car je suis le roi" . [2.165]
Ne dites pas : je le veux ainsi parce que je suis le maître. [2.415 #627]
Fanazavana frantsayCe proverbe blâmait le despotisme. [2.415 #210]
N' agissez pas arbitrairement. [2.165]
Se disait des chefs trop despotes qui abusaient de leur autorité. [2.415 #627]

Ohabolana 11Aza manao maso mila aretina, mitady teny mihilana. [2.415 #2066, 2.653 #482]
Aza manao maso mila aretina na mitady teny mihilana. [2.558 #546]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme un oeil qui se fatiguerait à vouloir voir si une parole est droite ou non. [2.415]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas chercher l' impossible. [2.415 #2066]

Ohabolana 12Aza manao tenin-dahy ririnina. [2.558 #589]

Ohabolana 13Aza mitompo teny fantatra, toa antsy kely be zarana. [2.165 #845]
Mitompo teny fantatra tahaka ny antsikely be zarana. [2.558 #2471]
Mitompo teny fantatra toa antsikely be zarana. [2.415 #6368]
Mitompo-teny fantatra, toy ny antsikely be zarana. [2.653 #1880]
Dikanteny frantsayEntêté comme un petit couteau bien emmanché. [2.415 #6368]
Ne vous obstinez pas dans votre opinion comme un petit couteau à grand manche. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens de peu de portée, mais de beaucoup de paroles et obstinés. [2.415 #6368]

Ohabolana 14Aza mitondra teny mivoaka. [2.415 #1068]
Dikanteny frantsayNe répandez pas au-dehors les secrets de famille. [2.415 #1068]

Ohabolana 15Aza mitondra teny tanora. [2.415]
Dikanteny frantsayNe portez pas des paroles trop jeunes. [2.415 #3401]
Fanazavana frantsayNe parlez pas prématurément. [2.415 #3401]

Ohabolana 16Aza pizina ny teny fa manana elatra, ka raha pizina manidina. [2.415 #3559, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny tsy tokony hanaitairana ny teny ataon' ny olona, fa raha taitra eo, dia very ny fitohizan' ny teny. [1.1]
Dikanteny frantsayN' arrêtez pas la parole car elle a des ailes, et si vous l' arrêtez, elle s' envole. [2.415 #3559]
Fanazavana frantsayNe troublez par l' orateur, car il s'arrêterait dans son discours. [2.415 #3559]

Ohabolana 17Aza tezitra alohan' ny rariny : ny teny ifamaliana mahatsara raharaha. [2.415 #5594]
Dikanteny frantsayNe vous mettez pas en colère avant d' entendre raison, car les paroles de délibération et d' entente arrangent les choses. [2.415 #5594]
Fanazavana frantsayNe vous emportez pas si vite. [2.415 #5594]

Ohabolana 18Faran' ny omby hena ary faran' ny teny ifanatrehana. [2.558 #75]
Faran’ ny omby hena, faran’ ny rano Ikopa, ary faran’ ny teny ifanatrehana. [2.653 #934]
Faran' ny omby hena, faran' ny teny ifanatrehana. [2.165 #457]
Dikanteny frantsayLa fin du bœuf c' est d' être mangé, et la fin des paroles (fausses) c' est la confrontation. [2.165]

Ohabolana 19Hevitra, ka raha mety dia atao, fa raha tsy mety dia avela ; nefa aza ny tenako no ariana, fa ny teniko no ario. [2.415 #6498]
Hevitro: ka raha mety dia atao, fa raha tsy mety dia avela; nefa aza ny tenako no ariana, fa ny teniko no ario. [2.165]
Dikanteny frantsayC'est une opinion : si elle convient on peut la suivre, sinon il faut la laisser ; cependant que ce ne soit pas ma personne qui soit rejetée, mais l'avis que je donne. [2.415 #6498]
(Voilà) mon avis: si vous le trouvez bon, acceptez-le, si vous le trouvez mauvais, rejetez-le; ne me rejetez pas, moi, ne rejetez que mes paroles. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe renferme un jeu de mots (tenako, teniko) et fournit un bon exemple de la manière de parler des Malgaches. [2.165]
Formule de discours dans une délibération. Jeu de mots : tenako personne, et teniko parole. [2.415 #6498]

Ohabolana 20Homba anao teny ierana aho, Raolomanga, fa ny teny ierana tsy mba loza. [2.653 #1098]
Homba anao teny ierana aho, Raolomanga, fa ny teny ieran-tsy mba loza. [2.558 #1376]

Ohabolana 21Izaho tsy mahafa-badin' olona, fa ny fanambadiana varobarotra : izay teny ifanekena ivadiana. [2.415 #1373]
Dikanteny frantsayJe ne peux pas délivrer de son lien une femme mariée, car le mariage est un contrat de vente et il faut s' en tenir aux clauses qui ont été stipulées dans le contrat. [2.415 #1373]
Fanazavana frantsayParoles prononcées par le roi Andrianampoinimerina pour dire que le mari seul pouvait accorder le divorce. [2.415 #1373]

Ohabolana 22Katro-doha anjaran' ny ondry, kaikitra fanaon' ny alika, teny soa fanaon' ny hendry. [2.558 #108]

Ohabolana 23Ketsa lava mahafehy tena fohy afatotry ny sasany. [2.558]
Ketsa lava mamato-tena fohy afatotry ny sasany. [2.558]
Ny teny toy ny ketsa : lava loatra mamato-tena, fohy loatra afatotry ny sasany. [2.558 #3289]

Ohabolana 24Loka an' ongona ny teny, zaran' izay mahazo be. [2.415]
Dikanteny frantsayAffaires qui ressemblent au jeu des tas de terre : tant mieux pour celui qui gagnera. [2.415]
Fanazavana frantsayCe jeu consistait à cacher un caillou dans un des tas de terre et il fallait deviner lequel; ce proverbe se disait des affaires où il y a quelque chose de secret et qui reste caché jusqu' à ce que le hasard, la destinée ou les chefs, fassent la lumière. [2.415 #3260]

Ohabolana 25Manandrify hoatry ny tenin' adala. [2.415 #4765]
Manandrifindrify ohatra ny tenin' adala. [2.165]
Dikanteny frantsayQui tombe juste quelquefois comme les paroles d' un imbécile. [2.165]
Tomber juste parfois comme les paroles d' un sot. [2.415 #4765]

Ohabolana 26Manan-jara samy hazo ny ambiaty : nahazo to amin' Andriamanitra, ka nataon' ny olona famantaran-taona noho ny tenin' ny razana. [2.415 #3115, 2.653 #1510]
Dikanteny frantsayHeureux sort que celui des arbustes ambiaty : ils ont reçu de Dieu la vérité et le pouvoir d' inspirer confiance, et sur la parole des ancêtres, les hommes en font le signe auquel ils reconnaissent les saisons. [2.415 #3115]
Fanazavana frantsayLa floraison de l' arbuste ambiaty servait à déterminer la saison propre aux semailles de printemps. [2.415 #3115]

Ohabolana 27Mararin-teny ka te-hitakarina ; somorin-dresaka, ka ta-handrafozana. [2.165 #1842, 2.415 #6311, 2.653]
Mararin-teny ka tia takarina. [2.415 #6477, 1.1]
Marary teny ka no mitakarina. [2.558 #2135]
Raha mararin-teny, aza mitakarina. [2.165 #1596, 2.415 #6484]
Somorin-dresaka ka te-hitakarina. [2.558 #3942]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona mora misafoaka sy tezitra raha vao mahare teny mikasika azy, nefa izy loza raha handeha mamonjy sakafo any amin' olona, ka tsy maintsy ataon' ny olona resaka noho izany. [1.1]
Dikanteny frantsayIl souffre des admonestations qu' on lui fait, et cependant il va manger de maison en maison et s'expose ainsi aux critiques. [2.415 #6477]
Si vous ne pouvez souffrir les reproches, n' allez pas manger chez les autres. [2.165 #1596]
Si vous ne supportez pas les reproches, ne cherchez pas à manger chez les autres. [2.415 #6484]
Vous êtes susceptible pour un mot entendu, et vous aimez à aller bavarder ; vous voulez parler, et vous allez voir vos beaux-parents. [2.415 #6311]
Fanazavana frantsayEux ne parlent pas ; c' est de votre faute.. [2.415 #6311]
Qui ne souffre pas les reproches fou critiques), et pourtant s' en va manger de maison en maison (où elle s' y expose); qui est bavarde, et pourtant s' en va chez ses beaux-parents (où elle ne sera pas la bienvenue). [2.165 #1842]

Ohabolana 28Matesa amam-basy tokana izay mivadika ny teny nataony. [2.415 #4200]
Dikanteny frantsayQue celui qui manque à sa promesse périsse d' un coup de fusil. [2.415 #4200]
Fanazavana frantsayParoles qui accompagnèrent la convention de soumission d' un des rois des Betsileo à Andrianampoinimerina. [2.415 #4200]

Ohabolana 29Matoa tenin-jaza, tenin-dray olona. [2.165 #1884, 2.653 #1681]
Matoa tenin-jaza, tenin' ny lehibe. [2.558 #2185]
Dikanteny frantsaySi ce sont les paroles d' un enfant, elles viennent pourtant d' une grande personne. [2.165]
Fanazavana frantsayUn enfant ne fait que répéter ce qu' il a entendu dire. [2.165]

Ohabolana 30Mitondra teny mandrobo ka mampihinana am-bolony. [2.558 #2482]

Ohabolana 31Mitondra teny tsy azo, ka averimberin' ny olona mandrakariva haka fototra tsara. [2.415 #3409]
Dikanteny frantsayCommissionnaire qui part trop vite : il porte des paroles qu' il ne comprend pas et on le renvoie sans cesse pour se mieux renseigner. [2.415 #3409]

Ohabolana 32Mitondra teny tsy voafehy. [2.415 #3410]
Dikanteny frantsayPorteur de paroles qui ne sont pas liées. [2.415 #3410]
Fanazavana frantsaySe disait des commissionnaires qui portent des paroles peu claires. [2.415 #3410]

Ohabolana 33Mpanalo aho, fa tsy tompon' ny teny ; kiady aho, fa tsy tompon' ny saha. [2.415 #3411]
Dikanteny frantsayJe suis entremetteur et non pas maître de l' affaire ; je suis le poteau surmonté de paille qui garde et protège le champ et non le propriétaire. [2.415 #3411]
Fanazavana frantsayParoles dites par les gardiens, les intendants et les chargés d'affaires. [2.415 #3411]

Ohabolana 34Nahandro angaha no marika sa nitono no mahina ? [2.558 #2655]
Nitono ka mahina, nahandro ka marika : teny malefaka ka mampiherikerika. [2.558 #2797]
Nitono va no mahina, sa nahandro no marika ? [2.653 #2109]

Ohabolana 35Ny ana-dray aman-dreny toy ny tsipak' ombalahy, mahavoa mahafaty, tsy mahavoa mahafanina. [2.558 #2865]
Ny ana-dray aman-dreny toy ny tsipak' ombalahy: raha mahavoa mahafaty, raha tsy mahavoa mahafanina:. [2.415, 1.1]
Ny ana-dray aman-dreny tsipak' ombalahy : mahavoa mahafaty, tsy mahavoa mahafanina. [2.415 #884]
Ny anatry ny ray aman-dreny toy ny tsipak’ ombalahy : mahavoa, mahafaty ; tsy mahavoa, mahafanina. [2.974 #176]
Ny anatry ny ray toy ny tsipak' ombalahy : mahavoa mahafaty, tsy mahavoa mahafanina. [2.415 #884, 2.165]
Ny anatry ny ray toy ny tsipak’ ombilahy : mahavoa, mahafaty ; tsy mahavoa, mahafanina. [2.653 #2158]
Tsipak' ombalahy ny ana-dray aman-dreny, ka raha mahavoa mahafaty tsy mahavoa mahafanina. [2.558 #288]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny tsy tokony hanaovana tsinontsinona ny tenin-dray aman-dreny. [1.1]
Tsy tokony hatao tsinontsinona na oviana na oviana ny torohevitra omen’ ny ray aman-dreny. [1.1]
Dikanteny frantsayAvertissements des parents, c' est comme les ruades des taureaux : quand ils frappent, ils tuent ; et quand ils ne touchent pas, du moins ils effraient. [2.415 #884]
Les remontrances des parents ressemblent aux ruades du taureau : atteint, vous en mourez ; si elles vous manquent, c’est du tnoins l’étourdissement. [2.974 #176]
Les réprimandes d' un père sont comme les coups de pied d' un taureau: si elles vous atteignent, elles vous tuent; si elles ne vous atteignent pas, elles vous font perdre connaissance. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait la force des remontrances des parents à leurs enfants. [2.415 #884]
Dans les deux cas elles ont un effet considérable. [2.165]

Ohabolana 36Ny dian-tanany no arahin-tongony. [2.415 #985, 2.653 #2197]
Ny dian-tanany no arahin-tongony, ary ny tenin-jaza tenin-dehibe. [2.558]
Dikanteny frantsayLes pieds suivent la main, les pattes de derrière suivent les pattes de devant. [2.415 #985]
Fanazavana frantsayLes enfants imitent la conduite des parents ; ce proverbe se disait aussi de ceux qui imitaient leurs prédécesseurs. [2.415 #985]

Ohabolana 37Ny fanambadiana tahaky ny harongana : izay tsongoina toa mena avokoa. [2.415 #1219]
Ny teny tahaka ny harongana: izay tsongoina mena avokoa. [2.653 #2493]
Ny teny toy ny harongana ka izay tsongoina mena avokoa. [2.558 #3287]
Dikanteny frantsayLe mariage c' est comme l' arbre harongana : partout où on l' entaille il y a du rouge. [2.415 #1219]
Fanazavana frantsayIl y a facilement des disputes dans les ménages. [2.415 #1219]

Ohabolana 38Ny kitoza no tsara mihantona, fa ny teny tsy mba tsara mihantona. [2.653]
Ny kitoza no tsara mihantona, fa ny teny tsy tsara mihantona. [2.165 #336]
Ny kitoza no tsara mihantona fa tsy ny teny. [2.558 #3052]
Dikanteny frantsayIl est bon de suspendre le "kitoza" mais non pas les querelles. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. qu' avec le temps les querelles ne font que s' envenimer; on appelle "kitoza" de la viande coupée en longues tranches et boucanée au feu ou au soleil. [2.165]

Ohabolana 39Ny nifin’ ondry no tsara tokana, fa ny mandeha irery tsy valiana. [2.653]
Ny nifin’ ondry no tsara tokana, fa ny teny tsy tsara tokana. [2.653]
Ny nifin' ondry no tsara tokana fa tsy ny teny. [2.558 #3171]

Ohabolana 40Ny raharaha no ho lavorary, ny teny ifanarahana. [2.653 #2392]
Ny raharaha no lavorary, ny teny ifanarahana. [2.415]
Ny raharaha no lavorary, ny teny ifanatrehana. [2.415]
Dikanteny frantsayCe qui rend les affaires bonnes, ce sont les délibérations et les conseils réciproques. [2.415 #3292]

Ohabolana 41Ny tafan' ny mpisampina tsy hain' ny mpisikina. [2.558 #3253]
Ny tenin' ny mpisampina tsy mba inoan' ny mpisikina. [2.415 #1314, 2.653 #2501, 2.165]
Resaky ny mpisampina tsy hain' ny mpisikina. [1.1]
Fanazavana malagasyFitenenana ilazana olona roa samy manana ny tafany sy ny fanaony, ka tsy tokony hifampidinika betsaka. [1.1]
Dikanteny frantsayCe que dit le paresseux (litt. celui qui porte son lamba sur l' épaule) n' est pas cru par l' homme actif (litt. celui qui s' est ceint de son lamba - pour pouvoir mieux travailler). [2.165]
Quand l' homme dit à la femme de porter son lamba en faisant passer un côté sur l' épaule gauche, elle ne veut pas ; et lorsque la femme dit à l' homme de porter le sien autour des reins, il ne veut pas : ce serait faire l' inverse de ce qui se fait ordinairement. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des choses extraordinaires et de ce qu'on ne devait pas faire. [2.415]

Ohabolana 42Ny teny atody, ka raha foy manana elatra. [2.974 #206]
Ny teny atody ka raha foy manan' elatra. [2.558 #210]
Ny teny toy ny atody, ka raha foy manana elatra. [2.165 #567, 2.415 #4794]
Ny teny toy ny atody: raha foy, manana elatra. [2.653 #2494]
Dikanteny frantsayLes médisances sont comme les œufs: quand ils sont éclos, ils ont des ailes. [2.165]
Les paroles, c' est comme les oeufs : une fois éclos cela a des ailes. [2.415]
Les paroles sont comme les œufs : à peine écloses elles ont des ailes. [2.974 #206]
Fanazavana frantsayElles se répandent vite. [2.165]
Les paroles volent partout, elles se répandent vite : un secret divulgué a vite fait de se répandre. [2.415 #4794]

Ohabolana 43Ny teny aza atao lava loatra fa ny mamerina azy no tsy toha. [2.558 #211]

Ohabolana 44Ny teny haolo, ka raha pizina lasa any an-Tsakalava. [2.653, 2.415]
Ny teny haolo, ka raha tairina lasa any an-Tsakalava. [2.415 #3601, 2.653]
Dikanteny frantsayLa parole est farouche et vagabonde comme les boeufs sauvages : si on l' effarouche ou si on la trouble elle s' en va dans le pays des Sakalava. [2.415]
Fanazavana frantsayLa région des Sakalava était me région où il y avait beaucoup de boeufs sauvages ; le sens du proverbe est qu' un orateur troublé dans son discours, perd le fil de ses pensées. [2.415]

Ohabolana 45Ny teny ifamaliana mahamasina ny mpanjaka. [2.165 #1409, 2.415 #239]
Dikanteny frantsayLa discussion (amicale) affermit l' autorité du souverain. [2.165]
Prendre conseil, cela augmente la puissance du souverain. [2.415 #239]

Ohabolana 46Ny teny ifamaliana mahatsara fihavanana. [2.558 #212]

Ohabolana 47Ny teny malemy mahamora harena. [2.165 #375, 2.653 #2440, 1.1]
Ny teny mora mahamora harena (tsy maha-sarotiny). [2.558 #3282]
Teny malemy mahamora harena. [2.974 #68]
Fanazavana malagasyNy resaka am-pilaminana sy an-kamorana mahatonga ny tompontrosa halefaka, na ny teny malemy mampitony ny hatezerana. [1.1]
Dikanteny frantsayLes paroles douces facilitent (l' acquisition de) la richesse. [2.165 #375]
Une parole douce rend suaves les relations. [2.974]

Ohabolana 48Ny teny marina ohatra ny fia-pary, ka na lava aza, tsy lany hamamiana. [2.165]
Ny teny marina ohatra ny fia-pary lava : tsy lany hainamiana. [2.974]
Ny teny marina ohatra ny fia-pary lava: tsy lany hamamiana. [2.653]
Ny teny marina ohatra ny fia-pary lava vany, ka na lava aza tsy lany hamamiana. [2.558]
Dikanteny frantsayLes paroles sages sont comme la canne à sucre qu’on ne cesse de sucer: la saveur n’en peut être épuisée. [2.974 #203]
Les paroles vraies sont comme la canne à sucre que l'on mâche: quoiqu' elle soit longue, elle est douce partout. [2.165]

Ohabolana 49Ny teny misy firavana dia misy fihaviana. [2.558 #3281]
Ny teny misy firavana, misy fihaviana. [2.653 #2442]

Ohabolana 50Ny tenin' andriana mahafiadana. [2.165 #1406, 2.415 #305]
Dikanteny frantsayLes paroles du souverain apportent (produisent) la prospérité. [2.165]
Les paroles du souverain donnent la prospérité. [2.415 #305]

Ohabolana 51Ny tenin' andriana tsy mba mitsaika, fa mingadona. [2.415 #241]
Ny tenin' andriana tsy mba mitsaika fa mingodona. [1.1]
Ny tenin' Andriana tsy mitraika fa mingadona. [2.558 #3276]
Ny tenin' andriana tsy mitsaika fa mingodona. [2.165 #1405, 2.653 #2500]
Fanazavana malagasyNy kabarin' ny mpanjaka tsy mba heno toy ny bitsibitsika fa manehoeho eran-tany. [1.1]
Dikanteny frantsayLa parole royale ne glisse pas sans bruit, mais elle retentit avec éclat. [2.415 #241]
Les paroles (c.à.d. les ordres) du souverain n' arrivent pas en cachette mais ouvertement. [2.165]
Fanazavana frantsayElles sont publiées partout, et on ne peut les ignorer. [2.165]

Ohabolana 52Ny teny nofon-kena: raha roritina, tonga ozatra. [2.653 #2443]
Ny teny toy ny hena ka raha roritina tonga hozatra. [2.415, 1.1]
Ny teny toy ny nofon-kena, ka raha roritina tonga hozatra. [2.415]
Ny teny toy ny nofon-kena, ka raha roritina tonga ozatra. [2.165 #553]
Ny teny toy ny nofon-kena, ka roritina tonga hozatra. [2.558 #3291]
Fanazavana malagasyTsy tsara raha ny rasaka na ny ady hevitra no halavaina loatra fa mety hanjary fanditra na ady mihitsy aza. [1.1]
Dikanteny frantsayLes paroles sont comme la chair, quand on l' étire elle devient muscle. [2.165]
Les paroles sont comme la viande : quand on tire dessus, cela devient nerf. [2.415 #4796]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas tirer sur les mots pour leur faire dire ce que l'on veut. [2.415 #4796]

Ohabolana 53Ny teny no tsy atao lava, ny mamerina azy no manahirana. [2.415 #4792, 2.653 #2449]
Dikanteny frantsaySi on ne parle pas sans fin, c' est qu' il serait gênant de se répéter sans cesse ou de rendre compte de tout ce qu' on a dit. [2.415 #4792]

Ohabolana 54Ny teny : raha fohy loatra akodiadian' ny olona, raha lava loatra anapahany. [2.558 #3290]

Ohabolana 55Ny teny raha fohy mikodiadia, raha lava mitarotaroka. [2.415 #3603, 2.653 #2444]
Dikanteny frantsayParole trop courte roule avec trop de précipitation, parole trop longue est filandreuse. [2.415 #3603]
Fanazavana frantsayIl faut un juste milieu. [2.415 #5770]

Ohabolana 56Ny teny ratsy : adidy, ny vava soa : sakafo. [1.1 #23, 2.558 #3283, 2.653 #2445]
Vava soa sakafo ; teny ratsy adidy. [2.653 #3642, 2.974 #209]
Fanazavana malagasyNy teny mora mahatsara fihavanana fa ny vava ratsy kosa itondrana heloka ka maharatsy fihavanana. [1.1 #23]
Dikanteny frantsayDe bonnes paroles valent un repas ; les mauvaises paroles sont une responsabilité. [2.974 #209]

Ohabolana 57Ny teny ratsy fotaka am-baravarana, ka samy manilika ny eo anatrehany. [2.165 #546]
Ny teny ratsy fotaka eo am-baravarana, ka samy manilika ny eo anatrehany. [2.653 #2446]
Ny teny ratsy toy ny fotaka eo am-baravarana, ka samy manilika ny eo am-baravarany. [2.558 #3285]
Dikanteny frantsayLes mauvaises paroles sont comme de la boue devant la porte, et chacun pousse de côté celle qui est devant lui. [2.165]

Ohabolana 58Ny teny ratsy moramorain' ny adala, fa sarotsarotin' ny hendry. [2.558 #3284, 2.653 #2447]

Ohabolana 59Ny teny tahaka ny vato ateli-mamba: atelina, tsy mba lo; aloa, tsy miova tarehy. [2.653 #2448]
Ny teny toy ny vato ateli-mamba : atelina tsy lo, aloa tsy miova tarehy. [2.558]

Ohabolana 60Ny teny toy ny fonosana ka izay mamatotra no tsara mamaha. [2.558 #3286]
Ny teny toy ny fonosana : ka izay mamono no mamaha. [2.165 #545, 2.415 #4795, 2.653 #2495]
Dikanteny frantsayLa parole est comme le noeud fait au coin du lamba pour envelopper quelque chose : c' est celui qui a fait le noeud qui peut le délier. [2.415]
Les paroles sont comme un paquet, et c' est celui qui l' a attaché qui le détache aussi. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait surtout des contrats : seuls les contractants peuvent se délier. [2.415]

Ohabolana 61Ny teny toy ny ketsa : izay mahalana sosohana. [2.415 #4797, 2.653 #2496]
Ny teny toy ny ketsa ka izay mahalana sosohana. [2.165 #552, 2.558 #3288]
Dikanteny frantsayLes paroles sont comme les jeunes plants de riz, s' ils sont trop clairsemés on en plante d' autres entre eux. [2.165]
Les paroles sont comme les plants de riz : là où c' est trop clairsemé, on en repique. [2.415 #4797]

Ohabolana 62Ny teny toy ny tory hisatra ka tsy ilaozan' izay manjilatra. [2.558 #3293, 2.653 #2498]
Ny teny toy ny tori-hisatra; ka tsy ilaozan' ny manjilatra. [2.165]
Dikanteny frantsayLes paroles sont comme les cannelures du bois, il s' y produit nécessairement des éclats. [2.165]

Ohabolana 63Nitondra teny tsy masaka, hampody no naleha ka fisarahana no vita. [2.558 #2796]

Ohabolana 64Ny torovok' amboa maro mpahalala, fa ny hisafelehan' ny rambony no tsy misy mahafantatra. [1.1]
Torovok' amboa maro mahalala, fa ny fisafeliky ny rambony no tsy fantatra. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa ny tenin' ny olona mahay mandahatra dia mety hazava ho azy fa ny hevitra miafina fonosiny na ny safeli-teny tiany hatao no tsy fantatra. [1.1]
Ilazana fa misy toetran' olona na toe-javatra iaraha-mahalala izao, fa ny ho fihetsiny na ho vokany any aorianano tsy misy mahafantatra. [1.1]

Ohabolana 65Ny vola tahaky ny vato sy ny vy, koa tsy mba miteraka, fa ny vava no mampiteraka azy sy ny teny fanekena. [2.415 #2232]
Dikanteny frantsayL' argent est comme la pierre et le fer, il ne produit pas ; c' est la bouche, ce sont les paroles du contrat qui lui font produire des intérêts. [2.415 #2232]
Fanazavana frantsayFormule de prêt à intérêt. [2.415 #2232]

Ohabolana 66Raha mahare teny tsy tiana : ny marary tonga finaritra ary ny malemy tonga matanjaka. [2.558 #3599]
Raha mahare teny tsy tiana : ny marary tonga manaritra, ny malemy tonga matanjaka. [2.415 #2820, 2.653 #2674]
Dikanteny frantsayEn entendant des mots désagréables, les malades sont guéris et les faibles deviennent forts. [2.415 #2820]
Fanazavana frantsayOn se trouve excité par les mots désagréables. [2.415 #2820]

Ohabolana 67Tanan' aolo tsy ilaozam-pandrotrarana ; hadivory tsy ilaozan' ambiaty ; teny maro tsy ilaozan' izay ota. [2.415 #4823, 2.165]
Tanàna haolo, tsy ilaozam-pandrotrarana, hadivory tsy ilaozan' ambiaty, teny maro tsy ilaozan-diso. [2.558]
Tendrombohitra tsy ilaozan' ambiaty, tanàna maro tsy ilaozan' adala, kabary be tsy ilaozan-diso. [2.653 #3072, 1.1]
Fanazavana malagasyEntina miala tsiny ka ilazana fa amin' ny zavatra maro atao tsy maintsy misy izay tsy metimety, misy kilemany. [1.1]
Dikanteny frantsayIl y a nécessairement du chiendent dans un village abandonné, et des buissons d' "ambiaty" dans le fossé circulaire, et des fautes dans beaucoup de paroles. [2.165]
Pas de village abandonné sans chiendent ; pas de fossé sans ambiaty ; pas de nombreuses paroles sans fautes. [2.415]

Ohabolana 68Teny ifanekena no hivadiana. [2.415 #1406]
Dikanteny frantsayC'est par des paroles qu' on se marie et par d' autres paroles qu' on se sépare. [2.415 #1406]
Fanazavana frantsayCe proverbe signifiait que le mariage était un contrat que l'on peut rompre. [2.415 #1406]

Ohabolana 69Teny mby am-bato ny hafany, ka tsy hasiako raraka an-tany. [2.415 #3418]
Dikanteny frantsaySes recommandations sont pour moi comme des paroles confiées aux pierres : je les exécuterai fidèlement et pas une seule ne sera répandue à terre et négligée. [2.415 #3418]

Ohabolana 70Teny nahoin' ny razana ka tsy mahazo miova. [2.415 #341]
Dikanteny frantsayParoles prononcées par les ancêtres : elles ne peuvent pas changer. [2.415 #341]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait le respect des Malgaches pour leurs ancêtres et les traditions des anciens. [2.415 #341]

Ohabolana 71Tenin’ aina, tahaka ny salakan’ Atsimon-drova. [2.653 #3078]
Tenin' aina, tahaky ny salakan' atsimon-drova. [2.415 #685]
Dikanteny frantsayAgir en maître ou avec force, comme la manière de porter le salaka autour des reins chez les gens qui habitent au sud du palais. [2.415]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait l' autorité orgueilleuse, ou plus généralement un grand effort. [2.415]

Ohabolana 72Tenin' ny maty an-drano. [2.415 #4825]
Dikanteny frantsayParoles de noyé : on promet tout. [2.415 #4825]
Fanazavana frantsayDans danger on fait de belles promesses. [2.415 #4825]

Ohabolana 73Teny tanora tsy ambara amin' Andriana. [2.558 #4121]

Ohabolana 74Toa tenin-jaza tenin-draiolona. [2.415 #1538]
Dikanteny frantsaySi un enfant parle ainsi, c' est qu' une grande personne le lui a dit. [2.415 #1538]
Fanazavana frantsayLes enfants répètent ce qu'ils ont entendu dire. [2.415 #1538]

Ohabolana 75Toy ny amboakely voakapoka ny adala, ka mitondra teny mivoaka. [2.558 #4256]

Ohabolana 76Toy ny aretin’ omby ny teny: izay mirehodrehoka ihany no ifindrany. [2.653]
Toy ny aretin' omby ny teny, ka izay mirehodrehoka no hifindrany. [2.165 #335]
Toy ny aretin' omby ny teny, ka izay mirehodrehoka no ifindrany. [2.558 #4266]
Dikanteny frantsayLes querelles sont comme les maladies des bœufs: elles atteignent ceux qui s' en mêlent (litt. beuglent). [2.165 #335]

Ohabolana 77Toy ny sotrobe : fialo, fa tsy tompon’ ny teny. [2.415 #3432, 2.653 #3227]
Toy ny sotrobe : fialozana ihany fa tsy tompon' ny teny. [2.558 #4326]
Dikanteny frantsayJe suis comme la grande cuiller qui sert à porter la nourriture et qui n' est qu' une intermédiaire : je suis intermédiaire et porte-parole, je ne suis pas le maître. [2.415 #3432]
Fanazavana frantsayParoles dites par les intermédiaires. [2.415 #3432]

Ohabolana 78Toy ny trano vaky vovonana ka mitondra teny mivoaka. [2.165 #551, 2.653 #3242, 1.1]
Toy ny trano vaky vovonana : ka mitondra teny mivoaka ary ny mitete ambiny ihany. [2.558 #4345]
Fanazavana malagasyIlazana izay tsy mahatam-bava ka milazalaza any ivelany izay tsy tokony ho fantatry ny olona. [1.1]
Dikanteny frantsaySemblable à une maison ouverte par le faîte et qui laisse échapper les paroles (dites à l' intérieur). [2.165]

Ohabolana 79Tsy mahalala izay varavaran-kodiavina, hoatry ny akoho amidy ao an-tsena. [2.415 #2047]
Tsy mahalala izay varavaran-kodiavina ohatra ny akoho amidy ao an-tsena. [2.165]
Tsy mahalala varavaran-kodiana, toy ny akoho vao novidiana teny an-tsena. [2.558 #4513]
Dikanteny frantsayCelui qui ne sait pas par quelle porte il entrera, est comme la poule à vendre sur le marché. [2.415 #2047]
Qui ne sait pas par quelle porte il entrera, comme une poule sur le marché. [2.165]
Fanazavana frantsayElle ne sait pas qui l' achètera ni, par conséquent, chez qui elle ira. [2.165]
La poule ne sait pas qui l'achètera ni où elle ira. . [2.415 #2047]

Ohabolana 80Tsy mandre sa mandre ilany, no mitondra teny tanora. [2.558 #4531]
Tsy mandre, sa tailana andrenesana, no mitondra teny tanora ? [2.415 #4840, 2.653]
Tsy nandre, sa tailana nandrenesana, no mitondra teny tanora? [2.165]
Dikanteny frantsayN' avez-vous pas entendu, ou avez-vous entendu de travers, que vous apportiez un message qui n' est pas clair? [2.165]
N' entend-on pas, ou entend-on de travers, pour rapporter des paroles inconsidérées ? [2.415 #4840]

Ohabolana 81Tsy mety raha mihazakazaka tsy hihaino teny, hoatry ny alika. [2.415 #1735]
Tsy mety raha mihazakazaka tsy hihaino teny, ohatra ny alika. [2.653]
Tsy mety raha mihazakazaka tsy hihaino teny ohatra ny amboa. [2.558]
Dikanteny frantsayIl ne sied pas de courir pour ne pas entendre un ordre donné comme font les chiens. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui n'écoutaient pas les ordres ou partaient avant d'avoir entendu. [2.415 #1735]

Ohabolana 82Tsy misy mangidy hoatry ny sakay, hono, fa raha atao teny ierana dia mafanafana. [2.415]
Tsy misy mangidy hoatry ny sakay, hono, fa raha atao teny ierana dia mamy. [2.415]
Tsy misy mangidy noho ny sakay, fa raha teny ierana dia hanina. [2.165 #265]
Tsy misy mangidy ohatra ny sakay fa rehefa teny ierana laitra ihany. [1.1]
Tsy misy mangidy ohatra ny sakay fa rehefa teny ierana lany ihany. [1.1]
Tsy misy mangidy toy ny sakay; fa raha teny ierana, mafanafana. [2.653 #3533]
Tsy misy mangidy toy ny sakay fa rehefa teny ierana mamy. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa rehefa sitraka sy nifanarahana, dia maniary mora na dia sarotra sy manahirana aza. [1.1]
Na inona na inona hasarotan-javatra eo amin' ny fifampiraharahana, rehefa ifanarahana vita ihany. [1.1]
Na inona na inona zava-tsarotra, rehefa ifanarahana tonga mora. [1.1]
Dikanteny frantsayRien n' est plus cuisant que le piment, mais quand il y a union et entente, c' est doux à manger. [2.415 #4842]
Rien n' est plus piquant que le piment, mais si l' on s' accorde pour cela, on le mange quand même. [2.165 #265]
Fanazavana frantsayLes peines sont adoucies en famille. [2.415 #4842]

Ohabolana 83Tsy misy toniany ny teninao. [2.415 #4843]
Dikanteny frantsayVous parlez en l' air. [2.415 #4843]

Ohabolana 84Vomangan-dRenisoa : teny an-dalana maro mpanontany, nodiany tsy re, fa nony natoko teny an-tsena, tsy lany sasaka. [2.558]

Fizahan-teny