Fizahan-teny

Ohabolana : maso

Ohabolana 1Akoholahy miady am-pasika, ka samy miaro ny masony tsy ho ditsika. [2.165 #1171]
Akoholahy miady am-pasika : samy manala ny ditsika amin' ny masony. [2.415 #3226]
Akoholahy miady am-pasika : samy miaro ny masony tsy ho ditsika. [2.415 #3227, 2.558]
Akoholahy miady am-pasika : samy miaro ny masony tsy ho ditsoka. [2.415 #3227, 2.653 #65, 2.558]
Akoholahy miale am-pase ka sambe miaro ty masoñe tsy ho lintsike. [1.68]
Toy ny akoholahy miady am-pasika, ka samy miaro ny masony tsy ho ditsoka. [2.558 #4250]
Toy ny akoholahy miady am-pasika : samy manala ny ditsika amy ny masony. [2.653 #3173]
Dikanteny frantsayCoqs qui se battent dans le sable, ils s'arrangent pour ne pas être aveuglés. [1.68]
Coqs qui se battent sur du sable : gare aux yeux, chacun empêche les siens d' être aveuglés. [2.415 #3227]
Des coqs qui se battent dans le sable: chacun cherche à se protéger les yeux contre la poussière. [2.165]
Quand les coqs se battent sur le sable, chacun enlève de ses yeux la poussière qui l' aveugle. [2.415 #3226]
Fanazavana frantsayCe proverbe exhortait à ne pas se lancer dans une affaire peu claire et où il y a des risques à courir. [2.415 #3227]
Se disait des affaires qui ne sont pas claires ; autre sens : à chacun de se débarrasser de ses difficultés. [2.415 #3226]

Ohabolana 2Akondro masaka ifotony aho : tsinjo maso fa tsy azo hanina, ka jerena ihany. [2.558 #90]
Akondro masaka ifotony aho : tsinjo maso, fa tsy azonao hohanina, fa jerena ihany. [2.415 #1556, 2.653]
Dikanteny frantsayJe suis comme une banane mûre sur pied : les yeux me voient, mais vous ne pouvez pas me manger, il faut vous contenter de me regarder. [2.415 #1556]
Fanazavana frantsayRefus d' une jeune fille aux sollicitations d' un jeune homme. [2.415 #1556]

Ohabolana 3Amalom-balana : am-bodiny ny masony. [1.147 #A39]

Ohabolana 4Ambany maso tsy voajery. [2.415 #610]
Dikanteny frantsayOn ne regarde pas ceux qui sont sous les yeux. [2.415 #610]
Fanazavana frantsayOn laisse les petits pour ne considérer que les grands ; se disait aussi de ceux qui délaissent leurs parents pour s'occuper d'étrangers à la famille. [2.415 #610]

Ohabolana 5Andevolahy mandihy an-jezika: mahare ny fingodony, fa tsy mahita ny handitsiky ny masony. [2.165]
Ankizilahy mandihy an-jezika : faly nihaino ny fidobony fa narahim-parasisa vao ory. [2.558 #281]
Ankizilahy mandihy an-jezika : ny fidobony dia tsara, fa ny maso ditsoka tsy voahevitra. [2.558 #280]
Dikanteny frantsayUn esclave dansant sur un tas de cendres: il entend résonner ses pas, sans s’apercevoir que ses yeux s’emplissent de poussière. [2.165]

Ohabolana 6Antakay milañona: tsy ialam-potsy maso. [2.165]
Antankay milanona, tsy ialam-potsi-maso. [1.147 #A75]
Fanazavana malagasyAntankay mivory tsy ialan' izay fotsy maso. Ny mikapo-bary eny am-pamoloana no dia mahafotsy ny mason' ny ankabeazan' ny Antankay (Bezanozano). Saiky fotsy maso an' ila avokoa ny ankamaroan' izy ireny. [2.165]

Ohabolana 7Antsy be vaky maso: ka na tsy hitan' ny olona aza, hitan' ny hazo. [2.165 #1078]
Antsibe vaky maso, na tsy hitan' ny olona aza hitan' ny hazo. [2.558 #305, 2.653 #258]
Antsibe vaky maso, na tsy hitan' ny tompony aza, hitan' ny hazo. [2.415 #15, 2.653 #258]
Antsibe vaky maso, na tsy hitan' olombelona aza, hitan' ny hazo. [2.415]
Dikanteny frantsayCognée dont le tranchant est fendu invisiblement et qui saute au premier coup : elle a pu tromper son maître et les personnes qui ignoraient son défaut, mais elle ne trompe pas l' arbre de la forêt. [2.415 #15]
Une hache ébréchée: même si les gens ne le voient pas (qu' elle est ébréchée), le bois le voit bien. [2.165]
Fanazavana frantsayLe mal finit toujours par être découvert, d'une façon ou d'une autre. [2.165]
Se disait de ceux qui font le mal en secret et trompent les hommes, mais ne trompent pas Dieu. [2.415 #15]

Ohabolana 8Aza manao maso mila aretina, mitady teny mihilana. [2.415 #2066, 2.653 #482]
Aza manao maso mila aretina na mitady teny mihilana. [2.558 #546]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme un oeil qui se fatiguerait à vouloir voir si une parole est droite ou non. [2.415]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas chercher l' impossible. [2.415 #2066]

Ohabolana 9Aza manao toy ny lalitra mitsentsitra maso didy, ka hivelona amin' ny ranomason' olona. [2.415 #706]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme la mouche qui suce un oeil chassieux et se nourrit de ses larmes. [2.415]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas s' enrichir des dépouilles des petits, ni faire du mal aux malheureux. [2.415 #706]

Ohabolana 10Aza matahotra ny masony nefa te-hividy ny lohany. [2.558 #705]
Matahotra ny masony ka no te-hividy ny lohany. [2.558 #2165]
Nahoana no saro-tahotra ny masony, ka tia vidy ny lohany ? [2.415 #6013, 2.653 #2066]
Saro-tahotra ny masony ka te hividy ny lohany. [2.165 #1184, 1.1]
Saro-tahotry ny masony, ka te-hividy ny lohany. [2.415]
Saro-tahotry ny masony ka te-hividy ny lohany, manahy ny sofin-jaza ho lava, ka no miala liana amin' ny bitro ! [2.558 #3850]
Saro-tahotry ny masony, ka tia vidy ny lohany. [2.415]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona matahotra noho ny zavatra nataony ihany. [1.1]
Dikanteny frantsayComment, ayant peur de l' oeil, prétendez-vous acheter la tête ? [2.415]
Il a peur des yeux du mouton, et il veut cependant en acheter la tête. [2.415 #3819]
Vous craignez les yeux et vous voudriez acheter toute la tête! [2.165 #1184]
Fanazavana frantsaySe disait des fanfarons. [2.415 #6013]
Se disait des gens désireux d' une chose et qui ne se laissent pas arrêter par le danger ou la crainte ; se disait aussi des fanfarons et de ceux qui veulent avoir une chose sans se donner de peine pour l' obtenir. [2.415 #3819]

Ohabolana 11Aza mihebiheby maso hoatry ny hitsikitsika hangalatra akoho. [2.415 #4283]
Dikanteny frantsayNe regardez pas de tout côté comme l' oiseau hitsikitsika qui cherche à voler un poulet. [2.415 #4283]

Ohabolana 12Aza misasa-bitsy, toa maso fotsy ila. [2.558 #777, 2.653 #637]

Ohabolana 13Aza ny vato handratra ny loha ihany no sainina, fa mba hevero koa ny fasika handitsika ny maso. [2.974 #217, 2.653]
Dikanteny frantsayN’appréhendez pas seulement la pierre qui peut vous blesser à la tête ; prévoyez aussi le sable qui peut vous aveugler. [2.974 #217]

Ohabolana 14Ba ambane maso : sanja maharare ro mbo mahameñatse. [1.68]
Fere ambane maso : sady maharare ro mahameñatse. [1.68]
Fery ambany maso, sady maharary no mahamenatra. [2.415 #6448, 2.165]
Fery ambony maso ka sady maharary no mahamenatra. [2.558 #1161]
Dikanteny frantsayUne plaie sous les yeux : ça fait mal et rend honteux en même temps. [1.68, 2.165 #2054]
Une plaie sous les yeux : non seulement ça fait mal, mais ça rend aussi honteux. [1.68]
Une plaie sur les yeux non seulement fait mal, mais rend honteux. [2.415 #6448]

Ohabolana 15Be famaritra ny maso ka mitahiry raki-dratsy ny fo. [2.165 #296, 2.415 #6394, 2.558 #872]
Dikanteny frantsayLes yeux embrassent beaucoup, et le cœur conserve le mal (qui lui a été fait). [2.415 #6394, 2.165]

Ohabolana 16Bongo mason' ny nahiny toy ny vivy nanitrika. [2.558 #955]
Vivy manitrika, ka bongo mason' ny nahiny. [2.165 #1706, 2.415 #3091]
Vivy nanitrika: bongo mason’ ny nahiny. [2.653 #3684]
Vivy nanitrika ka bongo maso ny nahiny. [2.558 #4960]
Vivy nanitrika ka bongo mason' ny nahiny. [1.1]
Vivy nanitrika ka bongo mason' ny sitrapony. [1.1]
Vivy nañirike, ka bongo masoñi ty sitsapoñe. [1.68]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona voan' ny nataon' ny sitrapony ihany, nandrora mitsilany. [1.1]
Dikanteny frantsaySi le grèbe, en plongeant, a les yeux gonflés par l'eau, c' est bien qu' il l' a voulu. [2.415 #3091]
Si le grèbe en plongeant a les yeux gonflés par l'eau, c'est qu'il le veut bien. [1.68, 2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait de tout mal qu'on s' est attiré volontairement ; il se disait de la mauvaise réputation. [2.415 #3091]
On l'a bien cherché si on a des problèmes. [1.68]

Ohabolana 17Fantatro ihany ny mason' ny mpilefa, fa ny andro handehanany no tsy fantatro. [2.415 #550, 2.653]
Dikanteny frantsayJe reconnais parfaitement les regards de celui qui veut s' enfuir, mais ce que j' ignore, c' est le jour de sa fuite. [2.415 #550]
Fanazavana frantsayParoles du maître. [2.415 #550]

Ohabolana 18"Fara fahitana izao" , hoy ilay voa bala amin' ny masony. [2.165 #2050]
Fara fahitana izao," hoy ilay voa basy amy ny masony. [2.653 #932]
"Fara fahitana izao" hoy ilay voa basy amin' ny masony. [2.415 #2787]
Dikanteny frantsayC' est pour la dernière fois que je vois, dit celui qui a reçu un coup de fusil dans l' oeil. [2.415]
"J' ai fini d' y voir" , dit celui qui vient de recevoir une balle dans l' œil. [2.165 #2050]
Fanazavana frantsayAnalogue au français : voir trente-six chandelles. [2.415 #2787]

Ohabolana 19Fotsy maso an-danonana, ka izay any ny tena no adiridiry. [2.653 #984]
Fotsy maso an-danonana, ka izay an' ny tena no adiridiry. [2.415 #5540, 2.165]
Dikanteny frantsayCeux qui ont les mêmes provisions de voyage sont unis dans la vie. Celui qui a une taie sur les yeux et assiste à une réjouissance publique: il écarquille tant qu' il peut ce qui lui appartient. [2.165]
Personne qui a des taies aux yeux et qui assiste à des réjouissances publiques : les yeux qu' elle a, elle les ouvre tout grands. [2.415 #5540]
Fanazavana frantsayC. à. d. ses yeux, qui ne sont pas bons, mais il fait ce qu' il peut. [2.165]
Le sens est quelle fait son possible. [2.415 #5540]

Ohabolana 20Fotsy maso an-danonana, tsy vatra ny hiondrika, ka aseho vahoaka sao tsy mahita ny hitan' ny olona. [2.558]

Ohabolana 21Fotsimbary misy lay : tsofina, mahavoa maso ; atelina, mahavandana ny lela. [2.415 #5793, 2.558 #1201, 2.653 #989]
Dikanteny frantsayRiz blanc où il y a des piquants : si on soufle, les yeux en sont pleins, si on les avale, la langue est tachetée de noir. [2.415 #5793]
Fanazavana frantsayQuelque parti qu' on prenne, il y a des inconvénients. [2.415 #5793]

Ohabolana 22Fotsy ny volo, adidin' ny loha. [2.415 #1812, 2.558 #1207, 2.653 #985]
Potsitra ny maso adidin' ny loha. [2.415 #6246, 2.558 #3495, 2.653 #2600, 2.974]
Potsitra ny maso: adidin' ny loha; fotsy ny volo: adidin' ny loha; banga ny nify: adidin' ny loha. [1.1 #22]
Fanazavana malagasyNy loham-pianakaviana, ny mpitondra no manana ny tsiny amin' ny fahavoazan' ny olona entiny avy. [1.1 #22]
Dikanteny frantsayLes cheveux blanchissent : c' est la faute de la tête. [2.415 #1812]
Si l’oeil est crevé, à la tête d’y pourvoir. [2.974 #18]
Si l' oeil est crevé, c' est la faute de la tête, qui aurait dû faire attention. [2.415]

Ohabolana 23Gila maso mangarika : vita mialoha fa tsy fantatra. [2.558 #1225]

Ohabolana 24Hady tsimangan’ i Kaladala : sakindra mipoetika dia amin’ ny masony. [1.147 #H4]

Ohabolana 25Hafahafa ohatra ny borizano : ampihiraina, tsy mahay, ka nony mitomany, miolakolaka ny saha, miaka-midina sahala amin' ny mason' ny mpamoly. [2.558]
Hafahafa, ohatra ny borizano: ampihirain-tsy mahay, ka nony mitomany, miolakolaka ny saha ; miaka-midina mimason’ ny mpamoly. [2.653]

Ohabolana 26Hianareo no maso mahita ny ditsika, ary kibo mahalala ny noana. [2.653 #1070]
Hianareo no maso mahita ny ditsoka sy kibo mahalala ny noana. [2.558]
Maso mahita ny ditsika ary kibo mahalala ny noana. [2.974 #345]
Dikanteny frantsayŒil qui discerne les grains de poussière, estomac qui discerne l’heure du repas. [2.974 #345]

Ohabolana 27Hoatry ny maso : tezitra vao mibaliaka ; mijery ny tiana vao manjary mikombomkombona. [2.415]
Dikanteny frantsayC' est comme les yeux : quand ils sont en colère ils s' ouvrent tout grands ; et quand ils voient une chose qu' ils aiment, ils se ferment de contentement. [2.415 #5604]
Fanazavana frantsaySe disait des gens singuliers. [2.415 #5604]

Ohabolana 28Ilay marenina nanjono : aza ny hitan' ny masoko avy no amazivaziana ahy fa ny tsy ren' ny sofiko aza efa tsy fidiny. [2.558]

Ohabolana 29Indray mandeha no mahazo vodiakoho ka manao mason-renivitsika. [2.558 #1427]

Ohabolana 30Indray mipy maso. [2.415 #6643]
Dikanteny frantsayEn un clin d' oeil. [2.415]

Ohabolana 31Indray mitopy maso. [2.415 #6645]
Dikanteny frantsayEn un coup d' oeil. [2.415]

Ohabolana 32Kamboty saro-belomina : itondrana tantely, tambaviana, itondran-kena mivozihi-kibo, omen-tsira, bongo maso, ka tsy hita izay hanaovana azy. [2.558]
Kamboty saro-belomina : itondran-tantely, tambaviana ; itondran-kena, mivozihi-kibo ; omen-tsira, mandoandoa ; ka tsy hita izay hanaovana azy. [2.415 #1030, 2.653 #1229]
Kamboty saro-belomina: omen-tsira, bongo maso; omen-tantely, marary kibo. [2.165]
Kamboty saro-belomina : omen-tsira, mandoandoa, omen-tantely marary kibo. [2.558 #109]
Dikanteny frantsayOrphelin difficile pour la nourriture : on lui porte du miel, il est malade ; on lui donne de la viande, son ventre se gonfle ; on lui donne du sel, il vomit : on ne voit pas comment le traiter. [2.415 #1030]
Un orphelin difficile à élever: on lui donne du sel, il a mal aux yeux; on lui donne du miel, il a mal au ventre. [2.165]
Fanazavana frantsayLes orphelins étaient embarrassants, parce qu'il fallait prendre soin d'eux et remplacer les parents ; se disait aussi de ceux qui n' étaient jamais contents ou repoussaient les offres qu' on leur faisait. [2.415 #1030]

Ohabolana 33Keliray no ho tezitra, ka ny masony ihany no adiridiriny. [2.415]
Keliray no ho tezitra : ny maso no adiridiry. [2.653 #1256]
Keliray no tezitra ka ny maso foana no adiridiry. [2.558 #1611]
Kely ray no tezitra, ka ny maso no adiridiry. [2.165]
Keliray tezitra, ka ny masony ihany no adiridiriny. [2.415]
Dikanteny frantsayHomme chétif et malingre qui est en colère : pour épancher sa colère, il n' a pas d' autre manière que de courroucer son regard. [2.415 #5606]
Quand un petit homme est en colère, il écarquille les yeux. [2.165]
Fanazavana frantsayMenaces sans effet. [2.415 #5606]

Ohabolana 34Kibobo sy menamaso, ka mataho-maso mena. [2.165 #878]
Kibobo sy menamaso ka no hatahotra maso mena? [2.558]
Dikanteny frantsayUne caille ordinaire et une caille aux yeux rouges: elles auraient peur des yeux rouges. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe repose sur un jeu de mots. [2.165]

Ohabolana 35Kotokely nangalatr’ aomby : ny tanany an-tady, ny masony an-droranga. [1.147]

Ohabolana 36Lalitra mitsentsitra maso didy : ny ranomason' olona no itadiavan-kanina. [2.415 #713, 2.653 #1303]
Lalitra mitsetsitra maso didy : ny ranomason' ny sasany no itadiavan-kanina. [2.558 #1692]
Dikanteny frantsayMouche qui suce des yeux chassieux : elle cherche sa vie dans les larmes des autres. [2.415 #713]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui exploitaient les petits. [2.415 #713]

Ohabolana 37Mahadidy maso mpanandro ary manoto azy milaza, fa mamitaka ny adala, ka aza manandro foana. [2.415 #127]
Dikanteny frantsayRendre chassieux les astrologues trompeurs et les broyer quand ils prédisent, car ils trompent les simples : ils ne doivent pas parler à la légère. [2.415 #127]
Fanazavana frantsayCe proverbe montre le caractère sacré de la divination par les astres. [2.415]

Ohabolana 38Malaza ho bary, kanjo maso didy ihany. [2.558 #1929]
Malaza ho bary, kanjo ny maso didy ihany. [2.653, 2.415]
Dikanteny frantsayAvoir la réputation d' avoir de beaux yeux, bien ouverts et cependant avoir les yeux chassieux. [2.415 #1572]
Fanazavana frantsaySe disait des gens ne méritant pas leur réputation. [2.415 #1572]

Ohabolana 39Manahy ny oran-ko avy, ka ny maso an-ambo ihany. [2.165 #980, 2.653]
Dikanteny frantsayCraindre la pluie qui va venir, et ne pas cesser de tenir les yeux en haut. [2.165 #980]

Ohabolana 40Manankera tsy voky : an-tsalazana ny maso. [1.147 #M36]

Ohabolana 41Manantsody manira : manana ny maso ahitana ny kambana sy hanohizana ny maito. [2.558 #1981]
Manantsody manira : manana ny maso hahitana ny kambana sy hanohizana ny maito. [2.415 #6188, 2.653 #1524]
Dikanteny frantsayDévider et filer : on a des yeux pour voir ce qui est double et pour nouer ce qui est rompu. [2.415 #6188]
Fanazavana frantsaySe disait des gens habiles. [2.415 #6188]

Ohabolana 42Manao ambany maso tsy tsinjo ka mila haratsian-ko an-tena. [2.415 #1095]
Manao ambany maso tsy tsinjo ka mila haratsian-ko an-tena, ka matahora an' Andriamanitra, fa tsy olona mitovy hasina aminy hianao. [2.415 #32]
Dikanteny frantsayAvoir Dieu sous les yeux sans le voir, c' est s' attirer malheur ; craignez Dieu, car il vous dépasse en sainteté et en puissance. [2.415 #32]
Ne pas regarder ce qu' on a sous les yeux pour regarder de préférence ce qui est au loin, c' est s' attirer malheur. [2.415 #1095]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui négligeaient leurs parents pour les étrangers. [2.415 #1095]

Ohabolana 43Manao ampaha be maso. [2.415 #430]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas surprendre en traître, mais déclarer la guerre loyalement comme le chat sauvage qui montre ses grands yeux. [2.415 #430]
Fanazavana frantsayProverbe en usage sur la côte de Madagascar. [2.415 #430]

Ohabolana 44Mandroroa ohatra ny mason' antitra. [2.558 #2082]
Mandroroa toy ny mason' antitra. [2.415 #1836, 2.653 #1600, 2.165]
Dikanteny frantsayVoir double comme les yeux des vieux. [2.165 #1939]
Voir double comme les yeux du vieillard. [2.415 #1836]
Fanazavana frantsaySe disait au propre et au figuré. [2.415 #1836]

Ohabolana 45Manisa be tsy ho any ny tena, tahaka ny vady kelin’ ny mpanan-karena. [2.653]
Manisa be tsy ho an' ny tena ohatra ny vady tokantrano mason' ny mpanan-karena. [1.1]
Manisa be tsy ho an' ny tena, tahaky ny vadikelin' ny mpanan-karena. [2.415 #1426]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona izay tompony tsy mizaka amin' ny zavatra na fananana eo am-pelatanany. [1.1]
Dikanteny frantsayFaire le compte de beaucoup de choses qu'on n' a pas pour soi, comme l' épouse secondaire d' un riche polygame. [2.415 #1426]

Ohabolana 46Manompo Vazaha didimaso : manao tsara, voapaika ; manao ratsy, voapaika. [2.415 #781]
Manompo Vazaha kiro maso : manao soa voapaike, manao raty voapaike. [1.68]
Dikanteny frantsayCelui qui sert un Blanc chassieux est blâmé qu' il fasse bien ou mal. [1.68]
Serviteur d' un Blanc aux yeux chassieux : s' il fait bien, il est réprimandé ; s' il fait mal, il est réprimandé. [2.415 #781]
Fanazavana frantsaySe disait des maîtres exigeants qui grondaient toujours. Les Vazaha ou Blancs, avaient la réputation d'être exigeants. [2.415 #781]

Ohabolana 47Maso didy halan-tsetroka. [2.415 #2527, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny maso miraikitra noho ny aretina ka mangirifiry raha vao voan' ny setroka. [1.1]
Ilazana ny mahantra izay sahirana erý raha vao misy mahazo azy. [1.1]
Dikanteny frantsayLes yeux chassieux sont haïs par la fumée. [2.415 #2527]
Fanazavana frantsayLa fumée les fait pleurer doublement : le sens est que les pauvres quand ils ont un malheur, souffrent doublement. [2.415]

Ohabolana 48Maso mahita tsy mitondra mody. [1.147 #M86, 2.653]

Ohabolana 49Maso mahita vola. [2.415 #4392]
Dikanteny frantsaySon oeil voit l' argent et il cède l' objet. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui ne peuvent pas résister à la vue de l' argent, et cèdent l'objet en voyant le prix. [2.415 #4392]

Ohabolana 50Maso mangari-kavana. [2.415 #1099]
Dikanteny frantsayRegarder les parents de travers et les mépriser. [2.415 #1099]

Ohabolana 51Masom-boanjo : fampizaha zahàna. [1.147 #M87]

Ohabolana 52Mason' akoho ditsika : ny elanelana mpanala ditsika. [2.415 #5521]
Dikanteny frantsayYeux de coq aveuglés par la poussière : les arbitres enlèvent la poussière. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des arbitres et médiateurs. [2.415 #5521]

Ohabolana 53Mason' ny mpandrary ka sady mijery ny ankazony no mandinika ny an-dalan-drambony. [2.558]
Toy ny mason' ny mpandrary : mijery ny ankazony, mandinika ny andalandrambony. [2.415 #6193, 2.653 #3211, 2.165]
Toy ny mason' ny mpandrary : ny ankazony voajery, ny an-dalan-drambony voadinika. [2.558 #4302]
Dikanteny frantsayC' est comme les yeux de la femme qui tresse les nattes : ils regardent les dessins du panier et ne perdent pas de vue les bords repliés. [2.415 #6193]
Comme les yeux de la tresseuse: ils regardent de deux côtés à la fois. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait du savoir faire et de l'attention à ne rien négliger dans plusieurs occupations. [2.415 #6193]

Ohabolana 54Mason-tsokina : izay any ny tena kely ahiratra. [2.653 #1652]
Mason-tsokina : izay an' ny tena kely ahiratra. [2.415 #2208]
Mason-tsokina, ka izay an' ny tena kely ahiratra. [2.165 #1367]
Mason-tsokina ka ny an' ny tena kely no ahiratra. [2.558 #2160]
Mason-tsokina ka ny kely ananana no ahiratra. [1.1 #35]
Mason-tsokina, masom-boalavo, izay kely ananana ahiratra. [2.415 #844]
Mason-tsora, mason-tsokina : ny kely ananana ahiratra. [1.147 #M89]
Fanazavana malagasyTsy misahirana mitady zavatra tsy takatra, fa ny kely ananana no ampiasaina. [1.1 #35]
Dikanteny frantsayYeux de hérissons, yeux de rats, quoique petits on les fait voir. [2.415 #844]
Les yeux du hérisson: ce qu' il a à sa petite personne, il l' ouvre bien. [2.165]
Oeil de hérisson : l' oeil qu' on a, si petit soit-il, on l' ouvre et on l' écarquille. [2.415]
Fanazavana frantsayChacun jouit de son bien, si petit soit-il : l'oeil du hérisson est petit ; ce proverbe se disait aussi de la destinée : que chacun s'estime content de son sort. [2.415]
S' applique à celui qui sait bien se servir du peu qu' il possède. [2.165]
Se contenter du peu qu' on a. [2.415 #844]

Ohabolana 55Maso sy orona, ka alahelo no iraisana. [2.165 #256]
Dikanteny frantsayLes yeux et le nez, c' est le chagrin qui les rapproche. [2.165 #256]

Ohabolana 56Maso sy orona, ka iray alahelo; ary tanan-kavia sy havanana, ka izay didia-maharary. [2.974 #408, 2.653]
Dikanteny frantsayLes yeux et le nez s’unissent dans la douleur ; la main droite et la main gauche souffrent de la même blessure. [2.974 #408]

Ohabolana 57Maso sy sakay, ka tsy mahazo mifampikasika. [2.415 #6304]
Sakay sy maso, ka tsy mahazo mifampikasika. [2.558 #3818, 2.653]
Dikanteny frantsayLes yeux et le piment, ce sont deux choses qui ne doivent pas se toucher. [2.415 #6304]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ne peuvent pas s'entendre. [2.415 #6304]

Ohabolana 58Maso voan' ny sakay, ka ny sisa no tandremana tsara. [2.558 #2162]
Maso voan-tsakay ka ny sisa no tandremana. [2.415, 1.1]
Maso voa sakay, ka ny sisa no tandremana. [2.165 #1133]
Maso voa sakay : ny sisa no tandremana. [2.974 #269]
Maso voa sakay : ny sisa no tandremo tsara. [2.653]
Fanazavana malagasyRaha indray mandeha no voan-javatra, mitandrina mafy tsy ho voa intsony amin' ny sisa. [1.1]
Dikanteny frantsayOeil atteint par le piment : faites attention à l'avenir. [2.415]
Quand le piment vous est entré dans les yeux, il ne reste qu’à s’en préserver à l’avenir. [2.974 #269]
Quand on a eu les yeux piqués par le piment (une fois), on est sur ses gardes à l' avenir. [2.165]
Fanazavana frantsayUne fois atteint il est trop tard, mais il faut être sur ses gardes pour l'avenir. [2.415 #2721]

Ohabolana 59Maty aho maso mambako, fa lehibe vao tsy mitafy. [2.558 #2198]

Ohabolana 60Mena maso amin-daoka : lava halianana. [1.147 #M104]

Ohabolana 61Miavaka anatiny, hoatra ny hasim-boasary. [2.653]
Miavaka anatiny, hoatra ny maso misy fotsy. [2.653]
Miavaka anatiny hoatry ny hasim-boasary. [2.415 #1102]
Miavaka anatiny hoatry ny maso misy fotsy. [2.415 #1103]
Miavaka anatiny ohatra ny maso fotsy. [2.165]
Miavaka anatiny ohatra ny maso misy fotsy. [2.558]
Dikanteny frantsayFaire bande à part à l' intérieur, comme des quartiers d' oranges. [2.415 #1102]
Faire bande à part à l' intérieur comme une taie dans l'oeil. [2.415]
Qui est bien séparé en dedans comme un œil avec une taie. [2.165]
Fanazavana frantsayQui est clair et net. [2.165]
Se disait des parents qui ne se mêlaient pas aux autres. [2.415 #1103]
Se disait des parents qui restaient à l' écart de leurs parents. [2.415 #1102]

Ohabolana 62Migaragagina karaha maso foy. [1.147 #M124]

Ohabolana 63Milazà ny tsy hitan' ny maso raha te-handainga. [2.558 #2344]

Ohabolana 64Mipapapapa ohatra ny maso voarehoka. [2.558]
Mipapapapa ohatra ny maso voa sakay. [2.165]
Mipapapapa toy ny maso voarehoka. [2.415 #5810, 2.653 #1803]
Dikanteny frantsayEmbarrassé comme un oeil qui a reçu un crachat. [2.415]
Marcher en tâtonnant comme quelqu' un qui a du piment dans les yeux. [2.165 #1048]

Ohabolana 65Mitomoe-mitadidy toa volo maso. [2.165 #2283, 2.558 #2468]

Ohabolana 66Mivadikadika ny ravim-boaseva : mason’ a mpiaro manela-potsy. [1.147 #M123]

Ohabolana 67Moana no tezitra ka sady mikapakapa ny tanana no midiridiry ny maso ary ny vava mikiakiaka dia manginy ihany. [2.558]

Ohabolana 68Mody tsy taitra nefa ny mason' ny mpilefa mba fantatra ihany. [2.558 #2553]

Ohabolana 69Na ditsika aza ny maso, na tapaka aza ny loha. [2.415 #220]
Dikanteny frantsayQuoique les yeux soient aveuglés par la douleur et que la tête ploie sous la peine. [2.415 #220]
Fanazavana frantsayCette formule servait de précaution oratoire durant le deuil royal. [2.415 #220]

Ohabolana 70Nahoana no atao maso voatoto-tany ? [2.558 #2666]

Ohabolana 71Nahoana no dia mitady hivelona amy ny ranomason’ olona, ohatra ny lalitra mitsentsitra ny maso didy ? [2.653]
Nahoana no dia mitady hivelona amin' ny ranomason' olona tahaka ny lalitra mitsetsitra maso didy ? [2.558]

Ohabolana 72Ngara maso. [2.415 #1671]
Dikanteny frantsayEuropéens : gens aux yeux grisâtres. [2.415 #1671]
Fanazavana frantsayLes Malgaches ayant remarqué que beaucoup d'Européens avaient les yeux grisâtres, leur avaient donné ce surnom. [2.415 #1671]

Ohabolana 73Ny bary maso tsy tambo hanafatra, ka ny koro sofina indray no hampitamby? [2.558 #2913]

Ohabolana 74Ny faritan' ny maso sarotra atao an-trotroana. [2.558 #2971]

Ohabolana 75Ny fitia alain' ny maso, raha jeren' ny maso afaka ihany, fa ny fitia alain' ny kibo na hitanam-parango aza tsy afaka. [2.558 #2995]
Ny fitia alain' ny maso, raha jeren' ny maso, afaka ihany ; fa raha fitia alain' ny kibo, na dia itanam-parango aza, tsy afaka intsony. [2.415 #5115, 2.653]
Dikanteny frantsayL' amour recherché par les yeux est satisfait quand les yeux ont regardé ; mais un amour recherché par le coeur, alors même qu' on le tirerait avec un crochet, il ne peut plus sortir. [2.415]
Fanazavana frantsayL'amour est profond au coeur. [2.415]

Ohabolana 76Ny fitiavana no lany ka ny maso no tsy ajery havana. [2.558]

Ohabolana 77Ny kibo be famory, ny maso be famaritra, tsy mitsaha-maniry fa olona. [2.558 #3045]

Ohabolana 78Ny kibobo no mena maso dia miresaka amim-Bazimba. [2.558 #3045]
Ny kibobo no menamaso : miresaka amin' ny Vazimba. [2.165 #67, 2.415 #94]
Dikanteny frantsaySi la caille a les yeux rouges, c' est qu' elle cause avec les Vazimba. [2.165 #67]
Si la caille a les yeux rouges, c' est qu' elle parle avec les Vazimba. [2.415]
Fanazavana frantsayLa caille menamaso était une variété de cailles. [2.415]

Ohabolana 79Ny kibo mitomany hanam-be, ny maso manao hitsin-dalana. [2.558]
Ny kibo tomany hanam-be, ary ny maso manao hitsin-dalana. [2.165 #635, 2.415 #3212, 2.653 #2284]
Dikanteny frantsayLe ventre pleure et désire avoir une grosse part, tandis que les yeux regardent fixement avec envie. [2.415 #3212]
Fanazavana frantsaySe disait de l'avidité et de la gourmandise. [2.415 #3212]

Ohabolana 80Ny kibo no tsy tia, ka ny maso no tsy ajery havana. [2.415 #1120, 2.653 #2283]
Dikanteny frantsayC' est le coeur qui n' aime pas et ce sont les yeux qu' on détourne des parents. [2.415]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas se détourner des parents. [2.415 #1120]

Ohabolana 81Ny lavitry ny maso mahakelikely fitia fa mampirehareha ny vonona. [2.558 #3078]

Ohabolana 82Ny maso any Ankaratra ihany. [2.415 #6147]
Dikanteny frantsayQui a toujours l' oeil sur l'Ankaratra. [2.415]
Fanazavana frantsayQui est toujours dans la lune. L'Ankaratra est la plus haute montagne de la contrée. [2.415 #6147]

Ohabolana 83Ny maso mijery tsy mba vadin' olona. [2.558 #3127]

Ohabolana 84Ny maso no tia jerijery, ka ny fo no mahazo raki-dratsy. [2.974 #293, 2.653]
Dikanteny frantsayC’est l’œil qui se mêle de tout regarder, et c’est le cœur qui se charge de trésors dangereux. [2.974 #293]

Ohabolana 85Ny maso omaly tsy miova. [2.415 #5301, 2.653]
Dikanteny frantsayToujours les mêmes regards qu' hier. [2.415 #5301]
Fanazavana frantsayLes sentiments n' ont pas changé. [2.415 #5301]

Ohabolana 86Ny maso vao mahajemby, ny randram-bao mahataitra. [2.558]

Ohabolana 87Ny nambolena tsy naniry, ny nasosoka maty maso. [1.147 #N10, 2.653]

Ohabolana 88Ny ombalahy be maso. [2.415 #238]
Dikanteny frantsayLe taureau aux grands yeux. [2.415 #238]
Fanazavana frantsayLe roi Andrianampoinimerina s'était donné ce surnom ; on le donna plus tard à Radama I. [2.415 #238]

Ohabolana 89Ny sangy maro fa ny maso tsy azo haronina. [2.558 #3242, 2.653 #2415]

Ohabolana 90Ny trosa tahaka ny lay, izay zatra mandrairay azy no ataony fotsy maso. [2.558 #3333]

Ohabolana 91Njola mangala-katsaka, ka mitifitra ny main-dambana halaina. [2.558 #2802]
Njola mangala-katsaka : mody tsy mijery, kanjo mitily ny main-dambana. [2.165 #2051, 2.415 #4311]
Njola maso nangala-katsaka. [2.415 #5711]
Dikanteny frantsayLouche qui vole du maïs. [2.415 #5711]
Un homme qui louche volant du maïs : il fait semblant de ne pas regarder, et cependant il cherche les épis bien mûrs. [2.415 #4311]
Un loucheur volant du mais: il paraît ne pas regarder, et pourtant il cherche les épis bien mûrs. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe signifiait que le louche qui vole du maïs regarde de côté, car il a toujours peur d'être surpris. C' était une croyance supertilieuse que les louches étaient voleurs de maïs. [2.415 #5711]

Ohabolana 92Omaly hianao vao nihabe maso, ary anio hianao mangidy ro am-boafotsy. [2.653 #2543]
Omaly hianao vao nihabe maso ary anio mangidy ro am-boafotsy. [2.558]

Ohabolana 93Omen-tantely, mivozihi-kibo ; omen-tsira, bongo maso. [2.415 #1466, 2.653 #2573]
Omen-tantely, mivozihi-kibo, omen-tsira mandoandoa, toy ny zaza somony. [2.558 #3446]
Dikanteny frantsayDonnez-leur du miel, ils disent que cela gonfle le ventre ; donnez-leur du sel, ils disent que cela gonfle les yeux. [2.415 #1466]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des gens qui ne sont jamais contents, et surtout des beaux-parents qu' on ne parvient pas à satisfaire. [2.415 #1466]

Ohabolana 94Papangolahy manala vintana, ka ny maso omaly tsy miova. [2.415 #855, 2.558 #3479]
Dikanteny frantsayPapangue qui s' exorcise pour chasser le destin : son mauvais oeil d' hier ne change pas. [2.415]
Fanazavana frantsayUn méchant reste méchant. [2.415 #855]

Ohabolana 95Piriaka ny filo, vaky ny fanjaitra : mason’ ny mpifankatia mifangatsikatsika. [1.147 #P6]

Ohabolana 96Rafotsibe maka voafotsy ka ny maso any Andringitra ihany. [2.558 #3507]
Rafotsibe nivaro-boafotsy : ny mividy tsy hita, fa ny maso Andringitra ihany. [2.415 #1920, 2.653]
Dikanteny frantsayMarchande de voafotsy : elle ne voit pas les acheteurs, car ses yeux regardent la montagne Andringitra. [2.415 #1920]
Fanazavana frantsayElle est dans la lune ; le voafotsy est un arbuste avec les feuilles duquel on fait une boisson. [2.415 #1920]

Ohabolana 97Rafotsibe manandrana anana : tsy milaza ny hafiny, fa ny masony mangarika ihany. [2.415 #1899, 2.165]
Rafotsibe manandran' anana, tsy milaza ny tsantsony na miteny ny hafiny fa maso mangarika ihany. [2.558]
Dikanteny frantsayLa vieille goûtant aux herbes potagères (quelle fait cuire): elle ne dit pas qu' elles sont bonnes, mais ses yeux vous regardent de travers (pour que vous n' y touchiez pas). [2.165 #1971]
Vieille qui goûte des herbes qu' elle a fait cuire : elle ne dit pas que c' est bon, mais ses yeux regardent de travers pour qu' on n' y touche pas. [2.415 #1899]

Ohabolana 98Resy tondro maso. [2.415 #824]
Dikanteny frantsayIl a perdu le soutien vers lequel il levait les yeux. [2.415 #824]
Fanazavana frantsaySe disait de la perte d'un protecteur. [2.415 #824]

Ohabolana 99Safidy manga, zai-bazaha; fatakam-be, tavy roy maso : izay ho efa avenina. [1.147 #S30]

Ohabolana 100Saro-tahotra ny masony, ka tia vidy ny lohany. [2.653 #2871]

Ohabolana 101Sokina anaty voaroy: hitan' ny maso fa sarotra alaina. [2.165 #1213]
Sokina anaty voaroy, ka hitan' ny maso fa sarotra alaina. [2.558 #3917]
Dikanteny frantsayUn hérisson dans les ronces: on le voit, mais il est difficile de l' y aller prendre. [2.165]

Ohabolana 102Te-hoderaina, tahaka ny fanondro: ny hitan’ ny maso ihany no tondrotondroina. [2.653]

Ohabolana 103Tonta ny ela, fa ho avy ny vao : ny maso mahita ny vao, fa ny ela tsy manaja ny vao. [2.415 #3146, 2.653 #3142]
Tonta ny ela, fa ho avy ny vao, ny maso no manaja ny vao fa ny ela tsy manaja ny vao. [2.558 #4201]
Dikanteny frantsayCe qui dure depuis longtemps est vieux et usé, mais le neuf va venir : les yeux voient ce qui est nouveau, mais le temps ne respecte pas le neuf. [2.415 #3146]
Fanazavana frantsayTout passe. [2.415 #3146]

Ohabolana 104Totohondrin' Ifanamaro : ny an-trano ihany no mifamoy maso. [2.415 #3523, 2.653]
Totohondrin' Ifanantaro, ka ny an-trano ihany no mifamoy maso. [2.558 #279]
Dikanteny frantsayCoups de poings d'Ifanamaro : ce sont ceux de la maison qui se pochent les yeux les uns des autres. [2.415 #3523]
Fanazavana frantsaySe disait des batailles dans la maison. [2.415 #3523]

Ohabolana 105Tsy mahita fetry ny lanitra, tsy manjehy ny masoandro, tsy mandrefy ny tany. [2.415 #262]
Tsy nahita fetry ny lanitra, tsy nanjehy ny masoandro, tsy nandrefy ny tany. [2.653 #3557]
Tsy nahita ny fetry ny lanitra, tsy nahajehy ny masoandro, tsy naharefy ny tany, nefa hitan' ny maso sy nodiavin' ny tongotra isan' andro. [2.558 #4758]
Dikanteny frantsayOn ne voit pas les bornes du firmament, on ne mesure pas le soleil par empans, on ne mesure pas la terre à la brasse. [2.415 #262]
Fanazavana frantsaySe disait de la puissance et de la grandeur du souverain, afin d' inspirer au peuple crainte et confiance. [2.415 #262]

Ohabolana 106Tsy maso va sa fiandry loha no tsy mahita izay hojerena? [2.165]

Ohabolana 107Tsy mba maro herehina tahaka ny mason' ny mpandrary, fa tokam-pilana toa siny, ka rano ihany no ampoizina. [2.558 #4544]
Tsy mba maro herehina, tahaka ny mason’ ny mpandrary ; fa tokam-pilana toy ny siny, dia ny rano ihany no ampoizina. [2.974 #285, 2.653]
Tsy mba maro herehina, tahaky ny mason' ny mpandrary ; fa tokam-pilana toy ny siny, ka dia ny rano ihany no ampoizina. [2.415 #1409]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas regarder plusieurs endroits comme les yeux de la femme qui tresse les nattes, mais il faut n' avoir qu' un but comme la cruche qui n' a de souci que pour l' eau. [2.415 #1409]
Ne pas avoir de multiples préoccupations, comme l’œil de celui qui tresse ; mais n’avoir qu’un métier, comme la cruche qui ne pense qu’à l’eau. [2.974 #285]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait du mari qui ne cherchait plus à changer de femme ; il se disait aussi en général de l' attention qu' on devait apporter à une affaire. [2.415 #1409]

Ohabolana 108Varivarian’ ny lavitra, ka tsy mahita ny ambany maso. [2.653 #3627, 2.974 #497]
Dikanteny frantsayAbsorbé par une vision lointaine, il perd de vue ce qu’il a sous les yeux. [2.974 #497]

Ohabolana 109Zaka tsy valiana mahamena maso. [1.147 #Z12]

Ohabolana 110Zatovo mandry maraina: bongo maso vao hita. [2.165 #1922, 2.653 #3768]
Dikanteny frantsayUn jeune homme étant resté tard au lit: quand on le voit, il a encore les yeux gonflés. [2.165]

Ohabolana 111Zo maso tsy arahin-dalana; menimeny tsy vady. [1.147 #Z16]

Fizahan-teny